Thèse 3e cycle--Lettres--Paris III, 1971. / Bibliogr. p. 198-202.

In Ancient Egypt, the concept of beauty is well-known and discussed by modern scholars. This concept is known from the old Egyptian language as ‘nfr’. In contrast to this, the term and concept of ancient Egyptian ugliness is neither understood nor analyzed. Since the Egyptians indeed had a perception of societal beauty, then logically, they would have had a perception of ugliness as well. This study aims to uncover the truth about the ugly and grotesque in ancient Egypt, questioning how this would have been expressed and manifested in Egyptian society. The research in this study is conducted through the hermeneutic method of comparison and analyzation, which of mostly is pictorial, however includes some textual evidence as well.

Please note: creative writing theses are permanently embargoed in OpenBU. No public access is forecasted for these. To request private access, please click on the lock icon and filled out the appropriate web form. / BEASTS is a character driven play that explores the chaos of American womanhood through the dark underbelly of a relationship between Fran, a pregnant suburbanite and her older sister Judy, an irreverent artist with a propensity for disruption. When Judy hears that Fran’s husband, Jim is on a business trip she decides to pay Fran a visit. The friction between these siblings is palpable and continues to intensify as Judy unearths confounding secrets and infringes upon the relationship that Fran has with her Doula, Amelia, an elitist earth mama who’s been Fran’s only female friend since relocating back East. The world of the play begins in realism and ends in magical realism; as their environment starts to mirror the anarchy of their psychological labyrinthine world: a giant tree falls in the middle of the living room, the walls of the house cave in, raging wolves howl in the distance. Form and logic disintegrate into another realm as Fran and Judy unwittingly fight through pain to arrive at a moment of love which is devitalized when Jim returns home. / 2999-01-01T00:00:00Z

Dissertation. / Includes bibliographical references (p. 231-240).

[ES] Las flores se producen por la actividad del meristemo inflorescente tras la transición floral. En plantas con inflorescencias indeterminadas, como Arabidopsis, el número final de flores producidas por el meristemo inflorescente va a depender de dos factores principales: la tasa de producción de flores del meristemo y la duración de la fase de actividad del meristemo inflorescente. El final de la floración, entendido como el momento en el que la inflorescencia detiene la producción de nuevas flores, está asociado a la parada de la proliferación del meristemo. En este punto, el meristemo deja de iniciar nuevos primordios florales y las flores sin polinizar ya formadas detienen su desarrollo. Ya hace tiempo que se conoce que la producción de frutos y semillas induce la parada del meristemo, pero no se conocen tanto los mecanismos que controlan este proceso. Durante los últimos años, la regulación del final de la floración ha empezado a elucidarse en Arabidopsis. La parada del meristemo al final de la floración está controlada a nivel genético por la ruta FRUITFULL-APETALA2 (FUL-AP2), que modula la capacidad proliferativa del meristemo y el cese de su actividad. También se ha demostrado que la parada proliferativa está controlada a nivel hormonal. Se ha propuesto que las auxinas pueden mediar la señalización entre los frutos y semillas y el meristemo. La regulación y respuesta a citoquininas también se ha propuesto como un factor importante controlando la actividad del meristemo al final de la floración. Finalmente, se ha descrito que los meristemos parados al final de la floración se asemejan a meristemos en dormancia a nivel transcriptómico. En este trabajo nos propusimos ampliar el conocimiento sobre la ruta FUL-AP2, identificando nuevos elementos tanto aguas arriba como aguas abajo. Aguas arriba caracterizamos los genes de la familia SQUAMOSA PROMOTER BINDING PROTEIN-LIKE (SPL), una familia de genes cuyo papel se relaciona con el cambio de fase del meristemo de vegetativo a reproductivo. Nos centramos en parte de aquellos genes SPL que no están regulados por el miR156: SPL1, SPL12, SPL14, SPL16 y su relación con FUL. Observamos que se tratan de represores de FUL y que puedan estar relacionados con la parada de la floración a través de múltiples vías, incluyendo a FLOWERING LOCUS T (FT) y la ruta de respuesta a ácido abscísico (ABA). Aguas abajo, nos centramos en la caracterización funcional de factores de transcripción HOMEOBOX PROTEIN (HB), centrándonos en los genes HB21, HB40 y HB53, genes relacionados con el establecimiento de la dormancia de los meristemos axilares. En este trabajo observamos que estos genes se acumulan al final de la floración y actúan de manera redundante en esta parada de la floración, probablemente a través de un incremento de la respuesta a ABA. Con este trabajo, hemos ampliado el conocimiento sobre la red reguladora de la parada de la floración, caracterizando el papel de elementos adicionales de la misma y aportando evidencias sobre el papel de la señalización por ABA en el control de la parada del meristemo inflorescente. / [CA] Les flors es produeixen per l'activitat del meristem inflorescent rere la transició floral. En plantes amb inflorescències indeterminades, com Arabidopsis, el número final de flors produïdes pel meristem inflorescent dependrà de dos factors principals: la taxa de producció de flors del meristem i la duració de la fase d'activitat del meristem inflorescent. El final de la floració, és a dir, el moment en el que la inflorescència deté la producció de noves flors, està associat a la parada de la proliferació del meristem. En aquest punt, el meristem deixa d'iniciar nous primordis florals i les flors sense pol·linitzar ja formades detenen el seu desenvolupament. Ja fa temps que se sap que la producció de fruits i llavors indueix la parada del meristem, però no es coneixen tant els mecanismes que controlen aquest procés. Durant els últims anys, la regulació del final de la floració ha començat a elucidar-se en Arabidopsis. La parada del meristem al final de la floració està controlada a nivell genètic per la ruta FRUITFULL-APETALA2 (FUL-AP2), que modula la capacitat proliferativa del meristem i el cessament de la seua activitat. També s'ha demostrat que la parada proliferativa està controlada a nivell hormonal. S'ha proposat que les auxines poden mediar la senyalització entre els fruits i llavors i el meristem. La regulació i resposta a citoquinines també s'ha proposat com un factor important controlant l'activitat del meristem al final de la floració. Finalment, s'ha descrit que els meristems aturats al final de la floració s'assemblen a meristems en dormància a nivell transcriptómic. En aquest treball ens vam proposar ampliar el coneixement sobre la ruta FUL-AP2, identificant nous elements tant aigües amunt com aigües avall. Aigües amunt caracteritzem els gens de la família SQUAMOSA PROMOTER BINDING PROTEIN-LIKE (SPL), una família de gens relacionada amb el canvi de fase del meristem de vegetatiu a reproductiu. Ens centrem en part d'aquells gens SPL que no estan regulats pel miR156: SPL1, SPL12, SPL14, SPL16 i la seua relació amb FUL. Observem que es tracten de repressors de FUL i que poden estar relacionats amb la parada de la floració a través de múltiples vies, incloent a FLOWERING LOCUS T (FT) i la ruta de resposta a àcid abscísic (ABA). Aigües avall, ens centrem en la caracterització funcional de factors de transcripció HOMEOBOX PROTEIN (HB), centrant-nos en els gens HB21, HB40 i HB53, gens relacionats amb l'establiment de la dormància dels meristems axil·lars. Observem que aquests gens s'acumulen al final de la floració i actuen de manera redundant en aquesta parada de la floració, probablement a través d'un increment de la resposta a ABA. Amb aquest treball, hem ampliat el coneixement sobre la xarxa reguladora de la parada de la floració, caracteritzant el paper d'elements addicionals de la mateixa i aportant evidències sobre el paper de la senyalització per ABA en el control de la parada del meristem inflorescent. / [EN] Flowers are produced by the activity of the inflorescence meristem after the floral transition. In plants with indeterminate inflorescences, such as Arabidopsis, the final number of flowers produced by the inflorescence meristem depends on two main factors: the rate of flower production by the meristem and the duration of the phase of inflorescence meristem activity. The end of flowering, understood as the moment when the inflorescence stops the production of new flowers, is associated with the meristem proliferative arrest. At this time point, the meristem ceases to initiate new floral primordia and the unpollinated flowers already formed arrest their development. It is well stablished that fruit/seed production induces inflorescence meristem arrest, but the mechanisms controlling this process have remained elusive. During the last years, the regulation of the end of flowering has started to be elucidated in Arabidopsis. The meristem arrest at the end of flowering is controlled at the genetic level by the FRUITFULL-APETALA2 (FUL-AP2) pathway, that modulates meristem proliferative capacity and the cessation of its activity. The meristem arrest has been also shown to be controlled at the hormonal level. Auxins have been proposed to mediate the fruit/seed signal to the meristem. Cytokinins regulation and response have been also proposed as important factors controlling the meristem activity at the end of flowering. Finally, it has been also described that arrested meristems at the end of flowering resemble dormant meristems at the transcriptomic level. In this work we aim to enlarge the existing knowledge about the FUL-AP2 pathway, identifying new elements both upstream and downstream. Upstream, we characterized the SQUAMOSA PROMOTER BINDING PROTEIN-LIKE (SPL) family of transcription factors, a family of genes linked to the phase change of the meristem from vegetative to reproductive. We focus on part of those SPL genes that are not regulated by miR156(SPL1, SPL12, SPL14, SPL16) and their relationship with FUL. We observed that they are FUL repressors and that they may be related to flowering arrest through multiple pathways, including FLOWERING LOCUS T (FT) and the abscisic acid (ABA) response pathway. Downstream, we focus on the HOMEOBOX PROTEIN (HB) family of transcription factors, and more specifically on the HB21, HB40 and HB53 genes, all of them related to the establishment of dormancy of the axillary meristems. In this work we observed that these genes accumulate at the end of flowering and act redundantly at this flowering arrest, probably through an increase in the response to ABA. With this work we have expanded the existing knowledge about the proliferative arrest regulatory network, characterizing novel involved elements and providing evidence on the role of ABA signaling in the inflorescent meristem arrest control. / Sánchez Gerschon, V. (2023). El control del final de la floración: identificación de nuevos reguladores de la parada proliferativa [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196875

I den här texten reflekterar jag kring hur erfarenheter av motstånd kan påverka min musik samt hur motstånd kan användas som verktyg i en skapandeprocess. Skapande är för mig motstånd, samt att göra motstånd. Motstånd kan här betyda tyngd och tryck, men verkar också som kraft och energi. Motstånd i den här texten är rörelser. Motstånd som håller emot, som trycker ned, som ger frustration och tyngd men också det motstånd som ger styrka och en sorts vild, ilsken glädje. Motståndskraft är avbrytande. Motstånd kan vara erfarenheter av förtryck, erfarenheter som sätter sig i kroppen. Motstånd ger kraft, och motstånd är närhet. Mitt konstnärliga examensprojekt har varit att komponera för en stråktrio, där jag undersökt intimiteten och den kroppsliga närheten i instrumentens klangkroppar samt mellan musikerna. Som en ingång till detta ämne skriver jag om motstånd, ett uttryck som finns i min musik och som även är ett perspektiv jag använder mig av i min skapandeprocess. För mig är det ordlösheten i det kroppsliga som fascinerar mig, det som intellektet inte kan formulera. Och i kroppen finns lyssnandet. Det är kroppens kunskap som vill uttrycka sig i musiken. Till grund för denna text ligger stycket ​Vridna, Vågsång​ som uruppfördes av Julija Morgan (violin), Tove Bagge (viola) och Hanna Cronhjort (kontrabas) den 16 april 2016. Under fem hela helger (från oktober 2015 till mars 2016) har vi provat idéer, improviserat, repeterat samt diskuterat motstånd, lyssnande och rum utifrån vad jag i denna text undersöker. / <p><strong>Bilagor:</strong></p><p>Bilaga 1 – Partitur: ​'Vridna, Vågsång' – Lo Kristenson</p><p>Bilaga 2 – Ljudinspelning från '​Martas och Los Examenskonsert'​ i S:t Johannes Kyrka, 16 april 2016. Uruppförande av Julija Morgan, Tove Bagge och Hanna Cronhjort.Durata: 30 minLjudmaterial i CD-format finns bifogad tillsammans text på Kungliga Musikhögskolans Bibliotek. Inspelning går även att lyssna på här:https://soundcloud.com/lo-kristenson</p><p>Bilaga 3 – Programblad från '​Martas och Los Examenskonsert'​ i S:t Johannes Kyrka, 16 april 2016.</p>

Le classement des institutions pastorales peules du yaaral et du degal (Delta intérieur du Niger) à la liste des chefs-d’œuvre du patrimoine oral et immatériel de l’humanité de l’UNESCO est au fondement d’une interrogation sur les modalités de l’appropriation et de l’application des politiques internationales du patrimoine culturel immatériel. Dans un contexte de décentralisation politique et de transformations des sociétés agro-pastorales, le croisement des enjeux contemporains du pastoralisme transhumant à l’application du programme de sauvegarde conçu selon les nouvelles normes patrimoniales de la protection de la diversité culturelle, de l’implication des populations et du développement durable, alimente une réflexion sur les pratiques politiques de la tradition et de l’appartenance. Les interactions entre ce système politique et symbolique d’usage du passé et les représentations et pratiques ordinaires, parfois conflictuelles, du bien classé, révèlent les relations de pouvoir relatives à la gestion des identités et à l’exploitation du foncier entre l’État malien et divers acteurs. Le croisement et le recyclage mutuel de stéréotypes sur le pastoralisme peul mobilisés dans des stratégies contradictoires à des échelles locales, nationales et globales produisent une scène originale des fêtes de transhumance. Une lecture continuiste entre tradition et patrimoine dans laquelle celui-ci serait une forme extravertie et institutionnalisée de la tradition rend compte du caractère historique des processus de patrimonialisation et de leur inscription dans une histoire longue marquée par des usages et des reformulations dynamiques des symboles culturels. / The proclamation of the yaaral and degal pastoral institutions (Inner Niger Delta) on the UNESCO’s list of “masterpieces of the oral and intangible heritage of humanity” is the basis for the study of the forms of appropriation and implementation of international intangible heritage policies. In a context of political decentralization and transformation of agro-pastoral societies, the intersection of contemporary challenges of transhumant pastoralism with the application of a safeguarding program developed according to the new patrimonial standards for the protection of cultural diversity, the involvement of populations and sustainable development, fuels consideration of political practices of tradition and belonging. The interactions between this political and symbolic system of use of the past and ordinary representations and practices of the listed item, sometimes conflicting, reveal power relationships relative to the management of identities and land exploitation, between the Malian State and miscellaneous actors. The intersection and mutual recycling of stereotypes about ful&#595;e pastoralism mobilized in contradictory strategies at local, national and global scales, produce an original stage for transhumance festivals. Considering the continuum between tradition and heritage, in which heritage would be an extroverted and institutionalized form of tradition, highlights the historical nature of heritagization processes and their inclusion in a long history marked by uses and dynamic reformulations of cultural symbols.

Lorsqu'un hélicoptère vol au dessus de l'eau le constructeur se doit d'anticiper l'amerrissage d'urgence (ditching) pour la sécurité de l'équipage. La solution adoptée consiste en des systèmes de flottabilités gonflables. Ces systèmes pour EUROCOPTER ont deux buts : amortir l'impact et assurer la flottabilité le temps que l'appareil soit évacué. Des normes définissent les limites du ditching en terme de vitesses d'impact et en terme d'état de mer. Lors du dimensionnement de l'appareil et des flottabilités pour l'impact des centaines de calculs sont a réitérer pour converger vers la solution optimale.Cette thèse s'inscrit dans un projet d'optimisation d'un logiciel maison voué au Ditching. Elle fait suite à celle de N.Malleron(2009) focalisée sur le cas vertical. Elle apporte des contributions à la compréhension de cette IFS complexe via différentes approches expérimentales et l'exploration de différents modèles que l'on tente de corréler avec les résultats expérimentaux. / When operating on offshore conditions, helicopters may encounteremergency situations during which an immediate sealanding isrequired. In this case, the aircraft may experience a water impact event.Floatability systems are inflated to cushion the impact and toensure that the floatation is maintained while the crew evacuates.The dimensioning procedure of helicopter's floatability systemsremains very challenging. In this process, accurate prediction of thebehavior and the global loads on the helicopters floaters during ditchingis crucial. To obtain a better understanding of the floatability system,and to be able to develop more accurate models, the hydrodynamicalcharacteristics of the floaters, as flexible bodies, need to be furtherinvestigated. Experiments assessing the hydrodynamics characteristicsof these particular types of deformable bodies are rare. To this aim, anexperimental campaign has been carried out to identify the nature ofloads (global and local) and potential deformations. Numericalinvestigations are proposed to complete our understanding ofphenomena observed during experimental tests.An academic experimental campaign have been led in the flume of Ecole Centrale de Marseille. A baloon was drop from 0.5 to 2.4m with various inner pressure. Deformations and kinematics are measured and analysed before comparisons with a semi-analytical modelisation. Some results with the in-house software DITCHER are also proposed in this thesys.

Made available in DSpace on 2014-10-09T12:41:45Z (GMT). No. of bitstreams: 0 / Made available in DSpace on 2014-10-09T14:08:41Z (GMT). No. of bitstreams: 0 / Tese (Doutoramento) / IPEN/T / Instituto de Pesquisas Energeticas e Nucleares - IPEN-CNEN/SP

Made available in DSpace on 2014-10-09T12:41:45Z (GMT). No. of bitstreams: 0 / Made available in DSpace on 2014-10-09T14:08:41Z (GMT). No. of bitstreams: 0 / Os eletrocatalisadores PtRh (50:50)/85% C + 15% CeO2, PtRh (90:10)/ 85% C + 15% CeO2, PtSn (50:50)/ 85% C + 15% CeO2 e PtSnRh/85% C + 15% CeO2 Todos os eletrocatalisadores foram caracterizados físico-quimicamente pelas técnicas de difração de raios X (DRX) e microscopia eletrônica de transmissão (MET). Por meio das análises de DRX foi observada a presença a estrutura cúbica de face centrada típica de platina e suas ligas, além de uma fase de SnO, em diferentes composições atômicas, foram preparados pelo método da redução por álcool para serem testados nos estudos de oxidação eletroquímica de etanol. 2 para os eletrocatalisadores de PtSn/85% C + 15% CeO2 e PtSnRh/85% C + 15% CeO2. A MET permitiu a observação de uma distribuição relativamente homogênea das partículas, cujos tamanhos médios variaram de 2,5 a 3 nm, no suporte de C + CeO2 As caracterizações eletroquímicas foram realizadas por meio das técnicas de voltametria cíclica (VC) e cronoamperometria (CA). As medições foram feitas à temperatura ambiente e à 50°C, e a técnica de preparo do eletrodo de trabalho foi a de camada fina porosa. . O eletrocatalisador PtSnRh (50:45:5)/ 85% C + 15% CeO2 Na síntese do eletrocatalisador de PtSnRh (50:45:5)/ 85% C + 15% CeO apresentou o melhor desempenho para a oxidação do etanol de acordo com as técnicas eletroquímicas utilizadas, bem como pelos estudos em condições reais de operação em células a combustível alimentadas diretamente por etanol. 2 Estudos com a técnica de infravermelho confirmaram que a oxidação do etanol ocorreu de forma incompleta para os eletrocatalisadores ternários de PtSnRh (50:45:5)/ 85% C + 15% CeOa ordem de adição dos metais foi feita de duas maneiras distintas. O estanho adicionado numa primeira etapa seguida pela adição de PtRh mostrou ser a forma que resultou em maior atividade para a oxidação do etanol. 2 e PtSnRh (50:45:5)/C. / Tese (Doutoramento) / IPEN/T / Instituto de Pesquisas Energeticas e Nucleares - IPEN-CNEN/SP