Aquesta tesi construeix un cas del que és la dignitat, per què és important, i com i quan les organitzacions poden assistir a la dignitat. El primer treball s'investiga el què i el per què de la dignitat examinant i analitzant el contingut dels coneixements actuals en la literatura de gestió per aconseguir una conceptualització robust. El segon treball s'investiga la forma de la dignitat de l'explicació a través d'un estudi longitudinal, qualitativa, com un camp de plans d'organització i dissenya l'espai físic destinat a fomentar sentiments d'integritat, dignitat i benestar. El tercer article revisa el quan de la dignitat en il·lustrar amb un estudi de cas únic com les històries narratives donen suport al desenvolupament de la coordinació relacional a través de fronteres organitzacionals i internacionals. En aquest cas particular, les històries s'utilitzen per promoure la missió de l'organització, que és la promoció de la dignitat. Les contribucions d'aquest cos de treball inclouen una comprensió més profunda de: els processos per afirmar la dignitat i les especificacions culturals de dignitat; i delineació dels resultats i desafiaments a les persones i organitzacions en l'acte de promoció de la dignitat positius; la definició i un model d'una pràctica de disseny que es pot utilitzar per aconseguir el disseny humanista (és a dir, disseny que promou la dignitat humana); i propostes per a la futura investigació prova la teoria deductiva fa a l'ús d'històries com una forma de comunicació que contribueix a la qualitat de la coordinació relacional, sobretot quan la dignitat és l'objectiu comú d'aquestes relacions. La contribució a les funcions pràctiques de gestió per reduir una bretxa-fer saber per que ofereixen els líders i les parts interessades una manera de fer front amb eficàcia, i les qüestions socials més àmplies d'avui, polítiques ambientals a través de la pràctica de la gestió humanista de la col·locació de la gent com el front i el centre propòsit de negoci. Tres mètodes qualitatius es van utilitzar incloent una revisió de la literatura literatura, un longitudinal, qualitativa, estudi de camp, i un estudi de cas. / Esta tesis construye un caso de lo que es la dignidad, por qué es importante, y cómo y cuándo las organizaciones pueden asistir a la dignidad. El primer trabajo se investiga el qué y el por qué de la dignidad examinando y analizando el contenido de los conocimientos actuales en la literatura de gestión para lograr una conceptualización robusto. El segundo trabajo se investiga la forma de la dignidad de la explicación a través de un estudio longitudinal, cualitativa, cómo un campo de planes de organización y diseña el espacio físico destinado a fomentar sentimientos de integridad, dignidad y bienestar. El tercer artículo revisa el cuándo de la dignidad al ilustrar con un estudio de caso único cómo las historias narrativas apoyan el desarrollo de la coordinación relacional a través de fronteras organizacionales e internacionales. En este caso particular, las historias se utilizan para promover la misión de la organización, que es la promoción de la dignidad. Las contribuciones de este cuerpo de trabajo incluyen una comprensión más profunda de: los procesos para afirmar la dignidad y las especificaciones culturales de dignidad; una delineación de los resultados y desafíos a las personas y organizaciones en el acto de promoción de la dignidad positivos; la definición y un modelo de una práctica de diseño que se puede utilizar para lograr el diseño humanista (es decir, diseño que promueve la dignidad humana); y propuestas para la futura investigación prueba la teoría deductiva con respecto al uso de historias como una forma de comunicación que contribuye a la calidad de la coordinación relacional, sobre todo cuando la dignidad es el objetivo común de estas relaciones. La contribución a las funciones prácticas de gestión para reducir una brecha-hacer saber por que ofrecen los líderes y las partes interesadas una manera de hacer frente con eficacia, y las cuestiones sociales más amplias de hoy, políticas ambientales a través de la práctica de la gestión humanista de la colocación de la gente como el frente y el centro propósito de negocio. Tres métodos cualitativos se utilizaron incluyendo una revisión de la literatura literatura, una longitudinal, cualitativa, estudio de campo, y un estudio de caso. / This dissertation builds a case for what dignity is, why it is important, and how and when organizations can attend to dignity. The first paper investigates the what and why of dignity by examining and analyzing the content of current understandings in the management literature to achieve a robust conceptualization. The second paper investigates the how of dignity by explicating through a longitudinal, qualitative, field study how an organization plans and designs physical space intended to foster feelings of wholeness, dignity, and wellbeing. The third paper reviews the when of dignity by illustrating with a single case study how narrative stories support the development of relational coordination across organizational and international borders. In this particular case, the stories are used to promote the organization’s mission, which is the promotion of dignity. Contributions of this body of work include a deeper understanding of: the processes for affirming dignity and dignity’s cultural specifications; a delineation of positive outcomes and challenges to individuals and organizations in the act of promoting dignity; the definition and a model of a design practice that may be used to achieve humanistic design (i.e. design that promotes human dignity); and, propositions for future deductive theory testing research regarding the use of stories as a form of communication that contributes to the quality of relational coordination, particularly when dignity is the shared aim of these relationships. The contribution to management practice functions to shrink a knowing–doing gap by offering leaders and stakeholders a way to effectively cope with today’s wider social, political, and environmental issues through the humanistic management practice of placing people as the front and center purpose of business. Three qualitative methods were used including a bibliographic literature review, a longitudinal, qualitative, field study, and a case study.

Al llarg d'aquest treball, he intentat defensar la idea de que els judicis de valor que elabora la crítica de cinema espanyola estàn inscrits en tradicions culturals que deriven, la major part d'elles, de categories històrica i socialment construïdes. En aquest cas, la cinefília, en qualsevol de les seves accepcions, seria l'origen sociocultural de les tradicions cinematogràfiques de gran part de la crítica. D'ella sorgirien les idees i conceptes que fa servir la crítica sobre el que és art, cultura i cinema. D'altra banda, he desenvolupat la idea de que aquestes tradicions cinèfiles, per molt diverses que puguin ser des d'un punt de vista històric, cultural i social, es converteixen en una pràctica institucionalitzada des del moment en què es formulen a través de la crítica de cinema. Pel que fa institució, per tant, la crítica treballa per mantenir la seva posició social privilegiada com estament regulador dels discursos cinematogràfics que circulen en la societat en un moment històric determinat. La proposta d'analitzar la crítica de cinema en els anys 90 és perquè en aquesta dècada es formalitza un canvi generacional llargament incubat durant els 80. En aquest aspecte, es produeix un xoc generacional en el qual cada formació crítica, més enllà de les seves tradicions culturals i cinèfiles, treballarà per legitimar uns gustos cinematogràfics i consolidar-los com a part de la institució. En el procés, els mateixos crítics s'erigeixen en representants d'aquests gustos emetent discursos públics sobre el cinema i la cultura, jerarquitzant, fent judicis de valor i discriminant models estètics cinematogràfics i culturals. En aquest sentit, la crítica de cinema funciona com un espai de confrontació dels gustos culturals de les diferents tradicions cinèfiles, gustos que es van institucionalitzant a mesura que els discursos es legitimen social i culturalment. Aquests discursos cinematogràfics i aquests processos d'institucionalització estan sotmesos a múltiples variables socials, culturals, històriques, econòmiques, nacionals, generacionals i de gènere que els situa més enllà del camp cinematogràfic. Al llarg d'aquest treball, he intentat aprofundir en cadascun d'aquests paràmetres per a establir els orígens i significats dels discursos i pràctiques culturals que circulen al voltant del cinema. El mètode d'anàlisi que m'ha permès un acostament interdisciplinari a la cinefília i la crítica de cinema és la branca dels estudis culturals que ve de la teoria cultural i la sociologia de la cultura. / A lo largo de este trabajo, he intentado defender la idea de que los juicios de valor que elabora la crítica de cine española están inscritos en tradiciones culturales que derivan, la mayor parte de las veces, de categorías histórica y socialmente construidas. En este caso, la cinefilia, en cualquiera de sus acepciones, sería el origen sociocultural de las tradiciones cinematográficas de gran parte de la crítica. De ella surgirían las ideas y conceptos que maneja la crítica acerca de lo que es arte, cultura y cine. Por otro lado, he desarrollado la idea de que estas tradiciones cinéfilas, por muy diversas que puedan ser desde un punto de vista histórico, cultural y social, se convierten en una práctica institucionalizada desde el momento en que se formulan a través de la crítica de cine. En cuanto institución, por tanto, la crítica trabaja para mantener su posición social privilegiada como estamento regulador de los discursos cinematográficos que circulan en la sociedad en un momento histórico determinado. La propuesta de analizar la crítica de cine en los años 90 es porque en esa década se formaliza un cambio generacional largamente incubado durante los 80. En este aspecto, se produce un choque generacional en el que cada formación crítica, más allá de sus tradiciones culturales y cinéfilas, trabajará para legitimar unos gustos cinematográficos y consolidarlos como parte de la institución. En el proceso, los mismos críticos se erigen en representantes de esos gustos emitiendo discursos públicos acerca del cine y la cultura, jerarquizando, haciendo juicios de valor y discriminando modelos estéticos cinematográficos y culturales. En este sentido, la crítica de cine funciona como un espacio de confrontación de los gustos culturales de las diferentes tradiciones cinéfilas, gustos que se van institucionalizando a medida que los discursos se legitiman social y culturalmente. Estos discursos cinematográficos y estos procesos de institucionalización están sometidos a múltiples variables sociales, culturales, históricas, económicas, nacionales, generacionales y de género que los sitúa más allá del campo cinematográfico. A lo largo de este trabajo, he intentado profundizar en cada uno de estos parámetros para establecer los orígenes y significados de los discursos y prácticas culturales que circulan en torno al cine. El método de análisis que me ha permitido un acercamiento interdisciplinar a la cinefilia y la crítica de cine es la rama de los estudios culturales que viene de la teoría cultural y la sociología de la cultura. / Throughout this work I have attempted to defend the idea that value judgments produced by the Spanish film criticism are enrolled in cultural traditions that derive, most of the times, from historically and socially constructed categories. In this case, cinephilia, in any of its forms, would be the sociocultural background of the cinematic traditions of much of contemporary Spanish film critics. From it arises the ideas and concepts to handle criticism about what art, culture and film should be. Furthermore, I developed the idea that these cinéphiles traditions, however different that may be from an historical, cultural and social perspective, become an institutionalized practice from the time they are made through film criticism. As an institution, therefore, film criticism works to maintain its privileged status as a regulator estate of those cinematic discourses circulating in a society at a particular historical moment. The proposal to analyze Spanish film criticism in the 90s, is because in that decade formalizes a long-incubated generational change since 80s. In this aspect, there is a generational clash in which each critical training, beyond cultural and cinéphiles traditions, will work to legitimize and consolidate some cinematic tastes as part of the institution. In this process, critics are put forward as representatives of those tastes by issuing public statements about cinema and culture, a hierarchy, making discriminating judgments, and aesthetic models and cultural films. In this sense, film criticism works as a confrontation of cultural tastes of the different cinéphile traditions, and tastes are becoming institutionalized as legitimate social and cultural statements. These cinematographic discourses and institutionalizing processes are subject to multiple social, cultural, historical, economic, national, generational and gender variables, which puts them beyond the cinematographic field. Throughout this work I have attempted to delve into each one of these parameters in order to establish the origins and meanings of discourses and cultural practices that circulate around the cinema. The method of analysis that has allowed me to an interdisciplinary approach to cinephilia and film criticism is the branch of cultural studies that comes from cultural theory and sociology of culture.

La presente tesis doctoral tiene como propósito el estudio del fenómeno sociopragmático llamado atenuación retórica (hedging en inglés) en dos géneros distintos del discurso médico escrito: los artículos de investigación científica y los informes de caso o casos médicos. Con este fin se examina un corpus de ambos géneros escritos en español y en inglés (L2) por científicos españoles y publicados en revistas científicas de prestigio en el campo de la biomedicina . Se comparan los resultados obtenidos del análisis del corpus con los obtenidos por otros autores con muestras lingüísticas escritas en inglés. El trabajo, pues, consiste en un análisis interlingüístico e intergenérico de la atenuación retórica en el discurso médico. Un interés particular que presenta la tesis reside en las aplicaciones pedagógicas que tiene para los profesores de enseñanza de idiomas con fines específicos (LFE). / La present tesi doctoral té com a objectiu l'estudi del fenòmen sociopragmàtic anomenat atenuació retòrica (hedging en anglès) en dos gèneres diferents del discurs mèdic escrit: els articles d' investigació científica i els informes de cas o casos mèdics. Amb aquesta finalitat s' examina un corpus en ambdós gèneres escrits en espanyol i en anglès (L2) per cientifics espanyols i publicats en revistes científiques de prestigi en el camp de la biomedicina . Es comparen els resultats obtinguts de l'anàlisis del corpus amb els obtinguts per altres autors amb mostres lingüístiques escrites en anglès. El treball, doncs, consisteix en una anàlisi interlingüística i intergenèrica de la atenuació retòrica en el discurs mèdic. Un interès particular que presenta la tesis resideix en les aplicacions pedagògiques que té pels professors d' ensenyament d' idiomes per a finalitats específiques (LFE). / This PhD aims at studying the sociopragmatic phenomenon called hedging in two different genres of the written medical discourse: the research article and the case report. Therefore, a corpus of these two genres is examined both in Spanish and in English (L2). Being all texts written by Spanish scientists and published in scientific journals of prestige in the biomedical field . The results obtained in the corpus analysis are then compared to the ones obtained by other authors with similar linguistic samples written in English. This thesis, hence, consists of itergeneric and interlinguistic analyses of hedging in medical disourse. A special interest of this research project may lay in the pedagogical applications for teachers of languages for specific purposes (LSP).

[EN] ABSTRACT A Critical Analysis of Valencian public discourses from a gender perspective In the present thesis three highly relevant public spheres within the autonomous community of Valencia are the focus of this critical research on discrimination in public discourses: the public administration, education and the media. More specifically we examine texts produced by the Justice Department of Valencia, school textbooks from both primary and secondary schools and the news programmes from Canal 9, the regional television station which was closed down in 2013. In spite of the fact that the Valencian region of Spain, had passed an Equality Law in 2003, four years before the Spanish state law was passed in 2007, the results from this study would indicate that these discourses lack an inclusive perspective and a rigorous use of non-discriminatory language. Therefore, the objective that we pursue in this thesis is to demonstrate how these discriminatory stereotypes are reproduced in these three contexts, and in turn, raise public awareness among citizens and their political representatives so that this situation of language discrimination may be rectified. We also suggest a number of educational proposals which could help to bring this about, because we understand that equality begins in schools where, among other things, students are also taught to think freely and autonomously. With regard to the eminently critical nature of our work and the existing overlap between language and its social use, the methodological tool used in our study is critical discourse analysis and also Van Leeuwen's (1996) analysis of social roles; thus, through this methodology we not only criticize, but also make proposals, from a positive philosophy perspective, and propose alternatives to help us neutralize this inequality. One of these is what is called action research, which is put into practice through the publication of critical articles in the press, and in this way we strive to carry out a type of pedagogy that we consider necessary to reflect on this issue. The results of the study show that, in the Administration of Justice, despite being mostly made up of women, there is a manifestly exclusively-male dominated type of language to be observed under the pretext of the effectiveness of the male generic form. There is also discrimination to be found in the school textbooks where, for example, history textbooks can be seen to tell only one part of the story of humankind, mainly from a male perspective while women, remain invisible, or at least underrepresented. The news items studied from the now defunct Channel-9 RTVV reveal the under-representation of women as news subjects in a very high percentage, and on occasions, not appearing a single female during the whole of the news programme. Thus, the constant contradiction between what the law proposes and what takes place in reality, the policies with regard to the visibility of women concerning the school curricula for compulsory education, accompanied by the strong influence of ecclesiastical powers, which constantly appears to expel women from the modern world, are factors that override the rights of women, perpetuating on a daily basis, in everyday situations, inequality in subjugation to patriarchal power. Finally, we develop some linguistic and educational proposals for action with a view to changing the status quo as only positive and active pedagogies can change these attitudes in society. / [ES] RESUMEN ANÁLISIS CRÍTICO DEL DISCURSO EN LA ESFERA PÚBLICA VALENCIANA DESDE UNA PERSPECTIVA DE GÉNERO La tesis doctoral que presentamos analiza los usos discriminatorios del lenguaje en tres esferas públicas de la Comunitat Valenciana: el lenguaje administrativo, los libros de texto y los medios de comunicación. Nuestra Comunitat, a pesar de ser pionera en la aprobación de la Ley de Igualdad de 2003 en relación con la ley estatal de Igualdad de 2007, no ha experimentado, como demostraremos en nuestro estudio, un uso riguroso del relato inclusivo y no discriminatorio. Los tics discriminatorios y los relatos excluyentes no solamente son habituales sino que, en general, la sociedad no los percibe como algo negativo. Por esta razón, tenemos interés en destacarlos. Por lo tanto, el objetivo que perseguimos es demostrar cómo estos estereotipos discriminatorios se reproducen, a pesar de todo, en la esfera pública y, a su vez, concienciar a la sociedad y a los poderes públicos para que, a través de su influencia y de su eco en la sociedad, reconduzcan esta situación. También sugerimos una serie de propuestas didácticas porque entendemos que el trabajo igualitario comienza necesariamente en la escuela donde, entre otras cosas, también se enseña a pensar. Visto el carácter eminentemente crítico de nuestro trabajo y la imbricación existente entre el lenguaje y su uso social, la herramienta usada en nuestro estudio es el análisis crítico del discurso y el análisis de los actores y actoras sociales; así pues, a través de esta metodología criticamos y proponemos desde una filosofía solidaria, alternativas que nos ayuden a neutralizar la desigualdad. Una de ellas es la que llamamos investigación-acción, y que, a través de la denuncia o de la publicación en prensa de artículos críticos, ejercemos un tipo de pedagogía que consideramos necesaria para reflexionar sobre esta cuestión. Los resultados del estudio nos muestran que, efectivamente, en la Administración de Justicia, a pesar de estar formada mayoritariamente por mujeres, perdura un lenguaje excluyente bajo el pretexto de la eficacia del masculino genérico, hecho que también ocurre en los libros de texto donde, además, los manuales de Historia relatan sólo una parte de la historia, la de los hombres, mientras que la otra parte, la de las mujeres, permanece oculta. Los informativos estudiados de la desaparecida Canal-9 RTVV nos revelan la infra-representación de la mujer como sujeto noticioso en un porcentaje muy elevado y, en ocasiones, no aparecemos a lo largo de todo el informativo. Así pues, las constantes contradicciones entre lo que la ley promulga y lo que se lleva a cabo en el ámbito oficial, por una parte, y las políticas reaccionarias sobre los derechos de las mujeres y sobre los curricula escolares durante la escolarización obligatoria, acompañadas de una fuerte influencia de los poderes eclesiásticos, que constantemente sitúan a las mujeres fuera de la modernidad, por otro lado, son factores que anulan los derechos de las mujeres, situándonos, diariamente, en una desigualdad interesada e inmovilista del poder patriarcal. En esta tesis, pues, hemos querido evidenciar un sexismo novedoso, más sutil y casi imperceptible, y denunciar las contradicciones entre lo que se legisla por los poderes públicos y lo que finalmente se lleva a cabo. También hacemos algunas propuestas lingüísticas, didácticas y de acción, porque consideramos que la vertiente pedagógica es necesaria para comenzar a cambiar aquellas actitudes y maneras de pensar que son inadmisibles. / [CA] RESUM ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS EN L'ESFERA PÚBLICA VALENCIANA DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE La tesi doctoral que presentem analitza els usos discriminatoris del llenguatge en tres esferes públiques de la Comunitat Valenciana: el llenguatge administratiu, els llibres de text i els mitjans de comunicació. La nostra Comunitat, tot i ser pionera en l'aprovació de la Llei d'Igualtat de 2003 respecte a la llei estatal d'Igualtat de 2007, no ha experimentat, com demostrem al nostre estudi, un ús rigorós del relat inclusiu i no discriminatori. Els tics discriminatoris i els relats excloents no solament són habituals sinó que, en general, la societat no els percep com una cosa negativa. Per això el nostre interès en destacar-los. Per tant, l'objectiu que perseguim és demostrar com aquests estereotips discriminatoris es reprodueixen, malgrat tot, dins de l'esfera pública i, alhora, conscienciar la societat i els poders públics perquè, a través de la influència i del ressò social que tenen, reconduesquen aquesta situació. Suggerim també una sèrie de propostes didàctiques perquè entenem que la tasca igualitària comença necessàriament des de l'escola on, entre altres coses, també s'ensenya a pensar. Atés el caràcter crític del nostre treball i la imbricació existent entre el llenguatge i el seu ús social, l'eina usada a l'estudi és l'anàlisi crítica del discurs i l'anàlisi dels actors i actores socials; així, a través d'aquesta eina metodològica critiquem i proposem des d'una filosofia solidària, alternatives que ajuden a neutralitzar la desigualtat. Una d'elles és la que anomenem investigació-acció, i que, a través de la denúncia o de la publicació en premsa d'articles crítics, exercim un tipus de pedagogia, creiem que necessària, perquè se'n reflexione. Els resultats de l'estudi ens mostren que, efectivament, en l'Administració de Justícia tot i estar formada majoritàriament per dones, perdura un llenguatge excloent sota el pretext de l'eficàcia del masculí genèric, cosa que també ocorre als llibres de text on, a més a més, els llibres d'Història relaten només una part de la història, la dels homes, mentre que l'altra part, la de les dones, roman oculta. Els informatius estudiats de l'extinta Canal-9 ens revelen la infrarepresentació de la dona com a subjecte noticiós en un percentatge molt elevat i, en ocasions, sense cap representació femenina. Així doncs, les constants contradiccions entre allò que promulga la llei i allò que es duu a terme en l'àmbit oficial, d'una banda, i les polítiques reaccionàries sobre els drets de les dones i sobre els curricula escolars durant l'escolarització obligatòria, acompanyades pel fort influx dels poders eclesiàstics, que constantment treuen les dones fora de la modernitat, són factors que anul·len el dret de les dones situant-nos, diàriament, en una desigualtat interessada i immobilista del poder patriarcal. En aquesta tesi, doncs, hem volgut evidenciar un sexisme nou, més subtil i quasi imperceptible i denunciar les contradiccions entre el que es legisla pels poders públics i el que finalment es fa. També fem algunes propostes lingüístiques, didàctiques i d'acció, perquè considerem que la vessant pedagògica és necessària per començar a canviar aquelles actituds i maneres de pensar que són inadmissibles. / Navarro Tomás, C. (2016). Anàlisi crítica del discurs en l'esfera pública valenciana des d'una perspectiva de gènere [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63263