• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 96
  • 45
  • 24
  • 12
  • 9
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 195
  • 83
  • 82
  • 80
  • 58
  • 38
  • 36
  • 27
  • 23
  • 22
  • 19
  • 19
  • 18
  • 16
  • 16
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
151

Ángel Rama, Emir Rodríguez Monegal y el Brasil: dos caras de un proyecto latinoamericano / Emir Rodríguez Monegal and Brazil: the two faces of a Latin American project

Pablo Hugo Rocca Pesce 20 October 2006 (has links)
Formados em um país pequeno embora aberto ao mundo ocidental mais do que à própria comarca, Ángel Rama (1926-1983) e Emir Rodríguez Monegal (1921-1985) intervieram nas revistas culturais do seu país até finais dos anos sessenta. Essa experiência permitiu-lhes entrar em contato com múltiplos problemas, debates e textualidades, que capitalizariam em seus estudos latino-americanos, aos que se dedicam de forma quase exclusiva a partir de sua saída de Montevidéu. Apesar da forte homogeneização latino-americana que se produz naquela década de sessenta, o Brasil foi para a área hispânica um território cultural quase inatingível. Monegal primeiro, Rama depois, e finalmente ambos os dois em um mesmo ponto temporal, entenderam o valor de ler o Brasil. Sem dispensar o contexto, Monegal privilegiou o estéticoliterário; Rama preferiu ver a brasilidade confrontada à experiência social e cultural da América hispânica. Fortemente antagônicos e em alguma medida complementares, ambos os dois procuraram alianças com intelectuais brasileiros (Rama com Candido; Monegal com Haroldo de Campos, entre outros). Por conseguinte, examinando estes antecedentes e tensões, esta tese intitula-se Ángel Rama, Emir Rodríguez Monegal e o Brasil: Duas caras de um projeto latino-americano. Pois o Brasil não foi apenas um campo de batalha para a integração ao projeto que cada um deles desenvolveu em um grau semelhante de precedência nem um fator diferenciador com relação a outros estudiosos. Além do mais, tornou-se o lugar da experimentação, a partir do qual poder olhar para o curso das variações da literatura e da cultura latino-americanas. / Formed in a small country more open to the western world than to its own territory, Ángel Rama (1926-1983) and Emir Rodríguez Monegal (1921-1985), participated in their country\'s cultural journals until the end of the 60s. This experience allowed them to come into contact with a multiplicity of problems, debates, and textualities, which they would capitalize upon in their Latin American studies, to which they devoted themselves almost exclusively once they had left Montevideo. In spite of the great homogenization that took place in Latin America in the decade of the 60s, Brazil was for the Hispanic area a somewhat ungraspable cultural terrain. At first Monegal and then Rama, and finally on the same temporal place, they both understood the value of reading Brazil. Without decreasing the importance of context, Monegal privileged the aesthetic and the literary; Rama preferred seeing the Brazilian as that which confronted the social and cultural experience of Spanish America. Very much in opposition to each other and in some ways complementary, they both sought alliances with Brazilian intellectuals (Rama with Candido; Monegal with Haroldo de Campos, among others). Therefore, by examining these antecedents and tensions this thesis is entitled Ángel Rama, Emir Rodríguez Monegal and Brazil: The Two Faces of a Latin American Project. Because Brazil was not only a battle ground for the integration into the project, which each one of them developed in similar degrees as precursors nor was it a factor which differentiated them from other scholars. Moreover, it became the place of proof, from where to watch the course taken by Latin American literature and culture\'s variants.
152

A excêntrica literatura de Felisberto Hernández: memória e mistério como agentes de um estilo raro / The eccentric literature of Felisberto Hernández: memory and mystery as agents of a rare style

Luana Cristina Biondo 08 September 2016 (has links)
Esta pesquisa analisa algumas das características temáticas e formais que compõem a obra do autor uruguaio Felisberto Hernández (1902-1964). Pelo fato de resistir a diferentes classificações genéricas, esta obra apresenta muitas divergências entre consagradas vozes críticas como: Echavarren (1981), Ángel Rama (1968, 1985), Jorge Bernardo Rivera (1996), José Pedro Díaz (1991, 2000), Davi Arrigucci Jr. (2006). A partir disso, este estudo pretende discutir os pontos que evidenciam sua excentricidade em seu contexto de produção (no que diz respeito à literatura uruguaia da primeira metade do século XX) e também analisar certos procedimentos narrativos que, em um permanente fluir de memórias, revelam um estilo bastante peculiar (raro) como se verifica na animização dos objetos, nos múltiplos processos de fragmentação (da consciência e do corpo) e na atmosfera onírica. / This research examines some of the thematic and formal aspects that constitute the work of Uruguayan writer Felisberto Hernández (1902-1964). For its resistance to any formal classification, this narrative world has challenged divergent and renowned critical voices such as Roberto Echavarren´s (1981), Ángel Rama´s (1968, 1985), Jorge Bernardo Rivera´s (1996), José Pedro Díaz´s (1991, 2000) and Davi Arrigucci Jr.´s (2006). From this point on, the present study aims to discuss some of the points that demonstrate its eccentricity inside its production context (that of the first half of 20th century Uruguayan Literature) and to analyze some of the narrative procedures which, in a permanent flow of memories, reveal a quirky (rare) style verified in the use of animated objects, multiple fragmentation processes (of consciousness and body) and its oneiric atmosphere.
153

As historias nas paginas de um romance : analise da representação de ditadura na obra El Otoño del Patriarca

Brichta, Laila, 1974- 27 February 2002 (has links)
Orientador: Leandro Karnal / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Filosofia e Ciencias Humanas / Made available in DSpace on 2018-07-31T17:33:12Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Brichta_Laila_M.pdf: 6547634 bytes, checksum: e914c5620215488abde4cea738f9daa2 (MD5) Previous issue date: 2002 / Resumo: A presente dissertação objetiva analisar o romance El Otoño del Patriarca, de Gabriel García Márquez, buscando nessa obra reflexões sobre a escrita da história. Partimos da idéia de que história e literatura são disciplinas distintas, porém com uma série de semelhanças que legitimam ambas a elaborarem o passado, escrevendo-o e dessa forma interpretando-o. Nesse romance, García Márquez abordou o poder institucional em sua manifestação autoritária; a personagem principal foi inspirada nos ditadores latino americanos e a ambientação da narrativa é a América Latina. Buscamos em nossa leitura observar a construção da história recente de nosso continente; tentamos ler as propostas de interpretação histórica que o romance nos incita a fazer. Nossa preocupação maior foi mostrar que o poder centrado inicialmente na personagem do patriarca é extremamente complexo e apresenta-se de diversas formas, manifestando-se em muitas personagens. O patriarca seria uma alegoria do poder na América Latina, assim como a representação ora de uma individualidade, ora de uma estrutura desse mesmo poder / Abstract: This thesis has the purpose of analysing the novel El Otono del Patriarca, by Gabriel García Marquez, attempting to its considerations about the writing of history. Even considerating history and literature as distinct disciplines, we can say that several similarities legitimize both to rebuild the past, by the use of words, so giving it an interpretation. In this novel, García Marquez depicted the institutional might in its dictatorial manifestation; the main character was inspired in the latin american dictators and the scenery is Latin America. We tried to observe in our reading the construction of the recent history of our continent; we tried to pick up the proposals of history interpretations raised by the book. The main concern was to show that the power, in the beginning centralized in the character of the patriarch, is highly complex and it is presented in many ways, having repercutions in many other characters. The patriarch could be seen as an allegory of the power in Latin America, representing first an individuality, then the structure of this same power / Mestrado / Mestre em História
154

El film El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna: texto, contexto y performance del discurso. Proyecto de cine ensayo R.(1928-2018)

Grueso Hierro, Alicia 02 September 2021 (has links)
[ES] Esta tesis estudia el cortometraje pionero del cine hablado español El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna, dentro de la industria primigenia del cine sonoro a través del productor Feliciano Manuel Vitores y la Hispano de Forest Fonofilms. La incógnita que se abre sobre esta obra de arte "desconocida" ha llevado a buscar los pormenores de la cinta y su resonancia viva con el presente. La tesis ha comprendido un análisis del discurso fílmico revisando las condiciones y casuísticas que rodearon el texto, el contexto y su performance posterior, analizando la obra El Orador a través de la literatura del autor, en su vinculación política-social, tecnológica y cinematográfica con la España de los años 20 del s. XX. Este trabajo sitúa la genealogía de la conferencia dramatizada en el año 1928, demostrando cómo El Orador es la primera performance cinematográfica documentada en nuestro país. La tesis marca un punto de partida desde El Orador hasta la actualidad trazando una línea de puntos discontinua que abarca casi cien años, configurando un mosaico tipológico de "especies de oralidad" que, en palabras de Miguel Molina Alarcón, continúa la estela heredada de la conferencia como género artístico. El estudio verifica la herencia, supervivencia y rastros singulares de la metaoratoria ramoniana en los artistas escénicos de posvanguardia. El trabajo se estructura en cinco capítulos. El primero describe aspectos generales del autor relacionados con su corto y biografía. El segundo aborda el texto de El Orador, con ensayos afines a la estética de su discurso, su trayectoria de conferenciante, la novela Cinelandia y los guiones que ideó para cine. El tercero aborda la confección del film y su historia dentro de la industria del cine paleosonoro, en su conexión con los demás cortos de la empresa Cinefón rodados por F. M Vitores. El cuarto capítulo narra la presentación del film como performance y su resonancia con las artes escénicas actuales, proponiendo un collage de artistas oradores. En el último presento el proyecto de cine ensayo R. cinco aproximaciones al cortometraje. Los anexos contienen varias compilaciones; imágenes del Archivo Vitores, recopilación de textos inéditos sobre cine escritos por el artista, y sus bocetos manuscritos sobre cine. El tipo de investigación ha sido mixta: constatativa, comparativa y de enlace, esto es, se ha confirmado la hipótesis de partida a través de nuevos datos obtenidos y se ha configurado a partir del material principal una propuesta creativa personal, aplicando la corriente práctica de arte-investigación. Los resultados logrados han sido, por un lado situar El Orador en su marco temporal superando su visión anecdótica y revalorizándola. La presunción del papel histórico de El Orador ha confirmado ser positiva, demostrando ser un hito de su tiempo y del nuestro. El trabajo ha permitido interpretar la nueva oralidad en el arte contemporáneo desde las características humorísticas que prefiguró el escritor, abordando la actual escena performativa. Finalmente la realización de la película experimental R. ha supuesto un diálogo entre tiempos cinematográficos distintos y una propuesta de creación híbrida inspirada por la misma libertad de Ramón. La claves críticas y estéticas que se encuentran en la película permiten observarla hoy como un modelo ejemplar de posicionamiento político, intelectual y creativo. / [CA] Aquesta tesi estudia el curtmetratge pioner del cinema parlat espanyol El Orador [L'Orador] (1928) de Ramón Gómez de la Serna, dins de la indústria primigènia del cinema sonor a través del productor Feliciano Manuel Vitores i la Hispano de Forest Fonofilms. La incògnita que s'obre sobre aquesta obra d'art "desconeguda" ha portat a buscar els detalls de la cinta i la seua ressonància viva amb el present. La tesi ha comprés una anàlisi del discurs fílmic revisant les condicions i casuístiques que van envoltar el text, el context i el seu performance posterior, analitzant l'obra El Orador [L'Orador] mitjançant la literatura de l'autor, en la seua vinculació políticasocial, tecnològica i cinematogràfica amb l'Espanya dels anys vint del s. XX. Aquest treball situa la genealogia de la conferència dramatitzada l'any 1928, demostrant com El Orador [L'Orador] és la primera performance cinematogràfica documentada al nostre país. La tesi marca un punt de partida des de El Orador [L'Orador] fins a l'actualitat traçant una línia de punts discontínua que abasta quasi cent anys, configurant un mosaic tipològic de "espècies d'oralitat" que, en paraules de Miguel Molina Alarcón, continua el deixant heretat de la conferència com a gènere artístic. L'estudi verifica l'herència, supervivència i rastres singulars de la metaoratoria ramoniana en els artistes escènics de postavantguarda. El treball s'estructura en cinc capítols. El primer descriu aspectes generals de l'autor relacionats amb el seu curt i biografia. El segon aborda el text de El Orador [L'Orador], amb assajos afins a l'estètica del seu discurs, la seua trajectòria de conferenciant, la novel·la Cinelandia i els guions que va idear per a cinema. El tercer aborda la confecció del film i la seua història dins de la indústria del cinema paleosonor, en la seua connexió amb els altres curts de l'empresa Cinefón rodats per F. M Vitores. El quart capítol narra la presentació del film com performance i la seua ressonància amb les arts escèniques actuals, proposant un collage d'artistes oradors. En l'últim presentem el projecte de cinema assaig R. cinc aproximacions al curtmetratge. Els annexos contenen diverses compilacions; imatges de l'Arxiu Vitores, recopilació de textos inèdits sobre cinema escrits per l'artista, i els seus esbossos manuscrits sobre cinema. El tipus d'investigació ha sigut mixta: constatativa, comparativa i d'enllaç, això és, s'ha confirmat la hipòtesi de partida mitjançant les noves dades obtingudes i s'ha configurat a partir del material principal una proposta creativa personal, aplicant la corrent pràctica d'art-investigació. Els resultats reeixits han sigut, d'una banda situar El Orador [L'Orador] en el seu marc temporal superant la seua visió anecdòtica i revaloritzant-la. La presumpció del paper històric de El Orador [L'Orador] ha confirmat ser positiva, demostrant ser una fita del seu temps i del nostre. El treball ha permés interpretar la nova oralitat en l'art contemporani des de les característiques humorístiques que va prefigurar l'escriptor, abordant l'actual escena performativa. Finalment, la realització de la película experimental R. ha suposat un diàleg entre temps cinematogràfics diferents i una proposta de creació híbrida inspirada per la mateixa llibertat de Ramón. Les claus crítiques i estètiques que es troben en la película permeten observar-la hui com un model exemplar de posicionament polític, intelectual i artístic. / [EN] This thesis explores the pioneering short film of Spanish spoken cinema, El Orador (1928), by Ramón Gómez de la Serna, in the context of the nascent international sound cinema industry through producer Feliciano Manuel Vitores and Hispano Forest Fonofilms. The enigmas surrounding this "unknown" work of art led to a study of every detail about the film, and its resonance with the present. The thesis involved an analysis of the filmic discourse, reviewing the environmental factors surrounding the text, its context and subsequent performance; studying the piece through the author’s literary works and through its socio-political, technological and filmographical ties to Spain in the 1920s. This paper sets the genealogy of the performative conference in Spain in 1928, showing El Orador as the first ever film performance documented in our country. The thesis begins its journey with El Orador through the present day, drawing an intermittent timeline that spans almost a hundred years, crafting a typological mosaic of “oral species” that, in the words of Miguel Molina, continues the legacy of the conference as an artistic genre. This study verifies the heritage and endurance of the ramonian meta-oratory among avant-garde performing artists from the 1950s onward. The thesis is structured in five chapters. The first describes geneal aspects of the author related to his short film and biography. The second focuses on the film’s script, compiling ramonian essays with a similar aesthetic, as well as Ramon’s own trajectory as a lecturer, including a study of the novel Cinelandia and other scenarios he planned. The third chapter covers the creation of the film and its history within the paleosonic film industry and its connection with other short films by F. M Vitores for Cinefón. The four chapter narrates the film’s presentation as performance and its resonance in the current performing arts and a collage of contemporary oral artists. The last chapter details project R. five studies of short film feature by the author. The annexes contain several compilations, on the one hand a selection from the Archive Vitores, and on the other Ramon’s writing about film, images of Ramón's manuscripts, brought together for the first time. The type of research has been mixed: factual, comparative and pursuing links, meaning the initial hypotheses has been confirmed through new data uncovered, and a personal creative proposal has been configured from the main material and applying the practical current movement of art-research. The results achieved include, first and foremost, setting El Orador in its proper place in time, going beyond its anecdotal role and reclaiming its true importance. The assumption of El Orador’s historic contribution has proven to be correct, revealing it as a milestone piece of its time and ours. The study allowed an interpretation of the new oral trend in contemporary art from the use of humor so characteristic of the writer. Finally, the experimental film R. allowed a dialogue between different film eras and a proposal of a type of hybrid creation inspired by Ramon’s own freedom. The key critical and aesthetic points found in the film allow us to view it as an exemplary model in its political, intellectual and creative positioning. / Grueso Hierro, A. (2021). El film El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna: texto, contexto y performance del discurso. Proyecto de cine ensayo R.(1928-2018) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171483 / TESIS
155

Les sources d'information dans la presse québécoise lors de la guerre hispano-américaine de 1898-

Espanet, René 25 April 2018 (has links)
Québec Université Laval, Bibliothèque 2012
156

A Developmental History of the Hispano-Romance Verb Conjugations

Stovicek, Thomas William 01 September 2010 (has links)
No description available.
157

El imaginario colombino : egoescritura, creación y memoria histórica en Carpentier, Posse y Roa Bastos

Houde, Caroline 20 April 2018 (has links)
La présente thèse de doctorat vise l’étude de trois romans hispano-américains contemporains consacrés à la représentation de l’imaginaire suscité autour de la figure de Christophe Colomb et de son projet : L’Harpe et l’ombre (1979) d’Alejo Carpentier, Les chiens du paradis (1983) d’Abel Posse et Veille de l’amiral (1992) d’Augusto Roa Bastos. Rattachée aux réflexions sur le « Nouveau roman hispano-américain » et à la notion de postmodernité, mon étude prétend offrir une approche originale aux trois fictions, en démontrant la particularité de choisir Christophe Colomb à ce moment précis de l’Histoire, c’est-à-dire, aux alentours de la date symbolique de 1992 et des commémorations du Cinquième Centenaire de la « Découverte ». À partir d’une perspective sociocritique — basée sur les écrits de Pierre Bourdieu, Pierre. V. Zima, Claude Duchet et Edmond Cros — mon travail démontre comment le personnage de Christophe Colomb ainsi que son entreprise de découverte agissent comme catalyseurs chez les trois romanciers, qui réélaborent les voyages et la vie de l’Amiral avec l’intention de transposer dans leurs récits leurs propres existences, leurs conjectures sur l’écriture de la fiction en Amérique hispanique ainsi que leurs versions historiques originales. Mon approche critique se justifie par le désir d’offrir une analyse textuelle détaillée des trois œuvres intégrantes de mon corpus —qui a été escamotée par plusieurs chercheurs, dû à un consensus implicite chez eux de définir les caractéristiques du «nouveau» phénomène du roman historique hispano-américain de la fin du XXe siècle, et à la nécessité de souligner la perspective postmoderne des dites fictions. / This dissertation reviews imaginary representations in three Spanish American novels dedicated to the figure of Christopher Colombus and his travel project: Alejo Carpentier’s The Harp and the Shadow (1979), Abel Posse’s The Dogs of Paradise (1983) and Augusto Roa Bastos’s Vigil of the Admiral (1992). Pertaining to the reflections on the New Historical Novel in Spanish America and the notion of postmodernism, my work aims to offer an original way to approach these works, one which is more centred on demonstrating the particular task of choosing Colombus at that specific time of History, that is, near the symbolic year 1992 and the “Discovery of America” 500 years’ commemoration. From a sociocritical approach —based on works of Pierre Bourdieu, Pierre V. Zima, Claude Duchet, and Edmond Cros— my analysis demonstrates how Columbus and his enterprise of discovery act as catalysts on the three writers, who reproduce their own version of the Admiral’s travels and life, with the intention of transposing the tales of their individual existences in the plot, of speculating about writing fiction in Hispanic America, and of reinventing original historiographies. My analytical orientation is due to the desire for a larger dissection of the three texts that constitute my corpus, which had been put aside by researchers, due to a consensus on defining the common characteristics of the “new” phenomena of the historical novel at the end of twentieth century and on underlining the postmodern angle of those fictions. / La presente tesis de doctorado realiza el estudio de tres novelas hispanoamericanas contemporáneas dedicadas a la representación del imaginario colombino: El arpa y la sombra (1979) de Alejo Carpentier, Los perros del paraíso (1983) de Abel Posse y Vigilia del Almirante (1992) de Augusto Roa Bastos. Vinculado a las reflexiones sobre la “Nueva novela histórica hispanoamericana” y a la noción de posmodernidad, mi estudio pretende ofrecer una aproximación original a esas tres ficciones, al demostrar la particularidad de elegir a Cristóbal Colón en este momento específico de la Historia, esto es, alrededor de la fecha simbólica de 1992 y la conmemoración del Quinto Centenario del “Descubrimiento”. A partir de una perspectiva sociocrítica —basada en obras de Pierre Bourdieu, Pierre V. Zima, Claude Duchet y Edmond Cros— mi trabajo demuestra cómo la figura de Cristóbal Colón y su empresa descubridora actúan como catalizadores en los tres novelistas, que reelaboran los viajes y la vida del Almirante con la intención de plasmar en sus narraciones sus propias existencias, sus conjeturas sobre el acto de escribir ficción en Hispanoamérica y sus versiones históricas originales. Mi metodología crítica se debe al deseo de ofrecer un análisis textual detallado de las tres obras integrantes de mi corpus —el cual ha sido escamoteado por muchos investigadores, debido a un consenso implícito en ellos de definir las características del “nuevo” fenómeno de la novela histórica hispanoamericana hacia finales del siglo XX y de subrayar la perspectiva posmoderna de esas ficciones—.
158

Écart entre les représentations sociales de certains individus et les enseignements reçus dans le contexte néo-pentecôtiste hispanophone montréalais / Diferencias entre las enseñanzas recibidas en las Iglesias Evangélicas de Montreal y las representaciones sociales construidas por ciertos miembros

Valdés Caro, Marisol January 2015 (has links)
Resumen: Esta memoria está dedicada al estudio de la enseñanza dada en algunas iglesias neo pentecostales de habla hispana en la ciudad de Montreal y las diferencias que se dan en el momento de asimilar lo escuchado en las reuniones. Para efectuar este estudio, se realizó una investigación cualitativa, con la ayuda de un cuestionario se efectuó una entrevista semi-dirigida a una muestra de 12 personas. Los participantes son personas inmigrantes con más de dos años de participación en la Iglesia local. Hemos analizado las representaciones sociales que se existen en la congregación en estudio, también hemos estudiado las representaciones individuales que ciertos miembros han construido y sus consecuencias en la vida del creyente. Pudimos concluir que en esta congregación se dan al menos cuatro representaciones sociales: el rol de la ministración y la enseñanza de la Palabra en el proceso de crecimiento y madurez; la necesidad de madurez para comprender y trabajar por la visión-misión; el avance espiritual de los miembros es enmarcado por el pastor; el objetivo congregacional es restaurar integralmente al creyente. A través de la teoría del núcleo central de Abric, hemos focalizado las razones por las cuales estas representaciones se dan, llegando a la conclusión que los dogmas aprendidos anteriormente por el creyente y su origen cultural hacen resistencia en su interacción con el liderazgo que dirige la congregación, de tal manera que se producen divergencias y convergencias entre el núcleo formado por el pastor y los otros líderes, de una parte, y los miembros que forman la periferia, de otra. / Résumé: Ce mémoire est consacré à l'étude de l'enseignement donné dans certaines églises néo pentecôtistes hispanophones dans la ville de Montréal et aux différences qui existent au moment d'assimiler et d’appliquer ce qui est appris dans les réunions. Pour réaliser cette étude, on a mené une investigation qualitative, on a, à l’aide d’un questionnaire, fait une entrevue semi-dirigée sur un échantillon de 12 personnes. Les participants sont des immigrants avec plus de deux ans dans l’Église locale. Nous avons analysé les représentations sociales qui existent dans l'Église locale étudiée, nous avons également étudié les représentations individuelles que certains membres se sont construites et leurs conséquences dans la vie des croyants. On a pu conclure qu’au centre de cette congrégation, il y a au moins quatre représentations sociales: le rôle de la prière, de l’écoute et de l’enseignement de la Parole de Dieu dans le processus de croissance et maturité; le besoin de maturité pour comprendre et pour travailler par la vision-mission; l’avancement spirituel des membres marqué par le pasteur; la restauration entière de la vie du croyant comme objectif de la congrégation. Grâce à la théorie du noyau central d’Abric, nous avons souligné les raisons pour lesquelles ces représentations sont données, en concluant que les dogmes déjà appris par le croyant et son contexte culturel font une résistance dans leur interaction avec le leader qui oriente la congrégation, de sorte que des divergences et des convergences se produisent entre le noyau formé par le pasteur et les autres leaders, qui l’accompagnent, d’une part, et les membres qui forment un groupe périphérique, d’autre part.
159

La traduction de la littérature hispano-américaine au Québec : de l'intégration immigrante à la mondialisation éditoriale

Dufault, Mylène 01 1900 (has links)
En 2012, la traduction au Québec d'ouvrages littéraires d'auteurs issus de l'Amérique hispanique est encore un phénomène marginal. Pourtant, les entreprises de traduction de tels ouvrages se sont faites plus nombreuses au cours des vingt dernières années, et deux maisons d'édition québécoises leur ont fait la part belle : Les Écrits des Forges et Les Allusifs. La première a publié en français de nombreux canons de la poésie mexicaine tandis que la seconde possède à son catalogue (maintenant chez Leméac) bon nombre d'auteurs hispano-américains. Les efforts de ces éditeurs ont été précédés d'un premier mouvement d'accueil de la littérature hispano-américaine, mouvement principalement lié à la venue au Canada d'auteurs hispano-américains immigrants, souvent des réfugiés qui avaient fui la guerre ou la dictature dans leur pays d'origine. À partir de la théorie des champs de Pierre Bourdieu et de l’application de cette théorie à l’espace littéraire international par Pascale Casanova, ce mémoire cherche à expliquer plus en détail les conditions et logiques qui sous-tendent la traduction et l’édition des littératures hispano-américaines au Québec. Pour ce faire, il analyse la trajectoire de trois auteurs dont chacun a vu au moins un de ses titres publié en français. Ces auteurs sont le Salvadorien Horacio Castellanos Moya, dont le roman intitulé Le Dégoût a été publié aux Allusifs en 2003, le Mexicain Jaime Sabines, dont Poemas del peatón/Poèmes du piéton a été publié aux Écrits des Forges en 1997, et la Colombienne québécoise Yvonne América Truque, dont le recueil de poèmes Proyección de los silencios/Projection des silences a été publié au CÉDAH en 1986. Chacune des trajectoires illustre un modèle de production et de diffusion particulier de la littérature hispano-américaine en traduction qui s’est manifesté durant les vingt dernières années. Ensemble, elles permettent de dégager le parcours évolutif de l’édition vers une intégration de plus en plus mondialisée des mécanismes de diffusion des biens symboliques. / In 2012, the translation of Hispanic American literary works in Québec is still marginal. However, the translation of such works has been increasing over the last twenty years and two Québec publishers have shown a keen interest in them: Les Écrits des Forges and Les Allusifs. The first has published in Spanish/French versions many canons of Mexican poetry while the latter has a good number of Hispanic American writers in French translation in its catalogue (now part of Leméac). This wave of interest was preceded by an initial movement of integration of Hispanic American literature in Québec, a movement mainly caused by the arrival in Canada of Hispanic American authors fleeing from a war or a dictatorial regime in their country of origin or having other reasons. Based on Pierre Bourdieu’s field theory and its subsequent application to the international literary space by Pascale Casanova, this thesis seeks to explain the conditions and processes that underlie the translation and publishing of Hispanic American literature in Québec. To this end, it analyzes the trajectory of three authors, each of whom has had at least one of his or her books published in French in Québec. These authors are the Salvadoran Horacio Castellanos Moya, whose novel titled Le Dégoût was published by Les Allusifs in 2003, the Mexican Jaime Sabines, whose Poemas del peatón/Poèmes du piéton was published by Les Écrits des Forges in 1997, and the Colombian Quebecer Yvonne América Truque, whose Proyección de los silencios/Projection des silences was published by the CÉDAH in 1986. Each of these trajectories illustrates a particular model of production and distribution of Hispanic American literature in translation which appeared during the last twenty years. Together, these case studies highlight the progressive move towards an increased globalization in Québec publishing structures as well as in the distribution and reception of symbolic goods.
160

Inundação musical: a música da poesia modernista hispano-americana / Musical flood: the music of Hispanic-American modernist poetry

Fiorussi, André 28 March 2013 (has links)
A tese investiga possíveis funções históricas da formulação e do uso de categorias poéticas relacionadas à música na poesia modernista hispano-americana, a partir da leitura e análise de poemas selecionados principalmente de Rubén Darío (1867-1916) e Julio Herrera y Reissig (1875-1910) e de textos críticos, teóricos, programáticos e narrativos que participam da primeira recepção histórica do modernismo. Divide-se em cinco capítulos que organizam os resultados de cinco frentes de investigação: aspectos da relação entre os poetas modernistas e a arte musical; papel da musicalidade na modernização do idioma poético castelhano; técnicas rítmicas e harmônicas e funções do efeito musical em diversos poemas modernistas; relação entre a música do modernismo e a ascensão oitocentista da música à condição de meta e metáfora da poesia; particularidades do aporte à música na poesia de Herrera y Reissig. / This PhD dissertation investigates the possible historical functions of the formulation and use of poetical categories related to music in the Hispanic-American Modernist poetry, beginning with the reading and analyses of selected poems mainly those of Rubén Darío (1867-1916) and Julio Herrera y Reissig (1875-1910) and of critical, theoretical, programmatic and narrative texts that participate in the first historical reception of Modernism. The dissertation is divided into five chapters that organize the results of five domains of investigation: specific aspects of the relation between the Modernist poets and musical art; the role of musicality in the modernization of the Spanish poetic idiom; rhythmical and harmonic techniques and functions of the musical effects in diverse Modernist poems; the relation between the music of Modernism and the rise of music, in the 19th century, to the condition both of goal and metaphor for poetry; the particularities of the recourse to music in the poetry of Herrera y Reissig.

Page generated in 0.0515 seconds