La presente investigación, cataloga, estudia y analiza los llamados Toques o Pitadas de Ordenanaza, musical e históricamente, contextualizando y explicando su uso. Todos ellos divididos en diferentes modalidades para su uso en las Fuerzas Armadas Españolas e interpretados todavía en la actualidad. Así mismo, se catalogan y clasifican organológicamente los instrumentos utilizados para ejecutar dichos Toques, atendiendo a su forma, corte, afinación, material de construcción, etcétera, para conocer más sobre la acústica y organológia de estos. Finalmente, se analizan con detalle los mencionados Toques, para su estudio y catalogación, recogiendo tanto los Toques editados en partituras como los que se conservaron oralmente. Todos ellos se han transcrito y revisado, siendo grabados e interpretados en un CD-Rom por el autor de la Tesis Doctoral y algunos Músicos Militares, teniendo en cuenta las pequeñas variantes de un mismo Toque trasmitido por vía oral. / This research catalogues, studies and examines the so-called bugles or orderly beeps from a musical and historical point of view, contextualizing and trying to explain its use. They have been divided in different forms to be played in the Spanish Armed Forces and they are currently performed. Likewise, the instruments to play these bugles are classified and catalogued according to their size, nature, tuning, manufacturing materials, etc in order to know more about their acoustic and organology. Finally, the aforementioned bugles are analyzed in detail for their study and cataloguing collecting in edited scores and those kept orally. They have been transcribed and revised as well as recorded and performanced in a CD-Rom by the author of the doctoral thesis and some military musicians, taking into account the slight differences of the same bugle transmitted orally.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va jugar un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. Tot el litoral català acabaria artillant-se com si d'un altre front més es tractés a força de nius de metralladores i bateries de costa amb motiu dels atacs que aquest hauria de patir al llarg de tot el conflicte. Aquesta defensa de la costa s'iniciaria a partir de la desfeta de l'operació de conquesta que els republicans farien sobre Mallorca al setembre de 1936 i que tindria unes conseqüències nefastes per la costa catalana i per tot el Llevant Republicà al esdevenir l'illa de Mallorca una gran base aeronaval al servei dels sollevats; tot i que principalment la defensa del litoral català s'acceleraria a partir del bombardeig naval sobre Roses que realitzaria el creuer franquista Canarias el 30 d'octubre de 1936. I és que a partir d'aquest moment seria destinada a la defensa de la costa un gran nombre de recursos, com forces de defensa (destacant entre elles milicians i forces del cos de carrabiners en un primer moment), així com diferents peces d'artilleria, (tot i que moltes d'elles serien peces obsoletes), davant dels possibles atacs que podia patir la costa o davant d'alguna temptativa de desembarcament que podrien realitzar les tropes franquistes des de Mallorca. Per aquest mateix motiu es realitzarien al llarg de tot el conflicte més de 350 nius de metralladores, establerts a qualsevol lloc de la costa catalana que pogués ser perceptible a rebre un desembarcament, participant activament en alguns casos la pròpia població d'algunes d'aquestes poblacions litorals catalanes. Els franquistes per la seva banda estarien en tot moment informats de totes aquestes defenses que es realitzarien a la costa catalana gràcies al seu servei d'espionatge. Per altra banda, els bombardeigs navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota el comandament del bàndol sollevat i els bombardeigs aeris que hauria de patir el tràfic marítim, així com els ports catalans, i les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral català provocaria la ràpida defensa d'aquest, encara que no seria organitzada de la manera més eficient a causa de la penúria d'armament que patiria el bàndol governamental. A aquesta defensa del litoral i davant de la poca actuació que tindria la Marina Republicana a les aigües catalanes se l'afegiria una petita flota de vaixells pesquers (alguns d'ells armats) que rebria el nom de Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i que realitzaria una gran tasca en la vigilància i protecció del tràfic marítim, però insuficient davant del potencial de l'armament del bàndol sollevat, mentre que també seria creada una Esquadrilla de Defensa de Costes que protegiria els cels de la costa catalana tot i que sempre en inferioritat de condicions respecte al seu rival. Malgrat això, tots aquests elements de defensa de la costa complirien un més que digne paper en la seva tasca i tindrien l'objectiu comú d'evitar qualsevol agressió de la costa o un possible desembarcament de tropes a la costa catalana, una acció aquesta última que mai es duria a terme durant tot el conflicte armat tot i que l'amenaça sempre estaria present. / During the Spanish Civil War, the defense of the Catalan coast played a prominent role and virtually forgotten during the course of the conflict. All the Catalan coast was arming as if it was another front, with bunkers and coastal batteries because of the attacks that it would have to suffer throughout the conflict. The naval bombardments featuring ships and submarines under the command of the insurgent side, as well as aerial bombardments that would suffer the Catalan coast and maritime traffic, cause the rapid defense of it, but it not would be organized efficiently due to the shortage of armaments that the government side would suffer. At this litoral defense forces would add a small coastal defense fleet of fishing boats (some armed) that would be called "Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya" and would make a great work in the vigilance and protection of maritime traffic, but insufficient in front of the power armament from the insurgent side. Also, it was created for the coast defense, the "Esquadrilla de Defensa de Costes" with the mission to protect the skies of the Catalan coast, but at a disadvantage compared to his opponent. However, all these elements of coastal defense fulfilled a more than worthy role in the task and had the common target of preventing any attack from the coast or a possible landing of troops on the Catalan coast, however this latter action never take place throughout the armed conflict.

Aquesta tesi doctoral està bastida a partir d’un fons documental inèdit, dispers i malmès, que calia salvaguardar. Això ha permès estudiar el territori des del territori i amb les fonts del territori. I, a més, contribuir a la conscienciació de la conveniència de la preservació dels documents històrics amb la recuperació de l'arxiu municipal de Cubells de manera que aquestes actuacions es poguessin adaptar a altres realitats arxivístiques. Aquesta tesi té un triple vessant: per una banda, recuperar un arxiu municipal i posar-lo a l’abast dels estudiosos, en segon lloc fer una recerca històrica a partir d’aquesta documentació i, finalment, aconseguir presentar la documentació històrica com un material didàctic idoni per a la docència universitària i també, per què no, d’altres nivells educatius i així mateix fer-la assequible per a la difusió. Estructura: Capítol 1: descriu la situació en què es trobava la documentació, la cronologia, la llengua, les tipologies documentals i la tradició dels documents de l'arxiu. Capítol 2: descriu amb tot detalli les actuacions dutes a terme per localitzar, recuperar, organitzar i difondre els fons d'aquest arxiu, mostrant detalladament tota la metodologia de treball utilitzada. Inclou catàleg de pergamins. Capítol 3: descriu l'organització i producció de les institucions productores dels documents: el municipi de Cubells, l'escrivania local i els senyors de la terra. Capítol 4: analitza en profunditat els censals morts. Aquesta és la tipologia més freqüent de la documentació estudiada i també la que mostra la situació real dels homes i dones que poblaven aquestes terres als segles baix medievals. Els apèndixs inclouen: transcripció de documents significatius. Un petit apartat sobre l'important tresor artístic, actualment dispers, d'aquest petit lloc. Índex de topònims i índex d'antropònims. / Structure: Chapter 1: It describes in which situation the documents were found, their chronology, their languages, the documentary typologies and the tradition of the documents of this archive. Chapter 2: It describes entirely the performances carried out to locate, recover, arrange and diffusion the documentations, showing in detail all the methodology of work used. It includes the catalogue of parchments. Chapter 3: It describes the study of the institutions that produced the documents: the municipality of Cubells, the local scrivener and the landowners. + Chapter 4: It analyses in depth a documentary typology called “censals morts”, a credit document. This is the most frequent typology it can be found among the documentation studied and also the one who shows the real situation of the men and women who lived in Cubells during the Late Middle Ages. The appendices include: transcription of significant documents; a small study of the important artistic treasure of this small village, nowadays disperse; and Indexes of toponyms and antroponyms.

The present thesis studies in depth a perspective of the noucentista movement focusing on the professional career of the architect Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) and particularly on his urban design approach and social thought. Noucentisme as a movement takes place during the first decades of the 20th century, it is regarded as an aesthetic expression and political guideline within the context of the Mancomunitat de Catalunya, one hundred years ago. The conducted study results in a conception of the architect from multiple perspectives and, by extension, in a new dimension of the Noucentisme movement that extends beyond the period of the Mancomunitat from 1914 to 1924, and offers a new point of view immersed into the following historical period, until the end of the Franco dictatorship. The presented chronological, stylistic, territorial and ideological viewpoint contributes to the revision of the historical period during which the Catalonia of the 20th century was envisioned and that took the architecture and the local urbanism as a basis to modernize the country / Aquesta tesi aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de la anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i especialment del seu pensament urbanístic i social. El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX, com a llenguatge estètic i programa de intervenció política, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya d’ara fa cent anys. L’estudi realitzat proposa una concepció transversal de l’arquitecte i, per extensió, una nova dimensió del moviment noucentista que supera el període del 1914-1924 en que s’inscriu la Mancomunitat i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. Transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a revisar el balanç d’una època en que es gestà el que havia de ser la Catalunya del segle XX, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme municipal com a base de modernització del país

This study aims to analyze the necessities of Alevism as a belief and the limits of freedom that Alevis have had since the foundation of the Republic of Turkey to maintain and practice their cultural and religious components in between a laic state structure and traditionally Sunni Muslim society. It puts the debate on the limits of religious freedom of a certain group; this is to mention Alevis, in a laic state structure, which should aim to keep its distance to any religious identity with possession none of them on the center. The distinguishments aim to emphasize the place of Alevis in political history of the Republic of Turkey, which has been fulfilled with a concrete competition of two aforementioned identities, and to mention the difficulties that Alevis have faced with as a result of their officially unrecognized religious identity by none of the two identities and its consequent limitations. Keywords: Alevism, political history of Republic of Turkey, laicism, religion, political Islam / Este estudio tiene el objetivo de analizar las necesidades del alevismo como una creencia y los límites de la libertad que los alevíshantenido desde la fundación de la República de Turquía, al mantener y practicar sus componentesculturales y religiosos entre una estructura estatallaica y la sociedad tradicionalmente musulmanasunita. Pone el centro del debate en los límites de la libertad religiosa de un grupo determinado, los alevís, en una estructura del Estado laico, que debe tratar de mantener su distancia hacia cualquier identidad religiosa, sin optar por ninguna de ellas. Por lo tanto, las determinaciones tienen el objetivo de destacar el lugar de los alevís en la historia política de la República de Turquía y hablar de las dificultades a lasque se han enfrentado los alevís, como consecuencia de su identidad religiosa no reconocida oficialmente por ninguno de las dos identidades y susconsecuenteslimitaciones. Palabras clave: alevismo, la historiapolítica de la República de Turquía, el laicismo, la religión, el Islam político

La tesi costituisce il risultato finale del progetto di ricerca sviluppato durante questi anni di esperienza presso la Universitat de Barcelona. I primi passi di questo lavoro si ritrovano già nella tesi di laurea presentata all’Università degli Studi di Sassari sotto la direzione del Prof. Giuseppe Meloni e del Prof. Alessandro Soddu. A questo primo studio, incentrato sul castello sardo di Posada o della Fava, è seguito un secondo lavoro di ricerca nell’ambito del Diploma de Estudios Avanzados (DEA) della Universitat de Barcelona, sotto la direzione del Prof. Ignasi Baiges. In quest’ultimo caso la ricerca è stata estesa all’intero distretto di competenza del castello, la curatorìa di Posada, per valutare dinamiche di potere e processi insediativi in una prospettiva d’analisi più ampia. La tesi è articolata in sei capitoli. Il primo, La Gallura nel basso medioevo, ripercorre sinteticamente il processo storico e i principali avvenimenti politici relativi alla Gallura dall’XI al XV secolo. Il secondo capitolo, Il periodo giudicale e visconteo (XI-XIII secolo), analizza le strutture amministrative, sociali ed economiche e i quadri insediativi durante la fase giudicale (XI-XIII secolo) e poi giudicale-viscontea (XIII secolo). Si è deciso di accorpare le due fasi in un unico capitolo perché non si trattò dell’affermazione di una signoria a discapito della giurisdizione indigena giudicale. Al di là delle modalità con cui i Visconti assunsero la guida del regno di Gallura, essi stessi non ne sovvertirono le strutture fondamentali e se ne fecero, anzi, i continuatori, pur introducendo certamente delle novità, la principale delle quali è rappresentata dall’incastellamento. Il terzo capitolo, Il periodo pisano (XIV secolo), analizza gli assetti amministrativi, sociali ed economici durante la fase che vide il diretto controllo da parte del Comune di Pisa dei territori confiscati ai Visconti, alla luce della fonte di riferimento per questo periodo rappresentata dal Liber fondachi, evidenziando gli aspetti di continuità o rottura con le istituzioni antecedenti. Il quarto capitolo, Il periodo catalano-aragonese (XIV secolo), è dedicato all’esame delle strutture amministrative ed economico-sociali, attraverso la ricca documentazione dell’Archivio della Corona d’Aragona e in particolare dei due fondamentali registri fiscali e patrimoniali denominati Componiment de Sardenya e Libre de la Camerlengía. La principale novità è costituita dall’applicazione quasi sistematica delle concessioni feudali, che ridisegnarono l’assetto territoriale gallurese. Il quinto capitolo, Un esempio particolare: Posada, intende proporre l’analisi di un caso esemplare delle due forme di organizzazione territoriale evidenziate nella storia della Gallura tardomedievale, l’incastellamento e il feudalesimo. Il castello della Fava, a controllo del borgo fortificato di Posada e dell’omonima curatorìa, rappresenta bene l’espressione del nuovo dominio giudicale-visconteo della metà del Duecento e della successiva giurisdizione pisana: centro di coordinamento delle attività economiche, agropastorali e commerciali (per la presenza del porto e della dogana del sale), punto di riferimento per le comunità del retroterra e dei traffici costieri e con la penisola. Durante il Trecento catalano-aragonese questa vocazione non venne completamente meno, ma fu irregimentata nella struttura amministrativa regia e feudale, con la conseguente accentuazione del carattere militare del castello della Fava e un maggiore interesse del feudatario per la rendita fondiaria. Il sesto e ultimo capitolo, Le strutture ecclesiastiche e religiose, esamina i quadri diocesani (Civita e Galtellì), il ruolo dell’Opera di S. Maria di Pisa e gli insediamenti monastici (Vittorini, Benedettini) e ospedalieri (Santo Spirito, Gerosolimitani). Il lavoro è completato da un’appendice documentaria, comprendente (prevalentemente in forma di regesto) le fonti, edite e inedite, utilizzate per la stesura della tesi, e una serie di tavole e carte di supporto. / El trabajo se centra en el estudio de una región de Cerdeña (Italia), la Gallura en la Edad Media, en el período entre los siglos XI y XV, con una mayor referencia a los siglos XIII y XIV. La tesis se divide en cinco capítulos. En el primero, La Gallura en la Edad Media, se traza brevemente el proceso histórico y los principales acontecimientos políticos relacionados con la Gallura entre el siglo XI al XV. En el segundo capítulo, el período Judicial/Real indígena y de los Visconti (s. XI-XIII), se analizan las estructuras administrativas, los marcos sociales y económicos y el pasaje desde el gobierno indígena (siglos XI-XIII) al gobierno de la familia pisana de los Visconti (siglo XIII). Más allá de las formas en que los Visconti tomaron el mando del reino de Gallura, no subvirtieron las estructuras fundamentales del ¿Estado¿, aunque si introdujeron novedades como lo que se llama ¿Incastellamento¿. El tercero capítulo tiene por objeto el análisis del período propiamente Pisano. En este se han estudiado los acontecimientos históricos que llevaron al gobierno la República de Pisa en Gallura. Muy importante el análisis de las leyes y de los reglamentos dictados por Pisa en Gallura, en este caso se ha tratando de averiguar, por un lado, la influencia en la legislación autóctona del derecho peninsular italiano y después el resultado de esta acción en la sociedad gallurese. En este sentido se ha intentado tratar y aclarar los aspectos de continuidad o de ruptura con las instituciones del período anterior. La mayor cantidad y calidad de las fuentes ha permitido luego, estudiar los diferentes cargos administrativos, los impuestos y los diferentes dominios rurales pertenecientes a la Republica Pisana. Desde el punto de vista social, ha sido posible destacar los aspectos demográficos, los estilos de vida y las diferentes clases sociales en las que se organizaba el territorio. El cuarto capítulo analiza el período catalán-aragonés. La lucha contra la ciudad de Pisa para la conquista de la Gallura y de toda la isla de Cerdeña; las dificultades que encuentra la Corona de Aragón en controlar un territorio marginal en comparación con otras áreas de Cerdeña. En este capítulo, también se ha tenido en cuenta los cambios introducidos por la Corona y la aportación de una nueva estructura político-administrativa, el feudalismo, que llevó a la desaparición de la precedente división territorial. Hemos tratado de poner en relieve los elementos de continuidad, como, por ejemplo, la administración de la justicia, que se ejercía de acuerdo con las formas y leyes de la tradición indígenas, así como la administración fiscal. El quinto capítulo, es un ejemplo concreto de reorganización territorial. Se trata de la villa de Posada, ejemplo de las dos formas de organización territorial de relieve en la Baja Edad Media la historia de Gallura, el ¿incastellamento¿ y el feudalismo. El Castillo de Posada, ejercía su control sobre la misma villa fortificada de Posada y sobre la provincia homónima y también representa la expresión del dominio nuevo de los reyes/jueces Visconti en la mitad del siglo XIII y después será el centro de coordinación de las actividades económicas, agro-pastoriles y comerciales (la presencia del puerto y la aduana de sal) de la ciudad de Pisa en Gallura, y el punto de referencia para las comunidades del interior de la isla que comerciaban con las ciudades de la península italiana. Durante el siglo XIV, en el periodo catalán-aragonés, este territorio fue regido según las leyes feudales, con la consecuente intensificación del carácter militar del Castillo de Posada. El último capítulo analiza los caracteres de la iglesia medieval en Gallura, sus relaciones con el poder civil y lo eclesiástico, las causas del surgimiento de las dos diócesis de este territorio y la participación del clero local en todas las dinámicas políticas y sociales. La segunda parte de la tesis recoge por una parte la apéndice documental, que contiene todos los documentos, publicados e inéditos, que se ha utilizado en la preparación de la tesis (documentos transcritos en su totalidad o en forma de un resumen), y después una serie de tablas para resumir y presentar todos los datos que ilustran de forma analítica las diversas dinámicas de la Gallura.

DE LA TESI:Pretendre tractar un tema tan ampli com és l'estudi del calendari i de la festa com a graó i fita que atorga sentit a la successió de dies de l'any és una empresa que topa amb un nombre de problemes metodològics gens menyspreable, i encara més si tenim en compte que aquest estudi no es pot fer al marge de la consideració de les relacions entre festa i ritual i entre festa i mite, relacions que, elles soles, no han exhaurit encara totes les possibles discussions i estudis. El material de què disposem en aquest tema és abundant, però desordenat, confús i dispers alhora, i enfosqueix amb un excés de dades irrellevants tot l'estudi, mentre que, d'altra banda, no subministra alguns ele- ments bàsics la datació temporal de moltes festes, per exemple que són imprescindibles per a treure conclusions vàlides. D'altra banda, aquest tema ha gaudit d'una llarga tradició filològica i d'una abundant bibliografia que tampoc no faciliten l'aproximació al seu estudi. Els treballs existents són molt variats, però tots topen amb la mateixa dispersió de material que obliga a continus replantejaments de mètode. En aquesta situació, més que cercar noves respostes a la interpretació tradicional de les festes, calia, sobretot, fer-se preguntes noves. Sense que la base material del tema hagi estat, doncs, bàsicament augmentada, i volent evitar de recórrer, altre cop, camins ja fressats moltes vegades, una pregunta que calia plantejar-se en abordar el tema era: ¿tenen les festes gregues alguna significació en conjunt o cal observar-les sempre aïlladament? O, dit d'una altra manera, l'ordre de les festes al llarg de l'any, ¿és pertinent o és arbitrari? ¿Pot descobrir-s'hi cap sentit? En darrera anàlisi, ¿quina és la funció de la festa, fita en un calendari, en el món grec? Plantejar-se la possibilitat d'una sistematització de les festes, incloses en un context ampli d'interrelacions context que, després, es va veure que constituïa el cicle de l'any obria la porta a hipòtesis de treball diferents: analitzar-les en el conjunt del calendari de cada indret, o agrupant els rituals del mateix tipus, o fent una comparació de calendaris de diferents indrets. Aquesta darrera hipòtesi presentà de seguida problemes metodològics greus que el feren pràcticament impossible. És molt difícil inviable, diríem, a partir de les dades que posseïm establir un calendari ordenat de les festes de cada indret, molt més encara comparar-lo amb altres. La denominació dels mesos sovint és confusa i variable segons els llocs, tant, que els mateixos grecs s'equivoca- ven. Els testimonis dels rituals són molt abundants, però la informació que donen és migrada: un culte conegut en un indret concret sovint no és datable en el temps i, per tant, difícilment situable en el conjunt de l'any. En canvi, analitzar els rituals que presenten semblances és una tasca difícil, però realitzable malgrat la confusió de material que posseïm. Considerar globalment totes les festes de sembra o de sega o les que fan referencia als ritus d'iniciació, d'arreu de Grècia, dóna la possibilitat de descobrir elements i característiques importants del conjunt que configuren tota una determinada estructura de l'any. Estudiar el cicle de la natura i la seva manifestació en el ritual duu a descobrir una concepció de l'any diferent de la moderna i que expressa una determinada manera de veure i d'ordenar el món. Novament es presenten aquí dues dificultats metodològiques greus. D'una banda, la manca de datació temporal segura de moltes festes impossibilita de situar-les com a festes agràries d'una finalitat determinada i, a partir de les dades del ritual, no sempre és fàcil de fer una classificació, precisament perquè les festes que tenim ben testimoniades presenten contradiccions. D'altra banda, una festa és difícilment classificable a partir d'un sol criteri, ja que l'evolució de la història grega i la progressiva complexitat de les estructures polítiques i socials fan que les festes, al seu torn, també es compliquin amb l'afegitó de nous elements i la reinterpretació d'altres d'antics.Una tercera possibilitat, la d'analitzar el conjunt de les festes anuals d'un mateix indret a partir de la seva interrelació, es mos- tra fàcil en el cas d'Atenes i difícil en les altres ciutats gregues, sempre pel mateix problema de dispersió i confusió de dades. Una aproximació al conjunt de festes àtiques mostra que les fetes no són actes aïllats i amb un sentit exclusiu en elles mateixes, sinó que s'integren en un conjunt més ampli que adquireix també un significat en ell mateix. Aquest conjunt significatiu és, a Grècia, tot el cicle anual. Tant si comparem entre ells els rituals semblants de diferents indrets com si analitzem el conjunt de festes d'una sola ciutat la d'Atenes, en el nostre cas , s'arriba a la conclusió que l'any és una unitat significativa en el ritual grec. De l'estudi dels diferents rituals agraris en sorgeix una configuració de l'any en tres esta- cions que no depèn del curs del sol, sinó de les característiques de la terra i de les tasques a realitzar.En canvi, l'estudi dels rituals atenesos ens mostra una significació cívica de l'any, en què les tres estacions configuren progressi- vament una història de la ciutat i dels seus fonaments mítics. Altre cop, la metodologiaplanteja problemes, el principal dels quals és escatir quin és el lligam entre el ritual i el mite que l'explica. La vella qüestió de la re- lació mite/ritu es replanteja, però no en termes de prioritats o de relacions causa-efecte, sinó d'interacció: el mite i el ritu esdevenen, de fet, dues cares de la mateixa moneda, que s'interrelacionen per a configurar un sentit únic. Les explicacions mítiques que els grecs donen a molts rituals són possiblement l'explicació posterior d'un ritu que no s'entén ja o que sorprèn i al qual s'atribueix un origen més o menys racional Ara bé, aquests mites no són triats a l'atzar pels qui els van atribuir a una festa determinada, ans prenen el seu sentit en relació precisa amb aquella festa, explicant quelcom important, la significació del ritu per a una època concretaL'any, doncs, té ritualment un sentit, d'acord amb el ritme de la vida que ordena el temps d'una manera que respon a la manera de concebre el món i la ciutat. L'ordenament del cosmos que els grecs expliquen amb el mite i que expressa la idea del pas d'una situació inicial de caos i de desordre, en la qual res no era com avui, a la realitat cívica del present, es reflecteix en la successió del temps en el curs de l'any i aquest any esdevé, ell mateix, expressió d'a- quest ordenament, natural o cívic. Aquest sentit de l'any, en la seva complexitat i sobretot com a conjunt és l'objectiu bàsic d'aquesta tesi. Les festes, doncs, són analitzades no pel significat que poden tenir isoladament, sinó en la relació que s'estableix entre elles, la qual permet d'entendre molts elements rituals que, altrament, eren de difícil explicació i, alhora, ens fa pren- dre en consideració una manera de concebre l'any, distinta de la nostra, amb un sentit en la seva totalitat.

La Tesi doctoral "La dona fatal en el cinema espanyol, 1939-1951" és un estudi detallat del personatge cinematogràfic de la dona fatal. L'objectiu és demostrar l'existència de la dona fatal en el cinema dels anys quaranta, en un període amb una fèrria censura que sembla no permetre l'expressió en les arts si no és per beneficiar el règim imperant. En aquest estudi, es fa referència inicialment al marc teòric que preveu el personatge. Des d'una perspectiva històrica, artística i social. Es fa un repàs del cinema anterior a la dècada d'estudi per establir unes bases del personatge, cosa que es fa en el cinema espanyol però també, i sense ànim d'exhaustivitat, en aquells cinemes que es consideren influents per aquest cinema. L1avors, es realitza una anàlisi exhaustiva del cinema espanyol des de l'any 1939 fins l'any 1951, fent recerca bibliogràfica, hemerogràfica i filmogràfica per tal de determinar els tipus de dona fatal existents en el període d'estudi. Després de determinar els films que contenen del personatge, fem una anàlisi fílmica dels films i una anàlisi en profunditat de set films que creiem representen el corpus definit en la nostra recerca. D'aquesta manera, arribem a assolir els objectius que ens proposem a l'inici de la recerca. / La tesis doctoral "La mujer fatal en el cine español, 1939-1951", es un estudio detallado del personaje cinematográfico de la mujer fatal. El objetivo es demostrar la existencia de la mujer fatal en el cine de los años cuarenta, en un periodo de férrea censura que parece no permitir la expresión de las artes si no es para beneficiar al régimen imperante. Al principio de este estudio, se hace referencia al marco teórico que prevé el personaje. Esto se realiza desde una perspectiva histórica, artística y social. Seguidamente, se hace un repaso del cine anterior a la década de estudio para establecer unas bases del personaje. Este breve repaso, sin ánimo de exhaustividad, se realiza en los cines que se consideran influyentes para el cine español; también se realiza en el cine español anterior a la década de estudio. Entonces, se realiza un análisis exhaustivo del cine español desde el año 1939 hasta el año 1951, realizando investigación bibliográfica, hemerográfica y filmográfica para determinar el tipo de mujer fatal existente en el periodo de estudio. Después de determinar los films contenedores del personaje, realizamos un análisis fílmico de las películas y un análisis en profundidad de los siete films que creemos que representan el corpus definido en nuestra investigación. De esta forma, llegamos a cumplir los objetivos que nos proponemos al empezar la investigación. / This Phd Thesis "The Fatal Woman in Spanish Cinema, 1939-1951", is a detailed study of the cinema character of the fatal woman, The main objective is to demonstrate that the fatal woman was present in the movies of the forties, in spite of the censorship to the artistic representations that seemed only to ease when it was useful to the dictatorship. To begin with, the study refers to the theoretical basis that previews the character. This is done through a historical, artistic and social prespective. Next, there is a summary of the previous cinema in order to establish the cinematic basis of the character. This brief summary, with no aim of exhaustivity, refers to those cinemas which influence Spanish cinema; it is also done for previous Spanish cinema which is mostly silent cinema. Then, an exhaustive analysis is realized of the Spanish cinema between 1939 and 1951. Research is done on bibliography, hemerography and filmography to determine the films which contain the character. After that, a deep analysis is done on 7 chosen films which the author takes as representative of the period of study. Therefore, we accomplish the objectives we established at the beginning of the research.

La tesi estudia el cas d’una de les primeres fàbriques de teixits de cotó que va usar el vapor com a força motriu, coneguda popularment a Vilanova i la Geltrú com la Fàbrica de la Rambla o també com Manufacturas El Fénix SA. L’empresa que l’havia de construir i fer funcionar es va establir l’any 1833 però, per vicissituds diverses, no va poder començar a funcionar fins l’any 1839 i cap a mitjan la dècada de 1960 va tancar les seves portes definitivament. La possibilitat de disposar de documentació original des dels mateixos inicis de l’empresa i fins als anys 30 del segle XX permet abordar la història d’un cas rellevant entre les empreses pioneres de la Revolució Industrial a Catalunya. L’obra s’estructura bàsicament en dues parts. En la primera s’analitza la producció i el comerç de teixits i en la segona les estratègies de finançament. Pel que fa a la primera part, la tesi estudia com es produí la inversió en actius fixos (edificis i maquinària), en matèries primeres (carbó i cotó), amb quina mà d’obra es va comptar, quin tipus de teixit i quina quantitat es va arribar a produir; es fa una anàlisi en conjunt de l’evolució dels costos de producció i una estimació de la productivitat de l’empresa, i s’acaba amb aquest apartat amb una anàlisi dels aspectes comercials: clients, mercats, preus i crèdit. La segona part aborda els aspectes financers de l’activitat industrial començant per l’origen del capital industrial i seguint amb una anàlisi de la rendibilitat i de les estratègies de finançament. Del treball es desprèn que els empresaris que van regir la Fàbrica de la Rambla van buscar sempre produir amb el mínim cost possible i obtenir el màxim ingrés. Per això no van deixar mai d’introduir les innovacions tècniques que van considerar necessàries, van buscar les matèries primeres i la mà d’obra que van considerar més apropiades i als millors preus possibles; pel mateix motiu un dels seus màxims objectius va ser la reducció dels costos i l’augment de la producció i de la productivitat per poder oferir uns preus competitius a un major nombre de clients. Però, de vegades, l’objectiu maximitzador i l’ajustament de costos i preus van xocar obertament, de manera que es va renunciar al primer. Els empresaris de la Fàbrica de la Rambla, per tant, es van haver d’adaptar a un mercat amb una demanda dèbil que els condicionava. / The PhD studies the case of one of the first cotton mills that used steam as a motive force in Vilanova i la Geltrú. The company was established in 1833 but, for various vicissitudes, he could not begin to run until 1839 and towards the mid of 1960 closed its doors forever. The availability of original documentation from the beginning of the company to 30 years of the twentieth century can address the relevant history of a case among the pioneers of the Industrial Revolution in Catalonia. The work is divided into two parts. The first analyzes the production and trade of textiles and the second financing strategies. Regarding the first part of the thesis as there was investment in fixed assets, raw materials, labour recruitment, and what type and amount of fabrics was to produce, analyzes the evolution of overall production costs and made an estimate of the productivity of the company, and this section ends with an analysis of commercial side: customers, markets, prices and credit. The second part deals with the financial aspects of industrial activity starting at the origin of industrial capital and following an analysis of profitability and financing strategies. PhD shows that entrepreneurs who ruled this factory always sought to produce the lowest cost possible and get the most income. So it never ceased to introduce technical innovations which were considered necessary, sought raw materials and labor that were considered most appropriate and best possible prices, for the same reason one of its main objectives was reducing costs and increasing production and productivity in order to offer competitive prices to a greater number of customers. But sometimes the goal maximizer and adjustment costs and prices clashed openly, so he resigned first. Managers of Fàbrica de la Rambla, therefore, had to adapt to a market with weak demand that conditioned.

A partir de la segona meitat del segle XIX la història assoleix protagonisme en el panorama educatiu, tant en l'ensenyament primari com en el secundari. El desenvolupament i consolidació dels estats nació europeus donarà, però, a la història una certa funció ideologitzadora en favor de la legitimació dels estats nació i dels valors dominants del moment. Catalunya va experimentar un extraordinari procés de canvi social i econòmic durant la segona meitat del XIX, alhora la nova situació va propiciar un represa cultural dins de la qual la recuperació i reubicació de la història nacional va tenir un paper destacat.La represa cultural no va incidir en l'aparell educatiu, vinculat a les xarxes de l'Estat i l'Església. EIs continguts d'història i geografia de Catalunya no es van poder introduir a l'ensenyament. Amb la Mancomunitat de Catalunya s'aconseguiria una certa penetració de continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament primari i aquests es generalitzarien en major mesura durant el periode republicà.La victòria franquista va liquidar els intents de normalització dels continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament, retornant-se a uns continguts explícitament estatalistes exarcerbats amb components feixistes.La Llei General d'Educació del 1970 va significar una reordenació global del sistema educatiu, en el marc del franquisme, i es mantindria plenament vigent, amb modificacions parcials fins que la LOGSE va posar en el 1990 les bases de la seva progressiva substitució.Pel que fa al pes de la història contemporània i a la història contemporània de Catalunya respecte als continguts totals d'història, entre el 1970 i el 1990 se'n desprenen de la recerca efectuada diverses consideracions. Els programes dissenyats en el marc de la LGE per primària i secundària, no marginen la història contemporània. La història contemporània apareix sobredimensionada i assoleix de l'ordre del 40 al 50% dels continguts totals d'història. En el batxillerat la presència dels temes d'história contemporània es fa molt evident en els temaris oficials. Cal entendre que quan es van redactar aquests programes de batxillerat, en el 1975, hi havia a l'Estat espanyol i a Europa, una gran sensibilitat per la història recent i que això va pesar de manera determinant. Pel que fa a la història de Catalunya, aquesta no apareix explicitada en cap moment, ni en els programes de primària ni en els de secundària. S'entén que la història de Catalunya a impartir és aquella que s'insereix com una part de la història d'Espanya, En aquest sentit, per detectar el pes possible que pogués tenir la bistòria de Catalunya fins el 1988, s'han de calibrat els continguts dels llibres de text, entenent que aquests concretaven les programacions oficials.Les directrius oficials van resultar complementades mitjançant ordre de la Generalitat el 1988, amb la iniciativa s'incorporaven continguts d'història de Catalunya damunt els continguts existents. Per tant, des del punt de vista legal únicament hi ha història de Catalunya a l'EGB i a l'ensenyament secundari a partir del 1988. En aquestes directrius de la Generalitat la història contemporània també ocupa un paper preponderant. En qualsevol cas l'estudi dels llibres de text editats amb posterioritat al 1988 evidencia que l'ordre va tenir efecte, ja que els continguts d'història de Catalunya (amb totes les deficiències que es vulgui) van començar a sovintejar.Pel que fa a la presència de la història contemporània en els llibres de text l'estudi posa de manifest que adquireix una gran rellevància. Tant en els llibres de text d'EGB com en els de BUP, la història contemporània assoleix un percentatge aproximat del 40% sobre els continguts globals d'història. D'altra banda, la història en la seva globalitat assoleix aproximadament el 50% sobre el total dels continguts de ciències socials, geografia i història. La presència de continguts d'història de Catalunya en els Ilibres de text és mínima. Fins el 1988 aquesta es limita a algunes exemplificacions d'història general o d'Espanya que es concreten a Catalunya, o bé en els casos dels llibres de text d'EGB a exemples de tractament del medi local. A partir del 1988 comencen a sovintejar en els llibres lliçons o temes-apèndix d'història específica de Catalunya que fan pujar la presència de continguts catalans. En general la història contemporània de Catalunya és la que resulta millor representada en termes globals.Respecte al caracter de la història de Catalunya que es manifesta en els llibres de text no hi ha una reposició mecànica de la història neo-romàntica o noucentista. Els fets emblemàtics, personatges, llocs considerats en una perspectiva tradicional, no adquireixen un tractament rellevant. Però aquesta absència de la historiografia tradicional no és producte d 'una superació crítica dels seus pressupostos. En l'anàlisi dels llibres de text es fa difícil aïllar trets de centralitat que indiquin una determinada concepció a propòsit dels moments cabdals de la història de Catalunya. Més aviat allò que defineix els continguts presentats és una gran dispersió i una manca de criteris sobre allò que és important, i allò que no ho és en la bistòria de Catalunya. Per tant més que parlar d'una superació de la historiografia de divulgació neo-romàntica o noucentista, podríem dir que ni tan sols es pren aquest llegat com una base de consens a superar. En qualsevol cas, sí que s'evidencia una tendència a presentar una visió àmplia de la història de Catalunya, incorporant aspectes socials, econòmics i de vida quotidiana, tot i que la variable política continua tenint una importància central. Així, els periodes de la història de Catalunya que es tracten amb més eficàcia en els llibres són aquells en els quals Catalunya ha disposat d'un aparell estatal pròpi o bé ha tingut instruments d'autogovern. En aquests casos, i de manera automàtica, l'estat o el simil adquireixen ràpidament un paper estructurant a partir del qual s'articula la història del país. Cal tenir present que per tradició i origens la història a l'ensenyament sempre ha girat al voltant de la història dels estats que, usualuent, es converteixen en subjecte i objecte de la història.Hem assenyalat que no hi ha consens per presentar quins són els fets més importants que vertebren la història de Catalunya i quelcom de similar podriem dir respecte dels personatges i dels elements del patrimoni històrico-artístic.La presentació d'aquest és un exemple clar de manca de consens i de criteris comuns. L'absència de continguts catalans en els llibres de text acostuma a enmascarar-se, durAnt el perlode estudiat, amb una relativa major presència decontinguts iconogràfics sobre história de Catalunya. En qualsevol cas la iconografia acusa els mateixos dèficits que els continguts textuals: dispersió i manca de consens.Així doncs, podem establir que hi ha una presència de continguts d' història de Catalunya i d'història contemporània de Catalunya més que feble durant el període estudiat. Igualment podem establir que, ni en el marc legal vigent, ni en els llibres de text, la història contemporània general apareix marginada, ans al contrari, nodreix bona part dels continguts d'història a desenrotllar. Això porta a una situació complexa i contradictòria, ja que els joves estudiants de finals del 80 i principis dels 90 palesaven una ignorància més que notable a propòsit d'aspectes d'història contemporània. La marginació de la història contemporània es produïa da manera pràctica en la darrera baula de la cadena: a les aules. Contradictoriament, els mestres i professors són en bona part els responsables directes de la situació.La tendència a seguir una història cronològica, la tradició enciclopedista en història escolar, la formació dels mestres i sobretot dels professors de secundària, incidia en un tractament intensiu dels diferents periodes històrics. Tenint en compte que els programes vigents tenien molta extensió, I que per tant eren extensius, la incidència del tractament intensiu damunt uns programes extensius provocava una resultant fatal per a la història contemporània. Així, tot i que la majoria del professorat preferia treballar història contemporània, i la majoria del professorat de secundària era, a més a més, especialista en contemporània, la història contemporània difícilmente arribava a les aules. El tractament intensiu dels primers temes cronològics dels programes extensius feia que fatalment els programes no s'acomplissin I quedessin retallats. La majoria d'estudiants treballaven poquíssims aspectos d'història contemporània al llarg de l'EGB i el BUP. / The work analyses the teaching of the contemporary history of Catalonia in the primary and secondary education throughout two decades, between 1910 and 1990.The period is characterized by the latest years of the Franco regime and the slow transition towards democracy.The complexity of the interrelations among the political, sociological and professional variables is analysed, in order to establish to which extent they have influenced in the restatement of the history in general, and of the contemporary history of Catalonia in particular, in the primary and secondary education. The approach to the object of study begins with primary and secondary sources (legislation, text books, professoriate' opinions, publications of those years). The analysis of the contents of text books beginning with a bibliometrical questionary constitututes the main core of the research. From the work, it is clear that the political changes in Spain had no repercussion in the normalization of the teaching of the national history of Catalonia.Nevertheless it is evident that, in the education system, the general contemporary history and that of Catalonia do not supper discrimination with regard to the treatment to other periods of history, either in the legislative or in the text books side.The absence of contemporary history of Catalonia in the classrooms is related to the complex variables that affect the training and character of the professional estates. It is also established that the history of Catalonia appearing in primary and secondary education is not founded in the neo-romantic tradition, but rather in characterized by its dispersion and its lack of attribution to specific historiographic paradigms.