Aquesta tesi explora el creixement regional desigual, el desenvolupament de la xarxa urbana i l'evolució dels ferrocarrils Als Balcans, una de les regions més diverses i turbulentes d'Europa. Els Estats inclosos en l'estudi són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Macedònia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Kosovo. Durant els segles XIX i XX, els Estats dels Balcans es van sotmetre a diverses transformacions polítiques radicals que van alterar profundament el seu desenvolupament socioeconòmic. La hipòtesi de l'estudi és que aquests canvis també van afectar a la geografia econòmica i la distribució espacial de la població a la regió. Per això, endinsar-se en la història moderna dels Estats dels Balcans és una oportunitat valuosa per estudiar els principals determinants dels desequilibris en el creixement regional. Les correlacions entre els esdeveniments polítics i el desenvolupament territorial il·lustren i s'analitzen a través de la base de dades especialment creada per a aquest estudi. La base inclou informació històrica i geogràfica de transport: com la modificació de les fronteres nacionals i regionals, i el desenvolupament de la xarxa ferroviària, i dades socioeconòmiques com ara: l'evolució de les taxes d'urbanització i la densitat a nivell regional i el creixement de les ciutats. La creació de la base de dades permet l'establiment d'una visió integrada, a llarg termini sobre el desenvolupament espacial de la regió i facilita l'anàlisi dels canvis regionals i ajustaments espacials a finals del segle XIX i XX. L'anàlisi ofereix observacions importants sobre el mecanisme de formació de la geografia econòmica dels estats en construcció o en transició. La tesi s'estructura en cinc capítols escrits en forma d'articles. Els tres primers capítols ofereixen estudis nacionals sobre el desenvolupament regional i urbà de Bulgària, Romania i l'ex-Iugoslàvia i els seus estats successors en els últims 100-130 anys. Es van posar de manifest les notables similituds en la formació espacial de les noves economies nacionals després de la dissolució de l'Imperi Austro-hongarès i l'Imperi Otomà. El quart capítol analitza l'evolució espacial de tota la península durant el segle XX. I l'últim capítol es centra en la transformació estructural de l'economia de Bulgària. En general, l'experiència dels Balcans il.lustra com, en els Estats de recent creació o en procés de formació amb una economia preindustrial, les institucions polítiques juguen un paper important en la determinació del desenvolupament i les tendències de la desigualtat regional. En general, en els estats balcànics subdesenvolupats i majoritàriament centralitzats, la iniciativa privada ha jugat un paper secundari. Les fronteres polítiques i el marc institucional han estat els principals determinants sobre les desigualtats en el creixement regional. Aquesta conclusió es veu confirmada per les dades sobre els sectors d'ocupació de Bulgària. Els governs van ser capaços d'influir de manera significativa en el desenvolupament regional, mitjançant inversions relativament petites en la infraestructura del transport que van tenir importants efectes a llarg termini a causa de l'efecte dels rendiments creixents. Els petits avantatges durant el període pre-industrial, en forma d'importància política i administrativa o accés ferroviari, van tenir efectes duradors sobre la geografia econòmica. Més tard, les transformacions econòmiques i polítiques van tenir menor efecte sobre la geografia econòmica de les nacions balcàniques perquè els beneficiaris del creixement econòmic van ser principalment les ciutats i les regions ja desenvolupades. . / Esta tesis explora el crecimiento desigual regional, el desarrollo de la red urbana y la evolución de los ferrocarriles en los Balcanes, una de las regiones más diversas y turbulentas de Europa. Los países incluidos en el estudio son Albania, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, Croacia, Grecia, Macedonia, Montenegro, Rumania, Serbia, Eslovenia y Kosovo. Durante los siglos XIX y XX, estos estados se sometieron a varias transformaciones políticas radicales que alteraron profundamente su desarrollo socioeconómico. La hipótesis del estudio es que estos cambios también afectaron a la geografía económica y la distribución espacial de la población en la región. Por ello, historia moderna de los Estados de los Balcanes es una oportunidad valiosa para estudiar los principales determinantes de los desequilibrios en el crecimiento regional. Las correlaciones entre los acontecimientos políticos y de desarrollo territorial se ilustran y analizan a través de lo creado especialmente para este estudio base de datos. La base incluye información histórica y geográfica de transporte: como la modificación de las fronteras nacionales y regionales, y el desarrollo de la red ferroviaria, y datos socio-económicos tales como: la evolución de las tasas de urbanización y la densidad a nivel regional y el crecimiento de las ciudades. La creación de la base de datos permite el establecimiento de una visión integrada, a largo plazo sobre el desarrollo espacial de la región y facilita el análisis de los cambios regionales y ajustes espaciales a finales del siglo XIX y XX. El análisis ofrece observaciones importantes sobre el mecanismo de formación de la geografía económica de los estados en construcción o en transición. La tesis se estructura en cinco capítulos escritos en forma de artículos. Los tres primeros capítulos ofrecen estudios nacionales sobre el desarrollo regional y urbano de Bulgaria, Rumania y la ex Yugoslavia. Se puso de manifiesto las notables similitudes en la formación espacial de las nuevas economías nacionales después de la disolución del Imperio Austro-Hungría y el Imperio Otomano. El cuarto capítulo analiza la evolución espacial de toda la península durante el siglo XX. Y el último capítulo se centra en la transformación estructural de la economía de Bulgaria. La experiencia de los Balcanes ilustra cómo, en los estados de reciente creación o en proceso de formación con una economía preindustrial, las instituciones políticas juegan un papel importante en la determinación del desarrollo y las tendencias de la desigualdad regional. En general, en los estados balcánicos subdesarrollados y mayoritariamente centralizados, la iniciativa privada ha jugado un papel secundario. Las fronteras políticas y el marco institucional han sido los principales determinantes sobre las desigualdades en el crecimiento regional. Esta conclusión se ve confirmada por los datos sobre los sectores de ocupación de Bulgaria. Los gobiernos fueron capaces de influir de manera significativa en el desarrollo regional, mediante inversiones relativamente pequeñas en la infraestructura del transporte que tuvieron importantes efectos a largo plazo debido al efecto de los rendimientos crecientes. Las pequeñas ventajas iniciales durante el período pre-industrial, en la forma de importancia política y administrativa o acceso ferroviario, tuvieron efectos duraderos sobre la geografía económica. Más tarde, las transformaciones económicas y políticas tuvieron menor efecto sobre la geografía económica de las naciones balcánicas porque los beneficiarios del crecimiento económico fueron principalmente las ciudades y las regiones ya desarrolladas. / This thesis explores the uneven regional growth, the development of the urban network and the evolution of the railroads in the Balkans- one of the most diverse and turbulent regions of Europe. The states included in the study are Albania, Bosnia and Herzegovina, Bulgaria, Croatia, Greece, Macedonia, Montenegro, Romania, Serbia, Slovenia and Kosovo. During the 19th and 20th centuries, these states underwent several radical political transformations that altered profoundly their socioeconomic development. The hypothesis of the current study is that these changes also affected the economic geography and the spatial distribution of the population in the region, and therefore the modern history of the Balkans provides a valuable opportunity to study the main determinants for the uneven regional growth. The correlations between political events and spatial development are illustrated and analyzed with the use of the created for the purposes of the study database. It includes historical geographical and transport information: like the changes to the national and regional borders, and the development of the railway network, and socioeconomic data: such as the evolution of urbanization and density rates at regional level, and the growth of the cities. The final result is a database with internationally comparable historical and geographical information covering the entire Balkan Peninsula, which therefore permits, for the first time, the establishment of an integrated, long run vision over the spatial development of the states in the peninsula. The thesis is organized into five chapters written in the form of articles. The first three chapters present national studies of the regional and urban development of Bulgaria, Romania and former Yugoslavia during the last 100-130 years. The results revealed remarkable similarities in the spatial formation of the new national economies after the dissolutions of Austro-Hungary and the Ottoman Empire. The fourth chapter explores the spatial trends of the entire peninsula during the 20th century. The last chapter focuses on the structural transformation of the Bulgarian economy. Overall, the experience of the Balkans illustrates how, in newly established pre-industrial states or in those in the process of formation, political institutions can play a major role in determining the trends of the spatial inequality. By and large, in the underdeveloped and predominantly centralized Balkans, private initiative has played lesser role and political borders and the institutional framework have been the main determinants for the uneven regional growth. The governments were able to influence significantly the regional development; by making relatively small investments in transport infrastructure which had significant effects in long run due to the self-enforcing nature of increasing returns. The small initial advantages during the preindustrial period, in the form of political and administrative importance or railway access, had a lasting effect over the economic geography. Later economic and political transformations were followed by a visible increase of the regional and spatial disparities; however they had lesser effect on the economic geography of the Balkan nations, as the principal benefiters of the economic growth were the already developed cities and regions.

Estudios realizados en diversos países han llegado a la conclusión de que las personas ingresadas en prisión deben ser consideradas como grupos de riesgo de infección por virus de la hepatitis B (VHB). El objetivo fundamental del presente trabajo ha sido investigar la utilidad de las campañas de vacunación anti-hepatitis B en la población reclusa, considerando: l. La inmunogenicidad de la vacuna, y 2. La factibilidad del propio programa (aceptación del cribaje serológico prevacunal y adeherencia al calendario vacunal establecido). Los objetivos adicionales fueron: 1º. Esclarecer si la permanencia en prisión constituye en sí misma un factor de riesgo de infección por los virus de la hepatitis B y D. 2º. Describir el papel que juegan determinadas características personales y otros factores de riesgo de los reclusos sobre la infección por VHB. 3º. Valorar la importancia relativa del consumo de drogas por vía parenteral (CDVP) sobre la infección por VHB y virus de la hepatitis Delta (VHD), y 4º. Interpretar el significado de la presencia aislada de anti-HBc y de anti-HBs, en el examen prevacunal.Previamente a la vacunación, se ha estudiado la prevalencia de marcadores del VHB (HBsAg, anti-HBc y anti-HBs) en 1742 reclusos varones de tres centros penitenciarios (CP) de Cataluña de diferentes características. Ello representa más del 98% de la población total de estos CP (reclusos presentes el día de inicio del estudio, más nuevos ingresos durante un periodo de 4, 5 y 6 meses). En los casos simultáneamente positivos para HBsAg y anti-HBc, se determinó además anti-HBc-IgM, HBeAg, anti-HBe y anti-HD. La presencia de marcadores se ha re1acionado con una serie de vbriab1es (demográficas, penitenciarias y factores de riesgo de infección), obtenidas mediante entrevista personal dirigida.Los reclusos ca1ificados como susceptibles a la infección por VHB (n=705, inc1uyendo 68 casos anti-HBs positivo aislado), fueron vacunados con vacuna recombinante antihepatitis B (20 microgramos, pauta de 0, 1 y 6 meses), practicándose extracciones postvacunales (6º y 9º mes del inicio), para determinar el título de anti-HBs alcanzado.En el examen prevacunal, el 63% de los reclusos presentaron algún marcador del VHB, el 7'1% HBsAg. Tanto el análisis simple como el estratificado (Mantel-Haenszel), mostró que el consumo de drogas por vía parenteral (COVP) era, en cada CP, el factor más fuertemente asociado a la infección por VHB, (para el conjunto de CP, CDVP seropositivos 83'6%, no CDVP seropositivos 41%, OR cruda 7'35, IC 95% 5'84+9'27). Los distintos patrones sero1ógicos de los seropositivos (excepto la prevalencia aislada de anti-HBs), fueron significativamente más comunes en el grupo drogadicto. El 53'9% de los reclusos portadores de HBsAg presentaron anticuerpos anti-HB (65'3% los CDVP vs. 26'7% los no CDVP, OR 5.17).Se consigue vacunar con 2 dosis a 2/3, y con 3 dosis a 1/3 de los reclusos susceptibles, obteniéndose tasas de seroconversión (80% al 9º mes) y títulos de anti-HBs moderadamente más bajos a los logrados en grupos de población sana. Son causa de peor respuesta la mayor edad, el CDVP y la infección por VIH. No inf1uye la presencia previa, aislada, de anti-HBs.La baja adherencia vacunal es fundamentalmente debida a la excarcelación del recluso antes de completar la pauta establecida de 0, l y 6 meses, proponiéndose para mejorar esta adherencia el empleo de pautas flexibles, y la de 0, 1 y 2 meses como pauta de referencia. La vacunación antihepatitis B de los reclusos permite actuar sobre grupos de población muy poco accesibles, de otro modo, a las redes sanitarias convencionales, protegiendo a estas personas dentro de la cárcel y fuera de ella.Se concluye además que el estilo de vida antes, o durante el encarcelamiento, especialmente el CDVP, es la principal causa de propagación de la infección por VHB y VHD, y que el mayor riesgo de los reclusos gitanos se relaciona probablemente con transmisión vertical y horizontal precoz en la infancia. / The fundamental purpose of this study was to investigate the usefulness of anti-hepatitis B vaccination campaigns in the prison population, considering: 1) the vaccine's immunogenicity and 2) the feasibility of the programme itself (acceptance of pre-vaccination serologic screening and compliance of the vaccination schedule).Prior to vaccination, the prevalence of hepatitis B virus (BBV) markers was studied in 1,742 male prisoners in 3 different types of prison centre (PC) in Catalonia. This number of prisoners represents over 98% of these PC's total population. Marker presence was related to a series of variables (demographic, prison and infection risk factors), obtained by means of personal guided interviews.In 63% of prisoners, some kind of HBV marker was detected, which was HBsAg in 7.1%. Parenteral drug consumption (POC) was the factor most strongly associated with BBV infection (raw OR 7.35, IC95% 5.84+9.27) .The different serologic patterns of the seropositive subjects (except the prevalence of anti-HBs alone), were more common in those practising PDC.It was possible to give two thirds of the prisoners 2 vaccine doses, and one-third 3 doses, obtaining seroconversion rates and anti-HBs titres moderately lower than those obtained in groups of healthy population. Advanced age, PDC and BIV infection cause a worse response. The prior presence of anti-HBs alone does not have any influence.Vaccination of prisoners against hepatitis B allows the conventional health networks to act on population groups that otherwise would be difficult to reach, thus protecting these people both inside and outside the prison. In order to improve vaccination schedule compliance, the use of flexible systems is suggested, 0, 1 and 2 months being the reference system.

L'objectiu principal d'aquesta investigació és mostrar els efectes de les transformacions socials entre 1780 i 1930 en la ciutat de Lleida. Especialment es centra en l'impacte demogràfic i social de dos d'aquests canvis: el seu rol com a capital d'un territori que va més enllà dels límits administratius provincials i els canvis a que es veurà sotmesa l'agricultura lleidatana durant el llarg segle XIX i primer terç del segle XX. En primer lloc s'estudia el desenvolupament del poblament en la Catalunya Occidental i el paper que hi juga la ciutat, que no consolida el seu paper de centre econòmic i de serveis fins el segle XX. En segon lloc es reconstrueixen els principals indicadors demogràfics de la ciutat, tot permetent identificar la cronologia i forma de la transició demogràfica. En tercer lloc, s'analitza l'evolució de la seva estructura productiva a partir dels actius emprats en cada sector econòmic. En darrer lloc, es relacionen aquests canvis demogràfics i productius amb l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra del territori immediat a la ciutat (unes 20.000 hectàrees). La conclusió principal és que l'arribada del ferrocarril, la crisi agrària fini secular així com el fracàs primerenc de l'extensió del regadiu varen debilitar el paper de Lleida en el tramat urbà català i en el seu propi paper de capital territorial que no va tornar a recuperar fins els primers decennis del segle passat. Malgrat això, la ciutat no restarà al marge de les transformacions demogràfiques i socials que va experimentar la societat catalana en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX. / El objetivo principal de esta investigación es mostrar los efectos de las transformaciones sociales entre 1780 y 1930 en la ciudad de Lleida. Especialmente se centra en el impacto demográfico y social de dos de estos cambios: su rol como capital de un territorio que va más allá de los límites administrativos provinciales y los cambios a que se verá sometida la agricultura leridana durante el largo siglo XIX y primer tercio del siglo XX. En primer lugar se estudia el desarrollo del poblamiento en la Cataluña Occidental y el papel que juega la ciudad, que no consolida su papel de centro económico y de servicios hasta el siglo XX. En segundo lugar se reconstruyen los principales indicadores demográficos de la ciudad, permitiendo identificar la cronología y forma de la transición demográfica. En tercer lugar, se analiza la evolución de su estructura productiva a partir de los activos empleados en cada sector económico. En último lugar, se relacionan estos cambios demográficos y productivos con la evolución de la estructura de la propiedad de la tierra del territorio inmediato a la ciudad (unas 20.000 hectáreas). La conclusión principal es que la llegada del ferrocarril, la crisis agraria finisecular así como el fracaso temprano de la extensión del regadío debilitaron el papel de Lleida en el entramado urbano catalán y su propio papel de capital territorial que no volvió a recuperar hasta los primeros decenios del siglo pasado. A pesar de esto, la ciudad no restará al margen de las transformaciones demográficas y sociales que experimentó la sociedad catalana en el último tercio del siglo XIX y el primero del siglo XX. / The main goal of this research is to illustrate the effects of the social transformations between 1780 and 1930 in the city of Lleida. It mostly focuses on the demographical and social impact of two of these changes: its paper as the capital of a territory that goes further of the provincial administrative limits and its agriculture changes during the long 19th century and first third of the 20th century. In the first place it studies the development of the population in the Western Catalonia and the paper that the city plays, which does not consolidate its paper as an economic center and services market until the 20th century. In the second place, we have rebuilt the main demographical indicators of the city, allowing the identification of the chronology and form of the demographical transition. Thirdly, it analyses the evolution of the city's productive structure through the study of the employed in each economic sector. Finally, it relates these demographical and productive changes with the evolution of the structure of the land property of the immediate territory to the city (about 20.000 hectares). The main conclusion is that the railway arrival, the agrarian crisis in the turn of the 19th century as well as the early failure of the irrigated lands extension, weakened the paper of Lleida in the Catalan urban network and its role as territorial capital; one that did not recover until the first decennials of the past century. In spite of all this, the city did not leave aside the demographical and social transformations that the Catalan society did experience in the last third of the 19th century and the first third of the 20th century.

En el decurs dels darrers anys, les polí­tiques culturals, enteses en un sentit ampli, han tingut una importància creixent com a instrument de promoció de la imatge de les ciutats europees. Manquen encara, però, estudis que analitzin de forma detallada les repercussions, tangibles i intangibles, que generen aquestes polí­tiques. La present recerca posa una especial atenció a analitzar alguns d'aquests aspectes, com ara l'avaluació dels resultats, les polí­tiques dirigides a la fidelització dels públics o les repercussions no urbaní­stiques de les actuacions. Unes qüestions que, tot i la seva importància, poques vegades es tenen en compte en el moment de planificar les polí­tiques culturals de les ciutats o de les seves institucions.Concretament, hem pres com a referència l'estudi de diverses institucions culturals, bàsicament museus i esdeveniments puntuals, d'un total d'onze ciutats d'Espanya, França, Itàlia i Bèlgica. El que s'aspira a oferir són bàsicament tres aportacions. La primera és descriure i classificar les principals actuacions dutes a terme per les ciutats analitzades en el camp de les polí­tiques culturals. La segona és complementar la informació anterior amb una contextualització que tingui present els beneficis obtinguts en relació a l'ambició de l'actuació. Finalment, es pretén fer una valoració crí­tica de les diverses actuacions, tot oferint vies per millorar les repercussions que les actuacions empreses tenen per al conjunt del territori.Aquestes aportacions ens duen a apuntar que el progressiu augment del nombre d'institucions culturals, tant permanents com puntuals, així­ com la multiplicació de les seves activitats, no ha anat acompanyada d'una reflexió sobre com s'ha d'articular la interacció entre institucions culturals i polí­tiques d'imatge de ciutat. La majoria d'actuacions portades a terme pels equipaments estudiats s'han centrat, de manera quasi exclusiva, en accions relacionades amb l'accés, el preu, l'horari d'obertura o en alguna campanya publicitària puntual. Una situació que ha tancat la porta a altres tipus d'actuacions que haurien pogut aportar resultats més innovadors.Per aquest motiu, la recerca conclou que per tal de reforçar la imatge de la ciutat i generar-hi més beneficis cal endegar actuacions més ben planificades. D'una banda, amb la racionalització de les actuacions en marxa, especialment a través de l'avaluació detallada dels públics i dels efectes que les mesures preses generen en els visitants i la ciutat; i d'altra banda, amb una aposta clara per la innovació, entesa en sentit ampli, ja que actualment, massa sovint, les institucions culturals aposten per repetir experiències que si bé han estat positives en un moment i context determinat, no tenen perqué mostrar la mateixa efectivitat en altres contextos. / En el decurso de los últimos años, las polí­ticas culturales, entendidas en un sentido amplio, han tenido una importancia creciente como instrumento de promoción de la imagen de las ciudades europeas. Sin embargo, aún faltan estudios que analicen, detalladamente, las repercusiones, tangibles e intangibles, que estas políticas generan. La presente investigación pone especial énfasis en analizar algunos de estos aspectos, como son la evaluación de los resultados, las polí­ticas dirigidas a fidelizar los públicos o las repercusiones no urbanísticas de las actuaciones. Aspectos, todos ellos, que a pesar de su importancia, pocas veces se tienen en cuenta en el momento de planificar las polí­ticas culturales de las ciudades o de sus instituciones.Concretamente, hemos tomado como referencia el estudio de las instituciones culturales, básicamente museos y eventos puntuales, de un total de once ciudades de España, Francia, Italia y Bélgica. Lo que aspiramos a ofrecer son básicamente tres aportaciones. La primera es describir y clasificar las principales actuaciones llevadas a cabo en las ciudades analizadas dentro del campo de las polí­ticas culturales. La segunda es complementar la información anterior con una contextualización que valore los beneficios obtenidos en relación a la ambición de la actuación. Finalmente, se pretende hacer una valoración crí­tica de estas iniciativas, ofreciendo ­más para mejorar las repercusiones que dichas actuaciones tienen para el conjunto del territorio.Estas aportaciones nos llevan a señalar que el progresivo aumento del número de instituciones culturales, tanto permanentes como puntuales, así­ como la multiplicación de sus actividades, no ha ido acompañada de una reflexión sobre cómo se debe articular la interacción entre instituciones culturales y polí­ticas de imagen de ciudad. La mayorí­a de los equipamientos estudiados se han centrado, casi exclusivamente, en acciones relacionadas con el acceso, el precio, el horario de apertura o en alguna campaña publicitaria puntual. Una situación que ha cerrado la puerta a otros tipos de actuaciones que habrían podido aportar resultados más innovadores.Por este motivo, la investigación concluye que para reforzar y generar mayores beneficios a nivel de ciudad es necesario planificar mejor las distintas actuaciones emprendidas. Por un lado, con la racionalización de las acciones que ya están en marcha, especialmente a través de la evaluación detallada de los públicos y los efectos que las medidas generan en los visitantes y en la ciudad; y por otro lado, con una apuesta clara por la innovación, entendida en sentido amplio, ya que actualmente, muy a menudo, las instituciones culturales apuestan por repetir experiencias que si bien se han demostrado positivas en un momento y contexto determinado, no tienen porqué ofrecer la misma efectividad en otros contextos. / Cultural policies -in the broadest sense of the word- in recent times have had a growing importance as an instrument for promoting the image of European cities. However there are not many studies which analyse in detail the tangible and intangible impact that these policies generate. This research stresses the analysis of some of these aspects, such as the evaluation of the results, the policies focussed in the public loyalty or the non-urbanistic impacts of the actuations. Despite their importance, all these questions are rarely taken into account when cities or institutions' cultural policies are planned.The study of cultural institutions will be used as a reference, mainly museum and cultural events from eleven cities in Spain, France, Italy and Belgium. This should result in basically three contributions. The first one is to describe and classify the main activities carried out by the analysed cities in the field of cultural policies. The second one is to complement previous information with a contextualisation which takes into account the benefits obtained in relation to the ambition of the action. Finally, it has been tried to make a critical assessment of various activities, offering ways to improve the impact that implemented actions achieve for the whole territory.These contributions allow us to point out that the progressive increase in the number of cultural institutions, both permanent and occasional, as well as the expansion of its activities, has not been accompanied by a reflection on how to articulate the interaction between cultural institutions an image policy of the city. Most actions carried out by the studied institutions have focused in actions related to accessibility, prices, opening hours or in any punctual promotional campaign. This situation has made it difficult for other types of actions which could bring more innovative results.For this reason, the research concludes that to strengthen the image of the city and generate benefits from this it is necessary to implement better planned actions. Firstly, through the rationalization of the projects underway, especially through the detailed assessment of the public and the effects that those measures generate to the visitors and the city. And secondly, through the clear commitment to innovation, understood in the broad sense, because nowadays cultural institutions often decide to repeat experiences that have been positive in a certain time and context, but these actions not necessarily achieve the same effectiveness in other contexts. / Au cours de ces dernières années, les politiques culturelles, prises dans son sens le plus large, ont eu une certaine tendance à accroître leur importance en tant qu'élément de promotion de l'image des villes européennes. Malgré cela, il manque encore des études capables d'analyser en détail l'impact, au niveau tangible et intangible, qui génèrent de telles politiques. Cette recherche met l'accent, particulièrement, sur l'analyse de certains de ces aspects, y compris l'évaluation des résultats, les politiques de fidélisation du public ou l'impact de ces activités au delà du champ urbanistique.Des aspects qui malgré son importance, rarement sont pris en considération lors de la planification des politiques culturelles des villes et de leurs institutions culturelles.Plus précisément, nous avons pris comme référence l'étude des institutions culturelles, notamment les musées et les événements, d'un total d'onze villes de l'Espagne, la France, l'Italie et la Belgique. Ce que nous voulons offrir sont, essentiellement, trois types de contributions. La première c'est décrire et classer les principales activités menées par les villes analysées dans le domaine des politiques culturelles. La deuxième, compléter les informations précédentes à travers d'une contextualisation qui prenne en compte les bénéfices obtenus en relation avec l'ambition de l'actuation.Enfin, nous voulons réaliser une évaluation critique des différents spectacles, en offrant des moyens pour améliorer l'impact que les actions entreprises ont sur l'ensemble du territoire.Ces contributions nous emmànent à remarquer que l'augmentation progressive du nombre des institutions culturelles, à la fois permanentes et temporaires, ainsi que l'expansion de ses activités, n'a pas été accompagné par une réflexion sur la maniàre d'articuler l'interaction entre les institutions culturelles et les politiques d'image de la ville. La plupart des actions menées par les établissements étudiés ont porté, presque exclusivement, sur des actions liées a l'accès, la tarification, les heures d'ouverture ou des campagnes ponctuelles de publicité. Une situation qui a barréla porte à bien d'autres types de mesures qui pourraient apporter des résultats plus innovants.C'est pour cette raison que l'étude conclut que, pour renforcer l'image de la ville et y générer des profits plus élevés, il faut lancer des actions mieux planifiées. D'une part, avec la rationalisation des activités en cours, en particulier à travers l'évaluation détaillée des publics et des effets que les mesures prises ont sur les visiteurs et les villes ; et d'autre part, avec un engagement clair pour l'innovation, entendue au sens large, car actuellement, trop souvent, les institutions culturelles seulement s'engagent à répéter des expériences qu'ont été positives dans un certain moment et contexte, mais qui n'ont pas à montrer la même efficacité dans d'autres encadrements. / Negli ultimi anni la politica culturale, intesa nel senso più ampio del termine, ha avuto un'importanza crescente come strumento di promozione dell'immagine delle città europee, nonostante manchino ancora degli studi per analizzare in dettaglio l'impatto materiale e non che tali politiche generano. La nostra ricerca approfondisce alcuni di questi aspetti, come ad esempio la valutazione dei risultati, le politiche di fidelizzazione del pubblico e l'impatto delle attività non-urbane. Infine essa si basa su una delle domande di cui, malgrado la sua importanza riconosciuta da quasi tutti gli agenti, solo raramente viene presa in considerazione al momento di pianificare le politiche culturali delle città e delle loro istituzioni.In questa ricerca si fa riferimento soprattutto a istituzioni culturali, musei ed eventi di undici città sparse tra Spagna, Francia, Italia e Belgio e si approfondiscono tre aspetti.Il primo riguarda la descrizione e la classificazione delle principali attività svolte nel settore delle politiche culturali delle città analizzate. Il secondo mettere in relazione le informazioni ricavate da questo primo punto con le aspettative di partenza e i benefici ottenuti in chiave territoriale. Con il terzo aspetto si vuole raggiungere una valutazione critica delle varie attività per offrire alcuni suggerimenti che possono migliorare l'impatto che le attività culturali hanno all'interno del territorio.Questi contributi dimostrano che l'aumento progressivo del numero di istituzioni culturali, sia permanenti che occasionali, cosí come l'espansione delle sue attività, non è stata accompagnata da una riflessione su come articolare l'interazione tra cultura e politica di immagine della città . La maggior parte delle azioni svolte dalle strutture studiate si sono concentrate quasi esclusivamente in azioni riguardanti l'accesso, i prezzi, gli orari di apertura o campagne pubblicitarie. Insomma emerge un'attività che ha limitato altri tipi di azioni che invece potrebbero apportare risultati più innovativi.Studiando criticamente i dati della ricerca possiamo concludere che al fine di migliorare l'immagine e i benefici delle undici città analizzate bisognerebbe migliorare la pianificazione del lavoro. Si potrebbe proporre prima di tutto una razionalizzazione dei progetti in corso, in particolare la valutazione dettagliata del pubblico e degli effetti che le misure avviate hanno su i visitatori e sulla città . In secondo luogo si potrebbe promuovere un chiaro impegno in vista di un'innovazione generale delle strategie di azione. L'obiettivo è quello di evitare la situazione di stallo attuale in cui, troppo spesso, le istituzioni culturali si impegnano a ripetere delle esperienze che, seppur positive in passato, non dimostrano di avere la stessa efficacia in nuovi contesti.

L'objectiu que vol assolir la tesi és el coneixement del funcionament del mercat de la carn que comercialitzaven a Barcelona exclusivament els carnissers, que era únicament la carn fresca provinent de quadrúpedes domèstics; alhora es volen analitzar les relacions de col.laboració i conflicte entre els membres d'aquest ofici i el Consell barceloní durant un període llarg, com són els segles XIV i XV, amb la voluntat de poder treure a la llum els principals trets evolutius d'aquest mercat. Entre l'ampli ventall de fons disponibles per analitzar l'aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona s'han escollit les fonts municipals. L'elecció de les fonts municipals com a base de la nostra recerca es deu a què ens semblaven les més adients per poder veure la relació entre el municipi i els carnissers, relació fonamental per entendre el mercat de la carn en una societat fortament intervencionista com era la baix medieval; a més, aquestes fonts ens proporcionaven el marc normatiu en el qual es mou el mercat de la carn, base imprescindible per a futures recerques dins aquest mateix tema.A l'hora d'analitzar les zones proveïdores de bestiar s'han estudiat de manera independent els diferents tipus d'animals. El bestiar més documentat és l'oví i el cabrum, el qual tenia diferents procedències: una primera zona era el ponent i el centre de Catalunya, la segona zona important d'aprovisionament es trobava al sud de Catalunya, nord del Regne de València i sud de l'Aragó i, finalmente, la tercera zona d'aprovisionament eren les actuals comarques pirinenques de la Cerdanya, el Capcir i el Ripollés. Una vegada comprat el bestiar s'ha de portar fins la ciutat de Barcelona. El trajecte era llarg i dur i, molt sovint, sorgien problemes amb les autoritats de les zones per on passaven els ramats. L'actitud dels consellers, sempre al costat dels carnisser en els conflictes que mantenien amb les autoritats locals de Catalunya o de fora del Principat, canvia amb els conflictes que aquests mateix professionals tenen en el territori de Barcelona. A 'entorn de Barcelona els carnissers havien de pasturar el seu bestiar mentre esperaven el moment per entrar-lo i escorxar-lo a les carnisseries de la ciutat; aquí les pastures que necessitaven els carnissers entraven en conflicte amb els espais conreats i les pastures privades, que pertanyien en bona part a la classe patrícia de Barcelona, els ciutadans honrats, que monopolitzaven el govern de la ciutat, cosa que va generar gran quantitat de conflictes. L'intervencionisme municipal es fa especialmente patent en el procés de reglamentación i control de la venda de carn a la ciutat. El govern municipal, al llarg dels segles XIX i XV, anirà creant un corpus legislatiu per regular cada vegada amb més detall el mercat de la carn, el qual anirà evolucionant al llarg dels dos segles. Des del punt de vista econòmic el mercat de la carn també va estar força intervingut pel municipio, que va intentar mantenir sempre abastada la ciutat de carn a un preu baix, sense renunciar als ingressos de la imposición, instaurada definitivamente a mitjans del segle XIV. Per arribar a aquests objectius, els consellers van recórrer a diferents tècniques com ara la coacció, la signature de contractes, la donación de préstecs sense interès, etc.En definitiva, com s'ha explicat al començament, el mercat de la carn a Barcelona és un mercat força complex on incidiesen gran quantitat de factors, però on hi ha dos clars protagonistas: els carnissers de la ciutat, que dominen el mercat durant els dos segles, i el govern municipal, que amb el seu intervencionisme influirà profundament al desenvolupament del propi mercat. / The thesis aim has been to analyze the whole process of meat trade in a great city of Late Middle Ages like Barcelona. To obtain this aim the whole documentation of the "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona" (AHCB) has been analyzed in a systematic way. We have chosen the documentation of this archive because the "Consell de Cent" played an important role in the meat market. Along the research we have verified that the meat market was a complex market where there were a lot of agents, but where there were two principal actors: the butchers and the city ministers. The butchers monopolized the whole commercial process of the meat, they bought the animals in the fairs and cattle markets, their shepherds drove their herds to the city and they sold the meat in their stalls. At the other side, the city council, who intervened a lot in all the process of the meat trade. Along all the process there was a lot of conflicts and this two actors had opposite or coincidental interests along the different moments of the mercantile process. So, the butchers and the city council agreed in the defence of the tolls and pasture city privileges against the Catalonia's feudal Lords when the herds come to the city from the cattle markets. But they disagreed absolutely when the animals had problems with the lands owners in the city surrounding pastures, when the city ministers were fixing the meat prices and taxes, or at the moment when the city government was making the hygiene legislation of the meat selling.

Augantis susidomėjimas menų terapija, neįgaliųjų meniniu ugdymu, meninės raiškos teikiamos naudos suvokimu, atsiranda menų terapijos kaip socialinės paslaugos teikimo poreikis specialiosiose įstaigose, tačiau kol kas galimybės taikyti menų terapiją yra ribotos. Lietuvoje, menų terapijos (dailės, muzikos, dramos) specialistai dar nėra rengiami, išsilavinimas tampa pagrindine kliūtimi. / Growing interest in art therapy, arts education for the disabled, artistic expression of the perception of benefits, there is a growing need for art therapy as a social service for special facilities, although the possibilities for applying art therapy are limited. In Lithuania art therapy specialists who would focus on such treatment methods as arts, music and drama, are not enough qualified, thus making education a major barrier.

La tesi té per objecte el Govern de la Generalitat Valenciana en el període 1983-1995, del qual s'analitza l'estructura, el funcionament i la composició. La hipòtesi principal considera que la formació d'una elit de govern constitueix un factor bàsic per consolidar aquesta institució. En els anys inicials de la Comunitat Valenciana, l'elit concreta el context en el qual operaran les relacions de poder, i estableix les regles, els procediments i les decisions bàsiques que fonamenten la direcció de la comunitat autònoma.El treball es divideix en tres capítols. El primer es dedica al marc teòric, l'institucionalisme, concretament al corrent normatiu, segons el qual l'activitat política depèn de les normes i valors que l'ordenen. Les institucions mantenen la voluntat de regular les relacions de poder, a partir del respecte i el seguiment d'unes pautes i procediments per prendre decisions. A més, també fixen els límits i les possibilitats d'actuació, perquè dicten els criteris de legitimitat i d'oportunitat. De manera més concreta, aquest corrent aporta a l'estudi de la construcció i materialització de la Generalitat Valenciana una perspectiva sobre les normes d'una nova comunitat política regional, que condicionaran l'actuació dels poders públics, però també dels grups i col·lectius de la societat valenciana.El segon capítol es dedica a l'activitat de direcció política, d'una banda, i a l'estructura del Govern, d'una altra. Quant al primer element, es centra més atenció a la participació en la potestat legislativa, que indica les prioritats a l'hora de desenvolupar les previsions estatutàries. A partir de la tramitació dels projectes i proposicions també es coneix el grau de consens i de divisió entre els partits i les elits. Quant al segon element, es comenten les normes jurídiques que regulen el Govern, és a dir, el Consell i les unitats polítiques de l'Administració, ja que la tesi té una orientació politològica, que sobrepassa la concepció que el poder executiu és format pel president i els consellers, només. Així mateix, es compten els titulars de les conselleries i unitats directives de l'administració, la durada en el càrrec i els relleus dels equips directius. S'observa que el Govern és encapçalat, de manera efectiva, pel president i els consellers, els quals elegeixen les persones de confiança per dirigir els departaments. El tercer capítol tracta de la composició del Govern. Basat en entrevistes personals a tota la població d'estudi, analitza les característiques sociològiques, polítiques i actitudinals dels consellers, sotssecretaris i secretaris generals dels departaments. Pel que fa a la posició social, els individus presenten una dosi de valencianitat elevada i comparteixen un estatus similar, per estudis i professió. No obstant, l'origen social presenta una certa varietat. Pel que fa a la filiació, comencen l'activitat política en els anys d'estudis universitaris i ingressen en el PSPV-PSOE en els inicis de la refundació del partit, entre 1978 i 1982. Formen part de les famílies que pugnen per dirigir-lo, i arriben a ocupar càrrecs en la direcció nacional. Tot i així, durant l'etapa autonòmica, la composició del Govern se separa de la composició de la Comissió Executiva Nacional. Finalment, pel que fa a les actituds vers l'autogovern, presenten una homogeneïtat elevada, encara que en aspectes rellevants (simbologia, règim lingüístic, marc competencial), existeix una divisió entre un sector més centralista, que predomina, i un altre més regionalista, minoritari. / This thesis focuses on Valencia Executive (1983-1995), especially on its structure, operation and composition. Its main hypothesis states that the elite formation is a main factor in the consolidation of this institution. During the initial period of Valencian autonomous Government, the political elite set up the context in which power relations were to take place; besides, it established the rules and procedures, and took the basic decisions that brought on the direction of polity.This work is divided in three parts. The first one reviews the New Institutionalism, which points out institutions regulate power relations by fixing rules and procedures for decision making. Moreover, it states that institutions impose the limits and possibilities, since they dictate legitimacy and opportunity criteria. This approach turns to be useful to understand the rules that drive the regional-building process and bind the political behaviour of political parties and groups.The second part focuses, on one hand, on political driving, and on the structure of the Executive, on the other. Regarding the first aspect, it stresses on the participation of the Executive on the Legislative power, since it shows the agenda of region-building and the degree of consensus between parties and elites. Regarding the second, it describes the proper acts of the Executive, including those referring to political appointments for the civil service. Besides, it gives an account of the members of the Executive, the duration of the legislatures and the number of reshuffles. Briefly, the President and the Ministers effectively lead the Government, and also make other appointments.The third part of this work focuses on the composition of the Executive, and it is based on personal surveys that provided primary data about social background, political career and attitudes of the members of the Executive. These people are fully Valencian and share a similar status; moreover, they have had an analogous political career, which starts at the university and follows in the political parties. Finally, attitudes and perceptions about regional institutions seem to be homogeneous, despite the fact that in some relevant issues (e.g. symbols, linguistic questions and legislative power) there is a cleavage between a less federalist sector, which holds the majority, and a more federalist one.

Pasitelkdami reikiamas formas bei metodus, ikimokyklinių ugdymo įstaigų pedagogai turi išmokti pažinti tėvus kaip lygiaverčius vaikų ugdymo partnerius, įtrauktų juos į edukacinį procesą, kas leistų sumažinti pedagogų ir tėvų „susvetimėjimo zoną“, padėtų geriau užtikrinti vaikų ugdymą(si), tame tarpe plėtojant vaikų asmenines bei socialines kompetencijas. Tyrimo objektas. Šeimos ir ikimokyklinės ugdymo institucijos bendradarbiavimas. Tyrimo tikslas. Išsiaiškinti šeimos ir ikimokyklinės ugdymo institucijos bendradarbiavimo vyksmą ugdant vaikų socialines ir asmenines kompetencijas. Darbo tikslas yra detalizuojamas uždaviniais, lėmusiais tokią darbo struktūrą: pradžioje buvo aptarta šeimos ir ikimokyklinės ugdymo institucijos reikšmė vaiko gyvenime; toliau – šių institucijų bendradarbiavimo svarba vaikų ugdymo(si) procese, galiausiai pateikta jų bendradarbiavimo turinio, formų bei metodų įvairovė, ugdant vaikų asmenines, socialines kompetencijas; ištintas šeimos ir ikimokyklinės ugdymo įstaigos pedagogų požiūris į abiejų šių institucijų bendradarbiavimą ugdant vaikus bei jų asmenines, socialines kompetencijas. Darbo metodika, padėjus išspręsti minėtus uždavinius, susideda iš mokslinės literatūros analizės, anketinės apklausos metodo, tyrimo duomenų analizės. Mokslinės literatūros analizė leidžia teigti, kad būtinas šeimos ir ikimokyklinės ugdymo įstaigos bendradarbiavimas, kuris padėtų puoselėti visas vaiko galias, lemiančias jo asmenybės vystymosi, jo integracijos į... [toliau žr. visą tekstą] / Pre-primary institutions‘ teachers have to regard parents as equal partners in children education processes and also incorporate children parents into the educational process. This definetely would reduce the „zone of allienation“, help to improve children education. At the same such children features as personal and social competences would be cultivated. The subject of this research is the collaboration of family and pre-primary institution. The aim is to sort out the development of the family and pre-primary institution‘s collaboration while cultivating children social and personal competences. The aim is revealed through the examples, and special tasks, which determined the following structure of the research: at first we defined the meaning of the family and pre-primary institution in the life of a child; secondly, the importance of the above mentioned institutions‘ collaboration was shown; and at last, the diversity of the institutions‘ collaboration contents, forms and methods was indicated while developing children personal and social competences; furthermore, the model of teachers‘ point of view towards the collaboration of those institutions was analysed. The methodology consists of scientific literature analysis, the questionnaire method and the survey data analysis. The analysis of scientific literature suggests that family and pre-primary institution collaboration is inevitable if we want to uphold all children capacities, which are responsible for his/her... [to full text]

Aquesta tesis es proposa analitzar i explicar les característiques i evolució de la incidència del consell municipal en l'aprovisionament cerealer barceloní, en una contribució més a l'estudi de l'aprovisionament a les ciutats mediterrànies durant els darrers segles medievals. Un estudi que esdevé essencial per indagar sobre els processos de penúria i de crisi de subsistència als quals les ciutats es van veure abocats en aquesta època.L'interès d'aquesta temàtica deriva dels nous cicles demogràfics i econòmics que s'obren a Occident a partir del segle XII s'expressen tant en les zones rurals com en les urbanes i propicien un creixement sostingut de la població de les ciutats. Creix així la necessitat de proveir de forma permanent a les ciutats de tot un conjunt de productes, tant d'aliments com matèries primeres artesanals i d'altres, i les ciutats han d'adaptar-s'hi progressivament. Aquest procés d'adaptació, insuficient en alguns anys per salvar les ciutats d'algunes penúries viscudes ja durant el segle XIII, es veurà fortament qüestionat durant el segle XIV, on diferents episodis de crisi de subsistència i d'epidèmies faran inútils els sistemes disposats per a l'abastament de cereals. I de les conseqüències d'aquestes crisis, entre les quals es barreja una reducció de la població, un nou cicle demogràfic i noves formes d'adaptació al risc de penúries, s'obriran pas durant el segle XV noves pautes per a la gestió i el control de l'aprovisionament urbà i un escenari ben diferent pel que fa a l'impacte de les crisis de subsistència. La nostra aproximació es concentra en un municipi concret Barcelona i en un període cronològic determinat 1301-1430 . Feia anys que s'ha vingut reclamant la necessitat de desenvolupar estudis monogràfics en profunditat que ens permetin conèixer amb detall les circumstàncies que van propiciar les grans crisis cerealeres que afectaren la Corona catalanoaragonesa, com el sorgiment de la crisi de "lo mal any primer" i el seu abast, i la resta de períodes crítics per a la subsistència dels catalans; les motivacions dels mercaders que participaren en el comerç del gra a les ciutats; la intervenció dels poders senyorials i la Corona sobre el mercat del gra, o les motivacions del consell municipal en l'ordenació del mercat intraurbà del gra i la intervenció sobre el proveïment urbà. La investigació gira al voltant d'un objetiu principal: analitzar l'actuació del municipi barceloní en relació amb els sistemes de abastament cerealer, i es concreta en el desenvolupamen de tres aspectes claus:1) L'examen del ressò que la documentació municipal barcelonina es feia de l'existència de caresties i crisis frumentàries en aquest període històric, ja que encara que formés part d'aquest objectiu l'anàlisi del comportament del consistori municipal en períodes de penúries, també existia un interès especial en establir en quins d'aquests cent-trenta anys es detectaven períodes de carestia, en quins d'abundància i en quins la documentació no aportava cap informació significativa. Això ha permés generar una seqüència cronològica continuada de les dificultats frumentàries que travessava la ciutat en aquest període.2) Examinar el paper del municipi com a ordenador de la provisió cerealera de la ciutat. Això suposa centrar-se en determinar quines eren les disposicions preses pel consistorio per a establir regulacions sobre el funcionament del mercat urbà del gra, tot analitzant el paper del municipi com a agent institucional responsable de la gestión i l'ordenació dels assumptes econòmics.3) Identificar les funcions del municipi com a agent que intervè directament i indirecta en el mercat del gra, es a dir, que pren decisiones econòmiques sobre la compra del gra. / "The participation of the town council on the grain supply of Barcelona (1301-1430)", by Juanjo Càceres Nevot. TEXT:This thesis propose an analysis and some explanations about the evolution and typical features of the intervention developed by the town council of Barcelona over the system of cereal supply in the XIVth and the XVTh centuries. As a result, we had mad a contribution to the knowledge about the supply systems in the Middle Age and the famines and food difficult that stroke Mediterranean cities. The food crisis of the late Middle Ages are caused by a new demographical and economical cycles that started in Occident in the XIIth century. This cycle is well-known in rural and urban context and it supposed the main stimulation for the sustained growth of population. The Mediterranean cities had to adapt their commercial structures to this process and, although they attained some efficient strategies in the XIIIth, they were not enough to avoid the great famines the next century. However, from the consequences of this crisis were created new patterns of management and control of the urban supply. We have studied the role of the town council between 1301 and 1430, in order to explore the process of immersion in a long sequence of difficult years and the beginning of a steady phase. There are three main subjects that have been deeply analyzed. First, the existence of signs in the municipal sources of scarcity and famines, which were caused by the lack of grain. Second, the role of the council in the cereal supply. This supposes to determine what dispositions were taken by the council in order to establish regulations on the operations of the urban market of the grain, and the role of the municipality like institutional agent responsible for the management and the arrangement of the economic subjects. And finally, the identification of functions acquired by the council as an economic agent that operates directly or indirectly on the cereal market.

Résumé This graduation thesis The City of Čelákovice and the prominent figures of the local musical life deals with the town's history and culture, focusing mainly on the prominent figures, orchestras and other bodies of the local musical life. The paper is divided into six chapters. The introduction is dedicated to the birth and development of the city, the second chapter introduces various cultural institutions. The remaining chapters focus on the main topic of the thesis. Special attention is given not only to the prominent baroque composer Jan Zach, or to Bohumír Hanžlík, a celebrity on the current musical scene, but also to other less prominent people who left the mark on the city's musical history. The contents and focus of the paper make it especially suitable to those interested in the town of Čelákovice, its culture, prominent figures and musical history.