L’emprenedoria o entrepreneurship és una disciplina científica dedicada a l’estudi metodològic dels emprenedors, la funció empresarial i la creació d’empreses. El creixement d’aquest tipus d’estudis en els darrers anys es deu a la transcendència que suposa la creació d’empreses per al desenvolupament tecnològic i econòmic d’un territori. Les teories sobre l’emprenedoria han estat àmpliament recollides per la literatura acadèmica des dels seus inicis. Aquestes teories inclouen una àmplia diversitat de definicions i de criteris per a l’estudi del fenomen emprenedor. Per tant, un primer estudi d’aquesta bibliografia resulta imprescindible per a la focalització del present treball. L’objectiu d’aquest projecte és l’avaluació de l’emprenedoria dels graduats IQS. Es tracta d’una anàlisi sobre la contribució IQS a la creació d’empreses per part dels seus graduats. IQS és un centre universitari amb més de cent anys d’història, ubicat a Barcelona i dirigit per la Companyia de Jesús. Forma part de la Universitat Ramon Llull, impartint actualment estudis de tipus científic-tecnològic i econòmic-empresarial. La formació dels seus graduats, més enllà dels coneixements ensenyats i apresos, inclou també l’adquisició de capacitats, habilitats i sobretot, valors. En el seu conjunt conformen el caràcter i la personalitat dels seus graduats i constitueixen una base crítica davant de qualsevol presa de decisió en front a la possibilitat de dur a terme una iniciativa emprenedora. La identificació del màxim nombre d’emprenedors graduats IQS i de les empreses creades per part seva és un dels reptes a assolir en aquest projecte. Tot i així, el que constitueix el cos més important del treball, és l’estudi descriptiu d’una mostra dels casos més recents, amb la finalitat d’obtenir conclusions sobre les motivacions dels emprenedors, les característiques de les empreses creades i la contribució d’IQS. La metodologia utilitzada es basa en l’anàlisi de les dades obtingudes a partir d’un qüestionari a contestar per una mostra dels emprenedors IQS identificats. El model es basa en un estudi similar elaborat pel MIT per avaluar l’impacte emprenedor dels seus graduats. L’avaluació dels resultats permet concloure que el nombre d’emprenedors IQS pot considerar-se important i que les empreses que han creat compten amb algunes de les característiques pròpies de les del seu entorn territorial mentre que també responen a qualitats que es deriven de l’actuació d’IQS. / El emprendimiento o entrepreneurship es una disciplina científica dedicada al estudio metodológico de los emprendedores, la función empresarial y la creación de empresas. El crecimiento de este tipo de estudios en los últimos años se debe a la trascendencia que supone la creación de empresas para el desarrollo tecnológico y económico de un territorio. Las teorías sobre el emprendimiento han sido ampliamente recogidas por la literatura académica desde sus inicios. Dichas teorías incluyen una amplia diversidad de definiciones y de criterios para el estudio del fenómeno emprendedor. Por ello, un primer estudio de esta bibliografía resulta imprescindible para la focalización del presente trabajo. El objetivo de este proyecto es la evaluación del emprendimiento de los graduados IQS. Se trata de un análisis sobre la contribución de IQS a la creación de empresas por parte de sus graduados. IQS es un centro universitario con más de cien años de historia ubicado en Barcelona y dirigido por la Compañía de Jesús. Forma parte de la Universitat Ramon Llull impartiendo actualmente estudios de tipo científico-tecnológico y económico-empresarial. La formación de sus graduados, más allá de los conocimientos enseñados y aprendidos, incluye también la adquisición de capacidades, habilidades y sobretodo valores. En su conjunto conforman el carácter y la personalidad de sus graduados y constituyen una base crítica ante cualquier toma de decisión frente a la posibilidad de llevar a cabo una iniciativa emprendedora. La identificación del máximo número de emprendedores graduados IQS y de las empresas creadas por su parte es uno de los retos a conseguir en este proyecto. Sin embargo, lo que constituye el cuerpo más importante del trabajo, es el estudio descriptivo de una muestra de los casos más recientes, con el fin de obtener conclusiones sobre las motivaciones de los emprendedores, las características de las empresas creadas y la contribución de IQS. La metodología utilizada se basa en el análisis de los datos obtenidos a partir de un cuestionario a contestar por una muestra de los emprendedores IQS identificados. El modelo se basa en un estudio similar elaborado por el MIT para evaluar el impacto emprendedor de sus graduados. La evaluación de los resultados permite concluir que el número de emprendedores IQS puede considerarse importante y que las empresas que han creado cuentan con algunas de las características propias de las de su entorno territorial mientras que también responden a cualidades que se derivan de la actuación de IQS. / Entrepreneurship is a scientific discipline addressed to the methodological study of entrepreneurs, business function and business creation. In recent years, the growing of this kind of studies is due to its importance which involves the creation of new companies for the technological and economic development of a territory. Since its beginnings, theories of entrepreneurship have been widely collected by the academic literature. Such theories include a wide variety of definitions and criteria for the study of the entrepreneurial phenomenon. Therefore, a first study of this literature is essential for targeting this work. The purpose of this project is the evaluation of the entrepreneurial activity of IQS’s graduates based on its achievements. This is also connected to the contribution of the IQS to business creation by means its graduates. IQS is an academic center with more than one hundred years of history, located in Barcelona and conducted by the Society of Jesus. IQS is part of the Universitat Ramon Llull and its studies include science and technology and also economics and business administration. The education of its graduates, beyond the knowledge taught and learned, also includes the acquisition of skills, abilities and values. Taken together, they make up the character and the personality of its graduates. This education provide to its students with a critical basis for any decision-making regarding the possibility of carrying out entrepreneurship. The identification of the maximum number of IQS entrepreneurs and the companies created by them is one of the challenges to achieve in this project. However, what is the most important body of this research is the descriptive study of a group of recent cases, in order to draw conclusions about the motivations of entrepreneurs, the characteristics of the companies created and the contribution of IQS. The methodology is based on the analysis of the data obtained from a questionnaire answered by a sample of IQS entrepreneurs. The model is based on a similar study prepared by MIT to assess the entrepreneurial impact of its graduates. The evaluation of the results leads to the conclusion that the number of IQS entrepreneurs can be considered relevant and also that their companies have some of the characteristics of their local environment while also respond to qualities that are derived from the performance of IQS.

El uso masivo de tecnologías de registro y vigilancia por parte del estado y de empresas privadas, corrobora la evolución y trascendencia actual de la propuesta ideada por Jeremy Bentham en el siglo XVIII: El Panóptico. Su modelo de funcionamiento se ha incorporado y expandido en nuestra sociedad con tal intensidad, que cada vez son más las prácticas artísticas contemporáneas que cuestionan su existencia y eficacia. El interés primordial de nuestro estudio es analizar éste fenómeno y su evolución en el ámbito del new media art, concretamente en las creaciones digitales de la primera década del siglo (2001-2010). Durante este periodo se amplían y diversifican las tecnologías de control y se radicaliza la normativa -nacional y supranacional-que avala el registro permanente a la ciudadanía. Nuestra investigación pretende dar a conocer, tanto los puntos de encuentro, como las discrepancias existentes en un conjunto de creaciones sumamente diverso y plural. En ellas se difunden nuevos aspectos culturales, políticos y estéticos de las disciplinas de supervisión tecnológica. A través de investigación pretendemos mostrar cómo los nuevos paradigmas tecnófilos han repercutido en la creación digital del nuevo siglo, estudiando y relacionando diversos factores: no podemos limitarnos a enumerar o a describir un tipo de obras tan específicas que inevitablemente han de asociarse con acontecimientos producidos en el entorno donde se desarrollan. Para llevar a cabo una investigación organizada hemos dividido el trabajo en tres grandes bloques que finalizan con las Conclusiones de la misma: 1. Un recorrido inicial sobre la contextualización histórica, el origen e inicio de las primeras prácticas de control tecnológico. 2. Un recorrido histórico sobre el desarrollo y evolución de tendencias y proyectos artísticos concretos sobre vigilancia tecnificada en media art. Se divide en apartados sobre las tácticas (y sistemas) de control principal abordadas, teniendo en cuenta su correlación con determinados hechos tecnológicos, políticos y sociales. 3. En la tercera se propone el estudio de las líneas de trabajo más habituales de las prácticas artísticas entre 2001 a 2010, teniendo en cuenta las actitudes y posiciones más frecuentes con las que han sido concebidas la mayoría de las piezas estudiadas. / The objective of Digital Artistic Practices and Control and Surveillance Technologies (2001-2010) is the analysis of the massive use of recording and surveillance technologies by the state and private companies along with its evolution in the field of new media art and in particular that of digital creations of the first decade of this century (2001- 2010). The specific objectives are: • To investigate the origins and evolution of control and surveillance technologies in depth to discover the background of digital artwork developed during the first decade of the 21st century. • To study the real causes of the evolution of technical surveillance in order to establish the cause-effect of the creations selected. • To consider to what extent the supposed democratisation of technologies has led to truly innovative and outstanding proposals as far as digital creation is concerned. • To propose new creative paradigms and characterise these types of digital practices. The investigation uncovers how digital artistic practices related to technical control and surveillance developed between 2001-2010 have evolved in line with technological, political and social transformations. This thesis contributes to organising and strengthening the study, within History of Art, of artistic practices centred on offering new viewpoints of how the individual is continuously confronted by technical registers belonging to the authorities.

Esta tesis se adentra en la obra del sociológo Richard Sennett desde una mirada orientada filosóficamente, con el objetivo de extraer los conceptos y propuestas que sean más fructíferos para un pensamiento crítico atento a la problemática de nuestros dias. Primero, se lleva a cabo una descripción exhaustiva de los distintas temáticas que aborda el autor, para ir conformando su concepción de la sociedad y del ser humano. La tesis que se va a servir como hilo conductor es que Sennett concibe unos seres humanos capacitados para interpretar creativamente la realidad y para participar en interacciones complejas, conformando cooperativamente espacios públicos de carácter democrático en los que se despliegue la sociabilidad. Las nociones de carácter o artesanía permiten ir definiendo la perspectiva original de este autor. A partir de ahí, se ahonda en su análisis de las transformaciones que están produciéndose en las organizaciones empresariales a través de sus consecuencias en la vida de los trabajadores y en las relaciones sociales, en el contexto de lo que Sennett denomina Nuevo Capitalismo. Se trata de determinar críticamente el lugar que concede a los individuos el nuevo modelo institucional, con el objetivo de esclarecer si sus condiciones son propicias para el despliegue de un individuo socialmente orientado, aprovechando el potencial existente en el pensamiento de Sennett, lo que requiere dilucidar cuál es la orientación axiológica que subyace y sustenta sus propuestas. Así, se trata de demostrar que la reivindicación de la autonomía individual como fuente de creatividad social y el compromiso con unas relaciones sociales complejas dan razón de ser al conjunto de argumentos que despliega en su obra. Las insuficiencias detectadas en sus planteamientos tratan de ser reforzadas mediante su incorporación a un marco eminentemente crítico como el que aporta la Escuela de Valencia, que sigue la perspectiva de una ética del discurso renovada que propicie una aproximación a la realidad concreta desde una hermenéutica crítica.

This thesis intends to analyze the logics of representation of contemporary femininity in the popular imagery that has instrumentalized feminism. Such is the case of the transmedia narrative The Twilight Saga, the cultural franchise of 50 Shades of Grey, and TV fiction Girls. All of these cultural products have earned an important position in contemporary cultural consumption, invite a form of cultural participation closely linked to the consumer industry, and propose female ideals characterized by a strong sentiment of freedom of choice. However, these ideals are inserted within an androcentric, heteronormative discourse that redirects femininity toward a traditional narrative order. In my analysis we will point out how, under the illusion of a free and autonomous social participation, a meritocratic system of social regulation where feminist criticism stands out as redundant is legitimized. I analyze how the neoliberal economic and socio-cultural project, which develops the idea of an (allegedly) democratic society, promotes the illusion that women enjoy a high social participation and visibility from which they can construct their cultural identity, celebrating feelings of freedom, choice, and female empowerment.

El estudio aborda la importancia del entorno como fuente de motivación para la adopción de prácticas de gestión ambiental en las empresas de exploración y explotación de los hidrocarburos (upstream), tomando como base de análisis el enfoque conceptual de la teoría de los grupos de interés (stakeholders), complementado con la teoría institucional que se torna relevante en países con debilidad institucional. Se hace uso de la metodología de investigación mixta, con una base cuantitativa y soporte cualitativo concurrente. El objetivo es identificar a los grupos de interés que las empresas de la industria del upstream del Perú, perciben de mayor importancia al tomar sus decisiones de orden ambiental / L'estudi aborda la importància de l'entorn com a font de motivació per a l'adopció de pràctiques de gestió ambiental a les empreses d'exploració i explotació dels hidrocarburs (upstream), prenent com a base d'anàlisi l'enfocament conceptual de la teoria dels grups d'interès (stakeholders), complementat amb la teoria institucional que es torna rellevant en països amb debilitat institucional. Es fa ús de la metodologia d'investigació mixta, amb una base quantitativa i suport qualitatiu concurrent. L'objectiu és identificar els grups d'interès que les empreses de la indústria del upstream del Perú, perceben de major importància en prendre les seves decisions d'ordre ambiental / This research approaches the importance of social setting as a source of motivation for the adoption of environmental management practices in companies for exploration and exploitation of hydrocarbons (upstream), based on the conceptual approach of the stakeholders’ theory, supplemented with the institutional theory which becomes relevant in countries with weak institutions. Using the mixed research method with quantitative base and qualitative concurrent support. The goal of this research is to identify the stakeholders which companies of Peru upstream industry perceived as major to make their environmental decisions.

El sector turístico en la Comunitat Valenciana es considerado el pilar más importante tanto para su economía como para su sistema productivo, por lo que los recursos, herramientas y gestión implicados en su promoción y diferenciación son analizados en este trabajo, contando con la aportación de diferentes expertos del sector. Bajo el título “Comunitat Valenciana: territorio, destino y marca. Un análisis general de sus herramientas comunicativas", se pretende abarcar, de una forma global, los significados con los que puede relacionarse su denominación y que estuviesen más conectados con la comunicación turística a través de su evolución desde que, en 1985, se dieran los primeros pasos para su promoción, por parte de la administración autonómica, bajo una denominación que pretendía abarcar las provincias de Alicante, Castellón y Valencia. Este es un recorrido desde la primera marca territorio "Mediterrània" hasta la actual "Comunitat Valenciana".

Competitiveness and excellence heavily rely on the capacity of regions to innovate and transfer knowledge from academic institutions to society. In a scenario where these values acquire a growing importance, universities are called to expand their traditional objectives (teaching and research) by introducing in their objective function the so-called third stream mission. The efficient implementation of these goals is expected to increase the economic and social welfare of territories. This means that universities have turned into crucial engines for regional development. Consequently, universities have to reshape their structures and strategies to incorporate these new demands claimed by public administrations, practitioners, academics and other stakeholders in the society. As a result, it is important to question whether universities allocate their internal resources and capabilities effectively to cope with all the functions they are assumed to develop. In this context, the study of the ways through which universities align their resources in relation to the achievement of their multiple objectives has become a critical research issue, questioning if both environmental factors and internal resources and capabilities can explain performance differences in higher education institutions. Differences in size, geographical location and institutional frameworks depict a complex but challenging framework. The analysis of the contribution of higher education institutions to regional development has gained increased attention. Even though the number of studies dealing with this field of research is extensive, from their analysis it is possible to identify a theoretical and empirical gap in the modelling of universities¿ performance that takes into account its multidimensional nature. Therefore, this thesis aims to fill this gap by examining "what" universities do, "why" they do what they do, and "how" they do it. In particular, the contribution of this dissertation is three folded. First, we propose and define an objective function for public universities. Second, we identify the factors that best contribute to the achievement of teaching, research and knowledge transfer outcomes. Third, we assess university's performance and we scrutinise the different strategic behaviours followed by Spanish public universities. To this end, we carry out an exhaustive literature review, and we present a theoretical framework to model the objective function of universities. From this theoretical development our hypotheses emerge. We therefore propose a three-step empirical analysis to test our hypotheses, focusing the analysis on the Spanish public higher education system. In the first stage analysis, we run different regression models to explain the determinants of university's missions. Second stage employs Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of Spanish public universities. Finally, in the third stage we propose a cluster analysis to get a better grasp about the strategic approaches followed by Spanish public universities to address their objective function. Our results suggest that universities can be classified in five different categories. Empirical findings shed some light on how these institutions align their internal resources and capabilities with their strategic orientation. The identified categories follow: efficient universities that are very good at publishing (Cluster 1); universities with a clear lack of resources and institutional support (Cluster 2); universities with a knowledge-transfer orientation (Cluster 3); specialised universities (Cluster 4); and universities with a more academic orientation (Cluster 5). These findings verify our intuition that universities tend to concentrate on certain specific competences, suggesting that universities implement their strategies in different ways according to their specific features and the characteristics of the region where they are located. / La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.

La present tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi de la commemoració televisiva de la Victòria sobre l’Alemanya nazi a la Rússia post-soviètica. En particular, l’anàlisi es centra en la retransmissió de la desfilada militar del 9 de maig a la Plaça Roja de Moscou, el gran media event de la Rússia de Putin i Medvédev, i segueix el cami encetat per Dayan i Katz en l’estudi dels grans esdeveniments mediàtics. Tal i com indica el subtítol de la tesi, aquesta anàlisi és transversal; a part de la retransmissió de l’acte central de la commemoració, també s’ocupa d’analitzar els discursos presidencials dels darrers onze anys (2000-2010), utilitzant la metodologia de la semiòtica narrativa, així com l’anàlisi de les programacions del dia 9 de maig entre 1964 i 2010 del principal canal de televisió rus, i de l’agenda temàtica dels noticiaris de les principals televisions del país del 19 d’abril al 16 de maig de 2010. L’objectiu final de la tesi és posar de manifest les diferents estratègies que fan de la commemoració de la Victòria un esdeveniment mediàtic hegemònic a la Rússia actual i com a través d’aquest esdeveniment es constitueixen les bases de la identitat de la Rússia post-soviètica que converteix els seus ciutadans en soldats de la memòria històrica de la Victòria. / This thesis aims to analyze the TV celebration of the Victory over Nazi Germany in post-Soviet Russia. In particular, the analysis focuses on the broadcast of the military parade of 9 May in Moscow’s Red Square, the great media event in Putin’s and Medvedev’s Russia, and follows the path begun by Dayan and Katz in the study of media events. As indicated in the subtitle of the thesis, this analysis is cross-sectional; in addition to the broadcast of the main event of the commemoration, it also analyzes the presidential speeches from 2000 to 2010 —using narrative semiotics methods—, the programming on 9 May of Russia’s main television channel from 1964 to 2010 and the agenda of the main television news programmes in the country from April 19 to May 16 in 2010. The goal of this thesis is to highlight the different strategies that turn the commemoration of Victory into a hegemonic media event in present Russia, and how through this event the basis of post-Soviet Russian identity is constructed, turning the Russian citizen into a soldier of the historical memory of Victory.

Tesi per compendi de publicacions / La tesi per compilació de publicacions que es presenta aquí s'interroga, des de les ciències socials i, en concret, des de l'antropologia social, quin paper té esport com a mecanisme ritual bàsic de les societats modernes per a la seva reproducció. Per això es planteja com a objectius: a) analitzar el desenvolupament de l'antropologia de l'esport a Espanya; b) reconstruir el debat epistemològic entre les diverses metodologies antropològiques, amb la finalitat d'establir una metodologia crítica i plural per a l'estudi de l'esport com a eina d'intervenció social; c) estudiar els impactes del turisme esportiu en la seva implementació com a mitjà de modernització i desenvolupament local; d) observar els usos esportius de l'espai públic urbà i, especialment, les seves formes més intersticials i desburocratitzades, per identificar-ne les lògiques socials i vincular-les a les línies de fuga que singularitzen la modernitat avançada, i e) investigar les pràctiques esportives de la població immigrant a Barcelona per reconstruir les diverses cultures esportives de la ciutat i identificar-ne les barreres econòmiques, polítiques, socials i culturals; amb la finalitat d’assenyalar les bases per al desenvolupament d'una política esportiva municipal que afavoreixi la integració esportiva i social de tots els ciutadans. Les investigacions de camp s'han dut a terme des d'una construcció plurimetodològica i reflexiva. Es tracta d'una metodologia antropològica de base etnogràfica: mixta, plural, oberta i dialògica, que es fonamenta en el pragmatisme metodològic, atès que es busca una integració crítica de mètodes i tècniques que permetin triangular una imatge global de la problemàtica socioesportiva analitzada. Una metodologia col·laborativa, en algun cas vinculada a la investigació-acció participativa, que promou el desenvolupament i l’enfortiment de les xarxes socials implicades o generades en l'estudi, i que, per tant, és útil tant en projectes d'intervenció social a través de l'esport com en l'aplicació d'estratègies d'esport i desenvolupament comunitari. L'esport és tractat com una metacultura de la modernitat que ha configurat un hàbitat de significat transnacional i global, per la qual cosa el fan un potent instrument d'inclusió social, integració funcional, reproducció social i desenvolupament local i comunitari. Es tracta, a més, d'un sistema esportiu fluid i canviant que s'expandeix, que es transforma i que es torna complex, seguint les directrius que dinamitzen el sistema social contemporani, fet que permet desenvolupar una multiplicitat de cultures esportives que reprodueixen la pluralitat de lògiques de vida d'una societat complexa. / La tesis por compilación de publicaciones que aquí se presenta se interroga, desde las ciencias sociales y, en concreto, desde la antropología social, sobre el papel del deporte como mecanismo ritual básico de las sociedades modernas para su reproducción. Por ello se plantea como objetivos: a) analizar el desarrollo de la antropología del deporte en España; b) reconstruir el debate epistemológico entre las diversas metodologías antropológicas, con la finalidad de establecer una metodología crítica y plural para el estudio del deporte como instrumento de intervención social; c) estudiar los impactos del turismo deportivo en su implementación como medio de modernización y desarrollo local; d) observar los usos deportivos del espacio público urbano y, especialmente, sus formas más intersticiales y desburocratizadas, para identificar sus lógicas sociales y vincularlas a las líneas de fuga que singularizan la modernidad avanzada; y e) investigar las prácticas deportivas de la población inmigrante en Barcelona para reconstruir las diversas culturas deportivas de la ciudad e identificar sus barreras económicas, políticas, sociales y culturales; para, finalmente, señalar las bases para el desarrollo de una política deportiva municipal que favorezca la integración deportiva y social de todos los ciudadanos. Las investigaciones de campo se han llevado a cabo desde una construcción plurimetodológica y reflexiva. Se trata de una metodología antropológica de base etnográfica: mixta, plural, abierta y dialógica; que se fundamenta en el pragmatismo metodológico al buscar una integración crítica de métodos y técnicas que permitan triangular una imagen global de la problemática sociodeportiva analizada. Una metodología colaborativa, en algún caso vinculada a la Investigación-Acción Participativa, que promueve el desarrollo y fortalecimiento de las redes sociales implicadas o generadas en el estudio y que, por tanto, es útil en proyectos de intervención social a través del deporte y en la aplicación de estrategias de deporte y desarrollo comunitario. El deporte es tratado como una metacultura de la modernidad que ha configurado un hábitat de significado transnacional y global, que hacen de él un potente instrumento de inclusión social, integración funcional, reproducción social y desarrollo local y comunitario. Se trata, además, de un sistema deportivo fluido y cambiante que se expande, transforma y complejiza, siguiendo los lineamientos que dinamizan el sistema social contemporáneo. Desarrollando, por ello, una multiplicidad de culturas deportivas que reproducen la pluralidad de lógicas de vida de una sociedad compleja. / From the standpoint of the social sciences, anthropology in particular, this thesis surveys the compilation of publications to inquire into the role of sports as a basic ritual mechanism in the reproduction of modern societies. Therefore, the main objectives are the following: a) to analyse the development of the Anthropology of Sports in Spain; b) to reconstruct the epistemological debate among the different anthropology methodologies in order to establish a critical, plural methodology for studying sports as an instrument of social intervention; c) to study the impact of sports tourism in its implementation as a means of modernisation and local development; d) to observe the sports uses of urban public space and especially their more interstitial and de-bureaucratising forms in order to identify their social logic and link them to the creepage that is a unique feature of advanced modernity; and e) to research sports practices among Barcelona’s immigrant population in order to reconstruct the differing sports cultures of the city and discern their economic, political, social and cultural barriers, with the ultimate aim of identifying the foundations for developing a municipal sports policy that favours sport and social integration of all citizens. Field research was carried out based on a multi-methodological and reflexive construct. The methodology is anthropological with an underpinning in ethnography; it is mixed, plural, open and dialogical and is grounded upon methodological pragmatism in an effort to find a critical integration of methods and techniques to shape a comprehensive picture of the social-sports issue being analysed. The approach is collaborative, in some cases linked to Participatory Action Research, which promotes the development and strengthening of the social networks involved or generated in the study; rendering it useful in projects involving social intervention through sports and the implementation of strategies for sport and community development. Sports is treated as a meta-culture of modernity that has shaped a habitat of transnational and global significance, making it a powerful tool for social inclusion, functional integration, social reproduction and local and community development. The sports system is also a fluid and changing as it expands and becomes more complex, following the lines that spur the contemporary social system, thus developing a multiplicity of sports cultures that reproduce the plurality of life logics in a complex society.

Los LDP (programas de desarrollo de liderazgo) de los centros de Executive Education de las escuelas de negocio se pueden definir como el proceso académico de desarrollo de capacidades de liderazgo de los participantes de una misma empresa o consorcio de empresas, con el fin de implantar y acelerar la estrategia de la corporación o de las corporaciones donde trabajan. La metodología de la tesis ha consistido en realizar un benchmark de los centros de Executive Education en el mundo, analizar los modelos del estado de la cuestión así como la literatura de las tres fases de los programas LDP. Mediante worshops, análisis de LDP previos y entrevistas con directivos, doctores y profesores se formularon las hipótesis propuestas de la Tesis y un modelo integrador de LDPs que fue finalmente validado y ampliado con el estudio cualitativo de tres casos tanto a nivel individual como comparativo. La contribución de la tesis ha sido un modelo integrador de programas de desarrollo de Liderazgo (LDP) en Executive Education, que pueda servir de apoyo a los centros de Executive Education de las Universidades así como a las Universidades Corporativas o las "Academies" de las empresas para diseñar, impartir y evaluar sus programas customizados LDP. / We can define the Leadership Development Programs (LDPs) offered by business school´s Executive Education units as academic processes to develop the Leadership skills of program participants (whether from a single company or consortium of companies) and to implement and accelerate the corporate strategy of the firms in which they work. The methodology applied in this thesis have consisted on doing a benchmark of Executive Education centers in the world, analyzing the state-of-the-art models as well as the literature based on the three phases of LDP programs and carrying out research based on workshops, LDP´s courses and interviews with executives, PhDs and faculty, to formulate the thesis hypotheses and the LDP model that have been validated and expanded with the analysis of three case studies on two levels: individual and comparative. Thesis contribution have been an integrative LDP (Leadership Development Program) Model for Executive Education that could help the Universities Executive education Centers as well the Corporate Universities or Academies of the companies to design, deliver and evaluate their LDPs.