La tecnología de la sociedad red ha favorecido la posibilidad de ampliar y adaptar modelos de comunicación y organización a un nuevo paradigma en que todos pueden comunicarse con todos. Además, ha mejorado el acceso a la información superando barreras geográficas y de disponibilidad temporal. En el proceso recíproco de producción y adopción de la tecnología por la sociedad, se construyen nuevos espacios de interacción. La investigación se centra en uno de estos espacios, los foros de pacientes. Objetivo El objetivo de éste análisis es contrastar la siguiente hipótesis principal: Las comunidades virtuales son útiles en el acompañamiento de los enfermos crónicos como complemento a la atención individualizada. Para comprobar la hipótesis se realizará una investigación cualitativa y cuantitava sobre el portal de pacientes forumclínic del Hospital Clinic de Barcelona. / The aim of this research is to test the hypothesis that ‘Virtual Communities of patients are a useful support for chronically ill patients, complementing personalised clinical care’. To test that hypothesis a qualitative and quantitative research will be carried out on the Hospital Clinic de Barcelona web, forumclinic. / La tecnologia de la societat xarxa ha afavorit la possibilitat d'ampliar i adaptar models de comunicació i organització a un nou paradigma en què tots poden comunicar-se amb tots. A més, ha millorat l'accés a la informació superant barreres geogràfiques i de disponibilitat temporal. En el procés recíproc de producció i adopció de la tecnologia per la societat, es construeixen nous espais d'interacció. La investigació se centra en un d'aquests espais, els fòrums de pacients. L'objectiu d'aquest anàlisi és contrastar la hipòtesi principal: Les comunitats virtuals són útils en l'acompanyament dels malalts crònics com a complement a l'atenció individualitzada. Per comprovar la hipòtesi es realitzarà una investigació qualitativa i cuantitava sobre el portal de pacients forumclínic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Tots els actors en sistemes de salut estan encarant la transició a la Societat Xarxa; una societat l'estructura social del qual es constitueix per xarxes alimentades per tecnologies d'informació i comunicació microelectròniques, i un paradigma tecnològic nou: Informationalisme, basat en l'augment de la capacitat humana per el tractament de la informació i comunicació feta possible per la revolució en microelectrònica, programari, i enginyeria genètica. En aquest context ample, e-salut ha emergit com un camp ample que implica la relació entre l'estructura social actual i el paradigma tecnològic nou dins dels sistemes d'assistència sanitària. A més, la Internet se ha convertit en un dels conductors d'e-salut i es podria considerar com un dels recursos principals per a la informació de salut; com a medi per interacció; com a eina per a lliurament d'assistència sanitària i salut pública. Aquestes concepcions mostren un potencial enorme per millorar la qualitat i eficiència del sistema d'assistència sanitària; redefinint salut, la medicina i el cos; transformant la relació entre agents d'assistència sanitària, i suggereix que una cosmologia mèdica.Tenint en compte aquests canvis, els propòsits de la recerca son:· Identificar i caracteritzar la presència dels actors del sistema de salut de Catalunya en Internet.· Identificar, caracteritzar i explicar els determinants de les pràctiques d'ús i socials que els actors principals del sistema de salut de Catalunya realitzant a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, especialment Internet.Per arribar a aquests objectius, es consideraven les següents preguntes d'investigació:· Quin tipus de informació i aplicacions de qualitat relacionades amb Salut s'ofereixen en la Internet?· Com pot ser caracteritzada la presència dels actors del sistema de salut de Catalunya en Internet?· Quines estan les principals barreres i incentius dels grups de suport de pacients per a l'ús d'Internet?· Quins són els usos de les TIC que fan els ciutadans pel que fa a salut i com es poden caracteritzar?· Quines estan les conseqüències d'ús de les TIC per part de les ciutadans, especialment amb Internet, respecte a la gestió de la seva salut i la relació amb els seus professionals sanitaris?· Quins són els determinants (tecnològic i no tecnològic) de la demanda de serveis de salut per els ciutadans mitjançant la Internet?· Quins són els usos de les TIC, especialment la Internet, que fan els professionals sanitaris i com es poden caracteritzar?· Quins són els determinants (tecnològic i no tecnològic) dels usos de Internet per els professionals sanitaris (Metges, Infermers i Farmacèutic)?Per a donar respostes a aquestes preguntes van ser analitzades mitjançant anàlisis estadístiques multivariants les dades recollides mitjançant enquestes telefòniques a una mostra representativa de la població catalana, enquestes online a metges, infermeres, farmacèutics i associacions de pacients així com l'anàlisi de més de 1400 webs de salut. L'anàlisi d'estadística multivariant va validar la sub hipòtesi següent:· La Internet és bàsicament un espai d'informació sobre Salut i no un espai d'interacció entre els actors del sistema; per això els webs de salut són caracteritzats per l'oferta de recursos d'informació, per la manca d'aplicacions relacionades amb comunicació o serveis i per nivells de qualitat associada amb l'actor que proporciona el recurs.· La interrelació entre accés, ús i valoració de les TIC, la demanda de serveis sanitaris i la capacitat dels individus de prendre decisions sobre la seva pròpia salut o els més propers a ells determina l'ús de Internet per accedir al sistema de salut, dons determina un perfil pacient nou anomenava l'e-pacient.· La interrelació entre l'ús intensiu de les TIC, de manera especial la Internet, la valoració positiva per els professionals d'aquestes tecnologies en relació amb les seves activitats de treball els seus pacients, l'ús intensiu de la informació i una orientació del treball cap a la recerca determina un perfil professional nou anomenat el professional sanitari en Xarxa.Aquesta tesi va validar la seguent hipòtesi general: La interacció entre estructura social, l'augment de flux d'informació i les TIC provoca una transformació en pràctiques socials i en el comportament dels actors del sistema de salut. / All the actors in healthcare systems are facing the rise of the Network Society; a society whose social structure is made up of networks powered by microelectronic-based information and communication technologies, and a new technological paradigm: Informationalisms, based on the augmentation of the human capacity forof information processing and communication made possible by the revolution in microelectronics, software, and genetic engineering. In this broad context, e-health has emerged as a broad field which involves the relationship between the current social structure and the new technological paradigm within the healthcare systems. Furthermore, the Internet has become one of the drivers of e-health and could be considered as one of the main resources for health information; as a medium for interaction; as a tool for healthcare delivery and public health. Those conceptions reveal a tremendous potential for improving the quality and efficiency of the healthcare system; redefining health, medicine and the body; transforming the relationship among healthcare agents, and suggest a new medical cosmology called e-scaped medicine. Taking into account these changes, the aims of the research were:· Identify and characterize the presence of the actors of the Catalonian healthcare system in the Internet.· Identify, characterize and explain the determinants of the use and social practices that the principal actors of the healthcare system carry out through ICT, specifically that of the InternetTo reach these objectives, the follow research questions were considered:· What type of quality information and applications related with Health are offered on the Internet?· How can the presence of the healthcare system's actors on the Internet be characterized?· Which are the main barriers and incentives of patient support groups for Internet use?· What are the ICT uses of the citizens with regard to health and how can they be characterized?· What are the consequences of citizen ICT use, specifically that of the Internet, regarding the management of their health and the relationship with their healthcare professionals?· What are the determinants (technological and non-technological) of the demand of healthcare services by citizens via the Internet?· What are the uses of ICT, especially the Internet, by healthcare professionals and how can they be characterized?· What are the determinants (technological and non-technological) of the uses of the Internet by health care professionals (Physicians, Nurses and Pharmacist)?Empirical data to answers these questions are based on telephone survey to population, online surveys to physicians, nurses, pharmacists and patient support groups and on a static snapshot analysis of health related webs. Multivariate statistics analysis was carried out to validate the following sub hypothesis:· The Internet is basically an information space on Health and not an interaction space between the actors of the healthcare system; therefore health webs are characterized by the offer of information resources, by the lack of applications related with communication or services and by levels of quality associated with the actor who provides the resource.· The interrelation between access, use and assessment of ICT, healthcare services demand and the capacity of the individuals to take decisions over their own health or those closest to them determines the use of the Internet to access to the health system, a new patient profile called the e-patient.· The interrelation between the intensive use of ICT, specially the Internet, the positive assessment by healthcare professionals of these technologies in relation with their work activities and their patients, the intensive use of the information and professional work oriented towards research determines a new professional profile called the Networked healthcare professional.And the general hypothesis:· The interaction between social structure, the increase of information flow and ICT causes a transformation in social practices and in the behaviour of the actors of the healthcare system

Aquesta investigació té per objectiu estudiar la acceptació social del mobiliari urbà (marquesines d'autobusos, mupis, columnes publicitàries, cabines telefòniques i quioscs de venda de premsa) amb publicitat instal·lada a la ciutat de Barcelona entre 1986 i 2005. L'acceptació social s'analitza valorant el grau d'utilitat i satisfacció del mobiliari urbà, el seu disseny i l'adaptació al paisatge urbà i, consegüentment, l'acceptació de la publicitat en aquests elements urbans. També s'ha considerat el grau de coneixement del sistema de contractació i la satisfacció davant la possible instal·lació de nous elements de mobiliari amb publicitat. El període que comprèn l'estudi va de la primera concessió municipal de mobiliari urbà amb publicitat a Barcelona el 1986 fins al 2005, any en què es va atorgar la darrera concessió. S'han analitzat els antecedents, les diferents concessions i normatives municipals i la seva integració en el paisatge de la ciutat. L'anàlisi de l'acceptació del mobiliari urbà s'ha dut a terme sota tres prismes: el prisma municipal, com a element que compleix una funció, ocupa l'espai públic i proporciona a l'Ajuntament uns ingressos econòmics; el prisma social o ciutadà, com a element que compleix una sèrie de funcions socials (comfort en l'espera dels transports públics, informació municipal, etc.) i, finalment, el prisma publicitari, com a element que s'integra en l'estructura general com un suport més de missatges publicitaris. / Esta investigación tiene como objetivo estudiar la aceptación social del mobiliario urbano (marquesinas de autobuses, mupis, columnas publicitarias, cabinas telefónicas y quioscos de venta de prensa) con publicidad instalado en la ciudad de Barcelona entre 1986 a 2005. La aceptación social es analizada valorando el grado de utilidad y satisfacción de este mobiliario urbano, su diseño y adaptación al paisaje urbano y, consecuentemente, la aceptación de la publicidad insertada en estos elementos urbanos. También se han considerado el grado de conocimiento del sistema de contratación y la satisfacción ante la posible instalación de nuevos elementos de mobiliario con publicidad. El periodo que abarca el estudio va de la primera concesión municipal de mobiliario urbano con publicidad en Barcelona en 1986 hasta el 2005 en que se ha producido la última. Se han analizando los antecedentes, las distintas concesiones y normativas municipales y su integración en el paisaje de la ciudad. El análisis se ha efectuado bajo tres prismas; el municipal como elemento que cumple una función y que ocupa el espacio público, proporcionado al Ayuntamiento unos ingresos económicos, el propiamente social o ciudadano, como elemento que cumple una serie de funciones sociales, que van desde el confort en la espera de los transportes públicos, la información municipal, etc. y por último el propiamente publicitario, ya que se integra en la estructura general como un soporte más de mensajes publicitarios. / This research objective is to study social acceptance of urban furniture (bus stops, opi,s, advertising columns, telephone booths and newsstands) with advertising, installed in Barcelona between 1986 and 2005.Social acceptance is analyzed evaluating urban furniture's level of usefulness perceived and satisfaction, its design and fit with urban landscape, and consequently, the acceptance of advertising included in such urban items. Attention will also be paid to the level of knowledge of contracting systems and attitude towards the possibility of installing new furniture items with advertising.This study will encompass a period of time starting with the first city advertisement concession of urban furniture with advertising in Barcelona in 1986, until 2005, when the last one was granted.The background, the diversity of concessions and city standards, the integration into the city landscape have been analysed.Three main axes have been chosen for the analysis: the municipal aspect, ie. an item with a function, occupying public space, that gives the town council an income; the social or citizen aspect, ie. an item that has a span of social functions, from well-being while waiting for public transport, to town council information, etc., and finally, the advertising aspect, since it is inserted in the general structure, as another medium for advertising messages.

La figura professional del director de comptes en publicitat ha estat molt poc tractada a nivell acadèmic i són escasses les monografies sobre el tema. Aquesta tesi aborda aquest rol professional des de la perspectiva de la gestió de la comunicació de les marques. Per a això s'ha elaborat un marc teòric que pretén delimitar aquells aspectes relacionats amb la gestió de marques, per una banda, i els vinculats a la direcció de comptes, per l'altre; aquest marc dóna cobertura teòrica a la segona part del treball, un estudi empíric realitzat entre professionals de la direcció de comptes en agències de publicitat de Barcelona i que ha valgut per confirmar o refutar les hipòtesis plantejades. / La figura profesional del director de cuentas en publicidad ha sido muy poco tratada a nivel académico y son escasas las monografías sobre el tema. Esta tesis aborda este rol profesional desde la perspectiva de la gestión de la comunicación de las marcas. Para ello, se ha elaborado un marco teórico que pretende delimitar aquellos aspectos relacionados con la gestión de marcas, por un lado, y los vinculados a la dirección de cuentas por otro; este marco da cobertura teórica a la segunda parte del trabajo, un estudio empírico realizado entre profesionales de la dirección de cuentas en agencias de publicidad de Barcelona y que ha servido para confirmar o refutar las hipótesis planteadas. / The professional role of the account manager in advertising has not been widely explored at the academic level, and only a few monographs have been published on this subject. This thesis focuses on this professional role from the perspective of brand management communication. To do this, we have developed a theoretical framework to specify, on the one hand, those aspects related to brand management and, on the other, those related to account management; this theoretical framework constitutes the second part of the work, an empirical study carried out among professional account directors working in advertising agencies in Barcelona in order to confirm or refute the previous hypotheses.

Aquesta tesi doctoral constitueix un esforç per dur a terme una aproximació crítica a la relació que s’estableix entre educació, mitjans de comunicació i societat amb l’objectiu de proposar algunes concrecions per a la introducció de l’educació mediàtica al currículum escolar. La tesi presenta també un estudi sobre les dimensions d’introducció dels mitjans i les TIC a l’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya, partint d’una mostra intencional de centres i d’entrevistes en profunditat a professors, directors i experts en educació i comunicació, així com grups de discussió amb alumnes. Aquest estudi ens permet establir les principals debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un sistema educatiu sotmès a un convuls període de canvi i renovació en la qual els mitjans de comunicació juguen un paper important, no només com a suport o instrument educatiu sinó, i principalment, com a objecte d’estudi real a les aules de l’educació formal obligatòria. / La presente tesis doctoral constituye un esfuerzo por llevar a cabo una aproximación crítica a la relación que se establece entre educación, medios de comunicación y sociedad con el objetivo de proponer algunas concreciones para la introducción de la educación mediática en el currículo escolar. A su vez, esta tesis doctoral presenta un estudio sobre las dimensiones de introducción de los medios y las TIC en la Educación Secundaria Obligatoria de Catalunya partiendo de una muestra intencional de centros y de entrevistas en profundidad a profesores, directores y expertos en educación y comunicación, así como grupos de discusión con alumnos. Este estudio nos permite establecer las principales debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades de un sistema educativo sometido a un combulso periodo de cambio y renovación en la que los medios de comunicación juegan un papel importante, no sólo como un soporte o un instrumento educativo sino, y principalmente, como un objeto de estudio real en las aulas de la educación formal obligatoria. / This doctoral thesis constitutes an effort to carry out a critical exploration of the relationship between education, mass media and society, issuing specific recommendations regarding the introduction of media education in schools. Furthermore, this study presents an analysis of the dimensions in which media and ICT have been implemented in the Obligatory Secondary Education of Catalonia. The study is based on a selective sample of schools and in-depth interviews with teachers, principals, and experts on media education, as well as a focus- group survey with students. This methodology has allowed us to establish the principal strengths, weaknesses, opportunities and pitfalls of an educational system during an important period of change and renovation, in which the educational media play an important role not only as a tools and devices, but also as a real object of study of compulsory formal education.

La tesis doctoral es el resultado del trabajo realizado en dos líneas de investigación complementarias, con el objetivo de lograr mejoras en la gestión colaborativa de los procesos de diseño y desarrollo de nuevos productos cerámicos. Para ello, desarrolla una propuesta metodológica que enfatiza la colaboración entre los participantes en la cadena de diseño, aprovechando el soporte de las nuevas tecnologías de información, e integra en el proceso aspectos de diseño semántico y emocional, considerando así al cliente como un nuevo agente de colaboración en el desarrollo de producto. La propuesta se concreta en un modelo conceptual de un sistema de diseño colaborativo y un modelo de actividades para un sistema de diseño cerámico, que considera mecanismos para la gestión y la colaboración (en especial, funcionalidades PLM). El enriquecimiento de estos modelos se logra mediante un enfoque hacia el diseño para las impresiones subjetivas, a través de un nuevo modelo conceptual y la extensión del modelo de actividades. Los resultados muestran que el establecimiento de modelos de referencia cerámicos centrados en la colaboración y la aplicación de mecanismos colaborativos ayudan a estructurar las relaciones entre los agentes implicados, fortaleciendo la integración funcional y mejorando la gestión de la información. La cooperación entre clientes seleccionados y los agentes adecuados permitirá conocer qué significados y emociones influyen en mayor medida en las preferencias para cada tipo de producto y mercado objetivo.

Aquesta Tesi Doctoral es centra en la gestió de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, donant importància a l'extensió de pràctiques sostenibles a proveïdors a través de l'ús de pràctiques de desenvolupament de proveïdors. Aquesta Tesi ve motivada per una necessitat tant del món empresarial com del món acadèmic. D'una banda, empreses com Apple o Inditex afirmen auditar els seus proveïdors en termes mediambientals, proporcionar-los formació pel que fa a temes de seguretat laboral i/o treballar directament amb ells per millorar el seu rendiment mediambiental. Malgrat la implementació d'aquestes pràctiques, segueixen ocorrent incidents a les instal·lacions dels proveïdors. D'altra banda, la literatura que versa sobre la gestió sostenible de la cadena de subministrament ha ignorat, en l'estudi de l'adopció i eficàcia de pràctiques relacionades amb el desenvolupament sostenible de proveïdors, aspectes com la dimensió social de la sostenibilitat, el rendiment dels proveïdors i factors contextuals tals com el país on es localitzen aquestes empreses. Aquests dos aspectes posen de relleu la necessitat de seguir estudiant el rol que les pràctiques de desenvolupament de proveïdors tenen en l'extensió de la sostenibilitat al llarg de la cadena de subministres. En aquest sentit, aquesta Tesi Doctoral pretén, cobrir els gaps existents a la literatura, així com proporcionar a les empreses un millor coneixement pel que fa a l'adopció i eficàcia d'aquestes pràctiques. De manera més específica, aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar: (1) factors relacionats amb l'adopció de pràctiques de desenvolupament de proveïdors en termes de sostenibilitat i (2) l'efectivitat d'aquestes pràctiques en el rendiment de les empreses. Aquesta Tesi Doctoral adopta un enfocament positivista i empra enquestes per testar la influència d'una sèrie de variables en l'adopció de pràctiques de desenvolupament sostenible de proveïdors així com la relació entre la implementació d'aquestes pràctiques i el rendiment. Per testar aquestes relacions, s'utilitzen dues bases de dades. La primera, és la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que inclou una mostra de 931 fàbriques en 22 països diferents. La segona, és una base de dades desenvolupada pel grup de recerca BuNeD, que inclou respostes de 120 empreses espanyoles. Per analitzar aquestes dues bases de dades s'utilitzen diferents tècniques estadístiques: regressió pel mètode de mínims quadrats, regressió de mínims quadrats parcials i regressió multi nivell. Els resultats de la Tesi Doctoral s'estructuren en dues parts: (1) antecedents i (2) rendiment. En l'estudi dels antecedents, els resultats suggereixen que en països on les empreses estan altament compromeses amb la sostenibilitat, existeix més pressió per adoptar pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. En l'estudi del rendiment, existeixen tres resultats principals a destacar. En primer lloc, els resultats suggereixen que, en l'estudi de l'eficàcia de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors, s'ha de distingir entre rendiment de l'empresa compradora i rendiment del proveïdor. En segon lloc, el rendiment del proveïdor té un paper clau en el rendiment operacional de l'empresa compradora. En tercer lloc, la dimensió cultural té una gran importància en l'estudi de l'efectivitat de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. / Esta Tesis Doctoral se centra en la gestión de la sostenibilidad en la cadena de suministros, poniendo especial énfasis en la extensión de prácticas sostenibles a proveedores a través del uso de prácticas de desarrollo de proveedores. Dicha Tesis viene motivada por una necesidad tanto del mundo empresarial como del mundo académico. Por un lado, empresas como Apple o Inditex afirman auditar a sus proveedores en términos medioambientales, proporcionarles formación con respecto a temas de seguridad laboral y/o trabajar directamente con ellos para mejorar su rendimiento medioambiental. A pesar de la implementación de dichas prácticas, siguen ocurriendo incidentes en las instalaciones de los proveedores. Por otro lado, la literatura que versa sobre la gestión sostenible de la cadena de suministros ha ignorado, en el estudio de la adopción y eficacia de prácticas relacionadas con el desarrollo sostenible de proveedores, aspectos como la dimensión social de la sostenibilidad, el rendimiento de los proveedores y factores contextuales tales como el país dónde se localizan dichas empresas. Estos dos aspectos resaltan la necesidad de seguir estudiando el rol que las prácticas de desarrollo de proveedores tienen en la extensión de sostenibilidad a lo largo de la cadena de suministro. En este sentido, esta Tesis Doctoral pretende, cubrir los gaps existentes en la literatura, así como proporcionar a las empresas un mejor entendimiento sobre la adopción y eficacia de dichas prácticas. De manera más específica, esta Tesis Doctoral pretender estudiar: (1) factores relacionados con la adopción de prácticas de desarrollo de proveedores en términos de sostenibilidad y (2) la efectividad de dichas prácticas en el rendimiento de las empresas. Esta Tesis Doctoral adopta un enfoque positivista y usa encuestas para testear la influencia de una serie de variables en la adopción de prácticas de desarrollo sostenible de proveedores así como la relación entre la implementación de dichas prácticas y el rendimiento. Para testear dichas relaciones, se usan dos bases de datos. La primera, es la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que incluye una muestra de 931 fábricas en 22 países diferentes. La segunda, es una base de datos desarrollada por el grupo de investigación BuNeD, que incluye respuesta de 120 empresas españolas. Para analizar estas dos bases de datos se utilizan diferentes técnicas estadísticas: regresión por el método de mínimos cuadrados, regresión de mínimos cuadrados parciales y regresión multinivel. Los resultados de la Tesis Doctoral se estructuran en dos partes: (1) antecedentes y (2) rendimiento. En el estudio de los antecedentes, los resultados sugieren que en países dónde las empresas están altamente comprometidas con la sostenibilidad, existe más presión para adoptar prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. En el estudio del rendimiento, existen tres resultados principales. En primer lugar, los resultados sugieren que, en el estudio de la eficacia de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores, se debe distinguir entre rendimiento de la empresa compradora y rendimiento del proveedor. En segundo lugar, el rendimiento del proveedor tiene un papel clave en el rendimiento operacional de la empresa compradora. En tercer lugar, la dimensión cultural tiene una gran importancia en el estudio de la efectividad de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. / The topic of this PhD Thesis is sustainable supply chain management with a special focus on the extension of sustainability to suppliers through the use of sustainable supplier development (SD) practices. The motivation of this PhD Thesis is grounded both on a managerial and a research need. On the one hand, companies such as Apple or Inditex claim to audit their suppliers in terms of environmental issues, provide training with respect to health and safety measures or work together with them in order to improve their sustainability performance. However, besides from the implementation of these practices, there are still incidents at the suppliers’ facilities. On the other hand, the literature on sustainable supply chain management has neglected the social dimension of sustainability, the role of suppliers’ performance and different contextual factors such as the country in which firms are located when studying the adoption and implementation of sustainable SD practices. These two issues suggest that there is a need to further study the role of sustainable SD practices in the extension of sustainability along the supply chain. In that sense, this PhD Thesis aims to both fulfill the abovementioned research gaps and provide a clearer understanding for managers with respect to the adoption and effectiveness of this set of practices. More specifically, this PhD Thesis aims to study (1) factors involved in the adoption of sustainable SD practices and (2) the effectiveness of these practices on firm’s performance. The PhD Thesis adopts a positivistic approach and uses survey methodology to test the influence of different variables on the adoption of sustainable SD practices as well as the relationship between the implementation of sustainable SD practices and performance. To test the abovementioned relationships, we employ two different databases. First, the International Manufacturing Strategy Survey (IMSS) which includes a sample of 931 manufacturing plants in 22 different countries. Second, a database develop din BuNeD Research Group that contains responses from 120 Spanish manufacturing firms. To analyze these two datasets we employ Ordinary Least Squares (OLS), Partial Least Squares (PLS) and multilevel regressions. The results of the PhD Thesis can be classified into (1) antecedents and (2) performance implications. In the study of sustainable SD practices antecedents our results suggest that countries in which firms are highly committed to sustainability there is more pressure to adopt practices that aim to extend sustainability to suppliers. In the study of performance implications three main results need to be highlighted. First, we have emphasized that in the study of SD practices effectiveness it is necessary to consider both the buying firm and the supplier performance since practices impact differently on different performance outcomes. Second, we have been able to highlight the key role of suppliers’ performance in the achievement of buying firm’s operational improvements. Third, we have also shown the role played by national culture in achieving a sustainable supply chain and emphasized its importance in the sustainable supply chain management literature.

La motivació personal d'aquesta recerca prové d'una part, de l'actual realitat en l'àmbit de les empreses constructores que cada vegada més s'organitzen mitjançant UTE per portar a terme els seus projectes, i per altre part de la meva preferència per la comptabilitat de societats i la recerca d'informació comptable quan les societats mercantils realitzen UTE.La metodologia de la investigació es divideix en dos parts diferenciades:1. Una part teòrica per estudiar en profunditat la figura de l'UTE. 2. Una part empírica que recull els resultats d'un qüestionari presentat a totes les empreses de la població objecte d'estudi i un anàlisi dels seus estats financers en els exercicis 2001-2003.Finalment es presenten les conclusions a què s'arriba amb aquesta investigació.El contingut està estructurat en cinc parts diferenciades:1. La primera part, conceptual, defineix la figura de l'UTE, el seu origen històric, característiques i objectius. Es tracta de conèixer l'estructura i funcionament d'aquests negocis en participació.2. La segona part, posiciona la figura de l'UTE dintre del marc jurídic, diferenciant la normativa mercantil i fiscal que afecta a aquesta figura associativa.3. La tercera part, analitza la problemàtica comptable de les UTE amb especial referència a l'adaptació sectorial de les empreses constructores (PSEC), també en aquesta part es presenten les normes internacionals d'informació financera relacionades amb les UTE i es compara la normativa comptable espanyola, francesa i internacional referida als contractes de construcció.4. La quarta part, inclou l'estudi empíric mitjançant els resultats obtinguts d'un qüestionari presentat a la població objecte d'estudi i l'anàlisi dels estats financers de la població esmentada. La població objecte d'estudi consta de 30 empreses constructores membres del SEOPAN (Asociación española de empresas constructoras de ámbito nacional) i engloba totes les empreses constructores que cotitzen a les diferents borses espanyoles, és destacable que són empreses que tenen per activitat principal la constructora, tot i que estan diversificant negocis actuant en sectors com l'immobiliari i els serveis. D'altra banda en aquest entorn empresarial es fan diverses fusions, la internacionalització dels mercats és cada vegada més present i aquestes empreses participen en moltes UTE. També és destacable que aquesta població executa la majoria d'obra civil i tota l'exportació espanyola.5. En la quinta part i última part, es detallen les conclusions.De la revisió realitzada de les UTE es poden deduir les conclusions següents pel que fa a la imatge fidel de la informació comptable d'aquestes associacions temporals en el sector de la construcció:· La informació comptable de les UTE que es presenta en els estats financers de les empreses constructores partícips no segueix amb exactitud la normativa comptable del PSEC, concretament la informació de les UTE en la memòria és insuficient i dispersa, amb la conseqüència d'una difícil interpretació econòmica d'aquests negocis conjunts.· Així doncs, la informació comptable de les UTE hauria de millorar i l'UTE hauria de presentar uns estats financers propis segons la legislació mercantil amb un reglament propi com el que pautava l'article 16.2 de la Llei 18/1982 mai publicat. A tal efecte, la futura reforma comptable espanyola pot ser una bona oportunitat per a introduir una major transparència informativa.· L'UTE és molt utilitzada en el mon empresarial però és en el sector de la construcció on ha proliferat notablement en els últims anys, de manera que aquest sector punter de l'economia per l'efecte multiplicador sobre les restants activitats econòmiques i per la capacitat generadora d'ocupació ha de ser comptablement fidedigne.· L'UTE és molt utilitzada per realitzar obra pública, però cal millorar la responsabilitat de l'UTE donant personalitat jurídica pròpia a aquesta associació temporal, doncs desenvoluparia la seva activitat com una unitat econòmica més, amb totes les facultats i responsabilitats pròpies, sotmeses als principis de control jurídic i comptables del resta d'ens jurídics.· La responsabilitat de l'UTE ha de cobrir suficientment els riscs relacionats amb el tràfic empresarial, mitjançant els avals individualitzats per cada UTE, les corresponents provisions i els informes de responsabilitat social que posteriorment assumeixen les empreses partícips.· Les empreses partícips en UTE en un 80% utilitzen el mètode del percentatge de realització per valorar l'obra en curs si els ingressos i les despeses es poden estimar raonablement i no hi ha riscs extraordinaris, si no és així el PSEC assenyala utilitzar el mètode del contracte acomplert i aquest no és admès per la NIC 11, però és seguit per un 20% de la població objecte d'estudi. D'altra banda l'estimació d'ingressos més utilitzada és la relació valorada, però la normativa internacional en limita l'ús i a més en la memòria no es detalla com s'apliquen aquests criteris.· Hi ha una falta de control analític en les UTE, ja que les empreses membre poden utilitzar comptabilitats de gestió diferents i el control analític de l'obra realitzada en comú, junt amb la falta de transparència informativa financera pot provocar una liquidació poc fidedigne. Així doncs, el control de l'UTE ha de millorar des del punt de vista analític, de responsabilitats i financer, per reflectir amb exactitud les operacions realitzades en comú.· La UTE és una figura diferent de l'AIE i els contractes de comptes en participació, en canvi les UTE s'assimilen als joint ventures que regula l'IASB en la NIC 31: "Informació financera d'empreses controlades conjuntament".· Les empreses partícips en UTE haurien de tenir present la futura reforma comptable derivada de l'harmonització comptable a les NIIF i el seguiment del PSEC per part de les empreses partícips hauria de ser més estricte per poder portar a terme la citada reforma comptable.· De l'anàlisi comparat de la normativa espanyola, francesa i internacional respecte els contractes de construcció es dedueix, que amb el procés de globalització calen informacions comptables harmonitzades i en sintonia amb les normes de l'IASB, per tant queda un important treball en l'àmbit estatal per aconseguir la necessària convergència normativa.· Les UTE han de procurar l'execució d'un projecte i l'aplicació de noves tecnologies en el seu desenvolupament, amb la corresponent informació en els estats financers, per aconseguir qualitat i una bona posició en el mercat competitiu conjugant variables econòmiques i socials.· Actualment la informació comptable derivada de les UTE no reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'aquestes associacions temporals.

La Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia que en su momento parecía suponer un importante avance social, fruto de un Estado de Bienestar moderno, ha tenido un desarrollo irregular. Esto dificulta el acceso a los beneficios de la Ley a personas afectas de enfermedades renales que para sobrevivir necesitan someterse a tratamiento con hemodiálisis y que no pueden valerse por sí mismas, lo que influye negativamente en su calidad de vida y en la de sus cuidadores familiares. Los objetivos de este estudio son conocer, a través de los instrumentos que la Ley propone, el grado de dependencia de los enfermos que en Catalunya se tratan con hemodiálisis y su supervivencia a tres años. También se pretendió saber cómo afecta esta situación a sus cuidadores familiares. Se llevó a cabo un estudio observacional en el que mediante un cuestionario basado en el baremo que propone la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia se valoró a 810 personas sometidas a tratamiento con hemodiálisis. Durante los tres años posteriores a esta valoración los responsables del centro donde se les atendía informaron sobre la supervivencia de estos pacientes. Paralelamente se llevó a cabo un estudio cualitativo en el que mediante una entrevista semiestructurada se recogieron las vivencias de 16 cuidadores de personas en tratamiento con hemodiálisis que presentaban situación de gran dependencia. Nuestros resultados permiten concluir que un 18,1% de los enfermos tratados con hemodiálisis en Catalunya presentan dependencia en diferentes grados. Los criterios de la Ley infravaloran su condición de dependencia por lo que al valorarlos se tendrían que considerar circunstancias especiales. El perfil de estas personas difiere del de la población general dependiente en cuanto a la edad y severidad de la dependencia, que está causada fundamentalmente por déficits de movilidad y por alteraciones cognitivas. Esta dependencia se relaciona con la mortalidad de la persona y está influenciada por un nivel socioeconómico bajo, la presencia de otras enfermedades crónicas y el que sea portadora de un catéter. La mortalidad de las personas dependientes se relaciona con su grado dedependencia y es superior a la media de los pacientes en hemodiálisis. No obstante, un número relevante de pacientes con diferentes grados de dependencia sobreviven un periodo de tiempo superior los tres años. Sus cuidadores familiares definen el cuidado como una pesada carga para la que hacen falta conocimientos y habilidades específicos. Dicha carga limita su calidad de vida y afecta a su salud, pero a su vez tiene connotaciones positivas relacionadas con la satisfacción por el deber cumplido o con demostrar cariño a la persona cuidada. Se propone profundizar en el estudio de los factores que llevan a la dependencia de las personas en tratamiento con hemodiálisis y considerar la dependencia como un factor predictivo más de morbimortalidad, para ello sería útil la utilización por parte del Registre de Malats Renals de Catalunya del baremo propuesto por la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia Se debe considerar a la familia como eje fundamental mejorar la supervivencia y morbilidad de los pacientes y se hace necesario que las instituciones den soporte a estas familias con acciones de apoyo práctico y reconocimiento de su labor.

Esta tesis pretende analizar el Liderazgo de los Oficiales de la Marina Mercante para determinar sus debilidades y áreas de mejora, de cara a contribuir en el diseño de un plan de formación en Liderazgo adecuado para este colectivo, respondiendo a las recomendaciones de la OMI de Manila 2010. El Liderazgo es un aspecto clave para dar respuestas a muchos de los retos a los que nos enfrentamos hoy, y en el caso de los Oficiales de la Marina Mercante, un Liderazgo efectivo es esencial para no poner en riesgo la seguridad marítima, preservando el medio ambiente y protegiendo a los trabajadores del mar y al pasaje, para mantener un clima de trabajo saludable a bordo, así como para incrementar la efectividad del negocio marítimo en tiempos marcados por una alta competitividad y por el impacto de la crisis financiera en el sector, que exige acciones decisivas. / This thesis aims to analyze the Merchant Marine Officers’ Leadership in order to determine their weaknesses and improvement areas, in order to help in the design of a Leadership training plan proper to this group, attending the IMO recommendations (Manila 2010). Leadership is a key point to provide answers to the many challenges we face today, and in the case of the Merchant Marine Officers, an effective Leadership is essential not to jeopardize maritime safety, thus preserving the environment and protecting sea workers and passengers, as keeping a healthy working atmosphere on board, and also to increase the shipping business effectiveness nowadays when a high competition prevails and the financial crisis’ impact on the maritime transport sector demands decisive action.