Estudi de conjunt de la figura i l'obra de fra Agustí Eura i a l'edició crítica de la seva poesia completa. La tesi està publicada en 2 obres impreses. Les referències es localitzen a Qüern 5, refs. 1298 i 1301

This doctoral thesis deals with the intellectual biography of the writer and journalist Manuel Brunet (Vic, 1889, Figueres, 1956). It reconstructs the life and professional studies of the author, and the most important facets of his literature and journalism. In addition, it examines his literary texts. A special emphasis has been placed on the study of journalistic production of Brunet and on the analysis of the professional profile of the author. Examination and assessment of its production has been accurate, including a classification of the items and a comparison of his journalistic style with that of other contemporary authors, both Catalan (Josep Pla and Joseph M. de Sagarra), French (Charles Maurras and Léon Daudet) and English (GK Chesterton and Hilaire Belloc). The latter part of the work analysises the condition of "victor won" of Manuel Brunet after the Spanish Civil War, and how this author is an example of a whole generation of conservative Catalan nationalist witers who lived a difficult situation after the conflict. / Aquesta tesi doctoral aborda la biografia intel•lectual de l’escriptor i periodista Manuel Brunet (Vic, 1889-Figueres 1956). Reconstrueix la trajectòria vital i professional de l’autor i estudia les facetes més rellevants de la seva producció literària i periodística. A més s’hi analitzen els seus textos literaris. S’ha posat especial èmfasi en l’estudi de la producció periodística de Brunet, així com en l’anàlisi del perfil professional de l’autor. L’examen i valoració de la seva producció ha estat detinguda, amb l’agrupació dels articles per àmbits temàtics i la comparació del seu estil amb el d’altres autors contemporanis, tant catalans (Josep Pla i Josep M. de Sagarra) com francesos (Charles Maurras i Léon Daudet) i anglesos (G. K. Chesterton i Hilaire Belloc). A l’última part del treball, s’aborda l’anàlisi de la condició de “vencedor vençut” de Manuel Brunet després de la guerra, i la forma com aquest autor és exemple de tota una generació d’escriptors catalanistes conservadors que van viure una situació complicada després del conflicte.

En la segunda mitad del siglo XVII, el clérigo ilicitano Ginés Campillo de Bayle (Elx, ca. 1640 — id., 19 de abril de 1711), desarrolló su labor literaria en el campo de la poesía, el teatro y la narrativa, al mismo tiempo que desempeñaba sus funciones eclesiásticas. Durante más de tres siglos, tanto el autor como su obra han permanecido casi ignorados, a pesar de encontrar referencias a ambos en numerosas publicaciones. Ginés Campillo de Bayle es el reflejo y ejemplo de una época de la literatura catalana en lengua castellana, que debe ser recuperada y tenida en cuenta dentro de un contexto determinado. El valor y riqueza literaria de estas aportaciones queda en la actualidad fuera de cualquier duda o prejuicio. Este trabajo intenta, por un lado, estudiar la figura y la obra de Ginés Campillo de Bayle y, especialmente, su novela más conocida, Gustos y disgustos del Lentiscar de Cartagena (Valencia, 1689), de la que se realiza, también su primera edición crítica. Contextualizada en una época concreta, en la que Ginés Campillo de Bayle forma parte de una extensa nómina de escritores con características semejantes, se recupera la obra para realizar un análisis profundo que refleja una recepción e influencias procedentes de uno de los períodos más destacados y significativos de las literaturas hispánicas: el Siglo de Oro castellano. A través de la obra de Ginés Campillo de Bayle no solo es posible asistir a un ejemplo y modelo de características y estilos previos definidos, sino a un completo paseo por un amplio abanico de influencias, tamizados a través de su particular filtro y su peculiar óptica, que hacen de esta obra un buen ejemplo de la literatura cortesana de las tierras hispánicas en el siglo XVII.

Esta tesis doctoral surge a partir del hecho de que, aunque los estudios hispánicos son muy conocidos hoy en Grecia, la literatura catalana medieval no resulta particularmente reconocible, lo cual sorprende si tenemos en cuenta, por un lado, la presencia de los catalanes en Grecia y las relaciones culturales en el siglo XIV, y por otro, el alto nivel de la producción literaria en aquella lengua. Aquí presentamos traducida al griego la considerada principal obra medieval en catalán, Lo somni (1399) de Bernat Metge, diálogo que atrae con particularidad al entorno helenístico por tratarse de un importante representante de la tradición del Humanismo mediterráneo y por suponer la introducción del movimiento humanista en la península Ibérica. Acompañan a esta traducción, en primer lugar, un estudio histórico-literario y una investigación detallada de las fuentes, y a continuación, unas notas aclaratorias y unos apéndices para facilitar su uso.

Ce travail étudie des espaces littéraires ignorés. La littérature sentimentale de grande consommation du premier tiers du XXe siècle, souvent mal classée, concentre à la fois deux de ces zones. D’abord, la littérature sentimentale produite pour un public masculin était souvent associée à l’obscénité et à la pornographie, et a été soumise à des jugements moraux rigoureux. Deuxièmement, parce que les systèmes de validation littéraire n’ont pas encore trouvé un ajustement approprié pour la littérature de grande consommation. Paradoxalement, la meilleure littérature de masse, écrite avec des ambitions esthétiques, est souvent la plus ignorée. Il faudrait établir les frontières entre ses différents aspects pour comprendre la raison pour laquelle certaines de ces œuvres ont été considérées obscènes ou pornographiques, et pourquoi elles ont été exclues de leurs systèmes littéraires. La comparaison révèle que les processus de la condamnation des deux systèmes, moral et esthétique, sont analogues. Finalement, notre travail vise à analyser la présence de ce genre de roman sentimental masculin dans la littérature catalane —qui avait un marché littéraire et un système canonique tout à fait différent de ceux des autres littératures européennes. Nous pouvons trouver un bon exemple de cette manifestation dans les œuvres de Josep Maria Francès, surtout dans ses romans sentimentaux écrits à l’entre-deux-guerres, La rossa de mal pèl (1929) et Marasme (1938). Cette thèse n’a pas pour but d’analyser en profondeur les œuvres de Francès, mais d’offrir des outils qui puissent permettre une nouvelle compréhension de son travail : le catalogue complet de ses articles de presse, une édition minutieuse de Marasme, roman inédit, et la définition de l’espace occupé par ses romans sentimentaux aussi bien que du genre qu’ils représentent. / This is a thesis about ignored literary spaces. The mass-consumption sentimental literature of the first third of the 20th century, often poorly classified, concentrates both of these areas. First, the sentimental literature produced for men was often associated with obscenity and pornography, and was subjected to severe moral sentences. Secondly, because the literary validation systems have not yet found a suitable fit for consumption literature. Paradoxically, the best mass literature, written with aesthetic ambitions, is the most frequently ignored. It would be necessary to separate some different aspects to understand why some of these works were considered obscene or pornographic, and why they have been excluded from their literary systems. The comparison reveals that the processes of condemnation of both moral and aesthetic systems are analogous. Finally, our work aims to analyze the presence of this kind of sentimental novel for men in the Catalan literature —which had a literary market and a canonical system quite different from the other European literatures. We can find a good example of this manifestation at the works of Josep Maria Francès, mainly his sentimental novels written during the interwar period, La rossa de mal pèl (1929) and Marasme (1938). This thesis does not aim to provide a deep analysis of Francès’ works, but to offer tools that may allow reading it under a different, richer point of view: the complete catalogue of his newspaper articles, a thorough edition of the unpublished novel Marasme and the definition of the ambits occupied by his sentimental novels and of the genre they represent. / Aquesta tesi tracta d’uns espais literaris ignorats. La literatura sentimental de consum del primer terç del segle XX, sovint mal classificada, concentra dos d’aquests àmbits. Primer, perquè la literatura sentimental produïda per a homes s’associava sovint amb l’obscenitat i la pornografia, i estava sotmesa a severes condemnes d’ordre moral. Després, perquè els sistemes de validació literària encara no han trobat un encaix adient per a la literatura de consum. Paradoxalment, la millor literatura de masses, feta amb pretensions estètiques, és la més ignorada. Convindria, tanmateix, separar algunes coses: entendre per què es consideraven pornogràfiques o immorals algunes d’aquestes obres, i per què han estat excloses dels seus sistemes literaris. La comparació revela que els processos de condemna d’ambdós sistemes, moral i estètic, són anàlegs. Finalment, volem analitzar la presència d’aquest tipus de noveŀla sentimental masculina a la literatura catalana —que comptava amb un mercat editorial i un sistema canònic força distint del de les altres literatures europees. En trobem un exemple adient a l’obra de Josep Maria Francès, principalment en dues de les seves noveŀles d’entreguerres, La rossa de mal pèl (1929) i Marasme (1938). L’objectiu principal d’aquesta tesi no és pas fer una lectura profunda de l’obra de Francès, sinó oferir unes eines que possibilitin avaluar-la sota un altre prisma: el buidatge complet dels seus articles periodístics, una edició curosa de Marasme —noveŀla fins ara inèdita— i la definició dels espais que les seves noveŀles sentimentals ocupen i del gènere a què corresponen.