En aquesta tesi doctoral s'han estudiat els efectes directes i indirectes de dos tipus d'espècies claus de la comunitat aquàtica dels aiguamolls de l'Empordà (aiguamolls costaners mediterranis amb una xarxa tròfica senzilla). S'han realitzat experiments al camp utilitzant microcosmos i mesocosmos i els resultats han estat analitzats mitjançant tres aproximacions: la taxonòmica, la funcional i la de mides. S'ha comprovat que en situacions amb absència de predadors i dominància d'una única espècie en el zooplàncton (en aquest cas Calanipeda aquaedulcis i Daphnia magna), la segregació del recurs entre els diferents estadis de desenvolupament de la mateixa espècie zooplanctònica és una estratègia per evitar la competència intraespecífica en condicions de limitació de recurs. Per altra banda, la presència de diferents top-predators a la comunitat aquàtica (en aquest cas la medusa Odessia maeotica i el peix Aphanius iberus) desencadena una cascada tròfica en el plàncton però amb efectes top-down diferents segons el top-predator. / In this PhD, direct and indirect effects of key species were studied in the aquatic community of the Empordà wetlands (Mediterranean coastal wetlands with a simple food web). Different field experiments were carried out using microcosms and mesocosms. To analyze the results, three approaches were used: taxonomic, functional and size-based. Results obtained from the experiments confirm that, in situation with absence of predator and dominance of single zooplanktonic specie (in this case Calanipeda aquaedulcis and Daphnia magna), resource partitioning among different developmental stages of same zooplanktonic specie is a strategy to reduce the intraespecific competence when the resource is limiting. On the other hand, the presence of different top-predators in aquatic community (in this case the jellyfish Odessia maeotica and the Iberian toothcarp Aphanius iberus) triggers a trophic cascade in plankton, however they have different top-down effects according to top-predator.

The effects of the main anthropogenic impacts in the fluvial ecosystem of the lower Ebro River are evaluated along the five chapters of the present thesis, using the benthic macroinvertebrate community as a bioindicator. Different approaches are integrated in function of the type of stressor, considering mainly heavy metal and organochlorine pollution and hydrological alterations. These approaches focus on the taxonomy and biological traits of the community, and on the bioaccumulation of pollutants, population and life history studies on keystone species such as Ephoron virgo (Ephemeroptera: Polymitarcyidae). The results evidence a strong ecological response, and demonstrate that these effects act at different levels of organization, including communities, populations and individuals. / Els efectes dels principals impactes antropogènics de l'ecosistema fluvial del tram baix del riu Ebre s'estudien al llarg dels cinc capítols d'aquesta tesi, utilitzant la comunitat de macroinvertebrats bentònics com a bioindicadors. Depenent del tipus d'estrès, tenint en compte principalment la contaminació per metalls pesants i organoclorats i les alteracions hidrològiques, s'han considerat diferents aproximacions. Concretament, l'estudi se centra en la taxonomia i els trets biològics de la comunitat, la bioacumulació de contaminants, i els estudis poblacionals i relacionats amb el cicle biològic d'espècies clau com l'Ephoron virgo (Ephemeroptera: Polymitarcyidae). Els resultats evidencien una resposta ecològica important, i demostren que aquests efectes actuen a diferents nivells d'organització, incloent comunitats, poblacions i individus.

Les Vallons Obscurs sont des sites Natura 2000 de la région niçoise, ensemble de vallons de rive gauche du Var, proches de la ville et protégés sur les plans régional, national et européen. Au XIXe siècle, le Vallon Obscur était un site niçois célèbre pour ses caractères physiques. La recherche porte d’abord sur la définition de cet objet géographique. Que sont les vallons obscurs, quels critères leur donnent vie et permettent de les localiser ? Cette expression imagée est à la fois toponyme, but de promenades touristiques et site remarquable.La deuxième partie, fondée sur l’exploitation des relevés de terrain et des documents d’archive, aborde l’origine et l’originalité de l’obscurité et compare les géosystèmes et les paysages des vallons obscurs à ceux des vallons qui ne le sont pas. La troisième partie explore l’avenir de ces vallons. La disparition du Vallon Obscur originel pose la question de la sensibilité et de la fragilité de tels sites. Une typologie des vallons étudiés ouvre la réflexion sur les processus à l’origine des mesures de protection et sur leurs conséquences. L’étude du vallon obscur, petit objet géographique qui n’est ni vallon sombre ni ravin obscur, conduit à discuter des politiques de gestion de l’environnement à échelles emboîtées. / The Vallons Obscurs are “Natura 2000” sites in the Nice area. The series of valleys are situated on the left bank of the river Var near the city and are protected on a regional, national and European level. In the 19th century, the Vallon Obscur was a unique valley in the region famous for its physical charecteristics. The research focuses primarily on the definition of the geographical object. Of what do the valleys consist and what criteria bring them to life and allow us to locate them? The Vallons Obscurs indeed a very colourful expression, is simultaneously a habitation name, an area of reputable tourist trails and a truly remarkable site. The second part, based on the exploitation of field surveys and archival documents, examines the origins and originality of the darkness of the vallon obscur and compares their geo-systems and landscapes to those of the valleys not considered obscure.The third part explores the future of these valleys. The disappearance of the original Vallon Obscur raises the question of the sensitivity and fragility of such sites. A typology of the valleys opens reflection allows us to reflect on the procedure behind protection measures and their consequences. The study of the vallon obscur, a small spatial object that is neither a dark valley nor a dark ravine will lead us to consider the politics of environmental management on a more fitting level.

Made available in DSpace on 2010-04-20T20:14:56Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2001-03-15T00:00:00Z / É com o intuito de disseminar mais os avanços nessa área aos executivos de empresas e entender melhor o impacto desses fatores nas organizações atuais, que o estudo em questão tentará aprofundar o entendimento das reais motivações das consultoras natura - tema de grande importância aos executivos da natura pois poderá gerar mudança no tipo do relacionamento da natura com suas consultoras. o trabalho compreende um estudo teórico sobre motivação que abordará não só o entendimento da psicodinâmica da motivação, como também identificará as diferenças entre motivação intrínseca e extrínseca, é importante ressaltar que este estudo teórico não pretende exaurir o assunto mas somente criar um quadro de referência que ressalte os aspectos mais importantes à pesquisa, pois trata-se de um tema amplo demais.

Submitted by Alisson Mota (alisson.davidbeckam@gmail.com) on 2015-07-09T20:53:41Z No. of bitstreams: 1 Tese - Miguel Angelo da Silva.pdf: 892991 bytes, checksum: b3eadb20ce349e54e0ea58e5b8bd7903 (MD5) / Approved for entry into archive by Divisão de Documentação/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2015-07-10T12:45:46Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Tese - Miguel Angelo da Silva.pdf: 892991 bytes, checksum: b3eadb20ce349e54e0ea58e5b8bd7903 (MD5) / Approved for entry into archive by Divisão de Documentação/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2015-07-10T12:49:14Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Tese - Miguel Angelo da Silva.pdf: 892991 bytes, checksum: b3eadb20ce349e54e0ea58e5b8bd7903 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-07-10T12:49:14Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Tese - Miguel Angelo da Silva.pdf: 892991 bytes, checksum: b3eadb20ce349e54e0ea58e5b8bd7903 (MD5) Previous issue date: 2014-04-04 / Não Informada / When reporting to the Amazon come to mind the concepts of biodiversity and socio-biodiversity. This comes about because the legacy of knowledge of traditional peoples led over the centuries to live and get along with the different ways of living sustainably. This vast and rich region live 15,865,678 peoples, as the IBGE census (2010). This population, with varying levels of standard of living lives of exploitation of various economic activities that are aportable by the processing industry, trade, services, oil, gas, mining, agriculture and extractive. The focus of this work is focused on small producers of acai pulp. The objective is to evaluate the organization and management of production of açaí this small family producer of the urban area of Manaus, in a view of the biotechnology management and in economic and institutional. Over the decades, he has been exercising this activity without concern for the system of organization and production management. Therefore, its productive state, at least in Amazonas, still suffers from low productivity and low technological absorption. Internal and external demand açaí justifies an educational effort drawing on science and technology institutions places ( ICT's ) and governments to empower the small family producer and thereby increase the lifetime - the - shelf to keep your business competitive, while also maintaining the nutritional and sensory properties of the pulp. The final product or service of a supply chain seeks to consumers. This has shown some changes in habits that are the fruits of globalization. The standards of quality, particularly for the health of consumers vary between countries. With the integration of the markets it becomes necessary for the diffusion of standards in order to facilitate the transit of goods and services. This is important to also be fulfilled by small family producer challenge. To know the final link of the production chain sought to qualitative research with systemic focus. As an instrument for data collection drew on the form and not the participant observation. The effect (problem) was identified through the use of basic statistics, observing and interpreting the practices and attitudes to configure the diagram as secondary causes that focus on the determinants producing an effect. Based on data from field research, analysis and interpretation came to the following conclusion: the small family producer presents an organizational design and poor management in the development and marketing of acai pulp in natura, compromising their competitiveness in the local market and the hygienic and sanitary requirements that put consumers' health at risk. The market has no barriers to entry or exit. It is operated by a large number of small producers who have rudimentary technological process and the price is given by the market. Anyway, these market features allow us to state that market acai pulp in natura guard traces of perfect competition type. / Ao reportar à Amazônia vêm à mente os conceitos de biodiversidade e sociobiodiversidade. Isto procede porque o legado dos saberes dos povos tradicionais conduziram ao longo dos séculos o viver e conviver com as diferentes formas de vida de maneira sustentável. Nesta imensa e rica região vivem 15.865.678 pessoas, conforme censo do IBGE (2010). Esta população, com distintos níveis de padrão de vida, vive da exploração de diversas atividades econômicas que são aportadas pela indústria de transformação, comércio, serviços, petróleo, gás, minérios, agropecuária e extrativismo. O foco desse trabalho está voltado para o pequeno produtor de polpa de açaí. O objetivo é avaliar a organização e a gestão da produção da polpa de açaí deste pequeno produtor familiar da zona urbana de Manaus, tanto numa perspectiva da gestão biotecnológica quanto na econômica e institucional. Ao longo de décadas, ele vem exercendo essa atividade sem preocupação com o sistema de organização e gestão produtivas. Por isso, o seu estado produtivo, pelo menos no Amazonas, ainda padece de baixa produtividade e pouca absorção tecnológica. A demanda interna e externa da polpa de açaí justifica um esforço educacional partindo das instituições de ciência e tecnologia locais (ICT’s) e governos para capacitar o pequeno produtor familiar e, consequentemente, aumentar o tempo de vida-de-prateleira para manter o seu negócio competitivo, mantendo também as propriedades nutricionais e sensoriais da polpa. O produto ou serviço final de uma cadeia produtiva visa ao consumidor. Este vem apresentando algumas mudanças nos hábitos que são frutos da globalização. Os padrões de qualidade, em especial de sanidade para o consumidor, variam entre países. Com a integração dos mercados isto passa a ser necessário para a difusão de padrões, de modo a facilitar o trânsito dos produtos e serviços. Este é um desafio importante a ser cumprido também pelo pequeno produtor familiar. Para conhecer o elo final dessa cadeia produtiva buscou-se a pesquisa do tipo qualitativo com enfoque sistêmico. Como instrumento de coleta de dados valeu-se do formulário e da observação não participante. O efeito (problema) foi identificado através do emprego de estatísticos básicos, da observação e interpretação das práticas e atitudes para configurar no diagrama como causas secundárias que incidem sobre os fatores determinantes produzindo um efeito. Com base nos dados da pesquisa de campo, na análise e interpretação chegou-se à seguinte conclusão: o pequeno produtor familiar apresenta um desenho organizacional e gestão deficientes na elaboração e comercialização da polpa de açaí in natura, comprometendo a sua competividade no mercado local e os requisitos higiênico-sanitários que põe em risco a saúde do consumidor. O mercado não apresenta barreiras de entrada ou de saída. É explorado por uma grande quantidade de pequenos produtores que possuem processo tecnológico rudimentar e o preço é dado pelo mercado. Enfim, estas características mercadológicas permitem afirmar que o mercado de polpa de açaí in natura guarda traços do tipo concorrência perfeita.

Den nuvarande prövningsordningen för bearbetningskoncession bygger på ett system där Bergsstaten bedömer företrädesrätt till mineral och mark- och vattenområden. Prospektören måste senare ansöka om miljötillstånd enligt miljöbalken. Problem uppstår när de parallella prövningarna kolliderar med EU:s skydd för utpekade arter och livsmiljöer (Natura 2000). Risken med att vid ett tidigt skede i processen ansöka om Natura 2000-tillstånd är att man behöver söka nytt tillstånd senare i processen, detta om gruvverksamhetens omfattning och miljöeffekter inte var fullt klarlagda vid det första ansökningstillfället. Dessa omständigheter har resulterat i en rättsosäkerhet och att färre gruvor etableras. Arbetet har tagit utgångspunkt ifrån analyser av gällande rätt och har genom en rättsdogmatisk metod syftat till att redogöra för förutsättningarna för att erhålla bearbetningskoncession. Vidare har arbetet avsett att undersöka när i prövningsprocessen ett Natura 2000-tillstånd behöver sökas samt vilka kriterier som behöver vara uppfyllda för att erhålla tillståndet. De parallella prövningarna samt nuvarande prövningsordning har blivit ett problem som givit upphov till ett lagförslag som föreslår att ett Natura 2000-tillstånd inte längre ska vara en förutsättning för att erhålla bearbetningskoncession. Natura 2000-tillståndsprövningen ska istället interageras med miljötillståndsprövningen som sker vid ett senare tillfälle. De tilltänkta ändringarna syftar till att effektivisera prövningsprocessen samt bidra till att den ska bli mer förutsägbar och rättssäker, detta i sin tur antas leda till att investeringsviljan ökar. Lagändringen antas inte leda till några negativa effekter på miljön eftersom en koncession inte per automatik innebär tillstånd att starta en gruvverksamhet, den utgör heller ingen garanti för att verksamheten kommer godkännas i slutändan. Kraven på tillstånd enligt miljöbalken kvarstår och lagstiftarens syfte är endast att ändra när i tillståndsprövningen ansökan ska ske.

No description available.

La defensa d'un conreu contra plagues, malalties, males herbes o fisiopaties deu emmarcar-se en el conjunt de tots els factors que incideixen en el conreu, de tal manera que ja no sols la protecció integrada és un concepte assumit en tots els programes de protecció vegetal sinó que ja s'obre camí en la pràctica agrícola el concepte de producció integrada (EL TITI, 1995), que deuen ser tinguts en compte no solament tots els mètodes possibles de control de l'agent causal de danys, sinó també tots els aspectes que intervenen en la consecució del producte final.Es defineix com sistema agrícola de conreu al conjunt de clima, sòl, factors biòtics i tecnologia aplicats a un conreu (RAMOS i CEÑA, 1992), pel que una mateixa espècie vegetal està sotmesa a diferents sistemes de conreu segons el clima que es desenvolupi, el tipus de sòl que es conreï o la tecnologia que s'empri; per aquest motiu en diferents comarques es poden donar sistemes diferents de conducció del conreu, la qual cosa pot conduir a l'adopció de distints sistemes de control per a resoldre el problema d'una mateixa plaga, malaltia o dolenta herba en un mateix conreu.És des d'aquest punt de vista globalitzador que s'elabora el present estudi sobre una de les principals dolentes herbes dels cereals d'hivern, adoptant els criteris que es deriven dels anteriors conceptes. / La defensa de un cultivo contra plagas, enfermedades, malas hierbas o fisiopatías debe enmarcarse en el conjunto de todos los factores que inciden en el cultivo, de tal manera que ya no sólo la protección integrada es un concepto asumido en todos los programas de protección vegetal sino que ya se abre camino en la práctica agrícola el concepto de producción integrada (EL TITI, 1995), en que deben ser tenidos en cuenta no solamente todos los métodos posibles de control del agente causal de daños, sino también todos los aspectos que intervienen en la consecución del producto final.Se define como sistema agrícola de cultivo al conjunto de clima, suelo, factores bióticos y tecnología aplicados a un cultivo (RAMOS y CEÑA, 1992), por lo que una misma especie vegetal está sometida a diferentes sistemas de cultivo según el clima en que se desarrolle, el tipo de suelo en que se cultive o la tecnología que se emplee; por este motivo en diferentes comarcas se pueden dar sistemas diferentes de conducción del cultivo, lo cual puede conducir a la adopción de distintos sistemas de control para resolver el problema de una misma plaga, enfermedad o mala hierba en un mismo cultivo.Es desde este punto de vista globalizador que se elabora el presente estudio sobre una de las principales malas hierbas de los cereales de invierno, adoptando los criterios que se derivan de los anteriores conceptos.

Syftet med studien är att undersöka hur kompensationsåtgärder tillämpas vid två olika infrastrukturprojekt i Sverige. Genom en kvalitativ innehållsanalys av material och dokumentation kring fallen Botniabanan och Förbifart Stockholm har frågor om problem/svårigheter som bedöms förekomma i kompensationsprojekten, hur naturen värdesätts och om kompensationsåtgärder legitimerar exploatering besvarats. Resultatet av studien visar att det finns svårigheter i att utvärdera behovet av kompensationsåtgärder på grund av osäkerheter kring projektens miljöeffekter vilket försvårar valet av lämpliga kompensationer. Infrastrukturprojektens komplexitet, med avseende på de olika naturvärden som påverkas under bygg- och driftskedet komplicerar tillämpningen av kompensationsåtgärder. Miljökonsekvensbeskrivningarnas brist på saklighet, tydlighet och konsekvens ger inte en objektiv bild av behovet av kompensation. Det finns en tydlig risk för underskattning av infrastrukturprojektens påverkan på naturvärdena i skyddade naturområden. Det antropocentriska perspektivet är den centrala utgångspunkten för tillämpningen av kompensationsåtgärder. Kompensationsprincipen legitimerar exploatörers möjlighet till att använda sig av skyddad mark i naturreservat och/eller Natura 2000-områden. / The purpose of this study is to examine how compensation measures are applied at two different infrastructure projects in Sweden. Through a qualitative content analysis of materials and documentation surrounding the cases Botniabanan and Förbifart Stockholm questions about the problems/difficulties that are deemed to occur in offset projects, how nature is valued and if compensation measures legitimize exploitation are answered. The result of the study shows that there are difficulties in evaluating the need for compensatory measures due to the uncertainties around environmental effects which complicate the choice of appropriate compensation. Infrastructure projects complexity, with respect to the various natural assets that are affected during the construction and operational phases complicates the application of compensatory measures. The environmental impact assessments lack of objectivity, clarity and consistency does not give an objective picture of the need for compensation. There is a clear risk of underestimation of infrastructure projects' impact on the natural values of protected natural areas. The anthropocentric perspective is the central starting point for the application of compensatory measures. Compensation principle legitimizes exploiters opportunity to make use of protected land in nature reserves and/or Natura 2000 areas.

This diploma thesis deals with legal regulation of creation and protection of Natura 2000 network. Natura 2000 is a system of protected areas created in Member States of the European Union which is aimed at preservation and potential renewal of natural habitats and rare and threatened species of wild fauna and flora. The objective of the creation of Natura 2000 network is to ensure the diversity of species and ecosystems, primarily the rare and threatened ones. The network is composed of the Special Protection Areas (SPAs) designated on the basis of the Birds Directive and of the Special Areas of Conservation (SAC) designated according to the Habitats Directive. The introductory chapter deals with historical development of the nature conservation on the Czech territory up to the present and as follows it gives an explanation of the term the Natura 2000 network. The chapter 2 is devoted to the most significant international conventions related to Natura 2000. The Bern Convention has even inspired some articles of the regulation included in the Directives. The chapter 3 is focused on the European legal regulation of nature and biodiversity protection. The nature conservation area comes under the EU environmental policy and it is related to other policies as well. The legal basis is contained in the...