La producció de ciment és un procés d’alta demanda energètica i, en conseqüència, emet una gran quantitat de CO2 a l’atmosfera. Per reduir aquestes emissions, la indústria del ciment, entre altres estratègies, està substituint parcialment els combustibles fòssils tradicionals per combustibles alternatius, com fangs de depuradora i combustibles derivats de residus (CDR). Altres avantatges de la utilització de combustibles alternatius són: (1) Estalvi de combustibles fòssils no renovables; (2) Combustible més barat per les plantes de ciment; i (3) Solució al problema de la gestió de residus. Malgrat que la revalorització energètica dels residus no reciclables en fàbriques de ciment és una pràctica freqüent en països mediambientalment desenvolupats, les instal•lacions que utilitzen combustibles alternatius generen preocupació. Aquesta preocupació és especialment intensa quan les plantes es troben a prop de zones poblades, tenint en compte que els nuclis habitats es podrien veure directament afectats per possibles canvis en les emissions de les plantes de ciment. El principal objectiu d’aquesta tesi ha estat avaluar l’impacte sobre la salut humana deguda a l’exposició a dibenzo-p-dioxines policlorades i dibenzofuranspoliclorats (PCDD/Fs), As i metalls (Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mn, Ni, Pb, Sb, Sn, Tl, V i Zn) al voltant de les fàbriques de ciment que estan utilitzant combustibles alternatius. Per tal d’avaluar aquest impacte es van dissenyar diverses campanyes de monitorització ambiental al voltant de quatre plantes de ciment ubicades a Catalunya. Es poden extreure algunes conclusions a partir dels casos d’estudi avaluats en les plantes de ciment de Catalunya: (1) Els riscs per a la salut humana deguts a l’exposició a metalls i PCDD/Fs són acceptables segons els estàndards nacionals i internacionals al voltant de les plantes de ciment. (2) No es van detectar diferències estadísticament significatives en els nivells de riscs cancerígens i no cancerígens per cada planta, en funció de la utilització de combustible alternatiu o de l’estat operacional en les fàbriques de ciment. (3) Les emissions de les plantes de ciment no semblen tenir una influència significativa en els nivells ambientals. Així ho van assenyalar els resultats, quan una de les plantes estudiades va cessar la seva activitat. Altres fonts emissores semblen ser més importants sobre els nivells ambientals de contaminants que la planta de ciment. Aquests resultats estan en concordança amb els estudis d’emissions de xemeneia trobats en la bibliografia científica. / La producción de cemento es un proceso de alta demanda energética y, en consecuencia, emite una gran cantidad de CO2 a la atmósfera. Para reducir estas emisiones, la industria del cemento, entre otras estrategias, está sustituyendo parcialmente los combustibles fósiles tradicionales por combustibles alternativos, como lodos de depuradora y combustibles derivados de residuos (CDR). Otras ventajas de la utilización de combustibles alternativos son: (1) Ahorro de combustibles fósiles no renovables; (2) Combustible más barato para las plantas de cemento, y (3) Solución al problema de la gestión de los residuos. A pesar de que la revalorización energética de los residuos no reciclables en fábricas de cemento es una práctica frecuente en países medioambientalmente desarrollados, las instalaciones que utilizan combustibles alternativos generan preocupación. Esta preocupación es especialmente intensa cuando las plantas se encuentran cerca de zonas pobladas, teniendo en cuenta que los núcleos habitados podrían verse directamente afectados por posibles cambios en las emisiones de las plantas de cemento. El principal objetivo de esta tesis ha sido evaluar el impacto sobre la salud humana debida a la exposición a dibenzo-p-dioxinas policloradas y dibenzofuranospoliclorados (PCDD/Fs), As y metales (Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mn, Ni, Pb, Sb, Sn, Tl, V y Zn) alrededor de las plantas de cemento que están utilizando combustibles alternativos. Para evaluar este impacto se diseñaron campañas de monitoreo ambiental alrededor de cuatro plantas de cemento ubicadas en Cataluña. Se pueden extraer algunas conclusiones a partir de los casos de estudio evaluados en las plantas de cemento de Cataluña: (1) Los riesgos para la salud humana debidos a la exposición a metales y PCDD/Fs son aceptables según los estándares nacionales e internacionales alrededor de las plantas de cemento. (2) No se detectaron diferencias estadísticamente significativas en los niveles de riesgos cancerígenos y no cancerígenos por cada planta, en función de la utilización de combustible alternativo o del estado operacional de las fábricas de cemento. (3) Las emisiones de las plantas de cemento no parecen tener una influencia significativa en los niveles ambientales. Así lo señalaron los resultados, cuando una de las plantas estudiadas paró su actividad. Otras fuentes emisoras parecen ser más importantes sobre los niveles ambientales de contaminantes que la planta de cemento. Estos resultados están en concordancia con los estudios de emisiones de chimenea encontrados en la bibliografía científica. / Cement production is a high energy demand process, therefore emits a large amount of CO2 to atmosphere. To reduce these emissions, the cement industry, among other strategies, is partially replacing traditional fossil fuels by alternative fuels, such as sewage sludge and refuse-derived fuel (RDF). Other advantages of alternative fuels implementation are: (1) saving non-renewable fossil fuels; (2) cheaper fuel for cement plants; and (3) solution to waste management problem. Although energy recovery of non-recyclable waste in cement plants is a common practice in environmentally developed countries, facilities that use alternative fuels still generate concern. This concern is especially great where cement plants are located near populated areas, taking into account that the population could be directly affected by any changes in emissions. The main objective of this thesis was to evaluate the impact on human health due to exposure to dibenzo-p-dioxins and dibenzofurans (PCDD/Fs), As and metals (Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mn, Ni, Pb, Sb, Sn, Ti, V and Zn) around cement plants that are using alternative fuels. To evaluate this impact, several environmental monitoring campaigns were designed around four cement plants located in Catalonia (North-East Spain). Some conclusions are drawn from the Catalan cement plants evaluated: (1) Human health risks due the exposure to metals and PCDD/Fs are acceptable according to national and international standards around each cement plants. (2) There were no statistically significant differences in the carcinogenic and non-carcinogenic risks for each plant, depending on the alternative fuel use or the operational status of cement plant. (3) The emissions from cement plants do not seem to have a significant influence on the environmental levels. This was observed when one of the studied plants stopped their activity. Otherspollutants sources seem to be more important on environmental levels that the cement plant. These results are consistent with stack emissions studies found in the scientific literature.

En aquesta tesi s’estudien les implicacions dosimètriques que comporten els canvis anatòmics que pateixen els pacients afectats de càncer de cap i coll (CCC) durant el tractament de radioteràpia (RT). L’estudi es realitza per a la tècnica convencional conformada en 3D (3DCRT) i per a la tècnica amb feixos d’intensitat modulada (IMRT). S’analitzen un nombre important d’òrgans de risc que no han estat estudiats prèviament. Addicionalment, per al grup de pacients tractats amb IMRT, s’investiguen de forma individualitzada les variables dosimètriques que presenten desviacions importants. Finalment es valora si la replanificació del tractament és un bona eina per restablir les característiques dosimètriques de la planificació inicial. En l’estudi s’han inclòs 28 pacients diagnosticats de carcinoma escamós de cap i coll localment avançat, dels quals 12 es van tractar amb 3DCRT i 16 amb IMRT. L’àrea de tractament abastava el tumor primari més les cadenes cervicals i supraclaviculars bilaterals. La metodologia s’ha dissenyat de forma que a les sessions número quinze i vint-i-cinc, s’adquirien noves imatges TC del pacient. Sobre aquestes noves imatges TC s’han adaptat manualment totes les estructures delimitades en la TC de planificació inicial, i s’ha calculat la distribució dosimètrica corresponent al pla d’irradiació amb el que s’estava tractant al pacient. S’han analitzat les dades del histograma dosi-volum corresponents a les dosimetries en cada una de les TC. A tots els pacients se’ls ha fet un control de pes setmanal. En la segona part, s’estudia de forma individualitzada el grup de pacients tractats amb IMRT. S’analitza si les distribucions dosimètriques calculades a les TC preses durant el tractament superen les restriccions establertes inicialment o si sobrepassen entre el -5% i +10% els valors calculats inicialment. En els casos que han superat algun dels límits de variabilitat, s’ha adaptat la dosimetria de la TC corresponent mitjançant l’optimització de les fluències dels camps d’irradiació del pla de tractament inicial. Els dos grups de pacients han presentat canvis anatòmics similars, aquests han consistit en pèrdua de pes i reducció de volum de les següents estructures; la zona de tractament, els volums de tractament i les paròtides. Les variables pes i volum comprés dins la zona de tractament han mostrat correlació, la qual cosa implica que el pes pot actuar com a factor pronòstic alhora d’identificar pacients que experimenten canvis importants en la zona de tractament. S’ha posat de manifest que les variacions dosimètriques comprometen la validesa de la distribució de dosi inicial de forma més rellevant en el grup d’IMRT. Primerament perquè els volums de tractament presenten pèrdua de cobertura dosimètrica únicament en el grup d’IMRT i addicionalment perquè els discrets increments de dosi mesurats als òrgans de risc comprometen els beneficis que la tècnica d’IMRT aporta. En l’estudi individualitzat del grup d’IMRT s’evidencia que els motius principals que indiquen que cal adaptar la planificació inicial son; en primer lloc la pèrdua de cobertura dosimètrica dels volum de tractament, seguit de l’increment de dosi a les paròtides i finalment l’augment de dosi absorbida a altres òrgans de risc com els llavis, cavitat oral i glotis. Les reduccions de cobertura dosimètrica als volums de tractament i els increments de dosi als OAR es detecten majoritàriament a la TC2. Per tant, fer una TC cap a la sessió número quinze permetrà identificar la majoria de casos que es podrien beneficiar d’una RT adaptativa. Finalment s’ha comprovat que la replanificació basada en l’optimització de les fluències dels camps de tractament inicials permet adaptar la distribució de dosi als canvis anatòmics i així aconseguir restablir les mateixes restriccions dosimètriques que s’assolien en la planificació inicial. / This thesis examines the dose implications related to anatomical changes experienced by patients with head and neck cancer (HNC) during radiation therapy (RT). The study is carried out for both conventional 3D conformal (3DCRT) and intensity modulated (IMRT) techniques. We have analyzed a large number of organs at risk, some of which have not been previously studied. Additionally, dose variables showing important variations were individually investigated for the group of patients treated with IMRT. Finally, we assessed whether treatment replanning is a good tool to restore the initial planning dose characteristics. The study included 28 patients diagnosed with locally advanced head and neck squamous cell carcinoma, 12 of whom were treated with 3DCRT and 16 with IMRT. The treatment area included the primary tumor in addition to the cervical and supraclavicular bilateral nodes. The methodology was designed to acquire new CT images of the patient in sessions number fifteen and twenty-five, approximately corresponding to the third and fifth week of treatment. The contours of the treatment volumes and the organs at risk defined in the initial planning CT were manually adjusted on these new CT images, followed by a dose distribution calculation corresponding to initial plan with which the patient is being treated. We analyzed data from the dose-volume histograms corresponding to dosimetry studies in each CT. Weight was recorded weekly for all patients. In the second part of the thesis, an individual study of patients treated with IMRT was made. Dose distributions calculated on CT’s taken during treatment were analyzed when the initial dose restrictions were exceeded or if variations less than -5% or above +10% with respect to the initial calculated values existed. When variability limits were exceeded, the corresponding CT dosimetry was adapted by optimizing field irradiation fluencies from initial treatment plan. Both groups of patients presented similar anatomical changes, including weight loss and reduction in volume of the following structures, namely the treatment area, the treatment volumes and the parotids. The weight and volume within the treatment area variables showed correlation. Implying that weight can also act as a prognostic factor to identify which patients may experience important changes in the treatment area. It has been shown that dose variations compromise the validity of the initial dose distribution to a greater extent in the IMRT group. This arises primarily because the treatment volumes exhibited coverage loss only in the IMRT group and additionally, because discrete measured dose increments to the organs at risk jeopardize the benefits that the IMRT technique provides. The individualized study of the IMRT group shows that the main factors indicating a need for initial planning modification: loss of dose coverage for the treatment volume, dose increases to the parotid glands and finally the absorbed dose increase to other organs at risk such as lips, the oral cavity and middle neck structures. Loss of dose coverage in treatment volumes together with dose increases to the OAR are detected mainly in TC2. Acquiring a TC at 15th fraction will therefore identify most cases that could benefit from adaptive RT. Finally, we have shown that replanning based on the optimization of initial field fluencies allow us to adapt the dose distribution to anatomical changes and thus achieve the same dose constraints reached in the initial plan.

En este estudio bibliométrico se analiza la investigación mundial sobre las técnicas orientales cuerpo-mente (TOCM) a través de los artículos publicados en revistas científicas biomédicas sobre tres disciplinas orientales: yoga, tai chi y qi gong, y tres prácticas o procedimientos: la meditación, los ejercicios respiratorios y la relajación. Se examinaron 2.363 artículos publicados en el periodo 2006-2010. Se estudiaron los indicadores de productividad e impacto científico de las instituciones, países y revistas, y se analizan las áreas temáticas y la colaboración entre autores e instituciones. Se observa un aumento progresivo del interés biomédico por las TOCM fundamentalmente en relación a sus aplicaciones terapéuticas y preventivas. Estados Unidos es el país más destacado en productividad y visibilidad. Harvard Medical School es la institución más productiva. Un gran número de documentos se publicaron en revistas de carácter clínico entre los que destacan los trabajos sobre meditación y yoga. / En aquest estudi bibliomètric s'analitza la investigació mundial sobre les tècniques orientals cos-ment (TOCM) a través dels articles publicats en revistes científico biomèdiques sobre tres disciplines orientals: ioga, tai chi i i qi gong, i tres pràctiques o procediments: la meditació, els exercicis respiratoris i la relaxació. Es van examinar 2363 articles publicats durant el període 2006-2010. Es van estudiar els indicadors de productivitat i impacte científic de les institucions, països i revistes, i es van analitzar les àrees temàtiques i la col·laboració entre autors i institucions. S'observa un augment progressiu de l'interès biomèdic per les TOCM fonamentalment en relació a les seves aplicacions terapèutiques i preventives. Estats Units és el país més destacat en productivitat i visibilitat. Harvard Medical School, és la institució més productiva. Un gran número de documents es van publicar en revistes de caràcter clínic entre els que destaquen els treballs sobre meditació i ioga. / This bibliometric study analyses the research on oriental mind-body techniques (OMBT) carried out globally through articles published in biomedical journals on three eastern disciplines : yoga , tai chi and qi gong, and three practices or procedures : meditation , breathing exercises and relaxation. 2,363 articles published between 2006-2010 were examined. The indicators of productivity and scientific impact of institutions, countries and journals were studied, and the thematic areas and collaboration between authors and institutions analyzed. A progressive increase in the biomedical interest in the TOCM, primarily in relation to its therapeutic and preventive applications, is observed. The United States is the top country in productivity and visibility. The Harvard Medical School is the most productive institution. A large number of papers were published in journals of a clinical nature, most of which were on meditation and yoga.

The absorbed dose assessment in the presence of tissue heterogeneities in external radiotherapy is an issue that has concerned the medical physics community for almost three decades and it is still a matter of concern. Aiming to obtain dose distributions in clinically-acceptable computation times, analytical dose calculation algorithms integrated in treatment planning systems based their calculations on water-equivalent properties and elemental compositions of each material are disregarded despite the fact that radiation interaction processes strongly depend on them. This approximation provides reasonable accuracy in water-like tissues but the reliability of predicted dose distributions in the patient might be questioned when the radiation beam is traversing complex density heterogeneities, such as air, lung or bone. Experimental verification of dose calculation algorithms is essential and ionization chambers (IC) are the reference detectors for this purpose. However, correction factors to determine the absorbed dose in materials other than water are unknown for most IC types and therefore, they cannot procure reliable measurements in heterogeneous media. Monte Carlo (MC) simulations offer a high precision in dose calculation by tracking all particles individually taking into account the specific properties of each material. Unfortunately, accuracy and computation speed are inversely proportional and MC-based approaches generally entail long calculation times, unaffordable in the clinical routine. Nevertheless, for the cases where the expected errors in the predicted dose distributions during treatment planning are significant, i.e. when the radiation beam path is highly inhomogeneous, the benefit of resorting to MC dose calculations to achieve higher accuracy would be undoubtedly worth a presumably long computation time. In this thesis the suitability of several detectors to accurately determine the absorbed dose in the presence of high-density heterogeneities was evaluated. Ultra-thin thermoluminescent detectors (TLDs) and radiochromic films were considered as potential candidates for entailing low perturbation effects. MC dose calculations enabled to validate and understand the experimental results. Further, both dosimetric techniques were employed to thoroughly examine the behavior of a recently-released non-analytical dose calculation algorithm (AXB)¿which copes with the elemental composition of materials and thus, is claimed to yield promising results¿in heterogeneous phantoms. Finally, a fast algorithm named the heterogeneity index (HI) was developed to quantify the level of patient tissue heterogeneities traversed by the radiotherapy beam. The validity of this HI to easily predict the accuracy of dose distributions based on analytical dose calculations was analyzed by evaluating the correlation between the HI and the dose uncertainties estimated by using MC as the reference. The results show that a detector of 50µm thickness can provide reliable absorbed dose measurements in high-density heterogeneities since perturbation correction factors are unneeded. AXB was found to provide comparable accuracy to MC dose calculations in the presence of heterogeneities but uncertainties in the material assignment procedure might lead to significant changes in the dose distributions, which deserves a word of caution when carrying out experimental verifications. Finally, HI was found to be a fast and good indicator for the accuracy of dose delivery in terms of tumor dose coverage. Accordingly, HI can be implemented in the clinical routine to decide whether or not a MC dose recalculation of the plan should be considered to ensure that dose uncertainties are kept within tolerance levels. In conclusion, this thesis work tackled the main concerns on the absorbed dose calculation and measurement in the presence of tissue heterogeneities.

La representació de les molècules per mitjà de descriptors moleculars és la base de moltes de les eines computacionals pel disseny de fàrmacs. Aquests mètodes computacionals es basen en l'abstracció de l'estructura química per resumir aquelles característiques rellevants sent al mateix temps eficients en la comparació de grans llibreries de molècules. Una característica molt important d'aquests descriptors és la seva habilitat de capturar la informació rellevant per la interacció amb qualsevol proteïna independentment de l'esquelet del compost. Això permet detectar com a similars qualsevol parella de compostos amb les mateixes característiques ordenades de la mateixa manera al voltant d'esquelets essencialment diferents, una propietat a la qual hom es refereix com a "scaffold hopping". Tenint en compte això, un nou conjunt de descriptors basat en la distribució de parelles de característiques farmacofòriques centrades en els àtoms per mitjà del concepte de teoria de la informació de l'entropia de Shannon [1], anomenats SHED, s'han desenvolupat.Aquests descriptors han sigut usats amb èxit en nombroses aplicacions importants en el procés de descoberta de fàrmacs. Després de la implementació de noves tecnologies in vitro com ara el "high-throughput screening" i la química combinatòria, la capacitat de sintetitzar i assajar compostos va augmentar exponencialment però alhora la necessitat d'una selecció racional dels compostos va fer-se patent. La priorització dels compostos en termes de la predicció de la seva probabilitat de mostrar la activitat desitjada és per tant una de les primeres aplicacions del perfilat virtual basat en lligands usant els descriptors SHED.En realitat, aquesta metodologia es pot estendre al punt de vista quimiogenòmic del procés de descoberta de fàrmacs, usant els descriptors per generar models basats en ligands de totes les proteïnes amb informació de lligands. Aquesta aproximació més ampla, el perfilat virtual de proteïnes, és un pas més per completar la matriu d'activitat entre tots els possibles compostos químics i totes les proteïnes rellevants. A més, una anàlisi més aprofundida d'aquesta matriu completa generada per mitjà del perfilat virtual de proteïnes pot dur-nos a una perspectiva de farmacologia en xarxa del procés de descoberta de fàrmacs. Aquesta direcció pot ser seguida afegint a aquesta informació de lligands i proteïnes la informació relativa a rutes de reaccions i anàlisi de sistemes, donant lloc a l'anomenada biologia química de sistemes que pot ajudar a entendre els processos biològics com un conjunt i a identificar de manera més racional noves i prometedores dianes terapèutiques. / The representation of molecules by means of molecular descriptors is the basis of most of the computational tools for drug design. These computational methods are based on the abstraction from the chemical structure to summarize its relevant features while being efficient in the comparison of large molecule libraries. A very important feature of these descriptors is their ability to capture the information relevant for the interaction with any target independently from the scaffold of the compound. This will allow detecting as similar any two compounds with the same features arranged in the same way around essentially different scaffolds, a property referred to as scaffold hopping. With this in mind, a new set of descriptors based on the distribution of atom-centred pharmacophoric feature pairs by means of the information theory concept of Shannon entropy [1], called SHED, have been developed.These descriptors have been successfully used in a number of applications important in the drug discovery process. After the implementation of novel in vitro technologies like high-throughput screening and combinatorial chemistry, the capacity of synthesizing and testing compounds increased exponentially but the need for a rational selection of the compounds arose as well. The prioritisation of compounds in terms of their predicted chances of displaying the targeted activity is thus one of the first applications of the ligand-based virtual ligand screening based on SHED descriptors. This application has shown very good results, both in terms of enrichment of actives in the hit list and in terms of scaffold hopping ability, i.e. the novelty of the scaffolds of the found actives in the top ranked compounds.Actually, this methodology can be extended to a chemogenomics view of the drug discovery process, using the descriptors to build ligand-based models of all the proteins with any ligand information. This broader approach, the virtual target profiling, is a step towards completing the activity matrix between all possible chemical compounds and all relevant targets. Moreover, a deeper analysis of this complete matrix generated by virtual target profiling can lead us to a network pharmacology perspective of the drug discovery process. This direction can be further followed by adding to ligand-target information the information about pathways and systems approaches, leading to a systems chemical biology approach that could help understanding biological processes as a whole and identifying more rationally novel and promising drug targets.

The NSAID's are a group of drugs widely consumed, which perhaps explains its frequency in ADR. 501 patients consulted with suggestive symptoms of ADR. The ADR to NSAID's was determined by clinical history and oral provocation tests, single-blind controlled. 324 patients reported 489 AR. 62.7% were young adults. 61.4% were women. Two out of three reported an allergy background and allergy to rhinitis was the most common (52.2%). 57.3% of the reactions were of the immediate type. Skin symptoms were the most frequent (85.9%) and the most notable was urticaria (70.1%). The NSAID's most common were ibuprofen (27.4%) and ASA (23.4%). 12.2% of provocations were positive; the most frequent were ASA (33.3%) and metamizol (22.2%). Regarding final diagnoses, 39.1% were intolerant to NSAID's and 22.6% presented a possible allergic reaction. The alternative NSAID's best tolerated were isonixina and paracetamol. In conclusion, the ADR's to NSAID mainly affect female young adults. The most common AR was intolerance, mainly to salicylates. / Los AINE son un grupo de fármacos de gran consumo, lo que tal vez explique su frecuencia en las RAM. 501 pacientes consultaron con síntomas sugestivos de RAM. Las RAM a AINE se determinaron por historia clínica y por pruebas de provocación oral, simple ciego controladas. 324 pacientes reportaron 489 RA. 62,7% eran adultos jóvenes. 61,4% eran mujeres. Dos de cada tres informaron antecedentes de alergia y la alergia a la rinitis fue la más frecuente (52,2%). 57,3% de las reacciones fueron de tipo inmediato. Los síntomas cutáneos fueron las más frecuentes (85,9%) y el más notable fue la urticaria (70,1%). Los AINE más comunes fueron el ibuprofeno (27,4%) y el AAS (23,4%). 12,2% de las provocaciones fueron positivas, las más frecuentes fueron al AAS (33,3%) y al metamizol (22,2%). En cuanto a los diagnósticos finales, el 39,1% eran intolerantes a los AINE y el 22,6% presentó una posible reacción alérgica. Los AINE alternativos mejor tolerados fueron paracetamol e isonixina. En co nclusión, las RAM a AINE afectan principalmente a mujeres jóvenes. La RA más frecuente fue la intolerancia, sobre todo a salicilatos.

Para introducir un programa de farmacovigilancia en pacientes con nutrición enteral domiciliaria (NED) se realiza un estudio observacional prospectivo y estadístico de una cohorte de pacientes del programa NED de la zona sanitaria de Lleida entre octubre de 2003 y junio de 2005. Se estudiaron 79 pacientes, edad media de 73 años y proporción V/H del 50%. Patologías predominantes neurológicas y oncológicas. Mortalidad del 48,1%. No hay diferencias significativas de mortalidad entre pacientes neurológicos y oncológicos ni entre los pacientes con problemas relacionados con los medicamentos (PRM) y los que no. La NED se administra mayoritariamente por vía gástrica (nasogástrica y gastrostomía) y la dieta predominante estándar normocalórica. La administración de fármacos fue de casi 6 fármacos por paciente (5,7 ± 3), con un 86,4% de pacientes que toma más de 3 fármacos, mayoritariamente triturados. Ocurren 84 complicaciones/interacciones, de las cuales 72 (85,7%) son PRM, mayoritariamente EM y RAM. Un 40% de pacientes no tienen ningún PRM. Los PRM no influyen en la mortalidad ni en los marcados nutricionales pero sí aumentan la carga de trabajo del equipo NED (mayor número de visitas y actuaciones). En conclusión, los pacientes con NED son habitualmente polimedicados y presentan frecuentes interacciones/complicaciones entre la nutrición enteral y los fármacos pero no tienen repercusión en la mortalidad ni en la evolución nutricional, aunque sí aumentan las cargas de trabajo. Un programa de farmacovigilancia con indicadores de estructura, proceso y resultado puede contribuir a un mejor control de calidad. / Per introduir un programa de farmacovigilància en pacients amb nutrició enteral domiciliària (NED) es realitza un estudi observacional prospectiu i estadístic d'una cohort de pacients del programa NED de la zona sanitària de Lleida entre octubre de 2003 i juny de 2005. Es van estudiar 79 pacients, edat mitjana de 73 anys i proporció V / H del 50%. Patologies predominants neurològiques i oncològiques. Mortalitat del 48,1%. No hi ha diferències significatives de mortalitat entre pacients neurològics i oncològics ni entre els pacients amb problemes relacionats amb els medicaments (PRM) i els que no. La NED s'administra majoritàriament per via gàstrica (nasogàstrica i gastrostomia) i la dieta predominant estàndard normocalórica. L'administració de fàrmacs va ser de gairebé 6 fàrmacs per pacient (5,7 ± 3), amb un 86,4% de pacients que pren més de 3 fàrmacs, majoritàriament triturats. Ocorren 84 complicacions / interaccions, de les quals 72 (85,7%) són PRM, majoritàriament EM i RAM. Un 40% de pacients no tenen cap PRM. Els PRM no influeixen en la mortalitat ni en els marcadors nutricionals però sí augmenten la càrrega de treball de l'equip NED (major nombre de visites i actuacions). En conclusió, els pacients amb NED són habitualment polimedicats i presenten freqüents interaccions / complicacions entre la nutrició enteral i els fàrmacs però no tenen repercussió en la mortalitat ni en l'evolució nutricional, encara que sí augmenten les càrregues de treball. Un programa de farmacovigilància amb indicadors d'estructura, procés i resultat pot contribuir a un millor control de qualitat. / To enter a pharmacovigilance program in patients with home enteral nutrition (HEN) performing a prospective observational and statistical study of a cohort of patients from the HEN program health area of Lleida between October 2003 and June 2005. We studied 79 patients, mean age of 73 years and ratio men/women of 50%. Predominant neurological and oncological diseases. Mortality of 48.1%. No significant differences in mortality between neurological and oncological patients or between patients with drug-related problems (DRPs) and those without. The HEN is administered mainly by gastric route (nasogastric and gastrostomy) and diet predominantly consisting of normal standard. Drug administration was 6 drugs per patient (5.7 ± 3), with 86.4% of patients taking more than 3 drugs, mostly crushed. Complications occur 84 / interactions, of which 72 (85.7%) are DRP, mostly ME and ADR. About 40% of patients have no DRP. The DRP does not affect mortality or the nutritional state but increase the workload of HEN team (more visits and performances). In conclusion, patients with HEN are usually polypharmacy and have frequent interactions / complications between enteral nutrition and drugs but have no impact on mortality or nutritional changes, although increased workloads. A pharmacovigilance program with indicators of structure, process and results can contribute to a better quality control.

El presente es un trabajo experimental y clínico para buscar un método de estudio que nos permite seguir de una manera dinámica la evolución normal y patológica de las fracturas. Los resultados de nuestras investigaciones han permitido establecer que distintos métodos (radiológico, gammagráfico, teletermografía, histología, diagonización y microangiografía), utilizados de manera continuada, permiten seguir de una manera dinámica la formación del rollo de fractura o por el contrario una desviación hacia un proceso patológico.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:30:29Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2011-02-24Bitstream added on 2014-06-13T21:01:13Z : No. of bitstreams: 1 lima_rm_dr_botfm.pdf: 2221542 bytes, checksum: 5a61ea17b1e2d421de2a667b0875fa20 (MD5) / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / O pneumoperitônio (PP), utilizado durante laparoscopia, produz oligúria transitória e diminui o ritmo de filtração glomerular (RFG) e o fluxo sanguíneo renal (FSR). O diagnóstico da disfunção renal aguda é rotineiramente baseado na elevação sérica da creatinina (Cr) e/ou na detecção de oligúria. A cistatina C (Cis C) tem sido estudada como um novo marcador de função renal. O objetivo foi avaliar a função renal, por meio da estimativa do RFG baseada nas concentrações sérica de Cr ou Cis C, de pacientes submetidos à videolaparoscopia.foram estudados 41 pacientes submetidos à colecistectomia ou à hiatoplastia pela via laparoscópica. A pressão intra-abdominal (PIA) foi mantida em 15 mm Hg durante a cirurgia. Amostras sanguíneas foram coletadas para mensuração dos valores séricos de vasopressina, Cr e Cis C antes da anestesia (M1), 30 min após a insuflação do PP (M2) e 30 min após a deflação do PP (M3). Quando a Cr foi utilizada para a estimativa do RFG, esta foi calculada pela fórmula de Cockcroft-Gault (RFG-CG). Quando a Cis C foi utilizada para o mesmo fim, a fórmula empregada foi a de Larsson (RFG-Larsson).os valores de Cis C aumentaram durante o estudo (M1 = M2 < M3; p < 0.05), enquanto os valores de Cr diminuíram nos momentos estudados, provavelmente decorrente da hemodiluição resultante da reposição volêmica durante o procedimento (M1 = M2 > M3; p < 0.05). Consequentemente, o RFG-Larsson (mL.min-1) diminuiu (M1 = 134,5 ± 38,2; M2 = 128,5 ± 33,8; M3 = 121,3 ± 33,7; M1 = M2 > M3) e o RFGCG aumentou durante os momentos estudados (M1 = 132,9 ± 37,9; M2 = 140,7 ± 45,4; M3 = 155,8 ± 57,0; M1 = M2 < M3). Análise de correlação de Pearson mostrou melhor correlação entre os valores de Cis C e RFG-Larsson (M1 = -0.96; M2 = -0.95; M3 = - 0.94), quando comparada à Cr e RFG-CG (M1 = -0.65; M2 = -0.67; M3 = -0.78). Não foi encontrada correlação... / Pneumoperitoneum (PP) used during laparoscopic procedure has been shown to produce transient oliguria and reduced glomerular filtration rate (GFR) and renal blood flow (RBF). The diagnostic of acute kidney injury is usually based on either an elevation of serum creatinine (Cr) or the detection of oliguria. A relatively new marker for detecting renal injury is the cystatin C (Cys C). Our goal was to evaluate the renal function through analysis of GFR estimated by concentration of serum Cys C and serum Cr during laparoscopic surgery.we evaluated 41 patients subjected to colecistectomy or hiatoplasty by laparoscopic approach. Intraperitonial pressure during PP was maintained in 15 mm Hg. Blood samples were collected for vasopressin, Cys C, and Cr measurements (before intubation (M1), 30 min after PP (M2), and 30 min after the deflation of PP (M3)). To estimate GFR we used Larsson formula to evaluate Cys C (GFR-Larsson) and Cockcroft-Gault formula to evaluate Cr (GFR-CG).the values of Cys C increased during the study (M1 = M2 < M3; p < 0.05). Cr values decreased during the study probably because the hemodilution effect caused by fluid replacement (M1 = M2 > M3; p < 0.05). Consequently, the GFR-Larsson (ml.min-1) decreased (M1 = 134.5 ± 38.2; M2 = 128.5 ± 33.8; M3 = 121.3 ± 33.7 with M1 = M2 > M3), while GFR-CG increased during the study (M1 = 132.9 ± 37.9; M2 = 140.7 ± 45.4; M3 = 155.8 ± 57.0 with M1 = M2 < M3). Person’s analysis showed better correlation between Cys C values and GFRLarsson (M1 = -0.96; M2 = -0.95; M3 = -0.94) versus Cr values and GFR-CG (M1 = - 0.65; M2 = -0.67; M3 = -0.78). No correlation between Cys C and Cr values was found. The vasopressin levels were stable without statistically significant change during the study.This study showed that Cys C was more efficient than serum Cr to detect early alterations in estimated GFR during laparoscopic surgery in patient previous normal

Orientador: Eliana Marisa Ganem / Banca: Norma Sueli Pinheiro Módolo / Banca: Pedro Thadeu Galvão Vianna / Banca: José Fernando Amaral Meletti / Banca: Anita Leocácia de Mattos / Resumo: O pneumoperitônio (PP), utilizado durante laparoscopia, produz oligúria transitória e diminui o ritmo de filtração glomerular (RFG) e o fluxo sanguíneo renal (FSR). O diagnóstico da disfunção renal aguda é rotineiramente baseado na elevação sérica da creatinina (Cr) e/ou na detecção de oligúria. A cistatina C (Cis C) tem sido estudada como um novo marcador de função renal. O objetivo foi avaliar a função renal, por meio da estimativa do RFG baseada nas concentrações sérica de Cr ou Cis C, de pacientes submetidos à videolaparoscopia.foram estudados 41 pacientes submetidos à colecistectomia ou à hiatoplastia pela via laparoscópica. A pressão intra-abdominal (PIA) foi mantida em 15 mm Hg durante a cirurgia. Amostras sanguíneas foram coletadas para mensuração dos valores séricos de vasopressina, Cr e Cis C antes da anestesia (M1), 30 min após a insuflação do PP (M2) e 30 min após a deflação do PP (M3). Quando a Cr foi utilizada para a estimativa do RFG, esta foi calculada pela fórmula de Cockcroft-Gault (RFG-CG). Quando a Cis C foi utilizada para o mesmo fim, a fórmula empregada foi a de Larsson (RFG-Larsson).os valores de Cis C aumentaram durante o estudo (M1 = M2 < M3; p < 0.05), enquanto os valores de Cr diminuíram nos momentos estudados, provavelmente decorrente da hemodiluição resultante da reposição volêmica durante o procedimento (M1 = M2 > M3; p < 0.05). Consequentemente, o RFG-Larsson (mL.min-1) diminuiu (M1 = 134,5 ± 38,2; M2 = 128,5 ± 33,8; M3 = 121,3 ± 33,7; M1 = M2 > M3) e o RFGCG aumentou durante os momentos estudados (M1 = 132,9 ± 37,9; M2 = 140,7 ± 45,4; M3 = 155,8 ± 57,0; M1 = M2 < M3). Análise de correlação de Pearson mostrou melhor correlação entre os valores de Cis C e RFG-Larsson (M1 = -0.96; M2 = -0.95; M3 = - 0.94), quando comparada à Cr e RFG-CG (M1 = -0.65; M2 = -0.67; M3 = -0.78). Não foi encontrada correlação... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: Pneumoperitoneum (PP) used during laparoscopic procedure has been shown to produce transient oliguria and reduced glomerular filtration rate (GFR) and renal blood flow (RBF). The diagnostic of acute kidney injury is usually based on either an elevation of serum creatinine (Cr) or the detection of oliguria. A relatively new marker for detecting renal injury is the cystatin C (Cys C). Our goal was to evaluate the renal function through analysis of GFR estimated by concentration of serum Cys C and serum Cr during laparoscopic surgery.we evaluated 41 patients subjected to colecistectomy or hiatoplasty by laparoscopic approach. Intraperitonial pressure during PP was maintained in 15 mm Hg. Blood samples were collected for vasopressin, Cys C, and Cr measurements (before intubation (M1), 30 min after PP (M2), and 30 min after the deflation of PP (M3)). To estimate GFR we used Larsson formula to evaluate Cys C (GFR-Larsson) and Cockcroft-Gault formula to evaluate Cr (GFR-CG).the values of Cys C increased during the study (M1 = M2 < M3; p < 0.05). Cr values decreased during the study probably because the hemodilution effect caused by fluid replacement (M1 = M2 > M3; p < 0.05). Consequently, the GFR-Larsson (ml.min-1) decreased (M1 = 134.5 ± 38.2; M2 = 128.5 ± 33.8; M3 = 121.3 ± 33.7 with M1 = M2 > M3), while GFR-CG increased during the study (M1 = 132.9 ± 37.9; M2 = 140.7 ± 45.4; M3 = 155.8 ± 57.0 with M1 = M2 < M3). Person's analysis showed better correlation between Cys C values and GFRLarsson (M1 = -0.96; M2 = -0.95; M3 = -0.94) versus Cr values and GFR-CG (M1 = - 0.65; M2 = -0.67; M3 = -0.78). No correlation between Cys C and Cr values was found. The vasopressin levels were stable without statistically significant change during the study.This study showed that Cys C was more efficient than serum Cr to detect early alterations in estimated GFR during laparoscopic surgery in patient previous normal / Doutor