11 |
L'elaboració del complex d'Èdip en nens adoptats: dols i vinclesBallús Barnils, Elisabeth 02 November 2009 (has links)
La nostra investigació empírica s'emmarca, a nivell teòric, dins la teoria relacional pròpia de la psicoanàlisi.Objectius: l'objectiu principal d'aquesta tesi és conèixer com els nens adoptats elaboren el complex d'Èdip, tenint en compte que a tots ells els acompanyen dues variables indissociables d'aquesta condició d'ésser un nen adoptat:- Ser un nen abandonat pels pares biològics. - Tenir una doble parentalitat: pares biològics i pares adoptius. Amb aquesta recerca volem aprofundir -mitjançant el test projectiu Pota Negra, de L. Corman (1961)- especialment en aquells aspectes que configuren la realitat interna de cada nen. Paral·lelament, hem volgut analitzar aquells aspectes de la realitat externa pre-adoptiva i post-adoptiva que s'erigeixen com a factors importants per al bon desenvolupament psicològic de l'infant.Metodologia: el nostre estudi s'ha realitzat amb nens d'adopció internacional, concretament amb 5 nens i 5 nenes del Nepal, amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys. Tots ells han estat adoptats fa més de dos anys per famílies que no tenien fills biològics.Els instruments aplicats han estat diversos. Pels pares s'ha utilitzat l'entrevista semiestructurada elaborada per la investigadora i el CBLC -Qüestionari Infantil de Comportament 4/18-, de T. Achenbach (1991). Quan als nens, el test projectiu Pota Negra, de L. Corman (1961). Conclusions: el test projectiu Pota Negra ens ha permès conèixer les principals variables que articulen la realitat interna del nen adoptat, evidenciant la manca d'estructura triangular edípica, i per tant de la no elaboració de l'Èdip, en tots els subjectes de la nostra mostra. Les dificultats per a poder elaborar l'Èdip estan vinculades a la condició de ser un nen adoptat. S'ha pogut observar, entre d'altres, com aquets nens presenten simptomatologia post-adoptiva diversa, com indicador del seu malestar emocional per l'experiència viscuda. / Nuestra investigación empírica se enmarca, a nivel teórico, en la teoría relacional propia del psicoanálisis.Objetivos: el objetivo principal de esta tesis es conocer como los niños adoptados elaboran el complejo de Edipo, teniendo en cuenta que a todos ellos les acompañan dos variables indisociables de esta condición de ser un niño adoptado:- ser un niño abandonado por los padres biológicos- tener una doble parentalidad: padres biológicos i padres adoptivosCon esta investigación queremos profundizar -mediante el test proyectivo Pata Negra, de L. Corman (1961)- especialmente en aquellos aspectos que configuran la realidad interna de cada niño. Paralelamente, hemos querido analizar aquellos aspectos de la realidad interna pre-adoptiva i post-adoptiva que se erigen como factores importantes para el buen desarrollo psicológico del niño.Metodología: nuestro estudio se ha realizado con niños de adopción internacional, concretamente con 5 niños y 5 niñas del Nepal, con edades comprendidas entre los 6 y los 12 años. Todos ellos han sido adoptados hace más de dos años por familias que no tenían hijos biológicos.Los instrumentos aplicados han sido diversos. Para los padres se ha utilizado la entrevista semiestructurada elaborada por la investigadora i el CBLC - Cuestionario Infantil de Comportamiento 4/18-, de T. Achenbach (1991). En cuanto a los niños, el test proyectivo Pata Negra, de L- Corman (1961).Conclusiones: el test proyectivo Pata Negra nos ha permitido conocer las principales variables que articulan la realidad interna del niño adoptado, evidenciando la falta de estructura triangular edípica. I por tanto la no elaboración del Edipo, en todos los sujetos de nuestra muestra. Las dificultades para elaborar el Edipo están vinculadas a la condición de ser un niño adoptado. Se ha podido observar, entre otros, como estos niños presentan sintomatología pots-adoptiva diversa, como indicador de su malestar emocional por la experiencia vivida. / Our empirical investigation is framed, at theoretical level, in the own relational theory of the psychoanalysis.Objectives: the primary target of this thesis is to know as the adopted children elaborate the Oedipus Complex, considering that all of them have two inseparable variables due to their condition of being an adopted child: - to be a child abandoned by the biological parents- to have double parents: biological parents and adoptive parents With this investigation we want to deepen - by means of the projective test Corman’s Patte Noire (1961) - especially in those aspects that form the internal reality of each child. At the same time, we have wanted to analyze those aspects of post-adoptive and pre-adoptive of the external reality that are elevated like important factors for the good psychological development of the child.Methodology: our study has been made with children of international adoption, concretely with 5 boys and 5 girls from Nepal, with ages between the 6 and 12 years old. All of them have been adopted for more than two years by families who did not have biological children.The applied instruments have been diverse. For the parents, we have used a semi-structured interview elaborated by the investigator and the CBLC - Child Behavior Checklist 4/18-, Achenbach,T. (1991). For the children, we have applied the projective test Corman’s Patte Noire (1961).Conclusions: the projective test Black Leg has allowed us to know the main variables that articulate the internal reality of the adopted child, demonstrating the lack of Oedipus triangular structure and therefore the non-elaboration of the Oedipus, in all the subjects of our sample. The difficulties to elaborate the Oedipus are bound to the condition of being an adopted child. It has been possible to observe, among others, as these children have diverse pots-adoptive symptomatology, as indicator of its emotional malaise by the lived experience.
|
12 |
Imagen fotográfica y textualidad. La obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie CallePrieto Aguaza, Alberto 19 January 2009 (has links)
Aparentment la funció de la imatge és la d'il·lustrar l'acció que es desenvolupa al text i la funció del text és explicar allò que visualitzem a la fotografia. Més enllà d'aquesta complementarietat, les relacions s'amplien a la imatge fotogràfica, davant les imatges sintètiques, pel seu estatus com a index. El diàleg entre ambdós mitjans expressius genera una alteració mútua, d'una banda a les coordenades espai-temps i d'una altra a la noció de referencialitat; és a dir, ni una fotografia és únicament un document real ni un text, és una ficció. S'observen aquestes relacions a les obres de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle a través d'un element visual i conceptual característic de cada un d'ells -finestra, mirall i ombra- que relaciona la forma de conèixer el món i conèixer el jo. / Aparentemente la función de la imagen es la de ilustrar la acción que se desarrolla en el texto, mientras que éste debe explicar lo que vemos en aquella. Más allá de esta complementariedad, las relaciones se amplían en el caso de la imagen fotográfica, frente a las imágenes sintéticas, debido a su especial estatus como index. El diálogo entre ambos medios expresivos genera una alteración mutua, tanto de las coordenadas espacio-temporales como de la noción de referencialidad: ni una fotografía es sólo un documento real ni un texto literario una ficción. Se observan estas relaciones en la obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle mediante un elemento visual y conceptual característico de cada uno de ellos -ventana, espejo y sombra- que relaciona la manera de conocer el mundo y de conocerse uno mismo. / At first sight, the role of the image is to illustrate the action taking place within a text, whereas this one has to explain what we see in the image. Beyond this collaboration, we find deeper relationships when talking about photographic image, in opposition to synthetic images, due to its special status as index. Dialogue between photography and a so-called literary text creates a mutual alteration, related not only to time and space but also to the question of referentiality: neither a photograph is only a real document nor a text is a fiction. We observe these changes in the works of Wright Morris, Duane Michals and Sophie Calle by means of three visual and conceptual elements -window, mirror and shadow- which connect the way to know the world and ourselves.
|
Page generated in 0.0477 seconds