Dominada por el espíritu pragmático de la Mass Comunication Research, la investigación sobre comunicación social ha prestado escasa atención a los aspectos relacionados con la identidad colectiva o la construcción nacional. Tampoco las diferentes teorías sociológicas han considerado relevante el estudio de los nacionalismos y su problemática social. En su devenir desde la palabra al signo y de este al texto, las disciplinas lingüísticas tampoco se han detenido en las cuestiones ligadas a la producción social de identidad colectiva. La misma lógica que llevó al Welfare State a buscar a través de los sondeos de opinión la información que, como estado interviniente y planificador, necesitaba para tomar decisiones o que determinó la implantación del behaviorismo en el campo de la sicología social y la política ha hecho después que la investigación social y mediológica se haya orientado hacia determinados aspectos de la realidad a costa de obviar otros. Como la realidad se construye desde la intencionalidad, esa renuncia a cuestiones tan políticas de la cultura y del lenguaje como las relativas a la identidad colectiva y a los nacionalismos reenvía a la acusada dependencia que el tejido investigador de las universidades americanas mantenía con el sistema de poder norteamericano o, lo que es lo mismo, al sometimiento que las instituciones dedicadas a producir conocimiento tienen respecto a la estructura social de poder. La independencia que permite un trabajo de tesis doctoral y la realidad tan cambiante como contradictoria o compleja de esta sociedad global postindustrial invitan, por un lado, a repensar esos métodos y procedimientos analíticos desde el eclecticismo y la voluntad holística y, por otro, a abrir debates sobre esas cuestiones frecuentemente obviadas en el trabajo científico, como sucede con el valor social y político de la significación, o tratadas desde posiciones hegemónicas y tan llenas de prejuicios que urge revisarlas desde perspectivas periféricas, a la manera que sucede en España con los nacionalismos subestatales y sus proyectos de construcción nacional.

La tesi té per objecte el Govern de la Generalitat Valenciana en el període 1983-1995, del qual s'analitza l'estructura, el funcionament i la composició. La hipòtesi principal considera que la formació d'una elit de govern constitueix un factor bàsic per consolidar aquesta institució. En els anys inicials de la Comunitat Valenciana, l'elit concreta el context en el qual operaran les relacions de poder, i estableix les regles, els procediments i les decisions bàsiques que fonamenten la direcció de la comunitat autònoma.El treball es divideix en tres capítols. El primer es dedica al marc teòric, l'institucionalisme, concretament al corrent normatiu, segons el qual l'activitat política depèn de les normes i valors que l'ordenen. Les institucions mantenen la voluntat de regular les relacions de poder, a partir del respecte i el seguiment d'unes pautes i procediments per prendre decisions. A més, també fixen els límits i les possibilitats d'actuació, perquè dicten els criteris de legitimitat i d'oportunitat. De manera més concreta, aquest corrent aporta a l'estudi de la construcció i materialització de la Generalitat Valenciana una perspectiva sobre les normes d'una nova comunitat política regional, que condicionaran l'actuació dels poders públics, però també dels grups i col·lectius de la societat valenciana.El segon capítol es dedica a l'activitat de direcció política, d'una banda, i a l'estructura del Govern, d'una altra. Quant al primer element, es centra més atenció a la participació en la potestat legislativa, que indica les prioritats a l'hora de desenvolupar les previsions estatutàries. A partir de la tramitació dels projectes i proposicions també es coneix el grau de consens i de divisió entre els partits i les elits. Quant al segon element, es comenten les normes jurídiques que regulen el Govern, és a dir, el Consell i les unitats polítiques de l'Administració, ja que la tesi té una orientació politològica, que sobrepassa la concepció que el poder executiu és format pel president i els consellers, només. Així mateix, es compten els titulars de les conselleries i unitats directives de l'administració, la durada en el càrrec i els relleus dels equips directius. S'observa que el Govern és encapçalat, de manera efectiva, pel president i els consellers, els quals elegeixen les persones de confiança per dirigir els departaments. El tercer capítol tracta de la composició del Govern. Basat en entrevistes personals a tota la població d'estudi, analitza les característiques sociològiques, polítiques i actitudinals dels consellers, sotssecretaris i secretaris generals dels departaments. Pel que fa a la posició social, els individus presenten una dosi de valencianitat elevada i comparteixen un estatus similar, per estudis i professió. No obstant, l'origen social presenta una certa varietat. Pel que fa a la filiació, comencen l'activitat política en els anys d'estudis universitaris i ingressen en el PSPV-PSOE en els inicis de la refundació del partit, entre 1978 i 1982. Formen part de les famílies que pugnen per dirigir-lo, i arriben a ocupar càrrecs en la direcció nacional. Tot i així, durant l'etapa autonòmica, la composició del Govern se separa de la composició de la Comissió Executiva Nacional. Finalment, pel que fa a les actituds vers l'autogovern, presenten una homogeneïtat elevada, encara que en aspectes rellevants (simbologia, règim lingüístic, marc competencial), existeix una divisió entre un sector més centralista, que predomina, i un altre més regionalista, minoritari. / This thesis focuses on Valencia Executive (1983-1995), especially on its structure, operation and composition. Its main hypothesis states that the elite formation is a main factor in the consolidation of this institution. During the initial period of Valencian autonomous Government, the political elite set up the context in which power relations were to take place; besides, it established the rules and procedures, and took the basic decisions that brought on the direction of polity.This work is divided in three parts. The first one reviews the New Institutionalism, which points out institutions regulate power relations by fixing rules and procedures for decision making. Moreover, it states that institutions impose the limits and possibilities, since they dictate legitimacy and opportunity criteria. This approach turns to be useful to understand the rules that drive the regional-building process and bind the political behaviour of political parties and groups.The second part focuses, on one hand, on political driving, and on the structure of the Executive, on the other. Regarding the first aspect, it stresses on the participation of the Executive on the Legislative power, since it shows the agenda of region-building and the degree of consensus between parties and elites. Regarding the second, it describes the proper acts of the Executive, including those referring to political appointments for the civil service. Besides, it gives an account of the members of the Executive, the duration of the legislatures and the number of reshuffles. Briefly, the President and the Ministers effectively lead the Government, and also make other appointments.The third part of this work focuses on the composition of the Executive, and it is based on personal surveys that provided primary data about social background, political career and attitudes of the members of the Executive. These people are fully Valencian and share a similar status; moreover, they have had an analogous political career, which starts at the university and follows in the political parties. Finally, attitudes and perceptions about regional institutions seem to be homogeneous, despite the fact that in some relevant issues (e.g. symbols, linguistic questions and legislative power) there is a cleavage between a less federalist sector, which holds the majority, and a more federalist one.

La present tesi tracta d’aprofundir en el coneixement dels orígens del pactisme valencià. És per això que analitza de forma exhaustiva les diverses negociacions politicofiscals que tingueren lloc entre la monarquia i la comunitat política del regne de València des de mitjan segle XIII fins a la dècada de 1360. Així, tot plegat, estudia la trajectòria d’unes transformacions estretament imbricades entre si: d’una banda, el progressiu desenvolupament de la pràctica parlamentària fins a esdevenir la principal forma de resolució de greuges entre els estaments i el monarca, i, d’una altra banda, l’evolució de la fiscalitat reial i local fins a donar lloc a uns sistemes fiscals generals i municipals que quedaren controlats pels dirigents estamentals. D’aquesta manera, mitjançant l’anàlisi d’aquells canvis, es determinen amb major detall les fases i les característiques del procés de configuració del pactisme al territori valencià. / The purpose of this thesis is to deepen the knowledge on the origins of Valencian pactism. In order to achieve that, it analyzes exhaustively the various political/fiscal negotiations that took place between the monarchy and the political community of the kingdom of Valencia from the mid-thirteenth century until the 1360’s. It is, therefore, a study on the history of transformations closely imbricated in each other: on the one hand, the gradual development of the parliamentary practice until it became the main way for resolving grievances between the king and the estates of the realm and, on the other hand, the evolution of the royal and local taxation to general and local fiscal systems that were controlled by the heads of the estates. Thus, by means of analyzing these changes, the different stages and characteristics of the configuration process of pactism in the kingdom of Valencia can be more precisely determined.

Analitzo els rituals a santuaris no monumentals fenício-púnics de la Península Ibérica, Eivissa i Sardenya (ss. VII-II a. C.) tenint en compte la Teoria de la Pràctica (Bourdieu) i la ritualització (Bell). Estudio els rituals com a processos dinàmics i contextuals construïts a travès de la percepció dels paisatjes i les corporalitats dels participants als santuaris (gesticulacions, sentits i decoració). Defineixo els rituals en relació amb les rutines diàries (menjar, beure o caminar) ja que son activitats ritualitzades que es realitzen amb un èmfasi especial. Finalment, interpreto els rituals com a àmbits en què es construeixen tradicions i es negocien dinàmiques de poder. / Se analizan los rituales en santuarios no monumentales fenicio-púnicos de la Península Ibérica, Ibiza y Cerdeña (ss. VII-II a.C.) tomando en consideración la Teoría de la Práctica (Bourdieu) y la ritualización (Bell). Se estudian los rituales como procesos dinámicos y contextuales construidos a través de la percepción de los paisajes y las corporalidades de los participantes en los santuarios (gestos, sentidos, movimientos y decoración). Se concluye que los rituales están en relación con rutinas diarias (comer, beber o caminar) en tanto que actividades ritualizadas que se realizan con un énfasis especial. Finalmente los rituales se interpretan como ámbitos en los que se construyen tradiciones y se negocian dinámicas de poder. / Rituals in Phoenician and Punic non-monumental sanctuaries from the Iberian Peninsula, Ibiza and Sardinia are analized, taking into account the Theory of Practice (Bourdieu) and the Ritualization Theory (Bell). Rituals are studied as dynamic and contextual processes constructed through the perception of the landscapes and the corporealities of the participants in each sanctuary (gestures, senses, movements and decoration). I conclude that rituals are related to everyday practices (eating, drinking, walking) as ritualized activities overemphasized. Finally, rituals are interpreted as arenas in which traditions are constructed and power dynamics are negotiated.

La literatura científica sitúa la autonomía del paciente en la toma de decisiones en el ámbito clínico, en una encrucijada entre dos posiciones éticas; el paternalismo y la elección informada. Analizar los textos de los registros de las historias clínicas y los discursos de las enfermeras, mediante una metodología cualitativa y desde la perspectiva de la ética foucaultiana, permite conocer los factores que determinan el poder de decisión de los pacientes. Este estudio revela que el paciente no es autónomo en la toma de decisiones sobre sus cuidados debido; a una determinada institucionalización de la atención, que marca los ritmos de las decisiones, a las características de las relaciones interprofesionales y a las dinámicas relacionales que se establecen entre los profesionales, en particular, de la enfermera con el paciente y la familia. Se debe liberar al paciente de las reglas impuestas, promoviendo su propia conducta, su propio estilo de vida. / The scientific literature places the patient autonomy in decision-making in the clinical setting, at a crossroads between two ethical positions, paternalism and informed choice. Analyze records of clinical histories and nurses discourses, using a qualitative methodology and from the perspective of foucauldian ethics, allows knowing the factors that determine the power of patient decision. This study reveals that the patient is not autonomous in making decisions about your care because, to a certain institutionalization of care, which marks the rhythms of the decisions, the characteristics of the interprofessional-relationships and relational dynamics that exist between professionals, in particular, of the nurse with the patient and family. It should free the patient from the rules imposed by promoting their own behavior, their own lifestyle. / La literatura científica situa l'autonomia del pacient en la presa de decisions en l'àmbit clínic, en una cruïlla entre dues posicions ètiques, el paternalisme i l'elecció informada. Analitzar els textos dels registres de les històries clíniques i els discursos de les infermeres, mitjançant una metodologia qualitativa i des de la perspectiva de l'ètica foucaultiana, permet conèixer els factors que determinen el poder de decisió dels pacients. Aquest estudi revela que el pacient no és autònom en la presa de decisions sobre les seves cures a causa, a una determinada institucionalització de l'atenció, que marca els ritmes de les decisions, a les característiques de les relacions interprofessionals i les dinàmiques relacionals que s'estableixen entre els professionals, en particular, de la infermera amb el pacient i la família. Cal alliberar el pacient de les regles imposades, promovent la seva pròpia conducta, el seu propi estil de vida.