Aquest treball analitza la conceptualització i representació de la sepat dels dos ceptres-uas en el context de la Geografia sagrada d'Egipte des d'una perspectiva diacrònica a partir de la documentació papirològica i epigràfica relativa a aquesta regió, des del Regne Antic fins a època grecoromana. Durant més de 2500 anys, aquest territori de l'Alt Egipte es representà als temples del país en un intent de reactualització constant de la seva hipòstasi i dels textos que l'acompanyen. Les fonts analitzades són el reflex d'una geografia simbòlica i selectiva, validada a través de mites i arquetips que, en la mentalitat egípcia antiga, contituïa ritualment la més eficaç. Un dels principals eixos del treball el constitueix l'estudi textual, iconogràfic i espacial de les representacions de la sepat i dels seus components topogràfics en cada una de les processons geogràfiques dels temples que han pogut ser constrastades in situ. La caracterització i anàlisi de l'evolució dels cultes locals en aquest territori d'orígen sethià ha esta l'altre pol de la recerca. El mètode d'anàlisi emprat ha tingut en compte les regles de sintaxi naològica i la "Gramàtica del temple" que regeixen el programa "decoratiu" de cada temple en particular. / The principal aim of this research is to characterise the conceptualisation and representation of the double was-scepter sepat and its place in Egypt's ritual topography. A diachronic approach has been adopted, based on epigraphic sources of this region dating from the Old Kingdom to the Graeco-Roman period. Through more than 2500 years this territory in Upper Egypt was depicted in temples in order to update its hypostasis and its accompanying texts. The sources articulate a sacred topography expressed in myths and archetypes considered by the ancient Egyptians as the most valid and efficacious. One of the main research axis is the study of textual, iconographical and spatial analysis of the representations of this territory and its topographical components in geographical processions laid out in temple contexts that had been verified in situ. This is complemented by the characterisation and the analysis of local cults dynamics in this sethian region. The methodology involves the study of the rules of the naological syntax and the "Grammar of the temple" that govern a temple's decoration, revealing that the representation of Egypt's sacred landscape varies from temple to temple.

"La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" vol explorar les possibilitats d’aquesta matèria més enllà de l’esfera estrictament catalana. En primer lloc, es proposa l’anàlisi de tots els treballs de Chrétien de Troyes, un autèntic mestre de la “conjointure”, que establí les bases per al posterior desenvolupament de la matèria artúrica. A més, l’últim dels seus "romans", que restà inacabat, proporcionà una excel·lent font d’inspiració per a la següent generació d’escriptors, a la vegada que el Graal va esdevenir el gran misteri capaç de fer-se amb més d’una solució. El fascinant procés de transformació del Graal ens mena cap a la literatura catalana amb una forta convicció que ha d’haver alguna cosa més que allò que realment conservem. Quatre casos (La Stòria del Sant Grasal, els fragment del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella i La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) exemplifiquen diferents resultats de la difusió a través de tota Europa de les històries del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Les conclusions sobre això són clares: potser el material seleccionat pugui ésser ampliat, però hem de pensar que el profund coneixement del context històric de l’època, els treballs codicològics i l’estudi dels manuscrits escrits en altres llengües són les assignatures pendents en aquesta qüestió. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" quiere explorar las posibilidades de esta temática más allá del ámbito estrictamente catalan. Para hacerlo, la tesis propone analizar todos los trabajos de Chrétien de Troyes, un auténtico maestro de la “conjointure”, que estableció las bases para el posterior desarrollo de la materia artúrica. Además, el último de sus "romans", que quedó inacabado, proporcionó una excelente fuente de inspiración para la siguiente generación de escritores, al mismo tiempo que el Grial se convirtió en el gran misterio capaz de dar con más de una solución. El fascinante proceso de transformación del Grial nos conduce hacia la literatura catalana con una fuerte convicción que tiene que haber alguna cosa más que lo que realmente se ha conservado. Cuatro casos (La Stòria del Sant Grasal, los fragmentos del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella y La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) ejemplifican diferentes resultados de la difusión por toda Europa de las historias del rey Arturo y sus caballeros de la Tabla Redonda. Las conclusiones sobre esto son claras: quizás el material seleccionado pueda ser ampliado, pero tenemos que pensar que el profundo conocimiento del contexto histórico de la época, los trabajos codicológicos y el estudio de los manuscritos escritos en otras lenguas son las asignaturas pendientes sobre esta cuestión. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" wants to explore the possibilities of this subject beyond the Catalan sphere. First, it is proposed the analysis of all works of Chrétien de Troyes, a truly master of “conjointure”, that established the bases of the later development of Arthurian Matter. In addition, the last of his "romans", without a proper end, provided an excellent background to the next generation of writers, and the Grail became a huge mystery with a more than one solution. The fascinating process of Grail’s transformation leads us to the Catalan literature with a strong certitude that it had to be more than what we actually preserve. Four cases (La Stòria del Sant Grasal, the Tristan fragments, La Faula of Guillem de Torroella and La Tragèdia de Lançalot of Mossèn Gras) exemplifies different results of the spread across Europe of the stories about King Arthur and the Knights of the Round Table. The conclusions on this topic are clear: maybe the selected material for this work can be enlarged, but we must keep in mind that a detailed knowledge of historical context, the codicology works and the study of other language’s manuscripts are the pending issues in this subject.

La comprensión de los edificios históricos desde el punto de vista de su materialidad, como paso previo para su intervención, es de vital importancia y es indispensable en la toma de decisiones en los proyectos de su restauración y conservación, por lo que esta investigación propuesta "Arquitectura religiosa virreinal de Yucatán. El conocimiento histórico-técnico de las iglesias con estructura espacial conventual. El conocimiento de la arquitectura histórica como condicionante de la restauración", pretende contribuir al conocimiento técnico-constructivo de esta tipología en la región, así como a la conservación, teoría y práctica de la conservación de las edificaciones religiosas en Yucatán.El período que abarca, es el virreinal, que va del siglo XVI al siglo XVIII. El marco geográfico en el cual se desarrolla este género de arquitectura es el Estado de Yucatán, el cual se encuentra al norte de la Península del mismo nombre, en la región sur de México. Tiene como objetivos: 1. Definir las tipologías edificatorias y estructurales que nos da una visión integradora de las relaciones espaciales, funcionales y constructivas que definen las iglesias virreinales con estructura espacial conventual de Yucatán. 2. Definir las relaciones estructurales entre los elementos resistentes y los espacios, que facilitan la comprensión y el conocimiento técnico-constructivo de la arquitectura religiosa virreinal de Yucatán.Esta Investigación se ha planteado desde una doble perspectiva. Por un lado, desde un punto de vista genérico, es decir el planteamiento del marco histórico a partir del cual surge y se desarrolla este género, con este mismo enfoque el conocimiento de su tecnología constructiva. Por otro lado, un enfoque específico, en el análisis de la tipología edificatoria de las iglesias, sus funciones, características arquitectónicas, evolución arquitectónica y cronológica y las relaciones del tipo edificatorio con el desarrollo de los diversos esquemas estructurales en los diferentes espacios que los conforman, así mismo las relaciones estructurales de los elementos y espacios de los diferentes tipos estructurales de las naves, como espacio principal de las iglesias. Esta investigación ha requerido una revisión y análisis bibliográfico e histórico documental sobre aspectos técnicos de la edificación regional virreinal de Yucatán, así como de una intensa labor de archivo y visitas a los monumentos con el fin de constatar datos, registrar intervenciones y modificaciones sufridas en los monumentos, llevar a cabo un estudio fotográfico y gráfico, de mediciones de elementos y espacios que los conforman, lo que me ha permitido valorar la importancia de este género de arquitectura para la región, la importancia de su conocimiento y uso para su adecuado mantenimiento y conservación, fuente además didáctica en la evolución de los procesos constructivos que no deben perderse.

El bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats a l’amfiteatre de Tàrraco, l’any 259. La informació primigènia del fet descansa en un text litúrgic-hagiogràfic anomenat Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesi analitza el document i el desenvolupament del culte cristià d’aquests sants, des d’una dimensió històrica i arqueològica. S’analitzen, a través del temps, les evidències materials d’aquest culte a partir d’espais, edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics. Aquest anàlisi permet valorar, diacrònicament i globalment, l’impacte que aquest fenomen ha tingut sobre aspectes com la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana o medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual. / El obispo Fructuoso y los diáconos Augurio y Eulogio fueron martirizados en el anfiteatro de Tarraco, el año 259. La información primigenia del hecho descansa en un texto litúrgico-hagiográfico llamado Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesis analiza el documento y el desarrollo del culto cristiano de estos santos, desde una dimensión histórica y arqueológica. Se analizan, a través del tiempo, las evidencias materiales de este culto a partir de espacios, edificaciones cultuales, reliquias, documentos hagiográficos o eucológicos. Este análisis permite valorar, diacrónicamente y globalmente, el impacto que este fenómeno ha tenido sobre aspectos como la transformación de la morfología urbana, aspectos fundacionales de la ciudad cristiana tardorromana o medieval, la lectura simbólica y litúrgica de los templos y de los espacios ligados a la memoria de estos mártires en época antigua y medieval, las relaciones de poder institucional, la transformación de la cultura y las costumbres, los signos de identidad de los pueblos o las implicaciones de carácter religioso y espiritual. / Bishop Fructuosus and Deacons Augurius and Eulogius were martyred in the Tarraco amphitheatre in the year 259. The principle evidence of this can be found in a liturgical-hagiographic text called Passio Fructuosi (s. III-IV). This thesis analyses the document and the Christian cult worship of these saints, from a historical and archaeological perspective. We analyse their worship over the years, along with the evidence for such worship, to be found in different sites, places, cultural buildings, relics, and also hagiographic and euchologic documents. This analysis enables us to evaluate both diachronically and globally, the impact that this phenomenon had on different aspects such as the transformation of the urban landscape, basic founding aspects of the late Roman and medieval Christian town, the liturgical and symbolic interpretation of the temples and sites associated with these martyrs both in Ancient times and into the medieval period, institutional power relations, changes in culture and customs, signs of identity of peoples or religious and spiritual implications.

Observando e interpretando la experiencia católica de los ecuatorianos en Barcelona y New York, llegué a la conclusión de que estos se dirigían al mito y a sus respuestas, movidos, no por algún instinto gregario u otro tipo de automatismo apriorísticamente determinado, sino porque identificaban allí una lógica simbólica, buena para pensar su propia vida. De hecho, por medio de sus prácticas religiosas no se quedaban en una situación socioculturalinerte, étnicamente predeterminada, sino que activaban constantemente procesos de (re)significación que actualizaban, gradualmente, su posición en el vasto mar de la vida social. La heterogeneidad cultural que encuentran en sus nuevas parroquias no impide que ellos siganusando el discurso mítico:como pueden yconjugándolo de manera personalizada con los universos étnicos que frecuentan;para seguir atribuyendo sentido a su realidad y a (re)estructurar su vida social.

Esta investigación tiene como objetivo comprender, desde una perspectiva antropológica y etnográfica la interrelación entre la salud y la estética en un candomblé, el Ilê Axé Ijexá Orixá Olufon, situado en el sur de Bahia, Brasil, cuya episteme expresa saberes sincréticos de diferentes etnias africanas que fueron forzadas a vivir en Brasil, en la condición de esclavitud. Es una religión iniciática en la que el cuerpo tiene un gran protagonismo y va se trasformando mediante las iniciaciones cuyo objetivo es ser la morada de la divinidad. Ello conlleva un estilo de vida y una sociabilidad, propias del grupo, que se construyen a partir de una visión de la interdependencia de todas las cosas. El terreiro de candomblé es un espacio en el que la música, la danza, la vestimenta, la comida, la arquitectura, el uso de las hierbas medicinales, el cuidado con el cuerpo, la relación con los cuatro elementos de la naturaleza, etc., forman parte de su identidad, que se construye mediante la relación entre los orixás, los seres humanos y demás seres. En este ámbito se generan construcciones de valores y mecanismos de control social que se articulan en actitudes ético-políticas, ideológicas e identitarias. El terreiro de candomblé establece un modo de vida complejo bajo una jerarquía sacralizada que define pautas comportamentales y exige obediencia. Las performances rituales en este grupo se expresan a través de la estética del cuerpo, del afecto, de la ofrenda y de la fiesta. El candomblé constituye una agencia de salud, cuya noción de curación se basa en el equilibrio de la persona a través de relaciones de proximidad entre el ser humano y el divino. En todo ello, la estética desempeña un papel preponderante interrelacionada con la dimensión lúdica y con las relaciones de poder. En un cotidiano influido por una simbología exuberante, la dimensión estética vivida en todo el ámbito de la experiencia religiosa, comprende mecanismos que favorecen la curación y el bienestar.

This study aims to analyze the necessities of Alevism as a belief and the limits of freedom that Alevis have had since the foundation of the Republic of Turkey to maintain and practice their cultural and religious components in between a laic state structure and traditionally Sunni Muslim society. It puts the debate on the limits of religious freedom of a certain group; this is to mention Alevis, in a laic state structure, which should aim to keep its distance to any religious identity with possession none of them on the center. The distinguishments aim to emphasize the place of Alevis in political history of the Republic of Turkey, which has been fulfilled with a concrete competition of two aforementioned identities, and to mention the difficulties that Alevis have faced with as a result of their officially unrecognized religious identity by none of the two identities and its consequent limitations. Keywords: Alevism, political history of Republic of Turkey, laicism, religion, political Islam / Este estudio tiene el objetivo de analizar las necesidades del alevismo como una creencia y los límites de la libertad que los alevíshantenido desde la fundación de la República de Turquía, al mantener y practicar sus componentesculturales y religiosos entre una estructura estatallaica y la sociedad tradicionalmente musulmanasunita. Pone el centro del debate en los límites de la libertad religiosa de un grupo determinado, los alevís, en una estructura del Estado laico, que debe tratar de mantener su distancia hacia cualquier identidad religiosa, sin optar por ninguna de ellas. Por lo tanto, las determinaciones tienen el objetivo de destacar el lugar de los alevís en la historia política de la República de Turquía y hablar de las dificultades a lasque se han enfrentado los alevís, como consecuencia de su identidad religiosa no reconocida oficialmente por ninguno de las dos identidades y susconsecuenteslimitaciones. Palabras clave: alevismo, la historiapolítica de la República de Turquía, el laicismo, la religión, el Islam político

Aquesta tesi doctoral pretén, en primera instància, mostrar la figura de Joan Maragall Gorina en la seva condició de periodista. Oferir la imatge més completa possible d’aquest escriptor referida a la parcel.la de la seva trajectòria professional en aquesta condició, des de les vessants més transcendents: peripècia professional i anàlisi dels grans trets de la seva obra. Però, de manera definitiva, i com a màxima justificació d’aquest estudi, ens interessa mostrar la condició de pensador que va ser de l’ofici de periodista. No de teòric, sinó de persona que, inserida en la praxi professional del periodisme, interioritzà profundament aquesta praxi, la qüestionà, la interrogà, la reflexionà, assumí dubtes cabdals i finalment arribà a establir unes conclusions. I, a més, desenrotllà aquesta tasca, no de manera deliberada i estructurada; ni amb ànim acadèmic, ni molt menys doctoral o pedagògic, sinó inserint-ho en el si de la seva habitual i quotidiana tasca com a publicista; en el seu articulisme genèric. L’interès definitiu d’aquesta tesi, rau, per tant, en posar a la llum l’aportació de Joan Maragall al coneixement de l’ofici de periodista. Una aportació original, que s’adreça especialment a la dimensió ètica i que té com un dels valors més importants, la validesa immarcescible dels seus diagnòstics i de les seves conclusions. La reflexió del periodista i poeta, segueix il.luminant, mes de cent anys després de que fos exposada, una validesa absoluta. Per això hom considera que resulta d’un gran interès mostrar-ho.

La tesi vol donar a conèixer la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona, esbrinar i repassar, fer una aproximació de com es va forjar aquesta publicació fundada per Mn. Josep Ildefons Gatell, i que des de 1892 es troba en la majoria de llars catòliques. Un full d’avisos i comunicats, típic del diumenge al sortir de missa, que perdura encara avui. El treball abasta els anys de 1891, inici de la publicació, passant per l’època de la Guerra Civil Espanyola, el Concili Vaticà II i fins el 1991, any de la publicació d’un llibre d’estil de disseny del Full Dominical. S’ha assolit ja una fita important en la història del Full de la diòcesi de Barcelona, un mitjà de comunicació humil però constant. La fidelitat a una trajectòria més que centenària és estímul per continuar endavant amb realisme i entusiasme en el servei a l’Església i continuar formant part del món dels mitjans de comunicació catalans.Aquesta tesi és, en certa manera, pionera, al voler presentar una història ben concreta i desconeguda del Full Dominical de Barcelona sobretot en la seva època inicial. És una publicació sovint vinculada al moment social i polític, i ha esdevingut una de les poques publicacions d’Església nascuda a les acaballes del segle XIX que encara perdura. Es presenta la història d’un mitjà de comunicació escrit poc estudiada, tot i que interessant i curiosa, marcada per esdeveniments històrics i per la vida de moltes persones que van lluitar per la bona premsa. El Full de l’arquebisbat de Barcelona és el full-mare de les diòcesis espanyoles, totes les dades que consten en documents i llibres i en la recerca feta confirmen que el Full Dominical de la diòcesi de Barcelona fou el primer. És un exemple clar del pensament i la relació que s’estableix entre l’Església i els seus fidels. Ho demostra el patiment del fundador, Mn. Josep Ildefons Gatell, pel moment social que es viu a inicis del segle XX i que el porten ha fundar la Hoja Parroquial de Santa Ana. Es reflexa en l’enfocament de les pàgines de la Fulla davant la descristianització i l’anticlericalisme d’alguns sectors de la societat,... Durant la Guerra Civil espanyola deixarà de publicar-se i es reprendrà el 1939, amb un canvi de quasi 180 graus, quan es posarà al costat del règim de Franco. El fulls reflecteixen com era la societat catòlica del moment. Es percep doncs que al llarg de la seva història el Full Dominical, tot i no tenir un contingut explícitament polític, es fa ressò d’allò que està succeint al país. És reflex d’una societat en un moment concret de la història. Podríem dir que la història del Full Dominical, també és i forma part de la història de Catalunya. Caldrà destacar que al 1975 es va tornar a catalanitzar; que els diferents bisbes i arquebisbes de Barcelona li han donat sempre suport i hi han mantingut les seves aportacions setmanals; que el 1978 va créixer en format i el 1991, un equip format per Josep Maria Casasús, Manuel Lamas i Carlos Pérez de Rozas en va confegir un llibre d’estil amb noves pautes.Així doncs, la tesi té un objectiu específic: fer una aproximació el més amplia possible a la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona de 1891 a 1991. Vol resseguir els seus alts i baixos, situant el Full en el context social, polític i periodístic de cada època. Desitja valorar la intuïció de Mn. Gatell quan va fundar dita publicació, conèixer els seus continuadors, i veure com aquests van lluitar per mantenir-la.Es vol, doncs, descobrir un òrgan d’informació i formació de l’Església molt senzill, que sovint passa desapercebut, però que encara avui perdura i que va conviure des dels seus inicis amb centenars de publicacions catalanes, polítiques o religioses prou importants en la història del periodisme però amb una vida més curta.

Aquest treball planteja l'anàlisi de les possibles arrels teològiques del pensament metafísic del filòsof Xavier Zubiri. Al llarg del treball anirem investigant el sistema metafísic d'un pensador que representa la problemàtica de replantejar la filosofia i la teologia segons un marc originari, retornant a les dues disciplines el seu significat primari. I per aconseguir aquest objectiu, hem considerat necessari fer un recorregut en el pensament d'un gran autor i buscar en això les possibles arrels teològiques, a través del diàleg amb la tradició filosòfica. Després de l'estudi de l'obra Sobre l'essència, i de les preocupacions metafísiques aquí elaborades, ens proposem esbrinar les assercions teològiques, sobre la realitat divina, concebuda com extàtica efusió de l'àgape, categoria metafísica de la realitat divina i via d'accés per la deïficació de l'home, considerat essència oberta i constitutivament relligat. La tesi està dividida en tres parts. En la primera ens ocuparem del context històric en el qual s'ha desenvolupat el pensament del jove pensador, fins a la trobada amb Viktor Warnach i la superació de les doctrines modernistes. En la segona, la part més sistemàtica, centrarem la dissertació en Sobre l' essència, subratllant els passatges més significatius pel que es refereix a la presència de la teologia grega i paulina. En la tercera i última part, es tanca el cercle obert amb les primeres dues seccions, amb l'aportació dels textos teològics del filòsof, per complir un pas ulterior cap a l'aplicació directa de les qüestions teològiques a la metafísica de Zubiri. L'experiència religiosa i la intel·lectual formen un conjunt, concebut a la llum d'una nova interpretació biogràfica i a partir de la font conceptual de la Teologia paulina i de la Teologia del misteri. La metafísica de l'autor, segons la nostra recerca, no pot prescindir d'aquest fonamental context religiós. I és gràcies a aquest nou enfocament que la filosofia de Zubiri adquireix profunditat en la cerca de les qüestions últimes, en acord amb l'infatigable labor de la filosofia per aconseguir la veritat. / Este trabajo plantea el análisis de las posibles raíces teológicas del pensamiento metafísico del filosofo Xavier Zubiri. A lo largo del trabajo iremos investigando el sistema metafísico de un pensador que representa la problemática de replantear la filosofía y la teología según un marco originario, devolviendo a las dos disciplinas su significado primario. Y para lograr este objetivo, hemos considerado necesario hacer un recorrido en el pensamiento de un gran autor y buscar en ello las posibles raíces teológicas, a través del dialogo con la tradición filosófica. A través del estudio de la obra Sobre la esencia, y de las preocupaciones metafísicas ahí elaboradas, nos proponemos averiguar las aserciones teológicas, sobre la realidad divina, concebida como extática efusión del ágape, categoría metafísica de la realidad divina y vía de acceso para la deificación del hombre, considerado esencia abierta y constitutivamente religada. La tesis está dividida en tres partes. En la primera nos ocuparemos del contexto histórico en el cual se han desarrollado el pensamiento del joven pensador, hasta el encuentro con Viktor Warnach y la superación de las doctrinas modernistas. En la segunda, la parte más sistemática, centraremos la disertación en Sobre la esencia, subrayando los pasajes más significativos por lo que se refiere a la presencia de la teología griega y paulina. En la tercera y última parte, se cierra el círculo abierto con las primeras dos secciones, con el aporte de los textos teológicos del filósofo, para cumplir un paso ulterior hacia la aplicación directa de las cuestiones teológicas a la metafísica de Zubiri. La experiencia religiosa y la intelectual forman un conjunto, concebido a la luz de una nueva interpretación biográfica y a partir de la fuente conceptual de la Teología paulina e de la Teología del misterio. La metafísica del autor, según nuestra investigación, no puede prescindir de este fundamental contexto religioso. Y es gracias a este nuevo enfoque que la filosofía de Zubiri adquiere profundidad en la búsqueda de las cuestiones últimas, en acuerdo con el infatigable labor de la filosofía para alcanzar la verdad. / This work presents the analysis of possible theological roots of metaphysical thought of the philosopher Xavier Zubiri. Throughout the work we will be investigating the metaphysical system of a thinker who represents rethink the problem of philosophy and theology as an original framework, the two disciplines returning to its primary meaning. And to achieve this purpose, we have found it necessary to take a tour at the thought of a great philosopher and look at it possible theological roots, through dialogue with the philosophical tradition. Through the study of the work on the essence, and there elaborate metaphysical concerns, we intend to find out the theological assertions about the divine reality, conceived as ecstatic outpouring of agape, metaphysical category of divine reality and path for deification of man, considered open and constitutively religated essence. The thesis is divided into three parts. In the first we look at the historical context in which they have developed the thought of the young philosopher, to the meeting with Viktor Warnach and overcoming modernist doctrines. In the second, the systematic part, the dissertation will focus on the essence, highlighting the most significant passages so it refers to the presence of Greek and Pauline theology. In the third and final part, the circle opened with the first two sections, with the contribution of theological texts of the philosopher, to fulfill a further step towards the direct application of theological metaphysics of Zubiri issues is closed. The religious experience and intellectual form a set, designed in the light of a new biographical interpretation and from the conceptual source of Pauline theology and the theology of the mystery. The metaphysics of the author, according to our research, cannot do without this fundamental religious context. And it is thanks to this new approach to the philosophy of Zubiri acquires depth in search of the latest issues, according to the tireless work of philosophy to reach the truth.