• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 22
  • 19
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 43
  • 40
  • 39
  • 39
  • 19
  • 10
  • 10
  • 10
  • 9
  • 7
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • 5
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Borges y la Biblia. Presencia de la Biblia en la obra de Jorge Luis Borges

Salvador Vélez, Gonzalo 16 March 2009 (has links)
El presente trabajo estudia la recepción de la Biblia por parte de Jorge Luis Borges a partir del análisis de su obra completa. Se compone de tres partes. En la primera, contextual, después de perfilar la fortuna literaria del imaginario bíblico, cuestión bien estudiada en el ámbito anglosajón desde la década de 1980, se atiende brevemente al modo en que tres autores importantes para Borges Dante, Milton y Blake usaron la Escritura en su obra. En la segunda, a partir de ciertos datos biográficos, declaraciones y escritos de Borges, se trata de precisar la importancia que tuvo para él la literatura bíblica y de qué modo ésta influyó en su propia poética. En la tercera se analiza el uso literario de ciertos personajes de la Escritura por parte de Borges; el análisis revela que esos personajes encarnan de un modo paradigmático algunos de los temas centrales de su obra, como el conocimiento, la muerte, el tiempo o la identidad. / The present work studies the reception of the Bible by Jorge Luis Borges by means of the analysis of his complete work. It consists of three parts. The first one, merely contextual, outlines the literary fortune of the biblical imagery, a question that has occupied to the Anglo-Saxon criticism from the decade of 1980, and concisely attends to the way in which three important authors for Borges Dante, Milton and Blake used the Scriptures in their work. The second one attempts to specify, from the basis of certain biographical information, declarations and writings of Borges, the importance that the Biblical literature had for him and the way it influenced his own poetics. The third one analyzes the literary use of certain characters of the Scriptures by Borges; the analysis reveals that these characters personify in a paradigmatic way some of the central topics of his work, as knowledge, death, time or identity.
12

Actualidad psicológica de la teoría de los sentidos internos en Santo Tomás de Aquino

Juanola Cadena, Joan d'Àvila 29 June 2015 (has links)
La psicologia de sant Tomàs d’Aquino, especialment la teoria dels sentits interns, permet explicar d’una forma coherent i unificada els diferents graus de coneixement i la seva relació amb la dinàmica afectiva en l’animal i en l’ésser humà. Aquesta teoria es considera actual perquè no solament és compatible amb els coneixements científics contemporanis de psicologia, sinó que resol la seva fragmentarietat eclèctica, així com la seva gravitació vers el materialisme neurologista.
13

Les relacions entre els Poders públics i les Entitats religioses en matèria educativa. La qüestió de l'ensenyament de la religió

Codina i Esmet, Jaume 01 February 2016 (has links)
Les relacions entre els Poders públics i les Entitats religioses en matèria educativa presenten dos elements controvertits dins del nostre sistema educatiu. D’una banda, la titularitat dels centres docents. De l’altra, la ubicació de l’ensenyament de la religió dins del sistema educatiu. La tesi es centra en aquesta segona qüestió. Des d’aquest àmbit, s’estudia: el marc constitucional de les relacions entre Poders públics i Entitats religioses en matèria educativa, el seu desenvolupament històric, el moment present i les perspectives de futur. L’anàlisi es realitza des de quatre vessants: la política, a partir dels debats parlamentaris; la social, mitjançant la premsa; l’acadèmica, des de les publicacions especialitzades; i la curricular, des de diferents documents, procurant ésser el màxim extensa possible. Les conclusions intenten buscar, des de la centralitat de l’alumnat i des de la importància del fenomen religiós en la seva formació i per a la comprensió del món, un plantejament que pugui obtenir un ampli consens social i faciliti la convivència a nivell comunitari / The relationships between public authorities and religious entities in education present two controversial elements in our educational system: the ownership of schools and the role of religious education within the educational system. The thesis focuses on the second question. From this area, we study: the constitutional framework of relations between Public authorities and religious organizations in education, its historical development, the have and future prospects. The analysis is done from four perspectives: politics, from the parliamentary debates; the society through the media; the academic, from specialized publications; and curriculum from different documents, trying to be the most extensive possible. The conclusions are trying to find, from the centrality of the students and the importance of the religious phenomenon in their training and understanding of the world, an approach that can get a broad social agreement and facilitate coexistence at Community level.
14

Causas y consecuencias de la ruptura entre el judaísmo y el cristianismo en el siglo II

Saban, Mario Javier 20 January 2016 (has links)
The focus of this doctoral dissertation is based on a historical explanation of the causes that drove a group of Jews who were part of a small Messianic movement within Judaism in first century to create in the course of time one of the most widespread religions on the planet: Christianity. My doctoral dissertation research represents an original contribution in the field of studies of Ancient History as it expounds with various arguments and reasonings that the split of this group of Messianic Jews from within the bosom of Judaism took place in the second century. Despite the fact that there exists much research on the first century, Especially on both Jesus' thoughts and St. Paul's thoughts, few authors have set out to work on and delved into the actual century of the cultural and religious split between Judaism and Christianity. The doctoral dissertation I am submitting before the respected members of the thesis examining jury is a novel contribution to properly explain the historical, theological and political causes that gave rise to the founding of Christianity as an independent religion separate from its mother religion, Judaism. / El tema central de este trabajo doctoral se fundamenta en una explicación histórica de las causas que llevaron a un grupo de judíos mesiánicos en el siglo I a crear con el tiempo una de las religiones más extendidas del planeta: el cristianismo. La labor de investigación representa un aporte original dentro del campo de los estudios de la historia antigua, ya que expone con variadas argumentaciones que la división entre el grupo cristiano del seno del judaísmo se produjo en el siglo II. Aunque existen muchas investigaciones sobre el siglo I, especialmente sobre el pensamiento de Jesús y el pensamiento de San Pablo, pocos autores han trabajado el verdadero siglo de la ruptura religiosa. La tesis doctoral que presento ante el honorable tribunal representa una contribución novedosa para explicar adecuadamente las causas históricas, teológicas y políticas que derivaron en la creación del cristianismo como una religión independiente separada de su religión-madre: el judaísmo. / L´argument central d´aquest treball doctoral es fonamenta en una explicació històrica de les causes que encaminaren a un aplec de jueus mesiànics (s.I d.C.), a fundar en el decurs del temps, una de les religions més esteses del planeta: el cristianisme. La tasca d´investigació representa una aportació original en el món dels estudis de la història antiga, sí més no, exposa amb variats raonaments, que la separació del primitiu grup cristià del si del judaisme, esdevé el s. II d.C. Malgrat que hi ha nombroses investigacions històriques que ens parlen del s.I d. C. - especialment pel que fa al pensament de Jesús de Natzareth i el pensament de Sant Pau - molt pocs autors han treballat el veritable segle de la ruptura religiosa.
15

Religión y sociedad actual : impronta de la religiosidad en la Comunidad Autónoma de Murcia.

Sánchez Álvarez, Pilar 17 May 2013 (has links)
En el momento actual en una sociedad posmoderna, se constata la pérdida de lo religioso en la sociedad occidental, si el análisis tiene por objeto las religiones tradicionales, pero se da la paradoja del aumento de una espiritualidad difusa, de unos nuevos movimientos religiosos, en los que el individuo fabrica una religión subjetiva, individual, sin normas, es decir, se esta transformando el panorama religioso. En el presente trabajo se demuestra que los menores de 25 años y los mayores de 35 de la Comunidad Autónoma de Murcia tienen casi el mismo índice de religiosidad pero con una concepto de Dios diferente, dándose en los menores un distanciamiento de la religión institucionalizada, inclinándose por un Dios-Energía no personal. También se analiza la autopercepción religiosa de los habitantes de esta Comunidad, las prácticas religiosas y las esotéricas, así como la influencia de las variables sexo y nivel de estudios. / At present in a postmodern society we see the loss of religion in Western society if traditional religions are analysed, but the paradox is an increase in diffuse spirituality and new religious movements in which the individual creates a subjective and individual religion without rules, which means that the religious landscape is being transformed. This paper shows that the people under the age of 25 and over the age of 35 of the Autonomous Region of Murcia have nearly the same index of religiosity but a different concept of God, which in case of the former means a departure from organised religion because their God is a non-personal God-Energy. It also analyses the religious self-perception of the people of this Region, the religious and para-religious practices, and the influence of the sex and educational level on religiosity.
16

El ideario de lo sacro en Gregorio Magno (590-604). De los santos en la diplomacia pontificia

Maymó i Capdevila, Pere 07 June 2013 (has links)
Esta tesis doctoral tiene por objetivo analizar la relevancia ideológica y política de Gregorio Magno (590-604), autor de un prolífico corpus exegético, así como de un valiosísimo Registrum epistularum que contiene buena parte de la información conocida para la Italia de su tiempo. Además, su papel en la organización de la Iglesia de Roma prefigura el poder terrenal que adquiere definitivamente el Papado en época carolingia. Ha sido nuestra pretensión considerar a Gregorio desde esta dualidad, síntesis entre Romanitas y Christianitas, para entender la globalidad de su pensamiento y la trascendencia de su política. A tal efecto, hemos estructurado la tesis en cinco partes, de las cuales, la Parte I incluye los objetivos científicos y la introducción metodológica, mientras que la Parte V expone los logros conseguidos a modo de conclusiones. Las tres partes restantes componen el grueso de la investigación y se corresponden con los tres ejes de nuestro discurso. En la Parte II, contextualizamos la figura de Gregorio en las coordenadas históricas y especialmente culturales que influyeron en su pensamiento. Nos ha parecido lógico empezar por su educación –tanto laica como religiosa–, puesto que ésta cimienta su concepción del mundo y deviene referencia ineludible para cualquier análisis de su obra. La Parte III trata del ideario de lo sacro. Analizamos ciertos componentes accesorios – pero muy relevantes– del discurso proselitista gregoriano: la música, la imagen y las reliquias. De todos ellos se sirve el pontífice en favor de la evangelización; los tres se sacralizan al tiempo que se controla su producción y uso; en conjunto, se instrumentalizan para establecer un vínculo espiritual con Roma que incida en su autoridad moral en el Mediterráneo tardoantiguo. También estudiamos la actitud resultante de esta redefinición de lo sagrado en la nueva religiosidad cristiana con respecto de la alteridad religiosa; así, abordamos las diversas actuaciones gregorianas para con los herejes y cismáticos –arrianos, donatistas y tricapitolinos– o bien ante los infieles –judíos y paganos–, evidenciando las diferencias en el trato hacia unos y otros. Incluimos, además, su obra hagiográfica, los Dialogorum libri quatuor, de discutida autoría, en la cual aparece una concepción de la santidad generada por las particulares circunstancias de una Italia escindida entre bizantinos y longobardos. En ella, habitan la Península Itálica una miríada de santos próximos y coetáneos –los uiri Dei gregorianos– que ratifican la continuidad de la intervención divina en el mundus con el propósito de dotar a las tierras italianas de un santoral propio y cercano. Dedicamos la Parte IV al análisis de la Realpolitik desarrollada por el papa ante las diferentes monarquías de la Romania del siglo VI. Dividimos esta parte en dos apartados principales: el primero se refiere a la concepción monárquica teórica de Gregorio, forjada en las virtudes bíblicas, pero actualizada según los parámetros tardoantiguos; el segundo profundiza en su obra de gobierno ante el Imperio bizantino y los reinos germánicos europeos. En cuanto a este segundo apartado, reseñamos las iniciativas diplomáticas del Magno interpretándolas en clave “hagiopolítica”, neologismo que empleamos para definir toda actuación política fundamentada en un principio hagiológico. Nos parece obvio que Gregorio se valió de su nuevo ideario de lo sacro, y especialmente las reliquias le ayudaron a ganar el favor de los poderosos del mundo en su intento por incrementar la influencia de Roma en el Mediterráneo postimperial. Por otra parte, ya fuera ante el emperador o ante los reyes germánicos, Gregorio hizo siempre gala de una ductilidad política que evidenciaba su adaptativa personalidad. Y todavía añadimos un tercer punto: la actitud de Gregorio para con las reinas. Aquí se nos revela como un papa completamente original, pues mantuvo una abundante correspondencia con diversas soberanas y patricias que le había de procurar su apoyo ante sus esposos, un elemento indispensable en la cristianización de las nuevas sociedades germánicas. Completamos nuestras aportaciones con un par de Apéndices: el primero trata de las reliquias fundacionales y personales enviadas o solicitadas por el pontífice, trazando un mapa de destinatarios que nos indica la relevancia relicaria en la política papal; el segundo elabora una lista definitiva de los uiri Dei presentes en los Dialogi con la intención de ponderar su origen social y su importancia en la cultura de la Italia bizantina. / This thesis aims to analyse the ideological and political relevance of Gregory the Great (590-604), author of a prolific exegetical corpus and a valuable Registrum epistularum which contains the bulk of the information known for the Italy of his time. It has been our intention to consider the pontiff from this duality, synthesis of Romanitas and Christianitas, to understand the wholeness of his thought and the transcendence of his politics. Thus, we have divided our thesis into three axes. In the first axe (Part II), we study Gregory’s figure in the historical and especially cultural context which influence on his discernment. Both his laic and religious education constitute the basis of his conception of the world and become indispensable for any research on his work. The second axe (Part III) deals with the ideology of the sacred. Firstly, we examine some accessory but important components of his proselytism –music, image and relics–, which the pope used to establish a spiritual bond with Rome that concerns her moral authority in the late antique Mediterranean. Secondly, we study the effect of Gregory’s redefinition of the sacred on his different attitude towards religious otherness: heretic, schismatic or unfaithful. Finally, we analyse the Dialogorum libri quatuor, whose authorship is discussed. In this hagiographical work, Italy is inhabited by many close and contemporary saints –the Gregorian uir Dei– who ratify God’s intervention to provide this land its own holy men. The third axe (Part IV) refers to the pontifical Realpolitik developed before the different monarchies of the sixth century Romania. We examine his monarchical conception and evaluate his actual and adaptive diplomacy before the Byzantine Empire or the Germanic kingdoms to interpret Gregory’s political interventions from a “hagiopolitical” point of view. It seems clear to us that the pontiff made use of his new ideology of the sacred to increase Rome’s influence, and the relics sent to sovereigns and patricians are the best example. Besides, Gregory was the first pope who kept a significant correspondence with empresses and queens, whose influence on their consorts was to become essential in the Christianisation of the late antique societies. The thesis also includes two Appendixes dealing with the relics and the uiri Dei, respectively.
17

La secularización de la esperanza cristiana a través de la gnosis y el ebionismo : estudio sobre el mesianismo moderno

Abbate, Stefano 26 November 2014 (has links)
Aquest treball pretén analitzar el procés de secularització de la manera d'entendre el curs i la finalitat de la història - especialment pel que fa a una possible consumació intrahistòrica - des d'un origen fonamentalment cristià fins a les modernes filosofies de la història que apuntaven a un progrés ineluctable, en concret les de Kant, Saint-Simon i Fichte. En particular es posa l'accent en el dinamisme secularitzador de dues de les més importants heretgies dels primers segles del cristianisme: la gnosi i l’ebionisme, que apareixen com a motors d'aquesta deformació. A continuació es destacarà el paper que ha tingut l'obra de Joaquín de Fiore a l’hora de transmetre a la posteritat certs aspectes heterodoxos que es prestaven a unes interpretacions errònies del curs de la història. Finalment s'evidenciarà que una esperança intrahistòrica al cristianisme ha estat defensada per diversos Pares de l'Església, per Sant Bonaventura i en part per Sant Agustí, mentre que les modernes filosofies de la història es presenten com a formes de immanentització de l'esperança escatològica cristiana. / Este trabajo pretende analizar el proceso de secularización del modo de entender el curso y la finalidad de la historia - especialmente acerca de una posible consumación intrahistórica - desde un origen fundamentalmente cristiano hasta las modernas filosofías de la historia que apuntaban a un progreso ineluctable, en concreto las de Kant, Saint-Simon y Fichte. En particular se hace hincapié en el dinamismo secularizador de dos de las más importantes herejías de los primeros siglos del cristianismo: la gnosis y el ebionismo, que se presentan como motores de dicha deformación. A continuación se destacará el papel que ha tenido la obra de Joaquín de Fiore en orden a trasmitir a la posteridad ciertos aspectos heterodoxos que se prestaban a unas interpretaciones erróneas del curso de la historia. Finalmente se evidenciará que una esperanza intrahistórica en el cristianismo ha sido defendida por varios Padres de la Iglesia, por San Buenaventura y en parte por San Agustín, mientras que las modernas filosofías de la historia se presentan como formas de inmanentización de la esperanza escatológica cristiana.
18

La predicació cristiana a la Catalunya baixmedieval. Un instrument de transformació cultural entre oralitat, escriptura, imatge, narracció, música i teatre

Catalán Casanova, Oriol 10 July 2013 (has links)
A partir de la transcripció de sermons baixmedievals procedents dels fons del Monestir de Sant Cugat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’ha efectuat una anàlisis de les funcions de la predicació en la societat catalana baixmedieval. Amb aquest estudi s’ha volgut ampliar el camp d’estudi, centrat tradicionalment en els sermons de Vicent Ferrer, i donar una visió més diversa dels mètodes i funcionament de la predicació. La funció bàsica de la predicació és ensenyar doctrina i normes de comportament a la població laica. A més, apareixen altres funcions, com una funció lúdica, una més espiritual d’identificació personal amb Jesús, una funció social de lluita contra el joc, la prostitució. Cal recordar, però, que també hi havia sermons de croada, sermons militars, sermons de petició d’indulgència, sermons predicats als inicis de processos d'inquisició, sermons polítics, sermons d’aniversaris de mort, sermons per demanar pluja, contra la pesta... Finalment, destaca la funció de delimitació cultural o simbòlica entre grups religiosos amb els sermons predicats a jueus. En alguns d’aquests sermons, s’utilitzaven imatges negatives dels jueus, que juntament amb l’art i els tractats antijueus, tingueren un paper fonamental en l’esclat dels pogroms antijueus de 1348 i 1391. Entre els altres temes que apareixen, destaca la relació del sermó amb el teatre. Es donen exemples de diàlegs als sermons, que els acosten significativament a altres representacions que es donaven als mateixos anys i que han estat significades en diverses història del teatre català. Pel que fa al contingut, els sermons són majoritàriament ortodoxos, però en algun cas es tracten temàtiques polèmiques, com el debat sobre el Judici Final, sobre el qual hi havia dues visions oposades: una en la que la misericòrdia de Jesús i la intermediació de Maria ajudaven significativament les ànimes, i una altra més estricta en la que la misericòrdia quedava anul•lada. Entre aquests dos punts de vista s’arriba a un cert equilibri que evitava tant la desesperació davant una gairebé segura condemna eterna com la renúncia a la confessió. Altres temes conflictius que apareixen són el de la Immaculada Concepció de Maria o la predestinació de les ànimes. Un altre aspecte que es pot resseguir en literatura religiosa i sermons és la conversió de la memòria i la consciència en un registre escrit que, talment com un llibre, s’obrirà el dia del Judici Final. Pel que fa a les fonts trobades, destaquen los fonts ortodoxes, bàsicament la Bíblia, les Sentències de Pere Llombard... però també es constata el recurs a enciclopèdies com el Propietatibus Rerum, reculls de cites com el Manipulus Florum, llibres de medicina, d’astrologia, miralls de prínceps, bestiaris, exemplae... Algunes d’aquestes fonts mostren com s’acceptaven algunes fonts i històries que més endavant quedarien apartades de la ortodòxia, però que en aquells moments es troben en diversos autors espirituals catalans. Altres realitats, però, dificultaven l’acompliment dels objectius proposats per l’església: la diversitat cultural i de comportaments dels diferents grups socials, la manca d’escoles i de formació del laics, el recurs a un sermó universitari amb una estructura complicada enlloc de l’homilia, la prohibició teòrica de traduir obres espirituals al català (tot i que n’hi havia), l’escriptura dels sermons en llatí, que només poc a poc i encara de forma fragmentària es fa en català... Aquestes característiques, èxits i mancances, donen a la predicació d’aquest període unes característiques pròpies, diferents de la predicació moderna. / The thesis is based in the analysis of 30 medieval Catalan and bilingual sermons. Among the goals of this research, the author wants to analyze the functions of preaching in late medieval Catalan society, expand the field of study traditionally focused sermons Vincent Ferrer. The main function of preaching was to teach doctrine and right behaviour to the laity. Besides that, other goals can be observed, such as to provide spiritual identification with Jesus, a social function against factional struggles, prostitution... Beyond that, there were crusade sermons, military sermons, sermons to request for indulgences, sermons preached during processes of Inquisition, political sermons, sermons to ask for rain, against the plague... and sermons preached to religious minorities (Jews and Muslims). Some of these sermons played a key role in the outbreak of anti-Jewish pogroms of 1348 and 1391. As for the content, sermons are mostly orthodox, but in some cases controversial topics appear, such as the debate about God’s Mercy in the Last Judgement, the Immaculate Conception of Mary and the predestination of souls. Another aspect that can be traced in sermons and religious literature is the conversion of memory and consciousness in a written record that, just like a book, will be open in the Last Judgement. Regarding the sources, most of them are orthodox, such as the Bible, the Sentences of Peter Lombard ... but other sources have been found, such as encyclopaedias (Propietatibus Rerum), florilegia (Manipulus Florum), books of medicine, astrology, mirrors for princes, exemplae... Several elements, however, avoided fulfilment of the objectives proposed by the church: the cultural diversity in the different subcultures of medieval society, the lack of schools and religious instruction to lay people, the use of complicated university sermon instead of the homily, the prohibition of translations of the bible to vernacular languages, the use of Latin instead of vernacular languages…
19

Práctica espiritual en el Osho International Meditation Resort: ¿Crecimiento o Hedonismo Espiritual?

Hermosilla Canessa, Antonio 15 December 2014 (has links)
La tesis de investigación consiste esencialmente en una etnografía realizada entre los años 2012 y 2013 en el Osho International Meditation Resort en la ciudad de Puna, India. Dicho trabajo de campo tardó seis meses e involucró cientos de notas de campo y treinta y cinco entrevistas a residentes y visitantes del ashram. Básicamente, los objetivos planteados por el investigador y el director de la tesis fueron comprender como se desarrollan en ese lugar los procesos de crecimiento y/o hedonismo espiritual, y distinguir entre elementos religiosos y psicoterapéuticos que emanan de las prácticas espirituales diseñadas y gestionadas por la administración del ashram (Inner Circle). Se trata de una investigación que por un lado busca integrar los contenidos teóricos acumulados desde la sociología de la religión, con el análisis crítico de las modernas psicoterapias post-freudianas. El marco teórico está dividido en cuatro dimensiones. La primera da cuenta del estudio sociológico de los denominados Nuevos Movimientos Religiosos, y sobre cómo se gestionan en esos grupos una nueva espiritualidad más flexible, privada, pragmática y celebrativa. La segunda dimensión da cuenta del transitar de la moderna psicoterapia desde un esfuerzo clínico por reducir el sufrimiento, a través de Freud y el psicoanálisis clásico, a un conjunto de técnicas y dispositivos terapéuticos destinados a encontrar la felicidad y la autorrealización. Una tercera dimensión se explaya sobre las características que definen una práctica espiritual sana o destinada al crecimiento espiritual, de otra más orientada al hedonismo o materialismo espiritual. Por último, el apartado teórico se hace cargo de describir los elementos centrales del Rajneeshism, doctrina religiosa con que fue conocida la obra de Rajneesh/Osho en los años ochenta, y que hasta el día de hoy permea la gestión y los rituales de intercambio simbólico que se suceden en el resort. La investigación describe los principales rituales de interacción que se construyen cotidianamente al interior del ashram, así como la organización y gestión de los dispositivos espirituales ofertados por la administración del resort, los que bajo la forma de terapias meditativas y meditaciones activas siguen siendo consumidos por numerosos buscadores espirituales. La investigación se centró en develar todos aquellos intercambios simbólicos que definen la espiritualidad catártica y tántrica de este movimiento religioso. Que mensajes son transmitidos, que ceremonias constituyen sus rituales de interacción, discernir entre el contenido psicoterapéutico y religioso al cual acceden los miembros del ashram en su práctica espiritual, y sobre todo, que elementos de esas prácticas son conducentes a un proceso de crecimiento espiritual y cuales operan al servicio de un hedonismo espiritual. La gran conclusión de la tesis es que nos encontramos frente a un nuevo movimiento religioso que aunque inicialmente se constituyó como un movimiento contracultural, termino transformándose en un culto clientelar que fetichiza no sólo la experiencia espiritual, sino también el bienestar psicoterapéutico. La práctica espiritual al interior del ashram tiene referencias religiosas, por cuanto los residentes y visitantes del resort encuentran en el mensaje de Osho y sus técnicas psicoterapéuticas y meditativas un encuadre para conectarse con lo trascendente o numinoso. Así mismo, esta experiencia espiritual es vivenciada como psicoterapéutica, dentro de un encuadre psicológico humanista-gestáltico- transpersonal, por cuanto es conducente a la autorrealización y el bienestar personal. Por último, ya sea como experiencia religiosa o psicoterapéutica siempre la experiencia es organizada de acuerdo a los requerimientos particulares y el poder adquisitivo de cada residente o visitante. Esto se traduce en que el resort ofrece y gestiona un conjunto de “tecnologías del yo” en el marco de un “capitalismo espiritual”, donde el despertar de la consciencia se oferta y consume más como una mercancía que como un verdadero proceso de crecimiento espiritual. / The research is essentially an ethnography conducted between years 2012 and 2013 in the Osho International Meditation Resort of Pune, India. This fieldwork took six months in two visits and involved hundreds of field notes and thirty-five interviews into the ashram. Basically, the goals were understand how the visitors and residents build their own spiritual process, and distinguish between religious and psychotherapeutic framework from the spiritual practices which are designed and managed by the administration of the ashram (Inner Circle). The research describes the main rituals of everyday interaction built into the ashram, as well as the organization and management of spiritual devices offered by the resort management, which in the form of meditative therapies and active meditations are still demanding by many spiritual seekers. The research focused on revealing all those symbolic exchanges that define the cathartic and tantric spirituality of this new religious movement. Which messages are transmitted, what kind of psychotherapy and religious content are involved into their rituals of interaction and their spiritual practice, and above all, which elements of these practices are conducive to a process of spiritual growth and which operate in the service of spiritual hedonism. The major conclusion of the thesis is related that we face a New Religious Movement, called in the eighties Rajneeshism, that initially was established as a countercultural movement, and now operate more like a client cult fetishizing not only the sannyasin´s spiritual experience, also their psychotherapeutic welfare. Spiritual practice within the ashram has religious references, because residents and visitors connect with the transcendental or numinous experience through psychotherapeutic and meditative techniques for spiritual awake. Also, this spiritual path is experienced as psychotherapy within a Transpersonal and Gestalt psychological frame, leading to self-realization and personal wellness. In general, religious and psychotherapeutic experience is always experienced and organized according to the particular requirements and purchasing power of each resident or visitor. This means that the resort provides and manages a set of "technologies of the self" in order to legitimate some kind of "spiritual capitalism" where the awakening of consciousness is selling and consuming more as a commodity than a real process of spiritual growth.
20

La tradición judía y la narración en la pintura de Marc Chagall

Turon Mejías, Ma. Àngels 28 May 2014 (has links)
Among the many readings of this painter, I try to draw up a narrative reading of his work, taking into account the Jewish tradition in which both his biography and his artistic work were deeply involved. Once I have discussed this point in the first part of my doctoral thesis, I suggest the possibility of developing a hermeneutic narrative in painting, with the help of other contributions. Chagall is an artist who passes on and expresses experiences, recreates moments of his childhood, constantly expressing love for his hometown, Vitebsk; he narrates building and making fiction of images and pictorial metaphors / Dentro de las muchas lecturas de este pintor, intento hacer una lectura narrativa de su obra, teniendo en cuenta su integración en la tradición judía en cuya atmósfera pervive tanto su biografía como su producción artística. Una vez trabajado este primer espacio concreto de mi tesis, insinúo la posibilidad de elaborar con más ayudas y otras colaboraciones una hermenéutica narrativa en pintura. Chagall es un artista que transmite experiencias, recrea momentos de su infancia, trasmitiendo constantemente el amor a su pueblo natal, Vitebsk; narra construyendo y ficcionando imágenes y metáforas pictóricas

Page generated in 0.0592 seconds