Small and Medium-sized Enterprises (SMEs) have grown steadily in recent years.  SMEs generate 59.7 % of value-added and 65.5 % of employment in the ‘non-financial business economy’ in Sweden. It's important for the success of SMEs to be ready to provide high product availability to customers at minimal operation costs. The challenges faced by SMEs are tougher in global competition. There is a rapid growth in the industrial revolution to deal with the challenges as well as competition. This work mainly focuses on implementing resource planning (RP) and adapting to the latest technologies of Industry 4.0 into SMEs to face the challenges. But incorporating Industry 4.0 in a major struggle in the SMEs.  The thesis provides a view of Resource Planning implementation. The authors describe the resource planning implementation techniques and define the requirements for its successful implementation. Resource Planning (RP) adoption factors have been studied quite extensively over the years. However, this master thesis tries to investigate the less explored area of resource planning. Relatively a smaller amount of research has been conducted, when it comes to implementation of Industry 4.0 technologies especially in Small and Medium-sized Enterprises (SMEs).  Industry 4.0 provides new paradigms for the industrial management of SMEs. Supported by a growing number of new technologies, this concept appears more flexible and less expensive than traditional enterprise information systems. This paper presents a literature review of existing applied research covering different Industry 4.0 issues about SMEs. Furthermore, the analysis is done to understand the correlation between the identified factors of Industry 4.0 technologies. The research findings indicate that the use of IoT and Cloud computing are major advantages for resource planning in an SME. The results from the analysis are presented in a framework designed for the future adaptation of these technologies. Despite the research limitations, the findings show a high advantage. Finally, the author suggests a future scope of research.

Alternative Geschäftsmodelle wie Software as a Service (SaaS) und Open-Source-Software (OSS) steigern die Attraktivität von Enterprise Resource Planning (ERP) Systemen für Kleine und Mittelständische Unternehmen (KMU). Jedoch stellen die Beratungsleistungen, die für die Konfiguration eines ERP-Systems zur Anpassung an die spezifischen Bedürfnisse eines Unternehmens notwendig sind, eine hohe Einführungshürde dar. Eine Konfigurationsoption, die bei vielen ERP-Systemen eine Rolle spielt, ist die Kategorienkonfiguration. Mit Hilfe einer automatisierten Konfigurationsunterstützung können Geschäftsführer von kleinen Unternehmen die Kategorienkonfiguration selbst durchführen und einen Teil der Einführungskosten einsparen. Im Rahmen der kumulativen Dissertation werden Automatisierungsansätze zur Konfigurationsunterstützung für die ERP-Kategorienkonfiguration generiert und auf das Open-Source ERP-System ERP5 angewandt. Die Automatisierungsansätze basieren auf Ähnlichkeitsberechnungen zu Falldatensätzen von 235 Unternehmen, Kategorien-Konsolidierung durch Umleitungsinformationen in Wikipedia-Artikeln, Templates und Meta-Templates. Die empirische Evaluation in einem Laborexperiment mit 100 Teilnehmern und eine Umfrage bestätigen die Gültigkeit, Nützlichkeit und Effektivität der generierten Ansätze. Die Konfigurationsunterstützung kann durch einen standardisierten Beratungsprozess und die Vermittlung des für eine konkrete ERP-Einführung notwendigen Wissens mittels Massenindividualisierung ergänzt werden. Dieser Ansatz wurde mit und für ERP5 umgesetzt und lässt sich auch auf andere Open-Source-Projekte übertragen.

Syfte: Molnbaserade tjänster har blivit allt vanligare i redovisningsbranschen. Därför syftar denna studie till att undersöka vilka faktorer som ligger till grund för små och medelstora redovisningsbyråers adoptionsbeslut vid implementeringen av molnbaserad klientredovisning. Metod: Studien utgår ifrån den hermeneutiska forskningsfilosofin med en abduktiv ansats då tidigare studier inom området varit få och att vi söker förståelse för motiven bakom människors handlingar. Rent praktiskt har elva semi-strukturerade intervjuer hos små och medelstora redovisningsbyråer genomförts. En modifierad EDI-adoptionsmodell har använts som en del av studiens teoretiska utgångspunkt. Resultat och slutsats: Faktorer som påverkar beslutet följer till stor del den modifierade EDI- adoptionsmodellen. Däremot hade organisatorisk beredskap inte lika stor påverkan som övriga tre kategorier. Dessutom upptäcktes en ny faktor, trygghet. Examensarbetets bidrag: Studien bidrar till en förståelse för vilka faktorer som är av betydelse vid adoption av molnbaserade redovisningssystem. Det bör vara av intresse för leverantörer, men även ge stöd åt redovisningsbyråer som står inför ett sådant beslut. Förslag till fortsatt forskning: Ett förslag är att undersöka vilka faktorer som är av betydelse i framtiden när molnbaserad redovisning är mindre nytt, hur byråer påverkas efter implementeringen samt hur relationerna med klienterna och lönsamheten påverkas. Vidare hade det varit önskvärt att undersöka den nytillkomna faktorn, trygghet, och se om den bör läggas till som en del av en ny modifierad EDI-adoptionsmodell. / Aim: Cloud computing is more interesting now than ever before, especially in the accounting industry. Therefore, this study aims to examine which factors motivate small and medium sized accounting practices to adopt cloud-based client accounting. Method: This study assumes a hermeneutic research philosophy with an abductive approach because of the lack of previous studies in the field and that we are seeking to understand motives behind people's actions. Eleven semi-structured interviews were conducted with employees from small and medium-sized accounting practices. A modified EDI-adoption model was used as a part of the study's theoretical framework. Results and conclusions: The results show that most of the factors follow the modified EDI- adoption model but the organisational readiness didn ́t have as much impact on SMP:s decision as the others. A new factor, safety, was also discovered. Contribution of the thesis: The study contributes to an understanding of which factors that have an impact on SMP:s decision to adopt cloud-based client accounting. The findings should be of interest to different cloud accounting providers such as Fortnox, as well as accounting practices that are thinking about adopting cloud-based client accounting. Suggestions for future research: One suggestion for future research is to study which factors have an impact on SMP:s in the future when cloud-based accounting isn ́t seen as something new and how the client relationships and profitability of the practices will be affected by the adoption. Also, it would be interesting to examine the new factor, safety, and see if it should be a part of the future EDI-adoption model.

Hållbarhetsarbete har blivit allt mer viktigt för företag i dagens samhälle. Denna typ av arbete kan vara väldigt krävande för små och medelstora företag, eftersom de inte har samma resurser som stora företag. För att lyckas med hållbarhetsarbetet behöver denna omställning till hållbarhet mötas upp med ett lärande för att underlätta processen. Tidigare forskning om hur rådgivare i projekt lär sig och andra kring hållbarhet är bristfällig. Därmed blir det intressant att skapa en förståelse för hur rådgivares lärandeprocesser i ett hållbarhetsprojekt kan stärka en omställning till hållbarhet i små och medelstora företag.  När syftet uppnås skapar detta en bild över hur de kan bidra till en omställning till hållbarhet inom företagen de arbetar med. För att uppnå syftet genomfördes en kvalitativ metod med semistrukturerade intervjuer. Respondenterna bestod av rådgivare och andra inblandade inom projektet Konkurrenskraft 2030 (K2030) som leds av Energikontor Norr. Metodvalet möjliggjorde att skapa en djupare förståelse för hur rådgivarnas lärandeprocesser kan påverka omställningen i små och medelstora företag.   Studiens resultat visar att rådgivarna i projektet har flera olika typer av lärande och detta är centralt för denna typ av projekt. Studien visar att rådgivarna kan underlätta omställningsprocessen för små och medelstora företag (SME), men att individerna i projektet behöver vara öppen för lärande för att projektet ska vara effektiv. Studien visar att ju mer rådgivarna lärt sig under projektets gång har de enklare kunnat hantera de olika typerna av företag och därmed har utbudet till företagen blivit bättre. / Sustainability work has become increasingly more important for companies in today’s society. This type of work can be very demanding for small and medium-sized enterprises (SME), as they do not have the same resources as large companies. To succeed with sustainability work, the transition towards sustainability needs to be met up with learning to facilitate the process. Previous research is inadequate on how advisors in projects learn and teach others about sustainability. Therefore it becomes interesting to create an understanding of how advisors’ learning processes in a sustainability project can strengthen a transition towards sustainability in SME. When the purpose of this study is achieved it creates an understanding of how advisors can contribute to a transition toward sustainability within the companies. To achieve the purpose a qualitative method was conducted with semi-structured interviews. The respondents consisted of advisers and others involved in the project Konkurrenskraft 2030 (K2030), which is led by Energikontor Norr. The method choice made it possible to create a deeper understanding of how the advisers’ learning processes can affect the transition process towards sustainability in SMEs.  The result of the study shows that the project involves several different types of learning and that this is central to this type of project. The study shows that the advisors can facilitate the transition process in small and medium sized enterprises, but it requires that the individuals in the project need to be open towards learning in order to be effective. The study also showed that the more advisors learned during the project, the easier they could handle the different types of companies. Thus making the offer better for the companies.

This thesis paper discusses the adoption of Artificial Intelligence (AI) technologies in the context of small and medium-sized companies. AI is a disruptive innovation currently leading a technological transition in many industries. Academic literature on its adoption in the context of SMEs is limited. This thesis aims to answer the research question "W hat are the main challenges of AI adoption in SMEs?". The authors use a qualitative research approach, interviewing 18 representatives of different Swedish organizations to answer the question. The authors identify six main challenge categories regarding AI adoption in SMEs via a coding process, which are Change Management, Education, Data, Hiring, Project Structuring, and External Help. The authors show similarities to challenges described in the existing literature on AI adoption. However, Hiring and External Help impact AI adoption in SMEs more significantly than in larger corporations, while Change Management can be easier for smaller organizations. Furthermore, a framework that helps to prioritize the above challenges is introduced. In comparison with literature on the adoption of other (non-AI) IT innovations in SMEs, some challenges are more salient to AI: the unclear definition of the term, false expectations as a result of the AI Hype, the uncertainty of project outcome, and the prerequisite of a previous digitalization process. The authors recommend further research in other contexts. / I denna avhandling diskuteras införandet av artificiell intelligens (AI) teknik i små och medelstora företag. AI är en disruptiv innovation som för närvarande leder en teknisk övergång i många branscher. Den akademiska litteraturen kring dess användning i små och medelstora företag är begränsad. Denna avhandling syftar till att besvara forskningsfrågan "Vilka är de största utmaningarna med att införa AI i små och medelstora företag?". Författarna använder en kvalitativ forskningsansats och intervjuar 18 representanter från olika svenska organisationer för att besvara frågan. Författarna identifierar sex huvudsakliga utmaningar områden avseende AI-adoption i små och medelstora företag via en kodningsprocess: förändringshantering, utbildning, data, anställning, projekt strukturering och extern hjälp. Författarna visar på likheter med de utmaningar som beskrivs i den befintliga litteraturen om AI-användning. Anställning och extern hjälp påverkar dock AI-användningen i små och medelstora företag mer påtagligt än i större företag, medan förändringshantering kan vara lättare för mindre organisationer. Vidare introduceras ett ramverk som hjälper till att prioritera ovanstående utmaningar. I jämförelse med litteratur om antagandet av andra (icke-AI) IT-innovationer i små och medelstora företag är vissa utmaningar mer framträdande när det gäller AI: den oklara definitionen av begreppet, falska förväntningar som ett resultat av AI-hypen, osäkerheten från projektresultatet och förutsättningen av tidigare digitaliseringsprocess. Författarna rekommenderar ytterligare forskning i andra sammanhang.

[ES] Esta investigación mantiene como hipótesis la necesidad de establecer la figura del diseñador como un agente articulador dentro de la empresa capaz de crear pequeñas y grandes innovaciones en toda etapa del proceso empresarial, para facilitar la interacción entre el cliente/usuario y los productos/servicios. Para ello, este estudio busca consolidar el Diseño como motor de la innovación para pequeñas y medianas empresas en Chile a través de una investigación cualitativa y cuantitativa. Esta noción se apoya en un marco teórico que valida la innovación como la base del crecimiento económico de los emprendimientos. Sin embargo, para llegar a la innovación, es necesario hacer uso del Diseño como herramienta empresarial por sobre una asistencia estética y comunicacional. Con esto en mente, esta investigación presenta una puesta en escena de los elementos que componen el entorno de las actividades de producción, la sociedad y la economía del conocimiento global, y el ecosistema del emprendedor, específicamente, en Chile. También se esclarecen los conceptos del desarrollo sostenible, la innovación, el Diseño y las políticas de fomento del Diseño en Chile. Luego, se realiza un estudio sobre el emprendedurismo en Chile, enfocado en pequeñas y medianas empresas que participan en tres Centros de Desarrollo de Negocios del Servicio de Cooperación Técnica (SERCOTEC), de tres comunas representativas de tres niveles socioeconómicos del país (Estación Central, La Florida, y Ñuñoa), en la ciudad capital de Santiago; el Fondo de Solidaridad e Inversión Social (FOSIS); la Asociación de Emprendedores de Chile (ASECH); y, el Ministerio de Ciencia, Tecnología, Conocimiento e Innovación (MinCiencia), a través de entrevistas a los directores de cada institución y encuestas a emprendedores de los Centros de Desarrollo de Negocios. Los resultados principales de este estudio se dividieron en categorías: perfil del emprendedor, urgencias del emprendimiento, la función del diseño y ecosistema del emprendimiento e innovación. Estas categorías descubrieron que la figura del diseñador suele estar limitada a funciones básicas de estética y comunicación y se conoce muy poco sobre los beneficios empresariales del Diseño. Por ello, es crucial educar y difundir conocimiento en torno al rol del diseñador y su función desde la gestión empresarial del Diseño que lo sitúa más allá del orden creativo en el área formal y artística en una posición estrechamente vinculada al área de la economía. / [CA] This investigation maintains the need to establish the figure of the designer as an articulating agent within in businesses, capable of creating small and large innovations at all stages of the entrepreneurial process, to facilitate the interaction between the client/user and the products/services. To this end, this study seeks to consolidate Design as a driver of innovation for small and medium-sized businesses in Chile through qualitative and quantitative research. This notion is supported by a theoretical framework that validates innovation as the basis for the economic growth of entrepreneurship. However, in order to achieve innovation, it is necessary to make use of Design as a business tool over an aesthetic and communicational assistance. With this in mind, this research presents the current state of the elements that make up the environment of production activities, society and the global knowledge economy, and the entrepreneurial ecosystem in Chile. It also clarifies the concepts of sustainable development, innovation, design, and design promotion policies in Chile. A study on entrepreneurship in Chile is conducted, focusing on small and medium businesses that participate in three Centers for Business Development (Centros de Desarrollo de Negocios) of the Technical Cooperation Service (Servicio de Cooperación Técnica) of three communes that characterize three distinct socioeconomical levels of the country (Estación Central, La Florida and Ñuñoa), in the capital city of Santiago; the Solidarity and Social Investment Fund (Fondo de Solidaridad e Inversión Social), the Association of Entrepreneurs in Chile; and, the Ministry of Science, Knowledge, Technology and Innovation, through interviews with the directors of each institution and forms to entrepreneurs of the Centers for Business Development. The main results of this study were divided into categories: entrepreneur profile, entrepreneurship urgencies, the role of design, and entrepreneurship and innovation ecosystem. These categories found that the figure of the designer is often limited to basic aesthetic and communication functions and very little is known about the business benefits of Design. Therefore, it is crucial to educate and disseminate knowledge on the role of the designer and its function of Design in business management that places him or her beyond the creative role in a formal and artistic area and into position closely linked to the area of economics. / [EN] Aquesta investigació manté com a hipòtesi la necessitat d'establir la figura del dissenyador com un agent articulador dins de l'empresa capaç de crear petites i grans innovacions en tota etapa del procés empresarial, per a facilitar la interacció entre el client/usuari i els productes/serveis. Per a això, aquest estudi busca consolidar el Disseny com a motor de la innovació per a petites i mitjanes empreses a Xile a través d'una investigació qualitativa i quantitativa. Aquesta noció es recolza en un marc teòric que valguda la innovació com la base del creixement econòmic de les emprenedories. No obstant això, per a arribar a la innovació, és necessari fer ús del Disseny com a eina empresarial per sobre una assistència estètica i comunicacional. Amb això en ment, aquesta investigació presenta una posada en escena dels elements que componen l'entorn de les activitats de producció, la societat i l'economia del coneixement global, i l'ecosistema de l'emprenedor, específicament, a Xile. També s'esclareixen els conceptes del desenvolupament sostenible, la innovació, el Disseny i les polítiques de foment del Disseny a Xile. Després, es realitza un estudi sobre l'emprenedoria a Xile, enfocat en petites i mitjanes empreses que participen en tres Centres de Desenvolupament de Negocis del Servei de Cooperació Tècnica (SERCOTEC), de tres comunes representatives de tres nivells socioeconòmics del país (Estació Central, La Florida, i Ñuñoa), a la ciutat capital de Santiago; el Fons de Solidaritat i Inversió Social (FOSIS); l'Associació d'Emprenedors de Xile (ASECH); i, el Ministeri de Ciència, Tecnologia, Coneixement i Innovació (MinCiencia), a través d'entrevistes als directors de cada institució i enquestes a emprenedors dels Centres de Desenvolupament de Negocis. Els resultats principals d'aquest estudi es van dividir en categories: perfil de l'emprenedor, urgències de l'emprenedoria, la funció del disseny i ecosistema de l'emprenedoria i innovació. Aquestes categories van descobrir que la figura del dissenyador sol estar limitada a funcions bàsiques d'estètica i comunicació i es coneix molt poc sobre els beneficis empresarials del Disseny. Per això, és crucial educar i difondre coneixement entorn del rol del dissenyador i la seua funció des de la gestió empresarial del Disseny que el situa més enllà de l'ordre creatiu en l'àrea formal i artística en una posició estretament vinculada a l'àrea de l'economia. / Moreno Muñoz, C. (2022). El diseño como motor de innovación e infraestructura para pequeñas y medianas empresas en Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182166

Die Thematik der Strategieberatung in kleinen und mittleren Unternehmen (KMU) hat in der Managementforschung bisher wenig Beachtung gefunden und dies obwohl jenem Forschungsfeld hohe Relevanz attestiert wird. Die vorliegende Arbeit adressiert genau dieses Forschungsdesiderat. Im Rahmen einer explorativen, qualitativ-empirischen Studie wird beleuchtet, inwieweit KMU-Geschäftsführer (KMU-GF) Unternehmensberatung zur strategischen Unternehmensführung in Anspruch nehmen, ob diesbezüglich unterschiedliche Typen existieren und wodurch sich die entsprechenden Verhaltensweisen der KMU-GF begründen. Für die Analyse, weshalb KMU-GF Strategieberatung nutzen bzw. nicht nutzen, wird eine sozio-kognitive Perspektive eingenommen, die kognitive Strukturen sowie kognitive Prozesse als Auslöser von Verhalten untersucht und dabei auch die Rolle von Kontextfaktoren berücksichtigt. Ergänzend werden Einblicke in die Denk- und Verhaltensweisen von KMU-GF hinsichtlich der Themen Unternehmensberatung allgemein und strategische Unternehmensführung geboten.

No description available.

Die Thematik der Strategieberatung in kleinen und mittleren Unternehmen (KMU) hat in der Managementforschung bisher wenig Beachtung gefunden und dies obwohl jenem Forschungsfeld hohe Relevanz attestiert wird. Die vorliegende Arbeit adressiert genau dieses Forschungsdesiderat. Im Rahmen einer explorativen, qualitativ-empirischen Studie wird beleuchtet, inwieweit KMU-Geschäftsführer (KMU-GF) Unternehmensberatung zur strategischen Unternehmensführung in Anspruch nehmen, ob diesbezüglich unterschiedliche Typen existieren und wodurch sich die entsprechenden Verhaltensweisen der KMU-GF begründen. Für die Analyse, weshalb KMU-GF Strategieberatung nutzen bzw. nicht nutzen, wird eine sozio-kognitive Perspektive eingenommen, die kognitive Strukturen sowie kognitive Prozesse als Auslöser von Verhalten untersucht und dabei auch die Rolle von Kontextfaktoren berücksichtigt. Ergänzend werden Einblicke in die Denk- und Verhaltensweisen von KMU-GF hinsichtlich der Themen Unternehmensberatung allgemein und strategische Unternehmensführung geboten.