<p>Nowadays an increasing number of people consume, share, and interact with information online. This results in posting and counter-posting on online media by different ideological groups on various polarized topics. Consequently, online media has become the primary platform for political and social influencers to directly interact with the citizens and share their perspectives, views, and stances with the goal of gaining support for their actions, bills, and legislation. Hence, understanding the perspectives and the influencing strategies in online media texts is important for an individual to avoid misinformation and improve trust between the general people and the influencers and the authoritative figures such as the government.</p> <p><br></p> <p>Automatically understanding the perspectives in online media is difficult because of two major challenges. Firstly, the proper grammar or mechanism to characterize the perspectives is not available. Recent studies in Natural Language Processing (NLP) have leveraged resources from social science to explain perspectives. For example, Policy Framing and Moral Foundation Theory are used for understanding how issues are framed and the moral appeal expressed in texts to gain support. However, these theories often fail to capture the nuances in perspectives and cannot generalize over all topics and events. Our research in this dissertation is one of the first studies that adapt social science theories in Natural Language Processing for understanding perspectives to the extent that they can capture differences in ideologies or stances. The second key challenge in understanding perspectives in online media texts is that annotated data is difficult to obtain to build automatic methods to detect the perspectives, that can generalize over the large corpus of online media text on different topics. To tackle this problem, in this dissertation, we used weak sources of supervision such as social network interaction of users who produce and interact with the messages, weak human interaction, or artificial few-shot data using Large Language Models. </p> <p><br></p> <p>Our insight is that various tasks such as perspectives, stances, sentiments toward entities, etc. are interdependent when characterizing online media messages. As a result, we proposed approaches that jointly model various interdependent problems such as perspectives, stances, sentiments toward entities, etc., and perform structured prediction to solve them jointly. Our research findings showed that the messaging choices and perspectives on online media in response to various real-life events and their prominence and contrast in different ideological camps can be efficiently captured using our developed methods.</p>

No description available.

No description available.

[pt] Esta dissertação discute técnicas para automaticamente analisar, comparar e recomendar conferências, usando dados bibliográficos. Apresenta uma implementação das técnicas propostas e descreve experimentos com os dados extraídos de uma versão triplificada do repositório DBLP. A análise de conferências baseia-se em medidas estatísticas e medidas para a análises de redes sociais aplicadas à rede de coautoria das conferências. As técnicas para comparar conferências exploram um conjunto de medidas de similaridades como, por exemplo, o coeficiente de similaridade de Jaccard, a similaridade por correlação de Pearson e o Cosseno, além de uma nova medida de similaridade baseada em comunidades de coautores. As medidas para calcular similaridade entre conferências são usadas em um sistema de recomendação baseado na estratégia de filtragem colaborativa. Finalmente, a dissertação introduz duas técnicas para recomendar conferências a um determinado autor, usando uma medida de relação entre autores. A primeira alternativa usa o índice de Katz, que pode ser computacionalmente lento para grandes grafos, enquanto a segunda adota uma aproximação do índice de Katz, que mostrou ser computacionalmente mais eficiente. Os experimentos sugerem que as melhores técnicas são: a técnica de comparação de conferências que utiliza a nova medida de similaridade baseada em comunidades de coautores; e a técnica para recomendação de conferências que explora os autores mais relacionados na rede de coautores. / [en] This dissertation discusses techniques to automatically analyze, compare and recommend conferences, using bibliographic data, outlines an implementation of the proposed techniques and describes experiments with data extracted from a triplified version of the DBLP repository. Conference analysis applies statistical and social network analysis measures to the co-authorship network. The techniques for comparing conferences explore familiar similarity measures, such as the Jaccard similarity coefficient, the Pearson correlation similarity and the cosine similarity, and a new measure, the co-authorship network communities similarity index. These similarity measures are used to create a conference recommendation system based on the Collaborative Filtering strategy. Finally, the work introduces two techniques for recommending conferences to a given prospective author based on the strategy of finding the most related authors in the co-authorship network. The first alternative uses the Katz index, which can be quite costly for large graphs, while the second one adopts an approximation of the Katz index, which proved to be much faster to compute. The experiments suggest that the best performing techniques are: the technique for comparing conferences that uses the new similarity measure based on co-authorship communities; and the conference recommendation technique that explores the most related authors in the co-authorship network.

Studien syftade till att undersöka förekomsten samt utformningen av samarbeten mellan kriminella nätverk, samt vad dessa aspekter har för betydelse för brottsligheten. Vidare ämnade studien att kvalitativt undersöka de kriminella nätverkens penningtransaktioner till utlandet, samt hur dessa kunde kopplas till tidigare forskning, med avsikt att få en djupare förståelse kring internationell ekonomisk brottslighet. Centralt för detta arbete var det material som undersöktes i form av domslut, med tillhörande förundersökningsprotokoll, gällande valutaväxlingskontoret World Exchange. Den valda metoden social nätverksanalys (SNA) användes för att kartlägga nätverkspositioner och deras relationer. En kvalitativ analys applicerades beträffande de internationella transaktionerna som fördjupades med hjälp av den tillgängliga Encrochatbevisningen. Resultaten visade på att det förekommer en viss grad av gruppöverskridande brottsliga samarbeten - nexus - mellan de studerade nätverken. De mer tongivande nätverken, inom kontexten för transaktionerna inom World Exchange, påvisades även inneha en central position gällande de ekonomiska transaktioner som överfördes till utlandet. / The study aimed to investigate the existence and design of nexus between criminal networks and what significance these aspects have for criminality. Furthermore, the study aimed to qualitatively examine the criminal networks money transactions abroad, and how these could be linked to previous research, with the intention of gaining a deeper understanding of international economic crime. Central to this work was the material examined in the form of verdicts, with accompanying preliminary investigation protocols, concerning the currency exchange office World Exchange. The chosen method Social Network Analysis (SNA) was used to map network positions and their relationships. A qualitative analysis was applied to the international transactions that were deepened using the available Encrochats. The results showed that there is a certain degree of cross-group criminal cooperation - nexus - between the studied networks. Additionally, the results exhibited that the more dominant networks, within the context of the transactions within World Exchange, also held a central position regarding the financial transactions transferred abroad.

Tesis por compendio / [EN] The dilemma of development and sustainability in the local context generates multiple interests and concerns. This dissertation arises from the challenge proposed by both concepts in the framework of decision making for urban planning. Its development has been guided by two main motivations. The first and most important is to discuss sustainable development in a context where little had been said, responding to how to improve the practices used for the prioritisation of actions during the planning stages of local development projects, taking as a case study the city of Cartagena de Indias (Colombia). The second, on the other hand, responds to the interest of contributing to the field of multicriteria decision making techniques. The objective is to design a methodology to help those responsible for territorial planning to evaluate development strategies and projects. In particular, it focuses on the participation of different stakeholders and on the approach to sustainable local development. Therefore, the general research question is: how can a participatory multicriteria methodology help to evaluate local development projects with a sustainable approach? To answer this research question the present dissertation, of an exploratory and descriptive nature, has been designed, and developed from the application of three cases of iterative and complementary studies. The objective has been to propose a framework that systematically allows the taking of decisions and the integration of diverse positions, without trying to find a unique solution with the best decision model. The proposed methodology has been developed from the combination of two techniques known from the field of Operations Research, Analytic Network Process (ANP) and Social Network Analysis (SNA). SNA is used to find out how the network of actors related to a problem is structured, to study and evaluate the relationships between the actors that make it up, to determine their degree of cohesion, the actors in the most relevant positions and the existing structural gaps. All of this permits the selection of participants in the decision making process carried out through ANP. ANP is a wellknown multicriteria decision method, which provides a framework for addressing decision making or problem assessment. It defines a prioritisation model as a network with complex, interdependent and feedback relationships between elements. The elements represent characteristics, requirements, conditions or criteria related to a problem, as well as possible alternative solutions. ANP is used to discover the opinions of the participants, to obtain their decision profiles and to reach a consensus on the prioritisation of projects and strategies. Additionally, this methodological proposal, based on the SNA-ANP combination, can be completed with other techniques, for example, geographic information systems to add some components that improve the decision. The results suggest that this SNA-ANP methodology is a novel and useful combination for evaluating local development plans with a multicriteria, sustainable and participatory approach. The results establish a basis for proposing new applications and generating new discussions with the local administration and other actors. With the inclusion of the local and sustainable development approach in the decision framework, throughout this dissertation, the value of different heritages is highlighted, as is the promotion of a more adapted strategic planning and the recognition and inclusion of multiple groups of actors. In addition, the use of practical and replicable methodologies that account for the results is promoted, to be applied at different scales, in order to improve planning and prioritisation of actions. The proposal has considered the dimensions of sustainability in decision models, the active participation of decision-makers and a better selection of participants. In short, it has facilitated the construction of a more participatory decision making process. Finally, it also allows us to explore future applications and to continue the discussion related to the problem of decision making during the planning and evaluation stages of strategic projects, whether for local sustainable development or for other types of objectives. / [ES] El dilema del desarrollo y la sostenibilidad en el contexto local genera múltiples intereses e inquietudes. Esta disertación surge entorno al desafío propuesto por ambos conceptos en el marco de la toma de decisiones para la planeación urbana. Su desarrollo se ha orientado a partir de dos motivaciones principales. La primera y más importante es discutir sobre desarrollo sostenible en un contexto en el que se había hablado poco, respondiendo a cómo mejorar las prácticas utilizadas para la priorización de acciones durante las etapas de planeación de proyectos de desarrollo local, tomando como objeto de estudio la ciudad de Cartagena de Indias (Colombia). La segunda, por su parte, responde al interés por contribuir en el campo de las técnicas de toma de decisiones multicriterio. El objetivo es diseñar una metodología para ayudar a los responsables de la planificación territorial a evaluar estrategias y proyectos de desarrollo. En particular, se centra en la participación de diferentes partes interesadas y en el enfoque al desarrollo local sostenible. Por lo tanto, la pregunta general de investigación es: ¿Cómo puede una metodología multicriterio participativa ayudar a evaluar proyectos de desarrollo local con un enfoque sostenible? Para responder a esta pregunta de investigación se ha diseñado la presente disertación, de naturaleza exploratoria y descriptiva, desarrollada a partir de la aplicación de tres casos de estudios iterativos y complementarios. El objetivo ha sido proponer un marco que de forma sistemática permita tomar decisiones e integrar diversas posiciones, sin pretender hallar una solución única con el mejor modelo de decisión. La metodología propuesta se ha construido a partir de la combinación de dos técnicas conocidas del campo de la Investigación de Operaciones, el Proceso Analítico en Red (ANP) y el Análisis de Redes Sociales (SNA). El SNA se utiliza para conocer cómo se estructura la red de actores relacionados con un problema, estudiar y evaluar las relaciones entre los actores que la componen, determinar su grado de cohesión, los actores en posiciones más relevantes y los vacíos estructurales existentes. Todo ello permite seleccionar a los participantes en el proceso de toma de decisiones realizado a través del ANP. El ANP es un conocido método de decisión multicriterio, que proporciona un marco para abordar la toma de decisiones o la evaluación de problemas. Define un modelo de priorización como una red con relaciones complejas, interdependientes y retroalimentadas entre elementos. Los elementos representan características, requerimientos, condiciones o criterios relacionados con un problema, así como las posibles alternativas de solución. El ANP se utiliza para conocer las opiniones de los participantes, obtener sus perfiles de decisión y alcanzar un consenso sobre la priorización de proyectos y estrategias. Adicionalmente, esta propuesta metodológica, basada en la combinación SNA-ANP, se puede completar con otras técnicas, por ejemplo, los sistemas de información geográfica para agregar algunos componentes que mejoren la decisión. Los resultados sugieren que esta metodología SNA-ANP, es una combinación novedosa y útil para evaluar planes de desarrollo local con un enfoque multicriterio, sostenible y participativo. Los resultados establecen una base para proponer nuevas aplicaciones y generar nuevas discusiones con la administración local y otros actores. Con la inclusión del enfoque del desarrollo local y sostenible en el marco de las decisiones, a lo largo de esta disertación, se resalta el valor de distintos patrimonios, la promoción de una planeación estratégica más adaptada y el reconocimiento e inclusión de múltiples grupos de actores. Además, se promueve el uso de metodologías prácticas y replicables que den cuenta de los resultados, para ser aplicadas a diferentes escalas, con el fin de mejorar la planeación y la priorización de acciones. La propuesta ha considerado las dimensiones de la sostenibilidad en los modelos de decisión, la participación activa de los decisores y una mejor selección de los participantes. En síntesis, ha facilitado la construcción de un proceso de decisión más participativo. Finalmente, también permite explorar futuras aplicaciones y continuar la discusión relacionada con el problema de la toma de decisiones durante las etapas de planeación y evaluación de proyectos estratégicos sean para el desarrollo local sostenible o para otro tipo de objetivos. / [CA] El dilema del desenvolupament i la sostenibilitat en el context local genera múltiples interessos i inquietuds. Aquesta dissertació sorgeix entorn al desafiament proposat per ambdós conceptes en el marc de la presa de decisions per a la planificació urbana. El seu desenvolupament s'ha orientat a partir de dues motivacions principals. La primera i més important és discutir sobre desenvolupament sostenible en un context en què s'havia parlat poc, responent a com millorar les pràctiques utilitzades per a la priorització d'accions durant les etapes de planificació de projectes de desenvolupament local, prenent com a objecte d'estudi la ciutat de Cartagena d'Índies (Colòmbia). La segona, per la seva banda, respon a l'interès per contribuir en el camp de les tècniques de presa de decisions multicriteri. L'objectiu és dissenyar una metodologia per ajudar els responsables de la planificació territorial a avaluar estratègies i projectes de desenvolupament. En particular, es centra en la participació de diferents parts interessades i en l'enfocament al desenvolupament local sostenible. Per tant, la pregunta general d'investigació és: Com pot una metodologia multicriteri participativa ajudar a avaluar projectes de desenvolupament local amb un enfocament sostenible? Per respondre a aquesta pregunta de recerca s'ha dissenyat la present dissertació, de naturalesa exploratòria i descriptiva, desenvolupada a partir de l'aplicació de tres casos d'estudi iteratius i complementaris. L'objectiu ha estat proposar un marc que de forma sistemàtica permeti prendre decisions i integrar diverses posicions, sense pretendre trobar una solució única amb el millor model de decisió. La metodologia proposada s'ha construït a partir de la combinació de dues tècniques conegudes del camp de la Investigació d'Operacions, el Procés Analític en Xarxa (ANP) i l'anàlisi de xarxes socials (SNA). El SNA s'utilitza per conèixer com s'estructura la xarxa d'actors relacionats amb un problema, estudiar i avaluar les relacions entre els actors que la componen, determinar el seu grau de cohesió, els actors en posicions més rellevants i els buits estructurals existents. Tot això permet seleccionar els participants en el procés de presa de decisions realitzat a través de l'ANP. L'ANP és un conegut mètode de decisió multicriteri, que proporciona un marc per abordar la presa de decisions o l'avaluació de problemes. Defineix un model de priorització com una xarxa amb relacions complexes, interdependents i retroalimentades entre elements. Els elements representen característiques, requeriments, condicions o criteris relacionats amb un problema, així com les possibles alternatives de solució. El ANP s'utilitza per conèixer les opinions dels participants, obtenir els seus perfils de decisió i arribar a un consens sobre la priorització de projectes i estratègies. Addicionalment, aquesta proposta metodològica, basada en la combinació SNA-ANP, es pot completar amb altres tècniques, per exemple, els sistemes d'informació geogràfica per afegir alguns components que millorin la decisió. Els resultats suggereixen que aquesta metodologia SNA-ANP, és una combinació innovadora i útil per avaluar plans de desenvolupament local amb un enfocament multicriteri, sostenible i participatiu. Els resultats estableixen una base per proposar noves aplicacions i generar noves discussions amb l'administració local i altres actors. Amb la inclusió de l'enfocament del desenvolupament local i sostenible en el marc de les decisions, al llarg d'aquesta dissertació, es ressalta el valor de diferents patrimonis, la promoció d'una planificació estratègica més adaptada i el reconeixement i inclusió de múltiples grups d'actors . A més, es promou l'ús de metodologies pràctiques i replicables que donin compte dels resultats, per ser aplicades a diferents escales, per tal de millorar la planificació i la priorització d'accions. La proposta ha considerat les dimensions de la sostenibilitat en els models de decisió, la participació activa dels decisors i una millor selecció dels participants. En síntesi, ha facilitat la construcció d'un procés de decisió més participatiu. Finalment, també permet explorar futures aplicacions i continuar la discussió relacionada amb el problema de la presa de decisions durant les etapes de planificació i avaluació de projectes estratègics siguin per al desenvolupament local sostenible o per a un altre tipus d'objectius. / Gonzalez Urango, HK. (2020). A participatory multicriteria approach to evaluate strategic projects for local sustainable development [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149490 / Compendio

[ES] La participación pública fue introducida como concepto por Naciones Unidas en la Declaración de Río sobre Medioambiente y Desarrollo en 1992. A partir de ahí se considera esencial que los interesados locales participen en los procesos de toma de decisiones relativas a políticas públicas de desarrollo local de su región, ya que se supone que los resultados de estas intervenciones han de dar respuesta a sus intereses y necesidades. La selección de estos interesados clave es crítica para asegurar la viabilidad, legitimidad y el éxito del proceso participativo, ya que es esencial lograr resultados respaldados por un amplio consenso. Por el contrario, si falla la colaboración entre las autoridades y los interesados, se pierde la confianza de éstos y las probabilidades de fracaso de las propuestas llevadas a cabo son muy altas. Para la selección de los interesados hay que tener en cuenta: su motivación o interés en participar en el proceso, su conocimiento, preferencias, preocupaciones y expectativas sobre el problema y el proceso de toma de decisiones. En esta tesis se desarrolla un proceso participativo, basado en un caso de estudio, en el que se selecciona un núcleo decisor que ayude a las autoridades competentes a decidir cuáles son las áreas de inversión que más contribuyen a satisfacer los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). El caso de estudio se centra en el análisis y priorización de las necesidades de desarrollo de la Región del Meta (Colombia). La investigación se realiza en tres fases. En la primera fase se plantea el problema, los objetivos y la metodología de investigación. En la segunda fase se desarrolla un proceso de selección y análisis de interesados para seleccionar un núcleo decisor. En la tercera fase se identifican y analizan las necesidades de la Región del Meta y se priorizan en función del grado de satisfacción de los ODS. En el trabajo se introduce la técnica Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL), adaptado de modo novedoso, para su uso en el análisis de grupos de interés; una nueva propuesta de análisis de influencia, basada en categorías (Ratings) y Análisis de Redes Sociales. Se presenta un análisis comparativo de los resultados obtenidos por los diferentes métodos de análisis de interesados, se discuten sus ventajas y desventajas y se selecciona el núcleo decisor. Para priorizar las necesidades más sentidas de la Región, materializadas en trece áreas de inversión, se estudia cómo invertir en cada área satisface los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). Para ello se emplean dos técnicas de toma de decisiones multicriterio: El Proceso Analítico Jerárquico (AHP por sus siglas en inglés) y el Proceso Analítico en Red (ANP por sus siglas en inglés). El ANP estudia las dependencias y la retroalimentación entre los elementos de la red. Como la aplicación práctica de ANP resulta compleja, se ha integrado el ANP con DEMATEL, tal y como se describe en la literatura. La metodología y los resultados de esta tesis se pueden reproducir en futuros procesos participativos porque ayuda a identificar interesados y seleccionar un grupo decisor, representativo de los actores de una región o área geográfica, y también a identificar y evaluar necesidades de desarrollo de la región objeto de estudio, teniendo en cuenta las opiniones de los interesados identificados. / [CA] La participació pública va ser introduïda com a concepte per Nacions Unides en la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament a 1992. A partir d'aquí es considera essencial que els interessats locals participin en els processos de presa de decisions relatives a polítiques públiques de desenvolupament local de la seva regió, ja que se suposa que els resultats d'aquestes intervencions han de donar resposta als seus interessos i necessitats. La selecció d'aquests interessats clau és crítica per assegurar la viabilitat, legitimitat i l'èxit de l'procés participatiu, ja que és essencial aconseguir resultats recolzats per un ampli consens. Per contra, si falla la col·laboració entre les autoritats i els interessats, es perd la confiança d'aquests i les probabilitats de fracàs de les propostes dutes a terme són molt altes. Per a la selecció dels interessats cal tenir en compte: la seva motivació o interès en participar en el procés, el seu coneixement, preferències, preocupacions i expectatives sobre el problema i el procés de presa de decisions. En aquesta tesi es desenvolupa un procés participatiu, basat en un cas d'estudi, en el qual es selecciona un nucli decisor que ajudi les autoritats competents a decidir quines són les àrees d'inversió que més contribueixen a satisfer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS ). El cas d'estudi se centra en l'anàlisi i priorització de les necessitats de desenvolupament de la Regió de l'Meta (Colòmbia). La investigació es realitza en tres fases. En la primera fase es planteja el problema, els objectius i la metodologia d'investigació. En la segona fase es desenvolupa un procés de selecció i anàlisi d'interessats per a seleccionar un nucli decisor. A la tercera fase s'identifiquen i analitzen les necessitats de la Regió de l'Meta i es prioritzen en funció de el grau de satisfacció dels ODS. En el treball s'introdueix la tècnica Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL), adaptat de manera nova, per al seu ús en l'anàlisi de grups d'interès; una nova proposta d'anàlisi d'influència, basada en categories (ràtings) i Anàlisi de Xarxes Socials. Es presenta una anàlisi comparativa dels resultats obtinguts pels diferents mètodes d'anàlisi d'interessats, es discuteixen els avantatges i desavantatges i se selecciona el nucli decisori. Per prioritzar les necessitats més sentides de la Regió, materialitzades en tretze àrees d'inversió, s'estudia com invertir en cada àrea satisfà els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per a això s'empren dues tècniques de presa de decisions multicriteri: El Procés Analític Jeràrquic (AHP per les sigles en anglès) i el Procés Analític en Xarxa (ANP per les sigles en anglès). L'ANP estudia les dependències i la retroalimentació entre els elements de la xarxa. Com l'aplicació pràctica de ANP resulta complexa, s'ha integrat el ANP amb DEMATEL, tal com es descriu a la literatura. La metodologia i els resultats d'aquesta tesi es poden reproduir en futurs processos participatius perquè ajuda a identificar interessats i seleccionar un grup decisori, representatiu dels actors d'una regió o àrea geogràfica, i també a identificar i avaluar necessitats de desenvolupament de la regió objecte d'estudi, tenint en compte les opinions dels interessats identificats. / [EN] Public participation was introduced as a concept by the United Nations in the Rio Declaration on Environment and Development in 1992. Since then, it is considered essential for local stakeholders to participate in decision-making processes related to local development public policies in their region, since the results of these interventions are supposed to respond to their interests and needs. The selection of these key stakeholders is critical to ensure the viability, legitimacy, and success of the participatory process, as it is essential to achieve results supported by a broad consensus. On the contrary, if collaboration between the authorities and stakeholders fails, the trust of the latter is lost and the probability of failure of the proposals carried out is very high. For the selection of stakeholders, it is necessary to take into account: their motivation or interest in participating in the process, their knowledge, preferences, concerns and expectations about the problem and the decision-making process. This thesis develops a participatory process, based on a case study, in which a core decision-maker is selected to help the competent authorities decide which investment areas contribute most to meeting the Sustainable Development Goals (SDGs). The case study focuses on the analysis and prioritization of the development needs of the Meta Region (Colombia). The research is conducted in three phases. In the first phase, the problem, objectives, and research methodology are set out. In the second phase, a stakeholder selection and analysis process is developed to select a core decision-maker. In the third phase, the needs of the Meta Region are identified and analyzed and prioritized according to the degree of satisfaction of the SDGs. The paper introduces the Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL) technique, adapted in a novel way, for use in stakeholder analysis; a new proposal for influence analysis, based on categories (ratings) and Social Network Analysis. A comparative analysis of the results obtained by the different stakeholder analysis methods is presented, their advantages and disadvantages are discussed, and the core decision maker is selected. To prioritize the most felt needs of the Region, materialized in thirteen investment areas, it is studied how investing in each area satisfies the Sustainable Development Goals (SDGs). Two multi-criteria decision-making techniques are used: the Analytical Hierarchical Process (AHP) and the Analytical Network Process (ANP). The ANP studies the dependencies and feedback between network elements. As the practical application of ANP is complex, ANP has been integrated with DEMATEL, as described in the literature. The methodology and results of this thesis can be replicated in future participatory processes because it helps to identify stakeholders and select a decision-making group, representative of the actors of a region or geographic area, and also to identify and evaluate development needs of the region under study, taking into account the opinions of the identified stakeholders. / León Camargo, A. (2021). Planteamiento de un proceso participativo para la propuesta y priorización de proyectos de desarrollo regional. Caso de estudio Departamento del Meta en Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/174853

The National Center for Complementary and Integrated Health, National Institutes of Health, U.S. Department of Health and Human Services, has highlighted a need for research to better understand the usage of complementary and alternative medicine practices. The purpose of this study was to investigate the flow of complementary and alternative medicine information among yoga practitioners. The study consisted of 51 yoga practitioners from 7 yoga studio locations. This mixed-methods study used interviews, surveys, and field notes to collect data. Content and social network analyses provided supporting evidence for Rogers' diffusion of innovations theory and Granovetter's strength of weak ties theory. Key findings included a preference for face-to-face communications, students having both strong and weak relationship ties to directors and instructors, and yoga being the top recommended practice. The study suggested that yoga practitioners related to complementary and alternative medicine information through the lens of their friends and relatives, sought information from trusted sources, and used this information to determine which practices were right for them to pursue.

Today's environment is filled with the proliferation of cyber-attacks that result in losses for organizations and individuals. Hackers often use compromised websites to distribute malware, making it difficult for individuals to detect. The impact of clicking through a link on the Internet that is malware infected can result in consequences such as private information theft and identity theft. Hackers are also known to perpetrate cyber-attacks that result in organizational security breaches that adversely affect organizations' finances, reputation, and market value. Risk management approaches for minimizing and recovering from cyber-attack losses and preventing further cyber-attacks are gaining more importance. Many studies exist that have increased our understanding of how individuals and organizations are motivated to reduce or avoid the risks of security breaches and cyber-attacks using safeguard mechanisms. The safeguards are sometimes technical in nature, such as intrusion detection software and anti-virus software. Other times, the safeguards are procedural in nature such as security policy adherence and security awareness and training. Many of these safeguards fall under the risk mitigation and risk avoidance aspects of risk management, and do not address other aspects of risk management, such as risk transfer. Researchers have argued that technological approaches to security risks are rarely sufficient for providing an overall protection of information system assets. Moreover, others argue that an overall protection must include a risk transfer strategy. Hence, there is a need to understand the risk transfer approach for managing information security risks. Further, in order to effectively address the information security puzzle, there also needs to be an understanding of the nature of the perpetrators of the problem – the hackers. Though hacker incidents proliferate the news, there are few theory based hacker studies. Even though the very nature of their actions presents a difficulty in their accessibility to research, a glimpse of how hackers perpetrate attacks can be obtained through the examination of their knowledge sharing behavior. Gaining some understanding about hackers through their knowledge sharing behavior may help researchers fine-tune future information security research. The insights could also help practitioners design more effective defensive security strategies and risk management efforts aimed at protecting information systems. Hence, this dissertation is interested in understanding the hackers that perpetrate cyber-attacks on individuals and organizations through their knowledge sharing behavior. Then, of interest also is how individuals form their URL click-through intention in the face of proliferated cyber risks. Finally, we explore how and why organizations that are faced with the risk of security breaches, commit to cyberinsurance as a risk management strategy. Thus, the fundamental research question of this dissertation is: how do individuals and organizations manage information security risks?

Subject of information entity is one of the fundamental concepts in the field of information science. Subject of any document represents its intellectual potential -- 'aboutness' of the document. Traditionally, subject (along with title and author) is the one of three major ways to access information, so subject metadata plays a central role in this process and the role is constantly growing. Previous research concluded that the larger bibliographic database is, the richer subject vocabularies and classification schemes are needed to support information discovery. Further, a high proportion of information objects are unretrievable without subject headings in metadata records. This exploratory study provides the analysis of the subject metadata in MARC 21 bibliographic records created in 2020; and develops understanding of the level and patterns of 'aboutness' representation in the MARC 21 bibliographic records. Study also examines how these records apply the recent RDA and MARC21 guidelines and features intended to support functionality in a Linked Data environment. Methods of Social Network Analysis were applied along with content analysis, to answer research questions of this study. Suggestions for future research, implications for education, and practical recommendations for library metadata creation and management are discussed.