[ES] El presente trabajo aborda tres elementos que contribuyen de forma consistente a la mejora de la competitividad de las empresas: la innovación, el portfolio de relaciones, la competencia relacional. El portfolio de relaciones abarca los vínculos establecidos por la empresa con otros agentes del entorno y la coloca en un contexto de red frente a los mismos. La gestión efectiva de dicha red de relaciones permite el acceso a una serie de recursos tangibles e intangibles que la empresa puede conjugar con sus recursos internos para mejorar sus acciones de innovación. El objetivo abordado mediante esta investigación es analizar el efecto del portfolio de relaciones, creado a partir de una red de conocimiento, sobre la innovación de la empresa y, además, estudiar en qué medida la competencia relacional (network competence) de las empresas analizadas media la relación antes mencionada. El trabajo empírico se ha realizado sobre la población de bodegas adscritas al Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida Alicante. Las principales conclusiones que se derivan del estudio son: a) el portfolio de relaciones es parte del capital social de la empresa y representa una fuente de recursos y conocimientos externos que enriquece el conjunto de inputs para el proceso innovador de la empresa; b) la contribución fundamental de la competencia relacional radica en la puesta en valor y la gestión a largo plazo del portfolio de relaciones, con la consecuente aportación de valor a la empresa mediante las relaciones de intercambio de basadas en confianza y buenas prácticas. Los resultados obtenidos muestran que el portfolio de relaciones de las bodegas influye positivamente sobre los tres tipos de innovación contemplados y que la competencia relacional ejerce un efecto mediador parcial complementario sobre la relación antes mencionada. Asimismo, dichos resultados han permitido la formulación de una serie de recomendaciones a nivel de bodega y a nivel agregado. Por último, a partir de las limitaciones presentadas, se han propuesto algunas líneas futuras de investigación para atender dichos desafíos. / [CA] Este treball aborda tres elements que contribueixen de manera consistent a la millora de la competitivitat de les empreses: la innovació, el portfolio de relacions, la competència relacional. El portfolio de relacions abasta els vincles establits per l'empresa amb altres agents de l'entorn i la col·loca en un context de xarxa enfront d'aquests. La gestió efectiva d'aquesta xarxa de relacions permet l'accés a una sèrie de recursos tangibles i intangibles que l'empresa pot conjugar amb els seus recursos interns per a millorar les seues accions d'innovació. L'objectiu abordat mitjançant aquesta investigació és analitzar l'efecte del portfolio de relacions, creat a partir d'una xarxa de coneixement, sobre la innovació de l'empresa i, a més, estudiar en quina mesura la competència relacional (network competence) de les empreses analitzades mitjana la relació abans esmentada. El treball empíric s'ha realitzat sobre la població de cellers adscrits al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Alacant. Les principals conclusions que es deriven de l'estudi són: a) el portfolio de relacions és part del capital social de l'empresa i representa una font de recursos i coneixements externs que enriqueix el conjunt d'inputs per al procés innovador de l'empresa; b) la contribució fonamental de la competència relacional radica en la posada en valor i la gestió a llarg termini del portfolio de relacions, amb la conseqüent aportació de valor a l'empresa mitjançant les relacions d'intercanvi de basades en confiança i bones pràctiques. Els resultats obtinguts mostren que el portfolio de relacions dels cellers influeix positivament sobre els tres tipus d'innovació contemplats i que la competència relacional exerceix un efecte mediador parcial complementari sobre la relació abans esmentada. Així mateix, aquests resultats han permés la formulació d'una sèrie de recomanacions en l'àmbit de celler i a nivell agregat. Finalment, a partir de les limitacions presentades, s'han proposat algunes línies futures d'investigació per a atendre aquests desafiaments. / [EN] This work addresses three elements that systematically contribute to improving the competitiveness of companies: innovation, the relationship portfolio and relational competence. The relationship portfolio encompasses the links established by the company with other actors in the environment and places it in a network context vis-à-vis them. The effective management of this network of relationships provides access to a series of tangible and intangible resources that the company can combine with its internal resources to improve its innovation actions. This research aims to analyse the effect of the relationship portfolio, created from a knowledge network, on the company's innovation and, in addition, to study to what extent the relational competence (network competence) of the companies analysed mediates the relationship, as mentioned earlier. The empirical work has been carried out on the population of wineries belonging to the Regulatory Council of the Alicante Protected Designation of Origin. The main conclusions drawn from the study are: a) the relationship portfolio is part of the company's social capital and represents a source of external resources and knowledge that enriches the set of inputs for the company's innovation process; b) the fundamental contribution of relational competence lies in the enhancement and long-term management of the relationship portfolio, with the consequent contribution of value to the company through exchange relationships based on trust and good practices. The results show that the portfolio of winery relationships positively influences the three types of innovation considered. Likewise, they show that relational competence exerts a complementary partial mediating effect on the relationship above. Furthermore, these results have allowed the formulation of a series of recommendations at the winery and aggregate levels. Finally, based on the limitations presented, some future lines of research have been proposed to address these challenges. / Este trabajo se ha realizado con la ayuda económica de la Universitat Politècnica de València a través de la convocatoria de Contratos Predoctorales para la Formación de Doctores de la Universitat Politècnica de València – Subprograma 1 (PAID-01-08), con el proyecto titulado “Establecimiento de redes y flujos de conocimiento en clústeres empresariales. Un análisis de su influencia desde la perspectiva del Social Network Analysis”. / Fota, AE. (2024). Redes e innovación en el sector vitivinícola de Alicante. El rol mediador de la competencia relacional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206197

[ES] Los avances tecnológicos de los últimos años han permitido la aparición de nuevas fuentes de datos y con ello, el almacenamiento de grandes cantidades de datos o `Big Data' se ha cobrado cada vez mayor importancia. Cada vez más y más estudios científicos utilizan estas fuentes de `Big Data' para tratar de mejorar el entendimiento en diversos campos científicos. En la economía del turismo ya se han utilizado muchas de estas fuentes para predecir el comportamiento de variables reales. En turismo, la utilidad de estas nuevas fuentes de datos reside en que pueden ayudar a entender el comportamiento de los turistas, desde sus patrones espaciotemporales hasta qué atracciones y actividades son las más populares en el destino, y por tanto, pueden ayudar en la toma de decisiones de los agentes económicos. Por tanto, esta tesis intenta entender mejor cuáles son las fuentes de Big Data que resultan más útiles a la hora de lidiar con variables turísticas y además proponer mejoras metodológicas para que dichas fuentes se puedan aplicar al campo del turismo rural, y más concretamente, a la predicción de turistas. En esta tesis se presentan varios avances en este aspecto: Primero, una clasificación de fuentes de datos que genera todo turista durante su proceso turístico y que componen su huella digital. Después, respecto a esta clasificación, se escoge Google Trends como la fuente más adecuada para ayudar a predecir la demanda turística, pero se encuentran problemas de precisión, que son demostrados y ejemplificados. Más adelante, se demuestra cómo se genera este error de precisión a través del proceso de muestreo de GT y se proponen soluciones para aliviar este error, a saber, obteniendo más extracciones y utilizando su media. Finalmente, este método se pone a prueba para la predicción de pernoctaciones mensuales en alojamientos de turismo rural en España. En resumen, la contribución que esta tesis pretende hacer es aportar una mayor comprensión de las fuentes de Big Data y ayudar a generar buenas prácticas en el uso de las mismas para que se puedan aplicar a la predicción de variables reales en el turismo rural, de forma que agilice y mejore la toma de decisiones de los agentes económicos. / [CA] Els avanços tecnològics dels últims anys han permés l'aparició de noves fonts de dades i amb això, l'emmagatzematge de grans quantitats de dades o `Big Data' s'ha cobrat cada vegada major importància. Cada vegada més i més estudis científics utilitzen aquestes fonts de `Big Data' per a tractar de millorar l'enteniment en diversos camps científics. En l'economia del turisme ja s'han utilitzat moltes d'aquestes fonts per a predir el comportament de variables reals. En turisme, la utilitat d'aquestes noves fonts de dades resideix en què poden ajudar a entendre el comportament dels turistes, des dels seus patrons espaciotemporals fins a quines atraccions i activitats són les més populars en el destí, i per tant, poden ajudar en la presa de decisions dels agents econòmics. Per tant, aquesta tesi intenta entendre millor quines són les fonts de Big Data que resulten més útils a l'hora de bregar amb variables turístiques i a més proposar millores metodològiques perquè aquestes fonts es puguen aplicar al camp del turisme rural, i més concretament, a la predicció de turistes. En aquesta tesi es presenten diversos avanços en aquest aspecte: Primer, una classificació de fonts de dades que genera tot turista durant el seu procés turístic i que componen la seua empremta digital. Després, respecte a aquesta classificació, es tria Google Trends com la font més adequada per a ajudar a predir la demanda turística, però es troben problemes de precisió, que són demostrats i exemplificats. Més endavant, es demostra com es genera aquest error de precisió a través del procés de mostreig de GT i es proposen solucions per a alleujar aquest error, a saber, obtenint més extraccions i utilitzant la seua mitjana. Finalment, aquest mètode es posa a prova per a la predicció de pernoctacions mensuals en allotjaments de turisme rural a Espanya. En resum, la contribució que aquesta tesi pretén fer, és aportar una major comprensió de les fonts de Big Data i ajudar a generar bones pràctiques en l'ús de les mateixes perquè es puguen aplicar a la predicció de variables reals en el turisme rural, de manera que agilitze i millore la presa de decisions dels agents econòmics. / [EN] Technological advances in recent years have enabled the emergence of new data sources and with it, the storage of large amounts of data or 'Big Data' has become increasingly important. More and more scientific studies are using these Big Data sources to try to improve understanding in various scientific fields. In tourism economics, many of these sources have already been used to predict the behavior of real variables. In tourism, the usefulness of these new data sources lies in the fact that they can help to understand the behavior of tourists, from their spatial-temporal patterns to which attractions and activities are the most popular in the destination, and therefore, they can help in the decision making of economic agents. Therefore, this thesis tries to better understand which Big Data sources are the most useful when dealing with tourism variables and also to propose methodological improvements so that these sources can be applied to the field of rural tourism, and more specifically, to the prediction of tourists. In this thesis several advances in this aspect are presented: First, a classification of data sources that every tourist generates during his tourist process and that compose his Digital Footprint. Then, with respect to this classification, Google Trends is chosen as the most appropriate source to help predict tourist demand, but accuracy problems are found, which are demonstrated and exemplified. Further on, it is demonstrated how this accuracy error is generated through the GT sampling process and solutions are proposed to alleviate this error, namely by obtaining more extractions and using their mean. Finally, this method is tested for the prediction of monthly overnight stays in rural tourism accommodations in Spain. In summary, the contribution that this thesis aims to make is to provide a better understanding of Big Data sources and help to generate good practices in the use of them so that they can be applied to the prediction of real variables in rural tourism, in a way that streamlines and improves the decision making of economic agents. / Cebrián Cerdá, E. (2024). Big Data Sources Applied to Rural Tourism [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206090

[ES] La investigación realizada como parte de este doctorado industrial en COMET Ingeniería y la Universitat Politècnica de València aborda el problema crítico de las cargas vibroacústicas durante la fase de despegue de los lanzadores espaciales. Estas son una amenaza para la integridad de la carga de pago. El enfoque es mejorar el comportamiento vibroacústico de los vehículos de lanzamiento mediante el desarrollo de tecnologías de mitigación y una metodología de predicción numérica. Se han identificado dos fases: predecir la generación y propagación del ruido aeroacústico y diseñar sistemas de mitigación del ruido. El objetivo en la predicción aeroacústica es doble: abordar la predicción imprecisa de la carga acústica durante el lanzamiento y comprender los mecanismos que modifican el campo acústico. Las condiciones hostiles de este entorno limitan la medición del ruido emitido por un vehículo de lanzamiento. Por tanto, hemos propuesto un método numérico basado en las mismas ecuaciones para resolver la generación y propagación del ruido con CFD. La primera estrategia que proponemos es un modelo de URANS, que ofrece factibilidad computacional con la capacidad de calcular campos de flujo promediados en conjunto mientras retiene el término transitorio. La segunda estrategia es una LES, que proporciona mayor precisión en un código diseñado para una eficiente computación con GPU. El estudio simula el entorno acústico durante el lanzamiento de un cohete VEGA con ambas estrategias. Los modelos CFD se han validado utilizando datos de lanzamientos reales, demostrando su eficacia en predecir ondas de choque, flujo turbulento y propagación del campo acústico. El estudio también explora el impacto de los deflectores en las cargas acústicas, enfatizando la importancia de la elección y forma del deflector. Además del campo cercano del chorro del cohete, se estudia el campo de presión en la cofia como novedad en este trabajo. Para la mitigación del ruido, la investigación se centra en metamateriales acústicos basados en resonadores de Helmholtz. Esta solución puede proporcionar una absorción casi perfecta dentro de la gama de sub-longitudes de onda y es totalmente sintonizable. El enfoque propuesto se basa en dos etapas para reducir el campo acústico que ingresa a la cofia. En primer lugar, se reduce el ruido en el camino de propagación en la plataforma, lo que disminuye el ruido de banda ancha hacia la cofia. En segundo lugar, se aumenta la TL de la carcasa de la cofia, lo que reduce el SPL que ingresa, y se maximiza la absorción interna para atenuar la reverberación. Se han realizado tres diseños de metamateriales: RTA para la plataforma de lanzamiento, SRA para el carenado y CHAR para aplicaciones multifuncionales en el carenado. Campañas experimentales validan la eficacia de estos metamateriales en la reducción del ruido, con logros destacados en coeficientes de absorción y pérdida de transmisión. La combinación de RTA y SRA en el lanzador VEGA resulta en una reducción del OASPL de 7.8 dB. Además, el CHAR ha sido diseñado para incorporar resonadores de Helmholtz en la estructura compuesta tipo sándwich de la cofia, con el objetivo de mejorar tanto las propiedades estructurales como la absorción de energía acústica al tiempo que proporciona un material ligero. Se exploran dos tipos de núcleos, siendo el diseño hexagonal el más eficiente en términos de masa y rendimiento estructural. Los hallazgos presentan una técnica innovadora de dos etapas para disminuir las cargas acústicas que llegan al carenado durante el despegue, reduciendo el riesgo de fallas técnicas. La solución propuesta supera a los materiales existentes de reducción de ruido, ofreciendo opciones de diseño personalizables adaptadas a entornos acústicos específicos. Además, los metamateriales exhiben una capacidad única para una absorción casi perfecta en frecuencias específicas, mostrando su potencial para aplicaciones prácticas en la industria aeroespacial. / [CA] La investigació realitzada com a part d'este doctorat industrial en *COMET Enginyeria i la Universitat Politècnica de València aborda el problema crític de les càrregues *vibroacústicas durant la fase d'enlairament dels llançadors espacials. Estes són una amenaça per a la integritat de la càrrega de pagament. L'enfocament és millorar el comportament *vibroacústico dels vehicles de llançament mitjançant el desenvolupament de tecnologies de mitigació i una metodologia de predicció numèrica. S'han identificat dos fases: predir la generació i propagació del soroll *aeroacústico i dissenyar sistemes de mitigació del soroll. L'objectiu en la predicció *aeroacústica és doble: abordar la predicció imprecisa de la càrrega acústica durant el llançament i comprendre els mecanismes que modifiquen el camp acústic. Les condicions hostils d'este entorn limiten el mesurament del soroll emés per un vehicle de llançament. Per tant, hem proposat un mètode numèric basat en les mateixes equacions per a resoldre la generació i propagació del soroll amb *CFD. La primera estratègia que proposem és un model de *URANS, que oferix factibilitat computacional amb la capacitat de calcular camps de flux fets una mitjana d'en conjunt mentres reté el terme transitori. La segona estratègia és una ELS, que proporciona major precisió en un codi dissenyat per a una eficient computació amb *GPU. L'estudi simula l'entorn acústic durant el llançament d'un coet VEGA amb totes dues estratègies. Els models *CFD s'han validat utilitzant dades de llançaments reals, demostrant la seua eficàcia a predir ones de xoc, flux turbulent i propagació del camp acústic. L'estudi també explora l'impacte dels deflectors en les càrregues acústiques, emfatitzant la importància de l'elecció i forma del deflector. A més del camp pròxim del doll del coet, s'estudia el camp de pressió en la còfia com a novetat en este treball. Per a la mitigació del soroll, la investigació se centra en *metamateriales acústics basats en ressonadors de *Helmholtz. Esta solució pot proporcionar una absorció quasi perfecta dins de la gamma de *sub-longituds d'ona i és totalment sintonitzable. L'enfocament proposat es basa en dos etapes per a reduir el camp acústic que ingressa a la còfia. En primer lloc, es reduïx el soroll en el camí de propagació en la plataforma, la qual cosa disminuïx el soroll de banda ampla cap a la còfia. En segon lloc, s'augmenta la *TL de la carcassa de la còfia, la qual cosa reduïx el *SPL que ingressa, i es maximitza l'absorció interna per a atenuar la reverberació. S'han realitzat tres dissenys de *metamateriales: *RTA per a la plataforma de llançament, *SRA per al carenat i *CHAR per a aplicacions multifuncionals en el carenat. Campanyes experimentals validen l'eficàcia d'estos *metamateriales en la reducció del soroll, amb assoliments destacats en coeficients d'absorció i pèrdua de transmissió. La combinació de *RTA i *SRA en el llançador VEGA resulta en una reducció del *OASPL de 7.8 dB. A més, el *CHAR ha sigut dissenyat per a incorporar ressonadors de *Helmholtz en l'estructura composta tipus sàndwitx de la còfia, amb l'objectiu de millorar tant les propietats estructurals com l'absorció d'energia acústica al mateix temps que proporciona un material lleuger. S'exploren dos tipus de nuclis, sent el disseny hexagonal el més eficient en termes de massa i rendiment estructural. Les troballes presenten una tècnica innovadora de dos etapes per a disminuir les càrregues acústiques que arriben al carenat durant l'enlairament, reduint el risc de falles tècniques. La solució proposada supera als materials existents de reducció de soroll, oferint opcions de disseny personalitzables adaptades a entorns acústics específics. A més, els *metamateriales exhibixen una capacitat única per a una absorció quasi perfecta en freqüències específiques, mostrant el seu potencial per a aplicacions pràctiques en la indústria aeroespacial. / [EN] The research carried out as part of this industrial doctorate at COMET Ingeniería and the Universitat Politècnica de València addresses the critical problem of vibro-acoustic loads during the liftoff phase of space launchers. These are a threat to the integrity of the payload. The approach is to improve the vibroacoustic behaviour of launch vehicles by developing mitigation technologies and a numerical prediction methodology. Two phases have been identified: predicting the generation and propagation of aeroacoustic noise and designing noise mitigation systems. The objective in aeroacoustic prediction is twofold: to address the inaccurate prediction of the acoustic load during launch and to understand the mechanisms that modify the acoustic field. The hostile conditions of this environment limit the measurement of the noise emitted by a launch vehicle. Therefore, we have proposed a numerical method based on the same equations to solve the noise generation and propagation with CFD. The first strategy we propose is a URANS model, which offers computational feasibility with the ability to compute ensemble-averaged flow fields while retaining the transient term. The second strategy is an LES, which provides higher accuracy in a code designed for efficient GPU computing. The study simulates the acoustic environment during the launch of a VEGA rocket with both strategies. The CFD models have been validated using data from real launches, demonstrating their effectiveness in predicting shock waves, turbulent flow and acoustic field propagation. The study also explores the impact of baffles on acoustic loads, emphasising the importance of baffle choice and shape. In addition to the near-field of the rocket jet, the pressure field in the cowling is studied as a novelty in this work. For noise mitigation, the research focuses on acoustic metamaterials based on Helmholtz resonators. This solution can provide near-perfect absorption within the sub-wavelength range and is fully tunable. The proposed approach is based on two steps to reduce the acoustic field entering the coping. First, the noise in the propagation path on the platform is reduced, which decreases the broadband noise towards the coping. Secondly, the TL of the coping shell is increased, which reduces the incoming SPL, and internal absorption is maximised to attenuate reverberation. Three metamaterial designs have been realised: RTA for the launch pad, SRA for the fairing and CHAR for multifunctional applications in the fairing. Experimental campaigns validate the effectiveness of these metamaterials in noise reduction, with outstanding achievements in absorption coefficients and transmission loss. The combination of RTA and SRA in the VEGA launcher results in an OASPL reduction of 7.8 dB. In addition, CHAR has been designed to incorporate Helmholtz resonators into the sandwich composite structure of the shell, with the aim of improving both structural properties and acoustic energy absorption while providing a lightweight material. Two types of cores are explored, with the hexagonal design being the most efficient in terms of mass and structural performance. The findings present an innovative two-stage technique to decrease the acoustic loads reaching the fairing during take-off, reducing the risk of technical failure. The proposed solution outperforms existing noise reduction materials, offering customisable design options tailored to specific acoustic environments. In addition, the metamaterials exhibit a unique capability for near-perfect absorption at specific frequencies, showing their potential for practical applications in the aerospace industry. / Escartí Guillem, MS. (2024). Aeroacoustic Improvements during Lift-off of Launch Vehicles [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204805

[ES] En los últimos años, se ha vuelto a considerar a la industria como un factor clave del impulso de la economía nacional y de la competitividad de los territorios. Esta apuesta por la reindustrialización supone un reto también de índole territorial que la investigación urbanística y las administraciones deben poder asumir y saber afrontar. Esto nos obliga a mirar hacia el espacio en el que se han desarrollado tradicionalmente las actividades económicas: los polígonos industriales. Unos lugares que han ido evolucionando a lo largo del tiempo hacia nuevas Áreas de Actividad Económica (AAE), en las que no sólo se desarrollan procesos productivos y una creciente actividad logística, sino que también han ido albergando actividades terciarias y empresariales. Sin embargo, la insuficiente planificación territorial de estas áreas ha configurado un tejido urbano escasamente planificado, con asentamientos que no siguen unos criterios mínimos de ordenación y equilibrio territorial. La gran cantidad de suelo industrial, su estado de obsolescencia y abandono en muchos casos no hacen más que poner de manifiesto la necesidad de modelos de transformación ágiles y ambiciosos. La evolución de la actividad económica y sus retos actuales requieren desde la Urbanística una reflexión profunda, considerando nuevos compromisos ambientales y desde perspectivas más amplias, de escala metropolitana. Esta investigación plantea la necesidad de abordar un estudio sobre la situación actual del suelo destinado a actividades económicas, asumiendo que es parte importante de la complejidad de una ciudad y de su territorio. Analizar la situación actual de las AAE del Área Metropolitana de Valencia nos va a permitir detectar y reconocer cuestiones que pueden llegar a ser determinantes para comprender su propia especificidad y potencialidades. Y también nos va a permitir comprender aspectos generales sobre los temas tratados, con el objetivo de avanzar en la búsqueda de visiones renovadas desde la disciplina urbanística para acometer la regeneración de estas áreas. / [CA] En els últims anys, s'ha tornat a considerar a la indústria com un factor clau de l'impuls de l'economia nacional i de la competitivitat dels territoris. Esta aposta per la reindustrialització suposa un repte també d'índole territorial que la investigació urbanística i les administracions han de poder assumir i saber afrontar. Això ens obliga a mirar cap a l'espai en el qual s'han desenvolupat tradicionalment les activitats econòmiques: els polígons industrials. Uns llocs que han anat evolucionant al llarg del temps cap a noves Àrees d'Activitat Econòmica (AAE), en les quals no sols es desenvolupen processos productius i una creixent activitat logística, sinó que també han anat albergant activitats terciàries i empresarials. No obstant això, la insuficient planificació territorial d'estes àrees ha configurat un teixit urbà escassament planificat, amb assentaments que no seguixen uns criteris mínims d'ordenació i equilibri territorial. La gran quantitat de sòl industrial, el seu estat d'obsolescència i el seu abandó en molts casos no fan més que posar de manifest la necessitat de models de transformació àgils i ambiciosos. L'evolució de l'activitat econòmica i els seus reptes actuals requerixen des de la Urbanística una reflexió profunda, considerant nous compromisos ambientals i des de perspectives més àmplies, d'escala metropolitana. Esta investigació planteja la necessitat d'abordar un estudi sobre la situació actual del sòl destinat a activitats econòmiques, assumint que és part important de la complexitat d'una ciutat i del seu territori. Analitzar la situació actual de les AAE de l'Àrea Metropolitana de València ens permetrà detectar i reconéixer qüestions que poden arribar a ser determinants per a comprendre la seua pròpia especificitat i potencialitats. I també ens permetrà comprendre aspectes generals sobre els temes tractats, amb l'objectiu d'avançar en la cerca de visions renovades des de la disciplina urbanística per a afrontarla regeneració d'estes àrees. / [EN] In recent years, industry has once again been considered a key factor in driving the national economy and territorial competitiveness. This commitment to reindustrialisation is also a territorial challenge that urban planning and public administrations must be able to take on and be able to deal with. This forces us to look at the spaces where economic activities have traditionally taken place: industrial estates. Areas that have evolved over time into new Areas of Economic Activity (AEA), in which not only productive processes and growing logistical activity take place, but also tertiary and business activities. However, the insufficient territorial planning of these areas has led to a poorly planned urban fabric, with settlements that do not meet the minimum standards of territorial balance and planning. The large quantity of industrial land, and in many cases, its state of obsolescence and abandonment clearly demonstrate the need for transformation models that are agile and ambitious. The evolution of economic activity and its current challenges require an in-depth reflection from the urban planning discipline, considering new environmental commitments and broader perspectives from a metropolitan scale. This research proposes the need to undertake a study on the current state of land allocated for economic activities, on the assumption that it plays an important role in the complexity of a city and its territory. Analysing the current state of AEA in the Metropolitan Area of Valencia will allow us to detect and recognise issues that may be decisive in understanding their own specificity and potential. And it will also allow us to understand general aspects of the issues dealt with, with the aim of advancing the search for renewed visions of urban planning to undertake the regeneration of these areas. / Gascón Hernández, AM. (2024). Las áreas de actividad económica ante los nuevos retos territoriales. Revisión y cambio en las estrategias de intervención [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205223

[ES] Esta investigación aborda las repercusiones del COVID-19 en la comunidad inmigrante china en España, en un contexto de creciente globalización y desafíos socioeconómicos. Se propone la creación de una pieza audiovisual, en formato de ensayo documental integrado en una videoinstalación, como parte integral de este estudio. A medida que el proceso de globalización continúa profundizándose, el número y la movilidad de inmigrantes también ha aumentado y el avance del virus ha provocado una pandemia que ha resultado difícil de controlar, propagándose por todo el mundo, sin haber podido predecir con exactitud su duración, ni su evolución, afectando a diversas áreas de la población, incluidos los migrantes, de formas diversas y complejas. Esta propuesta de investigación plantea la realización de una creación audiovisual que se ha nutrido de la información y los estudios recopilados, incluyendo una serie de entrevistas sobre la inmigración china. / [CA] Aquesta investigació aborda les repercussions de la COVID-19 en la comunitat im migrant xinesa a Espanya, en un context de creixent globalització i reptes socioeco nòmics. Es proposa la creació d'una peça audiovisual, en format d'assaig documental integrat en una videoinstal·lació, com a part integral d'aquest estudi. A mesura que el procés de globalització continua aprofundint-se, el nombre i la mobilitat d'immigrants també han augmentat i l'avanç del virus ha provocat una pandèmia que ha resultat difícil de controlar, propagant-se per tot el món, sense haver pogut predir amb exactitud la seva durada, ni la seva evolució, afectant a diverses àrees de la població, inclosos els immigrants, de formes diverses i complexes. Aquesta proposta de recerca planteja la realització d'una creació audiovisual que s'ha nodrit de la informació i els estudis recopilats, incloent una sèrie d'entrevistes sobre la immigració xinesa. / [EN] This research addresses the repercussions of COVID-19 on the Chinese immigrant community in Spain, in a context of increasing globalization and socioeconomic challenges. The creation of an audiovisual piece, in the format of a documentary essay integrated into a video installation, is proposed as an integral part of this study. As the process of globalization continues to deepen, the number and mobility of immigrants have also increased and the advance of the virus has caused a pandemic that has proved difficult to control, spreading around the world, without being able to accurately predict its duration, nor its evolution, affecting various areas of the population, including migrants, in diverse and complex ways. This research proposal proposes the realization of an audiovisual creation that has been nourished by the information and studies collected, including a series of interviews on Chinese immigration. / Song, Y. (2024). Soy Chin@, no soy un virus: creación audiovisual de carácter documental sobre el impacto del COVID-19 en la inmigración China en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206037

[ES] Esta tesis se centra en un análisis interdisciplinario de la gestión cultural en España, abordando su evolución histórica, el proceso de profesionalización y su adaptación a la era digital postpandemia. La investigación se divide en dos partes esenciales: la primera implica una revisión bibliográfica exhaustiva para establecer una base sólida, explorando tendencias, avances y lagunas en el campo. Dentro de este marco teórico, se destaca la persistente falta de conocimiento en el ámbito laboral y social sobre los gestores culturales, atribuida a la juventud del campo y a la carencia de un referente claro. La diversidad de perfiles profesionales y la amplitud del ámbito cultural también contribuyen a la confusión conceptual. A pesar de los esfuerzos de asociaciones y teóricos para esclarecer la profesión, la profesionalización de la gestión cultural sigue siendo un proceso desafiante e inacabado. La segunda parte de la investigación se enfoca en un análisis práctico que incorpora métodos cuantitativos y cualitativos a lo largo de tres fases distintas. Durante estas etapas, se desarrollaron instrumentos para la recopilación de datos, se seleccionó una muestra representativa y se analizaron los resultados para respaldar las hipótesis de investigación. La primera fase examina la oferta de programas universitarios, la segunda, a través de entrevistas semiestructuradas, profundiza en los desafíos de la gestión cultural. Finalmente, en la fase cuantitativa, se utiliza un cuestionario para obtener una visión completa y cuantificada del perfil del gestor cultural contemporáneo. Las conclusiones subrayan la necesidad de fortalecer la formación, elevar el reconocimiento y establecer una definición precisa de la figura del profesional de la gestión cultural. Estas acciones son fundamentales para impulsar su profesionalización en un entorno cultural que experimenta una evolución constante. / [CA] Aquesta tesi se centra en una anàlisi interdisciplinària de la gestió cultural a Espanya, abordant la seua evolució històrica, el procés de professionalització i la seua adaptació a l'era digital postpandèmia. La investigació es divideix en dues parts essencials: la primera implica una revisió bibliogràfica exhaustiva per a establir una base sòlida, explorant tendències, avanços i llacunes en el camp. Dins d'aquest marc teòric, es destaca la persistent falta de coneixement en l'àmbit laboral i social sobre els gestors culturals, atribuïda a la joventut del camp i a la manca d'un referent clar. La diversitat de perfils professionals i l'amplitud de l'àmbit cultural també contribueixen a la confusió conceptual. Malgrat els esforços d'associacions i teòrics per a esclarir la professió, la professionalització de la gestió cultural continua sent un procés desafiador i inacabat. La segona part de la investigació s'enfoca en una anàlisi pràctica que incorpora mètodes quantitatius i qualitatius al llarg de tres fases diferents. Durant aquestes etapes, es van desenvolupar instruments per a la recopilació de dades, es va seleccionar una mostra representativa i es van analitzar els resultats per a recolzar les hipòtesis d'investigació. La primera fase examina l'oferta de programes universitaris, la segona, a través d'entrevistes semiestructuradas, aprofundeix en els desafiaments de la gestió cultural. Finalment, en la fase quantitativa, s'utilitza un qüestionari per a obtindre una visió completa i quantificada del perfil del gestor cultural contemporani. Les conclusions subratllen la necessitat d'enfortir la formació, elevar el reconeixement i establir una definició precisa de la figura del gestor cultural. Aquestes accions són fonamentals per a impulsar la seua professionalització en un entorn cultural que experimenta una evolució constant. / [EN] This thesis focuses on an interdisciplinary analysis of cultural management in Spain, addressing its historical evolution, the process of professionalization and its adaptation to the post-pandemic digital era. The research is divided into two essential parts: the first involves a comprehensive literature review to establish a solid foundation, exploring trends, advances and gaps in the field. Within this theoretical framework, it highlights the persistent lack of knowledge in the labor and social sphere about cultural managers, attributed to the youth of the field and the lack of a clear referent. The diversity of professional profiles and the breadth of the cultural field also contribute to conceptual confusion. Despite the efforts of associations and theoreticians to clarify the profession, the professionalization of cultural management remains a challenging and unfinished process. The second part of the research focuses on a practical analysis incorporating quantitative and qualitative methods through three distinct phases. During these phases, data collection instruments were developed, a representative sample was selected, and the results were analyzed to support the research hypotheses. The first phase examines the supply of university programs, the second, through semi-structured interviews, delves into the challenges of cultural management. Finally, in the quantitative phase, a questionnaire is used to obtain a complete and quantified view of the profile of the contemporary cultural manager. The conclusions underline the need to strengthen training, increase recognition and establish a precise definition of the figure of the cultural manager. These actions are essential to promote their professionalization in a cultural environment that is constantly evolving. / Rodriguez Trigo, S. (2024). La profesión de la gestión cultural en España: análisis interdisciplinario sobre su evolución, formación y adaptación en la era digital postpandemia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206073

Tesis por compendio / [ES] Añadir prebióticos al zumo de naranja es una forma innovadora de estimular el mercado de los zumos de frutas. La maltodextrina resistente (RMD) ha demostrado beneficios para la salud en ensayos clínicos, pero su impacto en los alimentos no ha sido suficientemente estudiado. Este trabajo explora la adición de RMD al zumo de naranja antes de la pasteurización, utilizando zumo con y sin pulpa (2,5%) y diferentes concentraciones de RMD: 0, 2,5, 5 y 7,5%. Primero, se estudió el impacto de la RMD en las propiedades fisicoquímicas del zumo pasteurizado. La RMD, debido a su buena solubilidad en agua, afectó propiedades como ºBrix, acidez, densidad, turbidez, reología y color, siendo los cambios más notorios con concentraciones más altas. Esto demostró la viabilidad de agregar RMD en varias concentraciones al zumo. Luego, se investigó el efecto de la RMD en los compuestos bioactivos y su bioaccesibilidad in vitro. La RMD protegió compuestos como fenoles, carotenoides y vitamina C de la degradación térmica, con mayor protección a niveles más altos de RMD. Las muestras con pulpa presentaron valores más altos de compuestos bioactivos y mejoraron la capacidad antioxidante del zumo. La RMD aumentó la bioaccesibilidad de fenoles y vitamina C, pero la disminuyó para carotenoides y ácido ascórbico. La pulpa aumentó la bioaccesibilidad del ácido ascórbico y la vitamina C, pero la redujo para fenoles y carotenoides. La adición de RMD y pulpa disminuyó ligeramente la capacidad antioxidante bioaccesible del zumo, aunque la cantidad total de compuestos bioactivos disponibles fue mayor en muestras con pulpa y RMD. Además del efecto prebiótico, la RMD podría tener aplicaciones interesantes en la tecnología alimentaria. Se realizó una evaluación sensorial con panelistas expertos y análisis de propiedades fisicoquímicas y del perfil aromático de las muestras. La RMD mejoró casi todos los atributos sensoriales, obteniendo puntuaciones más altas que las muestras sin RMD. La adición de RMD no alteró significativamente el perfil aromático del zumo, mientras que la pulpa aumentó compuestos como 1-terpinen-4-ol, octanal, nonanal, decanal y ¿-pineno, y disminuyó limoneno y ß-mirceno. La RMD podría mejorar la aceptabilidad organoléptica del zumo. Finalmente, se evaluó la estabilidad de los compuestos bioactivos y la capacidad antioxidante del zumo pasteurizado con RMD durante el almacenamiento. Se realizaron determinaciones en los días 0, 15, 45, 75, 105 y 170. Inicialmente, la RMD protegió todos los compuestos bioactivos, especialmente fenoles y carotenoides. Aunque añadir pulpa aumentó los compuestos bioactivos, las muestras sin pulpa mostraron mayor capacidad antioxidante. Sin embargo, a lo largo del tiempo, el efecto protector de la RMD fue más pronunciado en muestras con pulpa, sugiriendo una interacción entre RMD y pulpa. Esto ilustra el potencial de la RMD para preservar compuestos saludables en alimentos tratados térmicamente. Estos estudios demuestran el papel de la RMD en aumentar los beneficios saludables y la aceptabilidad organoléptica del zumo de naranja. Al explorar las interacciones entre RMD, zumo y pulpa de naranja, este trabajo muestra un camino prometedor para innovar en el mercado de zumos. La incorporación de prebióticos como la RMD en la tecnología alimentaria podría establecer un nuevo estándar para bebidas funcionales. / [CA] Afegir prebiòtics al suc de taronja és una forma innovadora d'estimular el mercat dels sucs de fruites. La maltodextrina resistent (RMD) ha demostrat beneficis per a la salut en assajos clínics, però el seu impacte en els aliments no ha sigut prou estudiat. Este treball explora l'addició de RMD al suc de taronja abans de la pasteurització, utilitzant suc amb i sense polpa (2,5%) i diferents concentracions de *RMD: 0, 2,5, 5 i 7,5%. Primer, es va estudiar l'impacte de la RMD en les propietats fisicoquímiques del suc pasteuritzat. La RMD, a causa de la seua bona solubilitat en aigua, va afectar propietats com ºBrix, acidesa, densitat, terbolesa, reologia i color, sent els canvis més notoris amb concentracions més altes. Això va demostrar la viabilitat d'agregar RMD en diverses concentracions al suc. Després, es va investigar l'efecte de la RMD en els compostos bioactius i el seu bioaccesibilitat in vitro. La RMD va protegir compostos com a fenols, carotenoides i vitamina C de la degradació tèrmica, amb major protecció a nivells més alts de RMD. Les mostres amb polpa van presentar valors més alts de compostos bioactius i van millorar la capacitat antioxidant del suc. La RMD va augmentar la bioaccesibilitat de fenols i vitamina C, però la va disminuir per a carotenoides i àcid ascòrbic. La polpa va augmentar la bioaccesibilitat de l'àcid ascòrbic i la vitamina C, però la va reduir per a fenols i carotenoides. L'addició de RMD i polpa va disminuir lleugerament la capacitat antioxidant bioaccesible del suc, encara que la quantitat total de compostos bioactius disponibles va ser major en mostres amb polpa i RMD. A més de l'efecte prebiòtic, la RMD podria tindre aplicacions interessants en la tecnologia alimentària. Es va realitzar una avaluació sensorial amb panelistes experts i anàlisis de propietats fisicoquímiques i del perfil aromàtic de les mostres. La RMD va millorar quasi tots els atributs sensorials, obtenint puntuacions més altes que les mostres sense RMD. L'addició de RMD no va alterar significativament el perfil aromàtic del suc, mentres que la polpa va augmentar compostos com 1-terpinen-4-*ol, octanal, nonanal, decanal i ¿-pineno, i va disminuir limoneno i ß-mirceno. La RMD podria millorar l'acceptabilitat organolèptica del suc. Finalment, es va avaluar l'estabilitat dels compostos bioactius i la capacitat antioxidant del suc pasteuritzat amb RMD durant l'emmagatzematge. Es van realitzar determinacions en els dies 0, 15, 45, 75, 105 i 170. Inicialment, la RMD va protegir tots els compostos bioactius, especialment fenols i carotenoides. Encara que afegir polpa va augmentar els compostos bioactius, les mostres sense polpa van mostrar major capacitat antioxidant. No obstant això, al llarg del temps, l'efecte protector de la RMD va ser més pronunciat en mostres amb polpa, suggerint una interacció entre RMD i polpa. Això il·lustra el potencial de la RMD per a preservar compostos saludables en aliments tractats tèrmicament. Estos estudis demostren el paper de la RMD a augmentar els beneficis saludables i l'acceptabilitat organolèptica del suc de taronja. En explorar les interaccions entre RMD, suc i polpa de taronja, este treball mostra un camí prometedor per a innovar en el mercat de sucs. La incorporació de prebiòtics com la RMD en la tecnologia alimentària podria establir un nou estàndard per a begudes funcionals. / [EN] Adding prebiotics to orange juice is an innovative way to stimulate the fruit juice market. Resistant maltodextrin (RMD) has demonstrated health benefits in clinical trials, but its impact on food has not been sufficiently studied. This work explores the addition of RMD to orange juice before pasteurization, using juice with and without pulp (2.5%) and different RMD concentrations: 0, 2.5, 5, and 7.5%. First, the impact of RMD on the physicochemical properties of pasteurized juice was studied. Due to its good solubility in water, RMD affected properties such as ºBrix, acidity, density, turbidity, rheology, and color, with more noticeable changes at higher concentrations. This demonstrated the feasibility of adding RMD at various concentrations to the juice. Next, the effect of RMD on bioactive compounds and their in vitro bioaccessibility was investigated. RMD protected compounds such as phenols, carotenoids, and vitamin C from thermal degradation, with greater protection at higher RMD levels. Samples with pulp had higher values of bioactive compounds and improved the antioxidant capacity of the juice. RMD increased the bioaccessibility of phenols and vitamin C, but decreased it for carotenoids and ascorbic acid. Pulp increased the bioaccessibility of ascorbic acid and vitamin C, but reduced it for phenols and carotenoids. The addition of RMD and pulp slightly decreased the bioaccessible antioxidant capacity of the juice, although the total amount of bioactive compounds available was higher in samples with pulp and RMD. Besides the prebiotic effect, RMD could have interesting applications in food technology. A sensory evaluation was conducted with expert panelists, and the physicochemical properties and aromatic profile of the samples were analyzed. RMD improved almost all sensory attributes, resulting in higher overall scores than samples without RMD. Adding RMD did not significantly alter the aromatic profile of the juice, while pulp increased compounds such as 1-terpinen-4-ol, octanal, nonanal, decanal, and ¿-pinene, and decreased limonene and ß-myrcene. RMD could improve the organoleptic acceptability of the juice. Finally, the stability of bioactive compounds and the antioxidant capacity of pasteurized juice with RMD during storage were evaluated. Determinations were made on days 0, 15, 45, 75, 105, and 170. Initially, RMD protected all bioactive compounds, especially phenols and carotenoids. Although adding pulp increased bioactive compounds, samples without pulp showed higher antioxidant capacity. However, over time, the protective effect of RMD was more pronounced in samples with pulp, suggesting an interaction between RMD and pulp. This illustrates the potential of RMD to better preserve healthy compounds in thermally treated foods. These studies collectively demonstrate the role of RMD in enhancing the health benefits and organoleptic acceptability of orange juice. By exploring the interactions between RMD, juice, and orange pulp, this work shows a promising path for innovation in the juice market. The strategic incorporation of prebiotics like RMD in food technology could set a new standard for the development of functional beverages. / Arilla Codoñer, E. (2024). Aplicación de maltodextrina resistente en zumo de naranja pasteurizado: análisis de propiedades fisicoquímicas, compuestos bioactivos, digestión in vitro e impacto sensorial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207950 / Compendio

[ES] El objetivo principal de la tesis doctoral es identificar los factores y condiciones que influyen en las mujeres emprendedoras, profundizando en los vínculos establecidos con su iniciativa empresarial sostenible. De esta forma se busca mejorar el entendimiento de las implicaciones de gestión dirigidas a ellas. Dada la fragmentación actual de la literatura en este campo, combinamos diferentes técnicas de análisis que nos permiten enriquecer el estudio y visibilizar las tendencias existentes. En la primera fase, nos centramos en el emprendimiento femenino. Desarrollamos una revisión sistemática de la literatura seguida de un análisis bibliométrico que nos posibilita detectar las principales lagunas de conocimiento y delimitar conceptos emergentes como el crowdfunding. Nuestros resultados señalan el rol de las instituciones y la familia, entre otros factores, y sus conexiones establecidas en la literatura. En la segunda fase de la presente investigación, analizamos la intersección entre emprendimiento femenino y sostenible. Se realiza una combinación de análisis descriptivo y de contenido. Por un lado, los indicadores descriptivos proporcionan una comprensión multidisciplinar actualizada. Por ejemplo, la India se perfila como el país con más publicaciones en la intersección del empresariado femenino-sostenible. Por otra parte, el análisis de contenido mapea clústeres que esbozan las temáticas existentes más relevantes. Pretendemos mostrar cómo la sostenibilidad se entrelaza con la iniciativa empresarial femenina y qué factores la potencian. Dentro de los términos identificados por los clústeres, la innovación, la educación y la multiplicidad del contexto aparecen como elementos cruciales. En la tercera fase, desde una perspectiva empírica, analizamos bajo qué configuraciones causales se promueve la intención emprendedora femenina. Para ello, aplicamos el Análisis Cualitativo Comparativo o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilizando una muestra de 203 profesionales. Los datos obtenidos presentan la actitud hacia la iniciativa empresarial y el compromiso sostenible como variables significativas dado su nivel de consistencia. A partir de los resultados alcanzados, desarrollamos la cuarta fase para dar respuesta al objetivo principal de la tesis doctoral. Nuestro estudio destaca las aportaciones más relevantes, centrándose en los factores clave que infieren el desarrollo de las emprendedoras y sus vínculos sostenibles. Además, proponemos implicaciones específicas de gestión en este campo dirigidas a responsables políticos, futuros investigadores y responsables de la toma de decisiones. En este sentido, reflexionamos sobre el concepto de Educación para el Emprendimiento Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) y la necesidad de adoptar esta perspectiva educativa en escuelas, universidades y centros de formación profesional. En particular, sería interesante introducirla en los programas de formación para emprendedores. Este enfoque puede tener un impacto social positivo y contribuir a mitigar las desigualdades, mejorando así la consecución de las metas de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). En esta línea, en torno al concepto holístico de familia, destacamos la utilidad de los programas educativos orientados a la familia de las mujeres emprendedoras, el papel de la innovación inclusiva y el poder de la digitalización. Estos factores pueden promover y facilitar el acceso a los recursos y el mantenimiento de los proyectos empresariales femeninos. Aunque nuestro estudio aporta valiosas orientaciones, es necesario que futuras investigaciones profundicen en el fomento de la innovación y la mejora de la cultura financiera en el marco de la educación de las mujeres emprendedoras. Además, establecemos una agenda de investigación específica para ser más concretos con las vías deseadas. / [CA] L'objectiu principal de la tesi doctoral és identificar els factors i condicions que influeixen en les dones emprenedores, aprofundint en els vincles establerts amb la seua iniciativa empresarial sostenible. D'esta manera es busca millorar l'enteniment de les implicacions de gestió dirigides a elles. Donada la fragmentació actual de la literatura en este camp, combinem diferents tècniques d'anàlisis que ens permeten enriquir l'estudi i visibilitzar les tendències existents. En la primera fase, ens centrem en l'emprenedoria femenina. Desenvolupem una revisió sistemàtica de la literatura seguida d'una anàlisi bibliomètrica que ens permet detectar les principals llacunes de coneixement i delimitar conceptes emergents en este camp com el micromecenatge. Els nostres resultats assenyalen el rol de les institucions i la família, entre altres factors, i les seues connexions establides en la literatura. En la segona fase de la present investigació, analitzem la intersecció entre emprenedoria femenina i sostenible. Es realitza una combinació d'anàlisi descriptiva i de contingut. D'una banda, els indicadors descriptius proporcionen una comprensió multidisciplinària actualitzada. Per exemple, l'Índia es perfila com el país amb més publicacions en la intersecció de l'empresariat femení-sostenible. D'altra banda, l'anàlisi de contingut mapea clústers que esbossen els principals temes existents. Pretenem mostrar com la sostenibilitat s'entrellaça amb la iniciativa empresarial femenina i quins factors la potencien. Dins dels termes identificats pels clústers, la innovació, l'educació i la multiplicitat del context apareixen com a elements crucials. En la tercera fase, des d'una perspectiva empírica, analitzem sota quines configuracions causals es promou la intenció emprenedora femenina. Per a això, apliquem l'Anàlisi Qualitativa Comparativa o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilitzant una mostra de 203 professionals. Les dades obtingudes presenten l' actitud envers la iniciativa empresarial i el compromís sostenible com a variables significatives donat el seu nivell de consistència. A partir dels resultats aconseguits, desenvolupem la quarta fase per a donar resposta a l'objectiu principal de la tesi doctoral. El nostre estudi destaca les aportacions més rellevants, centrant-se en els factors clau que infereixen el desenvolupament de les emprenedores i els seus vincles sostenibles. A més, proposem implicacions específiques de gestió en aquest camp dirigides a responsables polítics, futurs investigadors i responsables de la presa de decisions. En este sentit, reflexionem sobre el concepte d'Educació per a l'Emprenedoria Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) i la necessitat d'adoptar aquesta perspectiva educativa en escoles, universitats i centres de formació professional. En particular, seria interessant introduir-la en els programes de formació per a emprenedors. Este enfocament pot tindre un impacte social positiu i contribuir a mitigar les desigualtats, millorant així la consecució de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En esta línia, entorn del concepte holístic de família, destaquem la utilitat dels programes educatius orientats a la família, el paper de la innovació inclusiva i el poder de la digitalització. Estos factors poden promoure i facilitar l'accés als recursos i el manteniment dels projectes empresarials femenins. Malgrat que el nostre estudi aporta valuoses orientacions, és necessari que futures recerques aprofundeixin en el foment de la innovació i la millora de la cultura financera en el marc de l'educació de les dones emprenedores. A més, establim una agenda de recerca específica per a ser més concrets amb les vies desitjades. / [EN] The main objective of the doctoral thesis is to identify the factors and conditions that influence female entrepreneurs, deepening the ties to their sustainable entrepreneurial spirit. In this way, we aim to improve the understanding of the managerial implications addressed to them. Given the current fragmentation of the literature in this field, we combine different techniques of analysis that allow us to enrich the study and shed light on existing trends. In the first phase, the focus is set on female entrepreneurship. We developed a systematic literature review followed by a bibliometric analysis that allows us to detect main knowledge gaps and delimit emerging concepts such as crowdfunding. Our results uncover the role of institutions and family, among other factors, and their connections in women entrepreneurs' literature. In the second phase of this research, we analyze the intersection between female and sustainable entrepreneurship. A combination of descriptive and content analysis is conducted. On the one hand, descriptive indicators provide an up-to-date multidisciplinary understanding. For instance, India is outlined as the country with the most publications at the intersection of female-sustainable entrepreneurship. On the other hand, the content analysis maps clusters outlining the main existing topics. We seek to show how sustainability is intertwined with female entrepreneurship and which factors enhance it. Within the terms identified by the clusters, innovation, education, and the multiplicity of the context appear as crucial elements. In the third phase, from an empirical angle, we analyze under which causal configurations female entrepreneurial intention is promoted. Therefore, we applied Qualitative Comparative Analysis (QCA) using a sample of 203 professionals. In this vein, perceived attitude towards entrepreneurship and sustainable commitment are presented as significant variables, given their level of consistency. Based on the results obtained, we develop the fourth phase to provide an answer to the main objective of the doctoral thesis. Our study highlights the most relevant contributions, focusing on the key factors inferring female entrepreneurs' development and their sustainable ties. Then, we propose specific managerial implications in this field addressed to policymakers, future researchers, and decision-makers. We reflect on the Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) concept and the need to adopt this educational perspective in schools, universities and professional training centres. In particular, it would be interesting to introduce it in entrepreneurship training programmes. This approach may have a positive social impact and help mitigate inequalities, thus improving the achievement of Sustainable Development Goals (SDGs) targets. In this vein, around the holistic concept of family, we outline the usefulness of family-oriented educational initiatives, the role of inclusive innovation and the power of digitalization. These factors can promote and facilitate access to resources and the maintenance of women's entrepreneurial projects. Although our study provides valuable guidance, there is a need for future research to delve deeper into fostering innovation and improving financial literacy in the framework of education for female entrepreneurs. Furthermore, we set out a specific research agenda to be more specific with the desired pathways. / Enri Peiró, S. (2024). Female and Sustainable Entrepreneurship: Practical Implications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208437

[ES] La fabricación aditiva, de sus siglas en inglés AM (Additive Manufacturing) es un proceso que construye objetos sólidos tridimensionales mediante la superposicióon de materiales basados en un modelo de diseño asistido por ordenador. La AM está llamada a convertirse en la próxima revolución industrial, transformando el panorama del desarrollo y la producción. La AM ofrece numerosas ventajas, como posibilidades de diseño complejas y flexibles, la eliminación de procesos intermedios como el mecanizado, la independencia de los costes de producción del tamaño de los lotes, la reducción de los residuos de material, las estructuras ligeras, las reparaciones personalizadas de las máquinas y la capacidad de desarrollar nuevos materiales, entre otras ventajas. En las tecnologías de fabricación aditiva que emplean un rayo láser como fuente de energía, la materia prima inicial (en forma de polvo o cable) es fundida por la fuente de calor láser de forma controlada, capa a capa, hasta crear un componente con dimensiones finales o casi finales. Estas tecnologías implican someter el material impreso a un proceso térmico único, en el que el material se funde en un área muy específica y luego se enfría rápidamente a velocidades extremadamente altas de hasta 10^6 K/s. Por lo tanto, las microestructuras que surgen de los procesos de fabricación en AM difieren significativamente de las que se consiguen en los procesos tradicionales. Además, los materiales que se emplean principalmente en la AM no se han diseñado explícitamente para estas tecnologías. Las características específicas de los procesos de AM pueden utilizarse para lograr microestructuras y propiedades distintas en aceros que han sido adaptados para aprovechar las rápidas velocidades de enfriamiento y la historia térmica del proceso, entre otros factores. Por el momento, el número de calidades de acero comerciales disponibles en el mercado de la AM es limitado. Diversas industrias demandan nuevos grados de acero con menor densidad para disminuir el peso sin comprometer las propiedades mecánicas. Los aceros con alto contenido en manganeso se consideran materiales muy prometedores para aplicaciones estructurales debido a su excepcional combinación de resistencia y ductilidad, con una baja densidad. Sin embargo, a pesar de sus excepcionales propiedades, los aceros con alto contenido en manganeso se enfrentan a diversas limitaciones o retos durante las técnicas de procesado convencionales. Afortunadamente, la solidificación rápida puede resolver estos problemas. En este sentido, las tecnologías de AM basadas en láser proporcionan velocidades de enfriamiento rápidas, así como flexibilidad en términos de diseño geométrico. Los nuevos retos de estas tecnologías implicarán la microsegregación y el agrietamiento en caliente o hot cracking en inglés, que se producen durante la solidificación. Esta tesis está dedicada a explotar el método CALPHAD para realizar cálculos termodinámicos con el fin de diseñar varios aceros con alto contenido en manganeso que puedan prevenir eficazmente los problemas de solidificación rápida en AM. Las composiciones de acero diseñadas se produjeron en forma de polvo para AM mediante atomización con gas. Se analizaron los polvos para determinar su microestructura en relación con la química y la velocidad de enfriamiento. Ajustando adecuadamente los parámetros de impresión, estos polvos de acero con alto contenido en manganeso se imprimieron con éxito en AM, dando lugar a densidades relativas superiores al 99.9%. Se analizó la microestructura de estas muestras totalmente densas y se comparó con sus respectivos polvos, con el fin de identificar cualquier diferencia resultante de las variaciones en la velocidad de enfriamiento y los ciclos térmicos. Por último, tras definir el mejor conjunto de condiciones de impresión para cada composición de polvo, se produjeron varias muestras para evaluar las propiedades mecánicas. / [CA] La fabricació additiva, de les seues sigles en anglés AM (Additive Manufacturing) és un procés que construïx objectes sòlids tridimensionals mitjançant la superposició de materials basats en un model de disseny assistit per ordinador. L'AM està cridada a convertir-se en la pròxima revolució industrial, transformant el panorama del desenvolupament i la producció. L'AM oferix nombrosos avantatges, com a possibilitats de disseny complexes i flexibles, l'eliminació de processos intermedis com el mecanitzat, la independència dels costos de producció de la grandària dels lots, la reducció dels residus de material, les estructures lleugeres, les reparacions personalitzades de les màquines i la capacitat de desenvolupar nous materials, entre altres avantatges. En les tecnologies de fabricació additiva que empren un raig làser com a font d'energia, la matèria primera inicial (en forma de pols o filferro) és fosa per la font de calor làser de manera controlada, capa a capa, fins a crear un component amb dimensions finals o quasi finals. Estes tecnologies impliquen sotmetre el material imprés a un procés tèrmic únic, en el qual el material es funde en una àrea molt específica i després es refreda ràpidament a velocitats extremadament altes de fins a 10^6 K/s. Per tant, les microestructures que sorgixen dels processos de fabricació en AM diferixen significativament de les que s'aconseguixen en els processos tradicionals. A més, els materials que s'empren principalment en l'AM no s'han dissenyat explícitament per a estes tecnologies. Les característiques específiques dels processos d'AM poden utilitzar-se per a aconseguir microestructures i propietats diferents en acers que han sigut adaptats per a aprofitar les ràpides velocitats de refredament i la història tèrmica del procés, entre altres factors. De moment, el nombre de qualitats d'acer comercials disponibles en el mercat de l'AM és limitat. Diverses indústries demanden nous graus d'acer amb menor densitat per a disminuir el pes sense comprometre les propietats mecàniques. Els acers amb alt contingut en manganés es consideren materials molt prometedors per a aplicacions estructurals a causa de la seua excepcional combinació de resistència i ductilitat, amb una baixa densitat. No obstant això, malgrat les seues excepcionals propietats, els acers amb alt contingut en manganés s'enfronten a diverses limitacions o reptes durant les tècniques de processament convencionals. Afortunadament, la solidificació ràpida pot resoldre estos problemes. En este sentit, les tecnologies d'AM basades en làser proporcionen velocitats de refredament ràpides, així com flexibilitat en termes de disseny geomètric. Els nous reptes d'estes tecnologies implicaran la microsegregació i l'esquerdament en calent, o hot cracking en anglés, que es produïxen durant la solidificació. Esta tesi està dedicada a explotar el mètode CALPHAD per a realitzar càlculs termodinàmics amb la finalitat de dissenyar diversos acers amb alt contingut en manganés que puguen previndre eficaçment els problemes de solidificació ràpida en AM. Les composicions d'acer dissenyades es van produir en forma de pols per a AM mitjançant atomització amb gas. Es van analitzar les pólvores per a determinar la seua microestructura en relació amb la química i la velocitat de refredament. Ajustant adequadament els paràmetres d'impressió, estes pólvores d'acer amb alt contingut en manganés es van imprimir amb èxit en AM, donant lloc a densitats relatives superiors al 99.9%. Es va analitzar la microestructura d'estes mostres totalment denses i es va comparar amb les seues respectives pólvores, amb la finalitat d'identificar qualsevol diferència resultant de les variacions en la velocitat de refredament i els cicles tèrmics. Finalment, desprès de definir el millor conjunt de condicions d'impressió per a cada composició de pols, es van produir diverses mostres per a avaluar les propietats mecàniques. / [EN] Additive manufacturing (AM) is a process that builds three-dimensional solid objects by layering materials based on a computer-aided design model. AM is set to become the next industrial revolution, transforming the landscape of development and production. AM provides numerous benefits, including complex and flexible design possibilities, the elimination of intermediate processes like machining, production cost independence from batch size, reduced material waste, lightweight structures, customized machine repairs, and the ability to develop new materials, among other advantages. In additive manufacturing technologies that employ a laser beam as an energy source, the initial raw material (in the form of powder or wire) is melted by the laser heat source in a controlled manner, layer by layer, until a component with final or nearly final dimensions is created. These technologies involve subjecting the printed material to a unique thermal process, where the material is melted in a very specific area and then rapidly cooled at extremely high rates of up to 10^6 K/s. Hence, the microstructures that arise from the manufacturing processes in AM differ significantly from those achieved in traditional processes. Moreover, the materials predominantly employed in AM have not been explicitly designed for these technologies. The specific characteristics of AM processes can be utilized to achieve distinct microstructures and properties in steels that have been tailored to take advantage of the rapid cooling rates and thermal history of the process, among other factors. For the moment, the number of commercial steel grades available in the AM market is limited. Various industries are demanding new steel grades with lower density to decrease weight without compromising mechanical properties. High manganese steels are regarded as highly promising materials for structural applications due to their exceptional combination of strength and ductility, with low density. Nevertheless, despite the exceptional properties of high manganese steels, they encounter various limitations or challenges during conventional processing techniques. Fortunately, rapid solidification may solve these issues. In this sense, laser-based AM technologies provide rapid cooling rates, as well as flexibility in terms of geometric design. The new challenges of these technologies will involve micro-segregation and hot cracking occurring during solidification. This thesis is dedicated to exploiting the CALPHAD method to perform thermodynamic calculations in order to design various high manganese steels that can effectively prevent fast solidification issues in AM. The steel compositions designed were produced in the form of powder for AM using gas atomization. Powders were analyzed to determine their microstructure in relation to the chemistry and cooling rate. By adjusting properly, the printing parameters, these high manganese steel powders were successfully printed in AM, resulting in relative densities exceeding 99.9%. The microstructure of these fully dense samples was analyzed and compared to their respective powders, in order to identify any difference resulting from variations in cooling rate and thermal cycling. Lastly, after defining the best set of printing conditions for each powder composition, various samples were produced to evaluate the mechanical properties, to determine the correlation between the composition, microstructure and properties of these steels. In addition, lattice structures that are close to final part geometries were constructed to quantify the energy absorbed during compression by one of these high manganese steels. The results were then compared to those of 316L, revealing that the high manganese steel absorbs roughly twice as much the specific energy in compression. This finding demonstrates the potential of these novel AM steels for use in industrial applications. / Sánchez Poncela, M. (2024). Design of High Mn Fe-Mn-Al-C Low Density Steels for Additive Manufacturing [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205174

[ES] La polarización es una propiedad fundamental de la luz que tiene muchas implicaciones tanto en la vida diaria como en los desarrollos tecnológicos más avanzados que emplean la luz. En consecuencia, controlar la polarización de la luz representa una tarea crítica que debe ejecutarse en la mayoría de los sistemas fotónicos. Este proceso se realiza en forma extendida mediante dispositivos pasivos como transformadores de onda que inducen una cantidad fija de birrefringencia o mediante controladores de polarización mecánicos, cuyas principales desventajas son su incapacidad para producir un tipo específico de birrefringencia (lineal pura, circular o elíptica) y sus diseños voluminosos, lo cual los hace inadecuados para la integración. Así, la investigación se centra en otro tipo de controladores de polarización, basados principalmente en metamateriales y fenómenos ópticos no lineales. Al estudiar diferentes interacciones no lineales luz-materia, el fenómeno de dispersión de Brillouin estimulado hacia atrás (SBS) surge como un candidato atractivo para realizar el control de la polarización de la luz. Su respuesta al estímulo de una onda de luz intensa (bombeo) tiene características dependientes de la polarización, y es el proceso no lineal requiere la menor potencia óptica para activarse. Más aún, se ha demostrado continuamente su flexibilidad para el ajuste de la frecuencia y del ancho de banda alterando la respuesta de frecuencia de la onda de bombeo. Esta Tesis Doctoral está dedicada al estudio de las propiedades dependientes de la polarización del SBS con el objetivo de lograr el control total de la polarización de la luz en términos del control de la birrefringencia, la frecuencia y el ancho de banda. Aquí se proporcionan los fundamentos teóricos necesarios para generar y controlar tanto el tipo como la magnitud de la birrefringencia, así como también el retardo de grupo diferencial (DGD) y la dispersión de DGD (DGDD) en fibras ópticas. Los experimentos muestran que estos parámetros se pueden cambiar dinámicamente con sólo una ligera variación de la ganancia del sistema inducida por SBS. A continuación, se muestra que la polarización se puede controlar en un ancho de banda más amplio que la respuesta natural de Brillouin y que también se puede adaptar para proporcionar un cierto perfil de retardancia. El ensanchamiento espectral del controlador de polarización basado en SBS se logra a través de la ingeniería de la respuesta en frecuencia de la fase de Brillouin mediante la regulación retroalimentada del bombeo, a diferencia de esquemas anteriores basados en el control de la amplitud y del retardo de tiempo. Se demuestra el ensanchamiento de la retardancia desde 51 MHz (interacción natural de SBS) hasta 0.9 GHz, en conjunto con el aplanamiento de su espectro. Finalmente, son analizados diferentes dispositivos que emplean como subsistema central el controlador de polarización basado en SBS. De este análisis se deriva una nueva técnica fotónica para implementar filtros de microondas tanto de banda suprimida como de banda pasante. El principio de funcionamiento se fundamenta en la rotación del estado de polarización de la banda de interés utilizando el controlador de polarización basado en SBS, en combinación con una fotodetección balanceada sensible a la polarización. Estos conceptos permiten la implementación de un filtro de una única etapa de fibra que se puede conmutar dinámicamente de una respuesta rechaza banda a una respuesta pasa banda, incrementando así su flexibilidad y potencial aplicación. Las pruebas llevadas a cabo con una sola etapa de una fibra con dispersión desplazada muestran que es posible implementar una banda de rechazo con un rechazo muy elevado de 67 dB. La atenuación fuera de banda en la configuración pasa banda, que es de 30 dB, tiene un desempeño similar a otros filtros de microondas fotónicos basados en SBS. / [CA] La polarització és una propietat fonamental de la llum que té moltes implicacions tant en la vida diària com en els desenvolupaments tecnològics més avançats que empren la llum. En conseq\"uència, controlar la polarització de la llum representa una tasca crítica que ha d¿executar-se en la majoria dels sistemes fotònics. Este procés es realitza en forma estesa mitjançant dispositius passius com a transformadors d'ona que induïxen una quantitat fixa de birefringència o mitjançant controladors de polarització mecànics, els principals desavantatges de la qual són la seua incapacitat per a produir un tipus específic de birefringència (lineal pura, circular o el líptica) i els seus dissenys voluminosos, la qual cosa els fa inadequats per a la integració. Així, la investigació se centra en un altre tipus de controladors de polarització, basats principalment en metamaterials i fenòmens òptics no lineals. En estudiar diferents interaccions no lineals llum-matèria, elfenomen de dispersió de Brillouin estimulat cap arrere (SBS) sorgix com un candidat atractiu per a realitzar el control de la polarització de la llum. La seua resposta a l'estímul d'una ona de llum intensa (bombament) té característiques dependents de la polarització, i és el procés no lineal requerix la menor potència òptica per a activar-se. Més encara, s'ha demostrat contínuament la seua flexibilitat per a l'ajust de la freqüència i de l'amplada de banda alterant la resposta de freqüència de l'ona de bombament. Esta Tesi Doctoral està dedicada a l'estudi de les propietats dependents de la polarització del SBS amb l'objectiu d'aconseguir el control total de la polarització de la llum en termes del control de la birefringència, la freqüència i l'amplada de banda. Ací es proporcionen els fonaments teòrics necessaris per a generar i controlar tant el tipus com la magnitud de la birefringència, així com també el retard de grup diferencial (DGD) i la dispersió de DGD (DGDD) en fibres òptiques. Els experiments mostren que estos paràmetres es poden canviar dinàmicament amb només una lleugera variació del guany del sistema induïda per SBS. A continuació, es mostra que la polarització es pot controlar en una amplada de banda més àmplia que la resposta natural de Brillouin i que també es pot adaptar per a proporcionar un cert perfil de retardancia. L'eixamplament espectral del controlador de polarització basat en SBS s'aconseguix a través de l'enginyeria de la resposta en freqüència de la fase de Brillouin mitjançant la regulació retroalimentada del bombament, a diferència d'esquemes anteriors basats en el control de l'amplitud i del retard de temps. Es demostra l'eixamplament de la retardancia des de 51 MHz (interacció natural de SBS) fins a 0.9 GHz, en conjunt amb l'aplanament del seu espectre. Finalment, són analitzats diferents dispositius que empren com a subsistema central el controlador de polarització basat en SBS. D'esta anàlisi es deriva una nova tècnica fotònica per a implementar filtres de microones tant de banda suprimida com de banda passant. El principi de funcionament es fonamenta en la rotació de l'estat de polarització de la banda d'interés utilitzant el controlador de polarització basat en SBS, en combinació amb una fotodetecció balancejada sensible a la polarització. Estos conceptes permeten la implementació d'un filtre d'una única etapa de fibra que es pot commutar dinàmicament d'una resposta rebutja banda a una resposta passa banda, incrementant així la seua flexibilitat i potencial aplicació. Les proves dutes a terme amb una sola etapa d'una fibra amb dispersió desplaçada mostren que és possible implementar una banda de rebuig amb un rebuig molt elevat de 67 dB. L'atenuació fora de banda en la configuració passa banda, que és de 30 dB, té un acompliment similar a altres filtres de microones fotònics basats en SBS. / [EN] Polarization is a fundamental property of light that has many implications in daily life as well as in the most advanced technological developments that employ light. Consequently, controlling the polarization of light represents a critical task that must be executed in most photonic systems. This process is extensively done by passive devices such as waveplates that induce a fixed amount of birefringence or by mechanical polarization controllers, whose main disadvantages are their inability to produce a specific type of birefringence (pure linear, circular, or elliptical) and their bulky designs, which make them unsuitable for integration. Consequently, research is focused on other types of polarization controllers, mainly based on metamaterials and nonlinear optic phenomena. When studying different nonlinear light-matter interactions, backward-stimulated Brillouin Scattering (SBS) emerges as an appealing candidate for performing polarization control of light. Its response to the stimulus of an intense light wave (pump) has polarization-dependent characteristics, and the nonlinear process requires the least optical power to be activated. Moreover, its frequency and bandwidth tuning flexibility have been continuously proven by altering the frequency response of the pumping wave. This PhD Thesis is devoted to studying the polarization-dependent properties of SBS to achieve full polarization control of light in terms of birefringence, frequency, and bandwidth. Here, the theoretical background required to generate and control both the type and magnitude of the birefringence is provided, as well as differential group delay (DGD) and DGD dispersion (DGDD) in optical fibers. Experiments show these parameters can be dynamically changed with only slightly variation of the system's SBS-induced gain. Next, it is shown that polarization can be controlled in a bandwidth wider than the natural Brillouin response and can also be tailored to provide a specific retardance profile. The spectral broadening of the SBS-based polarization controller is achieved through the engineering of Brillouin phase frequency response via feedback pump regulation, unlike previous schemes based on amplitude and time delay control. Retardance broadening from 51 MHz (natural SBS interaction) to 0.9 GHz, along with retardance spectrum flattening, is demonstrated. Finally, different devices that employ the SBS-based polarization controller as a core subsystem are analyzed. This analysis derives a new photonic technique to implement both stopband and passband microwave filters. The principle of operation relies on rotating the state of polarization of the band of interest using the SBS-based polarization controller in combination with polarization-sensitive balanced photodetection. These concepts permit implementing a single-fiber stage filter that can be dynamically switched from a stopband response to a passband response, thus enhancing its flexibility and application potential. Tests carried out with a single stage of a dispersion-shifted fiber show that a very high rejection of 67 dB can be implemented in the stopband. Out-of-band attenuation in the passband configuration, which is 30 dB, performs similarly to other SBS-based microwave photonic filters. / Zoireff Juárez, G. (2024). Brillouin-Based Full Polarization Control of Light and Applications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205395