[ES] El presente trabajo aborda tres elementos que contribuyen de forma consistente a la mejora de la competitividad de las empresas: la innovación, el portfolio de relaciones, la competencia relacional. El portfolio de relaciones abarca los vínculos establecidos por la empresa con otros agentes del entorno y la coloca en un contexto de red frente a los mismos. La gestión efectiva de dicha red de relaciones permite el acceso a una serie de recursos tangibles e intangibles que la empresa puede conjugar con sus recursos internos para mejorar sus acciones de innovación. El objetivo abordado mediante esta investigación es analizar el efecto del portfolio de relaciones, creado a partir de una red de conocimiento, sobre la innovación de la empresa y, además, estudiar en qué medida la competencia relacional (network competence) de las empresas analizadas media la relación antes mencionada. El trabajo empírico se ha realizado sobre la población de bodegas adscritas al Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida Alicante. Las principales conclusiones que se derivan del estudio son: a) el portfolio de relaciones es parte del capital social de la empresa y representa una fuente de recursos y conocimientos externos que enriquece el conjunto de inputs para el proceso innovador de la empresa; b) la contribución fundamental de la competencia relacional radica en la puesta en valor y la gestión a largo plazo del portfolio de relaciones, con la consecuente aportación de valor a la empresa mediante las relaciones de intercambio de basadas en confianza y buenas prácticas. Los resultados obtenidos muestran que el portfolio de relaciones de las bodegas influye positivamente sobre los tres tipos de innovación contemplados y que la competencia relacional ejerce un efecto mediador parcial complementario sobre la relación antes mencionada. Asimismo, dichos resultados han permitido la formulación de una serie de recomendaciones a nivel de bodega y a nivel agregado. Por último, a partir de las limitaciones presentadas, se han propuesto algunas líneas futuras de investigación para atender dichos desafíos. / [CA] Este treball aborda tres elements que contribueixen de manera consistent a la millora de la competitivitat de les empreses: la innovació, el portfolio de relacions, la competència relacional. El portfolio de relacions abasta els vincles establits per l'empresa amb altres agents de l'entorn i la col·loca en un context de xarxa enfront d'aquests. La gestió efectiva d'aquesta xarxa de relacions permet l'accés a una sèrie de recursos tangibles i intangibles que l'empresa pot conjugar amb els seus recursos interns per a millorar les seues accions d'innovació. L'objectiu abordat mitjançant aquesta investigació és analitzar l'efecte del portfolio de relacions, creat a partir d'una xarxa de coneixement, sobre la innovació de l'empresa i, a més, estudiar en quina mesura la competència relacional (network competence) de les empreses analitzades mitjana la relació abans esmentada. El treball empíric s'ha realitzat sobre la població de cellers adscrits al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Alacant. Les principals conclusions que es deriven de l'estudi són: a) el portfolio de relacions és part del capital social de l'empresa i representa una font de recursos i coneixements externs que enriqueix el conjunt d'inputs per al procés innovador de l'empresa; b) la contribució fonamental de la competència relacional radica en la posada en valor i la gestió a llarg termini del portfolio de relacions, amb la conseqüent aportació de valor a l'empresa mitjançant les relacions d'intercanvi de basades en confiança i bones pràctiques. Els resultats obtinguts mostren que el portfolio de relacions dels cellers influeix positivament sobre els tres tipus d'innovació contemplats i que la competència relacional exerceix un efecte mediador parcial complementari sobre la relació abans esmentada. Així mateix, aquests resultats han permés la formulació d'una sèrie de recomanacions en l'àmbit de celler i a nivell agregat. Finalment, a partir de les limitacions presentades, s'han proposat algunes línies futures d'investigació per a atendre aquests desafiaments. / [EN] This work addresses three elements that systematically contribute to improving the competitiveness of companies: innovation, the relationship portfolio and relational competence. The relationship portfolio encompasses the links established by the company with other actors in the environment and places it in a network context vis-à-vis them. The effective management of this network of relationships provides access to a series of tangible and intangible resources that the company can combine with its internal resources to improve its innovation actions. This research aims to analyse the effect of the relationship portfolio, created from a knowledge network, on the company's innovation and, in addition, to study to what extent the relational competence (network competence) of the companies analysed mediates the relationship, as mentioned earlier. The empirical work has been carried out on the population of wineries belonging to the Regulatory Council of the Alicante Protected Designation of Origin. The main conclusions drawn from the study are: a) the relationship portfolio is part of the company's social capital and represents a source of external resources and knowledge that enriches the set of inputs for the company's innovation process; b) the fundamental contribution of relational competence lies in the enhancement and long-term management of the relationship portfolio, with the consequent contribution of value to the company through exchange relationships based on trust and good practices. The results show that the portfolio of winery relationships positively influences the three types of innovation considered. Likewise, they show that relational competence exerts a complementary partial mediating effect on the relationship above. Furthermore, these results have allowed the formulation of a series of recommendations at the winery and aggregate levels. Finally, based on the limitations presented, some future lines of research have been proposed to address these challenges. / Este trabajo se ha realizado con la ayuda económica de la Universitat Politècnica de València a través de la convocatoria de Contratos Predoctorales para la Formación de Doctores de la Universitat Politècnica de València – Subprograma 1 (PAID-01-08), con el proyecto titulado “Establecimiento de redes y flujos de conocimiento en clústeres empresariales. Un análisis de su influencia desde la perspectiva del Social Network Analysis”. / Fota, AE. (2024). Redes e innovación en el sector vitivinícola de Alicante. El rol mediador de la competencia relacional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206197

[ES] Los avances tecnológicos de los últimos años han permitido la aparición de nuevas fuentes de datos y con ello, el almacenamiento de grandes cantidades de datos o `Big Data' se ha cobrado cada vez mayor importancia. Cada vez más y más estudios científicos utilizan estas fuentes de `Big Data' para tratar de mejorar el entendimiento en diversos campos científicos. En la economía del turismo ya se han utilizado muchas de estas fuentes para predecir el comportamiento de variables reales. En turismo, la utilidad de estas nuevas fuentes de datos reside en que pueden ayudar a entender el comportamiento de los turistas, desde sus patrones espaciotemporales hasta qué atracciones y actividades son las más populares en el destino, y por tanto, pueden ayudar en la toma de decisiones de los agentes económicos. Por tanto, esta tesis intenta entender mejor cuáles son las fuentes de Big Data que resultan más útiles a la hora de lidiar con variables turísticas y además proponer mejoras metodológicas para que dichas fuentes se puedan aplicar al campo del turismo rural, y más concretamente, a la predicción de turistas. En esta tesis se presentan varios avances en este aspecto: Primero, una clasificación de fuentes de datos que genera todo turista durante su proceso turístico y que componen su huella digital. Después, respecto a esta clasificación, se escoge Google Trends como la fuente más adecuada para ayudar a predecir la demanda turística, pero se encuentran problemas de precisión, que son demostrados y ejemplificados. Más adelante, se demuestra cómo se genera este error de precisión a través del proceso de muestreo de GT y se proponen soluciones para aliviar este error, a saber, obteniendo más extracciones y utilizando su media. Finalmente, este método se pone a prueba para la predicción de pernoctaciones mensuales en alojamientos de turismo rural en España. En resumen, la contribución que esta tesis pretende hacer es aportar una mayor comprensión de las fuentes de Big Data y ayudar a generar buenas prácticas en el uso de las mismas para que se puedan aplicar a la predicción de variables reales en el turismo rural, de forma que agilice y mejore la toma de decisiones de los agentes económicos. / [CA] Els avanços tecnològics dels últims anys han permés l'aparició de noves fonts de dades i amb això, l'emmagatzematge de grans quantitats de dades o `Big Data' s'ha cobrat cada vegada major importància. Cada vegada més i més estudis científics utilitzen aquestes fonts de `Big Data' per a tractar de millorar l'enteniment en diversos camps científics. En l'economia del turisme ja s'han utilitzat moltes d'aquestes fonts per a predir el comportament de variables reals. En turisme, la utilitat d'aquestes noves fonts de dades resideix en què poden ajudar a entendre el comportament dels turistes, des dels seus patrons espaciotemporals fins a quines atraccions i activitats són les més populars en el destí, i per tant, poden ajudar en la presa de decisions dels agents econòmics. Per tant, aquesta tesi intenta entendre millor quines són les fonts de Big Data que resulten més útils a l'hora de bregar amb variables turístiques i a més proposar millores metodològiques perquè aquestes fonts es puguen aplicar al camp del turisme rural, i més concretament, a la predicció de turistes. En aquesta tesi es presenten diversos avanços en aquest aspecte: Primer, una classificació de fonts de dades que genera tot turista durant el seu procés turístic i que componen la seua empremta digital. Després, respecte a aquesta classificació, es tria Google Trends com la font més adequada per a ajudar a predir la demanda turística, però es troben problemes de precisió, que són demostrats i exemplificats. Més endavant, es demostra com es genera aquest error de precisió a través del procés de mostreig de GT i es proposen solucions per a alleujar aquest error, a saber, obtenint més extraccions i utilitzant la seua mitjana. Finalment, aquest mètode es posa a prova per a la predicció de pernoctacions mensuals en allotjaments de turisme rural a Espanya. En resum, la contribució que aquesta tesi pretén fer, és aportar una major comprensió de les fonts de Big Data i ajudar a generar bones pràctiques en l'ús de les mateixes perquè es puguen aplicar a la predicció de variables reals en el turisme rural, de manera que agilitze i millore la presa de decisions dels agents econòmics. / [EN] Technological advances in recent years have enabled the emergence of new data sources and with it, the storage of large amounts of data or 'Big Data' has become increasingly important. More and more scientific studies are using these Big Data sources to try to improve understanding in various scientific fields. In tourism economics, many of these sources have already been used to predict the behavior of real variables. In tourism, the usefulness of these new data sources lies in the fact that they can help to understand the behavior of tourists, from their spatial-temporal patterns to which attractions and activities are the most popular in the destination, and therefore, they can help in the decision making of economic agents. Therefore, this thesis tries to better understand which Big Data sources are the most useful when dealing with tourism variables and also to propose methodological improvements so that these sources can be applied to the field of rural tourism, and more specifically, to the prediction of tourists. In this thesis several advances in this aspect are presented: First, a classification of data sources that every tourist generates during his tourist process and that compose his Digital Footprint. Then, with respect to this classification, Google Trends is chosen as the most appropriate source to help predict tourist demand, but accuracy problems are found, which are demonstrated and exemplified. Further on, it is demonstrated how this accuracy error is generated through the GT sampling process and solutions are proposed to alleviate this error, namely by obtaining more extractions and using their mean. Finally, this method is tested for the prediction of monthly overnight stays in rural tourism accommodations in Spain. In summary, the contribution that this thesis aims to make is to provide a better understanding of Big Data sources and help to generate good practices in the use of them so that they can be applied to the prediction of real variables in rural tourism, in a way that streamlines and improves the decision making of economic agents. / Cebrián Cerdá, E. (2024). Big Data Sources Applied to Rural Tourism [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206090

[ES] La arquitectura vernácula conforma una de las categorías de bienes culturales más abundante y diversa del ámbito patrimonial. Esta situación conlleva que sea la más accesible a todos los ciudadanos, y con ello, la que más amenazada se encuentra. La despoblación corresponde con el fenómeno demográfico de mayor expansión en el territorio español, puesto que abarca más de la mitad de la geografía del país. Atendiendo a ambos contextos, la mayoría de la arquitectura vernácula se ubica en territorios despoblados. La despoblación y la arquitectura vernácula, las dos principales temáticas de la presente investigación, han sido ampliamente estudiadas con respecto a sus riesgos y sus valores. Sin embargo, la combinación de ambos temas no se ha estudiado al mismo nivel de profundidad ni se han desarrollado conjuntamente los riesgos, amenazas y factores de resiliencia de la arquitectura vernácula asociados al fenómeno de la despoblación. Ante esta situación, el objetivo de la tesis consiste en abordar la bibliografía escrita que aúne en sí ambos temas, para obtener los factores de vulnerabilidad asociados a la despoblación que amenazan la arquitectura vernácula, de esta forma, analizar cuantitativamente a gran escala el nivel de riesgo que suponen estos factores de vulnerabilidad al que está sometida la arquitectura vernácula de los territorios despoblados. De igual modo, se pretende comprobar cualitativamente a pequeña escala la situación de conservación actual de varios municipios afectados por la despoblación y establecer conclusiones acerca del riesgo que supone cada factor de vulnerabilidad. Ambos análisis se proponen como metodologías de evaluación que permiten obtener datos sobre la situación actual de la arquitectura vernácula y cuyos resultados permiten establecer estrategias de actuación específicas que favorezcan la prevención y la planificación de una correcta conservación para abordar los diversos factores de vulnerabilidad según su nivel de riesgo. / [CA] L'arquitectura vernacla conforma una de les categories de béns culturals més abundant i diversa de l'àmbit patrimonial. Esta situació comporta que siga la més accessible a tots els ciutadans, i amb això, la que més amenaçada es troba. La despoblació correspon amb el fenomen demogràfic de major expansió en el territori espanyol, ja que abasta més de la mitat de la geografia del país. Atenent tots dos contextos la majoria de l'arquitectura vernacla se situa en territoris despoblats. La despoblació i l'arquitectura vernacla, les dos principals temàtiques de la present investigació, han sigut àmpliament estudiades respecte als seus riscos i els seus valors. No obstant això, la combinació de tots dos temes no s'ha estudiat al mateix nivell de profunditat ni s'han desenvolupat conjuntament els riscos, amenaces i factors de resiliència de l'arquitectura vernacla associats al fenomen de la despoblació. Davant esta situació, l'objectiu de la tesi consistix a abordar la bibliografia escrita que conjumine en sí tots dos temes, per a obtindre els factors de vulnerabilitat associats a la despoblació que amenacen l'arquitectura vernacla, i d'esta manera, analitzar quantitativament a gran escala el nivell de risc que suposen estos factors de vulnerabilitat al qual està sotmesa l'arquitectura vernacla dels territoris despoblats. De la mateixa manera, es pretén comprovar qualitativament a petita escala la situació de conservació actual de diversos municipis afectats per la despoblació i establir conclusions sobre el risc que suposa cada factor de vulnerabilitat. Totes dues anàlisis es proposen com a metodologies d'avaluació que permeten obtindre dades sobre la situació actual de l'arquitectura vernacla, els resultats de la qual permeten establir estratègies d'actuació especifiques que afavorisquen la prevenció i la planificació d'una correcta conservació per a abordar els diversos factors de vulnerabilitat segons el seu nivell de risc. / [EN] Vernacular architecture is one of the most abundant and diverse categories of cultural heritage. This situation means that is widely accessible to all citizens, and therefore the most threatened. Depopulation is the demographic phenomenon of largest extension in the Spanish territory, since it covers more than half of the country's geography. Considering both contexts, the majority of vernacular architecture is located in depopulated territories. Depopulation and vernacular architecture, this research's main themes, have been extensively studied in terms of their risks and their values. However, the combination of both themes has not been studied in-depth, nor have the risks, threats and resilience factors of vernacular architecture associated with depopulation been developed together. In view of this situation, the aim of the thesis is to explore the literature on both subjects in order to obtain the vulnerability factors that threaten vernacular architecture associated with depopulation. Thus, to analyze quantitatively the risk level of these vulnerability factors to which the vernacular architecture of depopulated territories is subjected on a large scale. Furthermore, to qualitatively verify the current state of conservation of several municipalities affected by depopulation on a small scale and to draw conclusions about the risk posed by each vulnerability factor. Both analyses are proposed as evaluation methodologies that allow to obtain data on the current situation of vernacular architecture, which results enable the establishment of specific action strategies to address the various vulnerability factors according to their risk level, promoting the prevention and planning of a correct conservation. / Tortajada Montalva, E. (2024). Estudio de las amenazas, riesgos y factores de resiliencia de la arquitectura vernácula en los territorios despoblados de España para su puesta en valor y recuperación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/209812

[ES] La investigación realizada como parte de este doctorado industrial en COMET Ingeniería y la Universitat Politècnica de València aborda el problema crítico de las cargas vibroacústicas durante la fase de despegue de los lanzadores espaciales. Estas son una amenaza para la integridad de la carga de pago. El enfoque es mejorar el comportamiento vibroacústico de los vehículos de lanzamiento mediante el desarrollo de tecnologías de mitigación y una metodología de predicción numérica. Se han identificado dos fases: predecir la generación y propagación del ruido aeroacústico y diseñar sistemas de mitigación del ruido. El objetivo en la predicción aeroacústica es doble: abordar la predicción imprecisa de la carga acústica durante el lanzamiento y comprender los mecanismos que modifican el campo acústico. Las condiciones hostiles de este entorno limitan la medición del ruido emitido por un vehículo de lanzamiento. Por tanto, hemos propuesto un método numérico basado en las mismas ecuaciones para resolver la generación y propagación del ruido con CFD. La primera estrategia que proponemos es un modelo de URANS, que ofrece factibilidad computacional con la capacidad de calcular campos de flujo promediados en conjunto mientras retiene el término transitorio. La segunda estrategia es una LES, que proporciona mayor precisión en un código diseñado para una eficiente computación con GPU. El estudio simula el entorno acústico durante el lanzamiento de un cohete VEGA con ambas estrategias. Los modelos CFD se han validado utilizando datos de lanzamientos reales, demostrando su eficacia en predecir ondas de choque, flujo turbulento y propagación del campo acústico. El estudio también explora el impacto de los deflectores en las cargas acústicas, enfatizando la importancia de la elección y forma del deflector. Además del campo cercano del chorro del cohete, se estudia el campo de presión en la cofia como novedad en este trabajo. Para la mitigación del ruido, la investigación se centra en metamateriales acústicos basados en resonadores de Helmholtz. Esta solución puede proporcionar una absorción casi perfecta dentro de la gama de sub-longitudes de onda y es totalmente sintonizable. El enfoque propuesto se basa en dos etapas para reducir el campo acústico que ingresa a la cofia. En primer lugar, se reduce el ruido en el camino de propagación en la plataforma, lo que disminuye el ruido de banda ancha hacia la cofia. En segundo lugar, se aumenta la TL de la carcasa de la cofia, lo que reduce el SPL que ingresa, y se maximiza la absorción interna para atenuar la reverberación. Se han realizado tres diseños de metamateriales: RTA para la plataforma de lanzamiento, SRA para el carenado y CHAR para aplicaciones multifuncionales en el carenado. Campañas experimentales validan la eficacia de estos metamateriales en la reducción del ruido, con logros destacados en coeficientes de absorción y pérdida de transmisión. La combinación de RTA y SRA en el lanzador VEGA resulta en una reducción del OASPL de 7.8 dB. Además, el CHAR ha sido diseñado para incorporar resonadores de Helmholtz en la estructura compuesta tipo sándwich de la cofia, con el objetivo de mejorar tanto las propiedades estructurales como la absorción de energía acústica al tiempo que proporciona un material ligero. Se exploran dos tipos de núcleos, siendo el diseño hexagonal el más eficiente en términos de masa y rendimiento estructural. Los hallazgos presentan una técnica innovadora de dos etapas para disminuir las cargas acústicas que llegan al carenado durante el despegue, reduciendo el riesgo de fallas técnicas. La solución propuesta supera a los materiales existentes de reducción de ruido, ofreciendo opciones de diseño personalizables adaptadas a entornos acústicos específicos. Además, los metamateriales exhiben una capacidad única para una absorción casi perfecta en frecuencias específicas, mostrando su potencial para aplicaciones prácticas en la industria aeroespacial. / [CA] La investigació realitzada com a part d'este doctorat industrial en *COMET Enginyeria i la Universitat Politècnica de València aborda el problema crític de les càrregues *vibroacústicas durant la fase d'enlairament dels llançadors espacials. Estes són una amenaça per a la integritat de la càrrega de pagament. L'enfocament és millorar el comportament *vibroacústico dels vehicles de llançament mitjançant el desenvolupament de tecnologies de mitigació i una metodologia de predicció numèrica. S'han identificat dos fases: predir la generació i propagació del soroll *aeroacústico i dissenyar sistemes de mitigació del soroll. L'objectiu en la predicció *aeroacústica és doble: abordar la predicció imprecisa de la càrrega acústica durant el llançament i comprendre els mecanismes que modifiquen el camp acústic. Les condicions hostils d'este entorn limiten el mesurament del soroll emés per un vehicle de llançament. Per tant, hem proposat un mètode numèric basat en les mateixes equacions per a resoldre la generació i propagació del soroll amb *CFD. La primera estratègia que proposem és un model de *URANS, que oferix factibilitat computacional amb la capacitat de calcular camps de flux fets una mitjana d'en conjunt mentres reté el terme transitori. La segona estratègia és una ELS, que proporciona major precisió en un codi dissenyat per a una eficient computació amb *GPU. L'estudi simula l'entorn acústic durant el llançament d'un coet VEGA amb totes dues estratègies. Els models *CFD s'han validat utilitzant dades de llançaments reals, demostrant la seua eficàcia a predir ones de xoc, flux turbulent i propagació del camp acústic. L'estudi també explora l'impacte dels deflectors en les càrregues acústiques, emfatitzant la importància de l'elecció i forma del deflector. A més del camp pròxim del doll del coet, s'estudia el camp de pressió en la còfia com a novetat en este treball. Per a la mitigació del soroll, la investigació se centra en *metamateriales acústics basats en ressonadors de *Helmholtz. Esta solució pot proporcionar una absorció quasi perfecta dins de la gamma de *sub-longituds d'ona i és totalment sintonitzable. L'enfocament proposat es basa en dos etapes per a reduir el camp acústic que ingressa a la còfia. En primer lloc, es reduïx el soroll en el camí de propagació en la plataforma, la qual cosa disminuïx el soroll de banda ampla cap a la còfia. En segon lloc, s'augmenta la *TL de la carcassa de la còfia, la qual cosa reduïx el *SPL que ingressa, i es maximitza l'absorció interna per a atenuar la reverberació. S'han realitzat tres dissenys de *metamateriales: *RTA per a la plataforma de llançament, *SRA per al carenat i *CHAR per a aplicacions multifuncionals en el carenat. Campanyes experimentals validen l'eficàcia d'estos *metamateriales en la reducció del soroll, amb assoliments destacats en coeficients d'absorció i pèrdua de transmissió. La combinació de *RTA i *SRA en el llançador VEGA resulta en una reducció del *OASPL de 7.8 dB. A més, el *CHAR ha sigut dissenyat per a incorporar ressonadors de *Helmholtz en l'estructura composta tipus sàndwitx de la còfia, amb l'objectiu de millorar tant les propietats estructurals com l'absorció d'energia acústica al mateix temps que proporciona un material lleuger. S'exploren dos tipus de nuclis, sent el disseny hexagonal el més eficient en termes de massa i rendiment estructural. Les troballes presenten una tècnica innovadora de dos etapes per a disminuir les càrregues acústiques que arriben al carenat durant l'enlairament, reduint el risc de falles tècniques. La solució proposada supera als materials existents de reducció de soroll, oferint opcions de disseny personalitzables adaptades a entorns acústics específics. A més, els *metamateriales exhibixen una capacitat única per a una absorció quasi perfecta en freqüències específiques, mostrant el seu potencial per a aplicacions pràctiques en la indústria aeroespacial. / [EN] The research carried out as part of this industrial doctorate at COMET Ingeniería and the Universitat Politècnica de València addresses the critical problem of vibro-acoustic loads during the liftoff phase of space launchers. These are a threat to the integrity of the payload. The approach is to improve the vibroacoustic behaviour of launch vehicles by developing mitigation technologies and a numerical prediction methodology. Two phases have been identified: predicting the generation and propagation of aeroacoustic noise and designing noise mitigation systems. The objective in aeroacoustic prediction is twofold: to address the inaccurate prediction of the acoustic load during launch and to understand the mechanisms that modify the acoustic field. The hostile conditions of this environment limit the measurement of the noise emitted by a launch vehicle. Therefore, we have proposed a numerical method based on the same equations to solve the noise generation and propagation with CFD. The first strategy we propose is a URANS model, which offers computational feasibility with the ability to compute ensemble-averaged flow fields while retaining the transient term. The second strategy is an LES, which provides higher accuracy in a code designed for efficient GPU computing. The study simulates the acoustic environment during the launch of a VEGA rocket with both strategies. The CFD models have been validated using data from real launches, demonstrating their effectiveness in predicting shock waves, turbulent flow and acoustic field propagation. The study also explores the impact of baffles on acoustic loads, emphasising the importance of baffle choice and shape. In addition to the near-field of the rocket jet, the pressure field in the cowling is studied as a novelty in this work. For noise mitigation, the research focuses on acoustic metamaterials based on Helmholtz resonators. This solution can provide near-perfect absorption within the sub-wavelength range and is fully tunable. The proposed approach is based on two steps to reduce the acoustic field entering the coping. First, the noise in the propagation path on the platform is reduced, which decreases the broadband noise towards the coping. Secondly, the TL of the coping shell is increased, which reduces the incoming SPL, and internal absorption is maximised to attenuate reverberation. Three metamaterial designs have been realised: RTA for the launch pad, SRA for the fairing and CHAR for multifunctional applications in the fairing. Experimental campaigns validate the effectiveness of these metamaterials in noise reduction, with outstanding achievements in absorption coefficients and transmission loss. The combination of RTA and SRA in the VEGA launcher results in an OASPL reduction of 7.8 dB. In addition, CHAR has been designed to incorporate Helmholtz resonators into the sandwich composite structure of the shell, with the aim of improving both structural properties and acoustic energy absorption while providing a lightweight material. Two types of cores are explored, with the hexagonal design being the most efficient in terms of mass and structural performance. The findings present an innovative two-stage technique to decrease the acoustic loads reaching the fairing during take-off, reducing the risk of technical failure. The proposed solution outperforms existing noise reduction materials, offering customisable design options tailored to specific acoustic environments. In addition, the metamaterials exhibit a unique capability for near-perfect absorption at specific frequencies, showing their potential for practical applications in the aerospace industry. / Escartí Guillem, MS. (2024). Aeroacoustic Improvements during Lift-off of Launch Vehicles [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204805

[ES] En los últimos años, se ha vuelto a considerar a la industria como un factor clave del impulso de la economía nacional y de la competitividad de los territorios. Esta apuesta por la reindustrialización supone un reto también de índole territorial que la investigación urbanística y las administraciones deben poder asumir y saber afrontar. Esto nos obliga a mirar hacia el espacio en el que se han desarrollado tradicionalmente las actividades económicas: los polígonos industriales. Unos lugares que han ido evolucionando a lo largo del tiempo hacia nuevas Áreas de Actividad Económica (AAE), en las que no sólo se desarrollan procesos productivos y una creciente actividad logística, sino que también han ido albergando actividades terciarias y empresariales. Sin embargo, la insuficiente planificación territorial de estas áreas ha configurado un tejido urbano escasamente planificado, con asentamientos que no siguen unos criterios mínimos de ordenación y equilibrio territorial. La gran cantidad de suelo industrial, su estado de obsolescencia y abandono en muchos casos no hacen más que poner de manifiesto la necesidad de modelos de transformación ágiles y ambiciosos. La evolución de la actividad económica y sus retos actuales requieren desde la Urbanística una reflexión profunda, considerando nuevos compromisos ambientales y desde perspectivas más amplias, de escala metropolitana. Esta investigación plantea la necesidad de abordar un estudio sobre la situación actual del suelo destinado a actividades económicas, asumiendo que es parte importante de la complejidad de una ciudad y de su territorio. Analizar la situación actual de las AAE del Área Metropolitana de Valencia nos va a permitir detectar y reconocer cuestiones que pueden llegar a ser determinantes para comprender su propia especificidad y potencialidades. Y también nos va a permitir comprender aspectos generales sobre los temas tratados, con el objetivo de avanzar en la búsqueda de visiones renovadas desde la disciplina urbanística para acometer la regeneración de estas áreas. / [CA] En els últims anys, s'ha tornat a considerar a la indústria com un factor clau de l'impuls de l'economia nacional i de la competitivitat dels territoris. Esta aposta per la reindustrialització suposa un repte també d'índole territorial que la investigació urbanística i les administracions han de poder assumir i saber afrontar. Això ens obliga a mirar cap a l'espai en el qual s'han desenvolupat tradicionalment les activitats econòmiques: els polígons industrials. Uns llocs que han anat evolucionant al llarg del temps cap a noves Àrees d'Activitat Econòmica (AAE), en les quals no sols es desenvolupen processos productius i una creixent activitat logística, sinó que també han anat albergant activitats terciàries i empresarials. No obstant això, la insuficient planificació territorial d'estes àrees ha configurat un teixit urbà escassament planificat, amb assentaments que no seguixen uns criteris mínims d'ordenació i equilibri territorial. La gran quantitat de sòl industrial, el seu estat d'obsolescència i el seu abandó en molts casos no fan més que posar de manifest la necessitat de models de transformació àgils i ambiciosos. L'evolució de l'activitat econòmica i els seus reptes actuals requerixen des de la Urbanística una reflexió profunda, considerant nous compromisos ambientals i des de perspectives més àmplies, d'escala metropolitana. Esta investigació planteja la necessitat d'abordar un estudi sobre la situació actual del sòl destinat a activitats econòmiques, assumint que és part important de la complexitat d'una ciutat i del seu territori. Analitzar la situació actual de les AAE de l'Àrea Metropolitana de València ens permetrà detectar i reconéixer qüestions que poden arribar a ser determinants per a comprendre la seua pròpia especificitat i potencialitats. I també ens permetrà comprendre aspectes generals sobre els temes tractats, amb l'objectiu d'avançar en la cerca de visions renovades des de la disciplina urbanística per a afrontarla regeneració d'estes àrees. / [EN] In recent years, industry has once again been considered a key factor in driving the national economy and territorial competitiveness. This commitment to reindustrialisation is also a territorial challenge that urban planning and public administrations must be able to take on and be able to deal with. This forces us to look at the spaces where economic activities have traditionally taken place: industrial estates. Areas that have evolved over time into new Areas of Economic Activity (AEA), in which not only productive processes and growing logistical activity take place, but also tertiary and business activities. However, the insufficient territorial planning of these areas has led to a poorly planned urban fabric, with settlements that do not meet the minimum standards of territorial balance and planning. The large quantity of industrial land, and in many cases, its state of obsolescence and abandonment clearly demonstrate the need for transformation models that are agile and ambitious. The evolution of economic activity and its current challenges require an in-depth reflection from the urban planning discipline, considering new environmental commitments and broader perspectives from a metropolitan scale. This research proposes the need to undertake a study on the current state of land allocated for economic activities, on the assumption that it plays an important role in the complexity of a city and its territory. Analysing the current state of AEA in the Metropolitan Area of Valencia will allow us to detect and recognise issues that may be decisive in understanding their own specificity and potential. And it will also allow us to understand general aspects of the issues dealt with, with the aim of advancing the search for renewed visions of urban planning to undertake the regeneration of these areas. / Gascón Hernández, AM. (2024). Las áreas de actividad económica ante los nuevos retos territoriales. Revisión y cambio en las estrategias de intervención [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205223

[ES] Esta investigación aborda las repercusiones del COVID-19 en la comunidad inmigrante china en España, en un contexto de creciente globalización y desafíos socioeconómicos. Se propone la creación de una pieza audiovisual, en formato de ensayo documental integrado en una videoinstalación, como parte integral de este estudio. A medida que el proceso de globalización continúa profundizándose, el número y la movilidad de inmigrantes también ha aumentado y el avance del virus ha provocado una pandemia que ha resultado difícil de controlar, propagándose por todo el mundo, sin haber podido predecir con exactitud su duración, ni su evolución, afectando a diversas áreas de la población, incluidos los migrantes, de formas diversas y complejas. Esta propuesta de investigación plantea la realización de una creación audiovisual que se ha nutrido de la información y los estudios recopilados, incluyendo una serie de entrevistas sobre la inmigración china. / [CA] Aquesta investigació aborda les repercussions de la COVID-19 en la comunitat im migrant xinesa a Espanya, en un context de creixent globalització i reptes socioeco nòmics. Es proposa la creació d'una peça audiovisual, en format d'assaig documental integrat en una videoinstal·lació, com a part integral d'aquest estudi. A mesura que el procés de globalització continua aprofundint-se, el nombre i la mobilitat d'immigrants també han augmentat i l'avanç del virus ha provocat una pandèmia que ha resultat difícil de controlar, propagant-se per tot el món, sense haver pogut predir amb exactitud la seva durada, ni la seva evolució, afectant a diverses àrees de la població, inclosos els immigrants, de formes diverses i complexes. Aquesta proposta de recerca planteja la realització d'una creació audiovisual que s'ha nodrit de la informació i els estudis recopilats, incloent una sèrie d'entrevistes sobre la immigració xinesa. / [EN] This research addresses the repercussions of COVID-19 on the Chinese immigrant community in Spain, in a context of increasing globalization and socioeconomic challenges. The creation of an audiovisual piece, in the format of a documentary essay integrated into a video installation, is proposed as an integral part of this study. As the process of globalization continues to deepen, the number and mobility of immigrants have also increased and the advance of the virus has caused a pandemic that has proved difficult to control, spreading around the world, without being able to accurately predict its duration, nor its evolution, affecting various areas of the population, including migrants, in diverse and complex ways. This research proposal proposes the realization of an audiovisual creation that has been nourished by the information and studies collected, including a series of interviews on Chinese immigration. / Song, Y. (2024). Soy Chin@, no soy un virus: creación audiovisual de carácter documental sobre el impacto del COVID-19 en la inmigración China en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206037

[ES] Esta tesis se centra en un análisis interdisciplinario de la gestión cultural en España, abordando su evolución histórica, el proceso de profesionalización y su adaptación a la era digital postpandemia. La investigación se divide en dos partes esenciales: la primera implica una revisión bibliográfica exhaustiva para establecer una base sólida, explorando tendencias, avances y lagunas en el campo. Dentro de este marco teórico, se destaca la persistente falta de conocimiento en el ámbito laboral y social sobre los gestores culturales, atribuida a la juventud del campo y a la carencia de un referente claro. La diversidad de perfiles profesionales y la amplitud del ámbito cultural también contribuyen a la confusión conceptual. A pesar de los esfuerzos de asociaciones y teóricos para esclarecer la profesión, la profesionalización de la gestión cultural sigue siendo un proceso desafiante e inacabado. La segunda parte de la investigación se enfoca en un análisis práctico que incorpora métodos cuantitativos y cualitativos a lo largo de tres fases distintas. Durante estas etapas, se desarrollaron instrumentos para la recopilación de datos, se seleccionó una muestra representativa y se analizaron los resultados para respaldar las hipótesis de investigación. La primera fase examina la oferta de programas universitarios, la segunda, a través de entrevistas semiestructuradas, profundiza en los desafíos de la gestión cultural. Finalmente, en la fase cuantitativa, se utiliza un cuestionario para obtener una visión completa y cuantificada del perfil del gestor cultural contemporáneo. Las conclusiones subrayan la necesidad de fortalecer la formación, elevar el reconocimiento y establecer una definición precisa de la figura del profesional de la gestión cultural. Estas acciones son fundamentales para impulsar su profesionalización en un entorno cultural que experimenta una evolución constante. / [CA] Aquesta tesi se centra en una anàlisi interdisciplinària de la gestió cultural a Espanya, abordant la seua evolució històrica, el procés de professionalització i la seua adaptació a l'era digital postpandèmia. La investigació es divideix en dues parts essencials: la primera implica una revisió bibliogràfica exhaustiva per a establir una base sòlida, explorant tendències, avanços i llacunes en el camp. Dins d'aquest marc teòric, es destaca la persistent falta de coneixement en l'àmbit laboral i social sobre els gestors culturals, atribuïda a la joventut del camp i a la manca d'un referent clar. La diversitat de perfils professionals i l'amplitud de l'àmbit cultural també contribueixen a la confusió conceptual. Malgrat els esforços d'associacions i teòrics per a esclarir la professió, la professionalització de la gestió cultural continua sent un procés desafiador i inacabat. La segona part de la investigació s'enfoca en una anàlisi pràctica que incorpora mètodes quantitatius i qualitatius al llarg de tres fases diferents. Durant aquestes etapes, es van desenvolupar instruments per a la recopilació de dades, es va seleccionar una mostra representativa i es van analitzar els resultats per a recolzar les hipòtesis d'investigació. La primera fase examina l'oferta de programes universitaris, la segona, a través d'entrevistes semiestructuradas, aprofundeix en els desafiaments de la gestió cultural. Finalment, en la fase quantitativa, s'utilitza un qüestionari per a obtindre una visió completa i quantificada del perfil del gestor cultural contemporani. Les conclusions subratllen la necessitat d'enfortir la formació, elevar el reconeixement i establir una definició precisa de la figura del gestor cultural. Aquestes accions són fonamentals per a impulsar la seua professionalització en un entorn cultural que experimenta una evolució constant. / [EN] This thesis focuses on an interdisciplinary analysis of cultural management in Spain, addressing its historical evolution, the process of professionalization and its adaptation to the post-pandemic digital era. The research is divided into two essential parts: the first involves a comprehensive literature review to establish a solid foundation, exploring trends, advances and gaps in the field. Within this theoretical framework, it highlights the persistent lack of knowledge in the labor and social sphere about cultural managers, attributed to the youth of the field and the lack of a clear referent. The diversity of professional profiles and the breadth of the cultural field also contribute to conceptual confusion. Despite the efforts of associations and theoreticians to clarify the profession, the professionalization of cultural management remains a challenging and unfinished process. The second part of the research focuses on a practical analysis incorporating quantitative and qualitative methods through three distinct phases. During these phases, data collection instruments were developed, a representative sample was selected, and the results were analyzed to support the research hypotheses. The first phase examines the supply of university programs, the second, through semi-structured interviews, delves into the challenges of cultural management. Finally, in the quantitative phase, a questionnaire is used to obtain a complete and quantified view of the profile of the contemporary cultural manager. The conclusions underline the need to strengthen training, increase recognition and establish a precise definition of the figure of the cultural manager. These actions are essential to promote their professionalization in a cultural environment that is constantly evolving. / Rodriguez Trigo, S. (2024). La profesión de la gestión cultural en España: análisis interdisciplinario sobre su evolución, formación y adaptación en la era digital postpandemia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206073

Tesis por compendio / [ES] Añadir prebióticos al zumo de naranja es una forma innovadora de estimular el mercado de los zumos de frutas. La maltodextrina resistente (RMD) ha demostrado beneficios para la salud en ensayos clínicos, pero su impacto en los alimentos no ha sido suficientemente estudiado. Este trabajo explora la adición de RMD al zumo de naranja antes de la pasteurización, utilizando zumo con y sin pulpa (2,5%) y diferentes concentraciones de RMD: 0, 2,5, 5 y 7,5%. Primero, se estudió el impacto de la RMD en las propiedades fisicoquímicas del zumo pasteurizado. La RMD, debido a su buena solubilidad en agua, afectó propiedades como ºBrix, acidez, densidad, turbidez, reología y color, siendo los cambios más notorios con concentraciones más altas. Esto demostró la viabilidad de agregar RMD en varias concentraciones al zumo. Luego, se investigó el efecto de la RMD en los compuestos bioactivos y su bioaccesibilidad in vitro. La RMD protegió compuestos como fenoles, carotenoides y vitamina C de la degradación térmica, con mayor protección a niveles más altos de RMD. Las muestras con pulpa presentaron valores más altos de compuestos bioactivos y mejoraron la capacidad antioxidante del zumo. La RMD aumentó la bioaccesibilidad de fenoles y vitamina C, pero la disminuyó para carotenoides y ácido ascórbico. La pulpa aumentó la bioaccesibilidad del ácido ascórbico y la vitamina C, pero la redujo para fenoles y carotenoides. La adición de RMD y pulpa disminuyó ligeramente la capacidad antioxidante bioaccesible del zumo, aunque la cantidad total de compuestos bioactivos disponibles fue mayor en muestras con pulpa y RMD. Además del efecto prebiótico, la RMD podría tener aplicaciones interesantes en la tecnología alimentaria. Se realizó una evaluación sensorial con panelistas expertos y análisis de propiedades fisicoquímicas y del perfil aromático de las muestras. La RMD mejoró casi todos los atributos sensoriales, obteniendo puntuaciones más altas que las muestras sin RMD. La adición de RMD no alteró significativamente el perfil aromático del zumo, mientras que la pulpa aumentó compuestos como 1-terpinen-4-ol, octanal, nonanal, decanal y ¿-pineno, y disminuyó limoneno y ß-mirceno. La RMD podría mejorar la aceptabilidad organoléptica del zumo. Finalmente, se evaluó la estabilidad de los compuestos bioactivos y la capacidad antioxidante del zumo pasteurizado con RMD durante el almacenamiento. Se realizaron determinaciones en los días 0, 15, 45, 75, 105 y 170. Inicialmente, la RMD protegió todos los compuestos bioactivos, especialmente fenoles y carotenoides. Aunque añadir pulpa aumentó los compuestos bioactivos, las muestras sin pulpa mostraron mayor capacidad antioxidante. Sin embargo, a lo largo del tiempo, el efecto protector de la RMD fue más pronunciado en muestras con pulpa, sugiriendo una interacción entre RMD y pulpa. Esto ilustra el potencial de la RMD para preservar compuestos saludables en alimentos tratados térmicamente. Estos estudios demuestran el papel de la RMD en aumentar los beneficios saludables y la aceptabilidad organoléptica del zumo de naranja. Al explorar las interacciones entre RMD, zumo y pulpa de naranja, este trabajo muestra un camino prometedor para innovar en el mercado de zumos. La incorporación de prebióticos como la RMD en la tecnología alimentaria podría establecer un nuevo estándar para bebidas funcionales. / [CA] Afegir prebiòtics al suc de taronja és una forma innovadora d'estimular el mercat dels sucs de fruites. La maltodextrina resistent (RMD) ha demostrat beneficis per a la salut en assajos clínics, però el seu impacte en els aliments no ha sigut prou estudiat. Este treball explora l'addició de RMD al suc de taronja abans de la pasteurització, utilitzant suc amb i sense polpa (2,5%) i diferents concentracions de *RMD: 0, 2,5, 5 i 7,5%. Primer, es va estudiar l'impacte de la RMD en les propietats fisicoquímiques del suc pasteuritzat. La RMD, a causa de la seua bona solubilitat en aigua, va afectar propietats com ºBrix, acidesa, densitat, terbolesa, reologia i color, sent els canvis més notoris amb concentracions més altes. Això va demostrar la viabilitat d'agregar RMD en diverses concentracions al suc. Després, es va investigar l'efecte de la RMD en els compostos bioactius i el seu bioaccesibilitat in vitro. La RMD va protegir compostos com a fenols, carotenoides i vitamina C de la degradació tèrmica, amb major protecció a nivells més alts de RMD. Les mostres amb polpa van presentar valors més alts de compostos bioactius i van millorar la capacitat antioxidant del suc. La RMD va augmentar la bioaccesibilitat de fenols i vitamina C, però la va disminuir per a carotenoides i àcid ascòrbic. La polpa va augmentar la bioaccesibilitat de l'àcid ascòrbic i la vitamina C, però la va reduir per a fenols i carotenoides. L'addició de RMD i polpa va disminuir lleugerament la capacitat antioxidant bioaccesible del suc, encara que la quantitat total de compostos bioactius disponibles va ser major en mostres amb polpa i RMD. A més de l'efecte prebiòtic, la RMD podria tindre aplicacions interessants en la tecnologia alimentària. Es va realitzar una avaluació sensorial amb panelistes experts i anàlisis de propietats fisicoquímiques i del perfil aromàtic de les mostres. La RMD va millorar quasi tots els atributs sensorials, obtenint puntuacions més altes que les mostres sense RMD. L'addició de RMD no va alterar significativament el perfil aromàtic del suc, mentres que la polpa va augmentar compostos com 1-terpinen-4-*ol, octanal, nonanal, decanal i ¿-pineno, i va disminuir limoneno i ß-mirceno. La RMD podria millorar l'acceptabilitat organolèptica del suc. Finalment, es va avaluar l'estabilitat dels compostos bioactius i la capacitat antioxidant del suc pasteuritzat amb RMD durant l'emmagatzematge. Es van realitzar determinacions en els dies 0, 15, 45, 75, 105 i 170. Inicialment, la RMD va protegir tots els compostos bioactius, especialment fenols i carotenoides. Encara que afegir polpa va augmentar els compostos bioactius, les mostres sense polpa van mostrar major capacitat antioxidant. No obstant això, al llarg del temps, l'efecte protector de la RMD va ser més pronunciat en mostres amb polpa, suggerint una interacció entre RMD i polpa. Això il·lustra el potencial de la RMD per a preservar compostos saludables en aliments tractats tèrmicament. Estos estudis demostren el paper de la RMD a augmentar els beneficis saludables i l'acceptabilitat organolèptica del suc de taronja. En explorar les interaccions entre RMD, suc i polpa de taronja, este treball mostra un camí prometedor per a innovar en el mercat de sucs. La incorporació de prebiòtics com la RMD en la tecnologia alimentària podria establir un nou estàndard per a begudes funcionals. / [EN] Adding prebiotics to orange juice is an innovative way to stimulate the fruit juice market. Resistant maltodextrin (RMD) has demonstrated health benefits in clinical trials, but its impact on food has not been sufficiently studied. This work explores the addition of RMD to orange juice before pasteurization, using juice with and without pulp (2.5%) and different RMD concentrations: 0, 2.5, 5, and 7.5%. First, the impact of RMD on the physicochemical properties of pasteurized juice was studied. Due to its good solubility in water, RMD affected properties such as ºBrix, acidity, density, turbidity, rheology, and color, with more noticeable changes at higher concentrations. This demonstrated the feasibility of adding RMD at various concentrations to the juice. Next, the effect of RMD on bioactive compounds and their in vitro bioaccessibility was investigated. RMD protected compounds such as phenols, carotenoids, and vitamin C from thermal degradation, with greater protection at higher RMD levels. Samples with pulp had higher values of bioactive compounds and improved the antioxidant capacity of the juice. RMD increased the bioaccessibility of phenols and vitamin C, but decreased it for carotenoids and ascorbic acid. Pulp increased the bioaccessibility of ascorbic acid and vitamin C, but reduced it for phenols and carotenoids. The addition of RMD and pulp slightly decreased the bioaccessible antioxidant capacity of the juice, although the total amount of bioactive compounds available was higher in samples with pulp and RMD. Besides the prebiotic effect, RMD could have interesting applications in food technology. A sensory evaluation was conducted with expert panelists, and the physicochemical properties and aromatic profile of the samples were analyzed. RMD improved almost all sensory attributes, resulting in higher overall scores than samples without RMD. Adding RMD did not significantly alter the aromatic profile of the juice, while pulp increased compounds such as 1-terpinen-4-ol, octanal, nonanal, decanal, and ¿-pinene, and decreased limonene and ß-myrcene. RMD could improve the organoleptic acceptability of the juice. Finally, the stability of bioactive compounds and the antioxidant capacity of pasteurized juice with RMD during storage were evaluated. Determinations were made on days 0, 15, 45, 75, 105, and 170. Initially, RMD protected all bioactive compounds, especially phenols and carotenoids. Although adding pulp increased bioactive compounds, samples without pulp showed higher antioxidant capacity. However, over time, the protective effect of RMD was more pronounced in samples with pulp, suggesting an interaction between RMD and pulp. This illustrates the potential of RMD to better preserve healthy compounds in thermally treated foods. These studies collectively demonstrate the role of RMD in enhancing the health benefits and organoleptic acceptability of orange juice. By exploring the interactions between RMD, juice, and orange pulp, this work shows a promising path for innovation in the juice market. The strategic incorporation of prebiotics like RMD in food technology could set a new standard for the development of functional beverages. / Arilla Codoñer, E. (2024). Aplicación de maltodextrina resistente en zumo de naranja pasteurizado: análisis de propiedades fisicoquímicas, compuestos bioactivos, digestión in vitro e impacto sensorial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207950 / Compendio

[ES] El objetivo principal de la tesis doctoral es identificar los factores y condiciones que influyen en las mujeres emprendedoras, profundizando en los vínculos establecidos con su iniciativa empresarial sostenible. De esta forma se busca mejorar el entendimiento de las implicaciones de gestión dirigidas a ellas. Dada la fragmentación actual de la literatura en este campo, combinamos diferentes técnicas de análisis que nos permiten enriquecer el estudio y visibilizar las tendencias existentes. En la primera fase, nos centramos en el emprendimiento femenino. Desarrollamos una revisión sistemática de la literatura seguida de un análisis bibliométrico que nos posibilita detectar las principales lagunas de conocimiento y delimitar conceptos emergentes como el crowdfunding. Nuestros resultados señalan el rol de las instituciones y la familia, entre otros factores, y sus conexiones establecidas en la literatura. En la segunda fase de la presente investigación, analizamos la intersección entre emprendimiento femenino y sostenible. Se realiza una combinación de análisis descriptivo y de contenido. Por un lado, los indicadores descriptivos proporcionan una comprensión multidisciplinar actualizada. Por ejemplo, la India se perfila como el país con más publicaciones en la intersección del empresariado femenino-sostenible. Por otra parte, el análisis de contenido mapea clústeres que esbozan las temáticas existentes más relevantes. Pretendemos mostrar cómo la sostenibilidad se entrelaza con la iniciativa empresarial femenina y qué factores la potencian. Dentro de los términos identificados por los clústeres, la innovación, la educación y la multiplicidad del contexto aparecen como elementos cruciales. En la tercera fase, desde una perspectiva empírica, analizamos bajo qué configuraciones causales se promueve la intención emprendedora femenina. Para ello, aplicamos el Análisis Cualitativo Comparativo o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilizando una muestra de 203 profesionales. Los datos obtenidos presentan la actitud hacia la iniciativa empresarial y el compromiso sostenible como variables significativas dado su nivel de consistencia. A partir de los resultados alcanzados, desarrollamos la cuarta fase para dar respuesta al objetivo principal de la tesis doctoral. Nuestro estudio destaca las aportaciones más relevantes, centrándose en los factores clave que infieren el desarrollo de las emprendedoras y sus vínculos sostenibles. Además, proponemos implicaciones específicas de gestión en este campo dirigidas a responsables políticos, futuros investigadores y responsables de la toma de decisiones. En este sentido, reflexionamos sobre el concepto de Educación para el Emprendimiento Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) y la necesidad de adoptar esta perspectiva educativa en escuelas, universidades y centros de formación profesional. En particular, sería interesante introducirla en los programas de formación para emprendedores. Este enfoque puede tener un impacto social positivo y contribuir a mitigar las desigualdades, mejorando así la consecución de las metas de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). En esta línea, en torno al concepto holístico de familia, destacamos la utilidad de los programas educativos orientados a la familia de las mujeres emprendedoras, el papel de la innovación inclusiva y el poder de la digitalización. Estos factores pueden promover y facilitar el acceso a los recursos y el mantenimiento de los proyectos empresariales femeninos. Aunque nuestro estudio aporta valiosas orientaciones, es necesario que futuras investigaciones profundicen en el fomento de la innovación y la mejora de la cultura financiera en el marco de la educación de las mujeres emprendedoras. Además, establecemos una agenda de investigación específica para ser más concretos con las vías deseadas. / [CA] L'objectiu principal de la tesi doctoral és identificar els factors i condicions que influeixen en les dones emprenedores, aprofundint en els vincles establerts amb la seua iniciativa empresarial sostenible. D'esta manera es busca millorar l'enteniment de les implicacions de gestió dirigides a elles. Donada la fragmentació actual de la literatura en este camp, combinem diferents tècniques d'anàlisis que ens permeten enriquir l'estudi i visibilitzar les tendències existents. En la primera fase, ens centrem en l'emprenedoria femenina. Desenvolupem una revisió sistemàtica de la literatura seguida d'una anàlisi bibliomètrica que ens permet detectar les principals llacunes de coneixement i delimitar conceptes emergents en este camp com el micromecenatge. Els nostres resultats assenyalen el rol de les institucions i la família, entre altres factors, i les seues connexions establides en la literatura. En la segona fase de la present investigació, analitzem la intersecció entre emprenedoria femenina i sostenible. Es realitza una combinació d'anàlisi descriptiva i de contingut. D'una banda, els indicadors descriptius proporcionen una comprensió multidisciplinària actualitzada. Per exemple, l'Índia es perfila com el país amb més publicacions en la intersecció de l'empresariat femení-sostenible. D'altra banda, l'anàlisi de contingut mapea clústers que esbossen els principals temes existents. Pretenem mostrar com la sostenibilitat s'entrellaça amb la iniciativa empresarial femenina i quins factors la potencien. Dins dels termes identificats pels clústers, la innovació, l'educació i la multiplicitat del context apareixen com a elements crucials. En la tercera fase, des d'una perspectiva empírica, analitzem sota quines configuracions causals es promou la intenció emprenedora femenina. Per a això, apliquem l'Anàlisi Qualitativa Comparativa o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilitzant una mostra de 203 professionals. Les dades obtingudes presenten l' actitud envers la iniciativa empresarial i el compromís sostenible com a variables significatives donat el seu nivell de consistència. A partir dels resultats aconseguits, desenvolupem la quarta fase per a donar resposta a l'objectiu principal de la tesi doctoral. El nostre estudi destaca les aportacions més rellevants, centrant-se en els factors clau que infereixen el desenvolupament de les emprenedores i els seus vincles sostenibles. A més, proposem implicacions específiques de gestió en aquest camp dirigides a responsables polítics, futurs investigadors i responsables de la presa de decisions. En este sentit, reflexionem sobre el concepte d'Educació per a l'Emprenedoria Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) i la necessitat d'adoptar aquesta perspectiva educativa en escoles, universitats i centres de formació professional. En particular, seria interessant introduir-la en els programes de formació per a emprenedors. Este enfocament pot tindre un impacte social positiu i contribuir a mitigar les desigualtats, millorant així la consecució de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En esta línia, entorn del concepte holístic de família, destaquem la utilitat dels programes educatius orientats a la família, el paper de la innovació inclusiva i el poder de la digitalització. Estos factors poden promoure i facilitar l'accés als recursos i el manteniment dels projectes empresarials femenins. Malgrat que el nostre estudi aporta valuoses orientacions, és necessari que futures recerques aprofundeixin en el foment de la innovació i la millora de la cultura financera en el marc de l'educació de les dones emprenedores. A més, establim una agenda de recerca específica per a ser més concrets amb les vies desitjades. / [EN] The main objective of the doctoral thesis is to identify the factors and conditions that influence female entrepreneurs, deepening the ties to their sustainable entrepreneurial spirit. In this way, we aim to improve the understanding of the managerial implications addressed to them. Given the current fragmentation of the literature in this field, we combine different techniques of analysis that allow us to enrich the study and shed light on existing trends. In the first phase, the focus is set on female entrepreneurship. We developed a systematic literature review followed by a bibliometric analysis that allows us to detect main knowledge gaps and delimit emerging concepts such as crowdfunding. Our results uncover the role of institutions and family, among other factors, and their connections in women entrepreneurs' literature. In the second phase of this research, we analyze the intersection between female and sustainable entrepreneurship. A combination of descriptive and content analysis is conducted. On the one hand, descriptive indicators provide an up-to-date multidisciplinary understanding. For instance, India is outlined as the country with the most publications at the intersection of female-sustainable entrepreneurship. On the other hand, the content analysis maps clusters outlining the main existing topics. We seek to show how sustainability is intertwined with female entrepreneurship and which factors enhance it. Within the terms identified by the clusters, innovation, education, and the multiplicity of the context appear as crucial elements. In the third phase, from an empirical angle, we analyze under which causal configurations female entrepreneurial intention is promoted. Therefore, we applied Qualitative Comparative Analysis (QCA) using a sample of 203 professionals. In this vein, perceived attitude towards entrepreneurship and sustainable commitment are presented as significant variables, given their level of consistency. Based on the results obtained, we develop the fourth phase to provide an answer to the main objective of the doctoral thesis. Our study highlights the most relevant contributions, focusing on the key factors inferring female entrepreneurs' development and their sustainable ties. Then, we propose specific managerial implications in this field addressed to policymakers, future researchers, and decision-makers. We reflect on the Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) concept and the need to adopt this educational perspective in schools, universities and professional training centres. In particular, it would be interesting to introduce it in entrepreneurship training programmes. This approach may have a positive social impact and help mitigate inequalities, thus improving the achievement of Sustainable Development Goals (SDGs) targets. In this vein, around the holistic concept of family, we outline the usefulness of family-oriented educational initiatives, the role of inclusive innovation and the power of digitalization. These factors can promote and facilitate access to resources and the maintenance of women's entrepreneurial projects. Although our study provides valuable guidance, there is a need for future research to delve deeper into fostering innovation and improving financial literacy in the framework of education for female entrepreneurs. Furthermore, we set out a specific research agenda to be more specific with the desired pathways. / Enri Peiró, S. (2024). Female and Sustainable Entrepreneurship: Practical Implications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208437

[ES] Las plantas son plataformas versátiles para la síntesis de compuestos valiosos para el ser humano a través de la ingeniería metabólica y la biología sintética. Estas "biofactorías" pueden producir sustancias de alto valor para fines industriales, médicos y agrícolas, incluyendo feromonas sexuales de insectos, que ofrecen una alternativa sostenible a los pesticidas en la protección de cultivos. Sin embargo, estas feromonas se producen típicamente mediante síntesis química, una estrategia no muy ecológica, lo cual subraya la necesidad de métodos de producción más sostenibles. Las rutas biosintéticas de las feromonas sexuales de polillas están actualmente bien descritas, y se han identificado muchos de los genes responsables de su síntesis. Nuestro grupo desarrolló recientemente plantas transgénicas estables de Nicotiana benthamiana, denominadas 'SexyPlant', que producen y emiten feromonas volátiles biológicamente activas como Z11-16OH, Z11-16OAc y Z11-16Ald. Esto se logró integrando rutas biosintéticas de varias especies de polillas en N. benthamiana, utilizando genes tanto de polillas como de plantas y aprovechando el metabolismo endógeno de ácidos grasos de la planta. Sin embargo, este enfoque provocó problemas de toxicidad debido a la acumulación de compuestos y a las interrupciones en la ruta metabólica de ácidos grasos de la planta. En el primer capítulo, abordamos estos problemas de toxicidad en 'SexyPlant' explorando acetiltransferasas alternativas para mejorar la eficiencia de conversión de Z11-16OH a Z11-16OAc. También investigamos la activación de esta ruta biosintética utilizando reguladores transcripcionales basados en CRISPR combinados con promotores sintéticos, creando líneas transgénicas estables ('GuidedPathway' y 'NonGuidedPathway') con dos configuraciones génicas diferentes que acumulan biomasa y no producen ni emiten feromonas sexuales de polilla hasta ser específicamente activadas por elementos genéticos ortogonales apropiados. Aunque el rendimiento de producción es menor que en las plantas 'SexyPlant' constitutivas, en este capítulo demostramos el potencial para activar la ruta biosintética y exploramos los cuellos de botella en el sistema. El segundo capítulo se centra en la producción heteróloga de monoterpenoides irregulares, una familia de compuestos que incluyen feromonas sexuales de la superfamilia Coccoidea (por ejemplo, los insectos escama). A pesar de que la ruta biosintética de estas moléculas es desconocida, expresamos genes derivados de plantas con actividades similares. Introdujimos genes que codifican para la sintasa de crisantenil difosfato (CPPS) de Tanacetum cinerariifolium y la sintasa de lavandulil difosfato (LPPS) de Lavandula x intermedia en tabaco y N. benthamiana para lograr una expresión transitoria y estable, resultando en líneas transgénicas. Caracterizamos la producción y emisión de estos compuestos volátiles en diferentes tejidos y etapas de desarrollo foliar, identificando las hojas juveniles como el tejido más productivo. Además, buscamos producir feromonas sexuales de Coccoidea coexpresando LiLPPS con LiAAT4, logrando la producción de acetato de lavandulil, un componente de la mezcla de feromonas de la cochinilla Dysmicoccus grassii, la feromona de agregación de Frankliniella occidentalis, y un larvicida conocido para mosquitos. Estos 'biodispensadores' emitieron hasta 0,63 mg de acetato de lavandulil por día, sugiriendo que se necesitarían entre 200 y 500 plantas por hectárea para igualar la eficacia de los dispositivos comerciales de liberación de feromonas. En resumen, esta tesis ofrece diferentes estrategias para abordar la producción de feromonas sexuales de insectos y compuestos volátiles asociados en biofábricas de plantas, explorando las limitaciones de esta biosíntesis. / [CA] Plants are versatile platforms for synthesizing valuable compounds through metabolic engineering and synthetic biology. These "biofactories" can produce high-value substances for industrial, medical, and agricultural purposes, including insect sex pheromones, which offer a sustainable alternative to pesticides in crop protection. However, these pheromones are typically produced via chemical synthesis, which is not environmentally friendly, highlighting the need for more sustainable production methods. The biosynthetic pathways of moth sex pheromones are currently well-described, with many of the genes responsible for their synthesis identified. Our group recently developed stable transgenic Nicotiana benthamiana plants, termed 'SexyPlant,' that produce and emit volatile, biologically active pheromones like Z11-16OH, Z11-16OAc, and Z11-16Ald. This was achieved by integrating biosynthetic pathways from multiple moth species into N. benthamiana, using genes from both moths and plants while leveraging the plant's endogenous fatty acid metabolism. However, this approach led to toxicity issues due to compound accumulation and disruptions in the plant's fatty acid metabolic pathway. In the first chapter, we address these toxicity issues in 'SexyPlant' by exploring alternative acetyltransferases to enhance the conversion efficiency of Z11-16OH to Z11-16OAc. We also investigate the activation of this biosynthetic pathway using CRISPR-based transcriptional regulators combined with synthetic promoters, creating stable transgenic lines ('GuidedPathway' and 'NonGuidedPathway'), with two different gene configurations that accumulate biomass and do not produce or emit moth sex pheromones until specifically activated by appropriate orthogonal genetic elements. Although the production yield is lower than in constitutive 'SexyPlant' plants, in this chapter, we demonstrate the potential for activating the biosynthetic pathway and explore the bottlenecks in the system. The second chapter focuses on the heterologous production of irregular monoterpenoids, a family of compounds that include sex pheromones of the Coccoidea superfamily (e.g., scale insects). Despite the biosynthetic pathway for these molecules being unknown, we expressed plant-derived genes with similar activities. We introduced genes encoding chrysanthemyl diphosphate synthase (CPPS) from Tanacetum cinerariifolium and lavandulyl diphosphate synthase (LPPS) from Lavandula x intermedia into tobacco and N. benthamiana to achieve transient and stable expression, resulting in transgenic lines. We characterized the production and emission of these volatile compounds in different tissues and leaf development stages, identifying juvenile leaves as the most productive. Additionally, we aimed to produce Coccoidea sex pheromones by co-expressing LiLPPS with LiAAT4, achieving production of lavandulyl acetate, a component of the mealybug Dysmicoccus grassii pheromone blend, the aggregation pheromone of Frankliniella occidentalis, and a known mosquito larvicide. These 'biodispensers' emitted up to 0.63 mg of lavandulyl acetate per day, suggesting that 200-500 plants per hectare would be needed to match the efficacy of commercial pheromone release devices. In summary, this thesis provides different strategies for addressing the production of insect sex pheromones and associated volatile compounds in plant biofactories, exploring the limitations of this biosynthesis. / [EN] Les plantes són plataformes versàtils per a la síntesi de compostos valuosos per a l'ésser humà a través de l'enginyeria metabòlica i la biologia sintètica. Estes "biofactories" poden produir substàncies d'alt valor per a fins industrials, mèdics i agrícoles, incloent feromones sexuals d'insectes, que ofereixen una alternativa sostenible als pesticides en la protecció de cultius. No obstant això, estes feromones es produïxen típicament mitjançant síntesi química, una estratègia no molt ecològica, la qual cosa subratlla la necessitat de mètodes de producció més sostenibles. Les rutes biosintètiques de les feromones sexuals de les arnes estan actualment ben descrites, i s'han identificat molts dels gens responsables de la seua síntesi. El nostre grup va desenvolupar recentment plantes transgèniques estables de Nicotiana benthamiana, denominades 'SexyPlant', que produïxen i emeten feromones volàtils biològicament actives com Z11-16OH, Z11-16OAc i Z11-16Ald. Açò es va aconseguir integrant rutes biosintètiques de diverses espècies d'arnes en N. benthamiana, utilitzant gens tant d'arnes com de plantes i aprofitant el metabolisme endogen d'àcids grassos de la planta. No obstant això, este enfocament va provocar problemes de toxicitat degut a l'acumulació de compostos i a les interrupcions en la ruta metabòlica d'àcids grassos de la planta. En el primer capítol, abordem estos problemes de toxicitat en 'SexyPlant' explorant acetiltransferases alternatives per a millorar l'eficiència de conversió de Z11-16OH a Z11-16OAc. També investiguem l'activació d'esta ruta biosintètica utilitzant reguladors transcripcionals basats en CRISPR combinats amb promotors sintètics, creant línies transgèniques estables ('GuidedPathway' i 'NonGuidedPathway') amb dos configuracions gèniques diferents que acumulen biomassa i no produïxen ni emeten feromones sexuals d'arna fins a ser específicament activades per elements genètics ortogonals apropiats. Encara que el rendiment de producció és menor que en les plantes 'SexyPlant' constitutives, en este capítol demostrem el potencial per a activar la ruta biosintètica i explorem els colls de botella en el sistema. El segon capítol se centra en la producció heteròloga de monoterpenoides irregulars, una família de compostos que inclou feromones sexuals de la superfamília Coccoidea (per exemple, els insectes escama). Malgrat que la ruta biosintètica d'estes molècules és desconeguda, expressem gens derivats de plantes amb activitats similars. Introduïm gens que codifiquen per a la sintasa de crisantenil difosfat (CPPS) de Tanacetum cinerariifolium i la sintasa de lavandulil difosfat (LPPS) de Lavandula x intermedia en tabac i N. benthamiana per a aconseguir una expressió transitòria i estable, resultant en línies transgèniques. Caracteritzem la producció i emissió d'estos compostos volàtils en diferents teixits i etapes de desenvolupament foliar, identificant les fulles juvenils com el teixit més productiu. A més, busquem produir feromones sexuals de Coccoidea coexpressant LiLPPS amb LiAAT4, aconseguint la producció d'acetat de lavandulil, un component de la mescla de feromones de la cotxinilla Dysmicoccus grassii, la feromona d'agregació de Frankliniella occidentalis, i un larvicida conegut per a mosquits. Estos 'biodispensadors' emeteren fins a 0,63 mg d'acetat de lavandulil per dia, suggerint que es necessitarien entre 200 i 500 plantes per hectàrea per a igualar l'eficàcia dels dispositius comercials de lliurament de feromones. En resum, esta tesi oferix diferents estratègies per a abordar la producció de feromones sexuals d'insectes i compostos volàtils associats en biofàbriques de plantes, explorant les limitacions d'esta biosíntesi. / Mateos Fernández, R. (2024). Bioproduction of Insect Sex Pheromones and Related Volatile Compounds in Plants [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211184