61 |
Historia de la delincuencia en la sociedad española: Murcia, 1939-1949. Similitudes y diferencias en otros espacios europeos.Gómez Westermeyer, Juan Francisco 14 November 2006 (has links)
Al término de la guerra civil el régimen franquista encomendó a los tribunales ordinarios la tarea de normalizar el país, contribuyendo a la consolidación del nuevo Estado al tiempo que fiscalizaban la vida cotidiana de la población. El estudio de la delincuencia común de posguerra permite conocer la relación de las clases desfavorecidas con ese Estado, los conflictos e interacciones entre iguales, el grado de aceptación mostrado hacia las autoridades y sus políticas, así como la respuesta ofrecida desde el poder, materializada en sentencias judiciales y prácticas represivas análogas. Las convulsiones provocadas por la guerra civil en España tuvieron su continuación amplificada, a nivel europeo, tras la Segunda Guerra Mundial. Este conflicto y su posguerra acarrearon penuria material, racionamiento, mercado negro, crisis de valores y con ello, la generalización de unas condiciones de vida y una perturbación social cuyos efectos inmediatos se dejaron sentir en el aumento de la delincuencia. / When Spanish Civil War ended francoist regime assigned the task to normalize the country to ordinary courts. This fact contributed to consolidation of the new state and at the same time supervised population everydary life. The research on postwar common delinquency allows to know the relationship between the poorest classes and the state, the conflicts and interactions among equals, the level of popularity shown towards authorities and their policies as well as the response offered from the power which was materialized in sentences and some other repressive practices. Convulsions that were provoked by Spanish Civil War had an extended continuity, at European level, after Second World War. The former conflict and its postwar brought poverty, rationing, black market, crisis on values and the generalization of life conditions and social disturbance whose immediate effects could be felt in an increasing delinquency.
|
62 |
Clinical Decision Support System for the Multiparametric Stratification of Atrial Fibrillation Patients in Critical CareLacki, Alexander Stefan 01 December 2024 (has links)
[ES] La fibrilación auricular (FA) es la arritmia cardíaca más común y afecta a más de 33 millones de pacientes en el mundo. A menudo se encuentra en unidades de cuidados intensivos, donde se asocia con hospitalizaciones prolongadas, mayores costos de atención médica, riesgo elevado de tromboembolismo y mayor mortalidad.
La FA tiene diversas causas y mecanismos y se considera una enfermedad heterogénea. Puede ser causada por comorbilidades cardíacas y no cardíacas, como trastornos endocrinos, pulmonares y metabólicos, genética e inflamación. La abundancia de mecanismos fisiopatológicos asociados con la FA ha llevado a la comprensión de que los pacientes con FA son considerablemente heterogéneos. Esta heterogeneidad entre las poblaciones de pacientes se ha identificado previamente como un impedimento no abordado en los estudios epidemiológicos.
Existen pautas para el tratamiento y manejo de la FA para la población general, pero no son directamente aplicables a las poblaciones de la UCI debido a los diferentes mecanismos, riesgos y efectividad de los tratamientos de la FA. Además, falta evidencia sólida sobre estrategias de tratamiento óptimas, lo que resulta en una falta de consenso entre los tomadores de decisiones clínicas y diferentes enfoques de tratamiento en las instituciones clínicas.
Esta tesis doctoral informa el proceso de desarrollo de un método de estratificación para pacientes con FA en el entorno de cuidados críticos. Se desarrollan, comparan y emplean nuevos algoritmos de agrupamiento semisupervisados para identificar fenotipos de FA. Se comparan los efectos del tratamiento de fármacos antiarrítmicos comunes entre fenotipos y se realiza una evaluación de usabilidad para identificar la aplicabilidad clínica de los métodos desarrollados. / [CA] La fibril·lació auricular (FA) és l'arítmia cardíaca més comú i afecta més de 33 milions de pacients al món. Sovint es troba en unitats de cures intensives, on s'associa amb hospitalitzacions prolongades, majors costos d'atenció mèdica, risc elevat de tromboembolisme i més mortalitat.
La FA té diverses causes i mecanismes i es considera una malaltia heterogènia. Pot ser causada per comorbiditats cardíaques i no cardíaques, com ara trastorns endocrins, pulmonars i metabòlics, genètica i inflamació. L'abundància de mecanismes fisiopatològics associats a la FA ha portat a la comprensió que els pacients amb FA són considerablement heterogenis. Aquesta heterogeneïtat entre les poblacions de pacients s'ha identificat prèviament com un impediment no abordat als estudis epidemiològics.
Hi ha pautes per al tractament i maneig de la FA per a la població general, però no són directament aplicables a les poblacions de la UCI a causa dels diferents mecanismes, riscos i efectivitat dels tractaments de la FA. A més, manca evidència sòlida sobre estratègies de tractament òptimes, la qual cosa resulta en una manca de consens entre els prenedors de decisions clíniques i diferents enfocaments de tractament a les institucions clíniques.
Aquesta tesi doctoral informa el procés de desenvolupament d'un mètode d'estratificació per a pacients amb FA a l'entorn de cures crítiques. Es desenvolupen, comparen i fan servir nous algorismes d'agrupament semisupervisats per identificar fenotips de FA. Es comparen els efectes del tractament de fàrmacs antiarítmics comuns entre fenotips i es fa una avaluació d'usabilitat per identificar l'aplicabilitat clínica dels mètodes desenvolupats. / [EN] Atrial fibrillation (AF) is the most commonly encountered cardiac arrhythmia, affecting over 33 million patients in the world. It is often encountered in intensive care units, where it is associated with prolonged hospitalisation, increased healthcare costs, elevated risk of thromboembolism, and higher mortality.
AF has diverse causes and mechanisms, and is considered to be a heterogeneous disease. It may be caused by cardiac and non-cardiac comorbidities, such as endocrine, pulmonary, and metabolic disorders, genetics, and inflammation. The abundance of pathophysiological mechanisms associated with AF has led to the realization that AF patients are considerably heterogeneous. This heterogeneity among patient populations have previously been identified as an unaddressed impediment in epidemiological studies.
Guidelines for the treatment and management of AF exist for the general population but are not directly applicable to ICU populations due to different AF mechanisms, risks, and effectiveness of treatments. Further, strong evidence for optimal treatment strategies is missing, resulting in a lack of consensus among clinical decision-makers, and different treatment approaches across clinical institutions.
This doctoral thesis reports the process of developing a stratification method for AF patients in the critical care setting. Novel semi-supervised clustering algorithms are developed, benchmarked, and employed to identify AF phenotypes. Treatment effects of common antiarrhythmic drugs are compared among phenotypes, and a usability assessment is performed to identify the clinical applicability of the developed methods. / Lacki, AS. (2024). Clinical Decision Support System for the Multiparametric Stratification of Atrial Fibrillation Patients in Critical Care [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/212511
|
63 |
Habitat use and distribution of the loggerhead sea turtle (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea: Implications for marine planning strategiesAbalo Morla, Sara 06 November 2023 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Las tortugas bobas son organismos de gran movilidad que ocupan hábitats extensos y diversos, lo que las expone a varias amenazas que pueden afectar negativamente a la persistencia de sus poblaciones. Delinear medidas prioritarias de conservación para esta especie es todo un reto debido a la escasez del conocimiento integrado sobre su supervivencia, uso de hábitat y exposición relativa a amenazas, especialmente durante las primeras etapas de su ciclo vital. En la cuenca occidental del mar Mediterráneo esto adquiere mayor relevancia si se contextualiza en el proceso de colonización que está teniendo lugar en la zona durante la última década. Se ha registrado un aumento en el número de nidos y hembras nidificantes, para cuya protección se han tomado medidas de gestión como la reubicación de nidos y la inclusión de neonatos en programas de "head-starting". Esta coyuntura ha ofrecido una oportunidad única para incrementar el conocimiento sobre la supervivencia, dispersión y uso de hábitat de hembras nidificantes y post-neonatos de tortuga boba. Ninguna investigación previa ha realizado un seguimiento por satélite de hembras nidificantes en el Mediterráneo occidental, ni de post-neonatos mediterráneos con tamaño inferior a 35 cm. La finalidad de esta tesis es abordar las lagunas de conocimiento mencionadas y aportar herramientas para mejorar las estrategias de planificación marina dirigidas a la conservación de la tortuga boba en el Mediterráneo. Los principales objetivos fueron: i) proporcionar las primeras estimaciones empíricas de supervivencia de post-neonatos, ii) dilucidar las rutas de dispersión y el uso de hábitat en las diferentes etapas del ciclo vital, iii) identificar áreas relevantes para su protección, iv) evaluar la eficacia de las actuales áreas marinas protegidas (AMPs) para la conservación de la tortuga boba, y v) proponer medidas de conservación basadas en el análisis espacial. Para ello, se analizaron las trayectorias de 117 tortugas seguidas vía satélite entre 2003 y 2022. Estos datos incluyen las primeras trayectorias de hembras nidificantes en España y de post-neonatos mediterráneos, que se han publicado en un repositorio. Además, se realizó la primera evaluación del uso de hábitat y de AMPs por tortugas bobas marcadas en el Mediterráneo occidental, a lo largo de su ciclo vital. Los resultados de esta tesis muestran, por primera vez, la capacidad de supervivencia y dispersión, así como uso de hábitat de post-neonatos de tortuga boba en el Mediterráneo. Los mares Jónico y de Levante se identificaron como zonas potenciales de desarrollo de post-neonatos. Por otro lado, las hembras mostraron dos comportamientos diferentes durante el periodo de inter-anidación: i) fidelidad a la zona de nidificación, o ii) comportamiento exploratorio de nidificación. Durante la etapa no reproductora, la mayoría de las hembras permanecieron alimentándose en aguas oceánicas de la cuenca argelina. Además, se registró por primera vez la reemigración de esta especie para nidificar de nuevo en España, lo que confirma que las hembras pueden mostrar un cierto grado de fidelidad al lugar de nidificación entre ciclos reproductores. La presente tesis confirma la importancia de la cuenca argelina para las tortugas bobas del Mediterráneo occidental, en particular para los juveniles y adultos. Otras zonas identificadas como importantes son el sur del mar Balear, el mar de Alborán, el canal de Sicilia, el noreste de Túnez, las aguas de Malta, el mar Tirreno y el mar Jónico, según la etapa vital. El análisis de la distribución espacial de la tortuga boba también ha revelado que la distribución y cobertura actuales de las AMPs mediterráneas no contribuyen a alcanzar los objetivos de conservación para esta especie. Los resultados obtenidos en esta tesis contribuyen al conocimiento de la supervivencia y uso espacial de la tortuga boba a lo largo de su ciclo vital en el mar Mediterráneo. / [CA] Les tortugues babaues són organismes de gran mobilitat que ocupen hàbitats extensos i diversos, la qual cosa les exposa a diverses amenaces que poden afectar negativament la persistència de les seues poblacions. Delinear mesures prioritàries de conservació per a aquesta espècie és tot un repte degut a l'escassetat del coneixement integrat sobre la seua supervivència, ús d'hàbitat i exposició relativa a amenaces, especialment durant les primeres etapes del seu cicle vital. En la conca occidental de la mar Mediterrània això adquireix major rellevància si es contextualitza en el procés de colonització que està tenint lloc en la zona durant l'última dècada. S'ha registrat un augment en el nombre de nius i femelles nidificants, per a la protecció de les quals s'han pres mesures de gestió com la reubicació de nius i la inclusió de nounats en programes de "*head-*starting". Aquesta conjuntura ha oferit una oportunitat única per a incrementar el coneixement sobre la supervivència, dispersió i ús d'hàbitat de femelles nidificants i post-nounats de tortuga babaua. Cap investigació prèvia ha realitzat un seguiment per satèl·lit de femelles nidificants en el Mediterrani occidental, ni de post-nounats mediterranis amb grandària inferior a 35 cm.
La finalitat d'aquesta tesi és abordar les llacunes de coneixement esmentades i aportar eines per a millorar les estratègies de planificació marina dirigides a la conservació de la tortuga babaua al Mediterrani. Els principals objectius van ser: i) proporcionar les primeres estimacions empíriques de supervivència de post-nounats, *ii) dilucidar les rutes de dispersió i l'ús d'hàbitat en les diferents etapes del cicle vital, *iii) identificar àrees rellevants per a la seua protecció, *iv) avaluar l'eficàcia de les actuals àrees marines protegides (*AMPs) per a la conservació de la tortuga babaua, i *v) proposar mesures de conservació basades en l'anàlisi espacial. Per a això, es van analitzar les trajectòries de 117 tortugues seguides via satèl·lit entre 2003 i 2022. Aquestes dades inclouen les primeres trajectòries de femelles nidificants a Espanya i de post-nounats mediterranis, que s'han publicat en un repositori. A més, es va realitzar la primera avaluació de l'ús d'hàbitat i de *AMPs per tortugues babaues marcades en el Mediterrani occidental, al llarg del seu cicle vital.
Els resultats d'aquesta tesi mostren, per primera vegada, la capacitat de supervivència i dispersió, així com ús d'hàbitat de post-nounats de tortuga babaua al Mediterrani. Les mars Jònic i de Llevant es van identificar com a zones potencials de desenvolupament de post-nounats. D'altra banda, les femelles van mostrar dos comportaments diferents durant el període de *inter-implantació: i) fidelitat a la zona de nidificació, o *ii) comportament exploratori de nidificació. Durant l'etapa no reproductora, la majoria de les femelles van romandre alimentant-se en aigües oceàniques de la conca algeriana. A més, es va registrar per primera vegada la reemigració d'aquesta espècie per a nidificar de nou a Espanya, la qual cosa confirma que les femelles poden mostrar un cert grau de fidelitat al lloc de nidificació entre cicles reproductors. La present tesi confirma la importància de la conca algeriana per a les tortugues babaues del Mediterrani occidental, en particular per als juvenils i adults. Altres zones identificades com a importants són el sud de la mar Balear, la mar d'Alborán, el canal de Sicília, el nord-est de Tunísia, les aigües de Malta, la mar Tirrena i la mar Jònica, segons l'etapa vital. L'anàlisi de la distribució espacial de la tortuga babaua també ha revelat que la distribució i cobertura actuals de les *AMPs mediterrànies no contribueixen a aconseguir els objectius de conservació per a aquesta espècie. Els resultats obtinguts en aquesta tesi contribueixen al coneixement de la supervivència i ús espacial de la tortuga babaua al llarg del seu cicle vital en la mar Mediterrània. / [EN] Loggerhead sea turtles (Caretta caretta) are highly mobile organisms, which occupy diverse habitats that often span large distances, exposing them to threats that can negatively impact the ability of their populations to persist. Delineating conservation priority measures for this species is challenging since integrated knowledge on survival, habitat use and the relative exposure to threats remains scarce, especially during the early life stages. In the western Mediterranean basin this is particularly relevant when considering the current colonization process taking place in the area within the last decade. During recent years, records on nesting females and clutches have increased and, when possible, management measures such as nest relocation and head-starting programs have been undertaken. This offers a unique opportunity to fill in the knowledge gaps on survival, dispersal routes and habitat use of loggerhead nesting females and post-hatchlings. No research prior to this thesis has satellite-tracked nesting and post-nesting females in the western Mediterranean, nor Mediterranean post-hatchlings smaller than 35 cm. The present thesis aims to address the aforementioned knowledge gaps and enhance marine planning strategies for loggerhead conservation in the Mediterranean Sea. The main objectives were: i) to provide the first empirical survival estimates for head-started post-hatchlings, ii) to elucidate the dispersal routes and habitat use at different life stages, iii) to identify areas that should be considered for protection, iv) to assess the effectiveness of current marine protected areas (MPAs) and other protection measures for loggerhead conservation, and v) to propose spatial conservation measures based on research findings. To achieve these objectives, trajectories of 117 turtles satellite-tracked between 2003 and 2022 were analyzed. This dataset includes the first tracking data of nesting and post-nesting females in Spain and Mediterranean post-hatchlings, which have been made publicly available in a data repository. Moreover, the first assessment of habitat use and the use of MPAs for loggerhead sea turtles tracked from western Mediterranean thorough their life cycle was conducted.
The outcomes of this thesis revealed, for the first time, the capability of survival and dispersal, as well as the habitat use of post-hatchlings in the Mediterranean Sea. The Ionian and Levant Seas were identified as potential developmental areas for post-hatchlings. Nesting females exhibited three different behaviours during the inter-nesting period: i) some degree of fidelity to a nesting area, ii) an exploratory nesting behavior, or iii) movement towards oceanic waters after tagging. In addition, the first-time remigration of this species to nest in Spain was recorded, confirming that females show some degree of nest site fidelity between breeding cycles. During the non-breeding stage, females remained in most cases foraging in oceanic waters of the Algerian basin. The present thesis has validated the significance of the Algerian basin for loggerhead sea turtles satellite-tracked from the western Mediterranean, particularly for juveniles and adults. In addition, other important areas inhabited by the loggerhead turtles were identified in the southern Balearic Sea, the Alboran Sea, the Sicilian Channel, the Northeast Tunisia, Maltese waters, the Tyrrhenian Sea and the Ionian Sea, depending on the life stage. The analysis of the spatial distribution of the loggerhead sea turtle has also revealed that the current distribution and coverage of Mediterranean MPAs are not effective in achieving this species' conservation goals. Outcomes from the present thesis significantly enhance our understanding of the survival and spatial use of the loggerhead sea turtle throughout its life cycle in the Mediterranean Sea. / I would like to express my gratitude to the Ministry
of Education, Culture and Sports of Spain for the opportunity to develop this thesis under
the predoctoral training grant [FPU15/01823], MEC, Spain. Satellite tagging conducted in
the Valencia region was supported by the “Servicio de Vida Silvestre de la Generalitat
Valenciana”. Additionally, I am thankful for the support received from the contracts:
“Seguimiento mediante marcaje satelital de 10 crías de tortuga boba (Caretta caretta)
nacidas en 2016 en el litoral valenciano" and "Marcaje satelital y seguimiento de hembras
reproductoras de tortuga boba (Caretta caretta) ante episodios de anidación en las playas del
Mediterráneo peninsular y Baleares en 2019", both contracts in the framework of the
project "LIFE IP-PAF INTEMARES [LIFE15 IPE ES 012] "Gestión integrada, innovadora y
participativa de la Red Natura 2000 en el medio marino español”, coordinated by the
Biodiversity Foundation. Similarly, I would like to mention and thank the support received
from the contract "Marcaje satelital y seguimiento de hembras reproductoras de tortuga
boba (Caretta caretta) ante eventos de anidación en el litoral español" funded by the
"Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico", Spain. The results of Chapter 6
"Marine protected areas and loggerhead turtles in the Mediterranean Sea" are also part of
action C2.2 of the project LIFE IP INTEMARES. / Abalo Morla, S. (2023). Habitat use and distribution of the loggerhead sea turtle (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea: Implications for marine planning strategies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199233 / Compendio
|
Page generated in 0.0499 seconds