No description available.

Los objetivos de la presente tesis son los siguientes:- Determinar la existencia de una afección hepática en los pacientes afectos de artritis reumatoide (AR) y evaluar si las anomalías histológicas atribuidas a la toxicidad hepática del metotrexate (MTX) son específicas o se corresponden con las observadas en el tejido hepático de estos pacientes previamente al inicio de este tratamiento.- Valorar si, además de los datos bioquímicos, existen otros marcadores de riesgo de toxicidad hepática por el fármaco y por lo tanto indicadores de realización de biopsia hepática (BH).- Determinar si la microscopia electrónica (ME) ofrece ventajas sobre la microscopia óptica (MO) en el estudio histológico de las BH en estos pacientes.

La disponibilitat, qualitat i accés a l'aigua per al consum humà, per a l'ús domèstic, ramader, agrícola, industrial, etc. va lligat a la latitud, longitud i altura geogràfica, al nivell de desenvolupament i a la cultura pròpia d'una zona. En termes generals, el percentatge d'aigua dolça de fàcil disponibilitat a nivell mundial és del voltant del 0,6%. Una xifra baixa respecte al volum total d'aquest recurs natural. Com a conseqüència d'aquest fet, cal destacar l'augment dels esforços destinats a la reducció del seu ús, a la seva reutilització, al seu pre/post tractament, etc. És en aquest context en el qual s'emmarca aquesta tesi doctoral: el tractament d'aigües contaminades per fonts antropogèniques. S'estén més enllà del tractament dut a terme a les EDARs, i es situa front la problemàtica sorgida arran de la presència dels contaminants emergents al sistema aquàtic, com són els metabòlits d'alguns fàrmacs, determinats productes farmacèutics, productes per a la cura personal, etc. Alguns d'ells es caracteritzen per la seva baixa biodegradabilitat i/o ecotoxicitat. Conseqüentment, haurien de ser tractats mitjançant processos alternatius a la depuració convencional. L'ús dels anomenats processos químics i electroquímics d'oxidació avançada (AOP/AEOPs) és una solució potencial. Concretament, en aquesta tesi, determinats AOP/AEOPs han estat utilitzats per al tractament d'una aigua residual de baixa biodegradabilitat contaminada amb un producte provinent de la indústria farmacèutica, anomenat _-metil-fenilglicina (_-MPG). La comparació de diferents tipus d'AOP/AEOPs, sota varies condicions experimentals, és avaluat al llarg del treball duent a terme el seguiment i quantificació de les espècies majoritàries presents a l'aigua. L'augment de l'eficiència d'aquests processos, així com la reducció del seu impacte ambiental, és evidenciat fent ús de la radiació solar com a recurs renovable. Escollir el procés i condicions més adequades per al tractament d'aquest tipus d'aigües correspon a una situació de compromís entre el que proporciona una major eficiència i un menor impacte ambiental. És en aquest marc que, alternativament, s'ha avaluat i comparat la combinació d'un tractament d'oxidació avançada, que permeti l'obtenció d'aigua ràpidament biodegradable, amb un posterior tractament biològic de fangs activats. Així mateix, determinats AOP/AEOPs, sota condicions concretes, podrien ser proposats per a territoris on la salubritat de l'aigua és qüestionable i a on no es disposa dels recursos econòmics ni de la infraestructura suficients per a la construcció d'EDARs. mL'estudi en qüestió s'ha dut a terme a nivell de laboratori, de manera que cal tenir en compte que els resultats són vàlids per aquesta escala. / Water availability and quality assigned to human activities is linked to the geographic latitude, longitude and altitude, as well as to the level of development and the typical culture of a specific area. In general terms, only around 0.6% of total water volume of the Earth is easily available. Consequently, there is a rise of international efforts centred to reduce its use/abuse, to its reutilization, and its pre/post-treatment. In the above context, this doctoral thesis is centred in the anthropogenic wastewater treatment. Specifically, it pays special attention to current water contamination by emergent contaminants since as some pharmaceutical compounds, its secondary metabolites, some cure personal products, etc. Some of they are characterized by its non-biodegradability and eco-toxicity; consequently they should be eliminated to water by means of alternative treatment to activate sludge process that it is a conventional biological treatment in the Municipal Wastewater Treatment Plants (WWTPs). Advanced Oxidation Processes (AOPs) are a potential solution for bioremediation. In this work, some AOPs have been carried out to treat some water contaminated with _-methyl-phenylglycine, a non-biodegradable compound that comes from pharmaceutical industry. Several AOPs (Fenton, solar photo-Fenton, electro-Fenton and solar photoelectro-Fenton), under different conditions, are used to rise water biodegradability. Time evolution of total carbon organic (TOC), hydrogen peroxide, main inorganic nitrogenated species are followed during the treatment. Moreover, main intermediates aromatic compounds and carboxylic acids are detected, postulating a degradative pathway. Environmental impact associated to above processes have been evaluated using as a tool the Life Cycle Assessment (LCA). Efficiency and environment sustainability are raised with the use of solar light. Alternatively, processes with the minor environmental impact are been choose to carry out a chemical-biological coupling treatment: AOP allows rise water biodegradability and with the biological treatment water depuration is finished. In addition, some AOP, under specific conditions, could be suggested to territories where water healthiness is questionable and where there aren't enough economic resources either infrastructure to build some WWTPs. The study has been carried out at laboratory level, so that it is necessary to take that the results are valid for this scale.

No description available.

El projecte MELISSA (Micro Ecological Life Support System Alternative) estudia el desenvolupament d'un sistema de suport de vida biològic per les missions espacials de llarga durada. Per assolir aquest fi aquest projecte proposa, com a primer model, la utilització de quatre compartiments microbiològics i un compartiment de plantes superiors.Una de les vessants més importants d'aquest projecte és l'estudi de la connexió dels seus compartiments. L'objectiu d'aquest sistema és treballar de forma contínua en períodes llargs d'operació. Cal doncs estudiar l'evolució d'aquesta connexió tant en condicions òptimes de funcionament com davant de possibles pertorbacions.En aquest treball s'ha estudiat inicialment la connexió amb un medi sintètic dels compartiments II, III i IVa del bucle MELISSA a escala de laboratori. Aquesta connexió s'ha dut a terme satisfactòriament sense que s'evidenciïn efectes tòxics o nocius en cap dels compartiments al treballar en diferents condicions d'operació. S'ha procedit també a la connexió dels compartiments III i IVa a escala pilot, comprovant el seu bon funcionament i corroborant el sistema de control del compartiment IVa quan aquest treballa en connexió.També s'han estudiat dues de les pertorbacions possibles del sistema: l'entrada d'àcid acètic en el tercer compartiment i l'entrada de nitrits en el quart compartiment. Cap de les dues pertorbacions ha tingut efectes negatius en el funcionament dels compartiments on s'han dut a terme. Finalment s'ha procedit a la connexió completa en fase líquida i a escala de laboratori dels quatre compartiments microbiològics del bucle global del sistema MELISSA. Aquests estudis s'han dut a terme amb els diferents bioreactors dels quals es disposa a la planta pilot del projecte MELISSA de la UAB, lloc on s'efectua la integració i demostració dels diferents elements del bucle i del seu conjunt.Per altra banda s'ha fet un estudi del dimensionat dels diferents compartiments del projecte MELISSA i del grau de tancament assolit en el sistema, en diferents escenaris d'operació. Aquests inclouen tant la seva operació en el laboratori, utilitzant animals d'experimentació, com la seva aplicació al manteniment de la vida humana. / The MELISSA project (Microbiological Ecological Life Support System Alternative) of the European Space Agency (ESA) is a tool for the development of a biological life support system to be used during Manned Space Missions. In order to achieve this purpose the project proposes the connection between five compartments, four of which contain microbial organisms and one higher plants. To assure the satisfactory operation of the system, it is important to study the connection between these bioreactors not only at optimal conditions but also taking into account possible deviations in the behaviour of any of them.The connection between compartments II, III and IVa at laboratory scale and using an artificial medium has been studied at different operational conditions in this work. Using these different test conditions, the connection showed an excellent functioning during more than 5 residence times. Non relevant toxic effects have been observed.The connection between compartments III and IVa at pilot plant scale, as well as the feasibility of the control system of compartment IVa while it is working in connection to compartment III, have been also successfully tested. Two different deviations from the optimal operational conditions in the connection of compartments II, III and IVa have been studied: the income of volatile fatty acids in compartment III and the income of nitrite in compartment IVa. None of these two deviations produced any significant modification on the performance of these bioreactors. Finally, the connection of the whole MELISSA microbial loop at liquid stage has been performed at laboratory scale without presenting any major problem. In parallel, the compartments size and the achieved closure degree have been evaluated for different operational scenarios of the MELISSA loop. These scenarios include its use as a laboratory tool using experimental animals and its use as a life support system for a human crew.

Actualment, un dels grans reptes de la bioremeiació és disposar de microorganismes que siguin capaços de degradar, en diferents hàbitats, una gran diversitat d’estructures químiques complexes. En el cas dels tractaments amb fongs de podridura blanca, aquests han demostrat la seva capacitat de degradar, tant en sòl com en medi líquid, una gran varietat de compostos recalcitrants. El treball de Tesi que es presenta engloba diferents aspectes de l’estudi de la degradació de diferents contaminants orgànics halogenats mitjançant el fong de podridura blanca Trametes versicolor. Els resultats corresponents es presenten en quatre apartats diferenciats: El primer apartat tracta el disseny i posterior aplicació d’un reactor per degradar tricloroetilè (TCE) en fase aquosa mitjançant el fong. En la primer lloc es determinen els diferents paràmetres necessaris per al disseny del bioreactor, que corresponen a l’equilibri gas-líquid i sòlid-líquid del contaminant i el consum d’oxigen del fong. A continuació, es presenta el disseny del reactor, incloent la determinació de l’equació cinètica de degradació de TCE. En tercer i últim lloc, es mostra l’aplicació del procés de disseny en un reactor hermètic agitat mecànicament per comprovar la seva validesa i l’estudi de l’efecte de diferents paràmetres en la degradació de TCE. El segon apartat correspon a la degradació de polibromodifenil éters (PBDEs) en medi líquid mitjançant el fong. S’ha estudiat la capacitat del fong per degradar les mescles de decabromodifenil éter (decaBDE), octabromodinfenil éters (octaBDEs) i pentabromodifenil éters (pentaBDEs). En tots els casos el fong és capaç d’eliminar els compostos presents a les diferents mescles amb un elevat percentatge. La prova d’inhibició enzimàtica realitzada indica que el citocrom P450 és l’enzim responsable del primer pas de degradació d’aquests contaminant mitjançant el fong. En el cas de les mescles d’octaBDEs i pentaBDEs, s’ha detectat la formació d’un hexabromodifenil éter monohidroxilat i d’un tetrabromodifenil éter monohidroxilat, respectivament, per a un temps de 12 hores. Aquests dos compostos són degradats posteriorment pel fong. En el cas del decaBDE, no s’ha detectat la formació de cap PBDE hidroxilat, però s’ha de tenir en compte que no s’ha disposat de mostres de degradació per a temps inferiors a 24 h. El tercer apartat correspon a l’estudi de la degradació de contaminants mitjançant el procés de biooxidació avançada amb el fong, que es basa en l’oxidació de contaminants mitjançant radicals hidroxils induïts pel fong. Primer, es mostra l’optimització de la degradació de TCE en ampolles de sèrum mitjançant aquest procés, a partir de l’estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació, de la relació de volum entre la fase gas i la fase líquida i de la concentració de biomassa en el procés de degradació. Els percentatges de degradació de TCE obtinguts en un reactor hermètic agitat mecànicament han estat significativament inferiors als obtinguts en ampolles de sèrum. En segon i últim lloc, es presenta l’aplicació en reactor d’aquest procés per degradar la carbamazepina. S’ha treballat amb un reactor fluïditzat per polsos d’aire en mode discontinu seqüencial i en continu. En els dos casos, el procés és capaç de degradar la carbamazepina durant un temps llarg, obtenint majors percentatges de degradació operant en mode discontinu seqüencial. El quart i últim apartat es centra en l’aplicació de l’anàlisi isotòpic d’elements estables en la degradació de contaminants mitjançant el fong. Entre tots els contaminants estudiats, només en el cas del TCE i el tetracloroetilè s’ha obtingut un percentatge de degradació suficientment elevat per a poder aplicar la tècnica esmentada amb fiabilitat. Per aquests dos compostos, el fraccionament de carboni obtingut a causa del procés de degradació no es pot considerar significatiu. / Nowadays, one of the most challenges for bioremediation is to have microorganisms that are able to degrader, in different environments, a large diversity of complex chemical structures. In the case of treatments by white-rot fungi, they are able to degrade, both in soil and water, a large variety of recalcitrant compounds. The PhD work that is presented includes different aspects about the study of some halogenated organic compounds by the white-rot fungi Trametes versicolor. The results obtained are presented in four different sections: The first section describes the reactor design and application to degrade trichloroethylene (TCE) in liquid medium by the fungus. First of all, the determination of several important parameters related to reactor design, which correspond to TCE gas-liquid and solid-liquid equilibriums and fungus oxygen consume, is shown. After that, the reactor design is presented, including the TCE degradation equation. At last, it is showed the design process application in a mechanical agitated and hermetical reactor to check its validity and to study the effect of different parameters in TCE degradation. The second section corresponds to polibromodiphenyl ethers (PBDEs) degradation in liquid medium by the fungus. The fungus capacity to degrade decabromodiphenyl ether (decaBDE), octabromodiphenyl ethers (octaBDEs) and pentabromodiphenyl ethers (pentaBDEs) mixtures has been studied. In all cases, the fungus is able to eliminate all the compounds included in these mixtures in a high percentage. The enzymatic inhibition test performed indicates that the cytochrome P450 is the enzyme involved in the first step of decaBDE degradation. In relation to octaBDEs and pentaBDEs mixtures, a hydroxilated hexabromodiphenyl ether and a hydroxilated tetrabromodiphenyl ether have been detected, respectively, at a time of 12 hours. These two compounds are later degraded by the fungus. In the case of decaBDE, it has not been detected any hydroxilated PBDE as a degradation product, but it is important to indicate that it has not been possible to analyze samples for an experimental time earlier than 24 hours. The third section corresponds to study of pollutants degradation by the fungus under quinone redox cycling conditions, which consists of compounds oxidation by hydroxyl radicals induced by the fungus. Firstly, the TCE degradation optimisation in serum bottles is shown. This optimisation is based on the study of agitation speed, gas-liquid volume relation and biomass concentration effects on pollutant degradation. TCE degradation percentages obtained in a mechanical agitated and hermetical reactor have been significantly lower than the results obtained in serum bottles. After that, the mechanism application in a reactor in order to degrade carbamazepine is presented. The experiments have been carried out in an air pulses bioreactor in sequenced batch mode and continuous mode. In both cases, the degradation process is able to degrade the pollutant for a long time period, obtaining higher degradation percentages if sequenced batch reactor is performed. The last section is focused on compound-specific stable isotope analysis application in pollutant degradation by the fungus. Among all the pollutants degraded, only TCE and tetrachloroethylene degradation percentages have been high enough to obtain a reliable application of this technique. In both cases, the carbon fractionation obtained due to degradation process is not significant.

La atrofia facial (AF) en pacientes infectados por el VIH es la manifestación más visible de la lipoatrofia (LA) asociada al trastorno de lipodistrofia (LD). Su prevalencia se ha estimado en un 50% de pacientes bajo tratamiento antirretroviral y la etiología es desconocida aunque el tratamiento antirretroviral de gran actividad parece jugar un papel relevante en su patogénesis. El cambio de la fisonomía facial inducido por la LA en los pacientes VIH+ los delata, sintiéndose estigmatizados. Esto conlleva problemas psicológicos, ansiedad y depresión, problemas de relación social o una menor adherencia al tratamiento antirretroviral que aumenta el riesgo de fracaso del tratamiento.Dado que no es posible tratar la causa de la AF se ha intentado establecer un tratamiento paliativo de las alteraciones físicas. Los métodos invasivos de relleno, con implante de materiales autólogos o sintéticos, son los únicos que ofrecen una solución rápida y efectiva.HIPÓTESIS Y OBJETIVOS: Es necesario un tratamiento para la AF que sea efectivo, inocuo para el paciente y de resultados duraderos. Al no existir un tratamiento etiológico para la AF asociada al VIH podemos plantear la hipótesis que los injertos de TA autólogo pueden corregir los signos de AF de los pacientes afectos de LD asociada al VIH de una forma efectiva, inocua y duradera. PACIENTES Y MÉTODOS: Diseñamos un estudio de la concordancia entre diferentes observadores independientes para una clasificación de AF consistente en, de menor a mayor afectación, un grado 0 (G0) de normalidad, un grado 1 (G1) de pérdida del relieve malar, un grado 2 (G2) de pérdida del relieve malar junto con hundimiento de la piel por debajo del borde inferior del malar y un grado 3 (G3) en el que además de los signos anteriormente descritos se hace manifiesta la musculatura superficial de la cara. El nivel de concordancia se midió para cada categoría por separado mediante el coeficiente KAPPA.La valoración de los aspectos relacionados con la técnica propuesta se realizó mediante un estudio prospectivo de intervención de 50 pacientes con control hasta 12 meses. Se registró el estado previo de AF y tras el tratamiento mediante la escala de clasificación propuesta así como las distintas variables de la técnica quirúrgica. El TA se obtuvo de alguna zona con depósito graso subcutáneo (giba, abdomen, mamas). Para el análisis estadístico descriptivo, de las variables cualitativas y cuantitativas y de datos apareados se emplearon los tests habituales. La evolución del grado de afectación a lo largo del tiempo se evaluó mediante el cálculo de la diferencia del grado respecto el momento basal y se comparó la variación de estos cambios respecto a todo el periodo de estudio, mediante un Modelo de Ecuaciones de Estimación Generalizada ajustando por el tiempo. DISCUSIÓN: La buena concordancia entre observadores (0.68, p-valor <0.001) permite validar el método de valoración clínica, lo que supone disponer de una herramienta sencilla de valoración rápida, sin coste, para el diagnóstico y evaluación de la LA en pacientes seropositivos. Con la inyección de TA el 100% de los pacientes mostraron una mejoría significativa en el grado de AF a los 3 meses del tratamiento y esta mejoría se mantuvo estable hasta los 12 meses, no siendo evidente ninguna tendencia a la regresión. La mejoría esperada con el tratamiento se estimó 1,86 grados, es decir, de entre 1 y 2 grados.Por tanto, la infiltración de TA constituye un tratamiento relativamente seguro y duradero para la LA facial de los pacientes seropositivos, que se compara favorablemente con otras medidas o terapias no quirúrgicas y que debe ser tenido en consideración en ausencia de un tratamiento etiológico definitivo. / Facial atrophy HIV infected patients is the more visible manifestation of the lipoatrophy related with the lipodystrophy disorder. The change induced by the lipoatrophy results in psychological problems, problems of social relationship or reduced adherence to the antiretroviral treatment.The hypothesis of work was that it is necessary a treatment for the facial lipoatrophy that be effective, innocuous for the patient and with durable results. As an etiologic treatment does not exist, we can formulate the hypothesis that the autologous fatty tissue grafts can correct the signs of facial atrophy of the patients affected by the lipodystrophy associated to the HIV in an effective, innocuous and durable way.A study of the agreement among different independent observers for a classification of the facial atrophy based on simple anatomical features and assessable in 4 categories (grades) was designed. From the minor to the major affectation we described a grade 0 (G0) of normality, a grade 1 (G1) of loss of the malar relief, a grade 2 (G2) of loss of the malar relief with sinking of the skin below the inferior rim of the malar bone and a grade 3 (G3) in which becomes apparent the superficial musculature of the face together with the previously described signs. The level of agreement was measured by means of the KAPPA coefficient.The evaluation of the aspects related with the proposed technique was carried out by means of an intervention prospective study with 50 patients. The previous state of facial atrophy and the state after the treatment were registered using the scale of the proposed classification. The different variables of the evolution of the patients were registered at 1 month, 3, 6 and 12 months after the treatment. The method of classification was highly concordant for different professionals implied in the attention of these patients. During the follow up period all the patients improved the grade of facial atrophy in a persistent manner. The intensity of the improvement after 12 months was calculated between 1 and 2 grades. The infiltration of TA represents a relatively secure and long-lasting treatment for the facial lipoatrophy.

The main objective of this work was to test the efficiency of wet oxidation processes when treating several types of aqueous wastes. On one side its performance for the abatement of chloro-organic aromatic toxic pollutants, such as 4-chlorophenol and 2,4-dichlorophenol has been studied. On the other hand, wastewater from pulp and paper mills, which has been reported to be an indirect source of entry of chlorophenols in the aquatic environment, has been investigated. More in detail, it has been taken as feed stream for the wet oxidation unit in order to investigate whether this type of waste streams can be treated by this technology or not. Regarding Chlorophenols, special attention was drawn to the degradation of 4-chlorophenol by means of wet oxidation and wet peroxide oxidation. This aromatic compound was taken into investigation due to its harmful properties against the environment and due to its wide presence in the environment. Once it was clear that it could be degraded by these technologies, a research focused on the influence of the operating conditions in the result of the oxidation was carried out. The influence on the wet peroxide oxidation and wet oxidation reactions of the following parameters, initial concentration of the pollutant, temperature and amount of oxidizing agent (oxygen or hydrogen peroxide depending on the process) has been taken under study. The identification and quantification of the intermediate compounds involved in the wet oxidation of 4-chlorophenol, together with a suggested mechanistic pathway, allowed the obtaining of a kinetic model, which appeared to be a useful tool for the prediction of these compounds throughout the reactions. The evolution of the free chlorine released to the solution from the degraded chlorophenol was also a useful tool when determining the kinetic pathway of the reaction.Another objective of the work comprised the investigation of the variations of the biodegradability of the samples during the process. The knowledge of evolution of this parameter during the wet oxidation was thought to be of major importance, since high biodegradability enhancements allow the combination of a wet oxidation unit with a biological post-treatment, which is an effective and inexpensive technology to couple the oxidation. The establishment of a comparison between wet oxidation and the wet peroxide oxidation for the removal of 4-chlorophenol was investigated as well. Concerning wastewaters from pulp and paper mills, debarking and termo-mechanical pulp process wastewater have been treated by wet oxidation. Both waters were concentrated before oxidation in order to favor the economy of the process. Debarking wastewater was concentrated by evaporation and pulp process water by nanofiltration. The influence of the operating conditions, such as temperature and partial pressure of oxygen, on the results achieved at the end of the wet oxidation were studied and evaluated in order to find the optimum working conditions for each type of wastewater. Special attention was drawn to the evolution of Lipophilic Wood Extractive Compounds throughout the reactions. In addition, kinetic models suggested in the literature were tested to find a suitable one, which allowed the prediction of for instance, the organic load, over the duration of the reactions. Due to the fact that wet oxidation is more economically viable when the initial waste stream is highly concentrated, a final chapter dedicated to a emerging technique, i.e., membrane technology has been included in this thesis. An investigation regarding the parameters affecting its performance, as well as the general aspects of the process has been conducted.

La apoptosis es un mecanismo fisiológico que contribuye a regular el número de células de un organismo de tal forma que aquéllas que realizan funciones transitorias, que están lesionadas, o en exceso, serán eliminadas. Éste es un proceso estrictamente regulado durante el desarrollo embrionario e íntimamente ligado con el inicio o progresión de determinadas patologías. Así pues, el exceso de apoptosis contribuye al desarrollo de enfermedades neurodegenerativas mientras que su defecto sería el origen de neoplasias. El principal regulador del proceso apoptótico es la activación de las caspasas, cisteína-proteasas con especificidad para residuos de aspartato. Los principales mecanismos que activan las caspasas son la salida de citocromo C de la mitocondria por una alteración de la función mitocondrial, y la activación de proteínas de membrana denominadas receptores de muerte (DRs, Death Receptors). Estos últimos han sido ampliamente caracterizados en el sistema inmune, mientras que en tejidos como el sistema nervioso sus funciones están en las fases iniciales de caracterización.El objetivo del presente trabajo es contribuir a esclarecer los mecanismos moleculares que regulan la actividad de estos receptores en el sistema nervioso, a través de la caracterización funcional de dos nuevas proteínas, FAIM y Lifeguard, propuestas inicialmente como antagonistas del receptor de muerte CD95/Fas/APO-1. Para ello se han usado las líneas celulares PC12 y SH-SY5Y, ampliamente utilizadas en modelos de diferenciación y muerte celular, junto con cultivos primarios de neuronas corticales y neuronas granulares de cerebelo.En la primera parte de este trabajo se describe la clonación del ortólogo de ratón de Lifeguard, y su caracterización como antagonista funcional de CD95 en el sistema nervioso. Hemos demostrado que su sobreexpresión es capaz de bloquear la muerte inducida por CD95 en el modelo del neuroblastoma humano SH-SY5Y así como en neuronas corticales murinas. También hemos comprobado que la disminución de sus niveles endógenos sensibiliza a las neuronas granulares y las corticales de ratón. Además, se ha constatado que su mecanismo molecular de acción depende de su localización exclusiva en microdominios de membrana llamados Lipid Rafts, donde puede interaccionar con CD95 e inhibir la activación de caspasas iniciadoras.De los resultados obtenidos en la segunda parte del trabajo se deduce que los niveles de la isoforma larga del antagonista FAIM, FAIML, específica del sistema nervioso, aumentan durante el desarrollo embrionario. Su máxima expresión es en los períodos del desarrollo en los que se modelan y ajustan las estructuras neurales que darán lugar al cerebro adulto. Funcionalmente, hemos demostrado que no participa en procesos de neuritogénesis (a diferencia de la isoforma corta de FAIM, FAIMS) y que no bloquea la muerte apoptótica inducida a través de estímulos mitocondriales. Sin embargo, FAIML es capaz de antagonizar la apoptosis inducida a través de los DRs CD95 y TNFR1. Los ensayos >con RNA de interferencia nos han permitido elucidar que FAIML es, al menos en parte, responsable del bloqueo de la actividad de caspasas iniciadoras activadas por DRs.Por tanto, este trabajo aporta claves sobre las bases moleculares que regulan la actividad de los DRs en el sistema nervioso y que pueden constituir una base para el desarrollo de estrategias terapéuticas en neuropatologías en las que los DRs participan de forma relevante. / Apoptosis is a physiological process by which the number of cells in metazoan organisms is regulated. Thus, cells with transient function, supranumerary cells or damaged ones are selectively eliminated by this process. Apoptosis is strictly regulated and recently it has been suggested that it could be involved in the pathogenesis of some nervous system diseases. In that sense, an excess of cell death could contribute to neurodegenerative disorders and, on the other hand, a defect could be one of the reasons for neoplasia development. The main regulator of apoptosis is the activation of caspases. These are cysteine-proteases which have cleavage specificity for aspartic residues. Caspases are activated by two main mechanisms: (1) release of citocrome C from altered mitochondria to the cytoplasm and (2) activation of membrane receptors called death receptors (DRs). These proteins have been widely characterized in the immune system, whereas in the nervous system their functions are at the initial stages of characterization.The present project is focussed on the characterization of two novel antagonists of the death receptor CD95/Fas/APO-1 which are specifically expressed in the nervous system, Lifeguard and FAIM. For this purpose PC12 and SH-SY5Y cell lines, widely used in models of differentiation and cell death, have been used along with primary cultures of cortical neurons and cerebellar granule neurons.Results obtained in the first part of this study allowed us to clone mouse Lifeguard, and describe its function as an antagonist of CD95 in the nervous system. We have demonstrated that its overexpression is able to block CD95 induced cell death in the human neuroblastoma cell line SH-SY5Y, and in mouse embryonic cortical neurons. Furthermore, reduction of Lifeguard endogenous levels sensitizes both, mouse granular and cortical neurons to CD95 induced apoptosis. In addition, it has been stated that the molecular mechanism of action of Lifeguard depends on its exclusive location in plasma membrane microdomains called Lipid Rafts, where it can interact with CD95 and inhibit the activation of initiator caspases.In the second part of this study, our results demonstrate that the expression of the long form of the CD95 antagonist FAIM, FAIML, specific of the nervous system, increases during the embryonic development. It reaches maximum levels in the periods of the development in which the neural structures are being defined, thus creating adult brain structures.Functionally, we have demonstrated that FAIML, in contrast to the short form of FAIM (FAIMS), does not participate in neurotrophic factor induced neurite outgrowth and it is not able to block apoptotic induced cell death through mitochondrial stimuli. Nevertheless, FAIML is able to antagonize the apoptosis induced through DRs CD95 and TNFR1. FAIML RNA interference efficiently reduced its endogenous levels and allowed us to conclude that FAIML is one of the molecules responsible for maintaining initiator caspases inactive upon receptor engagement.Therefore, this work will contribute to the understanding of the molecular basis for DRs activity regulation in the nervous system, and it could constitute a starting point for the development of new therapeutic strategies for DRs associated neuropathologies.

No description available.