OBJECTIU: Els ancians que viuen a la comunitat són heterogenis respecte el seu estat de salut i la necessitat de recursos sanitaris. Un millor coneixement de l'evolució a curt termini de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i la qualitat de vida ens pot ajudar per sel.leccionar aquells ancians fràgils amb unes majors necessitats geriàtriques. L'objectiu del present estudi va ser demostrar la utilitat de sencills instruments geriàtrics com a predictors de de deteriorament de les ABVD o pèrdua en qualitat de vida en un any en ancians amb estat de salut previ aparentment bó, per poder ser aplicat a l' atenció primària de la salut (APS).MÈTODE: Es va evaluar prospectivament una mostra sistemàtica de 100 ancians de 75 anys o més, independents per les ABVD (Barthel > 90), amb una qualitat de vida acceptable (Karnofsky > 70) i sense cap procés neoplàsic a l'actualitat. Es va aplicar una valoració geriàtrica integral que incluïa: valoració física, neuropsicològica, orgànica, social i de la qualitat de vida. Al cap de 12 mesos es va tornar a valorar les activitats bàsiques de la vida diària i la qualitat de vida.Per estimar los odds ratio (OR) d'associació, es vàren utilitzar models de regressió logística múltiple.RESULTATS: L'aplicació de models de regressió logística múltiple va mostrar com variables independents predictores de deteriorament de les ABVD una puntuació en el test de Pfeiffer major de 2. (OR: 4,66; CI 95%: 1,33 - 16,22), i en l'IL inferior a 7 (OR: 4,89; CI 95%: 1,65 - 14,48). Alteracions en la valoració física de les exremitats inferiors (Guralnik abreviat inferior a 4) i novament alteracions en les activitats instrumentalitzades de la vida diària (IL inferior a 7) es van mostrar com variables independents predictores de deteriorament de qualitat (OR: 7,41; CI 95%: 1,54 - 35,62), (OR: 4,31; CI 95%: 1,62 - 11,44). CONCLUSIÓNS: A l' APS, sencills instruments de valoració geriàtrica centrats en activitats intrumentalitzades de la vida diària i cognició ens identifica aquells ancians amb més risc de presentar complicacions o deteriorament funcional. La qual cosa serà de important ajuda en l'àmbit de l'Atenció Primària de la Salut per la racionalització de les intervencions geriàtriques que realitzin aquests equips o equips especialitzats i a la vegade per intentar prevenir part d'aquestes complicacions conseguint una major compressió de la discapacitat en les persones grans. / BACKGROUND: The group of elderly people living in the community is not uniform with respect to their health status and healthcare and geriatric needs. A better knowledge on the evolution within a short time in basic activities of daily living (BADL) or quality of life can help us to select fragile older persons with more geriatrics needs. The goal of this work was to prove the usefulness of simple standard geriatrics tools as a predictors of basic activities of daily living or quality of life decline at one year in older patients apparently in good health for application in primary care. METHOD: A systematic sample of 100 elderly patients over 75 years of age, independent for basic activities of daily living (Barthel > 90), with acceptable quality of life (Karnofsky > 70) and without any neoplastic condition was evaluated prospectively. A comprehensive geriatric assessment was carried out, which included: physical performance, neuropsychological performance, organic assessment, social assessment and quality of life assessment. After 12 month, the basic activities of daily living (Barthel) and quality of life (Karnofsky) were re-assed.To estimate the odds ratio (OR) of association, multiple logistic regression models were used.RESULTS: The alterations noted in the cognition tests (Pfeiffer > 2) and in instrumental activities of daily living (Lawton < 7) proved to be predictors of decline in basic activities of daily living. (OR: 4,66; CI 95%: 1,33 - 16,22), (OR: 4,89; CI 95%: 1,65 - 14,48). The alterations noted in the physical assessment of lower extremities (Guralnik briefed < 4) and again in instrumental activities of daily living (Lawton < 7) showed to be predictors of decline in quality of life. (OR: 7,41; CI 95%: 1,54 - 35,62), (OR: 4,31; CI 95%: 1,62 - 11,44).CONCLUSION: In primary care, geriatric assessment tools based in instrumental activities of daily living and cognition predict decline in basic activities of daily living and quality of life in older patients apparently in good health.

La tesis analiza la evolución reciente de la actividad turística de les Terres de l’Ebre y pone de manifiesto la importancia de los recursos naturales y culturales que presenta. La aportación práctica consiste en la primera valoración económica de dos recursos de dichas características en el territorio. Con la metodología del coste de viaje en sus variantes zonal e individual estima el valor del uso recreativo del Parc Natural del Delta de l‘Ebre, explora la evolución del valor en la última década así como singularidades en los resultados anuales. La variante individual adicionalmente revisa problemas metodológicos en la construcción del término de coste y sugiere la distinción de diferentes colectivos al espacio natural según el motivo de la visita. El impacto económico de la Festa del Renaixement de Tortosa supone una adaptación a modo de guía metodológica de todas las fases de cálculo en un acontecimiento local. Se aportan estimaciones de los impactos económico y turístico, para cada tipología de asistente y para cada partida del gasto. El resultado obtenido por la reconstrucción parcial de la TIO, pone en entredicho la escasa importancia atribuida en la literatura a los impactos indirectos en los eventos locales. / La tesi analitza l'evolució recent de l'activitat turística de les Terres de l'Ebre i posa de manifest la importància dels recursos naturals i culturals que presenta. L'aportació pràctica consisteix en la primera valoració econòmica de dos recursos d'aquestes característiques en el territori. Amb la metodologia del cost de viatge en les seves variants zonal i individual estima el valor de l'ús recreatiu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, explora l'evolució del valor en l'última dècada així com singularitats en els resultats anuals. La variant individual addicionalment revisa problemes metodològics en la construcció del terme de cost i suggereix la distinció de diferents col • lectius a l'espai natural segons el motiu de la visita. L'impacte econòmic de la Festa del Renaixement de Tortosa suposa una adaptació a manera de guia metodològica de totes les fases de càlcul en un esdeveniment local.

La línea de investigación basada en la relevancia del valor de los datos contables respecto al precio de mercado de los títulos, ha recibido mucha atención en la literatura contable sobre la investigación en contabilidad basada en el mercado. Beaver (2002) afirma que los estudios sobre la relevancia del valor es la mayor línea de investigación empírica de los últimos diez años. Estos estudios examinan la asociación entre el precio de los títulos y un conjunto de datos contables. Un dato se considera relevante si está significativamente asociado a la variable a explicar y por tanto, tiene capacidad en reflejar la información relevante. Un dato es relevante si tiene capacidad de influir en las decisiones de los inversores.El objetivo principal de esta tesis es contrastar si la información contable que se publica influye en el mercado de capitales y si esta asociación ha experimentado cambios a lo largo del período de estudio. Se analiza en qué medida las variables contables básicas: el resultado neto y el valor contable tienen capacidad de influir y explicar los precios de mercado de los títulos, y comprobar si los datos contables han perdido relevancia en la formación del precio durante el período comprendido entre 1986-2003, utilizando datos españoles. Se han realizado dos investigaciones empíricas, cuyos objetivos específicos son:1. Analizar la relación existente entre las variables contables y el valor de mercado, comprobando si esta relación ha experimentado cambios durante el período estudiado.2. Comprobar si existen empresas y años en los que, el proceso de formación del precio de mercado está afectado por otro tipo de información distinta a las variables contables públicas y disponibles. 3. Analizar si los datos contables publicados y disponibles se incorporan en el precio de los títulos de forma inmediata o con algún retardo. 4. Analizar si las variables contables, resultado y valor contable, son relevantes en la formación del precio, contrastando el valor de mercado de los títulos con el valor de la empresa, calculándose este valor con el modelo de Feltham y Ohslon (1995).5. Analizar si los datos contables españoles han perdido relevancia en la formación del precio de mercado de los títulos. Se mide con cuatro métricos.6. Comparar los resultados obtenidos con los resultados obtenidos procedentes de estudios previos, y contrastar la tendencia observada.De los resultados obtenidos destacamos lo siguiente. Primero, la información contable necesita dos o tres años en incorporarse en el precio de mercado de los títulos. Segundo, los inversores tienen en cuenta otra información, diferente de las variables contables, en sus decisiones de inversión. La tercera conclusión es que durante el periodo comprendido entre el año 1999 y el año 2003, el mercado considera otra información relevante, diferente de las variables contables, y es especialmente significativo el año 1999. Considerando que este estudio es un estudio inicial, las conclusiones que se deriven deben tomarse con cautela. Se concluye que los datos contables han perdido relevancia para el valor en la formación del precio de los títulos en el mercado de capitales español en el periodo 1986-2003. / The area of empirical research based on the value relevance of the accounting numbers in relation to the security prices have made a great contribution to the accounting literature based on the Capital Market Research. Beaver (2002) states that the value relevance is the major area of empirical research in the last ten years. Value relevance research examines the association between a security price-based dependent variable and a set of accounting variables. An accounting number is termed "value relevant" if it is significantly related to the dependent variable, and then if it can reflect the relevant information. A number is relevant if it can influence the investor's decisions.The main objective of this thesis is to contrast if the published accounting information has influenced the capital market and if this association has changed during the study period. The study analyses how much the based accounting variables: earnings and book value, have the ability to influence and explain the stock market price; and the study tests if the accounting numbers have lost relevance in the stock market value during the 1986-2003, using Spanish numbers. We have done two empirical researches, whose specifics objectives are:1. To analyse the relationship between the accounting variables and the stock market price, testing if this relationship has changed during the study time.2. To test if it exists differences between enterprises and years, which the formation of the stock prices is influenced by other information different from the public and the available accounting information.3. To analyse if the public and the available accounting numbers are included immediately in the stock prices or with some delay.4. To analyse if the accounting variables, the income and the book value, are relevant in the sock price formation, contrasting the stock market value with the firm value, using the Feltham and Ohlson (1995) model to estimate the firm value.5. To analyse if the Spanish accounting numbers have lost relevance in the stock market price. We use four metrics to analyse it.6. To compare the achieved results with the achieved results of the previous studies, and to contrasts the observed tendency. From the achieved results we highlight the following: Firstly, the accounting information needs two or three years to be incorporated in the stock market price. Secondly, the investors take account of other information, different from the accounting variables, in their investments decisions. The third conclusion is that the market considers other relevant information, different from the accounting variables, during the period 1999 and 2003, and especially during the year 1999.Considering that this study is an initial study, this achieved results and their derived conclusions need to be considered with caution. Therefore we conclude that the accounting numbers have lost relevance in the Spanish Stock Market during the period 1986-2003.

- Tesi presentada com a compendi de sis publicacions internacionals realitzades entre els anys 2002 a 2006, i amb un factor d'impacte total de 35,9 segons l'ISI JCR del 2005.- La investigació presenta un disseny prospectiu i fou realitzada de juliol de 1994 a agost de 1997. La mostra d'estudi inclou 220 pacients afectats de càncer hematològic i que reberen un trasplantament de medul·la òssia (TMO) a l'Hospital Clínic de Barcelona. Durant l'hospitalització per a realitzar el TMO, s'avaluaren de forma setmanal diversos aspectes de qualitat de vida i patologia psiquiàtrica segons criteris diagnòstics psiquiàtrics DSM-IV. Es realitzaren un total de 1062 valoracions psiquiàtriques.- Entre els resultats i conclusions principals de cada publicació cal destacar:1) Es demostra la validesa i fiabilitat de les quatre escales de qualitat de vida dissenyades pel nostre grup de recerca pel seu ús en la fase hospitalització per a realitzar el TMO.2) El nivell d'ansietat és màxim en el moment d'ingrés hospitalari mentre el nivell de depressió ho és en la segona setmana posterior a l'ingrés. El curs evolutiu durant la fase d'hospitalització de paràmetres físics segueix un evolució paral·lela als nivells de depressió. En comparació amb el grup de trasplantats al·logènics, els grup de trasplantats autòlegs presenta un curs evolutiu més favorable a nivell físic sense evidenciar-se diferències en relació als símptomes depressius i d'ansietat. En base a aquests resultats es pot orientar en l'adopció de determinades decisions de tractament, facilitar l'afrontament al procés de trasplantament i millorar en el disseny d'estratègies de prevenció i tractament.3) Entre múltiples factors de risc significatius, la variable símptomes depressius és el factor que s'associa amb el més alt nivell de significació i consistència amb la variable fatiga durant la fase hospitalària del TMO. Es subratlla la importància de realitzar un cribatge acurat de la depressió en aquells pacients amb càncer que presentin queixes de fatiga.4) Durant la fase d'hospitalització pel TMO un 44.1% de la població d'estudi presenta un trastorn psiquiàtric segons criteris DSM-IV. El trastorn adaptatiu es diagnostica en un 22.7% dels pacients, el trastorn de l'estat d'ànim en un 14.1%, el trastorn d'ansietat en un 8.2% i el delirium en un 7.3%. Després d'ajustar per múltiples factors de confusió, el diagnòstic de trastorn psiquiàtric (trastorn adaptatiu, de l'estat d'ànim o d'ansietat) s'associa de forma significativa amb un increment de l'estada hospitalària. En relació a aquests resultats, es fa especial esment a la necessitat d'una detecció precoç i d'un tractament efectiu de la patologia psiquiàtrica.5) Després d'ajustar per múltiples variables de confusió, els factors associats amb un increment de risc de patir un trastorn psiquiàtric durant la fase hospitalària del trasplantament són: edat jove, dona, antecedents d'historial psiquiàtric, baix estat funcional, dolor, retirada del consum de tabac, i elevada toxicitat del tractament citotòxic. Els resultats d'aquest estudi poden facilitar una millora en el reconeixement d'aquells pacients amb risc de desenvolupar un trastorn psiquiàtric durant la fase de TMO.6) Divuit (9.0%) pacients compleixen criteris DSM-IV de depressió major i disset (8.5%) de depressió menor durant la fase d'hospitalització pel TMO. Després de controlar l'efecte de múltiples factors de confusió, la depressió major prediu de forma significativa un increment de la mortalitat a l'any i al tercer any, sense cap influència en la mortalitat al cinquè any posttrasplantament. La depressió menor no demostra cap efecte en la mortalitat. En base als resultats d'aquest estudi, es fa especialment esment a la importància de diagnosticar i tractar de forma adequada la depressió major. / - Doctoral thesis presented as a compendium of six international medical publications, representing a total impact factor of 35,9 (ISI JCR 2005)- In a prospective inpatient study, 220 patients aged 16-65 years received hematopoietic stem cell transplantation (SCT) for hematologic cancer at a single institution. Patients were assessed at hospital admission and then on a weekly basis during hospitalization until discharge or death. The assessment included different quality of life aspects and structured psychiatric interviews applying standardized diagnostic criteria. A total of 1,062 psychiatric interviews were performed.- Summary of main findings for each publication:1) The results demonstrated the instruments' reliability and validity of the four patient-rated scales specifically devised by the authors to be used during hospitalization for SCT.2) Anxiety was highest at hospital admission; a marked worsening in physical health status variables corresponded with a sharp increase in depression during the first two weeks after admission. Compared to allogeneic SCT, a better physical outcome was demonstrated for autologous SCT. These findings have implications for treatment decision making, coping with the transplantation process, and improving prevention and treatment strategies.3) After adjusting for multiple risk factors, we found that depression was the variable most consistently and strongly associated with fatigue. Our findings may help to shed light on the mechanisms underlying fatigue and may also guide future interventions.4) Overall psychiatric disorder prevalence was 44.1%; an adjustment disorder was diagnosed in 22.7% of patients, a mood disorder in 14.1%, and anxiety disorder in 8.2%. After adjusting for multiple risk factors, diagnosis of any mood, anxiety, or adjustment disorder was associated with a longer length of hospital stay. Our data underscores the need for early recognition and effective treatment of psychiatric morbidity.5) After adjusting for multiple confounders, we found that younger age, women, a past psychiatric history, lower functional status, pain, smoking cessation, and higher regimen-related toxicity were significantly associated with psychiatric disorder risk.6) After adjusting for multiple factors, major depression predicted higher 1- and 3-year mortality among cancer patients after SCT, underscoring the importance of adequate diagnosis and treatment of major depression.

El salt vertical és una acció que està present en el voleibol. Forma part de la tècnica de remat, de bloqueig i dels serveis amb salt. També és utilitzat per col.locadors per tal d’anticipar el contacte amb la pilota i incrementar la velocitat del joc. S’ha observat que els jugadors de voleibol efectuen d’entre 65 i 136 salts en un partit de 5 sets. Aquesta tesi doctoral té un doble objectiu; per una banda pretén realitzar una descripció de la força de l’extremitat inferior en jugadors de voleibol durant la realització del salt vertical. Per l’altra banda, té la intenció de desenvolupar un mètode per valorar la força i determinar la asimetria entre les extremitats que sigui aplicable al voleibol i a la resta d’esports. S’ha realitzat un protocol de salt vertical en jugadors de la selecció espanyola de voleibol durant quatre temporades (2006-2009). Aquest protocol inclou la valoració de l’squat jump (SJ), el salt amb contramoviment (CMJ), el salt amb contramoviment i utilització de braços (CMJb) i el salt amb cursa d’aproximació (DJb). En les temporades 2006-2008 la valoració es va realitzar mitjançant una plataforma de contactes. Durant la temporada 2009, el salt vertical es va valorar, simultàniament, mitjançant una plataforma de contactes i dues plataformes de força, una sota de cada peu. S’ha observat un increment del salt vertical entre les temporades 2006-2008 i una millora de les diferents manifestacions de la força, tot i que entre la temporada 2007 i 2008, l’índex d’elasticitat empitjora. En termes generals, la forma física de la selecció és millor any rere any. Els jugadors de voleibol no presenten asimetria ni en la força màxima, ni en l’impuls quan es compara cama dreta amb cama esquerra, però sí quan es compara cama forta amb cama feble, tot i que de mitjana no se supera el 15% de asimetria considerat com a factor de risc per patir lesions. La plataforma de forces és un sistema més adequat que la plataforma de contactes per determinar l’alçada del salt vertical perquè no sobreestima l’alçada del salt. També permet avaluar de manera directa la potència mecànica i la força executada durant el salt, així com identificar un SJ correcte d’un altre que no ho és. No obstant, no és útil per determinar l’alçada del DJb degut a les reduïdes dimensions. S’ha observat que la potència màxima, sobretot quan es mostra relativa al pes corporal, és la variable que millor explica l’alçada del salt vertical. Això indica que l’entrenament per millorar l’alçada del salt ha d’anar orientat a la millora de la força a elevades velocitats d’execució. És necessari estudiar l’evolució dels esportistes i aplicar la el mètode en altres esports. També és necessari realitzar un control de base que serveixi per proporcionar dades de normalitat i poder ajudar a diagnosticar el retorn a l’activitat després d’una lesió. / The vertical jump is a common action in the volleyball game when spiking, blocking, serving and setting. Volleyball players jump among 65 and 136 times in a 5 set game. The aims of the study were: (1) to describe the lower extremity force during a vertical jump test and (2) to develop a methodology that, simultaneously, evaluates force and determines asymmetries between legs. Physical state of the National Spanish Team players was assessed, during four seasons (2006-2009), by means a vertical jump test protocol that included evaluation of squat jump (SJ), countermovement jump (CMJ), countermovement jump with arms movement (CMJa) and spike jump (DJb). During 2006-2008 vertical jump was evaluated by means of a contact mat. During 2009, vertical jump was evaluated simultaneously by means of a contact mat and two force platforms, one underneath each foot. The results indicated a better performance of explosive strength, elastic-explosive strength, reflexelastic-explosive strength and a better use of arms when jumping. Results also showed a maximal force and impulse symmetry when comparing right and left legs, but an asymmetry was observed when comparing weak and strong leg. Asymmetry index was lower than 15%. Force platform is considered a better instrument than the contact mat to evaluate vertical jump height because it does not overestimate jump height. Furthermore, power and force can also be evaluated during the assessment, and the force - time curve allows identifying a correct SJ jump. Nevertheless, it is not useful to evaluate DJb due to its reduced dimensions. Maximum relative power has a very high correlation with vertical jump height. The optimal training to improve vertical jump height is the one that increases force at high velocity rates. It would be necessary to perform a base control to all athletes to know normality data and to help in the return to competition diagnosis after an injury. / El salto vertical es una acción que está presente en el voleibol. Forma parte de la técnica del remate, del bloqueo i de los servicios con salto. También es utilizado por los colocadores para anticipar el contacto con la pelota e incrementar la velocidad del juego. Los jugadores de voleibol efectúan entre 65 y 136 saltos durante un partido de 5 sets. Esta tesis doctoral tiene un doble objetivo, por un lado pretende realizar una descripción de la fuerza de la extremidad inferior de los jugadores de voleibol durante la realización del salto vertical. Por otro lado, tiene la intención de desarrollar un método para evaluar a fuerza y determinar la asimetría entre las extremidades que sea aplicable al voleibol y a otros deportes. Se ha realizado una evaluación del salto vertical de los jugadores de la selección española de voleibol durante cuatro temporadas (2006-2009). Este protocolo incluye la valoración del salto desde el medio squat (SJ), el salto con contramovimiento (CMJ), el salto con contramovimiento y utilización de brazos (CMJb) i el salto con carrera de aproximación (DJb). Durante las temporadas 2006-2008 la valoración se realizó mediante una plataforma de contactos. Durante la temporada 2009 se evaluó simultáneamente con una plataforma de contactos y dos plataformas de fuerzas, una debajo de cada pie. Se ha observado que el salto vertical incrementa entre las temporadas 2006-2008. También mejoran las diferentes manifestaciones de la fuerza, aunque entre la temporada 2007 y 2008 el índice de elasticidad empeora. En términos generales, la forma física de la selección es mejor año tras año. Los jugadores de voleibol no presenten asimetría ni en la fuerza máxima, ni en el impulso cuando se compara pierna derecha con pierna izquierda, pero sí cuando se compara pierna fuerte con la débil, aunque de promedio, no se supera el 15% de asimetría considerado como factor de riesgo para sufrir lesiones. La plataforma de fuerzas es un sistema más adecuado que la plataforma de contactos para determinar la altura del salto vertical ya que no sobreestima la altura del salto. También permite evaluar de manera directa la potencia mecánica y la fuerza ejecutada durante el salto, así como identificar un SJ correcto de otro que no lo es. No obstante, no es útil para determinar la altura del salto del DJb debido a sus reducidas dimensiones. Se ha observado que la potencia máxima, sobretodo cuando se presenta relativa al peso corporal, es la variable que mejor explica a altura del salto vertical. Esto indica que el entrenamiento para mejorar la altura del salto tiene que ir orientado a la mejora de la fuerza a elevadas velocidades de ejecución. Es necesario estudiar la evolución de los deportistas y aplicar el método en otros deportes. También se necesita un control de base que sirva para proporcionar datos de normalidad y poder ayudar a diagnosticar el retorno a la actividad después de la lesión.

L'objectiu d'aquesta tesi és triple. En primer lloc, contribuïm a aprofundir l'anàlisi de la capacitat del model dels tres factors de Fama i French (1993) per valorar els actius financers a Europa. En segon lloc, estudiem la relació entre els factors de Fama i French (FF) i el risc sistemàtic, i, per tant, en quina mesura _es coherent amb la interpretació del model intertemporal de valoració d'actius, que va més enllà de l'efecte mida i de l'efecte valor comptable-valor de mercat. I, en tercer lloc, tenim com a objectiu mesurar la integració dels mercats d'accions europeus, emmarcada en el procés continu d'alineació institucional i econòmica a Europa. En la literatura empírica de la valoració d'actius, el model dels tres factors ha esdevingut un dels més populars per ajustar segons el risc. No obstant això, fins ara, la majoria de treballs empírics han fet referència a un nombre reduït de mercats, especialment als Estats Units. Perquè el model sigui acceptat com a alternativa vàlida al model de fixació de preus d'actius de capital (CAPM), cal més suport empíric. En aquest treball, fem servir una nova mostra amb una construcció nova dels factors de FF que s'aplica en un conjunt extensiu de països, indústries i regions europees. Els resultats que n'hem obtingut impliquen que el model dels tres factors domina clarament el CAPM en cadascuna de les submostres; tot això a banda que els tests formals indiquen que cap dels models és totalment satisfactori per a la valoració d'actius. A més, documentem que l'ampliació del model de FF amb el factor moment noms millora marginalment la capacitat explicativa quan s'aplica a les rendibilitats de les accions europees.El gran èxit del model dels tres factors de Fama i French també ha generat un debat intens sobre la racionalitat econòmica que hi ha al darrere. Nosaltres hem aprofundit aquesta qüestió estudiant si la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat estan relacionades amb oportunitats futures d'inversió. Ho hem estudiat des de dues perspectives diferents. D'una banda, suposem que els canvis en el conjunt d'oportunitats d'inversió es poden representar mitjançant canvis en la ràtio de creixement macroeconòmic. D'altra banda, vinculem els factors de FF construïts a futures ràtios de creixement del PIB a Europa, i trobem que només la mida sembla que conté alguna informació sobre el creixement macroeconòmic futur. Però, fins i tot aquest efecte de la mida no es manté en les nostres diferents submostres.En un segon pas, relacionem la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat amb canvis en els diferencials dels tipus d'interès per crèdit i per termini. Aquests diferencials de rendiment es reconeixen per la capacitat de marcar les oportunitats d'inversió. Malgrat tot, els nostres resultats indiquen que ni els canvis en el diferencial de crèdit a Europa ni els canvis en el diferencial de termini poden actuar com a punts de vista alternatius subjacents als factors de mida o de valor comptable-valor de mercat. De fet, els resultats empírics que obtenim indiquen que, si augmentem el model dels tres factors amb els canvis en els diferencials de crèdit i de termini, fem incrementar la capacitat de valorar carteres d'accions en tots els àmbits: país, indústria i regió. Per tant, sembla que les variables s'haurien de considerar més com a complementàries que com a substitutives, a diferència dels resultats obtinguts per als Estats Units (vegeu Petkova, 2006; Hahn i Lee, 2006).Finalment, per estudiar el grau d'integració dels mercats d'accions europeus, seguim dues vies relacionades. Primer, mostrem que una versió paneuropea del model dels tres factors és capaç d'explicar una porció considerable de la rendibilitat de les carteres domèstiques. Aquest resultat indica que el model conté informació rellevant per valorar les accions domèstiques. Alhora, el resultat pot implicar que els mercats europeus estan integrats (vegeu Bekaert i Harvey, 1995; Roll i Ross, 1980). En un segon pas, més genèric, fem servir l'esquema del Factor de descompte estocàstic (SDF) per estimar i comparar els nuclis de valoració d'actius domèstics en els diferents mercats europeus. Els resultats indiquen que la quantitat d'informació compartida per aquests nuclis de valoració augmenta significativament en el temps, especialment després de l'arribada de l'euro. Aquest resultat pot servir com a indicador addicional de l'increment del nivell d'integració dels mercats d'accions europeus. / El objetivo de esta tesis es triple. Por una parte, contribuimos a profundizar en el análisis de la capacidad del modelo de 3 Factores de Fama y French (1993) para valorar activos financieros en Europa. En segundo lugar, estudiamos la relación entre los factores de Fama y French y el riesgo sistemático. Y por tanto, en qué medida el modelo 3 Factores es consistente con una interpretación de modelo intertemporal de valoración de activos; que va más allá del efecto tamaño y el efecto valor contable - valor de mercado. En tercer lugar, nuestro objetivo es medir la integración de los mercados de acciones europeos, enmarcada en el continuado proceso de alineamiento institucional y económico en Europa. En la literatura empírica de valoración de activos el modelo de 3 Factores se ha convertido en uno de los más populares para ajustar por riesgo. Sin embargo, hasta la fecha, la mayoría de los trabajos empíricos se han aplicado a un número reducido de mercados, especialmente en los Estados Unidos. Para que el modelo sea aceptado como una alternativa válida al CAPM, se requiere un mayor soporte empírico. En este trabajo utilizamos una nueva muestra, con una nueva construcción de los factores de FF, que se aplica a un extensivo conjunto de países, industrias y regiones europeas. Nuestros resultados implican que en cada una de nuestras sub-muestras, el modelo de 3 Factores claramente domina el CAPM; al margen de que los test formales indiquen que ninguno de los modelos es totalmente satisfactorio para la valoración de activos. También documentamos que la ampliación del modelo de 3 Factores con el factor momento sólo mejora marginalmente la capacidad explicativa cuando se aplica a las rentabilidades de las acciones europeas.El enorme éxito del modelo de 3 Factores de Fama y French ha abierto también un intenso debate sobre la racionalidad económica que existe detrás de los mismos. Nosotros ahondamos en esta discusión estudiando si el tamaño y la ratio valor contable-valor de mercado están relacionados con oportunidades de inversión futuras. Lo estudiamos mediante dos aproximaciones distintas, primero suponemos que los cambios en el conjunto de las oportunidades de inversión pueden representarse mediante cambios en la ratio de crecimiento macroeconómico. Por otra parte, vinculamos los factores de FF construidos a futuras ratios de crecimiento de PIB en Europa, y encontramos que sólo el tamaño parece contener alguna información sobre el crecimiento macroeconómico futuro. Pero, incluso este efecto tamaño, no se mantiene para en nuestras distintas sub-muestras. En un segundo paso, relacionamos el tamaño y la ratio valor contable - valor de mercado con cambios en los diferenciales de los tipos de interés por crédito y plazo. Estos diferenciales de rendimiento están reconocidos por su capacidad para marcar las oportunidades de inversión. Sin embargo, nuestros resultados indican que ni los cambios en el diferencial de crédito en Europa, ni los cambios en el diferencial de plazo, pueden actuar como aproximaciones alternativas subyacentes al los factores de tamaño o valor contable - valor de mercado. De hecho, los resultados empíricos que obtenemos indican que si aumentamos el modelo de 3 Factores con los cambios en los diferenciales de crédito y plazo, incrementa la capacidad de valorar carteras de acciones a todos los niveles: país, industria y región. Por tanto, parecería que las variables deberían de ser consideradas más como complementarias que como substitutivas, a diferencia de los resultados obtenidos para los Estados Unidos (vid Petkova, 2006; Hahn y Lee, 2006).Finalmente, para estudiar el grado de integración de los mercados de acciones europeos seguimos dos vías relacionadas. Primero mostramos que una versión paneuropea del modelo de 3 Factores es capaz de explicar una porción considerable de la rentabilidad de las carteras domesticas. Este resultado indica que el modelo contiene información relevante para valorar acciones domésticas. Al mismo tiempo, el resultado puede implica que los mercados europeos están integrados (vid. Bekaert y Harvey, 1995; Roll y Ross, 1980). En un segundo paso, más genérico, utilizamos el esquema de Factor de Descuento Estocástico (SDF) para estimar y comparar los núcleos de valoración de activos domésticos en los diferentes mercados europeos. Nuestros resultados indican que la cantidad de información compartida por esos núcleos de valoración aumenta significativamente en el tiempo, especialmente después de la llegada del euro. Este resultado puede servir como un indicador adicional del incremento del nivel de integración de los mercados europeos de acciones. / The main purpose of this dissertation is threefold. For one, we aim to shed further light on the general pricing ability of the Fama and French (1993) (FF) three-factor model (3FM) in Europe. For two, we mean to assess whether the FF factors are related to systematic risk and, thus, whether the 3FM is consistent with an intertemporal asset pricing explanation behind the size and book-to-market effects. For three, we endeavor to measure the extent to which European equity markets are integrated. This is motivated by the continuous institutional and economic alignment process in Europe.The 3FM has become one of the most popular models of risk adjustment in the empirical asset pricing literature. However, to date most empirical work has been done for a few selected markets, especially the US. Hence, the 3FM demands more time and further empirical support before it may be accepted as a credible theory-based model to replace the CAPM. We use a fresh holdout sample with newly constructed FF factors for an extensive set of European countries, industries, and regions. Our findings imply that in each of our sub-samples, the 3FM clearly dominates the CAPM, even if formal test statistics imply that neither model is free of mispricing. We also document that augmenting the 3FM by a momentum factor may only marginally help to explain European equity return behavior.The enormous success of the 3FM has also triggered an extensive debate about the economic rationale of the FF factors. We purse this discussion by assessing via two different approaches whether size and book-to-market may be related to time varying investment opportunities. We first assume that changes in the investment opportunity set are summarized by changes in future macroeconomic growth rates. Nevertheless, if we link our newly constructed FF factors to future GDP growth rates in the Eurozone, then we find that only size appears to contain some information on future macroeconomic growth. Yet, not even this finding for the size effect is, admittedly, very persistent across our sub-samples.In a second step, we relate size and book-to-market to changes in European default and term spreads. These yield spreads are generally acknowledged for their ability to track investment opportunities. Our results suggest, however, that neither changes in the European default spread nor changes in the European term spread may proxy for the risk underlying our size and book-to-market factors. In fact, our empirical findings imply that augmenting the 3FM by changes in these yield spreads may notably help to price European equity portfolios at country, industry, and regional level. Hence, it appears that the variables may be considered complements rather than substitutes. This is contrary to US findings (see Petkova, 2006, Hahn and Lee, 2006).Finally, we follow two related approaches to study the degree to which European stock markets are integrated. We first show that a pan-European version of the 3FM is able to explain a considerable proportion of domestic equity portfolio returns. For one, this entails that the model contains valuable information from pricing domestic equity. For two, it may imply that European stock markets are integrate (see Bekaert and Harvey, 1995, Roll and Ross, 1980). In a second and more generic step, we utilize a stochastic discount factor (SDF) framework to estimate and compare domestic pricing kernels across European markets. Our results convey that the amount of information shared by these kernels increases significantly over time, especially after the advent of the euro. This may serve as a further indicator of an increasing European stock market integration.

The activated sludge and anaerobic digestion processes have been modelled in widely accepted models. Nevertheless, these models still have limitations when describing operational problems of microbiological origin. The aim of this thesis is to develop a knowledge-based model to simulate risk of plant-wide operational problems of microbiological origin.For the risk model heuristic knowledge from experts and literature was implemented in a rule-based system. Using fuzzy logic, the system can infer a risk index for the main operational problems of microbiological origin (i.e. filamentous bulking, biological foaming, rising sludge and deflocculation). To show the results of the risk model, it was implemented in the Benchmark Simulation Models. This allowed to study the risk model's response in different scenarios and control strategies. The risk model has shown to be really useful providing a third criterion to evaluate control strategies apart from the economical and environmental criteria. / Els processos de fangs activats i digestió anaeròbia estan descrits en models àmpliament acceptats. No obstant, aquests encara tenen limitacions a l'hora de descriure problemes operacionals d'origen microbiològic. L'objectiu és desenvolupar un model basat en el coneixement per simular el risc de problemes operacionals d'origen microbiològic en planta completa. Per al model de risc es va utilitzar coneixement d'experts i de la bibliografia implementat després en un sistema basat en regles. Utilitzant la lògica difusa, el sistema pot inferir un índex de risc per a problemes operacionals d'origen microbiològic (esponjament, escumes, desnitrificació incontrolada i desflocul•lació). Per a mostrar els resultats del model de risc es va implementar i aplicar en els diferents Benchmark Simulation Models. Això ha permés estudiar la resposta del model de risc en diferents escenaris i estratègies de control. El model de risc ha mostrat ser molt útil proporcionant un tercer criteri per a l'avaluació d'estratègies de control a part dels criteris econòmics i ambientals.

En el sector de la promoció construcció, i en especial, en el subsector de la promoció construcció d'habitatges, l'empresari ha de tenir un bon coneixement de les variables d'entorn ja que la consideració de les mateixes seran fonamentals a l'hora de prendre decisions sobre planificació estratègica. En l'actualitat vivim una fase de canvis socioeconòmics que dificulten la previsió del comportament futur de les variables d'entorn. Per tant, el subjecte decisor es troba en un ambient d'incertesa que s'aguditza per la majoritària presència de factors qualitatius difícils de quantificar. Llavors, l'empresari promotor constructor haurà de recórrer a tècniques operatives de gestió que tinguin present aquesta situació i això serà possible a partir de les eines que ens ofereix la lògica borrosa. Aquesta tesi s'ha estructurat en tres parts: En la primera part, exposem les característiques específiques i l'evolució del sector. En la segona part, expliquem la metodologia i, en la tercera part, exposem diverses aplicacions de la metodologia borrosa per l'establiment de noves estratègies de gestió aplicades al sector objecte d'estudi. / In the management of promoters builders business area, specially in the subarea of house promotion building, to gather a large information of the variables around becomes essential. Their being taken into consideration is fundamental when considering decisions upon strategic foresight. Today, socioeconomic changes make difficult to forecast the future behaviour of the variables around and the uncertain atmosphere intensifies due to the majority presence of qualitative factors hard to quantify. In the management of promoters builders business it turns as necessary to apply to operative techniques that take into account the present situation. This is possible by using the tools fuzzy logics grant us. The first part of this thesis gives specific characteristics of the area and its evolution. Methodology is explained in the second part and in the third part different practical examples of fuzzy logic methodology are presented to establish new management strategies applied to this field.

[EN] Wheelchair users represent around 1% of the population. This group is characterised through the number of hours spent each day in a seated position. This can lead to health problems linked mainly to the development of pressure ulcers. In addition, the position in the wheelchair is critical in order to be able to perform different activities comfortably. The aim of the cushions, integrated in the whole seating system, is to contribute to the prevention, positioning and comfort of the person in a wheelchair. Incorporating the user adequately into the assessment, prescription and development of new cushions is a key aspect, clearly identified in the bibliography, which requires the use of innovation models to produce this incorporation systematically. This research paper adopts the cause-effect model, successfully used in other fields such as the car or shoe making industries, but to date not used in the field of tissue management cushions. The use of this model has allowed for the identification of different links between the consequences of the interaction person-cushion (developed perception of the user) with the cushion and person characteristics, as well as with the physiological and biomechanical response resulting from this interaction. This was a necessary step to obtain design and selection criteria for the cushions. The physiological and biomechanical variables which have been analysed are pressure and microclimate. To study the consequences of this interaction we have considered the user perception obtained by means of a questionnaire. Thirty-six wheelchair users have participated in this study which includes the assessment of twenty-five cushions. The main criteria for the inclusion of users in the study has been the risk level of risk of developing pressure ulcers. The inclusion of cushions was based on the market representation and consideration of the different typologies. From the point of view of the user's opinion this research paper has allowed for the identification of the quality perception factors (F1. Stability, F2.Heat-pain, F3. Fitting, F4. Collapse, F5. Size-aesthetics and F6. Weight-cold) and for the calculation of their weight on the global factors of goodness and evolution of the cushions. In addition, the comparison of the pressure values obtained directly from the wheelchair users and those measured using the dummy highlights a clear divergence between both behaviour. We have also defined design criteria and limit values, admissible and recommendable, for a group of variables, as well as the relation of the subjective variables with these quality factors. The results of this research support the importance of a comprenhensive approach to the cushions, including the design, development and prescription processes whereby the users may become more of a protagonist than they have been so far. / [ES] Las personas en silla de ruedas representan alrededor del 1% de la población. Este colectivo se caracteriza por pasar muchas horas al día sentado. Esto puede comportar problemas de salud vinculados principalmente al desarrollo de úlceras por presión. Por otra parte, el posicionamiento en la silla de ruedas es crítico para poder realizar actividades diversas de forma confortable. El objetivo de los cojines, integrados dentro del sistema de sedestación, es contribuir a la prevención, el posicionamiento y el confort de la persona en la silla de ruedas. Incorporar el usuario de forma adecuada en la evaluación, prescripción y desarrollo de nuevos cojines es un aspecto clave, identificado claramente en la bibliografía, que requiere el uso de modelos de innovación que faciliten esta incorporación de forma sistemática. En este trabajo de investigación se ha adoptado el modelo de evaluación causa-efecto, empleado con éxito en ámbitos como la automoción o el calzado, pero que hasta el momento no se había utilizado en el campo de los cojines antiescaras. El uso de este modelo ha permitido la identificación de diversos encadenamientos entre las consecuencias de la interacción cojín-persona (percepción desarrollada en el usuario) con las características del cojín y la persona, así como con la respuesta fisiológica y biomecánica resultante de esta interacción. Éste era el paso previo para poder obtener criterios de diseño y selección de cojines. Las variables fisiológicas y biomecánicas analizadas han sido la presión y el microclima. Para estudiar las consecuencias de la interacción hemos considerado la percepción del usuario obtenida mediante cuestionarios. Treinta y seis personas en silla de ruedas han participado en este estudio que ha incluido la valoración de veinticinco cojines. El principal criterio para la inclusión de usuarios en el estudio ha sido el nivel de riesgo de desarrollar úlceras por presión. La inclusión de los cojines se ha basado en la representatividad del mercado y la inclusión de tipologías diferentes. Desde el punto de vista de la opinión de los usuarios este trabajo de investigación ha permitido identificar los factores de calidad percibida (F1. Estabilidad, F2. Calor-dolor, F3. Encajonamiento, F4. Colapso, F5. Tamaño-estética y F6. Peso-frío) y calcular el peso de ellos sobre los factores globales de bondad y evolución de los cojines. Por otra parte, la comparación de los valores de presión obtenidos con las personas en silla de ruedas y los medidos con el maniquí constata una clara divergencia en el comportamiento. También se han definido criterios de diseño y valores límite, admisibles y recomendables, para un conjunto de variables, así como su relación con los factores de calidad y las variables subjetivas agrupadas en estos factores. Los resultados de este trabajo apoyan la importancia de una aproximación global a los cojines, que incluya los procesos de diseño, desarrollo y prescripción, donde los usuarios sean mucho más protagonistas de lo que han sido hasta ahora. / [CA] Les persones en cadira de rodes representen al voltant de l'1% de la població. Aquest col·lectiu es caracteritza per passar moltes hores al dia damunt la cadira, cosa que pot comportar problemes de salut vinculats principalment al desenvolupament d'úlceres per pressió. Per altra banda, el posicionament en la cadira de rodes és crític per poder realitzar activitats diverses i que aquestes puguen fer-se de forma confortable. L'objectiu dels coixins, integrats dins del sistema de sedestació, és contribuir a la prevenció, el posicionament i el confort de la persona en la cadira de rodes. Incorporar l'usuari de forma adequada en l'avaluació, prescripció i desenvolupament de nous coixins és un aspecte clau, identificat clarament a la bibliografia, que requereix l'ús de models d'innovació que faciliten aquesta incorporació de forma sistemàtica. En aquest treball d'investigació s'ha adoptat el model d'avaluació causa-efecte, emprat amb èxit en àmbits com l'automoció o el calcer, però que fins al moment no s'havia utilitzat en el camp dels coixins antiescares. L'ús d'aquest model ha permès la identificació de diversos encadenaments entre les conseqüències de la interacció coixí-persona (percepció desenvolupada en l'usuari) amb les característiques del coixí i la persona, així com amb la resposta fisiològica i biomecànica resultant d'aquesta interacció. Aquest era el pas previ per poder obtenir cri teris de disseny i selecció de coixins. Les variables fisiològiques i biomecàniques analitzades han estat la pressió i el microclima. Per a estudiar les conseqüències de la interacció hem considerat la percepció de l'usuari obtinguda mitjançant l'ús de qüestionaris. Trenta-sis persones en cadira de rodes han participat en aquest estudi que ha inclòs la valoració de vint-i-cinc coixins. El principal criteri per a la inclusió d'usuaris en l'estudi ha estat el nivell de risc de desenvolupar úlceres per pressió. Per a la inclusió dels coixins s'ha buscat la representativitat del mercat i la inclusió de tipologies diferents. Des del punt de vista de l'opinió dels usuaris aquest treball d'investigació ha permès identificar els factors de qualitat percebuda (F1. Estabilitat, F2. Calor-dolor, F3. Encaixament, F4. Col·lapse, F5. Grandària-estètica i F6. Pes-fred) i calcular el pes d'ells sobre els factors globals de bondat i evolució dels coixins. Per altra banda, la comparació dels valors de pressió obtinguts amb les persones en cadira de rodes i els mesurats amb el maniquí constata una clara divergència en el comportament. També s'han definit criteris de disseny i valors límit, admissibles i recomanables, per a un conjunt de variables i la seua relació amb els factors de qualitat i les variables subjectives. Els resultats d'aquest treball suporten la importància d'una aproximació global als coixins, que incloga els processos de disseny, desenvolupament i prescripció, on els usuaris siguen molt més protagonistes del que ho han estat fins ara. / Barbera Guillem, R. (2016). Identificació de criteris de disseny i selecció de coixins antiescares, a partir d'aspectes funcionals dels coixins i les característiques particulars i preferències dels usuaris [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61463 / TESIS