Aquesta tesi està basada en una investigació de perspectiva etnogràfica, que tenia com a objectiu principal identificar elements de la construcció de la identitat en les narratives digitals de nens i nenes de col·lectius ètnics minoritaris en la cultura catalana. Aquestes narratives han estat construïdes en un espai d'aprenentatge col·laboratiu, en el marc escolar, utilitzant sobretot, eines tecnològiques de so, imatge i informàtica. Els resultats apunten a un procés de construcció de la identitat definit per aspectes ètnics, contextuals i evolutius, en una relació contemporània d'hibridació de sentits entre la tradició i la modernitat; la globalització i l'entorn; o la infància i l'adolescència. Es destaquen també les nocions d'audiència de les produccions narratives, els gèneres discursius utilitzats i les relacions entre els principals actors socials implicats en aquesta intervenció/investigació: els alumnes, les mestres i els estudiants universitaris, en un procés col·lectiu i col·laboratiu de construcció de sentits en una comunitat de pràctica.Paraules clau: identitat, cultura, narrativa, comunitats de pràctica / This work is based on an investigation from an ethnographic perspective, that aimed to identify the main elements on the construction of the identity in the digital narratives of children from minority ethnic groups in the Catalan culture. These narratives have been built in a space of collaborative learning in the school context, using mainly technological tools as sound, image and computer softwares. The results point to a process of identity's construction marked by ethnic, contextual and evolutive aspects, in a contemporary relation of hybridization between tradition and modernity; globalization and the environment; or childhood and adolescence. It also shows the notions of audience of the narrative productions, discoursive genders used and the relationship between the main social actors involved on this intervention/research: the pupils, the teachers and the university students, on a collective process of collaborative construction of shared senses in a community of practice.Keywords: identity, culture, narrative, comunnities of practice

La mirada per acostar-se al tema és sociològica. Com a recerca de sociologia vol trobar el context social de les accions i pensaments del grup de sacerdots que van deixar el ministeri i es van allunyar, al voltant dels anys seixanta, del clergat diocesà. El fet es coneix familiarment com "les plegades". Aclarir la complexitat de causes, raons i motius que van tenir per plegar és un dels objectius centrals del treball. Un segon centre d'interès d'aquesta recerca ha estat la identitat dels ex. Cada part del treball aborda aspectes diferents del món social que es vol comprendre i explicar. Cada capítol es podria llegir per separat, com una mirada diferent, com una aproximació diferent al tema. Tanmateix, no són diferents històries, perquè la història que s'explica és sempre la mateixa, destacant -o retallant- ara uns aspectes, ara uns altres. La primera part, "Capellans secularitzats", explica en quin context van decidir fer-se sacerdots (capítol 1) -i per què (capítol 2)- les persones que més tard es van allunyar del ministeri sacerdotal. Es centra en l'ideal que els va moure i en com aquest ideal es va anar transformant (capítol 3). S'apunten algunes de les conseqüències que va tenir la transformació "ideològica". Per tancar aquesta part, es mira d'aclarir quantes són aquestes persones que podem denominar "capellans secularitzats" (excursus).La segona part, "Del Seminari al món real", destaca els contextos institucionals i socials de les trajectòries dels sacerdots secularitzats. El capítol 4 se centra en l'experiència del Seminari com a punt de partida cap al que s'anomena, per contrast, món real. El capítol 5 analitza les característiques que per molts sacerdots va tenir l'experiència del món real i en què va consistir la "realitat" del món. Un cop en el món real, veurem (capítol 6) que desencantament, contradiccions, dubtes i patiment van ser algunes singularitats de l'itinerari de sortida. La tercera part, "Les plegades", ressalta aquells aspectes del context social que podríem considerar, per una banda, camins de sortida i, per altra, causes de les secularitzacions. El capítol 7 analitza algunes de les circumstàncies sociobiogràfiques que van dur als carrerons de la sortida. Formular i classificar les causes, i els motius implícits i explícits dels processos de secularització (o d'allunyament), ocupa bona part del capítol 8. El capítol 9 ofereix una explicació sociològica de les trajectòries vitals dels sacerdots que han estat analitzades. També es dóna veu a altres protagonistes de la història, per exemple, les dones que es van casar amb sacerdots. La quarta part, "La identitat dels ex", aborda el tema de la condició social d'exsacerdot, del canvi d'identitat. En el capítol 10 es tracta de la condició d'ex i es defineixen aquelles dimensions que millor la caracteritzen. En el capítol 11, s'ofereixen alguns models dels processos vitals d'aquestes transformacions que es delimiten entre la maduració i la ruptura. Per acabar, el capítol 12 tracta de respondre què ha estat de la fe professada i de la condició sacerdotal dels excapellans. Les conclusions destaquen tres aspectes del fet d'haver arribat a la fi. En primer lloc, si s'ha arribat al final, no vol dir que sigui l'únic final possible i que l'itinerari escollit no hagués pogut ser diferent. Al llarg del camí han sorgit moltes qüestions que no estaven previstes i d'altres que han quedat pendents. En segon lloc, es fa una mirada enrera per recordar algunes de les brúixoles que han orientat la recerca. Finalment, i en tercer lloc, es volen recollir algunes de les moltes "lliçons" que s'han après. / The perspective for approaching the subject is sociological. As sociological research it wants to find the social context of the actions and thoughts of the group of priests left the ministry and were bent, about the sixties, of the diocesan clergy. The fact is known as Les Plegades. To clarify the complexity of causes, reasons and motives that they had for leaving the priesthood is one of the central goals of the work. A second centre of interest of this research has been the identity of these former priests.Each part of the work approaches different aspects of the social world that the author wants to understand and to explain. Each chapter can be read separately, like a different look, like an different approach to the subject. However, the stories are not different, because the history that is explained is always the same, highlighting -or hiding- sometimes some aspects, at others others.The first part, "Secularized priests", explains in which context they decided to become priests (chapter 1) -and why (chapter 2)- the persons who later left the priesthood. It focuses on the ideal that moved them and on how this ideal kept transforming (chapter 3). Some of the consequences of the "ideological" transformation are highlighted. Finally, an attempt is made to clarify how many of these persons, that we can call "secularized priests" (excursus), there are.The second part, "From the Seminar to the real world", highlights the institutional and social contexts of the trajectories of the secularized priests. Chapter 4 focuses on the experience of the Seminar as a starting point towards the one that is called real world, by contrast. Chapter 5 analyzes the characteristics of the experience of the real world that many priests had and what the "reality" of the world amounted to. Once in the real world, we will see (chapter 6) that disenchantment, contradictions, doubts and suffering were some of the singularities of the exit itinerary.The third part, "Les plegades", underlines out those aspects of the social context that, we could consider, on the one hand, ways out and, on another other hand, causes of the secularization. Chapter 7 analyzes some of the sociobiographical circumstances that bore them towards the way out. Formulating and classifying the causes, and the implicit and explicit motives of the processes of secularization (or of drifting away), occupies the better part of chapter 8. Chapter 9 offers a sociological explanation of the life stories of the priests that have been analyzed. Voice is also given to other protagonists of the story, such as the women who married priests. The fourth part, "The identity of the former priests", approaches the subject of the former priest's social condition and his change of identity. Chapter 10 is about the condition of the former priest and about those dimensions that best characterize them. In chapter 11, some models are offered of the life processes of these transformations are delimited between the maturation and the break. To finish, chapter 12 tries to see what has become of the professed faith and of the priestly condition of these ex-priests.The conclusions highlight three aspects of the fact of having reached the end. In the first place, if the end has been reached, it does not mean that it is the only possible end and that the itinerary chosen might not have been different. Along the way many unforeseen questions emerged, as did others that have remained unanswered. In the second place, a look back is made to remember some of the guidelines that gave direction to the research. Finally, and in the third place, some of the many "lessons" that have been learned are brought together.

La línia temàtica que ocupa el contingut fonamental d'aquesta tesi és la presentació de les visions més significatives en materia de identitat moral, i que podem discernir en el fil de la història de las idees. En la retrospectiva històrica que he desenvolupat he volgut mostrar l'evolució del concepte d'humanitat. La reconstrucció d'aquesta idea ha estat possible a través de la recuperació de tres paradigmes conceptuals: la visió del món grec, que s'expressa a través del moment aristotèlic; la visió cristiana, a través del pensament de sant Agustí; i el periode il·lustrat des de la filosofia de Kant. La clau interpretativa utilizada para abordar el pensament dels autors esmentats constitueix un enfoc analític adreçat als conceptes rellevants que composen els seus respectius discursos; tant pel què fa a l'antropologia filosòfica, com al pensament moral i social. A partir d'aquest tipus d'anàlisi ha estat possible el reestabliment del nexe, siempre subjacent, entre la teoria antropològica, i la filosofia moral i social. Per la qual cosa, els diferents conceptes de natura humana, que se'ns descobreixen a través del viatge per les fases claus de la història de la filosofia, mantenen un vincle molt estret amb els valors que prescriuen el marc de la legitimitat moral. Aquest retrat antropològic és, a la vegada, concordant amb els elements que defineixen el fonament d'allò que anomenem social en cada periode històric. La reflexió sobre l'estructura de l'esser humà, entesa com a indissociable del pensament sobre l'acción mora i també del pensament sobre la natura de les relaciones sociales, és el que m'ha permès dilucidar la gènesi i l'evolució en el contingut conceptual de la idea d'humanitat. Aristòtil va comprendre constitutivament a l'ésser humà des de l'ontologia de l'ésser natural, des d'aquesta premisa, l'ésser humà és essencialment natura. Quan des de el paradigme aristòtelic la humanitat s'ha pensat com a natura, el seu contingut s'ha explicat en termes de gènere. El gènere es defineix per una qualitat essencial que és l'intel·lecte. Així, per Aristòtil som humans en la mesura que ens reconeixem en el gènere. Aquest reconeixement significa justament retrobar-se en la vida de l'intel·lecte. La vida humana entesa des de l'exercici de l'intel·lecte posseix uns valors concordants: l'amistat, la justícia i la prudència. Aquests valors, als quals Aristòtil anomena virtuts, fan possible que el vincle social es fonamenti en una mateixa forma de vida i en un projecte comú d'existència. La fórmula de reconeixement pels humans que planteja el paradigme aristotèlic condueix a una comunitat de natura. Sant Agustí va comprendre constitutivament a l'ésser humà des de l'ontologia de l'ésser personal. Quan des del paradigme agustinià l'humanitat s'ha pensat com a persona el contingut d'aquesta humanitat s'ha explicat en termes de condició. En aquest cas el reconeixement del caràcter de l'ésser humà es produeix pel retrobament en una situació paral·lela respecte a un principi creador. Tal situació consisteix a tenir el mateix grau de proximitat en l'estatus per part dels ésssers creats i respecte el principi creador. A diferència del gènere aristotèlic la condició agustiniana remet a la singularitat de l'existència. En aquest cas la voluntat és l'atribut dels humans com a éssers creats. La vida humana entesa des de l'exercici de la voluntat posseix també un valor concordant que es la gratuïtat. Aquest valor, que sant Agustí li atribueix a la vegada un sentit ontològic i moral és el fonament de la concepció agàpica de l'amor. El fonament de la teoría social agustiniana és justament el contingut de l'amor quan es defineix com a inclinació indiscriminada i il·limitada. Finalment, en l'últim paradigme que correspon al moment de la filosofia kantiana es compren a l'ésser humà des de l'ontologia de l'ésser subjecte. La humanitat del subjecte s'ha explicat en termes d'autonomia. La vida del individu autònom es desenvolupa des de l'anomenada raó pràctica. La vida humana entesa com a individualitat té com a atribut fonamental aquesta raó pràctica. El exercici de la raó pràctica es correspon a la autonomia individual de la misma forma que l'exercici de la voluntat es corresponia a la condició en el pensament de sant Agustí, i l'intel·lecte es corresponia al gènere en la filosofia Aristòtelica. He mostrat en aquesta tesi que el pensament de cadascun dels autors esmentats constitueix respectivament, un paradigme conceptual. Es tracta, tant en el model aristotèlic, com en l'agustinià, com en el mateix model kantià de discursos sobre la realitat de l'ésser humà en el quals conflueixen els pressupòsits antropològics, ètics i socials. El repàs per la coherència en els resultats en aquestes tres formes de pensament constitueix la única fórmula que ens permet, avui, reelaborar una definició dels continguts que conformen el caràcter moral de la nostra humanitat. / The thematic line comprising the basic content of this thesis is the exposition of the principal views in respect of moral identity to be found running through the history of thought. The historical retrospection that I have set out here shows the development of a concept of humanity whose reconstruction has been possible through the recovery of three conceptual paradigms: the view of the Greek world, as expressed through the moment of Aristotle, the Christian view, through the thought of Saint Augustine, and the Enlightenment, as seen in the philosophy of Kant.The interpretive key used to examine the thought of these authors constitutes an analytical approach focusing on the pertinent concepts comprising their respective discourses, both in respect of philosophical anthropology and of moral and social thought. On the basis of this type of approach, it has been possible to re-establish the consistently underlying nexus between anthropological theory and moral and social philosophy. Thus, the different concepts of human nature, revealed in the key periods of the history of philosophy, are seen to be linked closely to the values that prescribe the framework of moral legitimacy. This anthropological view is, in turn, in agreement with the defining elements of social issues in each historical period. Reflection on the structure of human beings, seen as being inseparable from thought on moral action and thought on the nature of social relationships, makes it possible to clarify the origin and evolution of the conceptual content of the idea of humanity.Aristotle understood human beings constitutively on the basis of the ontology of the natural being, taking human beings as essentially nature. Where the Aristotelian paradigm has been applied and humanity thought of as nature, its content has been explained in terms of genus. The genus is defined by an essential quality, namely the intellect. Thus, in Aristotle's view, we are humans insofar as we recognise ourselves in the genus. This recognition signifies a re-encounter in the life of the intellect. On the basis of exercise of the intellect, human life has concordant values: fellowship, justice and prudence. These values, recognised by Aristotle as virtues, permit the existence of a social bond based on a common form of life and a common aspiration to existence. The formula of recognition for human beings set out by the Aristotelian paradigm leads to a commonality of nature.Saint Augustine understood human beings constitutively on the basis of the ontology of the personal being. Where the Augustinian paradigm has been applied and humanity thought of as personal, its content has been explained in terms of condition. In this case recognition of the character of human beings is produced by the re-encounter in a parallel situation in respect of a creator principle. This situation consists of proximity in the status of created being. Unlike the Aristotelian genus, the Augustinian condition refers back to the singularity of existence. In this case, will is the attribute of humans as created beings. Human life understood on the basis of the exercise of will also has a concordant value in gratuitousness. This value, to which Augustine in turn attributes an ontological and moral sense, is the basis of the concept of love as agape. The foundation of Augustine's social theory is precisely the content of love when defined as an indiscriminate and unlimited inclination.Lastly, in the final paradigm, corresponding to the moment of Kantian philosophy, human beings are understood on the basis of the ontology of the subject being. The humanity of the subject has had to be explained in terms of autonomy. The life of the autonomous individual is developed on the basis of what is known as practical reason. Human life understood as individuality has practical reason as its fundamental attribute. The exercise of practical reason corresponds to individual autonomy, just as the exercise of will corresponds to condition in Saint Augustine and intellect corresponds to genus in Aristotle.I have shown in this thesis that the thought of each of these authors constitutes, respectively, a conceptual paradigm. What is found, in the Aristotelian model, the Augustinian model and the Kantian model as well, is a discourse on the reality of human beings in which anthropological, ethical and social suppositions are combined. The review of the coherence of these three forms of thought constitutes the only formula available to us today that will allow a redefinition of the contents making up the moral character of our humanity.

Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de BarcelonaAl llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant. / This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of BarcelonaDuring the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century.

No description available.

Es presenta en aquest treball una aproximació a la realitat cultural dels aborígens d'Austràlia per aprendre i comprendre la dinàmica que envolta les relacions que s'emmarquen dins del parentiu. El context cultural concret escollit és la comunitat Aborigen de Jambun, al nordest de l'estat de Queensland, una comunitat de recent creació que ha viscut un procés històric similar al que han patit molts altres grups tribals arreu del continent: invasió, dispersió, desestructuració i finalment marginació. En la primera part del treball es planteja el marc teòric de la investigació a través de la relació que existeix entre les relacions de parentiu i la identitat ètnica en el cas dels Aborígens Australians i com l'antropologia s'ha aproximat a aquesta relació. L'anàlisi bibliogràfic porta a concloure que la decreixent importància que la literatura antropològica més recent atribueix al parentiu en el procés de construcció identitària dels Aborígens Australians es deu tant als canvis que s'han produït en la pròpia teoria antropològica del parentiu, com als canvis que s'han donat en la forma d'organitzar les relacions de parentiu en el cas dels aborígens, com a les modificacions dels trets culturals que se seleccionen per a la construcció de la identitat aborigen. Han canviat alguns aspectes del contingut i de la forma del parentiu però persisteix com a element ideològic important en el manteniment d'un sentiment identitari aborigen. Sobretot els aspectes més tradicionals de les relacions de parentiu. En la segona part, s'analitzen els principals canvis i permanències que s'han donat en la manera d'organitzar les relacions de parentiu a Jambun:- Pautes que pràcticament han desaparegut: l'estil de vida de la selva; les cerimònies d'iniciació; les pautes d'aparellament com la poliginia, el levirat i el sororat; les seccions i el matrimoni preferencial (MeBSD) i, les relacions d'evitació.- Pautes que es mantenen sense massa variacions respecte el passat: viure amb i entre parents; l'hospitalitat la reciprocitat i la mobilitat dins del parentiu; l'enculturació de la descendència segueix afectant a tot el grup; la vinculació entre persones i territori; els noms personals aborígens (conexió llèngua-parentiu-territori); la filiació patrilinial i opció matrilinial; les relacions de parentiu entre cosins paral.lels; i elreconeixement social de l'aparellament.- Pautes que se segueixen practicant amb variacions respecte la tradició: la vida al 'bush'; el control social dels 'elders'; els termes de parentiu; les creences sobre procreació; la complementarietat de les tasques domèstiques; i, els tabús d'evitació entre germans.- Pautes que representen noves incorporacions: el sistema econòmic (treball a les plantacions i dependència ajudes governamentals); les opcions matrimonials; i, noves formes d'organització familiar.Tots aquests canvis i permanències mostren quina és la realitat actual en la que es troba la comunitat de Jambun i com s'articulen les relacions de parentiu entre els seus membres. En el procés de construcció del parentiu les continuïtats des del passat representen el marc ideal de referència en el qual les noves pautes s'hi van incorporant i constitueixen la base de la seva especificitat cultural. Però la situació d'inestabilitat i marginació social i econòmica on aquestes pautes es desenvolupen amenacen la seva pròpia permanència. La dificultat principal de la continuïtat cultural de Jambun no està tant en el manteniment de pautes tradicionals, com en la seva transmissió a les noves generacions. Alhora aquesta mateixa situació marginal propicia un entorn d'autoreproducció cultural en què es rebutja la cultura dominant i es revaloritza la pròpia. / In this work, there is an approach to the cultural reality of Aboriginals in Australia in order to learn and understand the dynamics involved in relationships included in kinship. The particular cultural context selected is the Aboriginal community of Jambun, in the north-east of Queensland, a recently created community that has lived a similar historical process to that suffered by many other tribal groups all around the continent: invasion, dispersion, de-structuring, and finally marginalizing. In the first part of the thesis, the theoretical framework of the research is set up through the relation between kinship relationships and ethnic identity in the case of Australian Aboriginies, and how Anthropology has approached this relation. The bibliographical analysis leads to the conclusion that the decreasing importance given to kinship in the Australian Aboriginal process of identity construction by recent anthropological literature is due both to changes in the anthropological theory of kinship itself, and to changes in the way of organizing kinship relationships in the case of Aboriginals, as well as to modifications in cultural features selected to construct the Aboriginal identity. Some aspects of content and form in kinship have changed, but it is still an important ideological element to maintain an Aboriginal identity feeling. Particularly, the most traditional aspects in kinship relationships. In the second part, the main changes and continuities that have taken place in the way of organizing kinship relationships in Jambun are analysed: - Almost extinguished patterns: rain forest lifestyle; initiation ceremonies; mating patterns as polygyny, levirate, and sororate; sections and preferential marriage (MeBSD), and avoidance relationships.- Patterns maintained without many variations in respect of the past: living with and among relatives; hospitality, reciprocity, and mobility within kinship; enculturating descendants still concerns the whole group; link between people and land; Aboriginal personal names (connection language-kinship-land); patrilineal filiation and matrilineal option; kinship relationships between parallel cousins; and social recognition of mating.- Patterns still in use with some variations in respect of tradition: life in the bush; social control by the elders; kinship terms; beliefs about procreation; complementariness of domestic life; and avoidance taboos among siblings.- Patterns that represent new incorporations: economic system (working in plantations and dependence on governmental subsidies); marriage options; and new ways of family organization.All these changes and continuities show what is the current reality of the community of Jambun and how the kinship relationships are articulated among all its members. In the process of kinship construction, continuities from the past represent the ideal frame of reference, into which new patterns are incorporated and constitute the base of their cultural specificity. But the situation of instability and social and economic marginalization where these patterns develop threatens their own continuity. The main difficulty for cultural continuity in Jambun is not so much maintaining traditional patterns, but transmitting them to new generations. At the same time, this marginal situation enables a cultural self-reproducing environment where the mainstream culture is rejected and their own culture is revalued.

Aquesta tesi analitza la identitat joola en l'actualitat a Casamance (Senegal). L'autor -que ha fet treball de camp a la regió durant més d'un any i mig- centra el seu estudi en un poble joola, anomenat Oussouye, en una comarca de la Baixa-Casamance, el Húluuf. Oussouye també és la capital del regne del Bubajum áai. La tesi analitza la influència de diferents camps com la història local, les estructures familiars, la identitat del poble, la religió tradicional i el catolicisme, l'educació tradicional i l'escola en la identitat joola actual. Finalment la tesi estudïa el rol de la tradició entre els joola-Húluuf d'Oussouye. Els joola no són un poble homogeni i la tradició és molt local. A Oussouye, a partir de la decada dels '80, assistim a una reconciliació entre els catòlics i els seguidors de la religió tradicional (awaseena), que ha fet incrementar la participació general en rituals tradicionals com la iniciació masculina, ha augmentat la participació en els altars tradicionals, i ha reforçat la figura de la reialesa sagrada. Tot i que el sacerdot Augustin Diamacoune (el líder del moviment independentista MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) prové d'un poble proper a Oussouye, la majoria dels joola-húluuf no s'indentifiquen ni amb els rebels nacionalistes casamancesos ni amb els nacionalistes senegalesos. Els rebels no han tingut el suport dels sacerdots tradicionals del Húluuf, però, alhora, bona part de la població local veu l'estat senegalès com a estrany. El rei Sibilumbay (entronitzat l'any 2000), el rol del qual és assegurar la pau i l'harmonia, així com la collita de l'arròs, ha pressionat ambdues parts -líders rebels i administració estatal- per tal que la pau arribi a la regió. / These thesis analyses the joola identity on the present situation in Casamance (Senegal). The author -who has been doing field research in the region for more than one and a half year- focalises his study in a joola village, called Oussouye, in a Base-Casamance community, the Húluuf. Oussouye is also the main town of the kingdom of Bubajum Áai. These thesis analyses the influence of differents subjects as local history, family structures, village identity, traditional religion and catholicism, traditional education and school, on the present-day joola identity.Finally these thesis analyses the role of tradition among the Joola-Húluuf of Oussouye. It underlines that the Joola are not homogeneous and that Joola tradition is local and particularistic. In Oussouye, there has been since the 1980s a reconciliation of the Catholics and followers of traditional religion (awaseena), which has increased participation in such traditional rituals as male initiation, has reemphasized the traditional shrines, and has made the sacred-king a more central figure. Though Abbé Augustin Diamacoune (the leader of the independentist mouvement MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) comes from a village near Oussouye, most joola-húluuf people identify neither with the independentist nationalism of the rebels, nor with the loyalist nationalism of the Senegalese state. The rebels have the support of none of the traditional priests of Húluuf, but at the same time, most local people see the Senegalese state as alien. The king Sibilumbay (enthroned on 2000), whose role traditionally was to assure harmony, peace, and the rice harvest, has put pressure on both sides to respect the desire for peace in Oussouye.

de la tesiL'escola i la formació de la identitat europea en els adolescents.Assumpció Huertas RoigEns trobem immersos en un procés de construcció europea on els avenços s'han produït a un ritme vertiginós. Les institucions europees cada cop han adquirit més poders de decisió, i el procés d'unificació ha abastat diversos àmbits, deixant de centrar-se tan sols en aspectes purament econòmics. Però perquè la democràcia avanci juntament amb aquest procés d'unió europea, és necessària la legitimitat viscuda i sentida d'aquestes institucions i de tot el seu procés de creació i evolució per part dels ciutadans. Tanmateix, a més de la legitimació formal, caldria aquella que es fonamenta en l'interès i la participació de tots els individus en els afers comunitaris; i aquests factors depenen, en gran mesura, del sentiment d'identitat europea existent i de la identificació amb Europa per part dels seus ciutadans.Des de les elits polítiques europees es té la confiança en què la conscienciació de la legitimitat es pot resoldre pedagògicament. Monnet, un dels pares de la idea de la unitat europea, ja va afirmar: "Si hagués de començar una altra vegada, començaria per l'educació".Aquest és un dels motius pels quals el present estudi se centra en l'àmbit educatiu. L'objectiu principal és conèixer empíricament fins a quin punt l'escola influeix en la creació de la identitat europea entre els adolescents, amb la intenció d'esbrinar com fomentar satisfactòriament aquest sentiment identitari des d'aquest àmbit.Consegüentment, la pregunta inicial que ens plantegem en aquest estudi és: Com influeix l'escola en la formació de la identitat europea entre els adolescents, en àmbits on concorren múltiples identitats?Per conèixer quin és el sentiment d'identitat europea que posseeixen els adolescents, com es relaciona dins l'entramat identitari, i quins agents són els principals influents en el procés de formació de les identitats, metodològicament s'utilitzen dues tècniques de recollida d'informació, que corresponen a les dues parts del procés d'aquest estudi: la quantitativa i la qualitativa.Per l'anàlisi quantitativa s'empra un qüestionari d'opinió de caràcter descriptiu, amb el qual s'interroga als adolescents sobre els seus coneixements d'Europa, el seu grau de ciutadania, els sentiments identitaris, la seva acceptació de ciutadans i cultures extra-comunitàries, i finalment, les seves actituds i expectatives respecte a la Unió Europea.La segona tècnica de recollida d'informació utilitzada és l'entrevista en profunditat semi-dirigida (anàlisi qualitativa), que ens proporciona una informació més completa sobre les identitats dels joves, els factors que influeixen en la seva formació i les relacions internes de complementarietat o conflicte que es poden crear dins l'entramat identitari de cada individu.Els resultats de l'estudi confirmen la importància de l'escola com a agent clau en la formació de les identitats dels adolescents, des dels seus tres possibles àmbits d'influència: com a principal font d'informació i coneixements d'Europa, com a planificadora i realitzadora d'intercanvis escolars i com a educadora per a la ciutadania europea. Així mateix, també es comprova que el rol dels centres escolars en aquests tres àmbits no sempre obté resultats positius en el foment de la identitat europea. Es requereix que es compleixin unes certes condicions en la seva actuació. El descobriment d'aquests requisits ha resultat de cabdal importància per matisar quina ha de ser la tasca de l'escola i quins aspectes ha de potenciar si vol fomentar realment la identitat europea entre els adolescents.En les conclusions es mostra, a través d'uns gràfics, quins factors influeixen en la formació de la identitat europea, i com actuen en l'entramat identitari juvenil. La família, -principalment els pares-, i l'entorn són els agents que més influeixen en el nivell primari de les identitats, que és el més subjectiu i emocional, a més de ser el que normalment determina la identitat principal dels individus, la més profunda i identificativa. Ja sigui per assimilació o rebuig, els adolescents adopten o canvien en part el llegat de les identitats paternes i ambientals. Contràriament, l'escola i els mitjans de comunicació, que resulten ser les principals fonts d'informació que reben els adolescents d'Europa, influeixen en el nivell secundari de les identitats, on l'entramat identitari se superposa i complementa. La seva influència és analitzada i seleccionada per part dels joves, resultant més informativa i racional que emotiva. Així doncs, l'escola no interfereix en la creació de la identitat primària i identificativa dels individus, sinó en la formació de les identitats complementàries; malgrat això, la seva influència pot resultar de cabdal importància en la creació de la identitat europea entre els adolescents si actua seguint uns objectius i uns paràmetres establerts. / Nowadays the cultural industry use socializational agents and marketing strategies trying to influence individuals identities. In view of the lack of european building's legitimacy by the citizens, political leaders try to increase the european identity between teenagers.Which agents have more influence? The mass communication power and the educational system. Consistently, the objective of this study is to analyze mass communication influence in the formation of european identity between teenagers.This research is based, methodologically, in two sections: the quantitative and the qualitative one. The treatment of quantitative data have been realized by descriptive statistics, contingency boards and variables correlations using the SPSS programme.Mass communication, and specially the television, are the second information source of Europe that teenagers receive. Although the high valuation of the media by teenagers, results of the study show that their influence is not so strong.As a conclusion, there is necessary increase informations and kwnoledge of Europe in teenagers through mass communication. But the spread of any information is not enough. Is important to know cultural aspects of other countries and the advantatges that UE involve to all citizens of states members.

No description available.

Dominada por el espíritu pragmático de la Mass Comunication Research, la investigación sobre comunicación social ha prestado escasa atención a los aspectos relacionados con la identidad colectiva o la construcción nacional. Tampoco las diferentes teorías sociológicas han considerado relevante el estudio de los nacionalismos y su problemática social. En su devenir desde la palabra al signo y de este al texto, las disciplinas lingüísticas tampoco se han detenido en las cuestiones ligadas a la producción social de identidad colectiva. La misma lógica que llevó al Welfare State a buscar a través de los sondeos de opinión la información que, como estado interviniente y planificador, necesitaba para tomar decisiones o que determinó la implantación del behaviorismo en el campo de la sicología social y la política ha hecho después que la investigación social y mediológica se haya orientado hacia determinados aspectos de la realidad a costa de obviar otros. Como la realidad se construye desde la intencionalidad, esa renuncia a cuestiones tan políticas de la cultura y del lenguaje como las relativas a la identidad colectiva y a los nacionalismos reenvía a la acusada dependencia que el tejido investigador de las universidades americanas mantenía con el sistema de poder norteamericano o, lo que es lo mismo, al sometimiento que las instituciones dedicadas a producir conocimiento tienen respecto a la estructura social de poder. La independencia que permite un trabajo de tesis doctoral y la realidad tan cambiante como contradictoria o compleja de esta sociedad global postindustrial invitan, por un lado, a repensar esos métodos y procedimientos analíticos desde el eclecticismo y la voluntad holística y, por otro, a abrir debates sobre esas cuestiones frecuentemente obviadas en el trabajo científico, como sucede con el valor social y político de la significación, o tratadas desde posiciones hegemónicas y tan llenas de prejuicios que urge revisarlas desde perspectivas periféricas, a la manera que sucede en España con los nacionalismos subestatales y sus proyectos de construcción nacional.