No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

Die vorliegende Broschüre vereint zwei Studien zum Verpflegungsangebot in Kitas und Schulen. Untersucht wurde, inwiefern die angebotenen Mahlzeiten den Anforderungen an eine gesunde und vollwertige Ernährung den Qualitätsstandards der Deutschen Gesellschaft für Ernährung e. V. gerecht werden. Redaktionsschluss: 17.03.2018

The Alternative Primary Program (APP), a classroom strategy for accommodating the academic readiness levels of entering first grade students, was implemented in two schools with high concentrations of economically disadvantaged students. For identification purposes, students were designated as Regular and Transitional First Grade students by utilizing existing school district guidelines, but were grouped heterogenously in reduced class size groups rather than being placed in self-contained classes. After two years in this setting, academic progress in the area of reading by students in the two pilot school sites was examined to determine the relative progress of Regular and Transitional (identified) students in comparison to one another. A second comparison was made to determine the relative progress of students in the APP with students moving through the same two schools in a previous student cohort. Heterogenously grouped students were evaluated periodically with an instrument used to assess pre-literacy stages of development including: Sense of Story, Sense of Word, Spelling Awareness, Letter and Word Recognition. The experimental instrument used in the study monitors student progress through three continuous stages of pre-literacy development. Assessment of students is carried out by classroom teachers for the purpose of directing instruction and determining appropriate instructional strategies for classroom use. The analysis of data produced by this measure and relating this data to other more traditional forms of reading achievement was one of the purposes of this study. Information produced by the Stages Assessment instrument was found to be reliable as an early indicator of readiness for reading instruction and predictive of later reading achievement. Multivariate analysis of variance techniques were used to analyze reading dependent variables. Multiple regression and discriminant analysis were used to analyze the relationship among reading achievement measures and indicators of reading readiness, including stages assessment data. Methodological limitations regarding the use of intact groups and problems relating to program implementation in a period of change are discussed. / Ph. D.

Tesis por compendio / [ES] La tecnología multi-táctil se ha convertido en una de las más emergentes tras experimentar un enorme crecimiento desde sus pasos iniciales en los años ochenta hasta su amplia aceptación y uso en la actualidad. Por una parte, la tecnología multi-táctil se basa en el estilo de interacción de manipulación directa el cual proporciona a los usuarios la ventaja de ver los objetos y las acciones de interés, sustituir comandos escritos por acciones de señalado y, además, permite la realización de acciones rápidas, reversibles e incrementales evitando el uso de instrucciones complejas. Por otra parte, diversos trabajos han evaluado las virtudes derivadas de utilizar conjuntamente la manipulación directa con el toque directo mostrando que es posible evitar los problemas inherentes a otras técnicas de interacción como el ratón y el teclado. Por lo tanto, aprovechando la interacción natural e intuitiva proporcionada por la tecnología multi-táctil, ésta parece una forma ideal para dar soporte a la creación de escenarios educativos dirigidos a niños en edad preescolar. Sin embargo, a pesar de la existencia de diversos estudios que evalúan la idoneidad de utilizar el estilo de interacción de manipulación directa, existe una falta de trabajos abordando el uso dispositivos basados en superficies táctiles con niños de una temprana edad. Asimismo, en la actualidad existe una creciente tendencia a diseñar aplicaciones educativas y lúdicas dirigidas a niños en edad preescolar utilizando dispositivos multi-táctiles como los teléfonos inteligentes o las tabletas. Además, diversos informes señalan que los niños son usuarios frecuentes de este tipo de dispositivos y los utilizan incluso antes de ser capaces de hablar. Sin embargo, a pesar de este crecimiento en el uso de la tecnología multi-táctil y su aparente idoneidad para ser utilizado en el desarrollo de aplicaciones educativas para niños en edad preescolar, no existen unas interacciones universales y estandarizadas para preescolares a la hora de utilizar dispositivos táctiles ya que habitualmente sólo se utilizan dos gestos básicos (básicamente, el toque con un dedo para seleccionar y el arrastre con un dedo para el movimiento). Por lo tanto, existe una clara necesidad de llevar a cabo estudios empíricos para contribuir y avanzar en el diseño de aplicaciones que den un soporte adecuado y encaje con las habilidades de los niños en su temprano desarrollo. Por tanto, esta tesis propone, diseña y evalúa diversas estrategias de usabilidad y comunicabilidad adaptadas a los niños en edad preescolar para establecer la base para el diseño y desarrollo de futuras aplicaciones basadas en dispositivos táctiles dirigidas a preescolares. Estas estrategias llevarán a la adecuada definición de guías de diseño que permitirán a los niños aprovechar al máximo la tecnología multi-táctil, harán posible el desarrollo de nuevas y atractivas aplicaciones y, eventualmente, también podrán ayudar al desarrollo cognitivo y motor de los niños. / [CA] La tecnologia multi-tàctil s'ha convertit en una de les més emergents després d'experimentar un enorme creixement des dels seus passos inicials als anys vuitanta fins l'actualitat on es àmpliament acceptada i utilitzada. D'una banda, la tecnologia multi-tàctil es basa en l'estil d'interacció de manipulació directa, el qual proporciona als usuaris l'avantatge de veure els objectes i les accions d'interès, substituir comandos escrits per accions d'assenyalament i, a més, permet la realització d'accions, ràpides, reversibles i incrementals evitant l'ús d'instruccions complexes. D'altra banda, diversos treballs han avaluat les virtuts derivades d'utilitzar conjuntament la manipulació directa amb el toc directe mostrant que és possible evitar els problemes inherents a altres tècniques d'interacció com el ratolí i el teclat. Per tant, aprofitant la interacció natural i intuïtiva proporcionada per la tecnologia multi-tàctil, aquesta sembla una forma ideal per donar suport a la creació d'escenaris educatius per a xiquets en edat preescolar. No obstant això, malgrat l'existència de diversos estudis que avaluen la idoneïtat d'utilitzar l'estil d'interacció de manipulació directa, existeix una manca de treballs abordant l'ús de dispositius basats en superfícies tàctils amb xiquets d'edat primerenca. Així mateix, en l'actualitat existeix una creixent tendència a dissenyar aplicacions educatives i lúdiques dirigides a xiquets en edat preescolar utilitzant dispositius tàctils com els telèfons intel¿ligents o les tauletes. A més, diversos informes assenyalen que els xiquets són usuaris freqüents d'aquests tipus de dispositius i els utilitzen fins i tot abans de ser capaços de parlar. Malgrat aquest creixement en l'ús de la tecnologia multi-tàctil i la seua aparent idoneïtat per a ser utilitzada en el desenvolupament d'aplicacions educatives per a xiquets en edat preescolar, no existeixen unes interaccions universals i estandarditzades per a preescolars a l'hora d'utilitzar dispositius tàctils ja que habitualment només s'utilitzen dos gestos bàsics (bàsicament, el toc amb un dit per a seleccionar i l'arrossegament amb un dit per al moviment). Per tant, hi ha una clara necessitat de dur a terme estudis empírics per a contribuir i avançar en el disseny d'aplicacions que donen un suport adequat i s'ajusten amb les habilitats dels xiquets en el seu primerenc desenvolupament. Per tant, la tesi proposa, dissenya i avalua diverses estratègies de usabilitat i comunicabilitat adaptades als xiquets en edat preescolar per tal d'establir la base per al disseny i desenvolupament de futures aplicacions basades en dispositius tàctils dirigides a preescolars. Aquestes estratègies portaran a l'adequada definició de guies de disseny que permetran als xiquets aprofitar al màxim la tecnologia multi-tàctil, faran possible el desenvolupament de noves i atractives aplicacions i, eventualment, podran també ajudar al desenvolupament cognitiu i motor dels xiquets. / [EN] Multi-touch technology has become one of the most emergent technologies and has had an enormous growth since its initial steps in the eighties to be widespread accepted and used in the present. On the one hand, multi-touch technology relies on the direct manipulation interaction style which gives users the advantage to view the objects and actions of interest, replace typed commands by pointing actions and to perform rapid, reversible and incremental actions avoiding using complex instructions. On the other hand, several works have evaluated the virtues when joining direct manipulation with direct-touching showing that it solves the problems inherent in other interaction devices, such as those involving mouse or keyboard. Hence, taking advantage of the intuitive and natural interaction provided by multi-touch technology it seems an ideal way to support educational scenarios targeted to kindergarten children. Although several works have assessed the suitability of using the direct manipulation style with children, there is a lack of works addressing the use of touchscreen devices by this specific type of users. Moreover, there is a growing trend of designing educational and playful applications targeted to kindergarten children based on touchscreen devices such as smartphones and tablets. In addition, several reports point out that children use touchscreen devices even before they are able to speak and they are frequent users of devices such as smartphones and tablets. However, despite this growth in the use of multi-touch technology by children and its apparent suitability to be used to develop applications targeted to young children, there is a lack of standardized and universally accepted interactions for young children when using touchscreen devices since only two basic gestures are commonly used (basically, consisting of only one-finger touch for selection and one-finger drag for movement). Hence, there is a need of carrying out empirical studies to help and advance in the design of applications that adequately support and fit with children's development and skills. Therefore, this thesis proposes, designs and evaluates several usability and communicability strategies tailored to children in their early development stage to establish the design and development of future applications targeted to kindergarten children. These strategies will lead to define appropriate design strategies that enable infants to take full advantage of multi-touch technology, would make it possible to develop attractive new applications and, eventually, could also aid children's cognitive and motor development. / Nácher Soler, VE. (2019). Kindertivity: Usability and Communicability Strategies for Interactive Surfaces and Pre-Kindergarten Children [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/116833 / Compendio

Den här studien behandlar begreppet delat ledarskap med utgångspunkt i en förskoleorganisation som öppet berättat att de använder den här typen av ledarskap. Delat ledarskap är en ledarskapsmodell där ansvar, befogenheter och arbetsuppgifter är uppdelade eller gemensamma mellan två eller flera ledare. Det delade ledarskapet beskrivs som en bra och passande ledarskapsmodell för komplexa organisationer och deras krav. Syftet med studien är att undersöka vad det delade ledarskapet medför i praktiken utifrån ledare och medarbetares upplevelser. På grund av Skolverkets regelsättning är funktionellt delat ledarskap den enda tillåtna varianten av delat ledarskap i skolsektorn. Således kommer studien främst att fokusera på den typen av delat ledarskap. Studien är en fallstudie med en fenomenologisk ansats där det insamlade materialet består av nio intervjuer med personer som anställts både innan och efter införandet av ledarskapsmodellen. Förskoleorganisationen består av sex olika förskoleenheter varav tre av dessa medverkar i den här studien. För att få så brett perspektiv som möjligt utgår studien både utifrån ett medarbetar- och chefsperspektiv.   Studiens slutresultat visar att delat ledarskap kan vara gynnande för ledningen, men att medarbetarna fortfarande saknar det närvarande ledarskapet från rektorn och enhetschefen. Det framkommer även hur organisationsprocesser kan förenklas genom frekvent och god kommunikation, tillit och personkemi, som är tre viktiga faktorer för ett lyckat delat ledarskap. Slutsatsen konstaterar vidare att det finns utmaningar i den horisontella relationen inåt som kan försvåras om ledarna inom ett delat ledarskap inte är kompatibla med varandra. Då funktionen av prestigelöshet och ett kompletterande ledarskap inom ett delat ledarskap är faktorer som skapar grunden till samarbete. / This study will discuss the term shared leadership inside of a kindergarten-organization who have openly announced that they use this kind of leadership. Shared leadership is a leadership model where responsibility, authority and work tasks are divided or shared between two or more leaders. The shared leadership has been described as a good and appropriate leadership model for complex organizations and their requirements. The purpose of the study is to investigate what the shared leadership provides in practice seen from the leaders’ and coworkers’ experiences. Because of rules set up by Skolverket, functional shared leadership is the only allowed variant of shared leadership in the school sector. Thus the study will first and foremost focus on this kind of shared leadership. The study is a case study with a phenomenological approach where the collected material consists of nine interviews with people who were employed both before and after the implementation of the leadership model. The kindergarten-organization consists of six different kindergarten-units, whereof three of these are participating in the study. To achieve as wide of a perspective as possible the study will consider a worker-perspective and a leader-perspective.    The study’s result shows that shared leadership can be beneficial for management, but that coworkers still miss the attending leadership from both principal and unit manager. Furthermore, the study’s result also shows how organizational processes can be simplified through frequent and good communication, trust and personal chemistry, which are three important factors for successful shared leadership. The conclusion further states that there are challenges in the horizontal relationship inwards which can be made more difficult if the leaders within a shared leadership are not compatible with each other. Since the function of lack of prestige and a complementary leadership within a shared leadership are factors that create the basis for cooperation.

This diploma thesis deals with the topic of work with illustration in kindergarten as support to understanding a text that is read aloud. The aim is to design and verify methods of working with illustrations in kindergarten that support the understanding of a text that is read aloud to preschool children. In the theoretical part of the thesis, I deal with illustration, visual literacy, method of working with a book, understanding a text (read aloud) and the characteristics of preschool children with regard to the topic of the thesis. Subsequently, I apply this knowledge in the practical implementations. In the practical part, I propose and verify methods of working with illustration in kindergarten which should support the understanding of a text that is read aloud to preschool children. The thesis is focused on qualitative research in which I compared differences between research and experimental group sample. First, I tested the level of skill of all twenty children when working with illustrations and understanding of a text read aloud (both research and experimental group samples). Then I put together seven preparations where I focused on the development of reading strategies and I supported the children in the understanding of the text read aloud on the basis of selected expected outcomes...