I den här uppsatsen förses läsaren med en uppfattning om vilken roll nationella kulturskillnader spelar i globala virtuella team bestående av Generation Z. Vi fokuserar på dimensionen individualism-kollektivism, och gruppdynamik i globala virtuella team ur följande perspektiv; förtroende, ömsesidigt beroende, kommunikation, samt relations- och uppgiftsrelaterade konflikter. Utifrån vår litteraturgenomgång formulerar vi två hypoteser; 1) att nationella kulturer håller på att förändras, och 2) att nationella kulturskillnader inte upplevs existera längre, vilka vi undersöker genom en kvantitativ enkät som skickats ut till studenter från hela världen. Vårt resultat visar på att skillnader i nationell kultur har minskat inom vissa områden, som kommunikation och konflikthantering, medan de fortfarande är närvarande när det kommer till förtroende och ömsesidigt beroende. Dessutom upplevs kulturskillnader fortfarande existera, även om det är svårt att peka på hur dessa skillnader uttrycker sig.

Over the past several years, both government and the profession of pharmacy have acknowledged that pharmacists are not being used to their full potential in our health care system. In order to advance the profession of pharmacy in this area, guidance on how pharmacists can be integrated need to be investigated.<p>The purpose of this study was to identify how to integrate a pharmacist into an already established primary health care team, at the Student Health Centre at the University of Saskatchewan. The project was divided into three phases: defining the role of the pharmacist, implementing the proposed role and then evaluating and prioritizing the role. Using action research, an expert panel consisting of established primary health/ambulatory care pharmacists from across Canada helped to identify possible clinical activities for a Student Health Centre pharmacist. The results were presented to the primary health care team, who then collaborated with the pharmacist and researchers to define the role of the pharmacist. Once an agreement was reached, a pharmacist provided eight weeks of full-time clinical services. Upon completion, focus groups with the primary health care team members were used to evaluate the pharmacists clinical services.<p>The role of the pharmacist was tailored specifically for the student health care centre selected for the study. However, the process of integrating and evaluating the role of the pharmacist, will serve as a template for other pharmacists desiring to be involved in any primary health care team interested in expanding their multidisciplinary service.

Les organitzacions actuals se veuen obligades a establir avantatges competitius sostenibles per tal de prosperar en el mercat global. Les innovacions amb èxit han estat considerades àmpliament una base fonamental per generar avantatge competitiu (Dodgson et al., 2005). Aquestes innovacions les generen habitualment els equips (Brown i Eisenhardt, 1995). Liderar un equip d’innovació s’ha identificat com un dels factors clau d’èxit per als projectes innovadors (Amabile i Khaire, 2008). El lideratge no tan sols repercuteix en uns indicadors d’acompliment hard com el caràcter innovador del projecte, sinó que s’ha vist que també contribueix a millorar l’actitud de l’equip, les seves percepcions i creences (Gordon i Yukl, 2002). En concret, los líders d’equip eficaços són els que participen en activitats orientades a la substància de la tasca de l’equip, les relacions i el canvi (Yukl, 2010), les quals alhora faciliten els processos de grup i es demostra que repercuteixen positivament en uns resultats diversos pel que fa a l’acompliment (Burke et al., 2006). En la mesura que el lideratge s’orienta a influir en els processos d’equip pel que fa a construir condicions socials, estructurar les tasques de l’equip i obrir la mentalitat dels seus membres cap a coses noves (Yukl, 2010), és interessant estudiar un procés d’equip que es basi en les condicions creades per les activitats de lideratge. L’aprenentatge cooperatiu o en equip (team learning), que aquí es defineix com la interacció entre la reflexió i l’acció (Edmondson, 2002), és un procés que requereix interaccions personals, com també l’estructura de la tasca de l’equip. A més, l’aprenentatge cooperatiu millora molt quan algú de l’equip l’impulsa a mirar més enllà dels seus límits o en qüestiona l’statu quo. El motiu d’estudiar aquests conceptes no tan sols es justifica per les condicions necessàries per a l’aprenentatge que es generen a través del lideratge, sinó també pel fet que el lideratge com a factor d’input i l’aprenentatge cooperatiu com a procés de grup són dues precondicions crítiques perquè l’equip adopti un caràcter innovador (Amabile et al., 2004; Wong, 2004). Atès que l’aprenentatge cooperatiu és especialment important en aquells equips que participen en tasques creatives no rutinàries (Edmondson, 1999), m’he centrat en el lideratge compartit en aquest projecte de tesi doctoral perquè aquest enfocament del lideratge és especialment adequat per als equips que realitzen tasques creatives, complexes i no rutinàries (Pearce, 2004). A diferència del lideratge vertical, en el lideratge compartit tot l’equip, inclòs el líder del projecte, participa en el lideratge (Carson et al., 2007; Pearce, 2004). Aquest projecte de tesi doctoral és un primer pas cap a la construcció d’aquesta teoria centrant-se en el rol del lideratge compartit en l’aprenentatge cooperatiu. He presentat dades extretes d’un estudi observatori sobre el lideratge compartit i el procés d’aprenentatge en tres equips de projecte. Observant i entrevistant aquests equips, vam extraure les conclusions següents de les dades obtingudes. En primer lloc, cercant interrelacions entre cada una de les tres substàncies del lideratge i l’aprenentatge cooperatiu, proporcionem uns coneixements amb profunditat concretament sobre la relació existent entre la substància de la tasca i la del canvi, que afecten la reflexió i l’acció, per tal com aquestes relacions mai abans no s’havien estudiat (Edmondson et al., 2008). Les relacions i la substància del canvi primerament recolzaven la part reflexiva de l’aprenentatge, mentre que la substància de la tasca del lideratge bàsicament millorava la part activa de l’aprenentatge. En segon lloc, no tan sols he estudiat aquests tres categories de lideratge en l’aprenentatge cooperatiu individualment, sinó que també he analitzat el caràcter complementari d’aquestes tres substàncies del lideratge pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu. Les conclusions empíriques han demostrat que, per participar en cicles de reflexió i acció amb èxit, l’equip necessita prendre part en activitats de lideratge com les tasques, les relacions i el canvi. / Las organizaciones actuales se ven obligadas a fijar ventajas competitivas sostenibles con el fin de prosperar en el mercado global. Las innovaciones de éxito han sido consideradas ampliamente una base fundamental para generar ventaja competitiva (Dodgson et al., 2005). Dichas innovaciones son generadas habitualmente por equipos (Brown y Eisenhardt, 1995). Liderar un equipo de innovación se ha identificado como uno de los factores clave de éxito para los proyectos de innovación (Amabile y Khaire, 2008). El liderazgo no solo repercute en unos indicadores de desempeño hard como el carácter innovador del proyecto, sino que también se ha visto que contribuye a mejorar la actitud del equipo, sus percepciones y creencias (Gordon y Yukl, 2002). En concreto, los líderes de equipo eficaces son los que toman parte en actividades orientadas a la sustancia de la tarea del equipo, las relaciones y el cambio (Yukl, 2010), que, a su vez, facilitan los procesos de grupo y se demuestra que repercuten positivamente en unos resultados del desempeño diversos (Burke et al., 2006). En la medida que el liderazgo se dirige a influir en los procesos de equipo en lo relativo a construir condiciones sociales, estructurar las tareas del equipo y abrir la mentalidad de sus miembros hacia algo nuevo (Yukl, 2010), resulta interesante estudiar un proceso de equipo que se base en las condiciones creadas por las actividades del liderazgo. El aprendizaje cooperativo o en equipo (team learning), que aquí se define como la interacción entre la reflexión y la acción (Edmondson, 2002), es un proceso que requiere interacciones personales, así como la estructura de la tarea del equipo. Además, el aprendizaje cooperativo mejora mucho cuando alguien del equipo lo impulsa a mirar más allá de sus límites o cuestiona su statu quo. La razón para estudiar estos conceptos no solo se justifica por las condiciones necesarias para el aprendizaje que se generan a través del liderazgo, sino también por el hecho de que el liderazgo como factor de input y el aprendizaje cooperativo como proceso de grupo son dos precondiciones críticas para que el equipo adopte un carácter innovador (Amabile et al., 2004; Wong, 2004). Puesto que el aprendizaje cooperativo es especialmente importante en aquellos equipos que participan en tareas creativas no rutinarias (Edmondson, 1999), me he centrado en el liderazgo compartido en este proyecto de tesis doctoral porque este enfoque del liderazgo es especialmente adecuado para los equipos que realizan tareas creativas, complejas y no rutinarias (Pearce, 2004). A diferencia del liderazgo vertical, en el liderazgo compartido todo el equipo, incluyendo al líder del proyecto, participa en el liderazgo (Carson et al., 2007; Pearce, 2004). Este proyecto de tesis doctoral es un primer paso hacia la construcción de esta teoría centrándose en el rol del liderazgo compartido en el aprendizaje cooperativo. He presentado datos extraídos de un estudio observatorio sobre el liderazgo compartido y el proceso de aprendizaje en tres equipos de proyecto. Observando y entrevistando a estos equipos, extrajimos las siguientes conclusiones de los datos obtenidos. En primer lugar, buscando interrelaciones entre cada una de las tres sustancias del liderazgo y el aprendizaje cooperativo, proporcionamos unos conocimientos en profundidad concretamente sobre la relación existente entre la sustancia de la tarea y la del cambio que afectan a la reflexión y a la acción, tal como estas relaciones jamás se habían estudiado anteriormente (Edmondson et al., 2008). Las relaciones y la sustancia del cambio principalmente apoyaban la parte reflexiva del aprendizaje, mientras que la sustancia de la tarea del liderazgo básicamente mejoraba la parte activa del aprendizaje. En segundo lugar, no sólo he estudiado estas tres categorías de liderazgo en el aprendizaje cooperativo individualmente, sino que también he analizado el carácter complementario de estas tres sustancias del liderazgo en lo relativo al aprendizaje cooperativo. Las conclusiones empíricas han demostrado que, para participar en ciclos de reflexión y acción exitosos, el equipo necesita tomar parte en actividades de liderazgo como las tareas, las relaciones y el cambio. / Today’s organizations are forced to establish sustainable competitive advantages in order to outpace the global market. Successful innovations have been broadly considered a vital basis for the generation of competitive advantage (Dodgson et al., 2005). Such innovations are typically generated by teams (Brown & Eisenhardt, 1995). Leading an innovation team has been identified as one of the key success factors for innovation projects (Amabile & Khaire, 2008). Leadership does not only impact on hard performance indicators such as project innovativeness but is also shown to enhance a team’s attitude, perceptions and beliefs (Gordon & Yukl, 2002). Particularly, effective team leaders are those engaging in activities directed at the substance of the team’s task, relations and change (Yukl, 2010) which, in turn, facilitate group processes and are shown to positively impact diverse performance outcomes (Burke et al., 2006). As leadership is directed at influencing team processes in terms of building up social conditions, framing the team’s tasks and opening team members’ minds for something new (Yukl, 2010), it is interesting to study a team process which is based on the conditions created by leadership activities. Team learning, here defined as the interplay of reflection and action (Edmondson, 2002), is a process which requires personal interactions as well as a frame of the team’s task. Additionally, team learning is much enhanced when someone in the team is pushing the team to look outside its boundaries or challenging the status quo. Not only the required conditions for learning generated through leadership highlight the reason for studying these two concepts, but also the fact that leadership as an input factor and team learning as a group process are both critical antecedent conditions for team innovativeness (Amabile et al., 2004; Wong, 2004). Since team learning is especially important for teams engaging in creative non-routine tasks (Edmondson, 1999), I have focused on shared leadership in this PhD project because this leadership approach is especially suitable for teams in charge of creative, complex and non-routine tasks (Pearce, 2004). In contrast to vertical leadership, in shared leadership the team including the project leader is engaged in leadership (Carson et al., 2007; Pearce, 2004). This PhD project is a first step towards building up this theory by focusing on the role of shared leadership in team learning. I have presented data from an observatory study on shared leadership and learning process in three project teams. By observing and interviewing those teams, the following findings emerged from the data: Firstly, by researching interrelations between each of the three leadership substances and team learning, I provide in-depth knowledge, in particular concerning the link between the task and change substance affecting reflection and action as these links have not studied been before (Edmondson et al., 2008): Relations and change substance primarily supported the reflection part of learning, whereas the task substance of leadership basically enhanced the action part of learning. Secondly, not only have I studied these three leadership categories on team learning individually, but I have also provided insights into the complementary character of these three leadership substances as regards team learning. Empirical findings have shown that in order to engage in successful learning cycles of reflection and action, a team needs to engage in leadership activities of task, relations and change.

No description available.

Detta examensarbete är utfört på uppdrag av Scania IT i Södertälje och utgör sista delen av civilingenjörsprogrammet Innovation, Produktion och Logistik vid Mälardalens Högskola i Eskilstuna. Scania IT genomgår i nuläget en stor förändring i arbetssätt och struktur med målet att bli en mer flödeseffektiv IT-verksamhet. För att detta ska lyckas krävs det att Management tydligt styr verksamheten mot detta mål samt att alla involverade stöder denna verksamhetsstrategi. Syftet med omorganiseringen är att man snabbare och effektivare ska möta kundens krav. Det problem som Scania IT upplever idag är för låg leveranssäkerhet eftersom rätt funktionalitet inte levereras i rätt tid till rätt kostnad. Syftet med detta examensarbete är att undersöka hur Management inom Scania IT ska agera i en flödeseffektiv IT-verksamhet samt hur de kan skapa förutsättningar så att team kan bidra till flödeseffektivitet. Med Management i detta fall åsyftas chefer med personalansvar samt projektledare. Målet är att stödja Scania IT i sitt arbete mot en flödeseffektiv IT-verksamhet. Examensarbetet grundas på informationsinsamling i form av litteraturstudier inom områdena flöde, Management, Lean och IT. Detta för att ge en grund till lösningen av problemet samt för att få en förståelse för områdena och dess centrala begrepp. Problemförståelsen resulterade i en analysmodell som utarbetades från litteraturstudien samt utefter de frågeställningar som ska examensarbetet ska besvara. Analysmodellen konkretiserar och visualiserar problemförståelsen från två perspektiv då en antagande utgångspunkt är att team och Management besitter god kunskap i hur styrningen sker idag samt hur den kan förbättras för att bidra till flödeseffektivitet i hela verksamheten. Därefter utfördes intervjuer som kategoriserades utifrån de två perspektiven.  Intervjuerna utfördes till största del inom Scania IT men även på andra företag. Den insamlande informationen från litteraturstudien och intervjuerna sammanställdes och analyserades. Intervjuerna resulterade i ett antal oprövade påståenden som kategoriserades efter analysmodellen för att identifiera mönster och samband. Det resulterade i tio hypoteser som återigen kopplades till informationsinsamlingen för verifiering och förankring. Ett antal slutsatser drogs från de relevanta hypoteserna och ett par genomgående punkter identifierades. Dessa punkter ligger till grund för de slutliga rekommendationerna för hur Management ska agera i en flödeseffektiv IT-verksamhet. Slutsatsen är att helhetssyn, ständiga förbättringar, standardiserade arbetssätt, kultur och kundfokus ska genomsyra hela verksamheten. Management ska bryta ner dess innehåll på alla nivåer för att främja en lärande organisation som är en förutsättning för flödeseffektivitet. Management ska agera utifrån dessa rekommendationer så att förutsättningar skapas för team att bidra till flödeseffektivitet. / This master thesis is written on behalf of Scania IT in Södertälje and is the final part of the master program in engineering, Innovation, Production and Logistics, at Mälardalen University in Eskilstuna. Scania IT is currently going through a major change in structure and focus with the aim of becoming a more flow-efficient IT organization. For this to be successful, it requires Management to visualize the goal so that everyone involved supports the new business strategy. The purpose of the reorganization is to meet customer needs in a faster and more efficient way. The problem Scania IT experiences today is too low delivery precision since the right functionality is not delivered at the right time to the right cost. The purpose of this master thesis is to examine how Management at Scania IT should operate in a flow efficient IT organization and to create opportunities for teams to contribute to flow efficiency. In this context, Management is defined as Managers with staff responsibility and Project Managers. The goal is to support Scania IT in its work to achieve a more flow-efficient IT organization. The thesis is based on data collection through literature studies within the subjects Flow, Management, Lean and IT. This is mainly done to give a theoretical framework and to reach an understanding of the subjects and central concepts. By understanding the problem, an analytical model was developed from the literature study and the main problem statement. The analytical model visualizes the problem statement from two perspectives by the assumption that team and Management possess good knowledge of how the business is controlled today and how it can be improved. Thereafter, interviews were conducted and classified based on the two perspectives. The interviews were mainly conducted within the company but also at other companies. The collected data from the literature study and the interviews were compiled and analyzed. The interviews resulted in a number of unproved statements that were categorized by the analytical model in order to identify patterns and relations. This resulted in ten hypotheses which were referred back to the data collection for verification. A number of conclusions were drawn from the relevant hypotheses and some persistent points were identified. These points form the basis for the final recommendations for how Management should operate in a flow-efficient IT organization. The conclusion is that a holistic view, continuous improvements, standardized work, culture and customer focus should influence the entire organization. Management should break down content at all levels to promote a learning organization, which is a prerequisite for flow efficiency. Management should operate on the basis of these recommendations and guidelines to create conditions for teams to contribute to flow efficiency.

The criminal justice and mental health systems increasingly overlap as persons with mental illness (PMI) are disproportionately present throughout components of the criminal justice system, a concern to mental health and criminal justice professionals alike. In response, various initiatives (aimed across components of the criminal justice system) have been developed and implemented as a means of combating this overrepresentation. The following research will focus on one specialized police-based initiative, the Crisis Intervention Team (CIT), which aims to train police how to recognize mental illness, de-escalate persons in crisis, and to seek treatment-based alternatives to arrest, when appropriate (Schwarzfeld, Reuland, & Plotkin, 2008). Alternatives to arrest consist of various community-based mental health services such as public hospitals (some of which are designated as emergency receiving facilities, or ERFs) or private clinics. While the components of CIT training likely influence officers in unique ways, research has yet to empirically examine how CIT influences police perception, behavior or the incidence of referrals to mental health treatment. As an initial step, this research assessed the attitudes police have regarding the hospital and mental health system within their district. Specifically, this research provides a basic understanding of how police regard their local hospitals and mental health facilities that are posited as available alternatives to arrest, and help identify the role CIT plays in shaping these attitudes. This study found almost no significant difference in the attitudes CIT-trained officers had towards district ERF and the local mental health system as compared to non-CIT officers. Only in one of the six departments studied was there a significant difference between the attitudes of CIT-officers and non-CIT officers; with the non-CIT officers actually having more positive attitudes about their local mental health system than CIT-officers. The six departments studied had nearly similar attitudes of their mental health resources, which would barely be considered passing on a standard grading scale. While officers in this study do not have very positive attitudes towards the ERF they use to transport PMI or their districts’ mental health system, these attitudes may in fact be more positive than many police departments without any specialized approach or initiative. The significance and policy implications of these attitudes are discussed at length, as these findings speak to the need for increased attention by both the mental health and criminal justice systems. Recommendations for future research, including expanding this study to rural departments or agencies with no connection to CIT, are also outlined.

På Trafikverkets centrala funktion IT används Team Foundation Server 2010 för projekthantering. Utifrån detta system det är det möjligt att få fram mätetal som visar information om olika projekt. I denna fallstudie undersöks, med hjälp av intervjuer, vilka av dessa mätetal som kan användas för att visa en relevant bild av kvaliteten på ett systemutvecklingsprojekt. En modell presenteras för hur olika mätetal skulle kunna vägas samman för att fungera som en siffra på ett projekts kvalitet/hälsa. Till sist utvärderas om mätetal från TFS är tillräckliga för att ge en bra bild av kvaliteten på ett systemutvecklings-projekt. Studien kommer fram till att en sammanvägning är möjlig, men kan vara omfattande. Den visar även att mätetal från TFS är tillräckliga för att ge en övergripande bild av ett projekts hälsa.

Denna rapport beskriver det arbete vi gjorde hos Ninetech i Karlstad. Målet med vårtarbete var att skapa en applikation som hämtar information rörande resultat av automatiskabyggen i pågående projekt. Sammanställningen av olika projekt skulle visas löpande. Vårtarbete kan beskrivas som två delar, en praktisk och en teoretisk del. Den praktiska delenbestod av att skapa en applikation som visar status på de olika projekt som Ninetech förtillfället arbetar med. Denna applikation är tänkt att köras dagligen på en skärm synlig förpersonalen. Skärmen är också tänkt att visa gästande kunder statusen på deras projekt.Applikationen visar bl.a. information om tester som körs på de olika projekten.I den teoretiska delen skapades ett dokument som Ninetech kan använda för att introducerasin personal till att arbeta med automatiska tester. / This report describes the work we did at Ninetech in Karlstad. The purpose of our workwas to create an application that collects information about the results of automated builds inongoing projects. The combined information of projects should be presented continuously.Our work can be described as two parts, one practical and one theoretical part. Thepractical part consisted of creating an application that shows the status of Ninetechs currentprojects. This application is supposed to run daily on a screen viewable for the employees.The screen will also show visiting customers the status of their project. The application showsinformation about tests in the different projects among other information.In the theoretical section a document was created. This document can later be used byNinetech to introduce their personnel on how to work with automated tests.

My big interest in sports was what shaped my choice of subject for the essay. The purpose of this study has been to explore the social meaning of team sports for functionally impaired persons. In order to fulfil the purpose of the essay I formed following questions: How do the actives experience their participation in team sports? And how important is the social intercourse in team sports to the individual welfare? The methods I’ve used have been qualitative with an ethnographic approach. I have used participant observations and field interviews to gather my empirical material. To analyze this material I have used theoretical concepts such as: group membership, social skills, social interaction, social inclusion and social exclusion. In this essay I have found out that team sports promotes people’s social skills. Therefore team sports are, according to my studies, a beneficial form of social work.

Syftet med denna uppsats har varit att belysa neuropsykiatriska utredningar utifrån ett klientperspektiv. Uppsatsen bygger på kvalitativa intervjuer med sex informanter som har genomgått en neuropsykiatrisk utredning. Avsikten med studien var att få en djupare och tydligare kunskap om klienternas upplevelse av att genomgå en neuropsykiatrisk utredning. Våra frågeställningar har belysts utifrån tre teman förväntningar, upplevelse och bemötande. Resultatet visade att det finns flera aspekter i utredningen som har upplevts som problematiska utifrån ett klientperspektiv, men också aspekter utanför utredningen som upplevts som bekymmersamma utifrån klienternas utsagor. De negativa upplevelserna från utredningen visade sig vara den neuropsykiatriska utredningens tidsomfattning som ansågs vara för lång, även återkopplingsmötet bedömdes vara för komplicerat och förvirrande. Flera informanter beskrev att de sökt hjälp tidigare, men att någon diagnos aldrig har fastställts, vilket bidrog till att samtliga informanter var ytterst angelägna om att genomgå en utredning. Resultatet visade att det fanns ett behov av att få prata och beskriva sina svårigheter, vilket det neuropsykiatriska utredningsteamet kunnat tillgodose genom sin professionalitet och goda kunskaper. Informanterna upplevde en lättnad efter fastställd diagnos och för många betydde en utredning att de fått rätsida på svårigheter som varit påtagliga under större delen av deras liv. Det finns i empirin tendenser till ett stort behov av att få uttrycka sig och en upplevelse av kunskapsbrist från omgivningen.