• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 6
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Market Indices: Bases, Biases and Beyond

Andreu Corbatón, Jordi 23 July 2009 (has links)
Market Indices are perhaps one of the most well known concepts in finance. They have also a crucial role in the professional financial field: hundreds of institutional investors, pension funds or investment banks use, follow and create market indexes. Since 1880, indexes have spread over the world developing a huge industry. The Modern Portfolio Theory (MPT), the CAPM or the efficiency analysis contributed to this expansion, and theoretical and empirical studies concluded passive investments (or indexing) were winning strategies. Indexing grew exponentially supported by lower management costs, simplification of the manager selection, superior performance in average, and the EMH and CAPM fever. In the last 20 years indexed institutional assets have grown 40% annually. Having in mind the importance of indexing, it is really shocking not to find a complete and deep analysis of market indexes. No many books or articles about index construction are available. Regarding this reality, the main objective of this thesis was to contribute with a complete theoretical and empirical analysis of market indexes. A deep literature analysis is presented and completed with an empirical study in three articles. In the first article, a revision of financial fundamental pillars is provided. This revision is absolutely essential to understand theoretical and empirical bases of indexing and hypotheses underlying index construction. The analysis let us present five market index biases (the sample, the construction, the efficiency and the active bias, and finally, tracking error). The definition of these biases is fundamental to understand how indexes can be improved. In the second article, a deep Market Index analysis is presented. After an historical revision and a discussion about functions of an index and desirable characteristics, market index's biases are provided and studied. The author pays attention to how these biases are created and how the can be mitigated. Finally, in the last article, Minimum Risk Indices are generated for the Spanish, American and Argentinean Stock Markets. Minimum Risk Indices using VaR provide market indices with less risk and with higher profitability in some cases, due to the partial elimination of some market index biases, specially, the efficiency one.KEYWORDS: Market Indices, Biases, Passive Investment, Prtfolio Management, Minimun Risk Indices. / Los índices de mercado son uno de los conceptos más conocidos en finanzas. Además, tienen un papel importantísimo en el mundo profesiona, siendo centenares e incluso miles los inversores institucionales, fondos de pensiones o de inversión que siguen este tipo de inversión. La teoría moderna de carteras, el CAPM y la creencia en la eficiencia de mercado han ayudado a desarrollar una industria, basada en los índices de mercado, de una importancia crucial. El objetivo principal de esta tesis doctoral es el de contribuir a la literatura especializada con una profunda reflexión teórica y práctica sobre la indexación. En el primer capítulo de la misma se revisan conceptos fundamentales de finanzas como son el mercado como juego de suma cero, el concepto de eficiencia, el CAPM y la inversión pasiva, poniendo especial énfasis en las hipótesis sobre las que se basan estas ideas. Las conclusiones son bastante diferentes de las tradicionales. La cartera de mercado no es una cartera totalmente eficiente ni óptima, no se sitúa sobre la frontera eficiente, y no es deseable por todos los inversiones, en contra de lo que dicen los modelos tradicionales. La indexación, como "proxy" de la cartera de mercado, se considera una estrategia sesgada. Concretamente, se presentan cinco sesgos a tener en cuenta por cualquier inversor pasivo. Finalmente, en este capítulo se presenta la Ecología como una vísión interesante y aplicable en los sistemas financieros. Una aproximación cualitativa de un sistema financiero como un sistema ecológico global, donde diferentes especies conviven y compiten por la supervivencia, es presentada al final del primer capítulo. En el capítulo dos de la tesis doctoral se analizan con detalle los fundamentos de los índices de mercado, prestando especial énfasis a los a los sesgos que les afectan, se presentan y analizan extensamente los sesgos de muestra, de construcción, de "tracking error", el sesgo de eficiencia y el sesgo activo, tratando sus orígenes, efectos y posibles técnicas para reducirlos o minimizarlos.En el tercer capítulo se presenta el marco conceptual de los índices de mínimo riesgo como estrategia para crear índices de mercado que reduzcan parte del sesgo de eficiencia. Se presenta un marco conceptual basado en la minimización del riesgo medido por el "value-at-risk" y se aplica la metodología presentada a tres mercados (español, margentino y americano). Los índices resultantes presentan menos riesgo que los existentes actualmente, y en el caso español y argentino presentan también mayor rendimiento, solucionando en parte los sesgos que sufren los índices actuales de estos mercados.
2

Biblioteca del convento de Barcelona de la orden de la Merced: una herramienta para la formación de los frailes, La

Rodríguez Parada, Concepción 02 March 2009 (has links)
Se analiza el fondo de la biblioteca del antiguo convento de la Merced de Barcelona a partir del "Indice general de esta biblioteca del convento de la Merced de Barcelona" elaborado en 1817 por fray Joaquín Borgas y conservado en UB Fons Antic (manuscrito 1500).Los índices de bibliotecas, más allá de su función de control del fondo y de garante de acceso al mismo, resulta un útil fundamental para conocer el perfil de los lectores además de permitir el estudio de la difusión de las ideas. Su estudio permite trazar una historia completa de la cultura y garantiza la salvaguardia y custodia del patrimonio bibliográfico y documental.La transcripción del "Índice" plantea preguntas acerca de su propia materialidad, del significado de la información contenida, de las razones por las que se crean bibliotecas en los conventos, qué funciones desempeñaban éstas, y, finalmente, sobre la trayectoria intelectual de la Orden de la Merced. Ello ha exigido reescribir seis siglos de historia a partir de documentación procedente del antiguo archivo conventual como constituciones, actas capitulares y libros de registro y de visitas, conservada en su mayor parte en el Archivo de la Corona de Aragón (ACA).La tesis presenta cuatro grandes núcleos. En el primero de ellos (capítulo I), se presenta el marco espacio-temporal, en el segundo (capítulos II-V) el marco conceptual de carácter histórico; en el tercero (capítulos VI al IX), se aborda el estudio de la biblioteca conventual desde una perspectiva biblioteconómica; y en el cuarto (capítulo X) se hace una breve historia de las ideas tomando como punto de partida los autores y obras presentes en el "Índice". Frente a la Historia, la Sociología, el Derecho, la Economía, la Filología y otras áreas de conocimiento, esta investigación considera la relación entre libros y lectores o cultura escrita desde la Biblioteconomía por ser ésta capaz de superar los acercamientos parciales ofrecidos por las otras disciplinas, presentando una visión global del proceso. Desde la Biblioteconomía es posible estudiar cómo la biblioteca de una entidad contribuye a la consecución de los objetivos institucionales ya que es en función de la organización a la que pertenece.El análisis de "la materialidad" del "Indice general de esta biblioteca de la Merced de Barcelona" ha permitido descubrir aspectos del mismo desconocidos hasta ahora como la identidad el autor y la fecha de realización. Tras exponer los criterios de trascripción se reproduce la totalidad del índice, se identifican los autores referenciados y se localizan los 5.521 volúmenes de que consta, mediante la búsqueda en catálogos de patrimonio bibliográfico como UB Fons Antic, Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPB), Catálogo Colectivo de Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE) y el Catalogue Collectif de France (CCFr), entre otros. La identificación y localización de los ejemplares se justifica apelando a la dimensión instrumental de la Bibliografía. A tal fin se ha elaborado un repertorio a partir de las capturas de los registros bibliográficos localizados en los catálogos citados. Dicha dimensión instrumental sustenta la dimensión informativa de la Bibliografía desde la que se analiza el contenido "intelectual" del índice, el cual permite dar cuenta de la historia intelectual mercedaria.Las conclusiones se articulan en torno a cuatro ejes: histórico-espiritual formativo; bibliotecario; de historia de las ideas y metodológico. Para facilitar la consulta se adjuntan índices onomásticos, la bibliografía y las fuentes manuscritas e impresas consultadas.Palabras clave:· Orden de Nuestra Señora de la Merced,· Formación de los frailes,· Bibliotecas conventuales,· Índices de bibliotecas,· Patrimonio bibliográfico,· Repertorios bibliográficos,· Historia de las ideas. / This dissertation analyzes the collection of the library of the former convent of the Our Lady of Mercy Order, based on the index," Índice general de esta biblioteca del convento de la Merced de Barcelona", compiled in 1817 by Fray Joaquín Borgas, and held by the University of Barcelona Library's Old Book Collection (manuscript 1.500). Library indexes, beyond their function of control of, and access to, a collection are a basic tool for understanding the profile of readers, as well as for permitting the study of the dissemination of ideas. By studying them, one can trace a fuller cultural history and guarantee the safekeeping and custody of bibliographic patrimony.The transcription of the Index poses questions about its own material nature, the significance of the information contained in it, the reasons for which convent libraries were created and the functions that they performed, and finally, the intellectual trajectory of the Our Lady of Mercy Order. This has required writing six centuries of history based on documents that came from the old convent archive, such as constitutions, chapter minutes, and inventories and visitor logs, conserved for the most part in the Archive of the Crown of Aragon (ACA).The dissertation is presented in four main blocks: the first (chapter I), a spatial-temporal framework; the second (chapters II-V), a conceptual framework of a historic nature; the third (chapters VI-XI), a study of the convent library from a library science perspective; and the fourth (chapter X), a brief history of ideas, based on the authors and works contained in the Index.As opposed to history, sociology, law, economy, philology or other areas of knowledge, library science -the perspective applied to this research-- considers the relation between books and readers or written culture and thus can overcome the partial approaches offered by the other disciplines, allowing a global vision of the process to be presented. Library science makes it possible to study how the libraries of entities contribute to achieving institutional objectives, since their reason for existing is solely to serve the organization to which they belong.The analysis of the material nature of the "Índice general de esta biblioteca del convento de la Merced de Barcelona" has allowed the discovery of previously unknown aspects of the index, such as the identity of the author and the date of compilation. After setting out the criteria for the transcription, the entire index is reproduced. The cited authors are identified and the 5,521 volumes included in it have been located through searches conducted in bibliographic patrimony catalogues, such as the Old Books Collection of the University of Barcelona, the "Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya" (CCPBC), "Catálogo Colectivo de Patrimonio Bibliográfico Español" (CCPBE) and the "Catalogue Collectif de France" (CCFr), among others. The identification and location of the copies is justified due to the Bibliography's function as a tool. As such, a repertoire has been prepared based on the reproduction of the bibliographic records located in the catalogues cited above. The function as a tool contributes to the informational function of the Bibliography from which the intellectual content of the Index is analyzed, thus permitting an understanding of the intellectual history of the Order.The conclusions are set out around four hubs: historical-spiritual-formative; librarian; history of ideas; and methodological.As an aid to users the dissertation includes a bibliography, indexes of names, and a list of consulted sources, both manuscript and print.
3

Estudi de prevalença del dismorfisme gingival, engrandiment gingival en pacients tractats: amb bloquejadors dels canals del calci

Miranda i Rius, Jaume 12 December 1997 (has links)
Conceptualment el dismorfisme defineix una alteració morfològica, congènita o adquirida, d'una part o de la totalitat d'un aparell o d'un òrgan. Així l'engrandiment gingival és un dismorfisme per excés d'aquest teixit que s'ha relacionat amb diferents factors: inflamatoris, farmacològics, neoplàsics i d'altres.Clàssicament els fàrmacs que s'havien relacionat amb el sobrecreixement gingival eren els antiepilèptics, fonamentalment la fenitoïna. A partir de la dècada dels vuitanta aquesta alteració morfològica també s'ha relacionat amb l'administració d'altres fàrmacs com la ciclosporina A i els bloquejadors dels canals del calci: dihidropiridines, verapamil i diltiazem.L'engrandiment gingival induït per fàrmacs presenta unes característiques clíniques i anàtomo-patològiques similars, tot i tractar-se de fàrmacs amb una acció terapèutica molt diferent. Això ha fet pensar a molts autors de l'existència d'alguna característica comuna entre ells que expliqués la patogènia del sobrecreixement gingival. En la literatura existeixen nombroses hipòtesis que pretenen explicar aquest dismorfisme, y sembla ser que el mecanisme patogènic seria la combinació de diferents factors: placa bacteriana, presència de fibroblastes gingivals predeterminats genèticament "responder" i l'acció del propi fàrmac. Una característica farmacodinà.mica comuna dels fàrmacs reconeguts com inductors de l'engrandiment gingival és la d'alterar el flux de calci transmembrana, que alhora modificaria el metabolisme dels fibroblastes del teixit connectiu gingival, produint-se un increment dels components de la matriu extracel.lular: fibres de col.làgena i/o substància fonamental amorfa. És per això que el concepte que millor definiria aquesta alteració des d'una vessant clínica seria el d'engrandiment o sobrecreixement gingival, encara que el terme hiperplasia gingival hagi estat utilitzat en la majoria de publicacions científiques.El sobrecreixement gingival que habitualment s'inicia a la regió de la papil.la interdental, pot afavorir l'aparició de símptomes i signes clínics que inclouen: dolor, sagnat i friabilitat dels teixits, moviments anormals de les dents, alteracions estètiques, fonètiques i de l'oclusió, a més a més d'afavorir l'aparició de càries i d'altres disfuncions periodontals. Constatàrem que la majoria d'individus que presentaven engrandiment gingival aquest havia passat desapercebut tant pel pacient com pel clínic, encara que els afectats per un sobrecreixement més sever si que mañifestaren alguns d'aquests símptomes. L'engrandiment gingival induït per fàrmacs, i en el nostre cas pels calcioantagonistes, s'ha demostrat que pot ser reduït o previngut amb un bon control de la placa bacteriana dirigit a eliminar la inflamació gingival; i en els casos més severs la cirurgia periodontal resectiva és el mètode utilitzat per l'eliminació de l'excés de teixit.La majoria de publicacions referents a l'engrandiment gingival induït per calciantagonistes, són series de casos amb un nombre reduït de pacients que els realment necessaris en funció de la prevalença estimada per aquest dismorfisme; tampoc s'hi reflecteixen valors que indiquin el risc atribuïble al consum d'aquests fàrmacs, ni comparacions respecte a una població control.Desenvolupàrem un estudi clínic transversal en l'àmbit de l'atenció primària, CAP Rambla de Terrassa (Barcelona), on s'examinaren els pacients que de forma consecutiva eren visitats en les consultes de medicina general i cardiologia, per conèixer la prevalença, severitat i risc d'engrandiment gingival en la població tractada amb calciantagonistes, i que es comparà amb una població que no rebia cap dels fàrmacs reconeguts com inductors. En l'estudi s'inclogueren 265 pacients: 72 tractats amb dihidropiridines fonamentalment la nifedipina, 32 amb diltiazem, 14 amb verapamil i els 147 subjectes restants foren els controls de la mostra. Es valorà el grau de sobrecreixement gingival en un sentit àpico-coronari (vertical) amb l'índex d'Angelopoulos i Goaz modificat per Miller i Damm -GO-, i en un sentit àntero-posterior (horitzontal/nòdul-papil.lar) amb l'índex de Seymour modificat per Miranda i Brunet MB-. Es considerà que existia engrandiment gingival quan el valor d'algun dels dos índexs era >0 en qualsevol localització. També s'enregistraren: l'índex gingival, l'índex de placa i la profunditat de sondatge, així com les variables sòcio-demogràfiques i qualitatives de tots els individus. Estadísticament s'establiren les diferents comparacions de les variables analitzades amb la prova de Chi Quadrat i quan fou necessari s'utilitzà el Test exacte de Fischer. Es realitzà l'anàlisi bivariant dels factors que poguessin exercir alguna influència sobre els índexs de sobrecreixement gingival. S'evaluà mitjançant un anàlisi mu1tivariant de regressió logística l'Odds Ratio o risc atribuïble al calciantagonista ajustat per les variables de confusió. I finalment es determinà el test de concordança Kappa dels dos índexs utilitzats en la valoració de l'engrandiment gingival (GO i MB).La prevalença d'engrandiment gingival en la població control fou del 4.1% per l'índex GO i del 7.5% pel d'MB. La prevalença d'engrandiment pel grup casos -bloquejadors dels canals del calci- dels diferents subgrups farmacològics fou: per les dihidropiridines 33.3% (GO) i 51.4% (ME); pel diltiazem 31.3% (GO) i 50% (MB); i pel verapamil 21.4% (GO) - 35.7% (MB); siguent les localitzacions anteriors ínfero-vestibular i súpero-vestibular les més freqüents per ambdós registres. Degut a que l'inici del sobrecreixement habitualment es localitza a nivell de la papil.la interdental, i degut a que l'índex d'MB enregistra l'engrandiment en aquesta regió, això ens explicaria aquesta diferència de freqüències.En el subgrup de pacients tractats amb nifedipina (n=65) es relacionà la dosi acumulada d'aquest fàrmac amb el grau de sobrecreixement, i encara que a dosis acumulades altes existia una major prevalença d'engrandiment per ambdós índexs, aquest dismorfisme no el podem considerar dosi-depenent. L'edat i el sexe no semblen ser factors determinants en el desenvolupament d'aquest dismorfisme; tampoc per les altres variables qualitatives registrades. Pel que fa a la salut gingival els valors elevats de l'índex gingival (inflamació severa) condicionaren de forma significativa la presència d'engrandiment gingival. Respecte a l'acúmul de placa bacteriana, ambdós grups -casos i controls- presentaren uns índexs similars.Ja que l'engrandiment induït per fàrmacs és per tant un engrandiment combinat, explicable per la pròpia acció del fàrmac i a la inflamació gingival sobreafegida, és important determinar en quina proporció aquest engrandiment és provocat per un factor o un altre. D'aquesta manera en el grup tractat amb dihidropiridines, quan no es considera la dosi, el risc atribuible al fàrmac seria de 10.6-14.4 (GO-MB) i l'atribuïble a l'alteració de la salut gingival seria de 9.6 per ambdós índexs. En el subgrup tractat amb nifedipina a dosi acumulada alta, el risc atribuïble a aquest fàrmac fou superior, entre 17.4-23.6 (GO-MB) i el relacionat amb la salut gingival es mantingué .invariable per ambdós índexs (9.4). Respecte als altres calciantagonistes, diltiazem i verapamil, el risc fou més superior per l'alteració de la salut gingival que no pas per la presència del fàrmac inductor; aquest fet podria ser degut segurament a la reduïda grandària de la mostra d'aquests dos grups. Es varen detectar diferències de freqüencia d'engrandiment per ambdós índexs; l'índex MB detectava un sobrecreixement en les fases incipients de l'engrandiment que no diagnosticava l'índex GO, encara que després de determinar el grau de concordança o Kappa constàrem que ambdós índexs eren fiables.L'engrandiment gingival és un dismorfisme habitualment poc conegut pels clínics responsables d'aquests pacients; és per això important difondre valors de prevalença i risc de sobrecreixement gingival pel bon control de la salut periodontal en la població tractada amb bloquejadors dels canals del calci. En un futur caldrà analitzar mostres més àmplies de pacients tractats amb el diltiazem i sobretot amb el verapamil, per així poder determinar les freqüències de sobrecreixement gingival i valorar altres aspectes estudiats amb la nifedipina. Finalment és de suposar que el major consum de dihidropiridines diferents de la nifedipina, permetrà determinar si aquests també són fàrmacs inductors, tal com ja alguns autors estableixen en estudis experimentals i en casos clínics aïllats, i alhora establir en cada cas la seva prevalença. / Gingival enlargement is an abnormal growth of the gingival tissue. It is mainly associated with dental-plaque-related inflammation, some diseases and drug therapy. It has been reported with the use of phenytoin, cyclosporin, and calcium channel antagonist, including dihydropyridinederivatives, veraparnil and diltiazem. This research was designed to study the prevalence of gingival enlargement in general population and in patients taking calcium antagonists. Subjects (n=265) were selected using predefined inclusion-exclusion criteria. The non-treated-control group included 147 patients attended in a general practice center (none had been treated with calcium antagonists). The treated-group included 118 patients taking calcium antagonists (at inclusion time and at least during the last six months). It included 72 patients taking dihydropyridines (65 receiving nifedipine), 32 treated with diltiazem, and 14 with verapamil. Medical history and a complete oral and odontological exploration were done in all patients. It included plaque index, gingival index, probing depth and measures of gingival enlargement in the vertical (GO) and the horizontal (MB) directions. The prevalence of gingival enlargement in the non-treated-control group was 4.1-7.5% when measured by GO and MB, respectively. The patients receiving dihydropyridines had an enlargement prevalence of 33.3-51.4%. Those under diltiazem were 31.3-50% and in the case of verapamil 21.4-35.7%. The most frequents locations for both GO/MB indexes were the anterior lower and the upper-buccal jaw. In the case of nifedipine, the enlargement showed a dose/response relationship when total drog exposition was considered. High rates of gingival index (severe inflammation) produced significant differences in relation to gingival enlargement (p<0.01). No differences were observed in the plaque index. Age and gender did not seem to be determinant factors in the development of overgrowth, the same results were obtained for all other qualitative variables registered. Multivariate statistical analysis showed that the attributable risk (Odds Ratio, OR) of gingival overgrowth related to dihydropyridine treatment was 10.6-14.4 (OR for GO/MB), and the risk related to gingival inflammation was 9.6 for both GO/MB.
4

Cambios en la estructura del paisaje del Alt Empordà en el período 1957-2001

Romero Vargas, Marilyn 10 March 2005 (has links)
El paisaje, concebido como una unidad espacial y temporalmente pluriescalar caracterizada por unos patrones de distribución - una estructura-, unas funciones y una red de flujos de materia, energía e información (Forman y Godron, 1986), constituye un modelo apropiado para estudiar el territorio (Marull, 2002). En la presente investigación se hace un análisis de los cambios ocurridos en la estructura del mosaico paisajístico de la comarca de l´Alt Empordà entre 1957 y 2001, para ellos se divide la comarca en unidades paisajísticas basadas en criterios fisiográficos determinados a escala 1:25000. El análisis de la estructura paisajística de las diferentes unidades paisajísticas se ha realizado a través de indicadores de composición y de estructura según clases paisajísticas (cubiertas o usos del suelo), mediante el cálculo y análisis de indicadores de estructura desarrollados por la ecología del paisaje, los cuales, han permitido caracterizar y analizar las transformaciones en el tamaño, la forma y el arreglo espacial de los parches tipo que configuran el mosaico paisajístico. Para el proceso de cálculo y análisis espacial se han empleado los sistemas de información geográfica (SIGs), el programa Patch Analyst 1.2. La información cartográfica se elaboró a partir de ortofotomapas digitales y fotos aéreas generados por el ICC, así como de fuentes secundarias.Además, el trabajo incluye una aplicación teórico-metodológica a la identificación de redes ecológicas a través del uso de indicadores, así como el uso de inventarios fitosociológicos en la evaluación de hábitats borde. / Landscape is conceptualized as a pluriscalar spatial and temporal unit, characterized by distribution patterns -structure- function and a net of flows of matter, energy and information giving territorial dynamics (Forman y Godron 1986), which permits us study territories from a ecosystem approach (Marull, 2002).This research is concern with the changes in the landscape structure of the comarca Alt Empordà between 1957 and 2001. In order to conduct the analysis, the territory was divided into landscape units based on physiographic criteria using a map scale of 1: 25 000. The structure of each landscape unit was then calculated and analysed based on cover and landuse classes (patches) using fractal indicators such as type of patch, size, form and spatial distribution. The analysis was conducted by using aereal photographs developped by the Instituto Cartográfico de Cataluña, geographic information systems and the sofware Patch Analysist 2.1.In addition, this reaserch includes a landscape ecologypcal approach identifying econets throw the use of different structure indicators. Forthemore, it incorporates an analysis of edge habitats based on phytosociologic information.
5

Textos especialitzats i variació vertical: la diversitat terminològica com a factor discriminant del nivell d'especialització d'un text

Domènech Bagaria, Ona 28 April 2006 (has links)
Aquesta tesi doctoral es proposa contribuir a la delimitació del nivell d'especialitat d'un text a partir de l'anàlisi quantitativa de la terminologia que conté, amb la voluntat, d'una banda, de contribuir a l'estudi i caracterització del text especialitzat des d'una perspectiva lingüística, i de l'altra, de proposar una via que permeti la determinació d'un paràmetre objectivable, vàlid per discriminar un text en funció del nivell d'especialització que presenta, amb la finalitat d'aportar les bases de futurs sistemes de detecció automàtica del nivell d'especialització d'un text.D'acord amb aquest objectiu, la tesi ofereix una revisió crítica de les diferents aproximacions lingüístiques al concepte de text especialitzat i a la consideració de la variació vertical present en les produccions especialitzades i proposa l'ús d'un mesurador estadístic de la diversitat (l'índex de Shannon-Weaver) per obtenir un paràmetre, relacionat amb la diversitat terminològica, susceptible de discriminar els textos en funció del nivell d'especialització que presenten.
6

Interacció VHC-hoste: Estudi genètic i clínic en pacients coinfectats amb VHC-VIH

Matas Crespí, Marina 14 January 2013 (has links)
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que fins a un 3% de la població mundial ha estat infectada pel virus de l’hepatitis C i és la causa més important d’hepatitis crònica, cirrosi i de malaltia hepàtica terminal, que finalment acaba conduint a un transplantament de fetge. La relació entre la variabilitat en la seqüència del virus de l’hepatitis C i el desenvolupament de la malaltia hepàtica és de tipus multifactorial. La infecció crònica causa fibrosi hepàtica, fet que es veu accelerat per mecanismes desconeguts en el cas de pacients coinfectats amb VIH. La progressió de la malaltia produïda pel VHC en pacients coinfectats, està influenciada no només per factors demogràfics, epidemiològics o pels antecedents clínics dels pacients, si no també per diferències genètiques entre els diferents virus i els hostes.

Page generated in 0.0566 seconds