La síndrome d'aprimament post-deslletament (SAPD) és considerada com una malaltia porcina d'origen multifactorial en la qual el Circovirus porcí tipus 2 (CP2) és l'agent infecciós essencial. L'objectiu de la present tesi doctoral era expandir el coneixement en l'epidemiologia de la infecció per CP2 i el SAPD a través de la realització d'estudis de cas-control a nivell de camp. De manera general, es va investigar la potencial influència de la genètica del CP2, el moment d'infecció del CP2, els anticossos contra CP2 derivats de la immunitat maternal i la resposta humoral dels porcs contra el CP2, en la presentació de la SAPD.En el primer estudi (estudi I) es van estudiar seqüències de PCV2 de porcs amb diferent condició clínica i patològica. Els resultats van confirmar l'existència de dos genogrups principals i es va proposar la definició de dos genotipus de CP2 (1 i 2). La metodologia suggerida per definir els genotipus està basada en la distribució de la relació p-distància/freqüència de les seqüències de CP2 conjuntament amb anàlisis filogenètics de CP2. Es va observar que el genotipus 1 era predominant en porcs de granges afectades per SAPD. Contràriament, totes les seqüències obtingudes de granges no afectades per la SAPD corresponien al genotipus 2. Així, es va suggerir que el genotipus 1 de CP2 podria ser potencialment més patogènic que el genotipus 2. Addicionalment, es va descriure la presència dels dos genotipus en el mateix moment en porcs individuals procedents de granges afectades per la SAPD.La present tesi doctoral es va desenvolupar dins del marc del projecte de la Unió Europea (UE) titulat Control de les malalties associades al Circovirus porcí (MACP): Cap a la Millora en la Qualitat i Seguretat Alimentàries (www.pcvd.org), la qual era finançada pel 6è programa marc de la UE. El consorci de la UE d'aquest porjecte va publicar la carta presentada com a addendum de l'estudi I. En aquesta carta es va donar suport a la definició de genotipus proposada, a la vegada que es va proposar la nomenclatura de genotipus a de CP2 (CP2a) i genotipus b (CP2b), corresponent als genotipus 2 i 1, respectivament, per tal d'evitar confusions amb la ja existent diferenciació entre PCV2 i PCV1. En el segon estudi (estudi II) es van comparar dues tècniques de PCR quantitativa (qPCR) de PCV2. Els resultats mostraven una associació lineal significativa entre les dues tècniques, i un biaix sistemàtic de 1.4 log10 copies of CP2 per mil·lilitre de mostra. Aquesta diferència indicava que la tècnica del laboratori danès generava un resultat sistemàticament més elevat que el generat a través de la tècnica del laboratori espanyol. A més, la tècnica del laboratori danès mostrava major sensibilitat que la tècnica del laboratori espanyol. En els treballs III i IV es van realitzar estudis longitudinals de tipus cas-control en granges afectades per la SAPD de Dinamarca i Espanya tot utilitzant dissenys similars. Es van observar patrons similars en la dinàmica d'infecció per CP2 tant a Espanya com a Dinamarca, amb un retard en l'edat de presentació de la SAPD a Espanya en comparació a Dinamarca. El diagnòstic individual de la SAPD es va confirmar, mitjançant tests laboratorials, en només la meitat dels porcs en els quals hi havia la sospita clínica. Globalment, els resultats van mostrar que la quantitat de CP2 incrementava concomitantment a la caiguda dels nivells d'anticossos maternals, assolint valors màxims de càrrega vírica en el moment d'aparició dels símptomes clínics. De manera interessant, la reacció de fase aguda (RFA) en porcs afectats per la SAPD s'observava paral·lelament a l'evolució de la virèmia per CP2, suggerint que el CP2 és el principal responsable de l'estat d'inflamació sistèmica que pateixen els porcs afectats per aquesta malaltia. Col·lectivament, els porcs afectats tenien quantitats de CP2 i concentracions de porc-MFA i HPT superiors en sang, excretaven càrregues víriques superiors tant per via nasal com a través de les femtes, i tenien nivells inferiors d'anticossos maternals enfront al CP2 que els porcs que no estaven afectats per la SAPD. Addicionalment, es va observar una menor resposta humoral en els porcs afectats per la SAPD provinents d'Espanya a les 11 setmanes de vida (abans de l'aparició dels símptomes clínics) i en el moment de la necròpsia, suggerint que aquesta circumstància era podria associar-se com a causa més que no pas una conseqüència de la malaltia. D'altra banda, la falta de sensibilitat i/o especificitat observades de les tècniques de qPCR i/o de serologia suggereixen que aquestes tècniques no poden substituir la histopatologia més la detecció de CP2 en teixits per l'establiment del diagnòstic individual de la SAPD. Malgrat això, els resultats indicaven que la qPCR podria ser potencialment útil per diagnosticar la SAPD a nivell poblacional. Addicionalment, els resultats obtinguts donaven suport a la idea que, malgrat que les PFA són marcadors inespecífics d'inflamació, aquestes proteïnes podrien ser marcadors útils de salut, esdevenint una eina potencialment útil per monitoritzar el desenvolupament de la SAPD en estudis epidemiològics o per la valoració de l'eficàcia de vacunes de CP2 a nivell de camp. / Postweaning multisystemic wasting syndrome (PMWS) is considered a multifactorial pig disease in which Porcine circovirus type 2 (PCV2) is the essential infectious agent. The present thesis aimed to expand the epidemiological knowledge on PCV2 infection and PMWS through the realization of case-control field studies. Mainly, the potential influence of PCV2 genetics, the timing of PCV2 infection, the PCV2 maternal derived humoral immunity and the pig humoral response against PCV2 infection in PMWS presentation were investigated.In the first study consisted in the sudy of PCV2 sequences obtained from pigs with different clinical and pathological conditions. Results further confirmed the existence of two main genogroups and the definition of two PCV2 genotypes (1 and 2) was proposed. The suggested methodology to define PCV2 genotypes is based on the p-distance/frequency distribution of PCV2 sequences together with PCV2 phylogenetic analyses. Genotype 1 was shown to be predominant within pigs coming from PMWS affected farms, while all sequences obtained from non-PMWS affected farms corresponded to genotype 2. Consequently, it was suggested that PCV2 genotype 1 might potentially be more pathogenic than PCV2 genotype 2. In addition, infection of single pigs from PMWS affected farms harbouring both genotypes at the same time was described. The present thesis was developed within the European Union (EU) project entitled Control of Porcine Circovirus Diseases (PCVD): Towards Improved Food Quality and Safety (www.pcvd.org), which was funded by the EU Sixth Framework Programme. The EU consortium on PCVD published the letter here presented as an addendum of study I. In this letter it was supported the genotype definition, but it was also proposed the nomenclature of PCV2 genotype a (PCV2a) and genotype b (PCV2b), corresponding to genotypes 2 and 1, respectively, in order to avoid potential confusions with the already existent PCV2 and PCV1. In the second study (Study II) two different real-time quantitative PCR (qPCR) assays were compared. Results showed a significant linear association between the assays, and a systematic difference of 1.4 log10 copies of PCV2 per millilitre of sample. This difference indicated that the assay from the Danish laboratory yielded a higher output than the assay from the Spanish laboratory. Moreover, the Danish assay had higher sensitivity than the Spanish one. In studies III and IV, longitudinal case-control studies were performed in PMWS affected farms from Denmark and Spain using similar designs. Similar PCV2 infection dynamic patterns were observed in Spain and Denmark, with a delay in PMWS age-presentation in Spain compared to the one in Denmark. Results showed that PCV2 load increased concomitantly to maternal antibody level waning, reaching the maximum viral load concurrently with the development of clinical signs. Interestingly, the acute phase response (APR) in PMWS affected pigs occurred in parallel to PCV2 viremia, suggesting that PCV2 is the main responsible for the systemic inflammatory status suffered by diseased pigs. As a collective, PMWS affected pigs harboured higher PCV2 loads and higher Pig-MAP and HPT concentrations in sera, shed higher viral loads through both nasal secretions and faeces, and had lower level of maternal antibodies against PCV2 than non-PMWS affected pigs. Furthermore, an impaired humoral response was observed in PMWS affected pigs from Spain at 11 weeks of age (prior to the appearence of clinical signs) and at the moment of necropsy, suggesting that this circumstance might be more a cause rather than a consequence of the disease. On the other hand, the lack of sensitivity and/or specificity observed from qPCR and/or serological techniques suggests that those techniques are not able to substitute histopathology plus detection of PCV2 in tissues for the individual PMWS diagnosis. However, results indicated that qPCR might potentially be a reliable technique to diagnose PMWS on a population basis. Additionally, obtained results supported the idea that although APPs are unspecific markers of inflammation, they might be useful indicators of health, becoming a potentially interesting tool to monitor PMWS development in epidemiological studies or in the assessment of the efficacy of PCV2 vaccines in the field.

Les betalactamases AmpC plasmídiques (pACBL) es varen descriure a finals de la dècada dels 80 i es caracteritzen per presentar un patró fenotípic indistingible a la hiperproducció d’una betalactamasa AmpC cromosòmica, sent per tant resistents a les penicil·lines, cefalosporines de primera, segona i tercera generació, monobactàmics i combinacions amb inhibidors, mantenintse únicament sensibles a cefalosporines de quarta generació i carbapenèmics. La detecció de les pACBL suposa tot un repte per als laboratoris de microbiologia clínica degut a la falta de mètodes fenotípics estandarditzats. En l’estudi nacional de control de qualitat que hem realitzat, s’observa que la capacitat dels centres espanyols per a detectar i informar la producció de betalactamases d’espectre ampliat (BLEA) en aïllats de Klebsiella pneumoniae i Escherichia coli és molt superior a la capacitat per a detectar i informar la producció d’enzims AmpC en aquestes espècies. Recentment s’han desenvolupat mètodes comercials per a la detecció fenotípica de pACBL al laboratori. El problema és que aquests mètodes no són vàlids per a detectar pACBL en microorganismes productors d’una AmpC cromosòmica natural. No obstant, la presència de colònies situades a la proximitat dels halos d’inhibició de cefoxitina, cefotaxima, ceftazidima i aztreonam s’ha descrit com un possible indicador de la presència d’aquests enzims en Escherichia coli. Aquesta va ser l’única eina fenotípica que ens ha permès sospitar la presència d’una pACBL en una soca productora d’una AmpC cromosòmica natural, descrivint per primer cop una pACBL en una soca de Serratia marcescens. En aquest estudi, s’ha suggerit també la transferència horitzontal in vivo d’un plasmidi de 70 kb portador dels gens blaDHA-1 i qnrB entre aïllats de S. marcescens i d’E. coli. L’increment del nombre de soques productores de pACBL i els escassos estudis de prevalença d’aquests enzims a l’Estat Espanyol va propiciar la realització d’un estudi per a determinar la prevalença de pACBL en enterobacteris sense AmpC cromosòmica induïble. Les soques d’estudi foren aïllades entre 1999 i 2007 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Encara que la prevalença global ha estat del 0,4%, s’observa un increment significatiu del 0,06% el 1999 a l’1,3% el 2007. Proteus mirabilis ha sigut l’espècie productora de pACBL més prevalent (1%). Del total de 117 pACBL caracteritzades durant aquest període, CMY-2 és l’enzim majoritari (67%), seguit de DHA-1 (26%). Altres pACBL aïllades amb menor proporció són ACC-1, CMY-4, CMY-25, CMY-27 i CMY-40, sent les tres últimes variants de CMY-2 descrites per primer cop. El continu augment de la prevalença d’aquests enzims es deu principalment a la disseminació dels gens ampC per transferència horitzontal. A dia d’avui, encara existeix poca informació disponible sobre el tipus de vectors implicats en la seva expansió. És per aquest motiu que es va procedir a la caracterització dels vectors que mobilitzen els gens ampC en la col·lecció de soques del present estudi. Els resultats han mostrat que els gens ampC estan mobilitzats per plasmidis en el 84% (98/117) de les soques mentre que en el 6% (7/117) dels casos es mobilitzen via Integrative conjugative elements (ICE) de la família SXT/R391. L’anàlisi plasmídica mostra una estreta relació entre el gen ampC i el plasmidi implicat. En el 6% dels casos on els gens ampC han estat mobilitzats per ICE, es tracta de soques de P. mirabilis productores de blaCMY-2. El fet que un ICE sigui el responsable de la mobilització dels gens blaCMY-2 en el 37% de les soques de P. mirabilis i que recentment s’hagi aïllat una soca de P. mirabilis portadora de blaCMY-2 al Japó fa pensar que aquests elements juguen un paper molt important en la disseminació de blaCMY-2, almenys en aquesta espècie en els darrers anys. El transposó Tn10 sembla ser el responsable de la mobilització de blaCMY-2 a l’interior de l’ICE. Els entorns genètics dels gens blaCMY-2,-4,-25,-27 i -40 i blaACC-1 explorats són molt conservats, relacionant-se en tots els casos amb l’element mòbil ISEcp1. En canvi, els entorns genètics dels gens blaDHA-1 presenten una major variabilitat, relacionant-se principalment amb els gens conservats de l’extrem 3’CS d’un integró de classe 1, qacEΔ1 i sul1, i l’element mòbil IS26. De la mateixa manera que ocorre amb les soques portadores de BLEA, els plasmidis que vehiculen els gens ampC solen contenir altres gens que confereixen resistència a altres famílies d’antibiòtics, limitant encara més les opcions terapèutiques. L’estudi de sensibilitat mostra un elevat grau de resistència a la majoria dels antibiòtics no betalactàmics testats en les soques clíniques. La resistència a àcid nalidíxic s’ha transferit per conjugació en el 62% de les soques productores de DHA-1. Des de fa uns anys s’ha constatat una clara associació entre blaDHA-1 i els gens qnr (gens que confereixen resistència de baix nivell a quinolones). En la majoria de casos ambdós gens s’han trobat al mateix plasmidi, associats a integrons o transposons compostos. La co-localització dels gens qnrB i blaDHA-1 en plasmidis d’ampli rang d’hostatger, principalment IncL/M, s’ha demostrat en totes les soques estudiades. L’anàlisi de l’entorn d’una d’elles revela que ambdós gens es troben mobilitzats per un transposó IS26 compost, sent el primer cop que es detalla aquesta estructura en una soca d’E. coli. / Plasmid-mediated AmpC -lactamases (pACBL) were first described in the late 1980s. The phenotype of these enzymes is indistinguishable from the phenotype of hyperproducing chromosomal AmpC -lactamases. Thus, pACBL confer resistance to penicillins, first, second and third generation cephalosporins, monobactams and -lactamase inhibitors, and they are only susceptible to fourth generation cephalosporins and carbapenems. Detecting pACBL is a great challenge for microbiological laboratories because standardised phenotypic methods are lacking. The results of a proficiency study that we developed and conducted in Spain showed that the ability of microbiological laboratories to detect and report extended-spectrum -lactamases (ESBL) in Klebsiella pneumoniae and Escherichia coli was greater than the ability to detect and report AmpC enzymes in these isolates. Commercial methods have recently been developed to detect the pACBL phenotype in the laboratory. Their main problem is that they do not allow differentiation between chromosomal and acquired AmpC enzymes. Nevertheless, the presence of scattered colonies near the edge of the inhibition zones of cefoxitin, cefotaxime, ceftazidime and aztreonam has been described as a possible indicator of the presence of these enzymes in Escherichia coli. This was the only phenotypic tool that led us to suspect the presence of a pACBL in a chromosomal AmpC producer, thus, allowing the detection of a pACBL in a S. marcescens for the first time. Findings in this study also suggested in vivo horizontal transfer of a 70 kb IncL/M plasmid coharbouring blaDHA-1 and qnrB resistance genes between S. marcescens and E. coli isolates. The increasing number of pACBL-producing isolates and the few studies of prevalence based on these enzymes in Spain led us to conduct a study to determine the prevalence of pACBL in Enterobacteriaceae isolates lacking inducible chromosomal ampC genes. These isolates were collected from 1999 to 2007 at Hospital de la Santa Creu i Sant Pau in Barcelona, Spain (Annex III). Although the overall prevalence was 0.4%, we observed a significant increase, from 0.06% in 1999 to 1.3% in 2007. Proteus mirabilis showed the highest prevalence (1%). Among the 117 pACBL characterised during this period, CMY-2 was the most predominant enzyme (67%), followed by DHA-1 (26%). Less commonly found enzymes were ACC-1, CMY-4, CMY-25, CMY-27 and CMY-40. The latter three CMY-2-variants mentioned are reported in this study for the first time. The continuous increase in the prevalence of AmpC enzymes is mainly due to the spread of ampC genes by horizontal transfer. Nowadays, there is little information available among the kind of vectors involved in their spread. For this reason, we characterized vectors mobilising ampC genes. Results show that ampC genes were mobilised by plasmids in 84% (98/117) of the strains, whereas 6% (7/117) of cases were mobilised through integrative conjugative elements (ICE) belonging to the SXT/R391 family. Plasmid analyses revealed a close relationship between the plasmid-mediated ampC gene and the specific plasmid family involved. In six percent of the cases in which ampC genes were mobilised by an ICE, all of them were CMY-2 producing P. mirabilis. The fact that an ICE was responsible for mobilising blaCMY-2 genes in 37% of P. mirabilis isolates and that a CMY-2 producing P. mirabilis strain was recently described in Japan suggests that these elements play an important role in the dissemination of blaCMY-2, at least in this species in recent years. The Tn10 transposon seems to be responsible for mobilising blaCMY-2 inside the ICE. The regions surrounding blaCMY-2,-4,-25,-27,-40 and blaACC-1 were highly conserved. In all cases they were associated with the ISEcp1 mobile element. The regions surrounding blaDHA-1 were more variable and mainly associated with the conserved genes of the 3’CS of class 1 integrons, qacEΔ1 and sul1, and the IS26 mobile element. As occurs for ESBL-producing strains, plasmids carrying ampC genes usually contain other genes that confer resistance to other antibiotic families. This limits the therapeutic options even further. Susceptibility testing results displayed a high level of resistance to most non--lactam agents tested in clinical isolates. The nalidixic acid resistance determinant was transferred by conjugation in the 62% of DHA-1-producing Enterobacteriaceae. A clear association between blaDHA-1 and qnr genes (genes that confer a low level resistance to quinolones) have been reported in recent years. In most cases both genes are located on the same plasmid, associated with integrons or composite transposons. Co-localization of qnrB and blaDHA-1 genes on broadhost- range plasmids, all but one belonging to the IncL/M group, was demonstrated in all the studied isolates. Analysis of the genetic environment of one of the isolates revealed that both genes were mobilised through an IS26 composite transposon. This is the first time that this genetic structure is detailed in an E. coli strain.

La Síndrome Metabòlica (SM) a Lleida des d’una perspectiva clínica i epidemiològica. Introducció Des de finals del segle XX fins ara, de forma paral·lela a l’augment de l’esperança de vida, s’ha produït un canvi important en les principals causes de mortalitat. Durant aquests anys la Malaltia Cardiovascular (MCV) s’ha convertit en la principal causa de mort a nivell mundial. El Risc Cardiometabòlic (RCM) representa la probabilitat de desenvolupar Diabetes Mellitus tipus 2 (DM 2) o MCV. El RCM s’associa a un grup de factors de risc, alguns modificables i altres no, així com uns marcadors d’inflamació. Entre els factors de risc, comptem amb uns considerats clàssics, com el tabaquisme, el colesterol-LDL alt, la hipertensió (HTA) i la hiperglucèmia. Darrerament s’han identificat factors de risc relacionats amb l’obesitat abdominal: Resistència a la insulina (RI), colesterol-HDL baix, Triglicèrids (TG) alts. Considerem la síndrome metabòlica (SM) com el fenotip de la persona que en un curtmig termini té altes probabilitats de presentar una MCV o de desenvolupar una DM 2. És a dir, la SM és la part visible de la persona amb un RCM elevat. La gran diversitat de definicions de la SM fan necessari estudiar la prevalença des d’una perspectiva multifocal. Objectiu Conèixer la prevalença de la SM a la província de Lleida segons les diferents definicions clíniques que més s’adapten en l’àmbit de l’atenció primària. A la vegada descriure els factors relacionats amb la SM i el seu abordatge per part del metge de família. Material i mètodes Es tracta d’un estudi descriptiu transversal d’una mostra de 293 individus seleccionats a partir del cens de 2006 de la província de Lleida. Pel que fa a l’objectiu principal, la prevalença de la SM, hi va haver una pèrdua no prevista en la determinació del colesterol-HDL en 9 individus. Per tant, la mostra final per aquest objectiu va ser de 284 persones. Amb una probabilitat d’error alfa de 0.05 (5%) tenim una precisió de 0.0486 (4.86%) per als 284 individus de la mostra. També, i a mesura que anaven apareixent publicacions sobre la SM i els diferents factors que n’influeixen, es van anar afegint en el full de recollida de dades les diferents preguntes, sobre tot, d’aspectes sociològics i conductals. Resultats 1-La prevalença de la SM a la província de Lleida: oSegons criteris de l’ATP-III és del 22.5%[17.7-27.4], o25.2% [17.4-33] en homes i 20.6%[14.7-26.8] en dones. oSegons criteris de l’IDF és del 34% [28.6-39.5], o40 % [31.2-48.8] en homes i 29.8% [22.8-36.7] en dones. oSegons criteris de l’AHA és del 31.3% [25.9-36.7], o37 % [28.3-45.6] en homes i 27.3% [20.5-34.1] en dones. oSegons criteris de l’IDF-R (PC de 94 cm en homes y 80 cm en dones) és del 36.27% [30.68-41.86]. Això representa un augment de la prevalença. o42.86% [35.31-50.41] en homes i 31.52% [23.17-39.86] en dones. 7 oSegons criteris de l’IDF-R (PC de 102 cm en homes y 88 cm en dones) és del 31.34%[25.94-36.73]. o 36.97% [29.61-44.34] en homes i 27.27% [19.27-35.27] en dones. 2- La prevalença dels diferents components de la SM en les persones amb SM segons criteris de l’ATP-III son: ·El 90.63% [83.48-97.77] presenta obesitat central. ·El 85.94% [77.42-94.45] presenta alteració de les xifres de tensió arterial. ·El 71.88% [60.86-82.89] presenta alteració dels nivells glucídics. ·El 51.56% [39.32-63.81] presenta alteració dels TG. ·Tan sols el 28.13% [17.11-39.14] té baixa les xifres de colesterol-HDL. 3-Un 63.4% de la població de la província de Lleida no compleix cap criteri de la SM, ni pels criteris de l’ATP-III, ni de l’IDF, ni de l’AHA. 4-La prevalença d’obesitat abdominal en població general ·Amb PC>o=102 cm en homes i >o=88 cm dones és del 44.7% [39.0-50.4]. Amb diferències significatives entre gènere. o35.2% [26.8-43.7] en homes i 51.5% [44.0-59.0] en dones. ·Amb PC>o=94 cm en homes y>o=80 cm en dones és del 70.6% [65.4-75.9]. Amb diferències significatives entre gènere. o63.9% [55.4-72.5] en homes i 75.4% [69.0-81.9] en dones. 5-La prevalença en població general d’obesitat per IMC>o=30 és del 27.99% [22.85- 33.13]. Sense diferències entre gènere. ·29.51% [21.42-37.6] en homes i ·26.90% [20.25-33.55] en dones. 6-Existeixen un 15.6% [11.4-19.8] d’obesos saludables, ·5% [1.1-8.9] homes i ·23.1% [16.7-29.4] dones. 7-Els tres components més prevalents de la SM, augment del PC, TA i glicèmia, presenten una alta sensibilitat, propera al 100%, i una moderada especificitat, aproximadament del 50%, com a criteri únic per fer el cribatge de la SM segons criteris de l’ATP-III. 8-Els tres components més prevalents de la SM, augment del PC, TA i glicèmia, presenten un risc atribuïble poblacional (RAP) marcat principalment per la freqüència d’aquests en la població. Més que per la seva associació a la SM, és a dir, pel seu RA. Així, el factor que al eliminar-lo suposaria un major descens de la SM en la població seria l’obesitat central, 18.76% [15.44-22.25], seguit de les xifres elevades de TA, 16.47% [12.84-20.29], i en tercer lloc les alteracions glucídiques, 14.03% [11.61- 16.82]. D’altra banda, els factors que més íntimament estan associats a la SM, pel seu RA, són les alteracions en la glucosa, en els TG i l’obesitat abdominal. 9-L’autopercepció de “pes inadequat” en les persones amb obesitat central i prehipertensió o HTA, classifica correctament com a SM segons criteris de l’ATP-III un 82.5% [72.9-92.1]. Sense necessitat de realitzar una analítica. 10-No hi ha diferències en quant a la prevalença de la SM entre l’àmbit urbà, semiurbà i el rural a la província de Lleida. 8 11-Únicament el 26% de la població presenta el colesterol-HDL de risc, és a dir <40 mgr/dl en homes i < 50 mgr/dl en dones. 12-Les persones amb SM presenten més MCV i un Risc Cardiovascular (RCV) major determinat per les cinc principals taules de risc: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM i Framingham-IMC. 13-En la nostra població la DM 2 es situa en el 10.92% [7.4-14.5]. 14-En la nostra població l’HTA és del 24.5% [19.6-29.5]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III entre els hipertensos és del 40% [30.63-49.37]. 15-La prediabetis en la nostra població és del 11.65% [10.09-18.83]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III en prediabètics és del 68.57% [53.19-83.95]. 16-La Malaltia Hepàtica No Alcoholica (MHNA) en la nostra població es situa en el 14.14% [10.13-18.15]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III entre els que presenten MHNA és del 82% [77.58-86.44]. 17-Determinants sociobiològics i conductals relacionats amb la SM: ·La prevalença de fumadors és del 24.23% [14.27-34.2] i d’exfumadors del 22.53% [12.45-32.6]. L’hàbit de fumar no influeix en la prevalença de la SM. ·La menopausa otorga un RR de 2.57 vegades més de presentar SM segons criteris de l’ATP-III. ·Les persones que s’autopercebeixen com a “pes inadequat” presenten significativament més prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III. ·Aproximadament la meitat de la nostra població, 49.83% [44.08-55.57] realitza exercici físic, >o= 150 min/semana. L’exercici físic no influeix en la prevalença de la SM, segons criteris de l’ATP-III. ·La meitat de la població, 51.34% [45.28-57.4], presenta un nivell d’estudis de batxiller. El fet d’haver realitzat >o= 8 anys d’estudis otorga una menor prevalença de SM, segons criteris de l’ATP-III. ·El consum d’alcohol en la nostra població és de 5 UB/semana, DE de 10.65. En els homes és de 9.67 UB/semana, DE de 14.17, i en les dones de 1.65 UB/semana, DE de 4.98. No hi ha diferència de consum respecte a la presència de la SM, segons criteris de l’ATP-III. Però sí és significatiu en els homes, siguin o no SM, un major consum d’alcohol que en les dones. Conclusions 1-La SM és moderadament prevalent a la província de Lleida, sense existir diferències entre l’àrea urbana, semiurbana i rural. Els seus components també ho són, excepte la prehipertensió i/o hipertensió i l’obesitat abdominal que estan en quasi la meitat de la població, amb diferències molt significatives en quant a gènere. Més de la meitat dels homes tenen alterades les xifres tensionals i més de la meitat de les dones son obeses abdominals. 2-L’obesitat abdominal acostuma a presentar-se amb la resta de components de la SM. En cas contrari, “obesitat saludable”, aquests son dones. 3-El cribatge de la SM en la nostra població es pot realitzar per l’edat, presència de prediabetis, xifres tensionals elevades i per l’obesitat abdominal. 9 4-La major eficiència per al metge de família en el cribatge de la SM és preguntar l’autopercepció respecte al pes en aquelles persones que presenten alteració de les xifres tensionals i son obeses abdominals, ja que si opinen que el seu pes és inadequat, un 82.5%, presentaran una SM. 5-La SM es veu continguda en la nostra població per la baixa prevalença de les alteracions glucídiques, prediabetis i DM 2, i de lípids, colesterol-HDL i TG. 6-Dels determinants sociobiològics i conductals que influeixen en la prevalença de la SM en la nostra població hem identificat la menopausa, l’autopercepció de pes inadequat i el nivell d’estudis realitzat. Paradoxalment no hem trobat relació amb l’hàbit tabàquic, l’exercici físic i el consum d’alcohol. / El Síndrome Metabólico (SM) en Lleida desde una perspectiva clínicoepidemiológica. Introducción Desde finales del siglo XX y hasta hoy de forma paralela al aumento de la esperanza de vida se ha producido un cambio importante en las principales causas de mortalidad. Durante estos años la Enfermedad cardiovascular (ECV) se ha convertido en la principal causa de muerte a nivel mundial. El Riesgo Cardiometabólico (RCM) representa la probabilidad de desarrollar Diabetes Mellitus tipo 2 (DM 2) o ECV atribuible a un grupo de factores de riesgo y marcadores, algunos modificables y otros no. Estos son los factores de riesgo clásicos, como el tabaquismo, colesterol-LDL alto, HTA e hiperglucemia, y los recientemente identificados factores de riesgo estrechamente relacionados con la obesidad abdominal: Resistencia a la Insulina (RI), colesterol-HDL bajo, triglicéridos (TG) altos y marcadores de inflamación. Consideramos al SM como el fenotipo de la persona que en un corto-medio plazo tiene altas probabilidades de presentar una ECV o de desarrollar DM 2. Es decir, el SM es la parte visible del paciente con un RCM alto. La variedad de definiciones del SM hace necesario estudiar su prevalencia de una forma multiperspectiva. Objetivo Conocer la prevalencia del SM en la provincia de Lleida según las definiciones clínicas que más se adaptan en el ámbito de la atención primaria. A la vez describir los factores relacionados con el SM y su abordaje por parte del médico de familia. Material y métodos Se trata de un estudio descriptivo transversal de una muestra de 293 individuos a partir del censo de 2006 de la provincia de Lleida. Para el objetivo principal que es la prevalencia del SM hubo una pérdida no prevista en la determinación del colesterol-HDL en 9 individuos. Por lo que la muestra final para el objetivo principal resultó de 284 personas. Con una probabilidad de error alfa de 0.05 (5%) tenemos una precisión de 0.0486 (4.86%) para 284 individuos en cuanto al objetivo principal de prevalencia de SM en la provincia de Lleida. También, y a medida que iban apareciendo publicaciones sobre SM y los diferentes factores que influyen en él, se añadieron al cuaderno de campo diferentes preguntas, sobre todo, de aspectos sociológicos y conductuales Resultados 1-La prevalencia del SM en la provincia de Lleida: oSegún criterios del ATP-III es del 22.5% [17.7-27.4], o 25.2% [17.4-33] en hombres y 20.6% [14.4-26.8] en mujeres. oSegún criterios de la IDF es del 34% [28.6-39.5], o 40% [31.2-48.8] en hombres y 29.8% [22.8-36.7] en mujeres. oSegún criterios de la AHA es del 31.3%[25.9-36.7], o 37% [28.3-45.6] en hombres y 27.3% [20.5-34.1] en mujeres. oSegún criterios de la IDF-R con un aumento de riesgo (PC de 94 cm en hombres y 80 cm en mujeres) es del 36.27% [30.68-41.86], o 42.86% [35.31-50.41] en hombres y 31.52% [23.17-39.86] en mujeres. 3 oSegún criterios de la IDF-R con aún un riesgo superior (PC de 102 cm en hombres y 88 cm en mujeres) es del 31.34%[25.94-36.73], o 36.97% [29.61-44.34] en hombres y 27.27% [19.27-35.27] en mujeres. 2-Los componentes del SM en las personas afectas de SM según criterios del ATP-III son: ·El 90.63% [83.48-97.77] presenta obesidad central. ·El 85.94% [77.42-94.45] presenta alteración de las cifras de TA. ·El 71.88% [60.86-82.89] presenta alteración de los niveles glucídicos. ·El 51.56% [39.32-63.81] presenta alteración de los TG. ·Tan solo el 28.13% [17.11-39.14] tiene bajo las cifras de colesterol-HDL. 3-Un 63.4% de la población de la provincia de Lleida no cumple ningún criterio de SM, ni por los criterios del ATP-III, ni de la IDF, ni de la AHA. 4-La prevalencia en población general de obesidad abdominal ·Con PC>o=102 cm en hombres y >o=88 cm mujeres es del 44.7% [39.0-50.4]. Con diferencias significativas entre género. o35.2% [26.8-43.7] en hombres y o51.5% [44.0-59.0] en mujeres. oCon PC>o=94 cm en hombres y>o=80 cm en mujeres es del 70.6% [65.4-75.9]. Con diferencias significativas entre género. o63.9% [55.4-72.5] en hombres y o75.4% [69.0-81.9] en mujeres. 5-La prevalencia en población general de obesidad por IMC>o=30 es del 27.99% [22.85-33.13]. Sin diferencias entre género. ·29.51% [21.42-37.6] en hombres y ·26.90% [20.25-33.55] en mujeres. 6-Existen un 15.6% [11.4-19.8] de obesos saludables, ·5% [1.1-8.9] hombres y ·23.1% [16.7-29.4] mujeres. 7-Los tres componentes más prevalentes del SM, aumento del PC, TA y glicemia, presentan una alta sensibilidad, cercana al 100%, y una mediana especificidad, aproximadamente del 50%, en cuanto a criterio único para el cribado del SM según criterios del ATP-III. 8- Los tres componentes más prevalentes del SM, según criterios del ATP-III, aumento del PC, TA y glicemia, presentan un RAP marcado principalmente por la frecuencia de estos en la población. Más que por su asociación al SM, es decir, por su RA. Así, el factor que al eliminarlo supondría un mayor descenso de SM en la población sería la obesidad central, 18.76% [15.44-22.25], seguido por las cifras elevadas de la TA, 16.47% [12.84-20.29], y en tercer lugar las alteraciones glucídicas, 14.03% [11.61-16.82]. Sin embargo, los factores que más íntimamente están asociados al SM, por su RA, son las alteraciones en la glucosa, en los TG y la obesidad central. 9-La autopercepción de “peso inadecuado” en las personas con obesidad central y pre- HTA o HTA clasifica correctamente como SM según criterios del ATP-III en un 82.5% [72.9-92.1]. Sin necesidad de realizar una analítica. 10-No hay diferencia en cuanto a prevalencia de SM entre el medio urbano, semiurbano y el rural en la provincia de Lleida. 4 11-Tan solo el 26% de la población presenta el colesterol-HDL de riesgo, es decir <40 mgr/dl en hombres y <50 mgr/dl en mujeres. 12-Las personas afectas de SM presentan más ECV y un Riesgo Cardiovascular (RCV) mayor determinado por las cinco principales tablas de riesgo: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM y Framingham-IMC. 13-En nuestra población la DM 2 se sitúa en el 10.92% [7.4-14.5]. 14-En nuestra población la HTA es del 24.57% [19.6-29.5]. La prevalencia de SM según criterios del ATP-III entre los hipertensos es del 40% [30.63-49.37]. 15-La prediabetes en nuestra población es del 11.65% [10.09-18.83]. La prevalencia de SM según criterios del ATP-III en prediabéticos es del 68.57% [53.19-83.95]. 16-La Enfermedad Hepática No Alcohólica (EHNA) en nuestra población se sitúa en el 14.14% [10.13-18.15]. La prevalencia de SM según criterios del ATP-III entre los que presentan EHNA es del 82% [77.58-86.44]. 17-Determinates socio-biológicos y conductuales relacionados con el SM: ·La prevalencia de fumadores es del 24.23% [14.27-34.2] y de ex fumadores del 22.53% [12.45-32.6]. El hábito de fumar no influye en la prevalencia de SM. ·La menopausia confiere un RR de 2.57 veces más de presentar SM según criterios del ATP-III. ·Las personas que se autoperciben como peso inadecuado presentan significativamente más prevalencia de SM según criterios del ATP-III. ·Aproximadamente la mitad de nuestra población, 49.83% [44.08-55.57] realiza ejercicio físico, >o=150 min/semana. El ejercicio físico no influye en la prevalencia de SM, según criterios del ATP-III. ·La mitad de la población, 51.34% [45.28-57.4], presenta un nivel de estudios de bachiller. El haber realizado >o=8 años de estudio confiere menor prevalencia de SM, según criterios del ATP-III. ·El consumo de alcohol en nuestra población es de 5 UB/semana, DE de 10.65. En los hombres de 9.67 UB/semana, DE de 14.17, y en las mujeres de 1.65 UB/semana, DE de 4.98. No hay diferencias de consumo respecto a la presencia de SM, según criterios del ATP-III. Pero sí es significativo en los hombres, sean o no SM, un consumo mayor de alcohol que las mujeres. Conclusiones 1-El SM es moderadamente prevalente en nuestra provincia de Lleida, sin existir diferencias entre el área urbana-semiurbana y rural. Sus componentes también lo son, excepto la prehipertensión y/o hipertensión y la obesidad abdominal que están en casi la mitad de la población, con diferencias muy significativas en cuanto a género. Más de la mitad de los hombres tienen alteradas las cifras tensionales y más de la mitad de las mujeres son obesas abdominales. 2-La obesidad abdominal suele presentarse junto con el resto de componentes del SM. En el caso contrario, “obeso saludable”, estos son mujeres. 3-El cribado de SM en nuestra población se puede realizar por la edad, presencia de prediabetes, cifras tensionales alteradas y por la obesidad abdominal. 5 4-La mayor rentabilidad para el médico de familia en el cribado del SM es preguntar la autopercepción respecto al peso en aquellas personas que presentan alteración de las cifras tensionales y son obesas abdominales, ya que si se perciben como peso inadecuado seguramente, 82.5%, presentaran un SM. 5-El SM queda contenido en nuestra población por la baja prevalencia de las alteraciones en los glúcidos, prediabetes y DM 2, y lípidos, colesterol-HDL y TG. 6-De los determinantes socio-biológicos y conductuales que influyen en la prevalencia del SM en nuestra población hemos identificado la menopausia, la autopercepción de peso inadecuado y el nivel de estudios realizados. Paradójicamente no hemos encontrado relación con el hábito tabáquico, el ejercicio físico y el consumo de alcohol. / Metabolic Syndrome (MS) in Lleida from a clinical and epidemiological perspective. Introduction Since the late twentieth century until today, in parallel to increased life expectancy there has been a dramatic change in the leading causes of mortality. During these years, cardiovascular disease (CVD) has become the leading cause of death worldwide. Cardiometabolic risk (CMR) represents the likelihood of developing diabetes mellitus type 2 (DM 2) or CVD attributable to a group of risk factors and markers, some modifiable and others not. These are classic risk factors such as smoking, high LDL cholesterol, hypertension and hyperglycemia, and the newly identified risk factors closely related to abdominal obesity, insulin resistance (IR), low HDL -cholesterol, triglycerides ( TG) and- high- inflammatory -markers. We consider the MS as the phenotype of the person who in a short-medium term is likely to have high CVD or develop type 2 diabetes mellitus. That is, the MS is the visible part of the patient with a high CMR. The variety of definitions of SM make necessary to study the prevalence from a multiperspective form. Objective Determine the prevalence of MS in the province of Lleida as clinical definitions which are most suited in the field of primary care. At the same time describe the factors associated with MS and its management by the family doctor. Material and methods This is a descriptive study of a sample of 293 individuals from the 2006 census of the province-of-Lleida. For the main objective is the prevalence of MS was a loss not covered by the determination of HDL cholesterol in 9 individuals. So the final sample for the main purpose was for 284 people. With an alpha error probability of 0.05 (5%) have an accuracy of 0.0486 (4.86%) for 284 individuals as the main objective of prevalence of MS in the province of Lleida. Also, and as they published about MS and the various factors that influence it, were added to the field notebook different questions, especially, sociological and behavioral aspects Results 1-The prevalence of MS in the province of Lleida: oAccording to ATP-III criteria is 22.5% [17.7-27.4] and 25.2% [17.4-33] in men and 20.6% [14.4-26.8] in women. oAccording to the IDF criteria was 34% [28.6-39.5] or 40% [31.2-48.8] in men and 29.8% [22.8-36.7] in women. oAccording to the AHA criteria is 31.3% [25.9-36.7] or 37% [28.3-45.6] in men and 27.3% [20.5-34.1] in women. 11 oAccording to the criteria of the IDF-R with an increased risk Waist Perimeter (WP) of 94 cm in men and 80 cm in women) is 36.27% [30.68-41.86] or 42.86% [35.31-50.41] in men and 31.52% [23.17-39.86] in women. oAccording to the criteria of the IDF-R with even higher risk (WP of 102 cm in men and 88 cm in women) is 31.34% [25.94-36.73] or 36.97% [29.61-44.34] in men and 27.27% [19.27-35.27] in women. 2-The components of metabolic syndrome in people suffering from MS according to ATP-III criteria are: oThe 90.63% [83.48-97.77] has central obesity. oThe 85.94% [77.42-94.45] has altered the numbers of Blood Pressure (BP). oThe 71.88% [60.86-82.89] has altered carbohydrate levels. oThe 51.56% [39.32-63.81] presents alteration of TG. oOnly 28.13% [17.11-39.14] has under-HDL cholesterol levels. 3-A 63.4% of the population of the province of Lleida does not meet any criteria of MS, or by ATP-III criteria, or the IDF, or the AHA. 4-The general population prevalence of abdominal obesity oWith WP> or = 102 cm in men and> or = 88 cm in women is 44.7% [39.0- 50.4]. With significant differences between gender. or 35.2% [26.8-43.7] in men and or 51.5% [44.0-59.0] in women. oWith WP > or = 94 cm in men and> or = 80 cm in women is 70.6% [65.4- 75.9]. With significant differences between gender. or 63.9% [55.4-72.5] in men and or 75.4% [69.0-81.9] in women. 5-The general population prevalence of obesity by BMI> or = 30 is 27.99% [22.85- 33.13]. No differences between genders. o29.51% [21.42-37.6] in men and o26.90% [20.25-33.55] in women. 6-There are 15.6% [11.4-19.8] in obese healthy o5% [1.1-8.9] and men o23.1% [16.7-29.4] women. 7-The three most prevalent components of MS, increased WP, BP and glucose, have high sensitivity, approaching 100% and a median specificity, approximately 50%, as a sole criterion for the screening of SM according to criteria ATP-III. 8 - The three most prevalent components of MS, according to ATP-III criteria, increased WP, BP and glucose, have a population attributable risk (PAR) mainly marked by the frequency of the population. Rather than its association with the SM, i.e. by attributable risk (AR). Thus, the factor that would eliminate a further decline of MS in the population would be central obesity, 18.76% [15.44-22.25], followed by high levels of TA, 16.47% [12.84-20.29], and thirdly: glucidic alterations, 14.03% [11.61-16.82]. However, the factors most closely associated with MS, by AR, are the alterations in glucose, triglycerides and central obesity. 9-The self-perception of "appropriate weight" in people with central obesity and prehypertension or hypertension correctly classified as MS according to ATP-III criteria to 82.5% [72.9-92.1]of people. Without any analysis 12 10-No differences found in prevalence of MS among urban, semi-urban and rural areas in the province of Lleida. 11-Only 26% of the population has risk-HDL cholesterol, i.e. <40 mg / dl in men and <50 mg / dl in women. 12-MS affected persons have more cardiovascular disease and increased cardiovascular risk determined by the five main tables of risk: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM and Framingham-IMC. 13-DM 2 prevalence is in our population 10.92% [7.4-14.5]. 14-Hypertension is in our population 24.57% [19.6-29.5]. The prevalence of MS according to ATP-III criteria among hypertensive patients is 40% [30.63-49.37]. 15-The prediabetes in our population is 11.65% [10.09-18.83].The prevalence of MS according to ATP-III criteria in prediabetic is 68.57% [53.19-83.95]. 16-No Alcoholic Liver Disease (NALD) in our population stood at 14.14% [10.13- 18.15]. The prevalence of MS according to ATP-III criteria among those with NALD was 82% [77.58-86.44]. 17-Determinate socio-biological and related behavioral MS: oThe prevalence of smokers was 24.23% [14.27-34.2] and 22.53% ex-smokers [12.45-32.6]. Smoking does not affect the prevalence of MS. oMenopause confers a RR of 2.57 times more MS present as ATP-III criteria. oPeople who perceive themselves as inadequate weight have significantly higher prevalence of MS according to ATP-III criteria. oAbout half of our population, 49.83% [44.08-55.57] performed physical exercise,> or = 150 min /week. Exercise does not affect the prevalence of MS, according to ATP-III criteria. oHalf of the population, 51.34% [45.28-57.4], has the high school level of education. Having done> or = 8 years of study gives a lower prevalence of MS, according to ATP-III criteria. oConsumption of alcohol in our population is 5 BU / week, SD of 10.65. 9.67 in men BU / week, SD of 14.17, and 1.65 in women BU / week, SD of 4.98. No differences in consumption for the presence of MS, according to ATP-III criteria. But it is significant in men, whether or not SM, higher alcohol consumption than women. Conclusions 1-MS is moderately prevalent in our province of Lleida, no differences between urban, semi-urban and rural scopes. Its components are as well moderately prevalent, except the prehypertension and/or hypertension and abdominal obesity with are in nearly half the population, with very significant differences in gender. More than half of men have altered the blood pressure and more than half of women with abdominal obesity 2-Abdominal obesity is often accompanied by other components of metabolic syndrome. In the opposite case of those considered “healthy fat”, they are mostly women. 3-The screening of MS in our population may be initiated by age, presence of prediabetes, altered blood pressure and abdominal obesity. 13 4-The best value for general practitioner screening MS is to ask about weight selfperception in those with alteration of blood pressure and abdominal obese, because if they perceive as inadequate weight probably, 82.5%, submit a MS. 5-The MS in our population is modulated by the low prevalence of alterations in carbohydrates, prediabetes and type 2 diabetes mellitus, and lipid, HDL-cholesterol and TG. 6-In the sociobiological and behavioral influence on the prevalence of MS in our population we have identified the menopause, the perception of inadequate weight and level of studies. Paradoxically we have not found any relationship with smoking, exercise and alcohol consumption.

Nuestro objetivo ha sido determinar el impacto del tratamiento antirretroviral de gran actividad (HAART) en el grupo de pacientes infectados por el virus de inmunodeficiencia adquirida (VIH) ingresados en el Hospital Clínic desde 1984 hasta el año 2000. Para ello, hemos preparado un estudio retrospectivo en el que los pacientes se han estratificado atendiendo a tres períodos diferentes, según el tipo de terapia disponible en cada caso: sin terapia (1984-1987), sin HAART (1988-1996)y con HAART (1997-2000). Hemos comparado la incidencia de infecciones oportunistas, de las neoplasias y la mortalidad en dichos periodos mediante el modelo de Poisson de estimación del "Incidence Rate Ratio" (IRR).

Mestre -- Escola Nacional de Saude Publica, Rio de Janeiro, 2002. / SAUDE PUBLICA.

Made available in DSpace on 2013-08-07T19:05:35Z (GMT). No. of bitstreams: 1 000398705-Texto+Completo-0.pdf: 778724 bytes, checksum: c4b0e318c79d4fef0ca689429b5a3f5c (MD5) Previous issue date: 2007 / Introduction: Studies which verify the badness of cigarette smoking have been widely diffused as a way to fight against this addiction. Even so, there is a large difficulty for cessation. The weight gain can be considered one of the factors resulted from the cessation. Polymorphism studies in the leptin receptor gene suggests an association of them to body composition and body fat mass; but this mechanism is not well defined yet when the variable smoking status is included. Objective: Verify an association between smoking status, body mass index and the LEPR Gln223Arg polymorphism. Methods: Seven hundred and forty two volunteers had been selected on the blood bank in Passo Fundo city, RS. The participants answered a questionnaire a sample of blood. After that, it have been done the DNA extraction, followed the polymerase chain reaction technique, and, for genotyping, the technique of restriction fragment length polymorphisms with restriction enzyme. For the analyses was used the Pearson qui-square test, with 5% of significance. Results: It has been checked a positive association between the LEPR Gln223Arg polymorphism, BMI and smoking status in obeses with the Arg/Arg genotype. It was not verify an association between the LEPR Gln223Arg polymorphism and BMI. It didn’t have an association between the LEPR Gln223Arg polymorphism and smoking status. Conclusion: These results suggests that in individuals with BMI higher or equal to 30 kg/m2, the distribution of tobaccoism comes in a diferent way according the LEPR Gln223Arg polymorphism, being the obeses with the Arg/Arg genotype the ones who have the highest proportion of smoking (P =. 03). / Introdução: Estudos comprovando os malefícios do fumo têm sido amplamente difundidos como forma de combate à adição. Mas existe grande dificuldade para sua cessação. Um dos fatores é o ganho de peso decorrente deste ato. Estudos de polimorfismos no gene do receptor da leptina sugerem a associação dos mesmos à composição corporal e à distribuição da gordura no corpo; mas tal mecanismo ainda não está bem definido quando a variável status tabágico é incluída. Objetivo: Verificar a associação entre status tabágico, IMC e o polimorfismo LEPR Gln223Arg. Métodos: Foram selecionados 742 voluntários no banco de sangue da cidade de Passo Fundo, RS. Os participantes respondiam a um questionário e coletava-se uma amostra de sangue. Após foi feita a extração do DNA, seguido da técnica de reação em cadeia da polimerase, e, para a genotipagem, a técnica de polimorfismos de tamanhos de fragmentos de restrição com endonuclease de restrição. Para as análises, utilizou-se o teste qui-quadrado de Pearson, com significância de 5%. Resultados: Foi constatada associação positiva entre o polimorfismo Gln223Arg do LEPR, IMC e status tabágico em obesos com o genótipo Arg/Arg. Não foi verificada associação entre o polimorfismo Gln223Arg do LEPR e IMC. Não houve associação entre o polimorfismo Gln223Arg do LEPR e status tabágico. Conclusão: Estes achados sugerem que nos indivíduos com IMC maior ou igual a 30 kg/m2, o tabagismo se distribui de forma diferente conforme o polimorfismo Gln223Arg do LEPR, sendo os obesos com o genótipo Arg/Arg os que tiveram maior proporção de fumantes (P =. 03).

Submitted by KEREN BASTOS VALEZI null (keren.valezi@hotmail.com) on 2017-12-18T18:47:58Z No. of bitstreams: 1 Dissertação de Mestrado Keren Valezi.pdf: 1447594 bytes, checksum: 988c2b1fc1fbd371daf1230457df1fa9 (MD5) / Approved for entry into archive by Luciana Pizzani null (luciana@btu.unesp.br) on 2017-12-19T14:03:37Z (GMT) No. of bitstreams: 1 valezi_kb_me-int.pdf: 1447594 bytes, checksum: 988c2b1fc1fbd371daf1230457df1fa9 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-12-19T14:03:37Z (GMT). No. of bitstreams: 1 valezi_kb_me-int.pdf: 1447594 bytes, checksum: 988c2b1fc1fbd371daf1230457df1fa9 (MD5) Previous issue date: 2017-11-01 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / A leishmaniose é uma doença antropozoonótica causada pelo protozoário do gênero Leishmania. Ele apresenta três formas clínicas, conhecidas como leishmaniose visceral, leishmaniose cutânea e leishmaniose mucocutânea. A leishmaniose visceral afeta dois milhões de indivíduos anualmente no mundo. Os fato res genéticos envolvidos na interação hospedeiro - parasita foram associados ao desfecho clínico da doença. Este estudo investigou pela primeira vez a associação de polimorfismos nos genes candidatos IL10, NOD2 e TLR1 com leishmaniose visceral na população b rasileira. Para isso, escolhemos três marcadores anteriormente associados a infecções causadas por parasitas intracelulares na população brasileira. Nós genotipificamos 135 pacientes e 380 controles saudáveis. A presença do alelo G do rs4833095 no gene TLR 1 foi fortemente associada à susceptibilidade a esta doença: análise do alelo G (OR 2.04; IC 1.22 - 3.39; p - value 0.0061); Análise do genótipo GG (OR 3,87; 95 %IC 1,85 - 8,08, p - valor 0,0003); Análise de portadores de G (OR 2,5; 95 %IC 1,33 - 5,00; valor p 0,0047) . Para o gene NOD2, também encontramos uma associação para o genótipo AA (OR 2.07 95 %IC 1.05 - 4.05, p - value 0.0335) do polimorfismo rs8057341. Finalmente, poderíamos confirmar a associação do marcador rs1800871 na região promotora do gene IL10 com susceptib ilidade à leishmaniose visceral, para o genótipo TT (OR 2,34; CI 95 %IC 1,11 - 4,94 p - value 0,0245). Conclusão. Nossos dados demonstram pela primeira vez a associação desses genes candidatos com leishmaniose visceral na população brasileira, colocando esses ma rcadores como candidatos fortes na composição de futuros painéis genéticos para prever o risco de infecções na população brasileira e para estudos de meta - análise em visceral leishmaniose / 193614-1

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / A presente tese engloba dois manuscritos que abordam o tema Consumo alimentar em mulheres, desenvolvidos através da análise de duas pesquisas realizadas no Município do Rio de Janeiro, em 1995 e 2005. Trata-se do primeiro estudo brasileiro de base populacional que avalia a tendência de consumo utilizando dados individuais de consumo alimentar. O grupo específico analisado: mulheres com 35 anos ou mais de idade, apresenta as maiores prevalências de obesidade. O primeiro manuscrito intitulado Ten-year increase in the prevalence of obesity among Brazilian women was associated to reduction of fat intake mainly among the less educated aborda a prevalência da obesidade e consumo de energia e macronutrientes. Os resultados indicam importante aumento da prevalência de obesidade (16% para 24%) acompanhada de aumento significativo do consumo calórico e redução da ingestão de lipídios e colesterol. Na pesquisa mais recente a associação negativa entre educação e obesidade foi de maior magnitude e a renda deixou de associar-se a prevalência de obesidade. O segundo manuscrito intitulado Mudanças no consumo de alimentos entre mulheres do Município do Rio de Janeiro, de 1995 a 2005 avaliou o consumo de alimentos, incluindo os de alta densidade energética, e grupos de alimentos nos dois momentos, incluindo a avaliação das diferenças de consumo segundo escolaridade. A análise do consumo mostrou aumento do consumo de alimentos calóricos como doces, biscoitos e lingüiça e redução de importantes grupos de alimentos como frutas, leite, feijão, raízes e tubérculos e carnes no período de dez anos. As mulheres com maior escolaridade apresentaram maior redução de consumo de carnes e frutas e não apresentaram redução de peixes e derivados do leite. Adicionalmente, participei como co-autora em um artigo, também baseado na pesquisa mais recente, que avaliou a associação entre o uso de remédios/chás para emagrecer e a concentração sérica do hormônio estimulador da tireóide (TSH), intitulado TSH levels associated with slimming pill use in a population based study of Brazilian women. Essa análise mostrou alta prevalência de uso dessas substâncias e revelaram que os teores séricos de TSH foram significativamente menores entre as usuárias de remédios/chás para emagrecer. / This thesis includes two manuscripts that address the theme "Food intake in women", based on two surveys conducted in Rio de Janeiro in 1995 and in 2005. This is the first Brazilian population-based study assessing changes in individual intake. The group of women 35 or older has the greatest risk of obesity. The first manuscript entitled "Ten-year increase in the prevalence of obesity among Brazilian women was associated to reduction of fat intake mainly among the less educated" refers to the prevalence of obesity and consumption of energy and macronutrients and it found a statistically significant increase in the prevalence of obesity (16% to 24%) and a significant increase in energy intake, and reduced intake of fat and cholesterol. In 2005, the most recent survey, a stronger negative association between education and obesity was found compared to the 1995 survey, and income was no longer associated with obesity. The second manuscript: "Trends in food intake among women of the city of Rio de Janeiro from 1995 to 2005" evaluated the overall change in the intake of high energy density foods and food groups and also includes analysis of intake stratified by schooling. An increased intake of high in energy density such as sweets, cookies and sausage and reduction of fruits, milk, beans, roots and potatoes, and meat in the period of ten years. More educated women had not reduction in fish and dairy and higher reduction in fruit and meat intake. Furthermore, it was also evaluated in the 2005 survey the association between the slimming pill and serum concentration of thyroid stimulating hormone (TSH), "TSH levels associated with slimming pill use in a population based study of Brazilian women." This analysis showed high prevalence of use of these substances and showed that the levels of serum TSH were significantly lower among users of slimming pills.

Submitted by Automa??o e Estat?stica (sst@bczm.ufrn.br) on 2018-01-16T17:11:33Z No. of bitstreams: 1 TenilleKarinannaDeMoraisPaivaMoura_DISSERT.pdf: 1095126 bytes, checksum: 89507340e1752723b995becdaa5d8f66 (MD5) / Approved for entry into archive by Arlan Eloi Leite Silva (eloihistoriador@yahoo.com.br) on 2018-01-19T14:29:10Z (GMT) No. of bitstreams: 1 TenilleKarinannaDeMoraisPaivaMoura_DISSERT.pdf: 1095126 bytes, checksum: 89507340e1752723b995becdaa5d8f66 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-01-19T14:29:10Z (GMT). No. of bitstreams: 1 TenilleKarinannaDeMoraisPaivaMoura_DISSERT.pdf: 1095126 bytes, checksum: 89507340e1752723b995becdaa5d8f66 (MD5) Previous issue date: 2017-08-05 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior (CAPES) / As infec??es oportunistas s?o reconhecidas como uma das complica??es mais comuns em pacientes imunocomprometidos, incluindo aqueles que s?o infectados pelo HIV, os quais est?o em maior risco de doen?a cr?nica e debilitante. Nesse contexto, dois cocc?deos intestinais, Cryptosporidium spp. e Cystoisospora spp., acometem pacientes HIV/AIDS e induzem quadros graves de diarreia e/ou um hist?rico de diarreia alternadamente com um intervalo assintom?tico. Portanto, o objetivo deste estudo foi avaliar a frequ?ncia de Cryptosporidium spp. e Cystoisospora spp. em pacientes internados com HIV/AIDS no Hospital Giselda Trigueiro, no per?odo de novembro de 2015 a mar?o de 2017. Neste estudo foi aplicado question?rio s?cio-econ?mico, feita consulta dos prontu?rios, e tamb?m foram colhidas 72 amostras fecais para investiga??o parasitol?gica pelos m?todos de concentra??o de Seather, Ritchie e Colora??o Ziehl-Neelsen modificado; bem como, detec??o de coproant?geno de Cryptosporidium spp. utilizando o ensaio imunoenzim?tico (ELISA). A amostra foi composta de 75% de homens e 25% de mulheres com idade variando entre 20 e 80 anos. A frequ?ncia de Cryptosporidium spp foi de 2,2%, atrav?s do ensaio imunoenzim?tico, e de Cystoisospora spp. foi de 6,9%, atrav?s dos m?todos de Ritchie e colora??o Zeehl-Neelsen modificado. Todos os pacientes faziam uso de Sulfametaxol e Trimetoprim e apresentavam no momento da coleta um quadro cl?nico de diarr?ia. Entre os pacientes positivos para estes cocc?deos, a contagem de linf?citos T CD4+ foi abaixo de 200 c?lulas/mm3 de sangue. / Opportunistic infections are recognized as one of the most common complications in immunocompromised patients, including those who are infected with HIV, who are at increased risk of chronic and illness.In this context, two intestinal coccidians, Cryptosporidium spp. and Cystoisospora spp., affect HIV / AIDS patients and induce severe diarrhea and / or a history of diarrhea alternately with an asymptomatic interval. Therefore, the objective of this study was to evaluate the frequency of Cryptosporidium spp. and Cystoisospora spp. in patients hospitalized with HIV/AIDS at the Hospital Giselda Trigueiro, between 2015 and 2017. In this study, a socioeconomic questionnaire was applied, and 72 fecal samples were collected for parasitological investigation using the methods of Seather, Ritchie and Modified Ziehl-Neelsen staining; as well as, detection of Cryptosporidium spp. coproantigen by enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA). The sample consisted of 75% of men and 25% of women with ages ranging from 20 to 80 years. The frequency of Cryptosporidium spp. was 2.2%, through the immunoenzymatic assay, and Cystoisospora spp. was 6.9%, using Richie's methods and modified Ziehl-Neelsen staining. All patients used trimethoprim-sulfamethoxazole and presented diarrhea at the time of collection. Among the positive patients for these coccidians, the CD4 + T lymphocyte count was below 200 cells/mm3 of blood.

Orientador: Irma de Godoy / Resumo: A Organização Mundial de Saúde (WHO) estima que haja cerca de 1100000 tabagistas, representando um terço da população mundial aproximadamente. As pesquisas mostram que o tabagismo é a principal causa prevenível de mortalidade nos países desenvolvidos. Os objetivos deste trabalho foram verificar a prevalência do hábito de fumar e identificar os sintomas respiratórios entre o corpo discente, docente e técnico-administrativo do Campus de Botucatu/Unesp. O estudo englobou as unidades do campus, discriminadas em Administração Geral e Unidades Universitárias (IB, FM, FMVZ e FCA), bem como os Cursos de Graduação relacionados (Biologia, Medicina, Enfermagem, Medicina Veterinária, Zootecnia, Engenharia Agronômica e Florestal). O instrumento utilizado para coleta dos dados foi o questionário da ATS-DLD, 78, adaptado à população local. Três mil e noventa indivíduos participaram da pesquisa, subdivididos em 1008 discentes, 302 docentes, 1673 servidores e 107 classificados como outros. A classificação da população de acordo com o hábito de fumar revelou 21,4% de fumantes, 15,9% de ex-fumantes e 62,7% de não fumantes. A variável sexo não apresentou diferença de proporção entre os fumantes. A maioria dos tabagistas consumia de meio a um maço diariamente, utilizava cigarro com filtro, tragava constantemente a fumaça e iniciou no hábito entre 11 e 21 anos. Os estados de estresse e as reuniões sociais foram as situações mais relacionadas ao tabagismo. Sintomas como tosse, catarro e chiado foram mais freqüentes entre os fumantes, ao passo que a falta de ar, entre os não fumantes. A maior proporção de tabagistas ocorreu entre indivíduos com graus de escolaridade primário e secundário incompleto, mais especificamente entre os servidores... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: The World Health Organization (WHO) estimates that there are about 1100 million smokers, representing approximately one third of the world population. Smoking remains the leading cause of preventable mortality in developed countries. This study was designed to verify the smoking habit prevalence and identify smoking-related respiratory symptoms among the students, teachers and technical-administrative employees of the Campus from Botucatu/UNESP. The study involved all Units of the Campus, including the Courses of Biology, Medicine, Nursing, Veterinary, Zootechny, Agronomy and Forestry Engineering. Modified ATS-DLD questionnaire, 78 was the instrument used to collect the data. Three thousand ninety individuals answered the questionnaire: 1008 students, 302 teachers, 1673 employees and 107 classified as others. According to the smoking habit 21,4% were smokers, 15,9% ex-smokers and 62,7% no-smokers. The proportion of smoking between males and females was not statiscally different. The majority of the smokers was between 11 and 21 years old when started the habit, consumed a half to one pack daily, used filter cigarette and inhaled the smoke. Stress and social meetings were the most probable situations to trigger the smoking. Symptoms as coughing, expectoration and wheezes were more frequent among the smokers and dyspnea, among no-smokers. The higher proportion of smokers occurred among individuals with lower degree of formal education, more specifically among the technical-administrative employees. Among undergraduates there was a tendency for a higher proportion of smokers... (Complete abstract click electronic access below) / Mestre