A avaliação facial no contexto ortodôntico frente ao diagnóstico, a elaboração de planos de tratamento e a avaliação de prognóstico torna-se indispensável. O entendimento do padrão de crescimento facial representa ser possível propor as metas terapêuticas aceitáveis para cada indivíduo. O presente trabalho objetivou identificar a prevalência de determinados padrões faciais e das más oclusões e posteriormente correlacioná-los entre si, em duas escolas distintas, uma escola particular e uma escola pública, na cidade de Bauru - SP. Os sujeitos da amostra foram selecionados por conveniência levando-se em consideração o critério de inclusão para o estudo, cujos indivíduos não poderiam ter sido ou estar sendo submetido a tratamento ortodôntico. Para tanto, foi realizada uma entrevista/anamnese com os alunos das 2 escolas de Ensino Fundamental, que cursavam de 1ª a 4ª série. Após selecionados, tais sujeitos foram divididos em dois grupos, de acordo com a escola que cursavam, e fotografados nas vistas extrabucais e intrabucais, sendo três e cinco fotos, respectivamente, e estas fotografias avaliadas por três examinadores. Os sujeitos foram determinados em tipos de padrão de crescimento facial segundo a classificação proposta por Capelozza (2004), através do exame das fotografias extrabucais de frente e de perfil. Também se verificou a presença das más oclusões no plano sagital pela classificação de Angle e as demais alterações no sentido transversal e vertical por meio das fotografias intrabucais. A avaliação dos examinadores foi submetida à análise estatística descritiva e comparativa (teste quiquadrado), além de exames intra e inter-examinadores (teste Kappa). Os resultados apontaram maior prevalência de padrão facial I e má oclusão de classe I para ambas as escolas, porém na escola particular apresentou-se seguida da classe II e na escola pública, da classe III de Angle. O padrão de crescimento facial não esteve relacionado diretamente a diferença entre as escolas, mas indiretamente devido à distribuição étnica dentro da amostra de cada uma. Já as más oclusões dentárias tendem a serem maiores na escola pública, com suposta dependência da perda dentária precoce, aceita como quebra da seqüência de irrupção ou perda dentária por outros motivos. / The Facial Evaluation in the orthodontics context facing the diagnosis, the elaboration of treatment plans and prognostics evaluation is essential. The understanding of the pattern of facial growth represents to be possible to propose acceptable therapeutic goals for each and every individual. The present work aimed to identify the prevalence of certain facial patterns of malocclusion and later on to relate them among themselves, in two distinct schools, a private and a public one, in the city of Bauru - SP. The subjects of the sample have been selected by convenience considering the inclusion criteria for the study, which individuals could not have been or be subjected to orthodontics treatment. For that, it has been conducted an interview with the students of the 2 elementary schools, who were from the 1st to 4th grades. After being selected, such subjects have been divided in two groups, according to the school where they studied, and pictures of the extrabucal and intrabucal ways have been taken being three and five pictures, respectively, and three examiners have analyzed these pictures. The subjects then have been determined in types of the facial growth according to the classification, which was proposed by Capelozza (2004), through the examination of the front view and side view of the extrabucal photographs. It also has been verified the presence of malocclusion in the saggital plan through the Angle´s classification and the other alterations in the transversal and vertical direction through the intrabucal pictures. The evaluations of the examiners have been submitted to statistic descriptive and comparative analysis (qui-squared test), besides the intra and inter - examiners tests (Kappa test). The results have pointed to a greater prevalence of the facial pattern I and class I malocclusion for both schools, however in the private school it has been noticed followed by the class II and in the public school by the Angle\'s class III. The pattern of facial growth has not been directly related to the differences between the schools, but indirectly due to the ethnic distribution inside the sample of each one. As for the dental malocclusions, they tend to be greater in the public school with the supposed dependency on the early dental loss, it is acceptable as the interruption of the sequence the either the irruption or the loss of teeth by any other reasons.

Este trabalho foi realizado com o escopo de determinar a ocorrência de infecção leptospirótica em gatos, utilizando-se tanto da pesquisa de anticorpos específicos como de tentativas de isolamento e demonstração do agente a partir de fragmentos de rins destes espécimen. Visou-se, também, estudar aspectos clínico-laboratoriais, bacteriológicos e epidemiológicos da leptospirose felina, pela inoculação de gatos adultos com cepas autóctones, patogênicas, de L interrogans. Utilizando-se da reação de soroaglutinação microscópica, tendo como antígenos 18 sorotipos representativos de 17 sorogrupos de Leptospira, obteve-se, dentre as 172 amostras séricas examinadas, 22 sororeagentes (12,8 por cento ), com título >= 100. A maior frequência de soropositividade demonstrada foi para o sorotipo pomona. Não se observaram diferenças estatisticamente significantes (ao nível de = 0,05) com relação ao sexo, todavia, através da análise estatística (ao nível de = 0,05, demonstrou-se que a frequência da infecção é maior nos felinos adultos. Nas 172 amostras de pares de rins submetidas à cultura em meio de Fletcher, não se obteve êxito no isolamento do agente. Ademais, não se demonstrou a presença de leptospira em cortes de rins dos animais sororeagentes através da impregnação argêntica, segundo a técnica de Warthin-Starry. Após a inoculação, por via subcutânea, de 5 animais com cepa do sorotipo icteroharmorrhagiae (R-192) e de outros 5 com cepa do sorotipo canicola (CCZ-8), estes gatos ficaram sob observação durante um per1odo de 8 a 12 semanas. Em nenhum deles se manifestou qualquer alteração do estado de higidez, do quadro hemático e nos exames de urina realizados. Foram detectadas aglutininas antileptospira em 90 por cento dos animais inoculados, entre a 1ª e a 6ª semanas a contar da inoculação. Dos 9 animais que se soroconverteram, 8 permaneceram soropositivos durante 8 a 12 semanas. Apenas os animais inoculados com o sorotipo canicola eliminaram leptospiras pela urina, iniciando-se a leptospirúria entre a 2a e 4a semanas da inoculação e as sim persistinto por 2 a 8 semanas. Não se obteve nenhuma hemocultura ou nefrocultura positiva e nem se pôde demonstrar a presença de leptospiras no parênquina renal dos 10 anmais inoculados. / The occurrence of leptospiral infection in cats was determined through the detection of specific antibodies based on the results of microscopic agglutination test and the attempts of isolation and histological demonstration of leptospires from the kidneys of these animals. Clinical, laboratorial and epidemiological aspects of experimental feline leptospirosis were also studied; for this purpose, adult cats were inoculated with patogenic autochthonal strains of Leptospira interrogans. Of 172 serum samples examined by microscopic agglutination test, 22 (12,8 per cent ) were positive with titers >= 100. The most frequent serovar was pomona. In relation to the sex, statistical significant differences (level of ~ = O, 05) were not seen; however the age distribution showed that feline leptospirosis is more frequent in adult cats. The attempts for isolation and de monstration of L· interrogans from renal parenchyma either by culture or Warthin-Starry technics were unsuccessfull. Ten adult cats of mixed breed and both sexes were used for experimental infection. Five animals were inoculated subcutaneously, with serovar icterohaemorrhagiae (R-192) and other five with serovar canicola (CCZ-8) by the same route. The clinical and laboratorial findings presented no alterations in the inoculated animals. Antileptospiral agglutinins were detected in 90 per cent of the infected cats between 1st and 6th week after inoculation. From 9 cats with leptospiral agglutinins, 8 persisted seropositive for 8 to 12 weeks. The elimination of leptospires through urine was observed only in the animals infected with serovar canicola, begining 2 to 4 weeks after inoculation and lasting for 2 to 8 weeks. The hemoculture as well the kidney cultures from inoculated cats were also unsuccessfull.

Com o objetivo de determinar a freqüência dos auto-anticorpos antinucleares e suas associações com manifestações clínico-laboratoriais e entre si, no Lúpus Eritematoso Sistêmico (LES), foi elaborado o presente estudo numa população de 120 pacientes do Rio Grande do Sul. / In arder to determine the frequency of antinuclear autoantibodies, their relationships between themselves and with different clinical and laboratory features, 120 patients with Systemic Lupus Rrytbematosus (SLE) from the state of Rio Grande do Sul were studied.

No description available.

Streptococcus pyogenes és un patogen humà responsable d'un ampli ventall d'infeccions que varien des d'infeccions superficials com faringitis i impetigen a formes sistèmiques greus com fascitis necrosant (FN) i síndrome del xoc tòxic estreptocòccic (SSTS). El ressorgiment i persistència de formes invasives greus descrit des de mitjans dels anys 1980 ha motivat una intensa recerca sobre els aspectes epidemiològics, microbiològics i clínics d'aquestes infeccions. S'ha realitzat un estudi retrospectiu de base hospitalària que inclou 126 soques de S. pyogenes (27 procedents d'infeccions invasives i 99 d'infeccions no invasives) aïllades entre gener de 1999 i juny de 2003. Les soques de S. pyogenes es van caracteritzar en base a la distribució de tipus i subtipus emm i els perfils genètics de superantígens (SAgs) (speA-C, speF-J, speL, speM, ssa i smeZ). Tanmateix, es va determinar la prevalença i els mecanismes de resistència a macròlids, tetraciclina i levofloxacino. Les formes clíniques més freqüents d'infecció invasiva van ser les infeccions de la pell i teixits tous (40,7%). La SSTS es va registrar en quatre (14,8%) dels casos invasius i es va associar a FN en la meitat dels casos. La majoria dels pacients afectats de quadres invasius eren adults, en particular d'edat avançada i de mitjana edat, i una elevada proporció presentaven factors predisposants, destacant l'alteració de la barrera cutània, la infecció per HIV, l'ús de drogues per via parenteral, i les neoplàsies. En la col·lecció de 126 soques analitzada es van identificar un total de 29 tipus emm amb una distribució encapçalada pel tipus emm1 (17,5%), seguit d'emm3 (8,7%), emm4 (8,7%), emm12 (7,1%), emm28 (7,1%), emm11 (6,3%) i emm77 (6,3%). Aquests set tipus van constituir el 61,9% del total de soques. No es van observar diferències significatives en la distribució de tipus emm entre soques aïllades d'infeccions invasives i no invasives amb l'única excepció del tipus poc freqüent emm25 que es va trobar associat a infeccions invasives en addictes a drogues per via parenteral. Es va trobar una forta correlació entre el patró de SAgs i el tipus emm independentment del tipus d'infecció. La resistència a eritromicina va mostrar un increment anual progressiu del 16,6% (1999) al 38,8% (2003) i va estar causada per soques pertanyents a 11 tipus emm. Les soques mef(A) positives dels tipus emm4, emm12 i emm75 i erm(B) positives dels tipus emm11 i emm25 constituïren el 80% de les soques resistents. La freqüència de resistència a tetraciclina va fluctuar durant el període estudiat (màxim 34,6% el 2002 i mínim 15,8% el 2001) i va ser superior en les soques resistents a eritromicina que en les soques sensibles (42,8% vs 18,7%). En les soques resistents a tetraciclina el gen tet(M) va ser el predominant i es va trobar en soques pertanyents a 14 tipus emm, mentre que el gen tet(O) només es va trobar en soques emm77. No es van observar diferències significatives en la prevalença de resistència a eritromicina ni a tetraciclina en el grup invasiu respecte del no invasiu. La prevalença de resistència a levofloxacino fou del 3,2%, incloent quatre soques amb sensibilitat reduïda o resistència intermèdia (CIM 2-4 µg/ml) i dues soques amb resistència d'alt nivell (CIM >32 µg/ml). La resistència de baix nivell es va associar a substitucions únicament en ParC (Ser80Pro, Ser79Ala, Ser79Phe i Ala121Val), mentre que la resistència d'alt nivell es va relacionar amb mutacions en ParC (Ser79Phe i Ala121Val) i GyrA (Ser81Tyr). / Streptococcus pyogenes (GAS) is a human pathogen responsible for a wide array of infections, ranging from pharyngitis and impetigo to severe invasive infections such as necrotizing fasciitis (NF) and streptococcal toxic shock syndrome (STSS). The resurgence and persistence of severe forms of GAS diseases reported since the mid 1980s have motivated intensive research on epidemiological, microbiological and clinical aspects of these diseases. A retrospective hospital-based study was conducted including 126 GAS isolates (27 from invasive infections and 99 from non-invasive infections) collected from January 1999 to June 2003. GAS isolates were characterized by emm type and subtype and superantigen (SAg) gene profile (speA-C, speF-J, speL, speM, ssa and smeZ). The prevalence and mechanisms of macrolide, tetracycline and levofloxacin resistance were also determined. The most common clinical presentations of invasive cases were skin and soft-tissue infections (40.7%). SSTS occurred in four cases (14.8%) and was associated to NF in half of the cases. Most invasive cases were found in adults, in particular among the elderly and the middle-aged, and a large proportion had underlying conditions, the most frequent being skin lesions, HIV infection, injection drug use, and malignancy. A total of 29 emm types were identified among the 126 isolates; the most prevalent were emm1 (17.5 %), followed by emm3 (8.7 %), emm4 (8.7 %), emm12 (7.1 %), emm28 (7.1 %), emm11 (6.3 %) and emm77 (6.3 %). These seven emm types accounted for 61.9 % of isolates. There were no differences in the emm type distribution between invasive and non-invasive infections, except for emm25 isolates, which were associated with invasive infections in injecting drug users. The SAg gene profiles were closely associated with the emm type and were independent of the disease type. The prevalence of erythromycin resistance showed an annual progressive increase from 16.6% (1999) to 38.8% (2003) and was caused by isolates belonging to 11 emm types. mef(A)-positive emm types 4, 12 and 75, and erm(B)-positive emm types 11 and 25 were responsible for up to 80% of the erythromycin-resistant isolates. The prevalence of tetracycline resistance fluctuated over the period studied (maximum 34.6% in 2002 and minimum 15.8% in 2001) and was higher in erythromycin-resistant isolates than in susceptible isolates (42.8% vs 18.7%). Among the tetracycline-resistant isolates, the tet(M) determinant was the most prevalent and was distributed in isolates belonging to 14 emm types, whereas tet(O) was only found in emm77 isolates. No significant differences in resistance rates to erythromycin or tetracycline were found between invasive and non-invasive isolates. The rate of resistance to levofloxacin was 3.2%, encompassing four isolates with reduced susceptibility or intermediate resistance (MIC 2-4 µg/ml) and two isolates with a high level of resistance (MIC >32 µg/ml). Low-level resistance was associated with alterations in ParC (Ser80Pro, Ser79Ala, Ser79Phe and Ala121Val), while high-level resistance was associated with alterations involving both ParC (Ser79Phe and Ala121Val) and GyrA (Ser81Tyr).

A mesura que l'esperança de vida augmenta, augmenta la incidència i prevalença dels malalts grans amb càncer. El càncer de pulmó està associat amb l'edat(1). Malgrat que quasi la meitat dels nous casos es donen en gent gran, baix és el percentatge de malalts grans inclòs en assaig clínic(2). La principal característica de l'envelliment és la seva heterogeneïtat. Per identificar millor el malalt gran, la geriatria ha desenvolupat eines d'aproximació a la població gran. Aquestes s'anomenen avaluació geriàtrica global(CGA). La CGA contribueix amb l'oncologia aportant informació addicional, que permet estratificar els malalts en funció del seu risc de deteriorament funcional front a situacions d'estrès, com ara una neoplàsia(2). Detecta aquells malalts que es beneficiarien d'una intervenció geriàtrica prèvia a una intervenció/tractament oncològic(2-4). L'ús de la CGA en oncologia és molt limitat. Per tal de descriure la població gran amb càncer de pulmó de la nostra consulta, apliquem de manera prospectiva instruments d'avaluació geriàtrica. L'objectiu del treball va ser la implementació d'aquestes eines en la pràctica diària. Es tracta d'un estudi epidemiològic descriptiu del malalt gran amb càncer de pulmó del Departament 14.Resultats: de Gener de 2006 a Febrer del 2008, 83 malalts van ser avaluats prospectivament. El 97,6% eren homes, amb una mitjana d'edat de 77 anys (70-91). El 96,4% tenien història de tabaquisme; 72,5% exfumadors. La relació entre hàbit tabàquic i supervivència va mostrar tendència a la significació estadística. El tabaquisme es va relacionar significativament amb la histologia. Un 21,7% tenien antecedents d'altres neoplàsies i forta història de tabaquisme a la família. L'estadi es va relacionar amb la supervivència. El 61,3% tenien histologia epidermoide, relacionada significativament amb la supervivència. 84% estaven simptomàtics al diagnòstic. Alguns dels símptomes es van relacionar amb la supervivència. El 70% presentaven PS 0-1 al diagnòstic, associat significativament amb la supervivència. Pel que fa a les variables geriàtriques, els malalts van presentar un ampli espectre de dependències en ADL i IADL. El 51,8% eren independents per ADL mentre sòls el 30,1% ho era per IADL. Destaca comorbiditat elevada, no relacionada amb la supervivència. El 26,4% tenien criteris de demència i 31,3% de depressió. El 41,4% pèrdua de pes al diagnòstic i 34,9% albúmina baixa. Els malalts presentaven un fort recolzament social, per part de la família. Un 48,2% tenia algun síndrome geriàtric i el 72,3% complia criteris de fragilitat. Respecte la informació, el 73,5% dels malalts sol·licitava informació activa. Un 56,6% acceptaria com a objectiu del tractament l'augment de la supervivència. En el moment de l'anàlisi, el 70,1% dels malalts havien mort. La supervivència global fou de 326 dies. La principal causa de mort fou la progressió tumoral. Els factors relacionats amb la supervivència foren principalment els tumorals: estadi (p<0,001), PS (p:0,0003), histologia escamós (p:0,003), alguns símptomes al diagnòstic (pèrdua de pes; astènia, anorèxia, dolor) (p<0,05). Alguns dels paràmetres geriàtrics es van relacionar significativament amb la supervivència: IADL (p<0,001), demència (p:0,02), depressió (p:0,0006), deliri (p:0,04) incontinència (p:0,04). Els criteris de fragilitat o la comorbiditat no es van relacionar amb la supervivència. Cap d'aquests paràmetres estava relacionat de manera significativa amb l'edat. L'edat no es va relacionar amb la supervivència.Conclusions: l'aplicació d'una aproximació geriàtrica és factible en la pràctica diària. Aquesta, aporta informació addicional, no detectada per l'avaluació oncològica. Tot i que alguns paràmetres de l'envelliment es van relacionar amb pitjor supervivència; el mal pronòstic del càncer de pulmó va ser superior al pronòstic intrínsec a l'envelliment. La principal causa de mort en el malalt gran amb càncer de pulmó del nostre treball fou la tumoral. La col·laboració conjunta de la geriatria i l'oncologia ens ha d'ajudar a optimitzar la balança risc/benefici en el tractament d'aquesta població heterogènia. / As a result of an increasing life expectancy, incidence and prevalence of elderly cancer patients rises. Lung cancer is one of the most elderly related neoplasms. Despite almost 50% of new diagnoses of lung cancer occur in the elderly; elderly are underrepresented at clinical trials. Aging is a highly individualized process and all the changes that occur cannot be predicted on the basis of chronological age. A much more thorough method, such a comprehensive geriatric assessment (CGA), has been developed by geriatricians to be used when evaluating elderly cancer patients. The CGA has the ability to detect health problems in elderly patients, helping oncologist. It can identify patients that potentially benefit from an extensive evaluation. CGA use in oncology is limited; the best form of CGA for cancer patients remains to be defined. To describe oncology and geriatric profile of elderly lung cancer patients, we prospectively applied an evaluation form. The ultimate goal was to know if the application was feasible in an oncology outpatient unit. This is an epidemiologyc descriptive study of elderly lung cancer patients at Department 14.Results: Between January 2006 and February 2008, 83 patients > 70 years of age underwent prospectively assessment in our Department. 81 patients (97.6%) males. Median age 77 years (range 70-91). 96.4% had smoking history; 72.5% ex-smokers. Neither smoking habit (former versus exsmoker versus nonsmoker) was correlated with survival. 18 patients (21.7%) had a previous diagnosis of neoplastic disease. Staging: 19 patients (22.9%) had localized disease, 34 had regional spreading (41%) and 43 (36.1%) disseminated stage. The stage at diagnosis significantly correlated with survival (logrank p<0.001). 61.3% had squamous histologic type; significantly related with survival. 84% were symptomatic at diagnosis; some symptoms were related to survival. 70% had PS 0-1 at diagnosis; significantly correlated with survival. Roughly half of the patients (40; 48.2%) had ADL and 58 (69.9%) had IADL dependency. High comorbidity index, measured by Charlson and SCS scores weren't related to survival. Cognitive deficits were found in 22 (26.4%) patients and 26 (31.3%) had depression. An unintentional weight loss of more than 8.2% (range 1-21%) total body weight over the previous three months (range 1-8 months) was reported by 37 patients (44.6%). Mean albuminemia was 2.6 g/dl (range 2-5.9 g/dl). Albuminemia levels were below normal reference limits in 35% of patients. Almost all patients reported social support (98.8%) by family members. At least one geriatric syndrome was found in 40 (48.2%) patients. 72.3% had frailty criteria. 73.5% wanted to have diagnosis information. 56.6% if treated, shown their desire of improve survival.At the end of the study (December 2008), 59 patients had died (70.1%). Mean survival was 326 days (10.8 months; CI 95% 259-393). The main cause of death was lung cancer disease progression (69.5%, 57 patients), with 20 patients (25%) dying of other non-neoplastic causes. Neoplasic factors related to survival were: stage (p<0.001), PS (p:0.0003), squamous histologic type (p:0.003), some symptoms (weight loss , astenia, anorexia, pain) (p<0.05). some geriatric items were related to survival: IADL (p<0.001), cognitive deficit (p:0.02), depression (p:0.0006), delirium (p:0.04), incontinence (p:0.04). Items related to survival weren't related to age. Conclusions: A geriatric assessment could be applied to elderly lung cancer patients attended at an outpatient oncology department. Although most of the patients are frail, it seems that lung cancer prognosis is superior than aging factors. We have applied CGA and it seems that aging does not worsen the prognosis of lung cancer, except for certain aging-related parameters. Only by working together (medical oncologists, geriatrists) can we hope to offer a quality assistance in this increasing population.

Los resultados contradictorios entre estudios etiológicos es frecuente ya que: (1) existen dificultades diagnósticas en el CPE y CSBE. (2) La definición de los factores de riesgo es variable. (3) Se usan fuentes de información diferentes para obtener la información sobre exposición.Los objetivos del estudio son: (1) estimar la validez del diagnóstico de alta hospitalaria, (2) tipificar e ilustrar las situaciones más propensas a inducir errores diagnósticos, (3) analizar la concordancia y la validez de las dos fuentes de información utilizadas (4) analizar las características de la dieta, alcohol y café como factores de riesgo del CPE.El trabajo de tesis se ha basado en dos estudios sobre CPE. El estudio PANKRAS II realizado entre 1992 y 1996 y se recogían los casos con sospecha de CPE, CSBE o pancreatitis crónica. Se incluyeron 602 pacientes. El estudio Italiano se realizó entre 1983 y 1992 y se incluyeron 362 pacientes con diagnóstico de CPE y 1441 controles.En el primer (Porta y cols -presentado a publicación--) y segundo trabajo (J Clin Epidemiol 1998) de esta tesis se realizó un estudio sobre la validez del diagnóstico de alta hospitalaria en el estudio PANKRAS II. Se realizó una revisión de la información de los pacientes y se evalúo el diagnóstico, en función de datos sobre el proceso diagnóstico, el seguimiento y el diagnóstico patológico de consenso. En el primer trabajo se evaluó la magnitud, la dirección y los cambios predecibles mientras que en el segundo trabajo se ilustró el motivo del cambio diagnóstico en 10 de los 602 pacientes del estudio. El tercer trabajo (Dig Dis Sci 1999) pretendió valorar el grado de acuerdo para los antecedentes patológicos entre la entrevista al paciente y la historia clínica, y evaluar la validez de cada una de ellas. El grado de acuerdo fue pobre en los antecedentes de colecistitis y de trastornos mentales. La validez de ambas fuentes de información fue alta en todos los antecedentes patológicos a excepción de la colecistitis. El cuarto trabajo (Eur J Cancer Prev 1998) fue un análisis de 362 pacientes con CPE de los que se estudió la dieta, el café y el alcohol como factores de riesgo y1441 controles hospitalarios. Los resultados muestran que el alto consumo de vegetales, frutas y pescado son factores protectores mientras que el alto consumo de carne, embutidos e hígado son factores de riesgo de esta neoplasia. Las conclusiones del estudio son: (1) la sensibilidad y la especificidad del diagnóstico de alta hospitalaria es del 95% y 93% en los pacientes con de CPE y de un 89% y 97% en los pacientes con CSBE; (2) en los pacientes con CPE la disponibilidad de muestras citohistológicas se asocia positivamente al grado de validez del diagnóstico; (3) en los pacientes con CSBE, la presencia de muestras citohistológicas se asocia positivamente al grado de validez del diagnóstico; (4) los predictores de cambio del diagnóstico en los CPE son la edad y la falta de confirmación histológica; (5) en los pacientes con CSBE los predictores de cambio de diagnóstico son la edad, la falta de confirmación histológica, la falta de ERCP y de laparotomía exploradora; (6) el grado de acuerdo entre ambas fuentes de información es bueno a excepción de la colecistitis y los trastornos mentales y similar en todos los grupos diagnósticos; (7) la validez de cada una de las fuentes de información es alta o aceptable para todos los antecedentes patológicos a excepción de la colecistitis; (8) la prevalencia de los antecedentes patológicos evaluados es similar a la de otros estudios; (9) el consumo de alcohol y café no son factores de riesgo para el CPE en el estudio de casos y controles realizado en el Norte de Italia; (10) un importante consumo de carne, de embutidos y de hígado incrementa el riesgo de padecer CPE; (11) un importante consumo de frutas y verduras, de pescado y de aceite de oliva disminuye el riesgo de padecer un CPE; (13) un 36% de los casos de CPE del estudio de casos y controles realizado en el Norte de Italia pueden ser atribuidos a una dieta inadecuada. / Epidemiologic studies on exocrine pancreatic cancer show a large heterogeneity in results for some situations: (1) because diagnostic criteria are different in all studies (2) because data accuracy may be one of the factors that could affect study validity and (3) because every study have a different source of information.Objectives: (1) The aim was to analyse the magnitude, direction and predictors of change in the main hospital discharge diagnosis after a clinical expert review; (2) to assess the agreement between data elicited from personal interview and medical record on selected medical condition; (3) to evaluate the validity of each of these sources of information;(4) analyzed selected aspects of diet, alcohol and coffee from case-control study of pancreatic cancer conducted in Italy.This Thesis is based in two studies. First: a multicenter prospective study on mutations in the K&#64979;ras gene in pancreatic and biliary diseases between 1992 and 1996, and second: a large case-control study of pancreatic cancer conducted in Italy between 1982 and 1996.Results: in the first study (Eur J Epidemiol 2000) a panel of experts revised all diagnostic information and established the main clinico-pathological diagnosis (CPD) by consensus. Sensitivity and specificity of clinical diagnostic for PC were, respectively, 95% and 93%, and for CEBS, 89% and 97%. The second study is a brief presentation of the ten most significant cases (J Clin Epdidemiol 1998). In the 3rth study (Dig Dis Sci, 1999) we compared two sources of information: medical records and patient interview. Agreement between medical record and interview data was very good for diabetes mellitus, chronic pancreatitis and peptic ulcer, moderate for acute pancreatitis, cholelithiasis and allergic disorders, and poor for cholecystitis and mental disorders. The validity of the two sources of information was high or acceptable for most medical conditions except for cholecystitis. Data from medical records showed higher sensitivity than data from interviews but the differences were not statistically significant. In the 4tr study (Eur J Cancer Prev 1998) we analyzes the relation between selected indicator foods, alcohol and coffee intake, and the risk of pancreatic cancer. Pancreatic cancer risk was directly associated with consumption of meat, liver, and ham and sausages, and inversely with consumption of fresh fruit, fish and olive oil. No appreciable association was found with coffee and alcohol consumption. Conclusions: (1) Validity of the clinical diagnosis was high, but its association with some clinical variables suggests that sole reliance on clinical diagnostic can significantly bias results, and highlights the need to review all HDDs; (2) only patients at high risk of misdiagnosis could be reviewed: primarily, those lacking a cytohistological; (3) information for most of the past medical conditions yielded by interviews and medical records, is high enough to be used in clinical and epidemiological studies; (4) selected components of diet are related to pancreatic cancer risk, with a protective relation for fruit, fish and oil, and (5) a positive association with meat, liver and ham and others sausages. (6) No strong association emerged in the present study with alcohol and coffee drinking. (7) A simple combination of 6 foods items led to an OR of over 2.7 across extreme quintiles.

Antecedents La prevenció primària de l'adenocarcinoma ductal de pàncrees (ADP) està limitada per la falta de coneixement sobre la seva etiologia. El factor de risc més ben establert és el consum de tabac, però explica només una petita proporció de casos. Es discuteix el paper d'altres factors etiològics com els antecedents patològics de diabetis i pancreatitis, la dieta, determinades exposicions ambientals o laborals, i els factors hereditaris. Mutacions puntuals en l'oncogèn K-ras, i la seva conseqüent activació, són presents en més del 80% dels casos d'ADP; és un dels esdeveniments genètics fonamentals perquè el càncer tingui lloc. L'activació d'aquest oncogèn dóna lloc a gran varietat de respostes, des de l'augment de la proliferació cel·lular fins a la inhibició de l'apoptosi, en funció del context cel·lular. Els gens Ras són dianes crítiques per als carcinògens químics; els càncers de pàncrees amb i sense mutacions en l'oncogèn K-ras probablement es desenvolupen a partir de diferents interaccions gen-ambient. Tot i això, els estils de vida i les exposicions ambientals que poden influir en la presència de mutacions en el gen K-ras són pràcticament desconeguts. L'objectiu general d'aquesta tesi és estudiar la relació entre la prevalença de mutacions en el codó 12 de l'oncogèn K-ras i diferents factors ambientals (consum de tabac i alcohol), clínics (antecedents patològics) i genètics (polimorfismes en el gen CYP1B1), en pacients amb ADP. Metodologia La tesi s'emmarca en el projecte PANKRAS II, un estudi multicèntric prospectiu sobre el paper de les mutacions en l'oncogèn K-ras i altres alteracions genètiques en el diagnòstic, el pronòstic i l'etiologia del càncer de pàncrees exocrí. Es van reclutar 602 pacients procedents de 5 hospitals generals del nord-est de la península ibèrica amb patologies relacionades amb el pàncrees, dels quals 185 eren pacients amb ADP. Es va entrevistar personalment més del 85% dels pacients per obtenir informació sociodemogràfica, clínica (antecedents patològics i història familiar de càncer) o sobre els seus estils de vida (dieta, ocupació o hàbits tòxics); paral·lelament es van revisar les històries clíniques d'aquests pacients. Finalment es van realitzar anàlisis moleculars de gens implicats en el procés de carcinogènesi pancreàtica (K-ras, TP53, p-16/CDKN2, SMAD4/DPC4, BRCA2 o CFTR). L'anàlisi de l'associació entre la prevalença de mutacions en l'oncogèn K-ras i els diferents factors clínics, ambientals i genètics s'ha realitzat mitjançant regressió logística no condicional. Resultats i discussió Tot i que el consum de tabac és el factor de risc més ben establert i les mutacions en l'oncogèn K-ras un esdeveniment fonamental en l'etiologia de l'ADP, els nostres resultats mostren que no existeix associació entre ambdós factors. Els carcinògens del tabac presents en el teixit pancreàtic, les nitrosamines, serien les responsables d'alteracions en gens que intervenen en estadis més tardans del desenvolupament del càncer; alhora, altres carcinògens del tabac amb capacitat per activar K-ras, com els hidrocarburs aromàtics policíclics, no tindrien el pàncrees com a òrgan diana. Els carcinògens del tabac intervenen en la carcinogènesi pancreàtica per vies alternatives a l'activació de K-ras. El gen citocrom P4501B1 (CYP1B1) codifica un enzim metabolitzador de carcinògens i estrògens amb un rol important en la bioactivació de procarcinògens ambientals. En les reaccions de detoxificació es generen productes capaços d'unir-se al DNA formant adductes, que poden ser els responsables de les mutacions activadores en l'oncogèn K-ras. Els nostres resultats mostren que el genotip homozigot per l'al·lel valina en el locus m1 del gen CYP1B1, augmenta de risc de tenir un ADP amb mutacions en l'oncogèn K-ras; aquest genotip estaria associat a una activitat detoxificadora més pobra i, en conseqüència, a un procés deficient de biotransformació, metabolització i eliminació de tòxics de l'organisme, que serien l'origen de mutacions en l'oncogèn K-ras. Les mutacions en l'oncogèn K-ras són presents en estadis molt inicials del procés carcinogènic pancreàtic, i també en el teixit de pacients amb pancreatitis o diabetis; ambdues patologies considerades possibles factors de risc per l'ADP. Els nostres resultats mostren que els antecedents patològics de diabetis tipus 2 (DM-2) i de pancreatitis no són més freqüents en els casos d'ADP amb mutacions a K-ras. Així doncs, en pacients d'ADP, tant els antecedents de DM-2 com els de pancreatitis semblen estar associats amb vies d'activació de la carcinogènesi pancreàtica independents de K-ras, potser lligats al dany que pateix el teixit pancreàtic com a conseqüència de la inflamació crònica a la que està sotmès i a mediadors de la resposta inflamatòria, entre d'altres. Tot i que es discuteix el paper del consum d'alcohol en la carcinogènesi pancreàtica, tant l'etanol com el seu metabòlit, l'acetaldehid, estan reconeguts com a carcinògens en humans. Els nostres resultats mostren que el consum d'alcohol al llarg de la vida està associat amb la presència de mutacions en l'oncogèn K-ras en pacients amb ADP. Els efectes carcinogènics i mutagènics de l'etanol i l'acetaldehid podrien jugar un paper important en l'aparició de les mutacions en l'oncogèn K-ras en l'epiteli pancreàtic. / Background The primary prevention of pancreatic ductal adenocarcinoma (PDA) cancer is hampered by limited knowledge on its etiology. Tobacco consumption is the best established risk factor, but it explains only a small fraction of cases. It is currently being discussed the role of other etiologic factors including diet, medical history, environmental and occupational exposures, or genetic susceptibility. Activating point mutations in the K-ras oncogene are one of the fundamental genetic events leading to PDA; at diagnosis, about 80% of PDA cases harbour mutations in codon 12 of K-ras. Depending on the cellular and molecular context, oncogenic K-ras activation can result in a wide variety of responses ranging from the activation of a senescence programme to an increased cell proliferation and inhibition of apoptosis. Ras genes are critical targets for chemical carcinogens; K-ras-mutated and wild-type cancers may develop through pathways involving different gene-environment interactions. Although mutations in K-ras are the most frequent alteration of oncogenes in human cancer, the potential lifestyle and environmental influences on their occurrence and persistence are largely unknown. The main objective of the present thesis is to assess the relationship between activating mutations in codon 12 of the K-ras oncogene and environmental, clinical, and genetic factors, (specifically tobacco and alcohol consumption, medical history and genetic polymorphisms in CYP1B1) in patients with PDA. Methodology This thesis is developed in the context of the PANKRAS II project, a multicentre prospective study on the role of mutations in the K-ras oncogene and other genetic alterations in the diagnosis, prognosis and etiology of exocrine pancreatic cancer. A total of 602 subjects were recruited at five general hospitals in the eastern Mediterranean part of Spain; among them, 185 were incident cases of PDA. Over 85% of the patients were interviewed face-to-face during hospital stay, close to the time of diagnosis. Interviews included questions about lifestyle, past clinical history, symptoms, occupation, diet, coffee, alcohol and tobacco consumption. A structured form was used to collect clinicopathological information from medical records, including details on diagnostic procedures, laboratory results and follow-up care. Molecular analyses of genes involved in pancreatic carcinogenesis were also undertaken (i.e., K-ras, TP53, p-16/CDKN2, SMAD4/DPC4, BRCA2 or CFTR). The association between the presence of K-ras mutations and clinical, environmental and genetic factors was assessed by unconditional logistic regression. Results and discussionWhile both smoking and K-ras mutations have important roles in the etiopathogenesis of PDA, our results show no association between the presence of K-ras mutations and tobacco consumption in PDA patients; the two processes may act independently in pancreatic carcinogenesis. Carcinogens from tobacco smoke detected in pancreatic tissue (nitrosamines) might be the responsible of other genetic alterations that act late in the carcinogenic process. On the other hand, pancreatic tissue is not a target organ for tobacco carcinogens that could activate oncogenic K-ras (such as polycyclic aromatic hydrocarbons). Tobacco does not play a major part in the acquisition of K-ras mutations in the pancreatic epithelium. Cytochrome P4501B1 (CYP1B1) is a carcinogen and estrogen-metabolizing enzyme with an important role in the bioactivation of some environmental procarcinogens. The oxidant steps catalyzed by this enzyme create more reactive intermediates that are able to bind with DNA, leading to DNA adduct formation and genetic mutations. Our results suggest that CYP1B1 polymorphisms might influence interindividual differences in susceptibility to pancreatic cancer by the acquisition of K-ras mutations. Val/Val genotype increases the probability of having a K-ras mutated PDA; this genotype might be associated with poor detoxification activity and, consequently, with an impaired elimination of some environmental toxics that can react with DNA to form stable adducts, which may favor mutations in K-ras. Activating point mutations in the K-ras oncogene are present in early stages of the PDA development, and have been also detected in pancreatic tissue from patients with diabetes and pancreatitis, both considered as risk factors for PDA. Our results show no association between the presence of K-ras mutations and medical history of diabetes or pancreatitis in PDA patients. Medical history of pancreatitis and diabetes may favor pancreatic carcinogenesis through pathways independent of K-ras activation; chronic inflammation causes a gradual damage of pancreatic tissue that might contribute to carcinogenic transformation of acinar pancreatic cells through molecular alterations not involving K-ras mutations. Although the role of alcohol in pancreatic carcinogenesis remains inconclusive, there is sufficient evidence for the carcinogenicity of ethanol and acetaldehyde. Our results show a positive relationship between lifetime history of alcohol consumption and the prevalence at diagnosis of K-ras mutations in PDA patients. Acetaldehyde, a cytotoxic, mutagenic, and carcinogenic metabolite of ethanol, is responsible for tumor enhancing effects leading to cell proliferation; it can also bind to DNA, leading to the formation of stable DNA adducts that could cause replication errors and mutations in oncogenes and tumor suppressor genes, and K-ras seems to be one of them.

Durant la dècada dels 80 la incidència de i la mortalitat per càncer a Tarragona eren inferiors a la de la majoria d'altres àrees europees i presentaven una tendència ascendent en ambdós casos. La supervivència dels malalts amb càncer era desconeguda. La implantació del Registre de Càncer de Tarragona va permetre conèixer aquestes dades inicials i plantejar com a objectiu de recerca el verificar si la incidència i la mortalitat per càncer als voltants de l'any 2000 seria superior a la de finals dels anys 80, si el paper dels factors de risc en l'increment dels casos incidents seria més important que el dels factors demogràfics i si la supervivència seria similar a la de la mitjana europea.La metodologia emprada consisteix en analitzar l'estudi de la cohort de residents de la província de Tarragona respecte a la incidència, la mortalitat i la seva evolució temporal. També s'analitza, per la cohort de persones amb càncer, la supervivència i la seva evolució temporal. Finalment es realitza un estudi de la prevalença a 31 de desembre de 2001. En el període 1998-2001 la taxa d'incidència ajustada a la població mundial estàndard fou de 310 en els homes i 203 en les dones. La probabilitat de desenvolupar un càncer fins als 85 anys d'edat és aproximadament d'un de cada dos en els homes i d'una de cada tres en les dones. Els tipus tumorals més freqüents són els de pròstata, pulmó i bufeta urinària en els homes i mama, còlon i cos uterí en les dones. En el mateix període la taxa ajustada de mortalitat per càncer fou de 150 en els homes i 75 en les dones. El risc de morir per càncer abans dels 85 anys era de 28% en els homes i 15% en les dones. A nivell europeu, la incidència de Tarragona se situava a la zona mitjana-alta en els homes i mitjana-baixa en les dones. Els percentatges anuals de canvi de la taxa ajustada d'incidència entre 1982 i 2001 foren de 2,4% en els homes i 1,7% en les dones. Els factors de risc foren els responsables del 49% de l'increment en el nombre de casos anuals en els homes i del 36% en les dones. La taxa de mortalitat va augmentar fins 1988 i es va mantenir estable fins 2001. La supervivència relativa als cinc anys dels pacients diagnosticats en el període 1995-1999 fou de 47,5% en els homes i de 57,3% en les dones, i era pràcticament igual a la de la mitjana europea en els homes i lleugerament superior en les dones.Els resultats inclouen múltiples paràmetres dels grans indicadors estudiats (incidència, mortalitat, anys potencials de vida perduts, supervivència i prevalença) i de la seva evolució temporal. Per a cada tipus tumoral es presenten múltiples taules i figures sobre aquests indicadors així com una comparació internacional de la incidència i la supervivència. Es presenten també dades sobre la incidència, la mortalitat i la supervivència del càncer infantil i del càncer en l'ancià. Finalment es quantifiquen els càncers múltiples del període 1980-2001 i el tipus dels segons càncers en relació al dels primers. En els annexos s'inclouen 29 taules amb informació detallada sobre la incidència y la mortalitat del període 1998-2001 per tipus tumoral, grup d'edat i sexe, sobre l'evolució de la incidència i la mortalitat per biennis i sobre la incidència i la mortalitat per regió sanitària i comarca.El Registre de Càncer de Tarragona és l'eina ideal pel monitoratge de la magnitud del càncer i de l'impacte de múltiples activitats de control d'aquesta malaltia en la població de la província de Tarragona. / During the eighties cancer incidence and mortality in Tarragona were lower than in most of European areas but both showed an increasing trend. At that time survival of cancer patients was unknown. The implantation of the Tarragona Cancer Registry allowed to knowledge these initial data and to define as objective of research to verify if cancer incidence and mortality would be higher around 2000 than at the end of the eighties, if the role of risk factors in the increase of the number of incidents cases would be more important than the role of demographic factors and, finally, if survival rates would be similar to the European average.Methodology used consisted in analysing the Tarragona residents cohort study, in relation to the incidence, the mortality and their temporal evolution. Analysis is also performed on the cancer patients cohort for survival and its temporal evolution. Finally the study of the 31st December 2001 prevalence is performed.In the period 1998-2001, the age world-standardized incidence rate was 310 in males and 203 in females. The probability of developing a cancer before 85 years of age is of one out of two in males and one out of three in females. The most frequent tumoral types are prostate, lung and urinary bladder in males and breast, colon and corpus uteri in females. During the same period, the age-standardized mortality rate of cancer was 150 in males and 75 in females. The risk of death by cancer before 85 years old was of 28% in males and 15% in females. At European level, the incidence in Tarragona was in the medium-high level in males and in medium-low level in females. The annual percentages of change of the standardized incidence rate between 1982 and 2001 were 2.4% in males and 1.7% in females. Risk factors were responsible for 49% of the increase in the number of annual cases in men and 36% in females. Mortality rate increased until 1988 and maintained stable from this year until 2001. Five-year relative survival of the patients diagnosed in the period 1995-1999 were 47,5% in men and 57,3% in females, and were practically equal to the European average in men and lightly higher in women.The results include multiple parameters of the major indicators studied (incidence, mortality, potential lost years of life, survival, and prevalence, and their temporal evolution). A variety of tables and figures show these indicators as well as an international comparison of incidence and survival for each type or group of cancers. Data on incidence, mortality and survival for childhood cancer (0 to 14 years old) and elderly cancer (75 and more years old) are presented. Finally, multiple primary cancers (second, third and fourth ones) of the period 1980-2001 and the type of the second cancer in relation to the first one are quantified. The annexes include 29 tables with detailed information, classified by type of tumour, age group and sex, concerning incidence and mortality of the period 1998-2001, the biennial evolution of incidence and mortality and incidence and mortality classified by Health Regions and County.The Tarragona Cancer Registry is the ideal tool to monitor the magnitude of cancer and the impact of multiple cancer control activities in the Tarragona province population.

No description available.