Tesi per compendi de publicacions / La present tesi doctoral per compendi de publicacions, es compon de vuit articles publicats en revistes indexades. El primer grup de l'estudi es compon de dos articles preliminars amb l'objectiu de contextualitzar els conceptes jurídics necessaris per a la intervenció pericial del professional que participa en l'avaluació de la custòdia de menors davant els tribunals de família, ja fos en l'àmbit català, nacional o internacional, sense detriment d'altres coneixements científics propis de la psicologia, per a l'exercici de la seva funció tècnica com a auxiliar de la justícia sobre les qüestions que el jutge o el magistrat pot necessitar. El segon conjunt de tres articles, ha intentat pal·liar una manca d'investigació sobre el coneixement real de les avaluacions de la custòdia de menors. L'objectiu general d'aquesta investigació va ser aportar evidència empírica sobre: a) l'estructura, metodologia, i continguts dels informes pericials aportats als tribunals de família; b) la comparació de l'evolució de la custòdia compartida abans i després de la implantació de la Llei 25/2010; i c) la valoració en les sentències sobre els informes sobre aquests informes pericials, en expedients judicials contenciosos. El tercer grup de tres articles complementaris, té com a objectiu reflexionar sobre la intervenció de la mediació familiar, inclusiva o focalitzada en el menor, i sobre la comunicació en la mediació familiar, per facilitar la disminució i / o resolució de conflictes mitjançant mètodes alternatius a l'actuació judicial, és a dir, resolució pacífica de forma extrajudicial. Per als casos d'elevada conflictivitat s'analitza la figura del coordinador de la parentalitat. Per a la selecció de la mostra es va confeccionar una plantilla ad hoc, realitzada pels autors. La mostra es va compondre d'un total de 111 expedients contenciosos que contenien la sentència emesa en els jutjats de primera instància de família i els informes pericials presentats per psicòlegs privats i per professionals dels equips psicosocials adscrits als jutjats de família. Els expedients es van registrar entre 2007 i 2013 en els jutjats de família nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 i 51 de Barcelona. Els resultats confirmen que: La majoria dels informes psicològics presentats davant els tribunals de família de la ciutat de Barcelona van mostrar una estructura completa; es van evidenciar divergències, ja que en els informes privats gairebé sempre es va entrevistar als menors i en els dels equips psicosocials no es va fer gairebé mai; en els informes dels equips psicosocials sempre es va entrevistar a dos progenitors i en els informes dels psicòlegs privats no, sent major la freqüència de l'avaluació dels pares enfront de les mares; una majoria dels informes dels psicòlegs privats van utilitzar eines de psicometria mentre que els equips psicosocials tot just les van usar; l'estament judicial precisa de la tasca dels perits perquè han de fer atribucions sobre assumptes relacionats amb temes de família, sent aquesta una tasca concreta que demanda de coneixements específics en aquesta matèria; les preferències de les sentències es van decantar pels equips psicosocials adscrits als jutjats de família; la pitjor valoració va recaure en els informes pericials signats per professionals sense la deguda formació. / La presente tesis doctoral por compendio de publicaciones, se compone de ocho artículos publicados en revistas indexadas. El primer grupo del estudio se compone de dos artículos preliminares con el objetivo de contextualizar los conceptos jurídicos necesarios para la intervención pericial del profesional que participa en la evaluación de la custodia de menores ante los tribunales de familia, ya fuese en el ámbito catalán, nacional o internacional, sin menoscabo de otros conocimientos científicos propios de la psicología, para el ejercicio de su función técnica como auxiliar de la justicia sobre las cuestiones que el juez o el magistrado puede necesitar. El segundo conjunto de tres artículos, ha tratado de paliar una carencia de investigación sobre el conocimiento real de las evaluaciones de la custodia de menores. El objetivo general de esta investigación fue aportar evidencia empírica sobre: a) la estructura, metodología, y contenidos de los informes periciales aportados a los tribunales de familia; b) la comparación de la evolución de la custodia compartida antes y después de la implantación de la Ley 25/2010; y c) la valoración en las sentencias sobre los informes sobre estos informes periciales, en expedientes judiciales contenciosos. El tercer grupo de tres artículos complementarios, tiene como objetivo reflexionar sobre la intervención de la mediación familiar, inclusiva o focalizada en el menor, y sobre la comunicación en la mediación familiar, para facilitar la disminución y/o resolución de conflictos mediante métodos alternativos a la actuación judicial, es decir, resolución pacífica de forma extrajudicial. Para los casos de elevada conflictividad se analiza la figura del coordinador de la parentalidad. Para la selección de la muestra se confeccionó una plantilla ad hoc, realizada por los autores. La muestra se compuso de un total de 111 expedientes contenciosos que contenían la sentencia emitida en los juzgados de primera instancia de familia y los informes periciales presentados por psicólogos privados y por profesionales de los equipos psicosociales adscritos a los Juzgados de Familia. Los expedientes se registraron entre 2007 y 2013 en los juzgados de familia nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 y 51 de Barcelona. Los resultados confirman que: La mayoría de los informes psicológicos presentados ante los tribunales de familia de la ciudad de Barcelona mostraron una estructura completa; se evidenciaron divergencias, pues en los informes privados casi siempre se entrevistó a los menores y en los de los equipos psicosociales no se hizo casi nunca; en los informes de los equipos psicosociales siempre se entrevistó a ambos progenitores y en los informes de los psicólogos privados no, siendo mayor la frecuencia de la evaluación de los padres frente a las madres; una mayoría de los informes de los psicólogos privados utilizaron herramientas de psicometría mientras que los equipos psicosociales apenas las utilizaron; el estamento judicial precisa de la tarea de los peritos porque han de realizar atribuciones sobre asuntos relacionados con temas de familia, siendo ésta una labor concreta que demanda de conocimientos específicos en esta materia; las preferencias de las sentencias se decantaron por los equipos psicosociales adscritos a los juzgados de familia; la peor valoración recayó en los informes periciales firmados por profesionales sin la debida formación. / The present doctoral thesis by compendium of publications, covering eight publications in indexed journals. The first group of the study consists of two preliminary parts with the objective to contextualize the legal concepts needed for the intervention of the professional expert that participates in the evaluation of the custody of children in the family courts, either in the Catalan, national or international, without prejudice to other scientific knowledge of psychology, for the exercise of its technical function as an auxiliary of the justice on the issues that the judge or the judge may need. The second set of three articles, has tried to remedy a lack of research on the actual knowledge of the evaluations of the custody of children. The overall objective of this research was to provide empirical evidence on: a) the structure, methodology, and content of the expert reports provided to the family courts; b) comparison of the evolution of the shared custody before and after implementation of the Law 25/2010; and c) the valuation in the sentences on the reports on these expert reports, contentious in judicial records. The third group of three complementary parts aims to reflect on the intervention of the family mediation, inclusive or focused on the child, and on the communication in the family mediation, to facilitate the reduction and/or resolution of conflict through alternative methods to the judicial action, that is to say, peaceful resolution of court. For the cases of high conflict analyzes the figure of the parenting coordinator. For the selection of the sample was drawn up a template ad hoc, conducted by the authors. The sample was composed of a total of 111 contentious cases containing the judgment issued in the courts of first instance of family and the expert reports submitted by private psychologists and professionals from the psycho-social teams assigned to the family courts. The files were recorded between 2007 and 2013 in the family courts No. 15, 16, 17, 18, 19, 45 and 51 in Barcelona. The results confirm that: most of the psychological reports submitted by the family courts of the city of Barcelona showed a complete structure; it showed differences, because in the private reports almost always met with the children and in the of the psycho-social teams not it became almost never; in the reports of the psycho-social teams always met to both parents and the reports of the private psychologists, with a greater frequency of assessment of parents in front of the mothers; a majority of the reports from the private psychologists used tools of psychometrics while the psycho-social teams hardly used; the judges requires the task to the experts because have to carry out powers on matters related to themes of family, this being a concrete work that demand for specific skills in this area; the preferences of the sentences are favored by the psychosocial teams assigned to the family courts; the worst fell on the valuation expert reports signed by professional without the proper training.

Observando e interpretando la experiencia católica de los ecuatorianos en Barcelona y New York, llegué a la conclusión de que estos se dirigían al mito y a sus respuestas, movidos, no por algún instinto gregario u otro tipo de automatismo apriorísticamente determinado, sino porque identificaban allí una lógica simbólica, buena para pensar su propia vida. De hecho, por medio de sus prácticas religiosas no se quedaban en una situación socioculturalinerte, étnicamente predeterminada, sino que activaban constantemente procesos de (re)significación que actualizaban, gradualmente, su posición en el vasto mar de la vida social. La heterogeneidad cultural que encuentran en sus nuevas parroquias no impide que ellos siganusando el discurso mítico:como pueden yconjugándolo de manera personalizada con los universos étnicos que frecuentan;para seguir atribuyendo sentido a su realidad y a (re)estructurar su vida social.

Aquesta tesi aprofundeix en l’anàlisi de les representacions mediàtiques de la feminitat als vídeos musicals. Integrant contribucions de l’estudi de l’audiovisual i de l’estudi de la música popular contemporània, es construeix un marc per a l’escrutini d’un gènere singular, el vídeo musical, i es posa a prova la pertinència d’aplicar la teoria de gènere a diferents productes i nivells de producció. Els vídeos musicals, que combinen iconografies de la música popular contemporània amb elements de la cultura visual mediàtica –i les interrelacions d’ambdues- mostren derives específiques pel que fa a les representacions d’allò femení. A més, s’indaga en si els vídeos de producció independent recorren a les mateixes estratègies representacionals que els clips mainstream. L’anàlisi de casos observa les representacions de la feminitat i de les relacions sexuals i afectives en un conjunt de vídeos musicals recents de producció espanyola d’àmbit independent. Les categories d’anàlisi es construeixen a partir de les principals aportacions dels estudis de gènere i mitjans de comunicació pel que fa a la construcció de la feminitat. Concretament, s’elaboren tres eixos tenint en compte les transformacions de la feminitat descrites en investigacions prèvies i adaptant-les a l’objecte d’estudi: 1) la representació del desig femení –d’objecte a subjecte-, 2) l’empoderament de les dones a través de la violència –de víctima a boxí-, i 3) l’emmarcament d’aquestes feminitats en nous models de relacions sexoafectives. Les anàlisis indiquen que la sexualització del cos de les dones persisteix com a estratègia transversal dels vídeos. Aquesta sexualització, en els vídeos mainstream, tendeix a expressar-se amb una agència més forta per a les imatges de les dones, especialment si en són les artistes, sovint dotades de trets agressius en marcs de fantasies d’empoderament. Els patrons de representació postfeministes es presenten de manera més clara als vídeos mainstream i anglosaxons –en part pel context de construcció de la pròpia categoria d’anàlisi- mentre que als vídeos independents seleccionats exhibeixen una adscripció propera als nous sexismes, en què el cos es victimitza i s’empra com a recurs d’espectacularització dels clips. El panorama de relacions afectivosexuals dels vídeos mainstream tendeix a reflectir espais de conflicte i violència, mentre que els vídeos independents es divideixen entre als que plantegen un model confluent i els que mostren un model desconflictualitzat a costa de la perpetuació dels rols tradicionals i la cosificació dels cossos de les dones. / This thesis tackles in the transformation of media representations of femininity in music videos. A frame for the analysis of music videos from a gender perspective is built, grounded in contributions of popular music studies and audiovisual/film studies. Combining iconographies of popular music and of the media visual culture, music videos show specific dynamics in relation to the representation of the feminine. Besides, it is observed if independent videos use the same representational strategies that mainstream clips. Case analyses scrutinize the representations of femininity and sexual and affective relationships in a set of recent music videos produced in Spain. The categories of analysis are built from the main contributions of gender theory in the media. Specifically, three axes are built, adapted to the object of study: 1) the representation of feminine desire –from object to subject-, 2) the empowerment of female figures through violence –from victim to prosecutor-, 3) the framing of these femininities in new models of sexual and affective relationships. The analysis shows that the sexualization of women’s bodies persists as a transversal strategy in music videos. This sexualization, in mainstream videos, is paired with a stronger agency for women, usually charged with aggressive traits and framed in power fantasies. The patterns of representation related to postfeminism are displayed much more clearly in Anglosaxon and mainstream products –partially since this is the context of construction of the same category of ‘postfeminism’-, whilst the selected Spanish independent videos exhibit values related to the ‘new sexisms’ (Retrosexism, Hipster Sexism, Enlightened Sexism), in which female bodies are victimized and used a resource for the spectacularity of the clip. Sexual and affective relationships tend to be shown as spaces of conflict in mainstream videos and, in the case of independent Spanish videos, they are, instead, based either on a confluent model or showing a non-conflictual pattern which is sustained only by (at the expense of) perpetuating traditional roles and the objectification of women’s bodies. / Esta tesis profundiza en el análisis de las transformaciones de las representaciones mediáticas de la feminidad. Aunando contribuciones del estudio del audiovisual y de la música popular contemporánea, se construye un marco para el escrutinio de un género singular, el vídeo musical, y se valida la pertinencia de la teoría de género en distintos niveles de producción. Los vídeos musicales, que combinan iconografías de la música popular contemporánea con elementos de la cultura visual mediática, sufren derivas específicas por lo que respecta a las representaciones de lo femenino. Además, se indaga en si los vídeos de producción independiente recurren a las mismas estrategias representacionales que los clips mainstream. El análisis de casos observa las representaciones de la feminidad y de las relaciones sexuales y afectivas en un conjunto de vídeos musicales recientes de producción española de ámbito independiente. Las categorías de análisis se construyen a partir de un marco teórico que recoge las principales aportaciones de los estudios de género y medios de comunicación de los últimos 40 años. Concretamente, y a partir de estas contribuciones, se construyen tres ejes teniendo en cuenta las transformaciones descritas en investigaciones previas y adaptándolas al objeto de estudio. Estos ejes son: 1) la representación del deseo femenino -de objeto a sujeto-, 2) el empoderamiento de las mujeres a través de la violencia -de víctima a verdugo-, y 3) el enmarcamiento de estas feminidades en nuevos modelos de relaciones sexoafectivas. Los análisis indican que la sexualización del cuerpo de la mujer persiste como estrategia transversal de los vídeos al margen de los niveles de producción. En los vídeos mainstream la sexualización se acompaña de una mayor agencia de los personajes femeninos, a menudo dotados de rasgos agresivos en marcos de fantasías de empoderamiento. Los patrones de representación postfeministas se manifiestan de forma más clara en los vídeos mainstream que en los vídeos de producción independiente. En éstos se da una adscripción a valores más cercanos a los nuevos sexismos, donde el cuerpo de la mujer es victimizado y ejerce como recurso para la espectacularización de los clips. Asimismo, el panorama de relaciones sexoafectivas presentes en los vídeos mainstream promueve una visión conflictiva del amor mientras que los vídeos independientes se dividen entre los que plantean un modelo confluente, y los que presentan un modelo desconflictualizado a costa de la perpetuación de los roles tradicionales y la cosificación de los cuerpos de las mujeres.

La present investigació estudia la polivalència periodística de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i la compara amb els perfils professionals especialitzats de les delegacions catalanes d’EFE i Europa Press (EP). L’eficiència econòmica de la primera empresa depèn d’una fórmula, no exempta de tensions, basada en treballadors multitasca que acumulen un nombre elevat de feines simultànies i que contrasta amb el desplegament de fotògrafs, operadors de càmera i redactors de la segona –i també de la tercera excloent els fotògrafs– per prioritzar la qualitat del material produït. L'estudi pretén analitzar l'aposta per la multitasca de l’ACN tenint en compte la major eficiència productiva que pot suposar per a l'empresa sense oblidar les repercussions que pot tenir sobre la capacitat informativa dels seus redactors.
A través d’una metodologia, que s’ha valgut tant de tècniques quantitatives com qualitatives, s’han obtingut resultats després d’enquestar els periodistes de les tres agències, entrevistar els seus responsables, conviure durant dos anys amb redactors dels tres perfils en el seu espai de treball i, finalment, analitzar les dades disponibles sobre la seva productivitat. Les conclusions s’han abstret contextualitzant el treball de camp amb les aproximacions científiques ja existents –sobre polivalència professional, convergència comunicativa i agències de notícies– i amb les entrevistes i observacions que s’han fet a les agències ANSA (Itàlia) i AFP (França), escollides com a referents europeus d’aquests organismes per la seva proximitat amb l’Estat espanyol. El treball conclou que un model com el de l’ACN permet a una agència produir material informatiu de forma més eficient gràcies, en part, a un millor aprofitament de les innovacions tecnològiques. Per contra, es constata que la qualitat de les peces elaborades per professionals especialitzats és superior a la de les peces dels redactors polivalents, que treballen en unes condicions laborals més dures que les d’EFE o EP i se senten menys satisfets amb el resultat del seu esforç. En síntesi, l’opinió dominant a l‘ACN, més discutida a EFE que a EP, és que, sempre que s’eviti la sobrecàrrega que suposa afrontar simultàniament la producció de tots els formats de la multitasca –text, àudio, fotografia i, especialment, vídeo– la viabilitat del model sobreviu garantint un equilibri recomanable entre eficiència, qualitat i satisfacció professional. / La presente investigación estudia la polivalencia periodística de la Agència Catalana de Notícies (ACN) y la compara con los perfiles profesionales especializados de las delegaciones catalanas de EFE y Europa Press (EP). La eficiencia económica de la primera empresa depende de una fórmula, no exenta de tensiones, basada en trabajadores multitarea que acumulan un elevado número de faenas simultáneas y que contrasta con el despliegue de fotógrafos, operadores de cámara y redactores de la segunda –y también de la tercera excluyendo los fotógrafos– para priorizar la calidad del material producido. El estudio pretende analizar la apuesta por la multitarea de la ACN teniendo en cuenta la mayor eficiencia productiva que puede suponer para la empresa sin olvidar las repercusiones que puede tener sobre la capacidad informativa de sus redactores. A través de una metodología, que se ha valido tanto de técnicas cuantitativas como cualitativas, se han obtenido resultados después de encuestar a los periodistas de las tres agencias, entrevistar a sus responsables, convivir durante dos años con redactores de los tres perfiles en su espacio de trabajo y, finalmente, analizar los datos disponibles sobre su productividad. Las conclusiones se han logrado tras contextualizar el trabajo de campo con las aproximaciones científicas ya existentes –sobre polivalencia profesional, convergencia comunicativa y agencias de noticias– y con las entrevistas y observaciones que se han llevado a cabo en las agencias ANSA (Italia) y AFP (Francia), escogidas como referentes europeos de estos organismos debido a su proximidad con el estado español. El trabajo concluye que un modelo como el de la ACN permite a una agencia producir material informativo de manera más eficiente gracias, en parte, a un mejor aprovechamiento de las innovaciones tecnológicas. Por contra, se constata que la calidad de las piezas elaboradas por profesionales especializados es superior a la de las piezas de los redactores polivalentes, que trabajan en unas condiciones laborales más duras que las de EFE o EP y se sienten menos satisfechos con el resultado de su esfuerzo. En síntesis, la opinión dominante en la ACN, más discutida en EFE que en EP, es que, siempre que se evite la sobrecarga que supone afrontar simultáneamente la producción de todos los formatos de la multitarea –texto, audio, fotografía y, especialmente, vídeo– la viabilidad del modelo sobrevive garantizando un equilibrio recomendable entre eficiencia, calidad y satisfacción profesional. / This research studies the polyvalence strategy of Agència Catalana de Notícies (ACN) comparing it with the Catalan delegations of EFE and Europa Press (EP), which have specialized professionals for each task. The economic efficiency of the ACN comes from a method based on polyvalent editors (i.e. one journalist performs different tasks) that accumulates a large amount of simultaneous works and that contrasts with the assignment of photographs, camera operators and editors from EFE and EP to prioritize the quality of the produced material. The study analyzes the ACN polyvalence strategy which: on the one hand provides a higher efficiency; but on the other hand, the quality of the final product might decrease. The methodology employed in the present work used both quantitative and qualitative techniques, and obtained these results after surveying journalists of the three news agencies, by coexisting for two years in their workspace, and interviewing their management. In addition, the results here presented also take into consideration the available data regarding their productivity. This research has also investigated already existing scientific approximations about polyvalent workers, communicative convergence, and news agencies. Moreover, we have visited and interviewed workers from two main European agencies, ANSA (Italy) and AFP (France), to obtain an external point of view to the present investigation given their proximity to Spain. The present work concludes that the ACN model allows a higher productivity in elaborating informative material because of a better use of technical innovations. However, we can confirm the quality of material elaborated by specialized professionals (EFE and EP) is higher. At the individual level, this study also shows that polyvalent journalists might have a lower work satisfaction in comparison to specialized ones because of the balance between work effort and final quality of the product. To summarize, the main opinion at ACN, more debated at EFE than at EP, is that as long as editors do not have extreme workloads (e.g. the overloading of simultaneously producing text, audio, photography and, especially, video), the feasibility of the model survives ensuring a recommendable balance between efficiency, quality and professional satisfaction.

Esta investigación tiene como objetivo comprender, desde una perspectiva antropológica y etnográfica la interrelación entre la salud y la estética en un candomblé, el Ilê Axé Ijexá Orixá Olufon, situado en el sur de Bahia, Brasil, cuya episteme expresa saberes sincréticos de diferentes etnias africanas que fueron forzadas a vivir en Brasil, en la condición de esclavitud. Es una religión iniciática en la que el cuerpo tiene un gran protagonismo y va se trasformando mediante las iniciaciones cuyo objetivo es ser la morada de la divinidad. Ello conlleva un estilo de vida y una sociabilidad, propias del grupo, que se construyen a partir de una visión de la interdependencia de todas las cosas. El terreiro de candomblé es un espacio en el que la música, la danza, la vestimenta, la comida, la arquitectura, el uso de las hierbas medicinales, el cuidado con el cuerpo, la relación con los cuatro elementos de la naturaleza, etc., forman parte de su identidad, que se construye mediante la relación entre los orixás, los seres humanos y demás seres. En este ámbito se generan construcciones de valores y mecanismos de control social que se articulan en actitudes ético-políticas, ideológicas e identitarias. El terreiro de candomblé establece un modo de vida complejo bajo una jerarquía sacralizada que define pautas comportamentales y exige obediencia. Las performances rituales en este grupo se expresan a través de la estética del cuerpo, del afecto, de la ofrenda y de la fiesta. El candomblé constituye una agencia de salud, cuya noción de curación se basa en el equilibrio de la persona a través de relaciones de proximidad entre el ser humano y el divino. En todo ello, la estética desempeña un papel preponderante interrelacionada con la dimensión lúdica y con las relaciones de poder. En un cotidiano influido por una simbología exuberante, la dimensión estética vivida en todo el ámbito de la experiencia religiosa, comprende mecanismos que favorecen la curación y el bienestar.

Aquesta tesis estudia la relació entre els conceptes i teories sobre educació aplicats amb eportafolis, tant com les aplicacions pràctiques d'aquests a l'àmbit de l'educació superior. Els eportafolis representen la unió d'un concepte pedagògic a l'ensenyament amb les eines digitals que influeixen els processos d'ensenyament-aprenentatge, adaptables a forma presencia i en línia. Es planteja una revisió a fons sobre els conceptes que influeixen l'avaluació i els processos d'ensenyament-aprenentatge amb eportafolis; aquests estan basats en diversos factors estudiats sobre les preferències d'avaluació, els enfocaments d'aprenentatge, i l'aprenentatge auto-regulat. Els resultats experimentals confirmen els beneficis percebuts pels estudiants analitzats des de les característiques dels estudiants y les característiques de l'ambient d'aprenentatge mitjançant el suport de les tecnologies educatives. En el primer estudi s'evidencia l'aplicació de la reflexió i la projecció cap a la pràctica docent, En el segon estudi, no hi ha un canvi en els enfocaments d'aprenentatge en profunditat, però hi han diferencies en l'ús del eportafoli en les dos disciplines aplicades. En el tercer estudi, hi ha un canvi en l'estudi en profunditat dels alumnes, i l'aplicació d'habilitats d'autoregulació i projecció de la pràctica docent. Tenint com a premissa l'exposició dels estudiants a ambients d'aprenentatge que han sigut sistemàticament dissenyats amb la finalitat de ser integrats amb els eportafolis i d'aquesta manera avaluar els canvis en l'aprenentatge que poden ser manifestats pels estudiants. També es plantegen estudis que analitzen aquests processos des de diversos enfocaments pedagògics, i amb eines digitals orientades a la Web i els ambients personals d'aprenentatge. / Aquesta tesis estudia la relació entre els conceptes i teories sobre educació aplicats amb eportafolis, tant com les aplicacions pràctiques d'aquests a l'àmbit de l'educació superior. Els eportafolis representen la unió d'un concepte pedagògic a l'ensenyament amb les eines digitals que influeixen els processos d'ensenyament-aprenentatge, adaptables a forma presencia i en línia. Es planteja una revisió a fons sobre els conceptes que influeixen l'avaluació i els processos d'ensenyament-aprenentatge amb eportafolis; aquests estan basats en diversos factors estudiats sobre les preferències d'avaluació, els enfocaments d'aprenentatge, i l'aprenentatge auto-regulat. Els resultats experimentals confirmen els efectes percebuts pels estudiants analitzats des de les característiques dels estudiants y les característiques de l'ambient d'aprenentatge mitjançant el suport de les tecnologies educatives. En el primer estudi s'evidencia l'aplicació de la reflexió i la projecció cap a la pràctica docent, En el segon estudi, no hi ha un canvi en els enfocaments d'aprenentatge en profunditat, però hi han diferencies en l'ús del eportafoli en les dos disciplines. En el tercer estudi, hi ha un canvi en l'estudi en profunditat dels alumnes, i l'aplicació d'habilitats d'autoregulació i reflexiò sobre la pràctica docent. Tenint com a premissa l'exposició dels estudiants a ambients d'aprenentatge que han sigut sistemàticament dissenyats amb la finalitat de ser integrats amb els eportafolis i d'aquesta manera avaluar els canvis en l'aprenentatge que poden ser manifestats pels estudiants. També es revisen estudis que analitzen aquests processos des de diversos enfocaments pedagògics, i amb eines digitals orientades a la Web i els ambients personals d'aprenentatge. / This thesis examines the relationship between concepts and theories applied to education with the use of eportfolios, as well as practical applications thereof in the field of higher education. Eportfolios represent the union of a pedagogical concept in teaching with digital tools to influence the teaching-learning processes, adaptable to in presence and online. A thorough review of the concepts that influence the assessment and the teaching and learning with eportfolios have arised; these various factors have been studied based on feedback, students’ learning approaches, and self-regulated learning. The experimental results confirm the benefits perceived by students analyzed from the characteristics of the students and the characteristics of the learning environment supported by educational technologies. In the first study the application of reflection and projection into the teaching practice was evidenced in the eportfolios. In the second study, there was no change in students’ deep learning approach, but there were differences in the use of eportfolio applied in both disciplines. In the third study, there was a change in the students’ deep study approach and, the application self-regulated skills and reflection in their teaching practice. Taking as a premise the student exposure to learning environments that have been systematically designed to be integrated with eportfolios, then analyzed the changes in learning documented by the students. Also, there is a revision of the studies that take different pedagogical approaches and use different Web based digital tools and personal learning environments.

This study aims to analyze the necessities of Alevism as a belief and the limits of freedom that Alevis have had since the foundation of the Republic of Turkey to maintain and practice their cultural and religious components in between a laic state structure and traditionally Sunni Muslim society. It puts the debate on the limits of religious freedom of a certain group; this is to mention Alevis, in a laic state structure, which should aim to keep its distance to any religious identity with possession none of them on the center. The distinguishments aim to emphasize the place of Alevis in political history of the Republic of Turkey, which has been fulfilled with a concrete competition of two aforementioned identities, and to mention the difficulties that Alevis have faced with as a result of their officially unrecognized religious identity by none of the two identities and its consequent limitations. Keywords: Alevism, political history of Republic of Turkey, laicism, religion, political Islam / Este estudio tiene el objetivo de analizar las necesidades del alevismo como una creencia y los límites de la libertad que los alevíshantenido desde la fundación de la República de Turquía, al mantener y practicar sus componentesculturales y religiosos entre una estructura estatallaica y la sociedad tradicionalmente musulmanasunita. Pone el centro del debate en los límites de la libertad religiosa de un grupo determinado, los alevís, en una estructura del Estado laico, que debe tratar de mantener su distancia hacia cualquier identidad religiosa, sin optar por ninguna de ellas. Por lo tanto, las determinaciones tienen el objetivo de destacar el lugar de los alevís en la historia política de la República de Turquía y hablar de las dificultades a lasque se han enfrentado los alevís, como consecuencia de su identidad religiosa no reconocida oficialmente por ninguno de las dos identidades y susconsecuenteslimitaciones. Palabras clave: alevismo, la historiapolítica de la República de Turquía, el laicismo, la religión, el Islam político

Esta tesis es una investigación narrativa de los relatos orales de enfermeras expertas en unidades de Cuidados Intensivos, que surgieron de la pregunta: ¿Puedes contarme una historia de tu práctica en la UCI que recuerdes especialmente, que pretende explorar el conocimiento práctico de algunas dimensiones del cuidado que no es posible cuantificar. Para ello, utilizando como referencia la teoría de la práctica de Pierre Bourdieu y las habilidades de enfermeras expertas descritas por Patricia Benner, se realiza una inmersión narrativa en los relatos de las enfermeras que interpreta: los temas favoritos de sus historias; los aspectos ligados a su recuerdo; las habilidades y modos de hacer y las relaciones que desarrollan. Y nos muestra la importancia de la emoción en el recuerdo y construcción de experiencia, lo que motiva el cuidado y el saber incorporado que les permite ver y hacer lo que importa en su práctica. Así como el nivel de conocimiento que tienen de las formas de dominación, violencia y capitales simbólicos que se ponen en juego en el campo de la UCI. / This thesis is mainly a narrative research on some oral accounts of expert nurses in Intensive Care Units. They were found as an answer to the following question: ¿Could you please tell me any story about your ICU practices that you remember specially? This question tries to explore the practical knowledge of some dimensions of the care that is not possible to quantify. Pierre Bourdieu’s theory of practice and the abilities of expert nurses described by Patricia Benner are used in order to tackle a narrative immersion in the stories of the nurses that interprets: the favorite subjects of their stories, the aspects linked to their memories; the abilities and “ways to do” and the relationships they build. It also shows the importance of the emotion in remembering and developing experience, which motivates the care and the inbuilt knowledge that let them see and do what it is important in their practices. Just as the level of knowledge of the ways of domination, violence and symbolic capitals that are put at risk in the field of ICU.

La finalitat d'aquesta investigació és descriure i interpretar el rol dels docents que utilitzen Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVAs) per definir els seus perfils i patrons d'ús en el context de la Facultat d'Informàtica i Electrònica (FIE) / la finalidad de esta investigación es describir e interpretar el rol de los docentes que utilizan Entornos Virtuales de Aprendizaje (EVAs) para definir sus perfiles y patrones de uso en el contexto de la Facultad de Informática y Electrónica (FIE) / The purpose of this research is to describe and interpret the role of teachers using Virtual Learning Environments (VLEs) to define their profiles and usage patterns in the context of the Faculty of Informatics and Electronics (FIE)

Esta tesis trata de las interacciones establecidas entre el enfermo familia y profesionales en el entorno de cuidados paliativos que están en función de los contextos de conciencia establecidos por los actores, de la influencia que ejerce la institución en el proceso de enfermedad/atención/muerte, y de las incógnitas que permiten sondear las representaciones y prácticas sociales de dicho proceso. El marco teórico utilizado incluye los cuidados paliativos tomando como referencia el modelo y filosofía de los hospices; el modelo médico hegemónico (MMH) que permite interpretar y analizar los distintos saberes y prácticas médicas; y los modelos explicativos (EM) para ver la interacción entre los modelos explicativos de los pacientes, familiares y profesionales que actúan como componente esencial del cuidado de la salud.La metodología aplicada fue principalmente cualitativa utilizando las técnicas metodológicas de observación participante y entrevistas en profundidad. La investigación aporta una visión de la muerte desde la construcción sociocultural del proceso de morir y la percepción particular de los enfermos, familiares y profesionales que interaccionan estableciendo diferentes grados de conciencia sobre terminalidad y muerte en una unidad de cuidados paliativos de un hospital oncológico de Barcelona, España. / This thesis work focus the interaction between the patient and family practitioners in the palliative care based on awareness contexts, the influence of the institution in the process of disease / care / death and the unknown questions that allow probing the representations and social practices of the process. The theoretical framework used, includes palliative care taking as reference the model and philosophy of the Hospices; the Hegemonic Medical Model (MMH) to interpret and analyze the knowledge and medical practices; and the Explanatory Models (EMs) to see the interaction between the explanatory models of patients, families and professionals as an essential component of health care. Qualitative research was mainly applied through methodological techniques of participant observation and in-depth interviews. This study provides a vision of death from a sociocultural construction of the process of dying and the perception of patients, families and professionals who interact establishing different degrees of awareness of death in a terminal and palliative care unit of a hospital oncology in Barcelona, Spain.