Aquesta tesi es fa a la Universidad de Los Andes (ULA)-Veneçuela sobre la Competència TIC dels docents per a l'ensenyament mitjançant entorns virtuals. A través d'una recerca qualitativa multienfocament, amb mètodes de naturalesa mixta on preval el disseny descriptiu, es realitza una avaluació del pla de formació del professorat de la Universitat, implementat en els darrers anys por la Coordinació d'Estudis Interactius a Distància (CEIDIS) i s'apliquen instruments per a establir el perfil de competències TIC del professorat recolzats en estàndards internacionals en competència TIC per a docents, entre ells, els del Ministeri d'Educació Xilè i la UNESCO, així com indicadors d'altres projectes de recerca. La recerca delimita i precisa aquelles competències en les quals el docent de la ULA ha de capacitar-se per a l'aplicació de les TIC en l'ensenyament-aprenentatge. Actualment a la institució sols s'ofereixen alguns cursos a través de CEIDIS i el Programa d'Actualització Docent (PAD) on s'han tractat alguns d'aquests elements. Entre els resultats destaca que el professorat de la ULA es troba en un nivell baix a intermedi en totes les dimensions de la competència TIC, tot i que la majoria de participants en l'estudi percep positivament els principals avantatges de les TIC en l'ensenyament-aprenentatge, representant una fortalesa per a continuar avançant en la seva formació. S'estableix el perfil de competències TIC del docent de la ULA i en base a aquest -així com a les necessitats, debilitats, fortaleses i millores plantejades pels professors que han rebut formació en el darrers anys pel CEIDIS- es proposa un disseny de pla de formació que contempla cinc dimensions de la competència TIC del docent. / La presente tesis se realizó en la Universidad de Los Andes (ULA) - Venezuela, sobre la Competencia TIC de los docentes para la enseñanza mediante entornos virtuales. A través de una investigación cualitativa multienfoque, con métodos de carácter mixto donde prevalece el diseño descriptivo, se realizó una evaluación del plan de formación del profesorado de la Universidad, implementado en los últimos años por la Coordinación de Estudios Interactivos a Distancia (CEIDIS) y se aplicaron instrumentos para establecer el perfil de competencias TIC del profesorado apoyados en estándares internacionales en competencia TIC para docentes, entre ellos, los del Ministerio de Educación Chileno y la UNESCO, así como indicadores de otros proyectos de investigación. Esta investigación delimita y precisa aquellas competencias en las cuales el docente de la ULA debe capacitarse para la aplicación de las TIC en la enseñanza-aprendizaje. Actualmente en la institución solo se ofrecen algunos cursos a través de CEIDIS y el Programa de Actualización Docente (PAD) donde se han tratado algunos de estos elementos. Entre los hallazgos se destaca, que el profesorado de la ULA se encuentra en un nivel bajo a intermedio en todas las dimensiones de la competencia TIC, sin embargo, la mayoría que participó en el estudio, percibe positivamente las principales ventajas de las TIC en la enseñanza-aprendizaje, representando una fortaleza para continuar avanzando en su formación. El perfil de competencias TIC del docente de la ULA es establecido y con base a este, así como, a las necesidades, debilidades, fortalezas y mejoras planteadas por los profesores que han recibido formación en los últimos años por el CEIDIS, se propone un diseño de plan de formación que contempla cinco dimensiones de la Competencia TIC del docente. / This thesis was conducted at the University of Los Andes (ULA) - Venezuela on ICT competency of teachers for teaching using virtual environments. Through qualitative research multifocus mixed methods where the prevailing descriptive character design, an evaluation plan for teacher education at the University, implemented in recent years by the Coordination of Interactive Distance Learning (CEIDIS) was performed and instruments were applied to establish the profile of ICT teacher competencies supported in international standards in ICT Competency for teachers, including the Chilean Ministry of Education and UNESCO, as well as indicators of other research projects. This research defines competences and those required in which the teaching of the ULA should be trained for the application of ICT in teaching and learning. Currently in the institution some courses are offered only through CEIDIS and Teacher Upgrading Program (PAD), which have tried some of these elements. Among the findings highlighted that teachers ULA is at a low to intermediate in all dimensions of ICT competency, however, most who participated in the study, positively perceived major benefits of ICT in teaching and learning, representing a strength to continue advancing in their training. The profile of ICT teachers ULA competence is established and based on this, as well as the needs, weaknesses, strengths and improvements raised by teachers who have received training in recent years by the CEIDIS, a design is proposed training plan that includes five dimensions of teacher ICT competence.

En les últimes dècades, s'ha produït una revolució en el camp de la investigació en biologia, concretament en genètica i biotecnologia. Aquest desenvolupament científic ha deixat una fissura entre els estudis de la comunitat científica i el coneixement dels ciutadans. Per tal d'involucrar a la societat en els processos de presa de decisions sobre la legislació científica, es necessiten ciutadans informats, que siguin capaços de prendre decisions raonades basades en conclusions científiques tenint en compte les consideracions ètiques i morals. Els professors juguen un rol crític i central en el sistema educatiu i són el col•lectiu amb influència en la propera generació. L'objectiu d'aquesta tesi és explorar el coneixement i les actituds en biotecnologia dels estudiants de magisteri d'un país Nòrdic (Suècia) i un país del Sud (Espanya) d'Europa. A partir dels resultats obtinguts, s'ha desenvolupat una nova activitat educativa per alfabetitzar biotecnològicament als futurs professors. Primerament s'ha creat un nou qüestionari per analitzar quins són els coneixements i les actituds dels estudiants de magisteri. Les dades s'han analitzat de manera quantitativa. Els resultats mostren que els estudiants de magisteri d'Espanya i Suècia estan interessats en temes de biotecnologia encara que els seus coneixements en genètica bàsica estan per sota dels esperats. A partir d'aquests primers resultats, s'ha desenvolupat una nova activitat basada en Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), l’objectiu de la qual és d'incrementar el coneixement dels futurs professors sobre temes de genètica bàsica. Un qüestionari previ i un de final han estat creats per tal de validar l'eficiència de la nova eina educativa. Un cop obtingudes les dades, han estat analitzades tant qualitativa com quantitativament. Finalment, després de participar en l’activitat s'ha demostrat una millora significativa del coneixement dels estudiant i una forta implicació en l’activitat. / En las ultimas décadas, se ha producido una revolución en el campo de la investigación en biología y más concretamente de la genética y la biotecnología. Este desarrollo científico ha dejado una grieta entre los estudios de la comunidad científica y los conocimientos de los ciudadanos. Para involucrar a la sociedad en los procesos de toma de decisiones sobre la legislación científica, se necesitan ciudadanos informados y capaces de tomar decisiones razonadas basadas en conclusiones científicas y a la vez con consideraciones éticas y morales. Los profesores juegan un rol crítico y central en el sistema educativo ya que son el colectivo con influencia en la próxima generación. El objetivo de esta tesis es explorar el conocimiento y las actitudes en biotecnología de los estudiantes de magisterio de un país Nórdico (Suecia) y un país del Sur (España) de Europa. En base a estos resultados, se ha desarrollado una nueva actividad educativa para alfabetizar biotecnológicamente a los futuros profesores. Primeramente se ha creado un nuevo cuestionario para poder analizar cuáles son los conocimientos y las actitudes de los estudiantes de magisterio. Los datos se han analizado de forma cuantitativa. Los resultados muestran que los estudiantes de magisterio en España y Suecia están interesados en temas de biotecnología aunque sus conocimientos en genética básica están por debajo de los esperados. A partir de estos primeros resultados, se ha desarrollado una nueva actividad educativa basada en Aprendizaje Basado en Problemas (ABP), el objetivo de la cual es incrementar el conocimiento de los futuros profesores sobre temas de genética básica. Un cuestionario previo y uno de final han sido creados para validar la eficacia de la nueva herramienta educativa. A continuación, los datos han sido analizados tanto cualitativa como cuantitativamente. Finalmente, después de realizar la actividad se ha demostrado una mejora significativa del conocimiento y una fuerte implicación de los estudiantes en la realización de la actividad. / Over the past decades, there has been a revolution in the field of biology research and, more concretely, in biotechnology and genetic fields. This scientific development has led to a huge gap between what scientific comunity studies and what citizens know. In order to involve society in the decision-making process about scientific policies, we need well-informed citizens who are able to make thoughtful decisions based on scientific conclusions combined with ethical and moral considerations. The forefront to educate new generations is teacher. Teachers play a critical and central role in the education system and they are therefore an influential collective because they become teachers of the next generation. The purpose of this thesis is to explore knowledge and attitudes towards biotechnology of pre-service teachers from a Northern (Sweden) and Southern (Spain) countries. After that it is developed a new educational activity in order to make future teachers literate of biotechnology. First, it was created a new questionnaire in order to analyse the knowledge, and attitudes of pre-service teachers. Data is analysed in a quantitative method. The results show that pre-service teachers from Spain and Sweden are interested in biotechnology topics and this research has also shown that their knowledge about basics genetics is lower than expected. Due to these first results, a new Problem-Based Learning (PBL) educational material has been developed. The aim of this educational material is to increase pre-service teacher’s knowledge about genetics topics. A pre and post-test was created in order to validate the efficacy of this new educational tool, then data is analysed in a quantitative and qualitative approach. Finally, a significanlty increase of student’s knowledge is proved with taking part of the learning activity. Moreover, most of the students involved in the activity expressed that they were feeling engaged to this educational dynamic.

Tesi per compendi de publicacions / La tesi per compilació de publicacions que es presenta aquí s'interroga, des de les ciències socials i, en concret, des de l'antropologia social, quin paper té esport com a mecanisme ritual bàsic de les societats modernes per a la seva reproducció. Per això es planteja com a objectius: a) analitzar el desenvolupament de l'antropologia de l'esport a Espanya; b) reconstruir el debat epistemològic entre les diverses metodologies antropològiques, amb la finalitat d'establir una metodologia crítica i plural per a l'estudi de l'esport com a eina d'intervenció social; c) estudiar els impactes del turisme esportiu en la seva implementació com a mitjà de modernització i desenvolupament local; d) observar els usos esportius de l'espai públic urbà i, especialment, les seves formes més intersticials i desburocratitzades, per identificar-ne les lògiques socials i vincular-les a les línies de fuga que singularitzen la modernitat avançada, i e) investigar les pràctiques esportives de la població immigrant a Barcelona per reconstruir les diverses cultures esportives de la ciutat i identificar-ne les barreres econòmiques, polítiques, socials i culturals; amb la finalitat d’assenyalar les bases per al desenvolupament d'una política esportiva municipal que afavoreixi la integració esportiva i social de tots els ciutadans. Les investigacions de camp s'han dut a terme des d'una construcció plurimetodològica i reflexiva. Es tracta d'una metodologia antropològica de base etnogràfica: mixta, plural, oberta i dialògica, que es fonamenta en el pragmatisme metodològic, atès que es busca una integració crítica de mètodes i tècniques que permetin triangular una imatge global de la problemàtica socioesportiva analitzada. Una metodologia col·laborativa, en algun cas vinculada a la investigació-acció participativa, que promou el desenvolupament i l’enfortiment de les xarxes socials implicades o generades en l'estudi, i que, per tant, és útil tant en projectes d'intervenció social a través de l'esport com en l'aplicació d'estratègies d'esport i desenvolupament comunitari. L'esport és tractat com una metacultura de la modernitat que ha configurat un hàbitat de significat transnacional i global, per la qual cosa el fan un potent instrument d'inclusió social, integració funcional, reproducció social i desenvolupament local i comunitari. Es tracta, a més, d'un sistema esportiu fluid i canviant que s'expandeix, que es transforma i que es torna complex, seguint les directrius que dinamitzen el sistema social contemporani, fet que permet desenvolupar una multiplicitat de cultures esportives que reprodueixen la pluralitat de lògiques de vida d'una societat complexa. / La tesis por compilación de publicaciones que aquí se presenta se interroga, desde las ciencias sociales y, en concreto, desde la antropología social, sobre el papel del deporte como mecanismo ritual básico de las sociedades modernas para su reproducción. Por ello se plantea como objetivos: a) analizar el desarrollo de la antropología del deporte en España; b) reconstruir el debate epistemológico entre las diversas metodologías antropológicas, con la finalidad de establecer una metodología crítica y plural para el estudio del deporte como instrumento de intervención social; c) estudiar los impactos del turismo deportivo en su implementación como medio de modernización y desarrollo local; d) observar los usos deportivos del espacio público urbano y, especialmente, sus formas más intersticiales y desburocratizadas, para identificar sus lógicas sociales y vincularlas a las líneas de fuga que singularizan la modernidad avanzada; y e) investigar las prácticas deportivas de la población inmigrante en Barcelona para reconstruir las diversas culturas deportivas de la ciudad e identificar sus barreras económicas, políticas, sociales y culturales; para, finalmente, señalar las bases para el desarrollo de una política deportiva municipal que favorezca la integración deportiva y social de todos los ciudadanos. Las investigaciones de campo se han llevado a cabo desde una construcción plurimetodológica y reflexiva. Se trata de una metodología antropológica de base etnográfica: mixta, plural, abierta y dialógica; que se fundamenta en el pragmatismo metodológico al buscar una integración crítica de métodos y técnicas que permitan triangular una imagen global de la problemática sociodeportiva analizada. Una metodología colaborativa, en algún caso vinculada a la Investigación-Acción Participativa, que promueve el desarrollo y fortalecimiento de las redes sociales implicadas o generadas en el estudio y que, por tanto, es útil en proyectos de intervención social a través del deporte y en la aplicación de estrategias de deporte y desarrollo comunitario. El deporte es tratado como una metacultura de la modernidad que ha configurado un hábitat de significado transnacional y global, que hacen de él un potente instrumento de inclusión social, integración funcional, reproducción social y desarrollo local y comunitario. Se trata, además, de un sistema deportivo fluido y cambiante que se expande, transforma y complejiza, siguiendo los lineamientos que dinamizan el sistema social contemporáneo. Desarrollando, por ello, una multiplicidad de culturas deportivas que reproducen la pluralidad de lógicas de vida de una sociedad compleja. / From the standpoint of the social sciences, anthropology in particular, this thesis surveys the compilation of publications to inquire into the role of sports as a basic ritual mechanism in the reproduction of modern societies. Therefore, the main objectives are the following: a) to analyse the development of the Anthropology of Sports in Spain; b) to reconstruct the epistemological debate among the different anthropology methodologies in order to establish a critical, plural methodology for studying sports as an instrument of social intervention; c) to study the impact of sports tourism in its implementation as a means of modernisation and local development; d) to observe the sports uses of urban public space and especially their more interstitial and de-bureaucratising forms in order to identify their social logic and link them to the creepage that is a unique feature of advanced modernity; and e) to research sports practices among Barcelona’s immigrant population in order to reconstruct the differing sports cultures of the city and discern their economic, political, social and cultural barriers, with the ultimate aim of identifying the foundations for developing a municipal sports policy that favours sport and social integration of all citizens. Field research was carried out based on a multi-methodological and reflexive construct. The methodology is anthropological with an underpinning in ethnography; it is mixed, plural, open and dialogical and is grounded upon methodological pragmatism in an effort to find a critical integration of methods and techniques to shape a comprehensive picture of the social-sports issue being analysed. The approach is collaborative, in some cases linked to Participatory Action Research, which promotes the development and strengthening of the social networks involved or generated in the study; rendering it useful in projects involving social intervention through sports and the implementation of strategies for sport and community development. Sports is treated as a meta-culture of modernity that has shaped a habitat of transnational and global significance, making it a powerful tool for social inclusion, functional integration, social reproduction and local and community development. The sports system is also a fluid and changing as it expands and becomes more complex, following the lines that spur the contemporary social system, thus developing a multiplicity of sports cultures that reproduce the plurality of life logics in a complex society.

El propòsit de l'empresa ha estat motiu d'extenses deliberacions acadèmiques en relació amb l'orientació de l'empresa cap als seus grups d'interès interns i externs. Els creixents desafiaments socials i mediambientals requereixen que l'empresa adopti un enfocament més ampli incloent diferents grups d'interès (stakeholders) en els seus comportaments i pràctiques. No obstant això, la majoria de les grans empreses sovint queden lluny d'aconseguir aquest objectiu. Encara que l’ investigació sobre la orientació corporativa cap als stakeholders ha rebut considerable atenció acadèmica, sabem molt menys sobre les raons per les quals les empreses adopten orientacions específiques i si s'ha abordat, tendeix a ser de manera més aviat fragmentada. El concepte de l'orientació corporativa cap als stakeholders no s'ha desenvolupat teòricament i el seu anàlisi empíric és complex perquè sovint les pròpies empreses manipulen l'orientació i generen una desconnexió entre el que realment fan i el que pretenen que fan. Aquesta tesi doctoral analitza les orientacions corporatives cap als stakeholders en diversos contextos examinant els seus antecedents, millorant la seva avaluació empírica, i aixi mateix, proporcionant claredat teòrica respecte al concepte. Amb l'adopció de múltiples teories i un enfocament de mètodes mixtos, aquesta tesi pretén tenir implicacions tant per la teoria de l’empresa com per la pràctica empresarial. / El propósito de la empresa ha sido el motivo de extensas deliberaciones académicas en relación con la orientación de la empresa hacia sus grupos de interés internos y externos. Los crecientes desafíos sociales y medioambientales requieren que la empresa adopte un enfoque más amplio incluyendo distintos grupos de interés (stakeholders) en sus comportamientos y prácticas. Sin embargo, la mayoría de las grandes empresas a menudo queda lejos de conseguir esta expectativa. Mientras que la investigación sobre la orientación de la empresa hacia los stakeholders ha recibido considerable atención académica, sabemos mucho menos acerca de las razones por las cuales las empresas adoptan orientaciones específicas y si se ha abordado, tiende ser de manera más bien fragmentada. El concepto de la orientación corporativa hacia los stakeholders no se ha desarrollado teóricamente y su análisis empírico es complejo porque a menudo las propias empresas manipulan la orientación y generan una desconexión entre lo que realmente hacen y lo que pretenden hacer. Esta tesis doctoral analiza las orientaciones corporativas hacia los stakeholders en varios contextos examinando sus antecedentes, mejorando su evaluación empírica, y a su vez proporcionando claridad teórica respecto al concepto. Con la adopción de múltiples teorías y un enfoque de métodos mixtos, esta tesis pretende tener implicaciones tanto teóricas como prácticas. / The purpose of a business has been the matter of a long-standing scholarly deliberation in relation to a firm’s orientation towards its internal and external stakeholders. The rising social and environmental challenges require a firm to adopt a wider stakeholder approach in its behaviors and practices, yet most large firms often fall short of this expectation. While research on assessing corporate stakeholder orientation has received considerable academic scrutiny, the reason why firms adopt specific orientations has so far been approached in a rather fragmented fashion. Corporate stakeholder orientation construct in itself remains under-theorized and its assessment is often contaminated with green-washing and corporate posturing that makes it difficult to construe firms’ de facto stakeholder intent. This doctoral dissertation is dedicated to understand corporate stakeholder orientations across multiple contexts by inquiring into its antecedents, refining its assessment, and in turn providing theoretical clarity to the construct. Adopting a multi-theoretical perspective and a mixed methods approach, this thesis aspires to have implications for both theory and practice.

La integritat intel·lectual del coaching es fonamenta en el rigor de la seva investigació. El coaching executiu ha experimentat un gran impuls com a procés de desenvolupament professional en les empreses i les organitzacions sense finalitat de lucre, malgrat que encara no hi ha prou evidència empírica del seu impacte i dels seus factors clau, i malgrat que existeix un gran desacord pel que fa a les seves qualificacions professionals. Aquesta tesi doctoral examina la pràctica del coaching executiu des de tres dimensions diferents i complementàries, a partir del paradigma teòric del coaching cube (què, com, qui). La importància d’aquesta recerca radica en la integració de la literatura existent sobre coaching executiu i la seva exploració i anàlisi exhaustiva des de tres angles crítics, a partir d’un enfocament metodològic mixt quantitatiu i qualitatiu, amb la finalitat última de comprendre a fons el procés de coaching i el seu impacte potencial a partir dels seus elements centrals. Com a primer pas necessari, el primer estudi proporciona un marc conceptual de la percepció del valor del coaching des del punt de vista dels coachees (més enllà de l’agenda de coaching, el què), per tal d’abordar un dels principals problemes del mesurament de l’impacte del coaching: la percepció de valor del seu receptor directe. Sobre això es presenten els factors moderadors del valor percebut de coaching a partir d’una anàlisi de contingut crítica. El segon estudi conté una anàlisi minuciosa de l’impacte del coaching des de l’enfocament de l’aprenentatge al llarg de la vida (teoria de canvi intencional, el com), per tal de comprendre millor el procés cognitiu-emocional dels seus destinataris i també aquells factors moderadors dels resultats obtinguts. El tercer estudi avança un pas més en les característiques dels coaches executius (competències de coaching, el qui) i proposa una perspectiva basada en l’evidència empírica per a la inclusió de la competència transcultural, un cop identificats alguns biaixos culturals incorporats en un model de competències de coaching àmpliament utilitzat a escala internacional (ICF). Aquesta recerca fa una aportació científica innovadora, en centrar-se explícitament en aquells elements específics que fonamenten la interacció socioemocional (i per tant, cultural) entre el coach i el coachee, i que alhora constitueixen un aspecte essencial de tots els escenaris i metodologies de coaching, la qualitat de la connexió assolida entre els seus protagonistes. La qualitat d’aquesta recerca s’analitza críticament i se’n recomanen possibles línies futures de recerca, alhora que es revisen amb rigor les implicacions teoricopràctiques dels tres estudis presentats. / La integridad intelectual del coaching estriba en el rigor de su investigación. El coaching ejecutivo ha cobrado un impulso significativo como proceso de desarrollo profesional en las organizaciones corporativas y sin fines de lucro, a pesar de la –todavía– insuficiente evidencia empírica sobre su impacto y los factores clave en éste, y el amplio desacuerdo en sus cualificaciones profesionales. La presente tesis doctoral examina la práctica de coaching ejecutivo desde tres dimensiones diversas y complementarias, a partir del paradigma teórico del ‘coaching cube’ (qué, cómo, quién). La importancia de esta investigación radica en la integración abordada de la literatura existente sobre coaching ejecutivo y su exploración y análisis exhaustivos desde tres ángulos críticos, a través de un enfoque metodológico cuantitativo-cualitativo mixto, con el fin último de obtener una comprensión rigurosa del proceso de coaching y su impacto potencial a partir de sus elementos centrales. Como antesala ineludible, el primer estudio proporciona un marco conceptual de la percepción del valor de coaching desde el punto de vista de los ejecutivos –coachees– (más allá de la agenda de coaching; el qué) con el objeto de abordar uno de los principales problemas de medición del impacto de coaching: la percepción de valor de su receptor directo. A este respecto, se presenta un modelo de factores moderadores del valor percibido de coaching a partir de un análisis de contenido crítico. El segundo estudio comparte un análisis minucioso sobre el impacto del coaching bajo un enfoque de aprendizaje a lo largo de la vida (Teoría de Cambio Intencional) (el cómo), con el propósito de comprender su impacto en términos de procesamiento cognitivo-emocional en sus destinatarios, así como aquellos factores moderadores de los resultados obtenidos. El tercer estudio avanza un paso más en las características de los coaches ejecutivos (competencias de coaching, el quién), sugiriendo una perspectiva basada en evidencia empírica para la inclusión de la competencia transcultural, una vez identificadas ciertas tendencias culturales imbuidas en un modelo de competencias de coaching ampliamente utilizado a nivel internacional (ICF). La presente investigación brinda una aportación científica novedosa, al centrarse explícitamente en aquellos elementos específicos que fundan la interacción socio-emocional (y por tanto, cultural-) entre coach-coachee, y que a su vez constituyen un aspecto esencial de todos los escenarios y metodologías de coaching: la calidad de la conexión alcanzada entre sus protagonistas. La calidad de la presente investigación es examinada críticamente, son recomendadas líneas futuras potenciales de investigación, así como revisadas rigurosamente las implicaciones teórico-prácticas de los tres estudios expuestos. / The intellectual integrity of coaching depends on rigorous research. Executive coaching has gained significant momentum as a resource for workforce development in corporate and non-profit organizations despite still scarce empirical evidence on its impact and its key factors, and wide disagreement about necessary or desired professional qualifications. This doctoral thesis examines the practice of executive coaching from three core differentiate yet complementary dimensions of the coaching cube (what, how, who). The significance of the overall research lies in its integration of the extant literature on executive coaching and the comprehensive exploration of coaching from those three key angles using a mixed-methods approach, in order to gain a better grasp of the coaching process and its potential impact from its core elements. As a necessary first step, the first study provides a conceptual framework of coaching value perception from the executives’ standpoint (beyond coaching agendas; the what) with the objective of tapping into one of the main problems of measuring coaching impact: the perception of value from its direct recipient. In this regard, moderators on the perceived value of coaching are presented. The second study shares a rigorous analysis on the impact of coaching under a lifelong learning umbrella (Intentional Change Theory) (the how), aiming to better understand the emotional-cognitive processing behind on its executive recipients as well as key moderators on the coaching outcomes grasped. The third study goes a step further on coaches characteristics (coaching competencies; the who) and suggests evidence-based insights for the clarity and inclusion of intercultural competence, once identified certain cultural biases embedded in an existing worldwide used coaching competency model (ICF’s). The overall investigation aims to make a novel contribution by explicitly focusing on the particular elements that build the emotional-social (and thus, cultural-) interaction between coach-coachee, which constitutes an essential aspect of all coaching types and methodologies and that we refer to as the quality of the connection evolved. The quality of the present research is critically discussed, future research lines recommended as well as the theoretical and practical implications of the present studies reviewed.

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat estudiar la identitat dels patinadors urbans de la ciutat de Barcelona. Per a això, s’han determinat les característiques sociodemogràfiques i socioesportives, així com la prevalença de la passió en els patinadors urbans de Barcelona. Igualment, s’han identificat les experiències que caracteritzen la pràctica del patinatge urbà, la relació dels components de la passió amb les experiències dels patinadors urbans i, finalment, s’han analitzat les experiències del patinador urbà en funció de les característiques sociodemogràfiques, socioesportives i de la passió. Es va construir un qüestionari en línia que recollia dades sociodemogràfiques i socioesportives en relació al patinatge urbà, la versió espanyola de l’Escala de la Passió i l'Escala d'Experiències del Patinatge Urbà. El mostreig es va dur a terme a través de la xarxa social Facebook, mitjançant un enviament sistemàtic de missatges sol·licitant la participació dels membres de grups en línia especialitzats en patinatge urbà a Barcelona. Els usuaris van ser convidats a participar a través d'un missatge al mur de cada grup o pàgina, que podia ser compartit. Els resultats mostren que el patinador urbà tipus de Barcelona és un home d'entre 30 i 39 anys que no viu en parella, té estudis superiors i treballa per compte d'altri. A nivell de pràctica, es tracta d'un patinador de nivell intermedi amb experiència d'entre 1 i 5 anys, que dedica entre 1 i 4 hores a la setmana a patinar, principalment en rutes urbanes. Podem dir que els patinadors urbans són esportistes apassionats, amb una elevada passió harmoniosa i menor obsessiva, que experimenten conseqüències positives i de socialització en major mesura que les conseqüències negatives. El patinatge es revela com una eina important d'inclusió, integració i reproducció social que facilita les relacions socials entre els seus practicants apassionats. Aquesta activitat no està exempta de riscos, però els patinadors en tenen bona consciència i la majoria pren mesures de protecció. En el cas de les modalitats que puntuen més alt en passió obsessiva són també aquelles que requereixen d'un grau elevat de nivell tècnic i constància. / Esta tesis doctoral tiene como finalidad estudiar la identidad de los patinadores urbanos de Barcelona. Para tal efecto, se han determinado las características sociodemográficas y sociodeportivas, así como la prevalencia de la pasión en los patinadores urbanos de Barcelona. Igualmente, se han identificado las experiencias que caracterizan la práctica del patinaje urbano, la relación de los componentes de la pasión con las experiencias de los patinadores urbanos y, finalmente, se han analizado las experiencias del patinador urbano en función de las características sociodemográficas, sociodeportivas y de la pasión. Se construyó un cuestionario en línea que recogía datos sociodemográficos y sociodeportivos en relación al patinaje urbano, la versión española de la Escala de la Pasión y la Escala de Experiencias del Patinaje Urbano. El muestreo se llevó a cabo a través de la red social Facebook, mediante un envío sistemático de mensajes solicitando la participación de los miembros de grupos en línea especializados en patinaje urbano de Barcelona. Los usuarios fueron invitados a participar a través de un mensaje en el muro de cada grupo o página, que podía ser compartido. Los resultados muestran que el patinador urbano tipo de Barcelona es un hombre de entre 30 y 39 años que no vive en pareja, tiene estudios superiores y trabaja por cuenta ajena. A nivel de práctica, se trata de un patinador de nivel intermedio con experiencia de entre 1 y 5 años, que dedica entre 1 y 4 horas a la semana a patinar, principalmente en rutas urbanas. Los patinadores urbanos son deportistas apasionados, con una elevada pasión armoniosa y menor obsesiva, que experimentan consecuencias positivas y de socialización en mayor medida que las consecuencias negativas. El patinaje se revela como una herramienta importante de inclusión, integración y reproducción social que facilita las relaciones sociales entre sus practicantes apasionados. Esta actividad no está exenta de riesgos, pero los patinadores tienen buena conciencia de ello y la mayoría toma medidas de protección. En el caso de las modalidades que puntúan más alto en pasión obsesiva son también aquellas que requieren de un grado elevado de nivel técnico y constancia. / This thesis aims to study the identity of urban skaters in Barcelona. To that end, we determined socioesportive & sociodemographic characteristics, as well as the prevalence of passion in urban skaters from Barcelona. We also identified the experiences that characterize urban skating and also analyzed the relationship of the components of passion with the experiences of urban skaters. Finally, we analyzed the experiences of urban skater according to sociodemographic and socioesportive characteristics as well as passion outcomes. We built an online questionnaire that collected sociodemographic and socioesportive data in relation to urban skating. The questionnaire included both the Spanish version of the Passion Scale and the Scale of Urban Skating Experiences. Sampling was carried out through the social network Facebook by a systematic sending of messages, asking members of the urban skating groups in Barcelona to answer them. Users were invited to participate through a message on the wall of each page or group, which could be also shared. The results show that the average urban skater in Barcelona is a man between 30 and 39 not living with a partner, have higher education and work for others. In terms of practice, it is an intermediate skater with experience between 1 and 5 years in skating, which devotes between 1 and 4 hours a week to skate, especially in urban routes. Urban skaters are sport enthusiasts, with high harmonious and less obsessive passion, experiencing positive consequences and getting better socialization in a greater extent than the negative effects. Skating is revealed as an important tool for inclusion, integration and social reproduction that facilitates social relations among its passionate practitioners. This activity is not free of risks, but the skaters showed good conscience of them, and most of them take protective measures. The modalities that score higher on obsessive passion are also those that require a high degree of technical level and perseverance.

Els programes de mediació s'han consolidat com un procediment efectiu per a la millora de la convivència, tot i això, en la majoria d'escoles, la concepció dels conflictes i les accions per afrontar-los encara s’ancoren en l'enfocament punitiu retributiu propi de sistemes de regulació de convivència que haurien de ser obsolets. Els programes de justícia restaurativa que s’estan desenvolupant en altres països poden sumar-se als programes de mediació per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes i promocionar un canvi de paradigma en l'àmbit escolar. La recerca consta de dues fases, la primera recull l'anàlisi descriptiva i comparativa de les avaluacions més destacades dels programes de justícia restaurativa a l'àmbit escolar del Regne Unit (67 escoles avaluades en 4 informes) amb l’objectiu d’identificar-ne les seves principals característiques, i es contrasta amb entrevistes fetes a tres experts en l’aplicació de la justícia restaurativa a l’escola. Arran d'aquesta anàlisi es dissenya un programa de formació de docents i s'aplica en tres casos diferents en el context català (35 docents). En la segona fase de la recerca, s’efectua l’avaluació diferida de la incidència de la formació en l'entorn professional i en el pas d’una mentalitat retributiva a una mentalitat restaurativa en els docents. Es conclou que els programes de justícia restaurativa contribueixen a generar el desenvolupament de competències necessàries per a facilitar el canvi de rol del docent, ja que incideixen en la manera de gestionar els conflictes i les relacions a l’escola. Aquest canvi de mentalitat pot influir en la superació de l'escola post-industrial, la humanització de les relacions i la promoció de l'escola justa. / Los programas de mediación se han consolidado como un procedimiento efectivo para la mejora de la convivencia, a pesar de ello, en la mayoría de escuelas la concepción de los conflictos y la actuación en relación a los mismos sigue anclada en el enfoque punitivo retributivo propio de sistemas de regulación de la convivencia que deberían ser obsoletos. Los programas de justicia restaurativa que se están desarrollando en otros países pueden sumarse a los programas de mediación en pro de la gestión positiva de las relaciones y los conflictos y promocionar el cambio de paradigma en el ámbito escolar. La investigación consta de dos fases, la primera incluye un análisis descriptivo y comparativo de las evaluaciones más destacadas de los programas de justicia restaurativa en el ámbito escolar del Reino Unido (67 escuelas evaluadas en 4 informes), y tiene el objetivo de identificar sus principales características, contrastando los resultados con las entrevistas realizadas a tres expertos en dichos programas. De este análisis se deriva el diseño de un programa de formación de docentes y se aplica en tres casos diferentes en el contexto catalán (35 docentes). En la segunda fase de la investigación, se efectúa una evaluación diferida de la incidencia de la formación en el entorno profesional y en el cambio de mentalidad retributiva a restaurativa en los docentes. Se concluye que los programas de justicia restaurativa contribuyen a generar el desarrollo de competencias necesarias para facilitar el cambio de rol del docente, ya que inciden en la manera de gestionar los conflictos y las relaciones en el ámbito escolar. Este cambio de mentalidad puede influir en la superación de la escuela post-industrial, la humanización de las relaciones y la promoción de la escuela justa. / Mediation programmes have emerged as an effective procedure to improve coexistence; nevertheless, in most schools, the concept of conflict and the actions taken to address it are still rooted in a punitive approach, which should be obsolete. Restorative justice programmes developed in other countries could add to mediation programs, so that positive relationships and positive conflict management would lead to a change of paradigm in schools. This research has been developed in two phases: the first one includes a descriptive and comparative analysis of the most significant evaluations of restorative justice school programmes in the United Kingdom (67 schools evaluated through 4 reports), aiming to identify their main characteristics. The results of this study have been contrasted with the results of the interviews of three experts in the implementation of such programs. Then, a training program for teachers has been designed and implemented in three different cases in the Catalan context (35 teachers). The second phase of the research is a deferred evaluation of the impact of training in the professional environment, and of the change experienced from a retributive towards a restorative way of thinking. We concluded that restorative justice programmes contribute to the development of the necessary competencies to foster a new teachers’ role, as this influences the way in which conflicts and relationships are managed in schools. This change of mentality may be a supportive factor for overcoming the post-industrial school model, the humanization of relationships and the promotion of a just school.

A Espanya el control del pensament i la informació per part del règim derivat de la victòria de la guerra de 1936 va tenir sempre intencions totalitzadores, però va travessar diferents etapes segons els moments històrics, les pressions del context internacional i les conveniències del general Franco. El dictador, que amb el pas dels anys va acabar cedint en alguns aspectes, com ara la imposició de la censura prèvia, va mantenir sempre un control asfixiant sobre la premsa i l’edició. Fins el 1952 la censura de les publicacions de caràcter infantil i juvenil atenia els mateixos criteris que les destinades a adults. Se’ls exigia que no atemptaren contra el dogma i la moral catòliques ni contra el règim ni les seues autoritats. Per contra, la violència desbocada esguitava la majoria de les publicacions. Una violència que els censors toleraven perquè responia a la mateixa essència d’un règim que s’havia legitimat destruint la discrepància. La primera regulació específica de la premsa infantil a Espanya es publica al Boletín Oficial del Estado el 21 de gener de 1952, quan la competència del control de la premsa ha passat al nou ministeri d’Informació i Turisme. Una ordre d’aquesta data crea la Junta Assessora de la Premsa Infantil. Apareixen alhora les primeres normes que en regulen els continguts. Si aquestes normes s’hagueren aplicat amb rigor, l’humor de la denominada escola Bruguera hauria hagut de canviar a la força i els quaderns d’aventures, l’altre gran pilar del tebeo espanyol de postguerra, no s’haurien pogut publicar tal havien estat concebuts des del 1940. L’arribada de Manuel Fraga Iribarne al ministeri d’Informació i Turisme, l’any 1962, va suposar un gran canvi en el control de la premsa espanyola. El 13 d’octubre d’aquell any, en el context de canvis legals que afecten tota l’estructura de la premsa, es fixa la creació, dins el Consell Nacional de Premsa, d’una Comissió d’Informació i Publicacions Infantils i Juvenils que substitueix l’antiga Junta Assessora. La Comissió va quedar en mans d’una instància executiva que lidera el seu secretari general, Jesús María Vázquez, l’autèntic factòtum del control de la premsa infantil i juvenil fins al final del règim. Com a “gestor de l’ortodòxia”, el dominic Vázquez va aplicar de la manera més estricta la normativa que fins aquell moment mai havien atès els censors del ministeri. Les fitxes i els informes que s’han conservat des de 1964 són duríssims i van modificar amb contundència el contingut de les revistes infantils i juvenils, abans pensades per a tots els públics, i dels quaderns d’aventures. Jesús María Vázquez i el seu equip van liquidar els tebeos tal com s’havien conegut fins aquell moment. Va eliminar-ne d’arrel qualsevol vestigi de violència i l’humor “pensat per adults i per a adults”. La Llei de Premsa i Impremta de 1966 –coneguda com a llei Fraga– va eliminar la censura prèvia de totes les publicacions, amb una única excepció: les infantils i les juvenils, que a partir d’aquell moment van ser regides per un marc legal propi: l’Estatut de Publicacions Infantils i Juvenils, que concretava de nou els punts negres que havien d’evitar aquestes publicacions. L’Estatut de Publicacions Infantils i Juvenils, com la Llei de Premsa del 66, no es va derogar mai. Però, mort el general Franco i en un context de transició cap a la democràcia, la llei, no l’Estatut, va ser modificada pel reial decret 24/1977 sobre llibertat d’expressió. Malgrat aquesta norma i l’aprovació de la Constitució, que consagrava la llibertat d’expressió, la consulta prèvia voluntària, en el cas de les publicacions per a adults, i l’obligada, en el cas de les infantils i juvenils, es van allargar fins a l’any 1982. Els ressorts de la censura franquista van deixar de ser efectius, ni que fóra parcialment, amb l’arribada del PSOE al poder aquell mateix any. / En España el control del pensamiento y la información por parte del régimen derivado de la victoria de la guerra del 36 tuvo siempre una intención totalizadora, pero atravesó diferentes etapas según los momentos históricos, las presiones del contexto internacional y las propias conveniencias del general Franco. El dictador que, con el paso de los años acabó cediendo en algunos aspectos, mantuvo siempre un control asfixiante sobre la prensa y la edición; sobre la comunicación en general. Hasta 1952 la censura de las publicaciones de carácter infantil y juvenil se regía por los mismos criterios que las destinadas adultos. Se les exigía que no atentaran contra el dogma y la moral católicos ni contra el régimen ni sus autoridades. En cambio, la violencia desbocada salpicaba la mayoría de las publicaciones. Una violencia que los censores toleraban porque respondía a la misma esencia de un régimen que se había legitimado arrasando la discrepancia. La primera regulación específica de la prensa infantil en España se publica en el Boletín Oficial del Estado el 21 de enero de 1952, cuando la competencia del control de la prensa había pasado al nuevo ministerio de Información y Turismo. Una orden de la misma fecha crea la Junta Asesora de la Prensa Infantil. Aparecen al mismo tiempo las primeras normas que regulan sus contenidos. Si aquellas normas se hubieran aplicado con rigor, el humor de la denominada escuela Bruguera habría tenido que cambiar a la fuerza y los cuadernos de aventuras, el otro gran pilar del tebeo español de posguerra, no se habrían podido publicar tal como habían estado concebidos desde 1940. Las normas fueron únicamente un brindis al BOE. La llegada de Manuel Fraga Iribarne al ministerio de Información y Turismo, el año 1962, supuso un gran cambio en los criterios del control de la prensa española. El 13 de octubre de aquel año, en el contexto de modificaciones legales que afectaron toda la estructura de la prensa, se fija la creación, dentro del Consejo Nacional de Prensa, de una Comisión de Información y Publicaciones Infantiles y Juveniles que sustituye la antigua Junta Asesora. La Comisión quedó en manos de una instancia ejecutiva que lideraba su secretario general, Jesús María Vázquez, el auténtico factótum del control de la prensa infantil y juvenil hasta el final del régimen. Como “gestor de la ortodoxia”, el dominico Vázquez aplicó de la manera más estricta la normativa que hasta aquel momento nunca habían considerado los censores del ministerio. Las fichas y los informes que se han conservado desde 1964 son durísimos y modificaron contundentemente el contenido de las revistas infantiles y juveniles, antes pensadas para todos los públicos, y de los cuadernos de aventuras. Jesús María Vázquez y su equipo liquidaron los tebeos tal y como se habían conocido hasta aquel momento. Eliminaron de raíz la violencia de sus páginas y también el humor “pensado por adultos y para adultos”. La Ley de Prensa e Imprenta de 1966 –conocida como ley Fraga– eliminó la censura previa de todas las publicaciones, con una única excepción: las infantiles y las juveniles, que a partir de aquel momento se rigieron por un marco legal propio: el Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, que concretó de nuevo los puntos negros que tenían que evitar. El Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, como la Ley de Prensa del 66, no se derogó nunca. Pero, muerto el general Franco y en un contexto de transición a la democracia, la ley, no el Estatuto, fue modificada por el real decreto 24/1977 sobre libertad de expresión. A pesar de esta norma y, posteriormente de la aprobación de la Constitución, que consagraba la libertad de expresión, la consulta previa voluntaria, en el caso de las publicaciones para adultos, y la obligada, en el caso de las infantiles y juveniles, se alargó hasta 1982. Los resortes de la censura franquista sólo dejaron de ser efectivos, ni que fuera parcialmente, con la llegada del PSOE al poder aquel mismo año. / In Spain, the control over thought and information by the regime derived from the victory in the war of 1936, had always totalitarian intentions, but it went through different phases depending on the historical moments, the pressures of the international context and general Franco’s interests. The dictator, who over the years eventually gave in on some points, like the imposition of previous censorship, always kept a stifling control over press and editing. Up to 1952, censorship in Spain on publications for children and youth followed the same criteria than on adult’s publications. They were required not to attempt against the Catholic dogma and moral nor against the regime and it’s authorities. In contrast, runaway violence splashed most of the publications. Censors tolerated this violence because it matched the essence of a regime that had legitimated itself by destroying divergence. The first specific regulation on children’s press in Spain was published in the Boletín Oficial del Estado(the government’sgazette) on January 21, 1952, when the power over press was transferred to the Ministry of Information and Tourism. An order of this date created the Advisory Board of Children’s Press. The first rules regulating its contents appeared. If those rules had been applied with rigor, the humor of the so-called Bruguera school would have had to change by force and the adventure notebooks, the other great pillar of spanish postwar comics, would have not been published in the way they were conceived since 1940. The arrival of Manuel Fraga Iribarne to the Ministry of Information and Tourism, in 1962, meant a great change in the control of spanish press. On October 13 of that year, in a context of legal changes that affected the whole structure of press, it’s determined the creation of a Commission of Information and Publications for Children and Youth, within the National Press Council. The Commission was left to an executive body leaded by its general secretary, Jesús María Vázquez, the real factotum of the control over press for children and youth until the end of the regime. As the “agent of orthodoxy”, Vázquez, who was a dominican, appliedin the most strict way the rules that up to then had not been put into practice by the censors of the ministry. The record cards and reports that have been preserved since 1964 are very harsh and modified forcefully the content of magazines for children and youth -previously made for all audiences- and of adventure notebooks. José María Vázquez and his team liquidated comics as they were known up to that moment. He rooted out any trace of violence and humor “made by adults and for adults”. The Press and Printing Law of 1966 -known as Fraga’s Law- eliminated the previous censorship for all publications, with just one exception: the ones for children and youth, which from then on were ruled by their one legal frame. This frame was the Statute of Publications for Children and Youth and it specified again the black spots that those publications should avoid. The Statute and the Press law of 1966 were never repealed. However, once Franco died and within a context of transition to democracy, the law -not the Statute-, was modified by the royal decree 24/1977 on freedom of speech. Despite this rule and the passing of the Constitution, which consecrated freedom of speech, the voluntary previous control -in the case of adult publications-, and the obligatory one -in the case of publications for children and youth-, lasted until 1982. The means of the Francoist censorship stopped being effective, even partially, with the coming to power of PSOE that same year.

Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el segle XIX tot i que caldrà esperar a la dècada dels anys 1970 perquè a partir de l'impuls del nou ecologisme polític emergeixi un cos doctrinari i la mateixa expressió, ecosocialisme, que començarà a ser d'ús habitual en la dècada següent especialment a partir de la transformació de partits comunistes -en alguns casos, pocs anys abans de la caiguda del Mur de Berlín- en esquerra verda o ecosocialista. Un d'aquests partits ecosocialistes és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verds, partit hereu del PSUC, fundat el 23 de febrer del 1987 i que abraçarà oficialment l'ecosocialisme el 22 de novembre del 1996. En aquell període d'anys Iniciativa va anar buscant una identitat ideològica que fusionés les idees d'esquerra radical amb els nous moviments socials (pacifisme, feminisme i ecologisme). L'ascens de l'ecosocialisme es dóna en paral·lel als canvis socials, econòmics, polítics i comunicatius que defineixen un nou estadi de la Modernitat o bé una etapa diferent que coneixem com a Postmodernitat des que el filòsof Jean-François Lyotard va publicar el 1979 La Condition postmoderne. La tesi analitza l'ecosocialisme com a corrent que respon a alguns dels trets característics de la Postmodernitat, i ho fem en el context dels canvis socials, polítics i comunicatius que defineixen aquesta Postmodernitat i, concretament ,a Catalunya, que considerem una de les regions més postmodernes a Europa i al món. L'anàlisi de la trajectòria d'Iniciativa per Catalunya Verds des del 1987 es prolonga fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 període en què aquesta formació ha estat un dels pocs exemples al món de partit autodefinit com a ecosocialista que ha tingut representació parlamentària i, fins i tot, ha arribat a formar part d'un govern. Així mateix, la tesi analitza el paper d'ICV durant el debat sobiranista a Catalunya en el període 2003-2015. En aquest sentit, hem elegit per al nostre estudi de cas la consulta no vinculant per la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014 i els efectes que aquest debat ha tingut en les opinions i actituds dels militants respecte al sentiment de pertinença identitari i al model d'Estat, entre altres trets del perfil d'aquesta militància. A través d'una enquesta entre 410 militants d'ICV hem fet una radiografia de la militància, la més àmplia que fins ara s'ha elaborat d'aquest partit. L'enquesta també ha tingut com a objectiu validar una de les teories més importants de la comunicació, l'Espiral del Silenci, formulada el 1972 per la periodista, politòloga i sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Com a investigadora, Noelle-Neumann va observar que en període electoral (i en altres tipus de debats públics) alguns punts de vista semblaven obtenir més atenció que uns altres. De vegades, les persones prefereixen mantenir el silenci i, fins i tot, evitar parlar-ne. La sociòloga alemanya va anomenar aquest fenomen '"espiral del silenci" que ocorre quan -contràriament quan els individus perceben les seves pròpies opinions com a populars no tenen cap problema a expressar-les i defensar-les- les persones percebem que les nostres opinions no són populars i preferim mantenir el silenci. Aquest procés s'esdevé en forma d'espiral, i així una de les parts acaba aconseguint més publicitat que altres. Per a Noelle-Neumann l'opinió pública són actituds i comportaments que s'han de poder expressar en públic sense perill de caure en l'aïllament. En un context de controvèrsia i canvi, les opinions públiques són aquelles actituds que es poden expressar sense haver de patir el perill d'aïllament. Hi ha, no obstant, excepcions a aquest fenomen d'espiral del silenci. Són aquells grups i individus que no tenen por a l'aïllament i que no tenen cap problema a expressar les seves opinions malgrat que això comporti conseqüències. Aquesta és una característica dels innovadors, agents de canvi, avantguardes i el "hard-core" (nucli dur) dels partits polítics. El cas pràctic d'aquesta tesi s'ha centrat a analitzar els canvis en les actituds i opinions de la militància (hard-core) d'un partit polític, ICV, en el context del debat sobre la independència de Catalunya. És una de les primeres recerques que s'ha fet a Catalunya i a Espanya en què s'ha aplica aquesta teoria en un àmbit de la realitat social i política, en aquest cas en el terreny de la comunicació política. Al capdavall, hem volgut investigar si aquest fenomen d'espiral de silenci té vigència en la "societat xarxa" actual. / Esta tesis doctoral es una investigación sobre los orígenes y el desarrollo del ecosocialismo, corriente de pensamiento que fusiona elementos de la doctrina marxista, del socialismo utópico, del anarquismo y del ecologismo. Las raíces de esta hibridación ideológica se encuentran en el siglo XIX aunque habrá que esperar a la década de 1970 para que, a partir del impulso del nuevo ecologismo político, emerja un cuerpo doctrinario y la misma expresión, ecosocialismo, que comenzará a ser de uso habitual en la década siguiente, especialmente a partir de la transformación de partidos comunistas -en algunos casos, pocos años antes de la caída del Muro de Berlín- en izquierda verde o ecosocialista. Uno de estos partidos ecosocialistas es el caso de Iniciativa por Cataluña Verdes, partido heredero del PSUC, fundado el 23 de febrero de 1987 y que oficialmente abrazará el ecosocialismo el 22 de noviembre de 1996. En ese período Iniciativa irá buscando una identidad ideológica que fusionara las ideas de la izquierda radical con los nuevos movimientos sociales (pacifismo, feminismo y ecologismo). El ascenso del ecosocialismo se da en paralelo a los cambios sociales, económicos, políticos y comunicativos que definen un nuevo estadio de la Modernidad o bien una etapa diferente que conocemos como Postmodernidad desde que el filósofo Jean-François Lyotard publicó 1979 La Condition postmoderne. La tesis analiza el ecosocialismo como corriente que responde a algunos de los rasgos característicos de la Postmodernidad, y lo hacemos en el contexto de los cambios sociales, políticos y comunicativos que definen esta Posmodernidad y, concretamente, en Cataluña, que consideramos una de las regiones más postmodernas en Europa y en el mundo. El análisis de la trayectoria de Iniciativa por Cataluña Verdes desde 1987 se prolonga hasta las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 27 de septiembre de 2015, período en el que esta formación ha sido uno de los pocos ejemplos en el mundo de partido político que se haya autodefinido como ecosocialista , que haya tenido representación parlamentaria e, incluso, que haya llegado a formar parte de un gobierno. Asimismo, la tesis analiza el papel de ICV durante el debate soberanista en Cataluña en el periodo 2003-2015. En este sentido, hemos elegido para nuestro estudio de caso la consulta no vinculante sobre la independencia de Cataluña que se celebró el 9 de noviembre de 2014 y los efectos que este debate ha tenido en las opiniones y actitudes de los militantes respecto al sentimiento de pertenencia identitario y al modelo de Estado, entre otros rasgos del perfil de esta militancia. A través de una encuesta entre 410 militantes de ICV hemos hecho una radiografía de la militancia, la más amplia que hasta ahora se haya elaborado de este partido. La encuesta también ha tenido como objetivo validar una de las teorías más importantes de la comunicación, la Espiral del Silencio, formulada en 1972 por la periodista, politóloga y socióloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann. Como investigadora, Noelle-Neumann observó que en periodo electoral (y en otros tipos de debates públicos) algunos puntos de vista parecían obtener más atención que otros. A veces, las personas prefieren mantener el silencio e, incluso, evitar hablar. La socióloga alemana llamó a este fenómeno "espiral del silencio" que ocurre cuando -contrariamente cuando los individuos perciben sus propias opiniones como populares no tienen ningún problema en expresarlas y defenderlas- las personas percibimos que nuestras opiniones no son populares y preferimos mantener el silencio. Este proceso ocurre en forma de espiral, y así una de las partes termina consiguiendo más publicidad que otras. Para Noelle-Neumann, la opinión pública son actitudes y comportamientos que deben poder expresarse en público sin peligro de caer en el aislamiento. En un contexto de controversia y cambio, las opiniones públicas son aquellas actitudes que se pueden expresar sin tener que sufrir el peligro de aislamiento. Hay, sin embargo, excepciones a este fenómeno de espiral del silencio. Son aquellos grupos e individuos que no tienen miedo al aislamiento y que no tienen ningún problema en expresar sus opiniones sin que ello conlleve consecuencias. Esta es una característica de los innovadores, agentes de cambio, vanguardias y el "hard-core" (núcleo duro) de los partidos políticos. El caso práctico de esta tesis se ha centrado en analizar los cambios en las actitudes y opiniones de la militancia (hard-core) de un partido político, ICV, en el contexto del debate sobre la independencia de Cataluña. Es una de las primeras investigaciones que se ha hecho en Cataluña y en España en que se ha aplica esta teoría en un ámbito de la realidad social y política, en este caso en el terreno de la comunicación política. Con este estudio también hemos querido investigar si el fenómeno de espiral de silencio tiene vigencia en la "sociedad red" actual. / This doctoral thesis investigates the origins and development of eco-socialism, a fusion of thought with elements of marxist doctrine, of utopian socialism, of anarchism and environmentalism. The roots of this ideological hybridisation can be found in the 19 century, however one has to wait until the 1970's for the emergence of this doctrine and the term eco-socialism. The impulse for the theory of eco-socialism emerged from a body of doctrine of the same name, eco-socialism. This term became to be used more generally in the following decade particularly with the transformation of the communist parties (in some cases a few years before the fall of the Berlin Wall) into green left or eco-socialism. One of these eco-socialist parties is the case of Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) that was founded on the 23 February 1987 and embraced officially eco-socialism on the 22nd of November 1996. In this period ICV was looking for an ideological identity which was able to fuse the ideas of the radical left with the ideas from the new social movements (pacifism, feminism and environmentalism). The emergence of eco-socialism happens in parallel with social, political, economic and communication changes and these changes came to define a new stage in Modernity or a new stage which we know as Post-modernity from the philosopher Jean-François Lyotard and his publication of La Condition postmoderne in 1979. This thesis analyses eco-socialism as a current of thought which has responded to some of the characteristics of Post-modernity and in particular in the context of Catalonia, which we consider to be one of regions of Europe and in the world which is more postmodern. Our analysis of the trajectory of ICV is from 1987 until the elections on the 27 September 2015. In this period this political party has been one of the few examples in the world of a political party which defined itself as eco-socialist and which had a parliamentary representation and even formed part of a government. Also this thesis analyses the role of ICV during the debate about sovereignty in Catalonia in the period 2003-2015. In relation with his period we chose for this study the case of the non binding consultation for the independence of Catalonia which took place on November 9 of 2014 and the effects of this debate on the opinions and attitudes of the membership (hard-core) in relation with their roots of identity and the model of the state. Through a questionnaire completed by 410 members of ICV we have constructed a profile of this membership. This profile is the largest ever to be made about membership of ICV. Also the purpose of this questionnaire was to validate one of the most important communication theories, the Spiral of Silence. As a political researcher Noelle-Neumann observed that in elections (and other kind of public debates) certain views seem to get more play than others. Sometimes people prefer to remain silent about their opinions rather than talk about them. Sociologist Noelle-Neumann calls this the spiral of silence that occurs when individuals who perceive that their opinion is popular express and defend it, whereas those who do not think their opinion is popular remain quiet. This process occurs in a spiral, so that one side of an issue ends up with much publicity and the other side with little. For Noelle-Neumann public opinion includes attitudes or behaviors one is able to express in public without the danger of isolating oneself; in areas of controversy or change, public opinions are those attitudes one can express without running the danger of isolating oneself. There are exceptions to the spiral of silence. There are groups and individuals who do not fear isolation and who will express their opinions no matter what the consequences, a characteristic of innovators, change agents, the avant-garde and the hard-core of political parties. This is one of the first pieces of research focused on this theory related to the Catalan social or political reality and in this case in relation to the field of study of political communication. Finally, we want to investigate if the Spiral of Silence phenomena could be manifested in the current "network society".

La psicologia social i la microsociologia han estudiat des de mitjan segle XX la necessitat de l’autodefinició i de la construcció de la identitat personal. Tothom s’ha qüestionat alguna vegada “Qui sóc?”; “Com sóc?”; “Com em veuen els altres?” Aquesta visió de nosaltres mateixos és la que ens permet relacionar-nos dintre de la societat. Però perque els altres captin la identitat que s’intenta projectar és necessari tenir un discurs comú. Les marques de moda formen part de la construcció d’aquest discurs. Existeixen estudis sobre el llenguatge de la indumentària però, en canvi, s’ha desenvolupat poc el significat que aporten les marques en aquest llenguatge. Entenem marca com a un conjunt de significats (connotacions, emocions, imatges) que són comuns a un grup determinat de persones. Dins de la categoria actual de la moda, especialment la prontomoda, cada mes es canvien col·leccions, patrons, textures i colors; la marca juga un rol imprescindible per contribuir a l’aportació de seguretat i d’identificació amb la persona. Jenifer Aaker va demostrar que els individus perceben trets de la personalitat humana en les marques. Els consumidors visualitzen les marques amb característiques de persones, i aquestes influeixen en la decisió de compra. La compra i l’ús d’una marca de moda concreta ajuda el consumidor a apropiar-se d’aquests trets de personalitat que percep, i de constuir la seva autodefinició, i per tant, de constuir la identitat social que vol projectar. Les possessions i la marca d’aquestes, ajuden a la definició de la identitat de l’individu. La present investigació uneix els coneixements de la sociologia, de la història i del lleguatge de la moda, així com el branding i la publicitat, amb l’objectiu de definir el paper que juguen les marques de moda en la construcció de la identitat social de l’individu. Aquesta investigació treballa sobre tres pilars: una investigació bibliogràfica i documental; una anàlisis de la comunicació gràfica de les marques de moda a Espanya; i finalment, entrevistes focalitzades a professionals de moda y branding per demostrar quina influència té la construcció estratègica de la personalitat de marca dintre de la construcció d’autodefinició i d’identitat social de l’inidividu. / La psicología social y la microsociología han estudiado desde mediados del siglo XX la necesidad de autodefinición y de la construcción de la identidad personal. Todas las personas se han cuestionado alguna vez ¿quién soy?, ¿cómo soy? o ¿cómo me ven los demás? Es esta visión de nosotros mismos la que nos permite que nos relacionemos en sociedad. Pero para que el otro capte la identidad que se intenta proyectar, es necesario tener un discurso común. En la construcción de dicho discurso es donde forman parte las marcas de moda. Se ha estudiado mucho sobre el lenguaje de la vestimenta, pero poco se ha trabajado sobre los significados que a dicho lenguaje aportan las marcas. Entendemos la marca como un conjunto de significados (connotaciones, emociones, imágenes) que es común a un grupo determinado de personas. En la categoría de la moda actual, en especial en la pronto moda, donde cada mes se cambian colecciones, con patrones, texturas y colores, juega un rol imprescindible la marca para continuar aportando seguridad e identificación con la persona. Jenifer Aaker demostró que los individuos infieren a las marcas rasgos de personalidad humana. Los consumidores visualizan las marcas con características de personas, y dichas características forman parte de la decisión de compra. La compra y el uso de una marca de moda concreta ayuda al consumidor a apropiarse de dichos rasgos de personalidad, y construir su autodefinición, y por lo tanto a construir la identidad social que quiere proyectar. Las posesiones, y la marca de dichas posesiones, ayudan a la definición de la identidad del individuo. Por ello la presente investigación aúna los conocimientos de la sociología, de historia de la moda y lenguaje de moda, y por último de branding y publicidad, con el objetivo de definir el papel que juegan las marca de moda en la construcción de la identidad social del individuo. La investigación trabaja sobre tres pilares, una investigación bibliográfica y documental, un análisis de la comunicación gráfica de las marca de moda en España, y por último entrevistas focalizadas a profesionales de moda y brading para demostrar qué influencia tiene la construcción estratégica de la personalidad de marca dentro la construcción autodefinición y de la identidad social del individuo. / Since the mid 20th century sociology and microsociology have studied the need for defining oneself and building a personal identity. Everyone has at least once asked themselves “Who am I?”, “What am I like?”, or “How do others see me?” It is this vision of how we see ourselves that allows us to relate with society. However, for others to understand the identity that is trying to be presented, it’s necessary to have a common discourse. Fashion brands play a part in the development of this discourse. The language of clothes has been thoroughly studied, yet little work has been done on the meaning that brands give to this language. We understand a brand as a combination of meanings (connotations, emotions, images) that is common to a determined group of people. In the category of current fashion, in particular ready-to-wear, where collections, patterns, textures and colours change monthly, the brand plays an essential role in providing assurance and identification with the person. Jennifer Aaker demonstrated that individuals make out characteristics of human personalities in brands. Consumers visualise brands with features of people, and these characteristics play a part in the purchasing-decision process. The purchase and use of a particular fashion brand helps the consumer to take on these personality characteristics and to define themself, and hence build the social identity they wish to present. Possessions, and the brand of such possessions, help to define one’s identity. Therefore, this research brings together the knowledge of sociology, the history of fashion and the language of fashion, and finally, branding and advertising, with the objective of defining the role that fashion brands play in building one’s social identity. The research is based on three elements; bibliographical and document research, an analysis of graphic communication of fashion brands in Spain, and finally, interviews that targeted fashion and branding professionals to demonstrate the influence that the strategic development of brand personality has on defining oneself and one’s social identity.