Den här studien är baserad på diskursteorin av Laclau och Mouffe. Teorin utgår ifrån det faktum att språk är föränderligt över tid och att alla begrepp i sig är tomma och behöver andra begrepp för att få sin betydelse. Genom att använda denna teori försöker vi få fram innebörden av begreppet demokrati och synen på hur en demokratisk människa skall vara i två läroplaner; Lgr 69 och Lpo 94. Genom analysen skall en dominerande diskurs komma fram som representerar olika tidsperioder, dessa jämförs och diskuteras senare. I Lgr 69 får begreppet demokrati sin betydelse genom att ställas i relation med samhället medan det i Lpo 94 är genom individuella värden. Studien visar därför att den dominerande diskursen i Lgr 69 är kollektivcentrerad medan den i Lpo 94 är individcentrerad, vilket medför att synen på en demokratisk människa har förändrats.

Genom förankring i relevant litteratur, och en intervjustudie med tre lärare, svarar denna uppsats i resultatdelen på forskningsfrågan: hur lärare i grundskolan beskriver att de arbetar med läroplanens (Lpo 94), värdegrundsmål. Den visar att värdegrunden i det demokratiska uppdraget har stor betydelse för elevernas samhällsutveckling. Uppsatsen påpekar att samtalen kring värdegrunden måste generera handling. Vidare påvisas vikten av ständig reflektion över vad värdegrunden innebär. I diskussionsdelen besvaras uppsatsens syfte att: förstå innebörder av läroplanens (Lpo 94), värdegrundsmål i skolans praktik. Uppsatsen visar att värdegrunden utgör en grund för det demokratiska samhälle Sverige förespråkar. Den visar även på att miljöperspektivet verkar vara skilt från värdegrundens område och ställer sig frågan om det verkligen stämmer. Uppsatsens författare kommer också fram till att skolan har gjort värdegrunden till en ersättning för kyrkans etiska och moraliska värderingar, som hjälp att enas kring demokratiska värderingar.

Syftet med vårt arbete har varit att beskriva elevers kostvanor och frekvens av fysisk aktivitet under en skoldag. Samt att undersöka tre lärares erfarenheter av hur fysisk aktivitet och goda kostvanor påverkar elevers beteende under skoldagen. Utifrån vårt syfte valde vi att använda oss av både en kvalitativ och en kvantitativ metod för att få ett så brett och djupgående resultat som möjligt. I vår undersökning framhöll lärarna kosten och rörelsen som en viktig del av barnens dag för att de skulle orka ta till sig den kunskap som förmedlades. Studien visade att barnen är nöjda med den fysiska aktiviteten under skoldagen och även att lärarna arbetar för att främja barnens dagliga rörelsebehov. I överlag visade resultatet även att barnen åt sina måltider men eftersom studien inte nämnde vad måltiderna innehöll kunde vi endast konstatera att över hälften av barnen tycks äta regelbundet under skoldagen. I Lpo 94 gjordes 2003 en revidering och ett tillägg arbetades fram om skolans ansvar gentemot barnens hälsa. I vår undersökning visade det sig att lärarna var positiva till tillägget men även medvetna att deras arbetsbörda kommer att öka på grund av att den fysiska aktiviteten nu ska integreras i alla ämnen.

La tesis doctoral d'Oriol Junqueras Vies analitza el naixement del pensament econòmic "modern" en el Mediterrani occidental. L'estudi estableix els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII. / La tesis doctoral de Oriol Junqueras Vies analiza el nacimiento del pensamiento económico "moderno" en el Mediterráneo occidental. La investigación establece los oportunos paralelismos con el pensamiento inglés y castellano en las primeras décadas del siglo XVII. / Oriol Junqueras Vies's doctoral thesis analyses the birth of the modern economic thought in western Mediterranean territories. The author studies the paralelisms with the Spanish and English thought in the first decades of the 17th century.

Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de BarcelonaAl llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant. / This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of BarcelonaDuring the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century.

A començaments del segle XX, en una cojuntura de descomposició institucional, la vida política local de la ciutat de Vic, població catalana d'uns 13.000 habitatnts situada a l'interior de Catalunya, seu de la diòcesi episcopal més extensa del país i amb un important Seminari Conciliar, comença a evolucionar en la direcció d'una modernització que, al llarg dels anys, constatarà importants transformacions. En el context català, la nova política de masses descansarà sobre tres aspectes principals. En primer lloc, s'organitzaran partits capaços de mobilitzar els afiliats i els simpatitzants per aconseguir uns objectius concrets: fer una manifestació, guanyar unes eleccions, constituir una seu social, editar un periòdic. En la fase de transició cap a les organitzacions "mobilitzadores", trobarem partits polítics que combinen el carisma exagerat de determinats líders amb la potència d'unes bases que no es deixen arrossegar si els seus criteris no coincideixen amb els dels "homes forts"; els partits estaran a mig camí entre la influència dels notables i el poder decisori de la militància organitzada. En segon lloc, les urnes reflectiran, progressivament, les peocupacions i els interessos polítics de la majoria, deixant de banda les maniobres "electoreres" dels cacics, que tindran dificultats creixents per a organitzar els processos electorals d'acord amb els seus interessos. Finalment, les institucions locals deixaran de tenir "vida pròpia", al marge de les altrenatives polítiques que es produeixen a la societat; les discusssions i lluites polítiques, forjades en "l'espai públic", es traslladaran als ajuntaments. Tot i que aquestes transformacions (en l'àmbit dels partits, de les eleccions i dels ajuntaments) definiran nous estils de fer política, la modernització no es produirà de manera uniforme. A la Catalunya tradicional, de la que la ciutat de Vic forma part, els canvis en l'esfera pública tindran unes característiques pròpies, la qual cosa posarà en qüestió, d'altra banda, la imatge idealitzada d'una societat homogènia i avançada. A Vic, en un context que combina una presència institucional de l'Església catòlica especialment significada i el desenvolupament d'una important economia industrial, la vida pública estarà dirigida per forces burgeses que hegemonitzaran, davant la feblesa del moviment popular autòcton, el procés de transformació política. Aquestes èlits combatran, successivament i a partir del tombant de segle XX, les imposicions del "cunerisme" dinàstic, les estratègies de les direccions dels nous partits hegemònics (catalanistes, tradicionalistes) i l'expansió d'un moviment democràtic que reclama protagonisme polític per a les classes populars. Es tractarà de controlar els canvis polítics per tal que no es modifiquin els aspectes essencials de la dominació social, i política, que exerceix el grup dirigent local. Tanmateix, l'extensió de la "vida política nacional" farà que aquest "control polític" esdevingui cada cop més difícil i possibilitarà, en un marc de transformacions econòmiques i d'extrema conflictivitat social, que les forces populars es vagin incorporant a la vida pública de Vic, a pesar de les maniobres de l'èlit dirigent destinades a impedir-ho. A partir de la crisi del 1917 s'accelerà la dissolució de la "vella política". La dictadura del general Primo de Rivera, que inicialment es presentà com una opció "regeneradora" capaç de resoldre els probles endèmics del país, evidencià la impossibilitat de continuar mantenint les masses allunyades de la vida pública espanyola. La proclamació de la República, que inaugurà un context políticoinstitucional radicalment diferent del que oferia la Restauració borbònica, possibilità que la societat espanyola disposés de dos requisits indispensables per a la convivència democràtica: la llibertat i el Parlament. A la ciutat de Vic, com a la resta de Catalunya, el nou règim republicà va permetre l'entrada de les classes populars en la política local, tot i que aquesta democratització no sempre fou favorable a les forces progressistes. / On the early XXth century, in an environment of institutional decomposition, local political life in the city of Vic, -a catalan community of 13.000 inhabitants of Catalunya, and also see of the bigger Episcopal dioceses if the country and an important conciliar seminar-, begin to change into a modernisation that, along the years, realised important transformations in the catalan context the new mass politics lied on three main aspects. First of all, the parties capable to mobilise affiliates and supporters organised themselves to reach concrete goals: prepare a demnstration, win the elections, create a social see, publish a paper. In this fase of transition into "mobilised" organisations, political parties can be found combining the grat charisma of some of the leaders and the poxer of a basis that doesn't let itself drag on if their believes do not agree with these of the "strong men"; the parties were in the way betwen the influence of the notables and the power of the organised militancy to take decisions. Secondly, the ballot boxes reflected, progressively, the worries and political interests of the majority, siding "electory" manoeuvres of the caciques who had increasing difficulties according to their interests. Finally, local institutions stopped having their "own life", apart of the political alternatives taking place in the society; political struggles and discussions, held in the public sphere, moved into the City Council.Even these transdormations (in the area of parties, elections and city councils) defined new stiles of doing politics, modernisation didn't spread homogeneously. In the traditional Catalunya, from which Vic is part, the changes in the public sphere had their own characteristics, and this lead into question this ideal image of an homogeneous and advanced society. In Vic, where the particularly signified presence of the institutions of the catolic church was combined with the developing of an important industrial economy, public life was in hands og burgeois forces, against the weakness of the indigenous popular movement, to lead the process of political transformation. These elites fighted, successively after the crossing of the XXth century, the impositions of the "dynastic cunerism", the strategies of the leaderships of the new hegemonic parties (traditionalists catalanists) and the expansion of a democratic movement claiming for the leading role of popular classes. The need was to control the political changes in order not to modify the essential aspects of social, and political, domination practiced by the local leading group. Eventrough, the extension of the "national political life" made this "political control" more difficult and this, in the context of economical transformations and extreme social conflict, allowed popular forces to incorporate into public life of Vic, eventrogh the manoeuvres of the leading elite to avoid it.After the crises of 1917 the dissolution of the old politics accelerated. The dictatorship of the General primo de Rivera, who inicially presented himself as an option of "regeneration" capable to solve the endemic problems of the country, showed an incapacity to keep the masses away from the Spanish political life. The proclamation of the Republic, as a strat of a political and constitutional context radically different from that of the Borbonic restauration, let the Spanish society enjoy the two requisites for the democractic coexistence: freedom and Parlamient. In the city of Vic, as in the rest of Catalonia, the new Republican regime permited the entrance of popular classes in the local politics, even this democratisation was not always favouring progressive forces.

La tesi doctoral consta de dues parts amb tres blocs temàtics. En la primera part s'exposa en tres capítols quins eren els condicionants polítics, socials, econòmics i laborals sota els quals s'havia de desenvolupar l'activitat clandestina del PSUC i els obrers de Catalunya havien de viure -o sobreviure-. El primer capítol s'obre amb una reflexió sobre l'estat de la qüestió respecte de la naturalesa del franquisme per intentar contextualitzar el debat historiogràfic, per tot seguit fer una descripció de la política interior, exterior i econòmica que va implantar la dictadura franquista. Els altres dos capítols tracten aspectes que incidien més directament en la vida personal i la quotidianeïtat dels treballadors i que determinaren les característiques de la conflictivitat laboral: en el segon capítol, tot el que van ser les característiques de la indústria catalana, amb poca concentració industrial, basada en el sectors del metall i el tèxtil amb empreses de caràcter familiar i concentrada a la ciutat de Barcelona i el seu cinturó; i l'evolució demogràfica de Catalunya després de la guerra fent especial èmfasi en intentar determinar les generacions que ocupaven el mercat laboral i tot el fenomen de la immigració. D'altra banda, hi havia també dos aspectes bàsics que eren necessaris d'analitzar per a poder entendre la conflictivitat laboral que es va desenvolupar en aquests anys del primer franquisme: les relacions laborals que va establir el règim i la qüestió dels salaris i el nivell de vida dels treballadors. Es tractava d'esbrinar si aquestes qüestions havien tingut influència en les motivacions o en les formes que va adoptar la conflictivitat laboral, així com intentar fer aportacions noves en anàlisi historiogràfica d'aquestes qüestions.La segona part de la investigació es divideix en dos grans capítols que conformen els altres dos blocs temàtics: el primer presenta l'evolució i l'estructura de l'organització del PSUC i la UGT a l'interior amb la quantificació i localització de la seva militància de base; l'estratègia de lluita antifranquista i els resultats de la seva aplicació i si es va establir alguna relació entre el partit i les protestes laborals, socials i polítiques que organitzaven els obrers i els ciutadans de Catalunya, entre els anys 1938 i 1959. El segon capítol inclou una relació de les protestes polítiques, socials i laborals que es van donar a Catalunya; una anàlisi dels protagonistes dels conflictes per determinar el relleu generacional, fent èmfasis en la immigració, la petjada de la guerra civil i la socialització de la guerra i finalment, intenta posar de manifest les actituds dels treballadors i les seves respostes davant l'agressió que va suposar per a ells la dictadura franquista i davant les crides a l'organització; la participació en les eleccions sindicals franquistes i les consignes de lluita antifranquista que feia el PSUC.

No description available.

El objetivo principal de esta tesis es analizar la interacción entre la sociedad austriaca y el régimen nacionalsocialista, a partir del estudio del aparato de dominio, la represión y la resistencia que se produjo entre 1938 y 1942. Fenómenos como oposición, disentimiento, consenso y la relación de la población con un elemento como la Policía Política (Gestapo) nos permiten comprender mejor la aplicación del aparato represor nazi. En la primera parte de la tesis, a partir del análisis de las organizaciones de control y dominio nazis, el aparato represivo del Tercer Reich, podremos comprender mejor el control del régimen sobre la población. También podremos apreciar la evolución de la organización policial, señalando el proceso de rupturas y continuidades que se produjo entre la República de Weimar y el Nacionalsocialismo. Veremos cómo se estructuró el sistema de dominio y cómo fue necesaria la colaboración de otros órganos e instituciones del Estado, especialmente policiales, y la población. También nos permite establecer una estructura de los diversos tipos de comportamiento de oposición y resistencia que se dieron. Posteriormente pasamos al análisis de la implantación de la Policía Política nazi en Austria, después de la anexión de marzo de 1938, viendo las condiciones históricas previas y las bases legales y organizativas que permitieron la aparición y desarrollo de la Gestapo en Austria. Se investiga su organización y desarrollo, la composición de personal, el ámbito de competencias, las relaciones de mando, su estructura organizativa, etc. El apartado sobre el aparato represivo finaliza con un análisis del trabajo cotidiano de la Gestapo vienesa, a partir de los informes de la propia organización, examinando las diferentes variables que hacen referencia a los distintos grupos de detenidos (variable nacional, sexual, de edad, socio-profesional, etc.), para llegar a establecer un perfil de los grupos sociales que fueron más propensos a las diversas formas de oposición y a la represión.En la segunda parte de la tesis se analizan los diferentes aspectos del fenómeno de la oposición, resistencia y disentimiento, a partir de la reconstrucción de algunos ejemplos.Como ejemplo de "oposición política" se analiza el papel del movimiento obrero austriaco y el papel del Partido Comunista en la resistencia, buscando la evolución desde el final de la Primera República, hasta la llegada del Nacionalsocialismo a Austria. Para ejemplificar todo el proceso, se muestran las características de la resistencia comunista en una empresa, los ferrocarriles del Reich.El ejemplo de "oposición social" se centra en los delitos contra la "Comunidad Nacional", lo que algunos autores han llamado "resistencia individual", como las expresiones enemigas del Estado, los insultos al Führer o al Partido, los delitos radiofónicos, y la represión de los Testigos de Jehová. Los "delitos raciales" hacen referencia a aquellos comportamientos contra la Comunidad Nacional que, por sus características, tenían un componente racial muy acusado: homosexualidad, delincuencia habitual, relaciones prohibidas (tanto sociales como sexuales), delitos raciales, la persecución de los judíos, etc. Finalmente, la "oposición económica" busca, a partir del papel de los trabajadores extranjeros en la economía y la sociedad austriaca y de los delitos laborales en el contexto del trabajo diario de la Gestapo (el control y represión de la mano de obra extranjera), analizar la evolución del perfil de detenidos y de las tareas básicas de esa organización a lo largo del período. / The principal aim of this thesis is to analyze the interaction between the Austrian society and the Nationalsocialist regime, from the study of the control system, the repression and the resistance that took place between 1938 and 1942. Phenomena as opposition, dissension, consensus and the relation of the population with an element as the Political Police (Gestapo) allow us understands better the Nazis dominion system.In the first part of the thesis, from the analysis of the organizations of control, the repressive apparatus of the Third Reich, we will be able to understand better the control of the regime over the population. Also we will be able to estimate the evolution of the police organization, indicating the process of breaks and continuities that produced between the Weimar Republic and the Nationalsocialism. We will see how the authority system was constructed and the necessary collaboration with other organs and institutions of the State, especially police, and the population. Also allows establishing a structure of the diverse types of behaviour of opposition and resistance.Later we analyzed the introduction of the Nazi Political Police in Austria, after the annexation of March 1938, seeing the historical previous conditions and the legal and organizational basis that allowed the appearance and development of the Gestapo in Austria. Is investigated its organization and development, the personnel composition, the area of competences, the relations of control, organizational structure, etc.The part on the repressive apparatus finishes with an analysis of the daily work of the Viennese Gestapo, from the reports of the own organization, examining the different variables that refer to the groups of arrested (national, sexual, age, social, professional, etc.), to establish a profile of the social groups that were more inclined to the diverse forms of opposition and repression.In the second part of the thesis are analyzed the different aspects of the phenomenon of the opposition, resistance and dissension, from the reconstruction of some examples. As example of "political opposition" is analyzed the role of the working movement and the role of the Communist Party in the resistance, looking for the evolution from the end of the First Republic, up to the arrival of the National Socialism to Austria. To exemplify the whole process, the characteristics of the communist resistance in a company, the railroads of the Reich, is analyzed.The example of "social opposition" centres on the crimes against the " National Community ", what some authors have called " individual resistance ", as the enemy expressions of the State, the insults to the Führer or the Nazi Party, the radio crimes, and the repression of the Witnesses of Jehovah. The "racial crimes" refer to those behaviours against the National Community that, for its characteristics, had a racial component very important: homosexuality, habitual delinquency, prohibited relations (so much social as sexual), racial crimes, the persecution of the Jews, etc.Finally, the "economic opposition" seeks, from the role of the foreign workers in the economy and the Austrian society and of the labour crimes in the context of the daily work of the Gestapo (the control and repression of the foreign manpower), to analyze the evolution of the profile of arrested and of the basic tasks of this organization throughout the period.

Aquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis. / This investigation takes care of one of the stages forgotten the contemporary history of Barcelona, Liberal Triennium 18120-1823, from social a political perspective. The reconstruction of elites political liberal has been based on the study of the multiple centers of sociability: electoral, institutional, political, educative and the revolutionary organs. The comparison of the lists of citizens who participated in these centers of sociability, has given like result the identification of four hundred citizens who grouped themselves to the surroundings of the raised liberal movement. The study of its practices and political speeches has formed the identity of this political movement. The investigation has put of relief like the partners of the "tertúlia patriòtica de Lacy", political center of the "exaltados" (radical liberalism) movement, gradually replaced elites political moderate in the Barcelonan and Catalan institutions, as of the autumn of 1822.The "exaltados" occupied the institutions mobilizing to the citizens by means of the vindication to the free exercise of the sovereignty. The liberal revolutionaries were able to move the political legitimacy of the institutions to the street, resorting to a political speech based on the necessity to save the nation of the internal and external enemies. The study of revolutionary liberalism is boarded from four different spaces: the revolutionary political practices; the birth of new forms of political sociability; the formation of a political speech that legitimizes the new customs of the policy; and a new constitutional culture based on the analysis of the reception and the interpretation that the citizens of Barcelona gave the Constitution of 1812. The comparison of the constitutional culture of the Barcelonan Triennium, with which it was forged in Cadiz, during the moment of the promulgation of the Constitution, testifies the interpretative multiplicity of the Spanish Constitution of 1812.Key words: Barcelona, Liberalism, Revolution