291 |
De la autarquía a la modernidad: la obra de Mauro LLeóMartinez Gregori, Carmen 01 September 2015 (has links)
[EN] Modern architecture in Valencia and some of its most important figures, have not
been given to know in depth in the specialized literature. This Thesis aims to be a
first approach to the work of one of these architects, Mauro Lleó Serret (1914-
2001) who left a great heritage but due to proximity, due to ignorance, or for not
having recognized its value has been often undervalued.
While it's true that his work begins in the era of autarchy, with formal expressions
inspired by solutions of the past, he will soon be interested in architecture that is
being done outside of Spain, of the great Masters as Mies, and will begin to
incorporate details of it in their work. Thus, seven of his projects mark the
passage to modernity in terms of compositional, technical and materials
solutions. These will be two orders for the "Federación Sindical de Agricultores
Arroceros de España": the project for the pavilion at the 1st International Fair of
the field for the Rice National Cooperative in the Casa de Campo of Madrid (1953)
and the project of rice factory in Sueca (1954), three industrial projects: project for
a bottling plant of "Coca Cola" (1958) and the building for the metal fabrications
factory FLEX (1961) , both in Quart de Poblet and the project for the S.E.A.T.
branch in Valencia (1965), and finally two educational projects: the project of
school in Valencia for the religious Institute of Purity (1962-1964) and the project
of a building for Social Institute of Women (1966).
Drawings, photographs of buildings in its current state, interviews with their
users or the personal archive of the architect, among others, have been light, in
addition to the possibility of a work of comprehensive analysis of certain works,
to an approach to his career in the field of building from 1940 until 1976. This
work doesn't forget neither the important contribution made by Mauro Lleó
Serret in the field of urban planning and rehabilitation, but focuses on its role as
an architect of buildings that did arouse the concern of the modern in Valencia. / [ES] La arquitectura moderna en Valencia y algunas de sus figuras más relevantes, no
han sido dadas a conocer en profundidad en la bibliografía especializada. Esta
Tesis pretende ser un primer acercamiento a la obra de uno de estos arquitectos,
Mauro Lleó Serret (1914-2001) que dejó un gran patrimonio construido pero que,
por cercanía, por desconocimiento, o por no haber reconocido su valor ha
quedado en muchas ocasiones infravalorado.
Si bien es verdad que su obra se inicia en la época de la autarquía, con
manifestaciones formales inspiradas en soluciones del pasado, pronto pasará a
interesarse por la arquitectura que se está haciendo fuera de España, la de los
grandes maestros como Mies, y empezará a incorporar detalles de la misma en su
trabajo. Así pues, siete de sus proyectos marcarán el paso hacia la modernidad en
cuanto a soluciones compositivas, técnicas y materiales. Estos serán dos encargos
para la Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España: el proyecto de
pabellón en la I Feria Internacional del campo para la Cooperativa Nacional del
arroz en la Casa de Campo de Madrid (1953) y el Proyecto de factoría arrocera en
Sueca (1954), tres proyectos industriales: el Proyecto de planta de embotellar
"Coca-Cola" (1958) y el de edificio para fábrica de transformados metálicos FLEX
(1961), ambos en Quart de Poblet y el Proyecto de filial de S.E.A.T. en Valencia
(1965), y por último dos proyectos docentes: el proyecto de Colegio de Enseñanza
en Valencia para el Instituto Religioso de la Pureza (1962-1964) y el Proyecto de
edificio para Instituto Social de la Mujer (1966).
Planos, fotografías de los edificios en su estado actual, entrevistas con sus
usuarios o el archivo personal del arquitecto, entre otros, han dado luz, además
de a la posibilidad de un trabajo de análisis exhaustivo de determinadas obras, a
una aproximación a su trayectoria profesional en el campo de la edificación desde
1940 hasta 1976. Este trabajo no olvida tampoco la importante contribución de
Mauro Lleó Serret en el campo del urbanismo y la rehabilitación, pero se centra
en su papel como arquitecto de edificios que hicieron despertar la inquietud de lo
moderno en Valencia. / [CA] L' arquitectura moderna a València i algunes de les seues figures més rellevants,
no s'han donat a conéixer amb profunditat a la bibliografia especialitzada.
Aquesta Tesi pretén ser un primer apropament a l'obra d'un d'aquests
arquitectes, Mauro Lleó Serret (1914-2001) que va deixar un gran patrimoni
construït però que, per proximitat, per desconeixement o per no haver reconegut
el seu valor ha quedat moltes vegades infravalorat.
Si bé és veritat que la seua obra s'inicia a l'època de l'autarquia, amb
manifestacions formals inspirades en solucions del passat, prompte passarà a
interessar-se per l'arquitectura que s'està fent fora d'Espanya, la dels grans
Mestres com Mies, i començarà a incorporar detalls de la mateixa al seu treball.
Així doncs, set dels seus projectes marcaran el pas cap a la modernitat quant a
solucions compositives, tècniques i materials. Aquests seran dos encàrrecs per a
la "Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España": el projecte de
pavelló en la I Fira Internacional del camp per a la Cooperativa Nacional de l'arròç
a la Casa de Campo de Madrid (1953) i el Projecte de factoria arrocera a Sueca
(1954), tres projectes industrials: el Projecte de planta d'embotellar "Coca-Cola"
(1958) i l'edifici per a fàbrica de transformats metàl·lics FLEX (1961), els dos a
Quart de Poblet i el Projecte de filial de S.E.A.T. a València (1965), i per últim dos
projectes docents: el Projecte de Col·legi d'Ensenyament a València per a
l'Institut Religiós de la Puresa (1962-1964) i el Projecte d'edifici per a Institut
Social de la Dona (1966).
Plànols, fotografies dels edificis al seu estat actual, entrevistes amb els seus
usuaris o l'arxiu personal de l'arquitecte, entre d'altres, han donat llum, a més de
a la possibilitat d'un treball d'anàlisis exhaustiu de determinades obres, a una
aproximació de la seua trajectòria professional al camp de l'edificació des de
1940 fins a 1976. Aquest treball no oblida tampoc la important contribució de
Mauro Lleó Serret al camp de l'urbanisme i la rehabilitació, però es centra amb el
seu paper com arquitecte d'edificis que feren despertar la inquietud del modern a
València. / Martinez Gregori, C. (2015). De la autarquía a la modernidad: la obra de Mauro LLeó [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54136
|
292 |
Territorio, recursos y rutas de acción en productores de quinua en la sierra de La Libertad : explorando cambios y permanenciasPrieto Espinoza, Guillermo Jr 02 August 2017 (has links)
El desarrollo rural ha adquirido, desde finales del siglo XX, el interés por la inclusión del territorio como parte del enfoque de desarrollo. Categoría que ha sido incluida principalmente como la unidad de referencia para el estudio de la reestructuración productiva o a través de un enfoque político e institucional que mira al territorio como la unidad donde actúan actores con atributos políticos y culturales casi delimitados (Schneider y Peyré 2006). El valor del territorio como categoría analítica se pierde y con él, su capacidad para estudiar la continuidad, historicidad y el poder al interior de los procesos rural–urbanos, fundamentales en el estudio del desarrollo territorial.
Una pieza clave en esta discusión es la continuidad espacial aún bajo la ausencia de contigüidad espacial. Lo que involucra relaciones de poder entre actores, sus distintos tipos de asentamientos y espacios de negociación a diferentes escalas. La presente investigación regresa sobre el territorio y el desarrollo al discutir los cambios y permanencias en las prácticas sociales de productores asociados al cultivo de la quinua en el caserío del Capulí. La propuesta recoge los conceptos de los modos de vida sostenibles y el territorio para elaborar una propuesta teórica que estudie la forma cómo los recursos del hogar permiten a los productores asociados en el caserío del Capulí, modificar sus rutas de acción entre los años 2012 y 2014. Los resultados permiten comprender al territorio y sus relaciones de poder, intrínsecos a los actores sociales y su capacidad de movilizarse sobre lo que desean, conocen y poseen dentro de territorios interconectados, heterogéneos y en constante cambio.
|
293 |
Tierra, trabajo y dominación en tiempos de agroindustrias : el caso del Centro Poblado Santa Elena, en el valle agroindustrial de Virú, La LibertadAraujo Raurau, Ana Lucía 03 August 2017 (has links)
La presente tesis tiene dos objetivos generales. Primero, analizar la estructura de poder que se ha instituido en los espacios agrícolas costeños articulados a las dinámicas del capital agroindustrial. A continuación, examinar de qué manera el primer fenómeno ha transformado la organización de la economía agrícola local; específicamente, los impactos sobre la apropiación de la tierra y el trabajo agrícola. Para desarrollar estos dos objetivos, abordamos el caso del Centro Poblado Santa Elena, provincia de Virú, departamento de La Libertad; espacio agrícola histórico que ha intensificado su articulación productiva a las agroindustrias de caña de azúcar y alcachofa en los últimos diez años. La metodología usada ha sido cualitativa y etnográfica, por lo que no pretende generalizar ni representar sino aprehender ‘desde dentro’ y profundizar en el tejido de relaciones de poder y económicas que son estructura de este nuevo periodo. Nuestra principal conclusión es que los nuevos capitales agroindustriales han constituido un sistema de dominación sobre la actividad agrícola, que ha generado radicales cambios en las lógicas de reproducción de los actores locales en el espacio y en el tiempo. Resaltan, sobre todo, las nuevas
dinámicas de exclusión del acceso y producción de la tierra, y de expansión del
mercado de trabajo agrícola. En ese sentido, esta tesis invita a una reflexión
posterior sobre los nuevos procesos de diferenciación y desigualdad que vienen
tomando lugar a nivel local en un contexto de consolidación de nuevos latifundios
agrícolas. / Tesis
|
294 |
La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)Saguer i Hom, Enric 29 April 1996 (has links)
Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada. / The thesis studies agrarian change in one particular Catalan region, the Baix Empordà, in NE Catalonia, from the middle of the nineteenth to the middle of the twentieth centuries. Its main running theme is the distribution of agricultural-land ownership, but many other variables are also taken into account. In the process, some methods are tried out which are not very usual in the analysis of land-ownership distribution and its evolution in the modem period. The thesis shows that changes in both land ownership and the social structure of the rural population, for the area and period under study, worked out, on the whole, in favour of the peasants. More specifically, it sets out to prove that: (I) the considerable importance of small peasant property in the structure of land ownership and within the agrarian system as a whole was already characteristic of the situation at the start of the period; (2) after the Great Depression of the late nineteenth century, declining profits and the erosion of certain traditional mechanisms for the extraction of land revenue turned the landed sectors away from agriculture who had up to then exercised their hegemony, both economic and social, in rural society; (3) and, lastly, there was over the period an expansion in peasant ownership in the form of an increase in the holdings of a significant proportion of peasant families through the purchase of land coming onto the market as a result of the break-up of old estates. Though the magnitude of those changes must not be exaggerated and though the general process was not without ambiguities, the peasant homestead showed remarkable resilience and ability to adapt to increasingly dominant capitalist conditions, all theoretical predictions to the contrary notwithstanding. The thesis is organized in two parts. In the first, a detailed description of the mid-nineteenth-¬century agrarian system of the region is provided, with a view to establishing the precise economic function and value of the land held by each peasant family (instead of looking simply at the size of the holdings). This entails, first of all, an analysis of land use, main crops, rotation practices, yields, methods of fertilization, and types and numbers of livestock possessed. Next, work techniques and processes are examined in order to arrive at a model for the organization of agricultural work allowing a quantified appraisal of its requirements in terms of labour. This leads to the conclusion that, given the demand for labour generated by such an agricultural system, the area produced a considerable labour surplus, whether one looks at it on the macroeconomic for the microeconomic level. The third chapter evaluates the needs of the peasant household in terms of consumption and reproduction. The samples studied provide a flexible model which is then compared with the potential income for each household, thus showing that only a small number of households were able to derive from their holdings alone the necessary income for more economic reproduction. Yet the economic and social importance of small holdings is also in evidence, with about 45% of all agricultural land falling into that category. The implications are examined in the fourth chapter, the first part thus ending with a look at the forms of non-owning land exploitation prevailing in the area. In the second part, this static picture becomes a dynamic analysis. By the mid-nineteenth century, the region was coming to the end of a long period of expansion which had begun one hundred years earlier. The first signs of this were the serious loss of rural population between 1860 and 1880, the end of further increase in land cultivation, and the strong expansion of the cork industry, which became the area's driving economic sector. After 1860, changes in the structure of land-ownership distribution tended towards the consolidation of peasant ownership. There was a process of transfer of property from landed renters to peasants by means of sales, rather than the traditional emphyteutic leasing and subleasing. This led eventually to the drastic shrinking of the landed-estate sector, as the broken-up old estates ceased to be replaced by new ones as before. At the same time, however, a good number of peasant families were leaving the land too, thus adding, from a different direction, to the steady flow of land transfers within the rural population. Falling prices and revenue, higher returns from other tie Ids of investment, and increasing social unrest in the agricultural sector are the reasons offered in explanation for the decline of the landed estates. As for the corresponding developments on the peasants' side, and more particularly the accumulation of land in the hands of some amongst them, three reasons are put forward: 1) the persistence of strategies of production for own consumption (always a controversial point and one not easy to prove); 2) the important size of wage earnings and earnings from outside agriculture as a share of the overall household income; and 3) changes in techniques and production strategies within the peasant exploitation units themselves. These three factors combined to soften the effects of the changes in agricultural prices and to allow for the strategy for land accumulation which is shown to be characteristic of the period.
|
295 |
O processo de diferenciação social no âmbito dos pequenos produtores de Nilo Coelho e Bebedouro no Espaço Irrigado de Petrolina (PE). / The process of social differentiation within the small producers of Nilo Coelho and Bebedouro in the Irrigated Space of Petrolina (PE).MAIA, Lindalva Silva Correia. 05 September 2018 (has links)
Submitted by Johnny Rodrigues (johnnyrodrigues@ufcg.edu.br) on 2018-09-05T22:41:22Z
No. of bitstreams: 1
LINDALVA SILVA CORREIA MAIA - DISSERTAÇÃO PPGERR 2004..pdf: 7686421 bytes, checksum: 3e2b7f04a88de15584d4b5bb2da2fd2c (MD5) / Made available in DSpace on 2018-09-05T22:41:22Z (GMT). No. of bitstreams: 1
LINDALVA SILVA CORREIA MAIA - DISSERTAÇÃO PPGERR 2004..pdf: 7686421 bytes, checksum: 3e2b7f04a88de15584d4b5bb2da2fd2c (MD5)
Previous issue date: 2004 / 0 processo de modernização a que foi submetida à agricultura brasileira nas últimas décadas, engendrou profundas modificações, não apenas na base técnica do processo produtivo, mas também nas relações de trabalho, nas relações intersetoriais que se estabeleceram entre agricultura - indústria c, principalmente, nas relações sociais de produção. As mudanças, resultantes nas relações sociais de produção, tendem a estabelecer repercussões significativas na estrutura de classes sociais no campo, encaminhando os pequenos produtores a um processo de diferenciação social. Neste trabalho buscou-se analisar esse processo entre os pequenos produtores de frutas, nos
Projetos Irrigados do Submédio São Francisco, na região de Petrolina (PE) mais
especificamente, Bebedouro c Nilo Coelho. Neste ambiente logrou-se verificar os principais condicionantes da desigualdade de rendimentos, que possam estar encaminhando os pequenos produtores pesquisados a uma mobilidade na estrutura de classes sociais cm que se encontram. Para tanto, foram analisados aspectos de ordem qualitativa, concernentes ao perfil social dos produtores e, quantitativos referentes ao comportamento produtivo dos atores sociais envolvidos no processo, como importantes diretrizes que permitissem o entendimento dessa relação que se estabelece pelo desenvolvimento do capitalismo na agricultura. As evidencias apresentadas pelos dados discutidos no trabalho identificaram que, de forma geral, os colonos revelaram-se diferenciados, tanto nos aspectos qualitativos quanto aos quantitativos. Demonstraram ainda, uma ampla margem de resistência aos desafios concorrenciais com as empresas agrícolas, assim como capacidade de resposta às exigências de modernização tecnológica c reestruturação produtiva. / The process of modernization that the Brazilian agriculture has been submitted to in the
last decades, has engendered profound modifications not only in the basic technique of
the production process, as in work relations as well as the relation of the sectors that
have been established between Agriculture and Industry, and mainly the relations of
social production. The results of changes in the social relation of production tend to
establish significant repercussions in the structure of the social field classes, conducting
the small farmers to process social differences. This study was based on the analysis between the small fruit farmers, from Irrigation Projects of the sub medium region of the São Francisco valley, in Petrolina PE, more specifically, in Bebedouro and Nilo Coelho. In this deceitful environment the main condition of uneven revenue was verified, which could be leading the small producers surveyed to the social class structure, which they are found. Therefore, the aspects in the order of quality, concentrated on the social profile of the producers and how much it refers to the productive behavior of the social factors
involved in the process, such as the important directives that would permit the
understanding of this relation that was established in the development of capitalism in
the agriculture. The evidence presented by the data discussed in this study identify that, usually the colonials reveal themselves indifferently, as much as in the aspects of quality and quantity, revealing a great resistance from the farmers to the challenges of commercial
rivalry with the agricultural industries as well as the capacity of resporse to the demands
of the modernized technology and production restructuring.
|
296 |
Tierra, trabajo y dominación en tiempos de agroindustrias : el caso del Centro Poblado Santa Elena, en el valle agroindustrial de Virú, La LibertadAraujo Raurau, Ana Lucía 03 August 2017 (has links)
La presente tesis tiene dos objetivos generales. Primero, analizar la estructura de poder que se ha instituido en los espacios agrícolas costeños articulados a las dinámicas del capital agroindustrial. A continuación, examinar de qué manera el primer fenómeno ha transformado la organización de la economía agrícola local; específicamente, los impactos sobre la apropiación de la tierra y el trabajo agrícola. Para desarrollar estos dos objetivos, abordamos el caso del Centro Poblado Santa Elena, provincia de Virú, departamento de La Libertad; espacio agrícola histórico que ha intensificado su articulación productiva a las agroindustrias de caña de azúcar y alcachofa en los últimos diez años. La metodología usada ha sido cualitativa y etnográfica, por lo que no pretende generalizar ni representar sino aprehender ‘desde dentro’ y profundizar en el tejido de relaciones de poder y económicas que son estructura de este nuevo periodo. Nuestra principal conclusión es que los nuevos capitales agroindustriales han constituido un sistema de dominación sobre la actividad agrícola, que ha generado radicales cambios en las lógicas de reproducción de los actores locales en el espacio y en el tiempo. Resaltan, sobre todo, las nuevas
dinámicas de exclusión del acceso y producción de la tierra, y de expansión del
mercado de trabajo agrícola. En ese sentido, esta tesis invita a una reflexión
posterior sobre los nuevos procesos de diferenciación y desigualdad que vienen
tomando lugar a nivel local en un contexto de consolidación de nuevos latifundios
agrícolas.
|
297 |
Vulnerabilidad y capacidad adaptativa de la agricultura a pequeña escala en América Central: brechas actuales y elementos para la gestión de información de sequías y otros fenómenos del cambio y variabilidad climáticaBouroncle Seoane, Claudia María 13 November 2023 (has links)
Tesis por compendio / [ES] La agricultura a pequeña escala en América Central, región donde se esperan fuertes cambios en las temperaturas y patrones de lluvias, sostiene el empleo y la seguridad alimentaria de las familias rurales. La adaptación al cambio climático es, por ende, altamente prioritaria. Esta investigación analiza la vulnerabilidad al cambio climático y la capacidad adaptativa de los medios de vida agrícolas a pequeña escala en la región en dos niveles. El primer análisis usa información pública de municipios de cuatro países, mientras el segundo se basa en procesos participativos en cinco microcuencas de la vertiente del Pacífico. Esta investigación incluye también una evaluación de productos de información agroclimática para gestionar los impactos del cambio climático en la producción agrícola y la seguridad alimentaria en Guatemala.
El primer análisis muestra, en primer lugar, que los municipios que están en zonas de frontera agrícola o propensas a la sequía tienden a tener menor capacidad adaptativa, en contraste con la capacidad adaptativa más alta de los que están cerca a zonas urbanas y rutas de comercio. En segundo lugar, muestra que los grupos de municipios con menos satisfacción de necesidades básicas tendieron también a tener menor desempeño en los indicadores de acceso a la innovación y su puesta en práctica. Por último, muestra que los grupos de municipios que más incentivos agrícolas han recibido no tienen necesariamente una mayor capacidad adaptativa. Los resultados sugieren que los proyectos y programas de adaptación al cambio climático en la región deben considerarse un espectro de estrategias, y que la metodología propuesta puede apoyar el establecimiento de prioridades geográficas y la identificación de estas estrategias. El segundo análisis muestra diferencias fundamentales entre diferentes medios de vida agrícolas, en especial en su capacidad adaptativa. Los capitales humano y social mostraron amplias diferencias entre medios de vida que tienen acceso a la tierra y el agua, y los que dependen del arriendo de la tierra y de la venta de mano de obra. Aunque en todos los sitios hay algún nivel de incentivos y asistencia técnica, estas ayudas no necesariamente responden a las necesidades de adaptación de las familias agricultoras. Las medidas de adaptación implementadas y propuestas incluyen medidas incrementales y transformacionales, y existe conciencia en las familias agricultoras de la importancia de fortalecer los capitales no físicos para la viabilidad y sostenibilidad de las medidas de adaptación, y no solo el capital natural y construido. Estos resultados confirman que los programas de adaptación deben considerar un espectro amplio de estrategias y las necesidades a nivel local para una mejor inversión de recursos. La evaluación de productos de información agroclimática muestra progresos en la gestión de la variabilidad del clima en Guatemala, pero también que los productos destinados a apoyar decisiones para gestión de la agricultura y la seguridad alimentaria a nivel local requieren cambios en las prácticas institucionales de compartir y producir información más útil y oportuna.
Esta tesis intenta poner en valor diferentes fuentes de información y conocimiento para la adaptación al cambio climático, en una región donde es frecuente que se atribuya la falta de decisiones oportunas y objetivas a su ausencia y baja calidad. Las propuestas metodológicas tratan de identificar opciones para el mejor uso de los recursos disponibles y esfuerzos para apoyar la adaptación de la agricultura a pequeña escala en América Central. / [CA] L'agricultura a petita escala a Amèrica Central, una regió on s'esperen canvis bruscos de les temperatures i dels patrons de pluges, sosté l'ocupació i la seguretat alimentària de les famílies rurals. L'adaptació al canvi climàtic és, per tant, altament prioritària. Aquesta investigació analitza la vulnerabilitat front al canvi climàtic i la capacitat adaptativa dels mitjans de vida agrícoles a petita escala de la regió en dos nivells. La primera anàlisi usa informació pública de municipis de quatre països, mentre que la segona es basa en processos participatius en cinc microconques del vessant del Pacífic. Així mateix, aquesta investigació inclou una avaluació de productes d'informació agroclimàtica per tal de gestionar els impactes del canvi climàtic sobre la producció agrícola i la seguretat alimentària a Guatemala.
La primera anàlisi mostra, en primer lloc, que els municipis de les zones de frontera agrícola o propenses a la sequera tendeixen a tindre menor capacitat adaptativa, tot contrastant amb la capacitat adaptativa més elevada d'aquells municipis que són a prop de zones urbanes i de rutes comercials. En segon lloc, trobem que els grups de municipis amb menys satisfacció de necessitats bàsiques van tendir també a obtenir resultats inferiors en els indicadors d'accés a la innovació i la seua aplicació. Per últim, observem que els grups de municipis que han rebut més incentius agrícoles no tenen necessàriament una major capacitat adaptativa. Els resultats suggereixen que els projectes i els programes d'adaptació al canvi climàtic a la regió han de considerar tot un espectre d'estratègies, i que la metodologia proposada pot donar suport a l'establiment de prioritats geogràfiques i la identificació d'aquestes estratègies. La segona anàlisi mostra diferències fonamentals entre diferents mitjans de vida agrícoles, sobretot pel que fa a la seua capacitat adaptativa. Els capitals humà i social van mostrar àmplies diferències, d'una banda, entre els mitjans de vida que tenen accés a la terra i a l'aigua i, de l'altra, aquells que depenen de l'arrendament de la terra i de la venda de mà d'obra. Malgrat que a tot arreu existeix algun nivell d'incentius i assistència tècnica, aquestes ajudes no responen necessàriament a les necessitats d'adaptació de les famílies agrícoles. Les mesures d'adaptació implementades i proposades inclouen mesures incrementals i transformacionals, i les famílies agrícoles són conscients de la importància d'enfortir els capitals no físics de cara a la viabilitat i la sostenibilitat de les mesures d'adaptació, i no sols el capital natural i construït. Aquests resultats confirmen que els programes d'adaptació han de considerar un espectre ampli d'estratègies d'adaptació i les necessitats en l'àmbit local, per tal d'aconseguir una millor inversió dels recursos. L'avaluació de productes d'informació agroclimàtica mostra progressos en la gestió de la variabilitat del clima a Guatemala, però també que els productes destinats a donar suport a decisions per a la gestió de l'agricultura i la seguretat alimentària en l'àmbit local requereixen canvis en les pràctiques institucionals a l'hora de compartir i de transferir informació més útil i oportuna.
Aquesta tesi intenta posar en valor diferents fonts d'informació i de coneixement que faciliten l'adaptació al canvi climàtic, en una regió on és freqüent que s'atribuïsca la falta de decisions oportunes i objectives a la seua absència o baixa qualitat de les mateixes. Les propostes tracten d'identificar opcions que permeten millorar l'ús dels recursos disponibles i dels esforços per tal de donar suport a l'adaptació de l'agricultura a petita escala a Amèrica Central. / [EN] Smallholder agriculture in Central America, a region where marked changes in temperature and rainfall patterns are expected, sustains employment and food security for rural households. Adaptation to climate change is therefore a high priority. This research analyses the vulnerability to climate change and the adaptive capacity of small-scale agricultural livelihoods in the region at two levels. The first analysis uses public information from municipalities in four countries, while the second is based on participatory processes in five micro-watersheds on the Pacific slope. This research also includes the evaluation of agro-climatic information products that are intended to support the management of the impacts of climate change on agricultural production and food security in Guatemala.
The first analysis shows, first, that municipalities that are in agricultural frontier or drought-prone areas tend to have lower adaptive capacity, in contrast to those that are close to urban areas and trade routes. Secondly, it shows that groups of municipalities with less satisfaction of basic needs also tended to perform less well on indicators of access to and implementation of innovation. Finally, it shows that groups of municipalities that have received more state agricultural incentives do not necessarily have higher adaptive capacity. The results suggest that climate change adaptation programs and projects in the region should consider a spectrum of adaptation strategies, and that the proposed methodology could support the geographic prioritisation and identification of these strategies. The second analysis showed fundamental differences between different agricultural livelihoods, especially in their adaptive capacity. Human and social capitals showed wide differences between livelihoods that have access to land and water, and those that rely on renting land and selling labour. While there was some level of incentives and technical assistance in all sites, there were also differences in access to this support, which do not necessarily respond to the adaptation needs of farming families. The adaptation measures implemented and proposed include incremental and transformational measures, and there is awareness among farming families of the importance of strengthening non-physical capital for the viability and sustainability of adaptation measures, and not only natural and built capital. These results confirm that adaptation programmes should consider a broad spectrum of adaptation strategies and needs at the local level for better investment of resources. The evaluation of agroclimatic information products shows progress in managing climate variability in Guatemala, but also that products aimed at supporting decisions for agriculture and food security management at the local level require changes in institutional practices to share and produce more useful information.
This thesis attempts to highlight different sources of information and knowledge for climate change adaptation in a region where the lack of timely and objective decisions is often attributed to their absence or low quality. The methodological proposals seek to identify options for the best use of available resources and efforts to support adaptation in smallholder agriculture in Central America. / Bouroncle Seoane, CM. (2023). Vulnerabilidad y capacidad adaptativa de la agricultura a pequeña escala en América Central: brechas actuales y elementos para la gestión de información de sequías y otros fenómenos del cambio y variabilidad climática [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199547 / Compendio
|
Page generated in 0.0507 seconds