[EN] This thesis deals with the analysis of the urban development of the city of Valencia through the study of its historic walls. The study is presented from three complementary perspectives: historical, architectural and archaeological. Furthermore, it has also used the old topography to determine the characteristics of the layout and its impact on the environment. Thus, introducing the study taking the oldest data sources and the origin of the occupation of valentin solar, that could reach a horizon of V century BC is also analyzed. Then, through the data provided by different sources, the foundation of the Roman colony of Valentia analyzes, the construction of the first wall known and its urban and "poliorcetic" evolution until the arrival of the Muslims, after analyzing the early Christian period and Visigoth, respectively. Then the study focuses on urban changes introduced by the early Muslims and the construction of a new wall and its evolution over time until the arrival of the Christians after the crusade Jaime I. The study, from this moment, is to analyze the evolution of the Islamic wall, urban development of the city and the erection of a new fence in the fourteenth century. From that moment, reaching the nineteenth century, the thesis analyzes the characteristics of the wall and its changes to its demolition. Finally, an analysis of the state of the updated about the situation in which different residues are conserved in all elements of historical murals fences Valencia presents, and, subsequently, proposes a framework to value them according to criteria considered appropriate to apply to rescue and restore ostracism historical memory deserves to be considered. / [ES] La presente Tesis aborda el análisis de la evolución urbanística de la ciudad de Valencia a través del estudio de sus murallas históricas. El estudio se presenta desde tres puntos de vista complementarios: el histórico, el arquitectónico y el arqueológico. Asimismo, también se ha utilizado la topografía antigua para determinar las características del trazado y su impacto en el medio. Así, introduciendo el estudio tomando las fuentes y datos más antiguos, se analiza también el origen de la ocupación del solar valentino, que podría alcanzar un horizonte del siglo V a.C. Seguidamente, a través de los datos que proporcionan las diferentes fuentes, se analiza la fundación de la colonia romana de Valentia, la construcción de la primera muralla conocida y su evolución urbana y poliorcética hasta la llegada de los musulmanes, tras analizar los periodos paleocristiano y visigodo, respectivamente. A continuación, el estudio se centra en los cambios urbanos introducidos por los primeros musulmanes y la construcción de una nueva muralla, así como su evolución en el tiempo hasta la llegada de los cristianos tras la cruzada de Jaime I. El estudio, a partir de este momento, se centra en analizar el devenir de la muralla islámica, la evolución urbana de la ciudad y la erección de una nueva cerca en el siglo XIV. Desde este momento, hasta alcanzar el siglo XIX, la Tesis analiza las características de la muralla y sus cambios hasta su derribo. Finalmente, se presenta un análisis del estado de la cuestión actualizado acerca de la situación en la que se encuentran los diferentes restos conservados de todos los elementos murales de las cercas históricas de Valencia, y se propone, ulteriormente, unas líneas básicas para valorizarlos según los criterios que se ha considerado oportuno aplicar para rescatarlos del ostracismo y devolverles la memoria histórica que se considera se merecen. / [CAT] La present Tesi aborda l'anàlisi de l'evolució urbanística de la ciutat de València a través de l'estudi de les seues muralles històriques. L'estudi es presenta des de tres punts de vista complementaris: l'històric, l'arquitectònic i l'arqueològic. Així mateix, també s'ha utilitzat la topografia antiga per determinar les característiques del traçat i el seu impacte en el medi. Així, introduint l'estudi prenent les fonts i dades més antigues, s'analitza també l'origen de l'ocupació del solar valentí, que podria arribar a un horitzó del segle V a.C. Seguidament, a través de les dades que proporcionen les diferents fonts, s'analitza la fundació de la colònia romana de Valentia, la construcció de la primera muralla coneguda i la seua evolució urbana i poliorcètica fins a l'arribada dels musulmans, després d'analitzar els períodes paleocristià i visigot, respectivament. A continuació, l'estudi se centra en els canvis urbans introduïts pels primers musulmans i la construcció d'una nova muralla, així com la seua evolució en el temps fins a l'arribada dels cristians després de la creuada de Jaume I. L'estudi, a partir d'aquest moment, se centra a analitzar l'esdevenir de la muralla islàmica, l'evolució urbana de la ciutat i l'erecció d'una nova a meitat del segle XIV. Des d'aquest moment, fins a arribar al segle XIX, la Tesi analitza les característiques de la muralla i els seus canvis fins al seu enderrocament. Finalment, es presenta una anàlisi de l'estat de la qüestió actualitzat sobre la situació en què es troben els diferents restes conservats de tots els elements murals de les tanques històriques de València, i es proposa, ulteriorment, unes línies bàsiques per valoritzar-los segons els criteris que s'ha considerat oportú aplicar per rescatar de l'ostracisme i tornar-los la memòria històrica que es considera es mereixen. / Ferrandis Montesinos, JV. (2016). Las murallas de Valencia. Historia, arquitectura y arqueología. Análisis y estado de la cuestión. Propuesta para su puesta en valor y divulgación de sus preexistencias [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63239 / TESIS

Se plantea abrir una ventana a uno de los sitios arqueológicos subacuáticos más importantes del Mediterráneo, proponiendo hacer accesible los restos romanos sumergidos, a través de la musealización ¿in situ¿, transmitiendo sus imágenes y características mediante cámaras. La nave oneraria romana naufragada, procedente de la Península Ibérica, se remonta al primer período Imperial del siglo I, entre los años 30-50 d.c. y se encuentra bien conservada con toda su carga, formada por ánforas de gran tamaño del tipo ¿Beltrán Ib¿ producidas en Cádiz, unas ovales de 37 cm de ¿boca¿ y 190 cm de altura, y otras más grandes globulares de 52 cm de diámetro de boca y 3-4 m de altura, para transportar vino, aceite y otros productos alimenticios. En nuestro caso tenemos el naufragio sumergido a pocos centenares de metros de la costa, pero a una profundidad de 65 m. que sugiere la construcción de un museo ¿in situ¿, con el fin de evitar los gastos de recuperación, construcción de un nuevo museo para situar la nave y los restos, inmueble que no existe actualmente en Marciana Marina y en fin, pero no menos importantes y costosos, los gastos para la restauración y para la conservación. / Venturini, D. (2014). Valorización y gestión de los sitios arqueológicos sumergidos en el Archipiélago Toscano. (El caso del naufragio romano en la Localidad "Il Nasuto" de Marciana Marina en la Isla de Elba) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/43587 / TESIS

The aim of the present work, "Archaeology of the found object", is to study and analyze what we know as "objet trouvé". In our way through Art History we will take a pause to see what avant-gardes from the twentieth century and which artists have recovered disused objects and have given them a second life by turning them into works of art. We will analyze their precedents to see how they could have influenced later artistic processes. This journey will inevitably lead us to the beginning of the small museums, and to think about what collectionism means. We will emphasize in the change of value of objects as they become works of art. Across examples of exhibitions of the last recent years and of museums devoted of hosting this type of collections, we will see how found objects are still being used currently for the elaboration of artistic discourses and works. All this will be done from a poetically archaeological look at findings that will conclude in a plastic proposal. An interdisciplinary research Through an almost detective process of that Umberto Eco called "abductive semiosis", our research will seek to elaborate a story, in order to include as an hypothesis the origin and the supposed purpose of an object or a fragment of a found object ¿as it happens in the logical mental process followed by Sherlock Holmes¿ we will see the reasons that have guided my decision to look for, not only the presence of three Ph. D. advisors, but fundamentally their different disciplinary approach, necessary to give coherence to the epistemological thread that sustains my own work. Being an interdisciplinary research I sought the help of three acquaintances specialists in the main topics that are developed in the dissertation. The archaeological and paleontological perspective that is in the basis of the process of looking for, finding, analyzing, and writing / creating from what has been found, that is present throughout the work, has taken as referent both the bibliography and the fieldwork of Professor in Paleontology Juan Luis Arsuaga. The rhetoric of painting as a way of understanding the discipline owes its intellectual position to the book Rhetoric of painting by Alberto Carrere and the director of this research, painter and painting Professor José Saborit. Finally, and to explain the object as a sign within Art History and the importance of the changes of value the contributions of the semiotician and Professor of Theory of Languages and Communication Jenaro Talens have been very important . The three disciplinary fields of my three advisors, articulated among them, have made possible the development of "Archaeology of the found object". / El objetivo del presente trabajo, "Arqueología del objeto encontrado", es estudiar y analizar en qué consiste lo que conocemos como "objet trouvé". Mediante un recorrido por la Historia del Arte nos detendremos para ver qué vanguardias del siglo XX y qué artistas han recuperado objetos en desuso y les han dado una segunda vida para convertirlos en obras de arte. Analizaremos sus precedentes para ver cómo han podido influir en los procesos artísticos posteriores. Este trayecto nos llevará inevitablemente al inicio de los pequeños museos, y a hacer una reflexión sobre lo que supone el coleccionismo. Se hará especial hincapié en el cambio de valor de los objetos al convertirse en obras de arte. A través de ejemplos de exposiciones de los últimos años y museos destinados a albergar colecciones de esta índole, veremos cómo en la actualidad se siguen empleando los objetos encontrados para la elaboración de discursos artísticos y obras. Todo esto se hará a partir de una mirada poéticamente arqueológica en cuanto a hallazgos se refiere que concluirá en una propuesta plástica. Una investigación interdisciplinar Mediante un proceso casi detectivesco de lo que Umberto Eco llamaba "semiosis abductiva" que busca, mediante la elaboración de un relato, que incluya como hipótesis el origen y supuesta finalidad de un objeto o fragmento de objeto encontrado ¿como sucede en el proceso lógico del pensamiento de Sherlock Holmes, veremos la razón que ha guiado, no sólo la presencia de tres directores de tesis, sino fundamentalmente su distinta adscripción disciplinar, necesaria para dar coherencia al hilo epistemológico que sustenta nuestra reflexión. Al tratarse de una investigación interdisciplinar busqué la ayuda de tres conocidos especialistas en los temas principales que se desarrollan en la tesis. La parte general de la mirada arqueológica y paleontológica que se le ha querido dar a la investigación y que forma parte de ese proceso de búsqueda, encuentro y análisis y escribir/crear a partir del hallazgo que, está presente a lo largo de todo el trabajo viene estudiada tras las lecturas que ha aportado tanto la bibliografía como el trabajo de campo del catedrático en Paleontología Juan Luis Arsuaga. La retórica de la pintura viene planteada como forma de entender esta disciplina a partir del libro Retórica de la pintura de Alberto Carrere y el director de esta tesis, pintor y catedrático de Pintura José Saborit. Finalmente, y para explicar el objeto como signo dentro de la Historia del Arte y la importancia de los cambios de valor han sido imprescindibles las aportaciones del semiótico y catedrático en Teoría de los lenguajes y Ciencias de la comunicación Jenaro Talens. Los tres campos disciplinares de mis directores, articulándose entre sí, han hecho posible el desarrollo de "Arqueología del objeto encontrado". / L'objectiu del present treball, "Arqueologia de l'objecte trobat", és estudiar i analitzar en què consisteix allò el que coneixem com "objet trouvé". Mitjançant un recorregut a través de la Història de l'Art ens aturarem per veure quines avantguardes del segle XX i quins artistes han recuperat objectes en desús i els han donat una segona vida per convertir-los en obres d'art. Analitzarem els seus precedents per veure com han pogut influir en els processos artístics posteriors. Aquest trajecte ens portarà inevitablement a l'inici dels petits museus, i a fer una reflexió sobre allò que suposa el col¿leccionisme. Es farà especial èmfasi en el canvi de valor dels objectes en convertir-se en obres d'art. A través d'exemples d'exposicions dels últims anys i museus destinats a albirar col¿leccions d'aquesta mena, veurem com en l'actualitat se segueixen emprant els objectes trobats per a l'elaboració de les obres i els discursos artístics. Tot això es farà a partir d'una mirada poèticament arqueològica pel que es refereix a troballes, que conclourà en una proposta plàstica. Una investigació interdisciplinària Mitjançant un procés gairebé detectivesc que Umberto Eco anomenava "semiosi abductiva", que cerca l'elaboració d'un relat, que incloga com a hipòtesi l'origen i suposada finalitat d'un objecte o fragment d'objecte trobat ¿com succeeix en el procés lògic del pensament de Sherlock Holmes¿; veurem la raó que ha guiat, no només la presència de tres directors de tesi, sinó fonamentalment la seua diferent adscripció disciplinar, necessària per donar coherència al fil epistemològic que sustenta la nostra reflexió. En tractar-se d'una investigació interdisciplinària vaig buscar l'ajuda de tres coneguts especialistes en els temes principals que es desenvolupen a la tesi. La part general de la mirada arqueològica i paleontològica que se li ha volgut donar a la investigació i que forma part d'aquest procés de recerca, trobada i anàlisi i escriure / crear a partir de la troballa, que està present al llarg de tot el treball ve estudiada després de les lectures que ha aportat tant la bibliografia com el treball de camp del catedràtic en Paleontologia Juan Luis Arsuaga. La retòrica de la pintura ve plantejada com a forma d'entendre aquesta disciplina a partir del llibre Retòrica de la pintura d'Alberto Carrere i el director d'aquesta tesi, pintor i catedràtic de Pintura José Saborit. Finalment, i per explicar l'objecte com a signe dins de la Història de l'Art i la importància dels canvis de valor han estat imprescindibles les aportacions del semiòtic i catedràtic en Teoria dels llenguatges i Ciències de la comunicació Jenaro Talens. Els tres camps disciplinaris dels meus directors, articulant-se entre si, han fet possible el desenvolupament de "Arqueologia de l'objecte trobat". / Alvar Beltrán, C. (2017). Arqueología del objeto encontrado [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86150 / TESIS

El presente trabajo explica el desarrollo, desde su planteamiento, de un Museo Interactivo ubicado en el distrito de Cercado de Lima. La ubicación del proyecto fue elegida en una zona que mantiene varios restos arqueológicos, de los cuales la mayoría se encuentra en estado de deterioro. El tema del museo, Lima Prehispánica, responde al análisis de su ubicación y busca rescatar la interacción entre la comunidad y los vestigios de su pasado histórico presente en el territorio. Una de las estrategias urbanas inmediatas utilizadas en el proyecto es la conexión del museo con el sitio arqueológico Mateo Salado a través de un túnel que une ambos terrenos y que estará integrado al recorrido del museo. El proyecto propone un concepto interactivo presente en la dinámica arquitectónica, y principalmente en la museografía propuesta, la cual responde al usuario contemporáneo con una exposición participativa, distinta a la del museo tradicional. Igualmente, las estrategias de diseño hacen énfasis en la “Arquitectura prehispánica”, la cual se presenta en la forma y el recorrido arquitectónico, y potencia el tema presentado por el museo. / This document explains the development, from its approach, of an Interactive Museum located in the district of Cercado de Lima. The location of the project was chosen in an area that maintains several archaeological remains, most of which are in a state of deterioration. The theme of the museum, Pre-Hispanic Lima, responds to the analysis of its location and seeks to rescue the interaction between the community and the vestiges of its historical past present in the territory. One of the immediate urban strategies used in the project is the connection of the museum with the archaeological site Mateo Salado through a tunnel that joins both terrains and that will be integrated into the museum's route. The project proposes an interactive concept present in the architectural dynamics, and mainly in the proposed museum, which responds to the contemporary user with a participatory exhibition, different from that of the traditional museum. Likewise, the design strategies emphasize the "Pre-Hispanic Architecture", which is presented in the form and architectural journey, and enhances the theme presented by the museum. / Trabajo de investigación

[ES] La región de Los Lagos en Chile cuenta con un significativo patrimonio arqueológico y paleontológico reconocido científicamente a nivel nacional como internacional. El sitio arqueológico de Monte Verde se ubica aproximadamente a veintiocho kilómetros de la ciudad de Puerto Montt y corresponde a un asentamiento humano descubierto a mediados de 1970, cuya conservación de antiguos artefactos culturales construidos en materiales perecibles corresponde a uno de los asentamientos humanos más notables de América. Su importancia radica en la riqueza cultural de los habitantes antiguos, ya sea sobre tareas domésticas, preparación, consumo de alimentos, producción y mantención de herramientas; construcción de refugios e incluso lo que esto significa para la historia actual. Considerando que el sitio ha entregado dataciones de presencia humana de entre 33.000 y 12.500 años antes del presente, los científicos han derribado la teoría denominada Paradigma de Clovis, cambiando por completo la historia del mundo en la teoría del poblamiento americano. Un equipo interdisciplinario de investigación de más de sesenta científicos ha estudiado los restos arqueológicos recuperados e incluso conformado una fundación; no obstante, los recursos por parte de los investigadores son escasos, siendo la investigación y dinamización del sitio muy pausada y con pocos compromisos por parte del estado chileno. Unos kilómetros más al norte de Monte Verde se encuentra el sitio paleontológico de Pilauco, ubicado en la ciudad de Osorno, en la misma región donde se puede encontrar a Monte Verde. Este hallazgo posee la mayor variedad de fósiles de Megafauna descubiertos en Chile, correspondientes al pleistoceno tardío. La Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad Austral de Chile, en su instituto de turismo, ha tratado de posicionar rutas de turismo de intereses especiales para el desarrollo económico y sustentable de estos hallazgos en la región de Los Lagos. No obstante, los recursos son escasos y los esfuerzos de posicionamiento son bastante desalentadores por parte de las autoridades locales y nacionales. Frente a esta situación, el presente estudio de doctorado pretende realizar un análisis de la situación actual de ambos sitios patrimoniales en su gestión, esperando dilucidar por qué ocurre esta situación; además de involucrar aspectos relacionados directamente con la identidad de las provincias que albergan estos sitios y de qué manera la cultura y educación juegan un papel importante en el desarrollo de la identidad local que los alberga. Considerando entonces que un correcto complemento de información científica, identidad social y posible desarrollo de industria, pueda generar un motor de impulso en el ámbito del turismo y cultura; involucrando I+D+I en el ámbito regional y al mismo tiempo participación y educación ciudadana, de esta manera dar valor real a estos dos hallazgos, además de poder conocer la opinión ciudadana respecto de su identidad local y el rol crucial que deben tener en las exigencias para con el estado de Chile. Palabras clave: gestión cultural, educación; patrimonio; identidad; arqueología; paleontología; didáctica; transmisión científica, interpretación del patrimonio. / [CA] La regió de Los Lagos a Xile compta amb un significatiu patrimoni arqueològic i paleontològic reconegut científicament a nivell nacional com a internacional. El lloc arqueològic de Monte Verde se situa aproximadament a vint-i-huit quilòmetres de la ciutat de Port Montt i correspon a un assentament humà descobert a mitjan 1970, la conservació del qual d'antics artefactes culturals construïts en materials peribles correspon a un dels assentaments humans més notables d'Amèrica. La seua importància radica en la riquesa cultural dels habitants antics, ja siga sobre tasques domèstiques, preparació, consum d'aliments, producció i manteniment d'eines; construcció de refugis i fins i tot el que això significa per a la història actual. Considerant que el lloc ha entregat datacions de presència humana de 33.000 i 12.500 anys abans del present, els científics han derrocat la teoria denominada Paradigma de Clovis, canviant per complet la història del món en la teoria del poblament americà. Un equip interdisciplinari d'investigació de més de seixanta científics ha estudiat les restes arqueològiques recuperades i fins i tot conformat una fundació; no obstant això, els recursos per part dels investigadors són escassos, sent la investigació i dinamització del lloc molt pausada i amb pocs compromisos per part de l'estat xilé. Uns quilòmetres més al nord de Muntanya Verda es troba el lloc paleontològic de Pilauco, situat a la ciutat de Osorno, en la mateixa regió on es pot trobar a Muntanya Verda. Aquesta troballa posseeix la major varietat de fòssils de Megafauna descoberts a Xile, corresponents al plistocé tardà. La Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Austral de Xile, en el seu institut de turisme, ha tractat de posicionar rutes de turisme d'interessos especials per al desenvolupament econòmic i sustentable d'aquestes troballes a la regió dels Lagos. No obstant això, els recursos són escassos i els esforços de posicionament són bastant descoratjadors per part de les autoritats locals i nacionals. Enfront d'aquesta situació, el present estudi de doctorat pretén realitzar una anàlisi de la situació actual de tots dos llocs patrimonials en la seua gestió, esperant dilucidar per què ocorre aquesta situació; a més d'involucrar aspectes relacionats directament amb la identitat de les províncies que alberguen aquests llocs i de quina manera la cultura i educació juguen un paper important en el desenvolupament de la identitat local que els alberga. Considerant llavors que un correcte complement d'informació científica, identitat social i possible desenvolupament d'indústria, puga generar un motor d'impuls en l'àmbit del turisme i cultura; involucrant I+D+I en l'àmbit regional i al mateix temps participació i educació ciutadana, d'aquesta manera donar valor real a aquestes dues troballes, a més de poder conéixer l'opinió ciutadana respecte de la seua identitat local i el rol crucial que han de tindre en les exigències envers l'estat de Xile. Paraules clau: gestió cultural, educació; patrimoni; identitat; arqueologia; paleontologia; didàctica; transmissió científica, interpretació del patrimoni. / [EN] The Los Lagos region in Chile has a significant archaeological and paleontological heritage scientifically recognized so nationally and internationally. The Monte Verde archaeological site is located approximately twenty-eight kilometers away from Puerto Montt city and corresponds to a human settlement discovered in the mid-1970s, whose conservation of ancient cultural artifacts built in perishable materials corresponds to one of the most notable human settlements in America. Its importance lies in the cultural wealth of the ancient inhabitants, whether on domestic tasks, preparation, food consumption, production and maintenance of tools; construction of shelters and even what this means for current history. Considering that the Site has delivered human presence dates between 33,000 and 12,500 years before the present, scientists have knocked down the theory called Clovis' Paradigm, completely changing the history of the world in the theory of American settlement. An interdisciplinary research team of more than sixty scientists has studied the recovered archaeological remains and even formed a foundation for the constant development of related research; nevertheless, the resources on the part of the investigators are scarce, being the investigation and dynamics of the site very paused and with few commitments on the part of the Chilean state. A few kilometers further north of Monte Verde is Pilauco paleontological site located in Osorno city, in the same region where Monte Verde is located. This finding has the largest variety of megafauna fossils discovered in Chile, corresponding to the late Pleistocene. The Austral University of Chile and its Faculty of Economic Sciences, in its Tourism Institute, has tried to position special interests tourism routes for the economic and sustainable development of these findings in Los Lagos region. However, resources are scarce and positioning efforts are quite discouraging on the part of local and national authorities. Faced with this situation, the present doctoral study intends to perform an analysis of the current situation of both heritage sites in its management, hoping to elucidate why this situation occurs; In addition to involving aspects directly related to the identity of the provinces that host these sites and how culture and education play an important role in the development of the local identity that houses them. Considering that a correct complement of scientific information, social identity and possible development of industry, can generate an impulse engine in the field of tourism and culture; involving I + D + I in the regional scope and at the same time citizen participation and education, in this way to give real value to these two findings, as well as being able to know the citizen's opinion regarding their local identity and the crucial role they should have in the demands with Chile's state. Keywords: cultural management, education; heritage; identity; archeology; paleontology; didactic scientific transmission, interpretation of heritage. / Ili Raimilla, LG. (2020). La Gestión Cultural, en los Sitios Paleoarqueológicos Monte Verde y Pilauco Región de Los Lagos Chile: Repercusión, alcances y carencias [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/146649 / TESIS

No description available.

Les coves – finestra valencianes són grups de cavitats artificials, excavades en meitat de cingles rocosos inaccessibles. Denominades igualment “magasins o greniers de falaise”, cuevas aéreas, “cuevas - ventana”, o “graneros acantilados”, en altres árees geogràfiques on també s’han detectat, amb gran diversitat tipològica, en el nostre ambit solen rebre popularment el nom de covetes o finestres dels moros, essent l’exemple més relevant i conegut, el grup denominat precisament: Les Covetes dels Moros de Bocairent. Segons la hipòtesi de treball que manejem, la seua funció bàsica seria la de graners – refugi i la seua cronologia medieval andalusina. Malgrat açò, que hem vingut defensant en alguns articles i treballs anteriors, encara es discuteixen altres hipòtesis sobre la seua funció i cronologia, adscrivint-les a periodes protohistòrics, amb ús de cambres funeràries, o a època paleocristiana o visigoda, amb funció eremítica o de cenobis. És per això que un dels principals objectius d’aquest treball ha estat el tractar de demostrar objectivament l’adscripció cultural i cronològica, almenys de l’ús primigeni o original d’aquest tipus de coves. Així mateix es discuteix sobre la seua funcionalitat, en base a les seues pròpies característiques morfològiques i a possibles paral·lels etnogràfics tradicional o subactuals d’alguns aspectes concrets. En no conèixer’s documentació escrita ni pràcticament tampoc inscripcions o gravats, en relació a d’aquesta mena de cavitats, l’estudi s’ha basat en les evidències arqueològiques mobiliars, sempre molt escasses, i que es van poder obtindre en diferents treballs de camp, prospeccions i excavacions arqueològiques realitzades en algunes d’aquestes coves. Per al nostre àmbit d’estudi, bàsicament l’àrea valenciana, encara que comptem amb cites o notes sobre alguns d’eixos conjunts rupestres –sobretot dels de Bocairent/ Ontinyent/ Alfafara o, també, Chella, que ens ha deixat diversos viatgers, cronistes o estudiosos, en diferents moments, almenys des de finals del segle XVIII, tanmateix a banda d’aquests precedents, de valor desigual però sempre breus i superficials, en general comptem amb poques aproximacions de cert rigor i profunditats, descollant en qualsevol cas, el treball de González Simancas, precisament sobre els grups de la capçalera del riu d’Ontinyent, o Alto Clariano, i això a pesar del segle transcorregut des de que va ser publicat (1918), essent molt poques les aportacions posteriors, i encara d’escassa entitat. En altres àmbits peninsulars sí que s’han realitzat estudis recents sobre cavitats en principi similars, descollant els treballs de Maryelle Bertrand en Andalusia oriental, que en bona part hem considerat com a models a seguir. Es planteja així un possible origen d’aquesta mena de cavitats com un trasllat a la península d’un model elaborat en àrees pre-saharianes del sud de Marroc, model que acompanyaria a les immigracions de determinats grups berbers, com hipòtesi posada de relleu per Bertrand per a les coves de l’àrea de Guadix – Baza, en base a la bibliografia francesa d’època colonial, sobre algunes coves considerades precedents dels agadirs o graners col·lectius d’aquella zona. Amb tot, s’ha pretès realitzar una aproximació global i exhaustiva a d’aquestes estructures, partint del conjunt de la capçalera del riu d’Ontinyent, però centrant-nos en els conjunts valencians, encara que atenent també, de forma molt més superficial i aleatòria a altres possibles paral·lels peninsulars, i fins i tot extra - peninsulars. Així doncs, el treball s’ha centrat primerament en la localització, descripció i anàlisi exhaustiu d’aquestes estructures rupestres en l’àmbit valencià. S’aborden els conjunts i grups següents: Capçalera del riu d’Ontinyent o alto Clariano, amb 13 grups; Riu d’Alcoi, o Serpis, amb 2 grups; Riu de Montesa o Cañoles i riu Sellent, con un grup en cada cas; Riu Chelva amb un grup; riu Túria o Guadalaviar, en la seua conca mitja, en Ademús, amb 2 grups; Riu Cabriol, amb un grup i conca mitja del Xúquer, en Albacete, amb 2 grups tractats i aproximació a molts altres. A més a més ens hem aproximat als possibles paral·lels peninsulars d’una manera suficientment àmplia, per a contrastar si es donen els mateixos supòsits que en terres valencianes, trobant-nos amb una gran diversitat de casos. Esperàvem haver pogut aprofundir més en els paral·lels extra - peninsulars, sobretot nord africans, amb l’objectiu d’afermar la hipòtesi d’una possible transferència del model, resultant prou infructuós, tant per la falta d’estudis actualitzats, com, òbviament per la impossibilitat de contribuir a ells amb els nostres propis mitjans. S’ha intentat demostrar, a partir de les sues característiques físiques i dispositius negatius supervivents, la funció preeminent com a graners i magatzems segurs d’aquestes estructures aèries, junt a la funció de defensa passiva, o refugi, en determinades circumstàncies adverses. Per fi hem intentat aprofundir en la qüestió cronològica i en l’adscripció cultural original de les coves, tenint per demostrat, en base a múltiples evidències, de reduïda entitat, però reiterades, que almenys en l’àmbit valencià, aquestes estructures es corresponen amb el poblament medieval andalusí.

No description available.

No description available.

No description available.