El sistema SOS és una xarxa multigènica sota el control negatiu del repressor LexA, amb importància vital per a la supervivència cel·lular ja que la seva desrepressió es dóna quan la cèl·lula presenta danys en el material genètic que poden ser transmesos a la descendència. Aquest fet, junt amb la seva amplia distribució en el domini Bacteria ens presenten el coneixement del seu funcionament en els diferents grups com una eina filogenètica idònia.Per a tal fi, i com a fil conductor d'aquest treball, és va procedir a l'estudi del reguló LexA a Dehalococcoides ethenogenes, un bacteri verd no sulfurós; Magnetococcus sp. soca MC-1,un bacteri magnetotàctic; i Leptospira interrogans serovar Lai, la primera espiroqueta amb un lexA identificat. Per a tal es va procedir a la clonació i purificació del gen lexA de cada un d'ells i a la purificació del seu producte.En el primer d'ells es va definir la caixa d'unió de LexA (AGAACN4GTTCT), comprovant a partir d'ella els seus vincles amb els bacteris grampositius, així com la no regulació del gen recA, considerat com a canònic, pel mateix.A Magnetococcus sp. soca MC-1, la caixa SOS descrita fou GTTCN7GTTC. Fins el moment, aquest microorganisme es trobava ubicat dins la subclasse Alfa del Proteobacteris, però tant el coneixement del motiu d'unió del seu LexA com els gens que integraven el reguló, ens el mostren com una branca estretament relacionada amb aquesta classe, però clarament independent.A Leptospira interrogans serovar Lai, el resultat fou sorprenent, ja que la caixa SOS d'aquest microorganisme, la varem haver d'identificar a partir de la regió promotora de recA, ja que no era present en la de lexA, esdevenint així el primer exemple en el que LexA no autoregula la seva expressió. Aquesta dada així com el fet de no poder detectar cap altre gen sota el seu control, ens mostren Leptospira, com un pas entremig en la tendència evolutiva seguida en les espiroquetes de perdre el seu gen lexA.Els següents articles es presenten a la secció d'annexes, i en ells es descriuen i discuteixen els resultats sobre els quals està basada aquesta tesis.:I. Fernandez de Henestrosa, A.R., J. Cuñé, I. Erill, J.K. Magnuson, i J. Barbé. 2002. A green nonsulfur bacterium, Dehalococcoides ethenogenes, with the LexA binding sequence found in gram-positive organisms. J. Bacteriol. 184(21): 6073 - 6080.II. Fernandez de Henestrosa, A.R., J. Cuñé, G. Mazón, B.L. Dubbels, D.A. Bazylinski, i J. Barbé. 2003. Characterization of a new LexA binding motif in the marine magnetotactic bacterium strain MC-1. J. Bacteriol. 185: 4471 - 4482.III. Cuñé, J., P. Cullen, G. Mazon, S. Campoy, B. Adler, i J. Barbé. 2005. The Leptospira interrogans lexA gene is not autoregulated. J. Bacteriol. 187: 5841 - 5845.

La peri-implantitis puede poner en riesgo la integridad funcional de un implante dental, ya que dependiendo de la severidad del daño, éste puede ocasionar la pérdida irremediable del implante. Dicho padecimiento está asociado directamente con la formación de la placa dento-bacteriana sobre la superficie del implante.En este trabajo de tesis se estudiarón, por un lado las propiedades de superficie de 6 tipos diferentes de tratamientos utilizados en implantes dentales (tales como: la rugosidad, la mojabilidad y la energía superficial (Capítulo 2) y su influencia en el comportamiento de adhesión de dos cepas bacterianas Streptococcus sanguinis y Lactobacillus salivarius. La primera de ellas muy importante en la formación de la placa dento-bacteriana por ser una de las bacterias que colonizan la superficie del implante inmediatamente después de ser colocado, facilitando la incorporación de otras bacterias periodontopatogénicas, la segunda, tiene la función de mantener el equilibrio de la placa dento-bacteriana. Y por otro lado, la repercusión que tiene la adhesión y colonización de estas bacterias sobre las superficies de titanio.Para esto, se realizaron dos tipos de ensayos de manera general, los primeros en sus medios rutinarios de cultivo para cada cepa bacteriana (Capítulo 3) y los segundos en una saliva artificial modificada (Capítulo 4). Los resultados observados en ambos casos evidenciaron, el daño ocasionado por la presencia de bacterias en contacto directo con las superficies de titanio, los cuales fueron evaluados detalladamente en el capítulo 5. / Peri-implantitis is a soft tissue dental implant inflammation, which may increase implant failure risk, depending direct on severity illness. This device affection is correlated with implant surface bacterial plaque formation. In this thesis work we studied in one hand, titanium surface properties of 6 different kind of treatments commonly used on dental dental implants (such as: roughness, wettability and surface energy) and its adhesion influence on 2 bacteria strains Streptococcus sanguinis and Lactobacillus salivarius (the first one is implied on dental plaque formation, because these bacteria colonize implant surface immediately after implantation, leading and facilitating the periodontopatogenic bacteria coaggregation, whereas the second strain, has to maintain dental plaque equilibrium). And in the other hand, the last part of this work was focused on the bacterial adhesion effect on titanium surfaces. In general we made two sort of experiments: in rutinary culture media (specific for each strain) and in modified artificial saliva (Chapters 3 and 4 respectively). Our results showed a titanium surface damage because of bacterial attachement on that, which were detailly studied in chapter 5

This work covers a study on livestock contamination in a rural municipality, the technological adaptation of the conventional anaerobic reactors for treating pig manure on farms for use on an industrial scales, and the preliminary experiences of a pilot digester pit at low temperature.The first phase of the study consisted of a global analysis a rural municipality dedicated preliminary to agricultural and livestock activities and having a typical production of waste matter. This study covered the population, the physical environment, the activities and the issue of livestock waste matter along with its impact on the environment.Quantification and characterization of the livestock waste matter were affected as well as how its was being handled from storage to disposal.Management and treatment actions for livestock waste matter have been proposed with a view to minimizing its impact on the environmental in rural areas.Where livestock waste treatment are concerned, a study was carried out on the general features of the anaerobic digestion facilities in Catalonia (Spain), later making a follow up on four of them where pig manure is treated on an industrial scale.The problems involved in the function of these facilities were studied, observing gas escapes from those under study plus degradation of the gasometers, obstructions in the pipes, the use of inadequate equipment and the inhibition of digestion.The degree of purification at these facilities was assessed, with its being equal or inferior to fifty percent.In the final stage of this study, research undertaken on anaerobic digestion at low temperature.A study was made of the design and engineering of the pilot digester pit in terms cost, control of construction, the mechanisms to be installed, civil works, installation of gas and electricity and means of scientific control.The start up of the digester pit was been assessed by applying a conventional inoculators, later observing the feasibility of this process.Additional energy and thermographic studies of the facility were also made. A lower consumption of electricity than in conventional facilities was observed, as well as the fact of there being no thermal bridges in the digester pit.

DE LA TESI DOCTORAL: L'augment de la incidència de bacteris amb resistència als agents antimicrobians és deguda a les característiques intrínseques de les soques antimicrobianes, a una pressió selectiva per l'ús extensiu dels antibiòtics i a uns canvis socials i tecnològics que ha facilitat la transmissió d'organismes resistents o de gens de resistència. Aquest constitueix un problema sanitari de primera magnitud. Els bacteris presenten característiques que poden influir poderosament en l'emergència i la transmissió dels gens que codifiquen per a la resistència als agents antimicrobians.Els mecanismes de resistència dels bacteris als antibiòtics poden ser diversos. Des de la inactivació enzimàtica de l'antibiòtic, la modificació de la diana de l'antibiòtic així com mecanismes de caire més generals com la disminució de la permeabilitat de la membrana, l'expressió de bombes de reflux i l'intercanvi de material genètic per transferència de plasmidis, transposons o integrons. Precisament aquests últims mecanismes són objecte de la present tesi doctoral.El nostre grup de recerca ha treballat durant anys sobre diferents mecanismes de resistència als antibiòtics en diferents espècies bacterianes, continuant a l'actualitat amb aquesta activitat investigadora.Com a objectiu general d'aquesta tesi ens plantegem la caracterització molecular i funcional dels mecanismes de resistència d'un bacteri Gram negatiu: Morganella morganii. I en concret s'ha centrat en els següents punts:1. Investigar la susceptibilitat antimicrobiana de diverses soques de Morganella morganii d'origen clínic. 2. Investigar la importància de la permeabilitat de les envoltes cel·lulars bacterianes de Morganella morganii a diferents antibiòtics.3. Realitzar experiments de transformació i conjugació amb les soques clíniques resistents.4. Obtenir la porina de Morganella morganii purificada i realitzar estudis físico-químics seguint la tècnica de lipid planar bylayer.5. Investigar sobre l'existència d'integrons en la soca de Morganella morganii resistent i obtenir les seqüències dels gens de resistència inserits en aquests integrons.6. Estudiar la possible funcionalitat de bombes de reflux que puguin expulsar els antibiòtics fora de la cèl·lula.

Este trabajo de tesis presenta la caracterización del efecto anticanceroso y la identificación de dianas moleculares de principios activos procedentes de la bacteria "Serratia marcescens". En particular, se ha evaluado la capacidad anticancerosa "in vitro" y "ex vivo" del ciclodepsipéptido serratamolide (AT514) en varias células cancerosas y no cancerosas de diverso origen tisular, obteniendo una mayor sensibilidad al tratamiento por parte de las células cancerosas. También hemos realizado estudios para evaluar la toxicidad "in vivo" de AT514. Respecto al tripirrol prodigiosina, hemos ampliado los conocimientos acerca de su propiedad anticancerosa evaluando células de cáncer de mama, pulmón y neuroblastoma. En todos los casos se ha obtenido un marcado descenso de la viabilidad celular, incluso en células con fenotipo de resistencia a múltiples fármacos, demostrando que prodigiosina no es sustrato de algunas de las proteínas ABC responsables de dicho fenómeno. Hemos determinado que ambas sustancias son capaces de ejercer un efecto citostático o citotóxico según el tipo celular, dosis y tiempo de exposición al tratamiento. También se ha analizado el mecanismo de acción por el cual ejercen su actividad anticancerosa. AT514 interacciona con la vía de proliferación PI3K/AKT/NF-kB, provocando desfosforilación de la quinasa AKT e inhibiendo la actividad transcripcional de NF-kB. Mediante el análisis de las variaciones en la expresión génica y en el perfil proteómico tras el tratamiento con prodigiosina, hemos identificado una serie de genes diana. Entre las proteínas que más modificaron su expresión encontramos algunas relacionadas con detoxificación, reparación de ADN y proteínas estructurales. En los experimentos de macroarrays identificamos 37 genes que modulaban su expresión de forma significativa, de los cuales el gen antitumorigénico NAG-1 fue el más modulado. Tras el tratamiento con prodigiosina, dicho gen es inducido por la quinasa GSK-3beta, la cual demostramos que tiene un papel crucial en los efectos producidos por la droga, ya que induce la expresión de los receptores de muerte DR-4 y -5, así como la del inhibidor del ciclo celular p21. También hemos observado que la activación de la vía de la citoquina TGF-beta es necesaria para la inducción de p21. Asimismo, el efecto anticanceroso de ambas sustancias es independiente del estado funcional del gen supresor de tumores p53, propiedad beneficiosa ya que éste se encuentra mutado en la mayoría de tumores humanos. Los resultados obtenidos muestran detalladamente las rutas moleculares que activan dos nuevas sustancias anticancerosas presentándolas como potenciales agentes quimioterapéuticos. / This works shows the characterization of the anticancerous effect and the identification of the molecular targets of bioactive molecules from the bacteria Serratia marcescens. In particular, we have studied the anticancerous ability in vitro and ex vivo of the cyclodepsipeptide serratamolide (AT514) in several cancerous and non-cancerous cells from different origin. We have also evaluated the in vivo toxicity of AT514. Regarding the tripirrol prodigiosin, we have extended our knowledge about its anticancerous ability evaluating breast, lung and neuroblastoma cancer cells, including some multidrug resistant cancer cell lines. Both molecules induce citostatic or citotoxic effects depending on the cellular type, dose and drug exposure time, with more potent effects in cancerous cells. We have also studied the mechanism of action that they activate in order to trigger their anticancerous effect. AT514 interacts with the prosurvival pathway PI3K/AKT/NF-¦ÊB, inducing dephosphorilation of the kinase AKT and inhibiting the transcriptional activity of NF-¦ÊB. Through the analysis of variations in gene and protein expression after treatment with prodigiosin, we have identified several target genes. Among the proteins that significantly modified their expression, we found some related to cellular detoxification, DNA repair and structural proteins. In the macroarrays experiments, we identified 37 genes that significantly modulated their expression, being the antitumorigenic gene NAG-1 the most modulated one. After prodigiosin treatment, GSK-3¦Â induced the expression of this gene. This kinase has a key role in the effects provoked by this drug as it induced also death receptor 4 and 5 (DR-4, -5) and cell cycle inhibitor p21 gene expression. We have also observed that activation of the citokine TGF-¦Â pathway is necessary for p21 induction. Moreover, the anticancerous effect of both substances is independent of the tumor supressor gene p53 functional status, advantageous trait as it is mutated in the vast majority of human tumours.The results obtained show in detail the molecular pathways that are activated by two novel anticancerous agents, pointing them as potential chemotherapeutic agents.

Lipases are carboxylic ester hydrolases which act on acylglycerols to liberate fatty acids and glycerol. These enzymes are currently attracting an enormous attention because they are among the most versatile and widely used enzymes in biotechnological applications and due to their unique properties. Moreover, these enzymes and their inhibitors have a high pharmacological interest because some microbial lipases can act as virulence factors in several infectious diseases. Therefore, the general objective of the present work was the isolation, cloning, characterization and inhibition by natural substances of microbial lipases with interest in biotechnology and infectious diseases.The first chapter was focused on the isolation and characterization of new Bacillus lipases to evaluate their biotechnological potential. The lipolytic system of several very active strains with an unknown lipolytic system was analyzed, and then, the lipases LipA from Bacillus megaterium CECT 370 and LipA from Bacillus sp. BP-6 were isolated, cloned and characterized. Both enzymes are family I.4 carboxylesterases closely related to Bacillus subtilis LipB, and have a high biotechnological potential due to their high stability and due to their molecular and biochemical properties.Chapter 2 consisted in the isolation of 724 microorganisms from soil samples collected from a subtropical forest of Puerto Iguazú (Argentina). Among them, 449 showed one or more of the biotechnologically-interesting enzymatic activities "true lipase", carboxylesterase, cellulase, xylanase and pectinase. CR-53 and CR-179, two very active isolates, were subsequently identified as two strains closely related to the species Rhodococcus erythropolis and Bacillus subtilis, respectively. Further analysis revealed that strain CR-53 produces a cell-bound carboxylesterase of 60 kDa, one of the first lipases known in the genus Rhodococcus, whereas strain CR-179 possesses a lipolytic system related to that of other Bacillus.Chapter 3 was focused in the development of a new, fast, simple and more sensitive colorimetric microassay with a low cost and suitable for high-throughput analysis of purified or non-purified lipolytic enzymes. The assay was subsequently used to evaluate the effect of several saturated fatty acids on five cell-bound or secreted (Paeni)Bacillus lipases. These lipids inhibited all the enzymes analyzed, although secreted lipases were activated by low concentrations of these compounds. Activation of microbial lipases by fatty acids is a phenomenon detected here for the first time, and could be related to the properties and biological function of these secreted enzymes.Chapter 4 consisted in the analysis of the inhibitory effect of several natural substances (saponins, flavonoids and alkaloids) on the model lipase from Candida rugosa (CRL) to evaluate their potential as antilipase drugs. beta-aescin, digitonin, kaempferol and (±)-catechin were selected as the best candidates for the treatment or prevention of lipase-related diseases due to the strong inhibition they produced on CRL, as well as due to their other beneficial effects and their low toxicity.The aim of chapter 5 was to isolate, clone, characterize and evaluate the inhibition of lipases from the pathogens Propionibacterium acnes and Helicobacter pylori. The analysis of GehA from Propionibacterium acnes P-37, a lipase considered as a major etiological agent in the pathogenesis of acne, revealed that this enzyme is very adapted to the skin conditions. EstV (HP0739), a family V carboxylesterase which was identified by analyzing Helicobacter pylori 26695 proteome, is the first lipase from this pathogen that has been cloned, purified and characterized. The evaluation of the effect of several natural substances on GehA and EstV revealed that beta-aescin, glycyrrhizic acid, (±)-catechin and kaempferol are promising candidates for the treatment of acne and/or ulcer due to their strong inhibitory activity on these lipases, as well as due to their other anctiacne or antiulcer effects and their low toxicity.

DE LA TESIS:Desde la aparición de las quinolonas, las resistencias bacterianas a las mismas han evolucionado de forma paralela. Conforme han ido apareciendo nuevas moléculas con mayor capacidad bactericida y mejores parámetros farmacodinámicos y farmacocinéticos, también se han ido identificando nuevos y más sofisticados mecanismos de resistencia, que se han ido adaptando a las necesidades de cada momento. Es por ello que se hace necesaria una nueva metodología para el diseño y la síntesis de nuevos agentes antibacterianos con el objetivo de aumentar su potencia antibacteriana y, al mismo tiempo, disminuir la probabilidad de generar a corto plazo nuevos mecanismos de resistencia. Con este fin, es fundamental conocer todos los mecanismos de resistencia y cuál es, en detalle, su mecanismo de acción, para poder diseñar nuevas moléculas capaces de, manteniendo su capacidad bactericida, eludir dichos mecanismos.En esta tesis nos propusimos como objetivos fundamentales, en primer lugar, investigar las bases moleculares de los mecanismos de resistencia a quinolonas en bacterias Gram-negativas. En concreto, en Escherichia coli, Yersinia enterocolitica y Citrobacter freundii. Por otro lado, se llevaron a cabo cálculos de acoplamiento o "docking" mediante la utilización de programas informáticos con el fin de incrementar nuestros conocimientos respecto al modelo de interacción entra ADN-ADN girasa-quinolona, para de esta manera mejorar nuestra comprensión de los mecanismos de resistencia a fluoroquinolonas asociados a las mutaciones más comúnmente encontradas en el gen gyrA. Finalmente, el último de los objetivos que nos propusimos fue el de diseñar, sintetizar y evaluar diferentes derivados de ciprofloxacino y norfloxacino con el fin de encontrar entre ellos alguno que tuviera la capacidad de interaccionar con la enzima ADN girasa, poseyendo ésta uno o dos cambios aminoacídicos en su subunidad A.

INFLUÈNCIA DE COMPONENTS DELS VINS SOBRE EL METABOLISME D'Oenococcus oeni I SOBRE LA SEVA DINÀMICA DE POBLACIONS A LA FERMENTACIÓ MALOLÀCTICALa fermentació malolàctica (FML) del vi és el resultat del metabolisme d'algunes espècies de bacteris làctics que converteix l'àcid L-(-)-màlic en L-(+)-làctic i CO2. L'espècie Oenococcus oeni és la més tolerant a les condicions poc favorables del vi (deficiències nutritives, pH baix, etanol, àcids grassos dels llevats, SO2, etc.) i la que habitualment realitza la FML. A part de la disminució d'acidesa, la FML contribueix a l'estabilització microbiològica del vi i a millorar-ne les qualitats organolèptiques. Alguns paràmetres bioquímics indicadors de l'estat metabòlic cel·lular són l'activitat ATPasa, l'expressió de proteïnes d'estrès i d'exoproteases involucrades en l'obtenció de fonts de nitrogen. D'altra banda, algunes de les condicions desfavorables per al creixement bacterià poden influir sobre la dinàmica de poblacions de bacteris làctics durant la FML, tant a nivell d'espècie com de soca. Els estudis realitzats en aquesta tesi indiquen que l'activitat ATPasa de membrana, deguda principalment a una H+-ATPasa, es veu afectada per concentracions inhibidores de la viabilitat cel·lular d'etanol, SO2, coure i àcids grassos, per la qual cosa es pot establir una relació directa entre la inhibició del creixement d'O. oeni en condicions reals de vinificació i la inhibició de l'activitat ATPasa. Al seu torn, l'etanol no produeix un perfil de proteïnes de membrana excessivament diferent respecte al control, mentre que la incubació en condicions àcides o en presència de l'àcid gras C12 inhibeix, en general, l'expressió proteica.El coure i l'acidesa afavoreixen la sobreexpressió d'una proteïna de membrana, de 40 kDa, així com el SO2, la seqüència N-terminal de la qual correspon a la família de gliceraldehid-3-fosfatdeshidrogenases (GAPDH). El SO2 també inhibeix l'activitat GAPDH citoplasmàtica, i per tant, el mecanisme glucolític d'obtenció d'energia per part d'O. oeni.Mitjançant RT-PCR, s'ha comprovat que els nivells d'expressió gènica d'hsp18 (gen d'una proteïna d'estrès descrita en O. oeni) en resposta al xoc tèrmic són fins a cinquanta vegades superiors que en les condicions controls, mentre que en presència de concentracions de C12, coure o SO2 inhibidores del creixement, únicament s'observa una certa inducció en resposta al coure i en condicions de fase exponencial de creixement. Pel que fa a l'activitat exoproteasa, aquesta no és significativa en les condicions experimentals emprades i en les soques estudiades, excepte al final de la fase exponencial de creixement i en presència de dosis elevades d'etanol (14 %). En condicions de carència nutricional nitrogenada, s'ha observat una relació directa entre la biodisponibilitat de nitrogen α-aminat i la taxa de creixement d'O. oeni.S'assajaren diferents condicions de microvinificació, amb tres soques diferents (CECT 4100, soca tipus; CR1, soca aïllada pel nostre grup de recerca, i Vitilactic, soca comercial). La soca tipus va mostrar menor capacitat d'adaptació, mentre que la soca aïllada s'implantà en la majoria de casos. Per a comprovar-ho, s'empraren tècniques de Biologia Molecular, com ara la PCR i la RAPD-PCR. En vinificacions amb concentracions moderades i elevades de SO2 i lisozim, s'observà un predomini de l'espècie O. oeni ja des de l'inici de la fermentació alcohòlica, i una evolució diferent de les poblacions en presència de lisozim. En tots els casos, una mateixa soca s'imposà durant la FML, i coincideix amb la que s'havia implantat en campanyes anteriors i aïllada pel nostre grup com a CR1. / INFLUENCE OF WINE COMPONENTS OVER THE METABOLISM OF Oenococcus oeni AND OVER THE POPULATION DYNAMICS DURING MALOLACTIC FERMENTATIONMalolactic fermentation (MLF) in wine is carried out by certain lactic bacteria which decarboxylate L-malic acid to L-lactic and CO2. Oenococcus oeni is the most tolerant species under the unfavourable wine conditions (nutrients starvation, low pH, ethanol, fatty acids from yeasts, SO2, etc.) and the main responsible of driving the MLF. As a consequence of the MLF, the wine quality improves because the acidity decreases, the organoleptic characteristics are better and the microbiological stability of wine increases. Some biochemical parameters, indicators of metabolic cellular conditions, are the ATPase activity and the expression of stress proteins and exoproteases involved in the obtention of nitrogen. On the other hand, some unfavourable conditions for bacterial growth can modify the bacterial population dynamics during MLF by effects over species and strains of the same species. The studies performed in this work show that ATPase-membrane activity principally corresponds to an H+-ATPase, which is affected by cellular viability inhibitory concentrations of ethanol, SO2, copper and fatty acids. So, a direct relationship between growth inhibition of O. oeni in real cellar conditions and ATPase activity inhibition is stablished. The stress protein profile produced by ethanol is not significantly different from the control's one, whereas the incubation in acidic conditions or in the presence of C12 fatty acid inhibits the protein expression in general. Copper and low pH induce the overexpression of a proteinic band close to 40 kDa, as SO2 does, which N-terminal sequence shows a significant identity with the family of glyceraldehyde-3-phosphate dehydrogenases (GAPDH). In his turn, SO2 inhibits the cytoplasmatic GAPDH activity also. Using RT-PCR, it has been shown that gene expression levels of hsp18 (the gene of a heat-shock protein found in O. oeni) as a response to the heat shock are near fifty-fold greater than in normal conditions. On the other hand, in contact with inhibitory concentrations of C12, copper or SO2, it only appears weak induction as a response to copper. About the exoprotease activity, this one is not significative in the strains studied, except for final exponential growth phase in the presence of high ethanol levels (14 %). Under conditions of nitrogen starvation, it's observed a direct relationship between the bioavailability of α-amino nitrogen and growth rate of O. oeni. Different microvinification conditions were assayed using three different strains (CECT 4100 as the type strain; CR1, an strain isolated by our research group, and Vitilactic, a commercial strain). The type strain showed fewer ability for adaptation, whereas the isolated strain was the responsible for performing the FML the most times. To demonstrate that, we used Molecular Biology techniques, like specific PCR and RAPD-PCR. In cellar vinifications with normal and high levels of SO2 and lysozyme, it was observed a dominance of O. oeni species from the beginning of the alcoholic fermentation, and a different evolution of the populations in the presence of lysozyme. In all the cases, it's the same strain which performs FML and it coincides with that one imposed in other campaigns and isolated by our group as CR1.

L'objectiu principal del treball de recerca és aprofundir en el coneixement del grup de Bacteris Verds del Sofre (BVS) des del punt de vista de la relació amb la salinitat. L'estudi s'ha restringit als representants halotolerants o halòfils del grup amb tres línies de treball que corresponen a diferents àmbits de coneixement, com són la descripció del biòtop i la riquesa específica de les comunitats de BVS en els ambients naturals, l'avaluació de la significació taxonòmica de la capacitat de desenvolupament en ambients salins en el marc de discussió de la taxonomia-filogenètica del grup, i l'anàlisi de les estratègies fisiològiques desenvolupades per a l'osmoadaptació en medi salí. / The aim of this work is to extend the knowledge of Green Sulfur Bacteria (GSB), specifically those halotolerant and/or halophilic members of the group found in saline environments. The study has been carried out from three different perspectives, corresponding to different knowledge areas: describing the specific richness of GSB communities and environmentally relevant parameters of their habitats, evaluating the taxonomic significance of the requirements and tolerance of salts in the media and discussing the group's classification criteria, and analyzing the physiological responses developed for the osmoadaptation (in particular those related to the accumulation of compatible solutes) in saline media.

Blast of pear caused by Pseudomonas syringae pv. syringae is one of the bacterial disease that limit pear production throughout the world. Symptoms are characterized by blast of buds and blossoms wich causes significant loss of fruit production, and necrotic spots on leaves or fruits. Control of bacterial blast of pear with chemicals is difficult and is based on copper compounds and antibiontics. However, its use is limited by the low efficacy, phytotoxicity to the plant or emerging resistance of the pathogen. The activity of several phosphonates (fosetil-Al, potassium phosphonate, etephon and fosfomycin) for control of P. syringae pv. syringae infection on pear was determined in this work, and laboratory models for studying P. syringae pv. syringae-pear interaction were developed / Pseudomonas syringae pv. syringae és un bacteri que ha estat descrit com agent causant de diverses malalties en més de 200 especies vegetals. En perera causa la necrosi bacteriana, que afecta la majoria de zones productores de pera del món, provocant un debilitament dels arbres i una disminució de la productivitat. En el treball que es presenta s'ha determinat l’activitat de diversos fosfonats (fosetil-AI, fosfonat potàssic, etefon i fosfomicina) en el control de la infecció per P. syringae pv. syringae en perera. Per això s'han desenvolupat models d'estudi de la interacció P. syringae pv. Syringae-perera i s'han determinat els factors que afecten la interacció. Aquests models de laboratori, com que han permès conèixer aspectes concrets de la interacció hoste-patogen i definir de forma clara el tipus d'interacció, s'han aplicat a l'estudi de l'activitat dels fosfonats en la interacció P. syringae pv. syringae -perera i en el control de la malaltia