Antoni Gaudi was the architect of the Sagrada Familia from 1883 to 1926. Over this period of time he prepared the overall design and supervised the construction of the Nativity facade. One of Gaudi's main design objectives was to include tubular bells in the tall slender towers. It has been said that through his sound studies for these bells, Gaudi developed his musical sentiments most fully. Through the sound of bells, accompanied by song, he imagined a festive environment around the temple. These considerations might be seen as reflecting the overall spirit of the time, as Catalonia was in effect experiencing a cultural rebirth known as the Renaixenca . Originating with the call of the poets, this time of exuberant growth for Catalonia was one that was built upon the rebirth of language. As a result, language through poetry continued to be celebrated throughout the century, particularly through annual poetic contests called the Jocs Florals. This paper studies the facade of the Nativity as a expression of this culturally exuberant time by exploring how the Jocs Florals, and poetry in general, may have played a role in shaping its form and sound. The study also acknowledges the fact that Gaudi's inspiration for his design was derived from symbolism associated with the Catholic liturgy. The result is architecture that might be described as a union of religious and cultural symbolism, yet ultimately its festive expression is a poetic one. As such, the Sagrada Familia might be described as a celebration that is a call to gathering.

This study focuses on the Catalan language of Catalonia, a region located in the east of Spain. There are many immigrants living in this region who decide to learn the Catalan language in hope of finding a job or to integrate in the Catalan society. The main aim of this study was to discover the types of language attitudes the beginners of Catalan show towards this language (general, instrumental and integrative attitudes). Language attitudes are of importance because it can indicate the “health” of a minority language, such as is usually considered Catalan. The method applied was direct, where the informants had to answer a written questionnaire. The results of the study show positive attitudes towards the Catalan language and its general use in Catalonia. The main conclusions of the study were that the informants showed positive and slightly more instrumental attitudes towards Catalan, indicating that the main motive of learning the language was more of practical use than integrative motives.

No description available.

Thesis. 1979. M.Arch.A.S.--Massachusetts Institute of Technology. Dept. of Architecture. / MICROFICHE COPY AVAILABLE IN ARCHIVES AND ROTCH. / Bibliography: leaves 68-70. / by Luis Calvet Mulleras. / M.Arch.A.S.

Through researching the history of the construction of Barcelona, one can see how the city has been intentionally shaped in order to draw in the public. From the end of the 19th century the city has strived to replicate attractions from other, more well known cities, in order to create a tourism industry of its own. This has resulted in a modern day tourism that is thriving, but lacking in substance. By looking at the political history of Catalonia one learns the powerful independence the city has always had. This strength has only been reflected in times of trouble, and the tourism industry of today has chosen to ignore this history. By only expressing itself to visitors as metropolitan and sophisticated, travelers cannot fully understand what it is that truly makes Barcelona unique.

El contingut de la tesi es basa en l'estudi geogràfic de quatre novel·les urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna d'una generació diferent de narradores catalanes del s.XX. L'objectiu és analitzar l'evolució de la percepció femenina sobre l'espai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis d'aquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) d'Aurora Bertrana i la producció memorialística de l'obra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca s'emmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit d'un espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se n'utilitzen d'altres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a l'exploració dels documents literaris parteix d'un guió de lectura previ, el qual pretén centrar l'atenció de l'anàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions s'estableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de l'experiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció d'autora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores d'espai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva d'investigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat instal·lades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i col·lectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendre's com l'expressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I d'aquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novel·les, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en l'àmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat.La tesi s'ha dut a terme des de la perspectiva d'una geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació d'unes escriptores que formen part d'una memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i "oblitejada", que a hores d'ara caldria incorporar per tal d'afrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI. / This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of women's perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karr's opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 - 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmany's whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography.Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics.Female writers' Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the women's one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of women's achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society.The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and "forgotten" city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions.

El desenvolupament de la cirurgia moderna va venir determinada per un increment en la demanda de personal sanitari per tal d'atendre els soldats dispersos en els diferents fronts oberts arreu d'Europa. Els Reials Col·legis de Cirurgia són les institucions sanitàries de la Il·lustració més importants que va impulsar la monarquia borbònica espanyola.El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, fundat el 1760, va ser el segon col·legi creat a Espanya en una àrea geogràfica peninsular fronterera amb França. Des que la monarquia borbònica va clausurar les universitats catalanes el 1714 i va fundar la Universitat de Cervera, l'única institució capaç d'atorgar graus acadèmics universitaris en disciplines relacionades amb la salut a Catalunya era el Col·legi barceloní. Fins i tot els estudiants de medicina de la Universitat de Cervera havien de cursar l'anatomia al col·legi de Barcelona.El programa acadèmic que es va instaurar en els nous col·legis de cirurgia era diferent de la formació tradicional de caire gremial establerta per als cirurgians i barbers. Els nous físics-cirurgians no només volien conèixer sobre terapèutica sinó que estaven igualment atrets per l'anatomia, la fisiologia, i la patologia; en general, els interessava tot allò que fes referència a allò que anomenaven economia corporal. A finals del segle XVIII i principis del XIX, cirurgians, metges i farmacèutics es van reunir en la "Facultat Reunida", i a mitjan del segle XIX, la Facultat de Medicina de la restablerta Universitat de Barcelona va poder atorgar títols de llicenciat en medicina i cirurgia. Per tant, s'ha de considerar de cabdal importància la condició de cirurgià-metge dels programes docents dels nous col·legis de cirurgia espanyols, entre els quals es trobava el barceloní.En aquest context, les regulacions del col·legis de cirurgia van proposar una nova forma de transmissió del coneixement -alhora que un nou mètode pedagògic-. Les ordenances van establir la celebració de "juntes literàries", sessions periòdiques en què els catedràtics del col·legi presentaven dissertacions davant del claustre de professors i els alumnes. Els manuscrits corresponents a les dissertacions del col·legi de Barcelona s'han preservat fins a l'actualitat i han constituït la font primària d'aquesta recerca, la qual ha examinat el rol i la recepció de les noves ciències aplicades a l'art de curar en el període comprés entre els anys 1760 i 1808.L'anàlisi de la documentació ha posat de manifest que la química i la física experimental estaven força presents a les dissertacions del col·legi barceloní. Aleshores, la química començava a ser considerada una professió, una activitat útil que disposava dels seus propis canals de difusió -articles, llibres de text, etc.- En aquest sentit, la memòria de la tesi doctoral dona testimoni de la presència de la química en els actes acadèmics del col·legi de cirurgia, així com també de la crucial capacitat explicativa que aquest saber aportava per elucidar els processos que tenien lloc en l'economia corporal, en la salut i en la malaltia, en un context mèdico-quirúrgic. Cal destacar, a títol d'exemple, que la memòria deixa ben palès com l'estudi dels aires, la química pneumàtica, travessa les fronteres de la química, la física i la medicina.La memòria es fa ressò dels pros i els contres, les controvèrsies suscitades de molts dels tòpics presentats a les sessions (introducció de la vacuna a Espanya, els tumors, el galvanisme, la sífilis, etc.), debats que es troben en aquesta important sèrie documental. Les juntes literàries s'han de contemplar com a pràctiques de comunicació i transmissió del coneixement científic adreçades als alumnes i també a audiències més generals. Aquesta activitat de divulgació del coneixement, cal entendre-la igualment com a fòrum de legitimació professional, d'actualització i d'intercanvi de sabers davant d'experts professionals de la cirurgia i la medicina a la Catalunya de la Il·lustració.Paraules clau: Il·lustració, Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, ciències mèdiques. / The development of modern surgery was driven by the increasing demand for well-trained medical personnel able to attend the soldiers in the several fronts opened in Europe. The Royal Colleges of Surgery are seen as the more important enlightened medical institutions created by the Spanish Borbonic monarchy.The Royal College of Surgery of Barcelona was the second such college created in Spain, founded in 1760. Its Catalan location placed it near French and among Spanish military forces. It is relevant to take into account that from 1714, the Borbonic monarchy had closed all the universities in Catalonia - the University of Barcelona included - for political reasons, and built a new university in the more remote town of Cervera. The only institution in the principality where an academic degree related to health could be obtained was the Royal College of Surgery of Barcelona. Indeed, the students of medicine from the University of Cervera had to practise anatomy in the College. The academic programme developed in the new colleges of surgery was different from the traditional formal education for surgeons. The new physician-surgeons trained there not only were interested in therapeutics but also wanted to know as much as possible about the body's anatomy and physiology, being as they were in competition with its pathology. As a result of this, at the end of the 18th century and the early 19th century, surgeons, physicians and pharmacists were gathered together in the so-called 'Facultad Reunida', which experienced several organisational problems during the following years. Eventually, in the middle of the 19th century, surgeons and physicians were rejoined in the University of Barcelona's Faculty of Medicine when this university had its rights and funding reinstated. But it is important to take into account the dual condition of the physician-surgeons trained in the College of Barcelona.In this setting, a new form of transmission of knowledge - and indeed a new method of teaching - was proposed in the regulations of the new colleges of surgeons in Spain. These regulations established the 'junta literaria': a dissertation would be read and then criticised in a public session with both the students and the board of professors of the college. It is important to stress that these manuscripts are available in the archives and constitute the most important primary source of my research, which examines the role and the reception of the new sciences applied to healing arts.This documentation makes it clear that chemistry and experimental physics came to be especially prominent in the dissertations expounded at the Royal College of Surgery of Barcelona. Chemistry should be considered as a professional, liberal, useful activity, with a continuum from research papers, reviews and textbooks to its proper diffusion. In this sense, my work aims to show how chemistry was included in the academic programmes of the Spanish Royal Colleges of Surgery, and how chemistry in this medical-surgical context could have been a crucial tool to understand the unexplained processes that happened in the human body, in sickness and in health. The development of the study of airs crossed the boundaries between chemistry, physics and medicine.The pros and cons, the controversies aroused by several topics given at the sessions (vaccine, tumours, galvanism, syphilis, etc.), are already present in this important set of documents. The juntas literarias (literary meetings) have provided an extremely rich set of sources, which should be considered as scientific communication practices - as well as a means of exchanging experiences - addressed to the students and other interested audiences. This activity of diffusion of knowledge therefore could be contemplated as a forum from which professional legitimation could be obtained by a peer-reviewing process in front of all the components of a college board.Key words: Enlightenment, medical sciences, Royal College of Surgery of Barcelona.

El futbol, i concretament el F.C. Barcelona, ha estat un espai molt poc visitat per les ciències socials. Amb l'objectiu de trencar aquesta incomunicació sorgeix la idea de la tesi doctoral titulada: "Futbol, metàfora d'una guerra freda", on, des de l'antropologia social i cultural, s'ha intentat fer un retrat del Barça i una aproximació acadèmica d'aquest fenomen social que trenqui amb els reduccionismes, els tòpics i el menyspreu que des del món universitari, sovint, s'ha dedicat al Barça i al món de l'esport en general. Per què el Barça ocupa tant d'espai social a Catalunya? Quina societat és aquesta on multitud de gent dedica una part important del seu temps a seguir la trajectòria d'un club de futbol? A emocionar-se amb els seus gols, les seves victòries o les seves derrotes? Per què s'articulen discursos nacionals en nom seu? Respondre i explicar correctament, amb rigor i de forma entenedora, aquestes i d'altres qüestions ha estat l'objectiu d'aquest estudi. Capítol rere capítol es van repassant i desxifrant tots els aspectes simbòlics i rituals que l'entorn blaugrana genera. Començant per una contextualització històrica del F.C. Barcelona i seguint per una anàlisi mitològica del club, la seva anàlisi com a símbol identitari i una lectura antropològica dels ritus que es generen al voltant de l'entitat blaugrana: partits de futbol, jornada de portes obertes, ofrena floral a en Rafael Casanova, els actes del centenari, la visita al Museu del Club, les celebracions de victòria, etc.La segona part de la tesi està dedicada a la interpretació dels ritus barcelonistes analitzant-los amb la mirada del que jo havia après dels clàssics de l'antropologia: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown i Victor Turner, al qual vull fer una menció especial, ja que aquesta tesi té un deute molt gran amb l'obra d'aquest autor. De fet, la seva teoria del símbol desenvolupada al seu llibre la selva dels símbols ha estat una eina d'interpretació permanent al llarg de la tesi; així com la seva noció de ritu com a drama social desenvolupada al seu llibre el procés ritual que ens permet llegir el futbol com una enorme posada en escena que una societat fa per veure's a si mateixa i per dramatitzar tant el que la uneix com els conflictes que la travessen.Seguint aquests ensenyaments, la tesi posa en evidència que els estadis de futbol són un espai privilegiat per llegir els valors d'una societat, les seves tensions, la seva transformació, allò que ens uneix i allò que ens separa... En definitiva, que l'estudi del futbol és també un viatge al moll de l'os de la societat catalana i una bona eina de diagnosi dels conflictes que la travessen, també els latents o potencials.La tesi acaba amb un epíleg obert en què s'analitzen les relacions dels rituals esportius i, concretament, els generats pel Barça, amb els ritus religiosos. Al final s'arriba a la conclusió que aquestes relacions van més enllà de la simple analogia per esdevenir una mena de religió etniconacional. / Football, and most precisely FC Barcelona (FCB), has been very much neglected by the social sciences. With the aim of breaking away from this isolation emerges the idea of the doctoral thesis titled: " Football, metaphor of a cold war. An anthropological study of Barça", where, from the social and cultural anthropology, it has been tried to draw a portrait of Barça, as well as an academic approximation to this social phenomenon which breaks up with reductionisms, clichés, and the contempt shown by the university world to Barça and the world of sports in general.Why does Barça take up so much social space in Catalonia? What kind of society is this where thousands of people devote an important part of their time to follow the career of a football club? Where they get excited with their goals, their victories or defeats? Why are national speeches formulated in their name? To answer and explain correctly, with rigor and in an understandable way these and other questions has been the aim of this research.Chapter by chapter all the symbolic aspects and rituals that the 'bluereds' environment generates are being revised and deciphered. Beginning with a historical contextualisation of the FCB and following with a mythological analysis of the club; their analysis as an identity symbol, and an anthropological reading of the rites that are generated around the blaugrana sporting body (football matches, open doors days, floral offering to Rafael Casanova, the centennial ceremonies, the visit to the Museum of the club, the victory celebrations, etc.The second part of the thesis is devoted to the interpretation of the 'bluereds' rites analysing them with that gaze learnt from the classics of anthropology: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown, and Victor Turner whom I'd like to make a special mention, since this thesis is in big debt with this author's work. In fact, his theory of the symbol developed in his book the "Forest of the symbols" has been a tool of permanent interpretation along the thesis; as well as his notion of rites as a social drama developed in his book "The ritual process" that allows us to read the football like an enormous setting in scene done by a society in order to see itself and to dramatize what unites it as well as the conflicts it goes through. Following these teachings, the thesis shows that football stadiums are a privileged space to read the values of a society, their tensions, their transformation, the things that unite people and the things that divide them... in short, the study of football is also a trip to the marrow of the Catalan society and a good diagnosis tool of the conflicts that it goes through, the latent or potential ones. The thesis ends up with an opened epilogue where the relationships of the sport rituals, specially those generated by Barça, are analysed with the religious rites. At the end we come to the conclusion that these relationships go beyond the simple analogy to become a sort of ethnic-national religion

Este estudio se interesa por las transformaciones urbanas en la primera periferia de la ciudad europea como referente deexperiencias pragmáticas del último cuarto del siglo XX, que alcanzan cambios espaciales cualitativos en una parte de ciudad yaconstruida pero asimismo deficitaria. Como un referente de estas transformaciones, Barcelona se reconoce como un casosignificativo pues su reciente cambio se apoya en diversos programas y proyectos llevados a cabo en diferentes tiempos pero bajouna misma coordinación técnica dirigida por el ayuntamiento. Con ello, la ciudad en general y la primera periferia en particular hanalcanzado un cambio cualitativo evidente en la realidad y reconocido en la disciplina.El objetivo es hacer un análisis urbanístico de esta transformación, que dé cuenta de lo significativo que puede llegar a ser uncambio de la realidad urbana a partir de proyectos. Tradicionalmente los análisis hechos desde esta óptica se centran en elproyecto a partir de su condición específica y su capacidad individual para desencadenar una transformación. Este estudio seaparta de esta idea y se interesa en una interpretación de conjunto, es decir, la transformación como proceso emprendido a partirde diversas actuaciones en naturaleza y escala que en suma alcanzan una nueva realidad.La hipótesis considera que, como parte de un modelo urbanístico referente del último cuarto del siglo XX, el proceso detransformación de la primera periferia de Barcelona comienza por reconocer las diferencias en la realidad construida y actuar allícon intervenciones diversas, rompiendo con una tradición estructuralista para entender y actuar en la ciudad. Sin embargo, la sumade estas actuaciones, la unidad que conforman y que inicialmente no estaba prevista, constituye una apuesta de conjunto, unproyecto urbanístico no explícito cuya calidad es mayor que la suma individual de sus partes.El documento que concreta el proceso y los resultados de la investigación está constituido por cinco apartados.El primero está dedicado a exponer aquellas ideas que enmarcan conceptualmente la investigación en el contexto de algunos de loscambios identificados durante el último cuarto del siglo XX. En este período se introduce la transformación de la ciudad europeacomo proceso y como proyecto; y en este contexto, la primera periferia se aborda como objeto de estudio de dicha transformación.Finalmente, se justifica la elección de los sectores norte y este de Barcelona como ámbito de estudio.El segundo se centra en explicar el material previo a la transformación. Aborda la formación del ámbito de estudio a través delfenómeno de la expansión urbana acelerada en Barcelona, primero a partir de algunos factores de contexto que condicionan dichaformación y permiten explicar en parte su naturaleza; luego a través de una lectura de este proceso como una lógica de crecimientoexpansivo y finaliza con la caracterización de la situación urbanística alcanzada a mediados de los años setenta identificando unpotencial de transformación.El tercero revisa algunos factores locales que desencadenan y dirigen la transformación, y que se consideran como los puntos departida de carácter singular (propios de esta ciudad y de su cultura urbanística) que tendrán efecto en la primera periferia,concluyendo con una reflexión sobre las aportaciones al proceso de transformación.El cuarto analiza e interpreta dicho proceso desde un enfoque urbanístico. A partir de los proyectos de diversa naturaleza y escalallevados a cabo entre 1979 y 2003, se llevan a cabo tres lecturas: una lectura conjunta y diacrónica con la cual se establece unalógica de crecimiento interior; una lectura fragmentada y sincrónica en la que se interpretan las aportaciones de las actuaciones a laconfiguración de una nueva realidad; y una lectura conjunta y sincrónica de las relaciones que establecen dichas actuacionesentendiendo que la suma de partes, más que aleatoria, constituyen un sistema.El quinto apunta a la comprensión de este proceso de transformación como un método de intervención urbanística cuyascaracterísticas están determinadas en los resultados de la investigación. También avanza en la interpretación de una idea unitariade ciudad que estaría detrás del proceso fragmentario de acumulación de actuaciones, y que inicialmente no estuvo prevista. Pero,los posibles rasgos de este proyecto urbanístico no explícito en los programas urbanos, se establecen en clave de valores más quede juicio o crítica. Finaliza con una valoración que a manera de epílogo, revisa con un enfoque subjetivo la nueva realidad espacialde la primera periferia como producto del proceso de transformación estudiado. / This study focuses on urban transformations in the first periphery of the European city. Showing qualitative spatial changes in builtbut deficit areas of the city, the transformations are representative of pragmatic experiences in the last quarter of the twentiethcentury. Barcelona is acknowledged as a significant case, as its recent changes were based on programs and projects executed ondifferent moments, but under the same technical coordination -directed by the city council. As a consequence, the city in general andits first periphery in particular, have reached a qualitative change that is both recognizable in reality and recognized by the discipline.Through a careful urban analysis of these transformations, the research aims to show how significantly urban reality can changethrough spatial interventions. Traditionally, such analyses focus on the project´s specific conditions and its individual capacity togenerate change. This study however proposes a collective reading. It considers the transformation from a wider perspective: as aprocess undertaken from diverse actions in nature and scale, together reaching a new reality.The hypothesis considers that the transformation of Barcelona´s first periphery begins by observing and recognizing the diversity ofthe built environment. Only after that it starts to act out specific interventions, breaking with a structuralist tradition to understand andwork the city. The actions taken together conform a unity that was not intended initially; they constitute an inexplicit urban projectwith a quality greater than the sum of its individual parts.The document which describes the process and the research results consists of five sections.The first section frames the research within the context of the last quarter of the twentieth century. In this period the transformation ofthe European city is conceptualized as a process and as a project, in which the first periphery becomes the subject of study. Thesection concludes with the justification of the North and East zones of Barcelona as field of study.The second part focuses on exploring the situation previous to the transformation. The formation of the study area is approachedthrough the accelerated urban expansion phenomenon of Barcelona. Firstly by looking at some contextual factors, which establishthe conditions for the formation and partially explain its nature, secondly through the reading of this process as an expansive growthlogic, and finally by characterizing the urban situation in the mid-seventies, identifying the transformation potential.The third chapter reviews certain local factors that guide the transformation. They are considered as singular starting points -peculiarto this city and its urban culture- which will have effect in the first periphery. It concludes with a reflection about the contributions tothe transformation process.The fourth section analyzes and interprets the process from the perspective of urbanism. From the studied projects, that are diversein nature and scale and were executed between 1979 and 2003, three approaches are derived: a joint and diachronic approach,which establishes a logic for internal growth; a fragmented and synchronic approach in which contributions of previous actions to theformation of new realities are studied; and finally, a joint and synchronic approach to the relations established by those actions,understanding that the sum of the parts, rather than random, are constituting a system.The fifth section aims to understand the transformation process as a method for urban intervention, whose characteristics aredetermined in the results of this research. It also advances towards the interpretation of a unitary idea of city that would be behindthe fragmentary process of accumulated actions, and that was not initially planned. But, the possible features of this urban project,inexplicit in urban programs, are established as values rather than judgments or critiques. The study concludes with an assessmentwhich, as an epilogue, verifies the new spatial reality of the first periphery as a product of the studied transformation process

Thesis (Ph. D.)--University of Texas at Austin, 2000. / Vita. Two folded genealogical tables in pocket. Includes bibliographical references (leaves 425-436). Available also in a digital version from Dissertation Abstracts.