No description available.

In the present Thesis, we observed that vitrifying-warming porcine embryos had detrimental effects. Indeed, vitrification and warming were seen to reduce developmental ability and quality of in vitro produced porcine blastocysts, with increased levels of DNA fragmentation, raised levels of reactive oxygen species and alterations in the expression of pluripotency and thermal shock-related genes. This suggested that establishing effective cryopreservation methods was required. Following this, we found that embryo cryotolerance did not only depend on the cryopreservation procedures but also on the composition of the culture medium. On the other hand, beneficial effects were also obtained from exposing embryos to antioxidants. Specifically, L-ascorbic acid addition during culture and/or vitrification and warming enhanced embryo survival, redox status and thermal stress response / En aquesta tesi s’ha observat que els processos de vitrificació i escalfament sotmeten els embrions porcins produïts in vitro a situacions d’estrès. Els resultats obtinguts quant a la capacitat dels embrions a l’hora de sobreviure a la criopreservació i a la qualitat dels embrions vitrificats, amb augments en els nivells de fragmentació del DNA i en les espècies reactives d’oxigen i amb alteracions en el perfil d’expressió de gens involucrats en la pluripotencialitat i en la resposta al xoc tèrmic, suggereixen la necessitat d’incrementar l’efectivitat dels mètodes de criopreservació. S’ha determinat, a més, que la criotolerància embrionària no només depèn dels processos de criopreservació sinó també de la composició dels medis de cultiu. Finalment, s’ha observat que l’exposició dels embrions a molècules antioxidants desencadena efectes beneficiosos. Concretament, l’addició d’àcid ascòrbic en els medis de cultiu i vitrificació-escalfament millora la supervivència, l’estat d’oxidació/reducció i la resposta a l’estrès tèrmic

El hierro es un elemento imprescindible para los seres vivos. En la naturalezase encuentra fundamentalmente en forma de Fe(lll) formando parte de sales ehidróxidos de muy baja solubilidad, lo que lo hace biológicamente inaccesible para losseres vivos mediante mecanismos simples de asimilación. En su forma reducida, elFe(ll) es mucho más soluble, pero también muy inestable, pasando immediatamentea Fe(lll) en presencia de oxígeno. Por otro lado, el hierro puede resultar tóxico para lacélula a concentraciones superiores a las requeridas por ésta, hecho éste que haforzado en la célula el desarrollo de mecanismos de incorporación del hierroaltamente regulados. El primer paso en la asimilación del hierro por S. cerevisiaeimplica la reducción del Fe(lll) extracitoplasmático a Fe(ll), estado en el cual el hierroes captado y transportado al citoplasma celular. En S. cerevisiae se han descrito dossistemas para la entrada de hierro en la célula. El sistema de baja afinidad, pococaracterizado hasta el momento, funciona cuando el hierro extracelular es abundante,siendo FET4 el gen que codifica para el transportador del hierro en estascondiciones, el único elemento genético de este sistema que ha sido caracterizado.Cuando el hierro es deficiente en el medio entra en funcionamiento el sistema de altaafinidad, en el que intervienen dos ferro-reductasas de membrana, productos de losgenes FRE1 y FRE2, que reducen el Fe(lll) extracitoplasmático a Fe(ll), el cual escaptado por una oxidasa de membrana, producto del gen F£T3, que se encarga depasarlo de nuevo a Fe(lll) y transportarlo al citoplasma. Resultados nuestros y deotros autores demuestran que la expresión de estos tres genes depende del productodel gen RCS1 (también denominado AFT1). RCS1 es un gen de S. cerevisiae quehabía sido parcialmente secuenciado con anterioridad; mutantes con una delecciónparcial en el mismo tenían un tamaño celular superior al de la cepa salvaje. En estetrabajo se ha completado la secuencia del gen RCS1 y se han construido mutantesnulos, esto es, portadores de una delección total del gen. Las células carentes deRCS1 no crecen en fuentes de carbono respirables como el etanol/glicerol, lo cualhizo pensar ¡nicialmente que RCS1 tuviese un papel en la desrepresión por glucosa.El análisis de la expresión de genes como ADH2 e ICL1, sometidos a represión porglucosa y necesarios para el crecimiento en este medio, ha revelado que dichaexpresión no está afectada en el muíante. La identidad de RCS1 con el gen AFT1implicado en la asimilación de hierro por otros autores nos llevó a intentar relacionarla incapacidad de los mutantes RCS1 para crecer sobre fuentes de carbonorespirables con su deficiente asimilación de hierro. Así, se ha comprobado que laausencia de crecimiento del muíante en etanol/glicerol como únicas fuentes decarbono puede suprimirse adicionando hierro en exceso al medio. Por otro lado, elcrecimiento en etanol/glicerol no requiere la inducción del sistema de alta afinidad,hecho que permite sugerir un papel adicional para RCS1 al anteriormente descrito,bien como responsable de mantener unos niveles de actividad ferro-reductasa y deentrada de hierro suficientes para el crecimiento en dicho medio, bien comoresponsable de la inducción de nuevos elementos implicados en la entrada de hierroque serían necesarios en esas condiciones, o bien porque sea necesario para unfuncionamiento eficiente del sistema de baja afinidad. La sobreexpresión de RCS1produce una detención homogénea del crecimiento celular en la fase G1 del ciclocelular, efecto no suprimible ni por privación ni por adición de hierro. El uso de lagenética de dominancia para contrarrestar este efecto podrá dar luz acerca de otrosgenes con interacción funcional con RCS1. En este trabajo se demuestra que Rcs1es o forma parte de un factor transcripcional activo sobre el promotor de FRE1. Así, laproteína Rcs1 unida al dominio de unión a DNA de la proteína Gal4 es capaz detransactivar dos sistemas reporteros (GAL1-HIS3 y GAL1-lacZ). En relación con ello,mediante estudios de retardamiento en gel, se ha podido comprobar que Rcs1 esnecesaria, en condiciones deficitarias de hierro, para la estabilidad del complejo quereconoce la zona del promotor de FRE1 responsable de su regulación por hierro. Laobtención de anticuerpos anti-Rcsl para su immunodetección ha permitido hacer unseguimiento de la proteína en diferentes condiciones. Así, se ha podido comprobarque dicha proteína está sujeta a una modificación postraduccional por fosforilación,que se produce en situaciones de detención del crecimiento celular. Estudios concepas portadoras de mutaciones en diferentes elementos de la vía Ras han permitidodescartar una implicación de la proteína quinasa A dependiente de cAMP en lafosforilación de Rcsl Asimismo, se ha visto que ósta es también independiente delas proteína quinasas producto de los genes YAK1 (que codifica para una quinasaantagónica de la proteína quinasa A) o SNF1 (quinasa necesaria para la desrepresiónpor glucosa). La fosforilación de Rcs1 parece corresponderse con una inactivación dela proteína y podría constituir un mecanismo para adaptar la entrada de hierro alestado metabólico de la célula.

L'arteriosclerosis és un procés caracteritzat per l'engruximent i enduriment dela paret arterial, aquest procés es troba accelerat en pacients amb insuficiència renalcrònica (IRC). A més a més, aquests pacients pateixen una disminució de la síntesisde 1,25-dihidroxivitamina D3 (1,25(OH)2D3) que comporta altres complicacions comel hiperparatïroidisme secundari (HPT2). Per aquesta raó es comú l'ús de 1,25(OH)2D3en el tractament del HPT2. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la calcificació de les cèl·lulesde múscul llis (CMLV) està força estudiat, però el seu efecte en la proliferació noés molt clar.Vàrem analitzar l'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació de les CMLV perincorporació de BrdU i citometria de flux. Els nostres resultats mostren que la1,25(OH)2D3 indueix la proliferació de manera dosis depenent tant en estat quiescentcom proliferatiu. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació es correlaciona ambun increment de l'expressió del factor de creixement de l'endoteli vascular (vascularendothelial growth factor, VEGF). A més a més, inhibint l'activitat d'aquest factors'observa que la proliferació induïda per 1,25(OH)2D3 es troba totalment bloquejada.A partir d'aquests resultats vàrem analitzar la zona promotora del VEGF i vàremdetectar la presència de tres zones amb una seqüència molt semblant als elementsde resposta de la vitamina D (VDRE) presents en els gens diana de la 1,25(OH)2D3.A partir de l'anàlisis per Immunoprecipitació de Cromatina (ChIP) detectem un VDREen el promotor del VEGF on el receptor de la vitamina D (VDR) s'uneix desprésde tractar les CMLV amb 1,25(OH)2D3.Després vàrem plantejar un model diferent per comparar l'efecte de la 1,25(OH)2D3i el 19-nor-1,25(OH)2D2 en el procés de proliferació i de calcificació in vitro, ex vivoi in vivo. Vàrem observar un increment de la proliferació en les CMLV, els anellsd'artèria aorta i en rates amb IRC tractades amb 1,25(OH)2D3, però no en els tractamentsamb 19-nor-1,25(OH)2D2. També vàrem determinar l'efecte que poden tenir aqueststractaments en la pressió arterial i ambdòs tractaments incrementen la tensió arterialsistòlica (TAS) de manera significativa, en canvi la 1,25(OH)2D3 no incrementa ladiastòlica (TAD) de la mateixa manera que el 19-nor-1,25(OH)2D2. La pressió del pols(PP) incrementa significativament en els animals tractats amb 1,25(OH)2D3.vL'arteriosclerosis és un procés caracteritzat per l'engruximent i enduriment dela paret arterial, aquest procés es troba accelerat en pacients amb insuficiència renalcrònica (IRC). A més a més, aquests pacients pateixen una disminució de la síntesisde 1,25-dihidroxivitamina D3 (1,25(OH)2D3) que comporta altres complicacions comel hiperparatïroidisme secundari (HPT2). Per aquesta raó es comú l'ús de 1,25(OH)2D3en el tractament del HPT2. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la calcificació de les cèl·lulesde múscul llis (CMLV) està força estudiat, però el seu efecte en la proliferació noés molt clar.Vàrem analitzar l'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació de les CMLV perincorporació de BrdU i citometria de flux. Els nostres resultats mostren que la1,25(OH)2D3 indueix la proliferació de manera dosis depenent tant en estat quiescentcom proliferatiu. L'efecte de la 1,25(OH)2D3 en la proliferació es correlaciona ambun increment de l'expressió del factor de creixement de l'endoteli vascular (vascularendothelial growth factor, VEGF). A més a més, inhibint l'activitat d'aquest factors'observa que la proliferació induïda per 1,25(OH)2D3 es troba totalment bloquejada.A partir d'aquests resultats vàrem analitzar la zona promotora del VEGF i vàremdetectar la presència de tres zones amb una seqüència molt semblant als elementsde resposta de la vitamina D (VDRE) presents en els gens diana de la 1,25(OH)2D3.A partir de l'anàlisis per Immunoprecipitació de Cromatina (ChIP) detectem un VDREen el promotor del VEGF on el receptor de la vitamina D (VDR) s'uneix desprésde tractar les CMLV amb 1,25(OH)2D3.Després vàrem plantejar un model diferent per comparar l'efecte de la 1,25(OH)2D3i el 19-nor-1,25(OH)2D2 en el procés de proliferació i de calcificació in vitro, ex vivoi in vivo. Vàrem observar un increment de la proliferació en les CMLV, els anellsd'artèria aorta i en rates amb IRC tractades amb 1,25(OH)2D3, però no en els tractamentsamb 19-nor-1,25(OH)2D2. També vàrem determinar l'efecte que poden tenir aqueststractaments en la pressió arterial i ambdòs tractaments incrementen la tensió arterialsistòlica (TAS) de manera significativa, en canvi la 1,25(OH)2D3 no incrementa ladiastòlica (TAD) de la mateixa manera que el 19-nor-1,25(OH)2D2. La pressió del pols(PP) incrementa significativament en els animals tractats amb 1,25(OH)2D3.Posteriorment, vàrem analitzar les diferències en la calcificació en les ratestractades amb els dos compostos i a l'analitzar el calci i el fosfat del sèrum, observemun increment significatiu de calci en els dos tractaments. Després vàrem estudiarlas àrees calcificades de l'artèria aorta on observem un increment clar en les ratestractades amb 1,25(OH)2D3 que no va ser observat en les rates tractades amb 19-nor-1,25(OH)2D2. També mostrem la ratio de la túnica mitja respecte el lumen ipodem observar un increment significatiu en les rates tractades amb 1,25(OH)2D3.Finalment vàrem analitzar el procés de calcificació in vitro en les CMLV onvàrem observar un clar increment del contingut de calci en aquestes cèl·lules desprésdel tractament amb 1,25(OH)2D3, cosa que no vàrem observar en les cèl·lules tractadesamb 19-nor-1,25(OH)2D2. També vàrem observar un major increment en les cèl·lulestractades amb 1,25(OH)2D3 de l'expressió de RANKL, una citoquina essencial en elprocés d'osteoclastogènesis secretada pels osteoblasts (en el nostre cas probablementper cèl·lules semblants a osteoblasts).Per tant, els nostres resultats suggereixen que la 1,25(OH)2D3 estimula laproliferació mitjançant el factor de creixement VEGF y la calcificació de les CMLV.En canvi, el 19-nor-1,25(OH)2D2 solament presenta un lleu efecte en la proliferació. / La arteriosclerosis es un proceso caracterizado por el engrosamiento yendurecimiento de la pared de las arterias. Este proceso se encuentra acelerado enpacientes con insuficiencia renal crónica (IRC). Además, estos pacientes sufren unadisminución de la síntesis de 1,25-dihidroxivitamina D3 (1,25(OH)2D3) que les conducea otras complicaciones como el hiperparatiroidismo secundario (HPT2). Por estarazón el uso de 1,25(OH)2D3 es común en el tratamiento del HPT2. El efecto de la1,25(OH)2D3 en la calcificación de las células de músculo liso (CMLV) está bastanteestudiado, pero su efecto en la proliferación no está muy claro.Analizamos el efecto de la 1,25(OH)2D3 en la proliferación de las CMLV porincorporación de BrdU y citometría de flujo. Nuestros resultados muestran que la1,25(OH)2D3 induce la proliferación de las CMLV de una manera dosis dependientetanto en estado quiescente como proliferativo. El efecto de la 1,25(OH)2D3 en laproliferación se correlaciona con un incremento de expresión del factor de crecimientodel endotelio vascular (vascular endothelial growth factor, VEGF). Además, al inhibirla actividad de este VEGF observamos que la proliferación inducida por la 1,25(OH)2D3se encuentra totalmente bloqueada.A partir de estos resultados analizamos la zona promotora de VEGF y observamosla presencia de 3 zonas con secuencias muy parecidas a los elementos de respuestade la vitamina D (VDRE) presentes en los genes diana de la 1,25(OH)2D3. A partirdel análisis por Inmunoprecipitación de Cromatina (ChIP) detectamos un VDRE enel promotor del VEGF donde el receptor de la vitamina D (VDR) se une tras eltratamiento con 1,25(OH)2D3.Luego planteamos un modelo distinto para comparar el efecto de la 1,25(OH)2D3y el 19-nor-1,25(OH)2D2 en el proceso de proliferación y de calcificación in vitro,ex vivo e in vivo en un modelo de ratas IRC. Observamos un incremento de laproliferación en las CMLV, los anillos de arteria aorta y en los animales tratados con1,25(OH)2D3 pero no en los tratamientos con 19-nor-1,25(OH)2D2. Tambiéndeterminamos el efecto de ambos tratamientos en la presión arterial y ambostratamientos incrementan la TAS de manera significativa, en cambio la 1,25(OH)2D3no aumenta la TAD de la misma manera que el 19-nor-1,25(OH)2D2. La presión delpulso incrementa significativamente en los animales tratados con 1,25(OH)2D3.Posteriormente, analizamos las diferencias en la calcificación en ratas tratadascon los dos compuestos y al analizar el calcio y fosfato del suero observamos unincremento significativo del calcio en los dos tratamientos. También determinamosla ratio media/lumen donde podemos observar un incremento significativo en lasratas tratadas con 1,25(OH)2D3. A continuación, estudiamos las áreas calcificadasde la arteria aorta y determinamos un claro incremento en las ratas tratadas con1,25(OH)2D3 que no es observado en las tratadas con 19-nor-1,25(OH)2D2.Finalmente, analizamos el proceso de calcificación in vitro en las CMLV yobservamos un incremento claro del contenido de calcio en estas células despuésdel tratamiento con 1,25(OH)2D3 que no fue observado en el tratamiento con 19-nor-1,25(OH)2D2. También observamos un incremento mayor en las células tratadascon 1,25(OH)2D3 de la expresión de RANKL, una citoquina esencial en el procesode osteoclastogénesis, secretada por los osteoblastos (en nuestro caso probablementepor células parecidas a osteoblatos).Por lo tanto, nuestros resultados sugieren que la 1,25(OH)2D3 estimula laproliferación mediante el factor de crecimiento VEGF y la calcificación de las CMLV.En cambio el 19-nor-1,25(OH)2D2v solamente presenta un leve efecto en la calcificación. / Atherosclerosis is a complex process characterized by an increase in the wallthickness due to accumulation of cells and extracellular matrix between theendothelium and the smooth muscle cell wall. This process is accelerated in patientswith chronic renal failure. In these patients, decreased sinthesis of 1,25-DihydroxyvitaminD3 (1,25(OH)2D3) leads to secondary complications, like hyperparathyroidism, beingtreatment with 1,25(OH)2D3 a common practice. The effect of 1,25(OH)2D3 on vascularsmooth muscle cells (VSMC) calcification has been widely studied, but the role of1,25(OH)2D3 on VSMC proliferation remains obscure.We have analyzed the effects of 1,25(OH)2D3 in the proliferation of VSMC. Wefound that 1,25(OH)2D3 induces a dose-dependent increase in VSMC proliferationin quiescent cells and in cells stimulated to grow. The effect of 1,25(OH)2D3 onVSMC proliferation is mediated by an increase of the expression of vascular endothelialgrowth factor (VEGF), since the inhibition of VEGF activity totally blunted the1,25(OH)2D3-induced VSMC proliferation. These results led us to study the promoterzone of VEGF gene. In this sequence we detected three putative sequences resemblingvitamin D response elements (VDRE). Using chromatin immunoprecipitation (ChIP)analysis we determined one VDRE in VEGF promoter that binds to the vitamin Dreceptor (VDR) after treatment with 1,25(OH)2D3.Then, we aimed to study the effect of 1,25(OH)2D3 and 19-nor-1,25-(OH)2D2in VSMC proliferation and calcification in vitro, ex vivo and in vivo in a model ofchronic renal failure (5/6 nephrectomy). We found an increase in proliferation invitro, ex vivo in aortic rings incubated with 1,25(OH)2D3 and in animals treated with1,25(OH)2D3 for 8 weeks. Furthermore, 19-nor-1,25-(OH)2D2 treatment did notincrease VSMC proliferation. We determined the effect of 1,25(OH)2D3 and 19-nor-1,25-(OH)2D2 in blood pressure. Both treatment increased SBP significantly. However19-nor-1,25-(OH)2D2 induced a significant increase in DBP which was not seen inthe 1,25(OH)2D3 treated animals. The pulse pressure increased significantly with1,25(OH)2D3 treatment. Then, we analized calcium and phosphate serum levels inrats and we observed a significant elevation of serum calcium in both treatments.This elevation was not different between 1,25(OH)2D3 and 19-nor-1,25-(OH)2D2. Theratio media/lumen area increased significantly in the 1,25(OH)2D3-treated group.Finally, we studied the calcified areas and we noticed a clear increase of calcificationin rats treated with 1,25(OH)2D3 compared with control and 19-nor-1,25-(OH)2D21,25(OH)2D3 stimulated VSMC proliferation and calcification in vivo. In contrast, 19-nor-1,25-(OH)2D2 had a slight effect in proliferation process with no effect oncalcification, despite the increases in plasma calcium observed in both groups.Finally, we evaluated the calcification proces in VSMC in vitro. Firstly, wedetermined calcium content in VSMC treated with 1,25(OH)2D3 or 19-nor-1,25-(OH)2D2 and we observed an increase of VSMC calcification only in cells treatedwit 1,25(OH)2D3. Moreover, we analized different osteoblastic markers and wedetected that RANKL expression incresased 5 fold in 1,25(OH)2D3 treatment.Therefore, this results suggest that 1,25(OH)2D3 stimulate vascular smooth musclecells through VEGF mediated pathway. 1,25(OH)2D3 stimulate calcification processtoo. Analog of vitamin D, 19-nor-1,25-(OH)2D2 only present slight efect in VSMCcalcification.

No description available.

En la presente Tesis Doctoral se realiza un estudio acerca de la composición y origen de la zona pelúcida de ovocitos de hámster. En este estudio se demuestra la existencia de cuatro glicoproteínas en su composición (ZP1, ZP2, ZP3 y ZP4) y se describe al ovocito como lugar exclusivo de síntesis de estas glicoproteínas. Además, se inicia un estudio desde el punto de vista evolutivo de la proteína ZP4 en roedores y concretamente en la subfamilia Murinae. / In this doctoral thesis, we analyzed the origin and the composition of hamster ZP. In this study we demonstrated that the hamster zona pellucida is formed by four glycoproteins (ZP1, ZP2, ZP3 y ZP4). The results of our study suggested that the expression of this glycoproteins is exclusively restricted to the oocyte. Finally, ZP4 was analyzed by means of a phylogenetic approach in the subfamily Murinae.

Se realizaron cuatro experiencias con el fin desarrollar métodos simples y sensibles para la determinación de las proteínas de fase aguda en muestras de saliva y jugo cárnico de cerdo, y contribuir a un mayor conocimiento sus posibles usos y aplicaciones. En la primera experiencia se desarrolló y optimizó un inmunoensayo para la determinación de la haptoglobina porcina en muestras de saliva y jugo cárnico basado en la fluorometría a tiempo resuelto. En la segunda experiencia se adaptó un inmunoensayo, previamente desarrollado para la determinación de la proteína C reactiva en muestras de sangre entera porcina, para la cuantificación de los niveles de dicha proteína en muestras de saliva y jugo cárnico. La tercera experiencia se centró en estudiar la utilidad práctica de los fluoroinmunoensayos desarrollados para evaluar la respuesta de fase aguda en enfermedades producidas en condiciones de campo. Además se valoró si la saliva y el jugo cárnico podrían utilizarse como muestras alternativas al suero sanguíneo para la determinación de Hp y CRP porcina. Finalmente, la cuarta experiencia consistió en un estudio proteómico en muestras de saliva porcina. Se utilizaron técnicas electroforéticas de alta resolución para realizar la separación de las proteínas salivares en una y dos dimensiones y permitir la identificación de dichas proteínas mediante inmunoblot y espectrofotometría de masas. / The objectives of the present study were:1. To develop and validate a time resolved immunofluorometric assay (TR-IFMA) for Hp quantification in saliva and meat juice of pigs, including the study of the stability of Hp in those body fluids. A monoclonal antibody against porcine Hp was produced for this purpose allowing the development of a fast one-step assay that give results of a 95 wells plate in only 20 minutes.2. To develop and validate a TR-IFMA for CRP quantification in saliva and meat juice of pigs, including the study of the stability of CRP in those body fluids.3. To perform a clinical evaluation of the two TR-IFMAs developed in field conditions. For this purpose Hp and CRP were quantified in serum, saliva and meat juice of animals with PRRS at different ages and the results were compared in order to assess the usefulness of APP determinations in saliva and meat juice as an alternative to serum.4. To perform a preliminary evaluation of whole saliva by proteomics for possible identifications of new biomarkers of disease in pigs.

Les malalties causades per bacteris i fongs són responsables d’importants pèrdues econòmiques en cultius. Es considera que els pèptids antimicrobians, naturals i sintètics, són uns bons candidats per a ser utilitzats com a pesticides. En aquesta tesi doctoral s’ha sintetitzat una col•lecció de ciclolipopèptids derivats del pèptid antimicrobià BPC194 incorporant diverses cadenes hidrofòbiques. S'ha estudiat la introducció de modificacions com D-aminoàcids o un residu d'histidina, per tal de millorar el perfil biològic d'aquestes seqüències. Així mateix, s'han dissenyat i sintetitzat ciclolipopeptidotriazoles i pèptids conjugats derivats de BPC194. S’han identificat ciclolipopèptids i pèptids conjugats amb activitat antimicrobiana enfront patògens de plantes. Aquests resultats són la base per al desenvolupament de nous compostos antimicrobians per al tractament de malalties de plantes d’importància econòmica. / Plant diseases caused by bacteria and fungi are responsible for significant losses in agriculture, being one of the major factors limiting worldwide crop production. Natural and synthetic antimicrobial peptides are considered as promising candidates to be used as pesticides. In this thesis, a library of cyclolipopeptides derived from the antimicrobial peptide BPC194 incorporating a range of hydrophobic chains was synthesized. It was studied the introduction of different modifications, such as D-amino acids or a histidine residue, to improve the biological profile of these sequences. Moreover, cyclolipopeptides and peptide conjugates derived from BPC194 were designed and prepared. Cyclolipopeptides and peptide conjugates active against plant phatogenic bacteria and fungi were identified. These results are the basis for the development of new antimicrobial compounds to treat plant diseases of economic importance.

Recent data suggest that ghrelin exerts its orexigenic action through regulation of hypothalamic AMP-activated protein kinase pathway, leading to a decline in malonyl-CoA levels and desinhibition of carnitine palmitoyltransferase 1A (CPT1A), which increases mitochondrial fatty acid oxidation and ultimately enhances the expression of the orexigenic neuropeptides agouti-related protein (AgRP) and neuropeptide Y (NPY). However, it is unclear whether the brain-specific isoform CPT1C, which is located in the endoplasmic reticulum of neurons, may play a role in this action. Here, we demonstrate that the orexigenic action of ghrelin is totally blunted in CPT1C knockout (KO) mice, despite having the canonical ghrelin signaling pathway activated. We also demonstrate that ghrelin elicits a marked upregulation of hypothalamic C18:0 ceramide levels mediated by CPT1C. Notably, central inhibition of ceramide synthesis with myriocin negated the orexigenic action of ghrelin and normalized the levels of AgRP and NPY, as well as their key transcription factors phosphorylated cAMP-response element-binding protein and forkhead box O1. Furthermore, central treatment with ceramide induced food intake and orexigenic neuropeptides expression in CPT1C KO mice. Third, we demonstrate that ceramides act increasing the BSX expression, the transcription factor that works coordinately with pCREB and FoxO1 to increase orexigenic neuropeptides. Finally we link CPT1C and longevity as we have seen that CPT1CKO mice have reduced lifespan. Overall, these data indicate that, in addition to formerly reported mechanisms, ghrelin also induces food intake through regulation of hypothalamic CPT1C and ceramide metabolism

Aquesta tesi doctoral ha estat realitzada a la Unitat d'Histologia i Neurobiologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i és fruit de 4 anys de treball dins el camp de la plasticitat sinàptica, concretament en la pèrdua de connexions nervioses. La pèrdua de connexions nervioses és un procés que es dóna en diferents situacions de la vida dels organismes, com és per exemple l'envelliment o durant el decurs de determinades malalties neurodegeneratives. També, però, es dóna de manera fisiològica durant el desenvolupament postnatal. En aquest estudi s'intenta esclarir quin és el sistema o sistemes implicats en la pèrdua de connexions nervioses que esdevé postnatalment de manera fisiològica a les unions neuromusculars (UNM) -sinapsis existents entre una neurona motora i una cèl.lula muscular-. En nèixer, les cèl.lules musculars es troben innervades per més d'un terminal nerviós. Aquests terminals nerviosos redundants s'aniran eliminant fins a assolir l'estat de monoinnervació, situació normal a les UNM madures. En aquesta tesi s'ha intentat comprovar la hipòtesi de que la maduració de les UNM durant el procés d'eliminació sinàptica postnatal depèn de l'activació d'una cascada de proteïnes de transducció de senyal que s'inicia amb l'activació del receptor de la trombina PAR-1, present aquest al component postsinàptic (cèl.lula muscular) de la UNM, i la posterior activitat d'una Proteïna Quinasa C (PKC), concretament de la isoforma , demostrant que l'activació d'aquest sistema accelera tant el procés de desconnexió axonal com la maduració dels agrupaments d'acetilcolina postsinàptics. / This doctoral thesis has been done at the Unitat d'Histologia i Neurobiologia of the Faculty of Medicine at the Rovira i Virgili University. It is the result of 4 years working in the synaptic plasticity field, specifically in the loss of nerve connections.The loss of nerve connections is a process that occurs during the ageing of the nervous system and in certain neurodegenerative diseases. The process also takes place during postnatal development in a physiological way when a precise pattern of neural connections is established thanks to the elimination of redundant synapses. With this study we try to know which is the system or systems implied in the loss of nerve connections that occurs during the postnatal development at the neuromuscular junction (NMJ) -the synapses between a motoneuron and a skeletal muscle fiber-. Individual skeletal muscle fibers in newborn rodents are innervated at a single endplate by several motor axons, whereas in adult mammals, each muscle fiber is innervated by a single motoneuron. This drastic reduction in polyneuronal innervation is produced by an activity-dependent competitive withdrawal of supernumerary axons. The proteases have been implicated in this process. In this thesis I tested the hypothesis whether the maturation of the NMJ during the synapse elimination process results from a signal transduction cascade initiated by activation of the protease thrombin receptor PAR-1, localized in the postsynaptic membrane (skeletal muscle fiber) and a Protein Kinase C (PKC) activity, specifically by the theta PKC isoform activity. We have demonstrated that thrombin, through the activation of its receptor PAR-1 localized, at least in part, on the postsynaptic membrane and a theta PKC activity mediates the maturation of the neuromuscular junctions.