This thesis explores the origins of the monster Godzilla as well as the link with the Atomic Bomb. Godzilla is like the metaphor of the Japanese post war and the nuclear threat. The main question of this research is: Is Godzilla a support tool to reflect the nuclear threat that humans being are living constantly? In spite of there are a lot of publications on Godzilla phenomenon, in the West, we have a little publications from first hand on what symbolize and what's the meaning of this monster. Through of an exhaustive filmic analysis on Godzilla (1954) with a several interviews to part of the original team of the film, we will understand the magnitude cinematic of this monster. We will see specially, the first Godzilla movie released in 1954, worked like a tool to criticize war and nuclear weapons. Is it not true that we are immersed in a monster movie after the nuclear disaster in Fukushima? / Esta tesis explora los orígenes del monstruo Godzilla así como su relación con la bomba atómica. Exponemos a Godzilla como metáfora de la posguerra japonesa y catalizador de la amenaza nuclear. La pregunta de investigación que planteamos es: ¿es Godzilla un instrumento para reflejar la amenaza nuclear que vive constantemente el ser humano? A pesar de haberse escrito mucho sobre el fenómeno Godzilla, en Occidente, disponemos de poca información de primera mano acerca de qué simboliza y qué significados tiene. A través de un exhaustivo análisis sobre la creación del film Japón bajo el terror del monstruo (1954), y con una serie de entrevistas a los autores supervivientes a la creación de dicho film, comprenderemos la magnitud cinematográfica de este monstruo. Observaremos como la primera película de Godzilla fue realizada tan sólo nueve años después de la guerra, y cómo sirvió de instrumento crítico a las armas atómicas. Este monstruo fue la advertencia al mundo de las consecuencias del poder nuclear. Y es que, ¿acaso no es cierto que estamos inmersos en una película de monstruos tras el desastre nuclear de Fukushima? / Aquesta tesi explora els orígens del monstre Godzilla i la seva relació amb la bomba atòmica. Exposem a Godzilla com una metàfora de la postguerra japonesa i catalitzador de la por nuclear. La qüestió d'investigació que plantem és: és Godzilla un instrument per a transmetre l'amenaça nuclear que l'ésser humà ha viscut? Sa escrit molt sobre Godzilla però, en Occident, disposem de poca informació de primera mà sobre la simbolització i significats de Godzilla. A través d'anàlisis sobre la creació de la pel·lícula Japó baix el terror del monstre (1954), i amb una sèrie d'entrevistes als autors de les pel·lícules del monstre, entendrem la magnitud cinematogràfica d'aquest personatge. Observarem com la primera producció de Godzilla, que va ser realitzada nou anys després de la Segona Guerra Mundial, ha sigut una pel·lícula que va servir com a instrument crític sobre les armes atòmiques. Aquest personatge ha sigut l'advertència al món sobre les conseqüències del poder nuclear. A cas no estem dins d'una pel·lícula de monstres després del desastre nuclear de Fukushima? / Bellés García, J. (2017). GODZILLA Y LA CRISTALIZACIÓN DE LA AMENAZA NUCLEAR. LA ÉPOCA DORADA DEL CINE KAIJU EIGA Y CIENCIA FICCIÓN JAPONESA (1954-1965) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86132 / TESIS

En pocos segundos, sin planificación previa por parte del realizador, se puede crear un vídeo espontáneo gracias a que transportamos habitualmente una cámara insertada en el teléfono móvil, que permite capturar rápidamente cualquier acontecimiento, en todo momento y lugar. Este trabajo tiene la finalidad de plantar las bases del concepto de vídeo espontáneo y describir sus diferentes aplicaciones, como herramienta de comunicación, de cambio social y de control ciudadano, y cómo la espontaneidad de la realización audiovisual ha transformado nuestra sociedad.

[ES] En el presente trabajo se estudia la relación de las estrategias narrativas de la música atonal en la ópera de la Escuela de Viena y el cine de la segunda mitad del Siglo XX. Como muestra de la información transmitida en los usos musicales de cada género dramático, se realiza un análisis audiovisual y comparativo de las óperas Erwartung, Wozzeck, Lulú y Moses und Aron junto con las películas Force of evil, The cobweb, Doctor Faustus y The man with the Golden arm. El principal propósito es mostrar las distintas formas en las que se establece la narratividad musical como parte del transcurso histórico del SXX, así como definir la forma en la que afectan al cine y la ópera sus posibilidades y limitaciones dramáticas. / [CA] Al present treball s'estudia la relació de les estratègies narratives de la música atonal a l'òpera de l'Escola de Viena i junt al cinema a la segona meitat del segle XX. Com a mostra de la informació transmesa als usos musicals de cada gènere dramàtic, es realitza un anàlisi audiovisual i comparatiu de les òperes d'Erwartung, Wozzeck, Lulú i Mosses und Aron junt amb les pel·lícules Force of evil, The cobweb, Doctor Faustus i The man with the Golden arm. El principal propòsit es mostrar les distintes formes en les que s'establix la narrativitat musical com a part del transcurs històric del segle XX, així com definir la manera en la que afecten al cinema i l'òpera les seves possibilitats i limitacions dramàtiques. / [EN] This paper will focus on the relationship between the narrative strategies of atonal music in the opera of the Viennesse School and the cinema of the second half of the twentieth Century. By using a sample of the information transmitted in the musical uses of each dramatic genre, an audiovisual and comparative analysis will be made, based on the operas Erwartung, Wozzeck, Lulú and Moses und Aron and the films Force of evil, The cobweb, Doctor Faustus and The man with the Golden arm. The purpose of this analysis is to show the different ways in which musical narrativity is established as part of the historical course of the past century, as well as to define the way in which their dramatic possibilities and limitations affect cinema and opera. / Martín Quintanal, R. (2023). El atonalismo como música incidental: un estudio comparativo sobre la ópera de la Escuela de Viena y el cine de la segunda mitad del Siglo XX [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195694

[ES] Mediante esta tesis doctoral se ha llevado a cabo la producción de un dispositivo escénico que da a conocer las experiencias vividas de una familia colombiana en el seno del conflicto armado. Su puesta en escena emplea la hibridación de lenguajes y se inserta en el campo expandido de experimentación, buscando el sentir común de una memoria colectiva. De esta manera, se crea una acción poético-política con proyecciones, performance y lectura escénica, a través del encuentro intersubjetivo y el agenciamiento colectivo. Para ello, se abordan tres vertientes dentro de este acontecimiento socio-cultural-poético: la memoria individual y colectiva, la violencia política de la desaparición forzada y las dramaturgias de la imagen, en el espacio escénico contemporáneo. A partir de esta articulación conceptual, esta tesis inicia con la ideación y búsqueda de una poética propia a través de la imaginación y el recuerdo, además se ha realizado un proceso colaborativo entre las maestras y estudiantes de la asignatura Práctica Escénica Contemporánea de la Universitat Politècnica de València, lo que ha permitido generar nuevas subjetividades entre artefactos, sujetos y narrativas. Al tratarse de una investigación teórico-práctica el resultado de esta investigación es, además de toda la reflexión teórica plasmada en este documento, el dispositivo artístico Memorias de un sueño: una cadena infinita de afectos para hacernos invisibles a la muerte. Este dispositivo fue estrenado en Valencia, España, el 5 de junio de 2021, en el Teatro Círculo. Dicha obra sirvió como forma de visibilizar la relación entre la memoria autobiográfica de un pasado reciente y la actualidad mediática del estallido social de 2021 en Colombia. / [CA] Mitjançant aquesta tesi doctoral s'ha dut a terme la producció d'un dispositiu escènic que dona a conéixer les experiències viscudes d'una família colombiana en el si del conflicte armat. La seua posada en escena empra la hibridació de llenguatges i s'insereix en el camp l'expandit d'experimentació, buscant el sentir comú d'una memòria col·lectiva. D'aquesta manera, es crea una acció poètic-política amb projeccions, performance i lectura escènica, a través de la trobada intersubjectiva i el agenciamient col·lectiu. Per a això, s'aborden tres vessants dins d'aquest esdeveniment sociocultural- poètic: la memòria individual i col·lectiva, la violència política de la desaparició forçada i les dramatúrgies de la imatge, en l'espai escènic contemporani. A partir d'aquesta articulació conceptual, aquesta tesi s'inicia amb la ideació i cerca d'una poètica pròpia a través de la imaginació i el record, a més s'ha realitzat un procés col·laboratiu entre les mestres i estudiants de l'assignatura Pràctica Escènica Contemporània de la Universitat Politècnica de València, la qual cosa ha permés generar noves subjectivitats entre artefactes, subjectes i narratives. En tractar-se d'una investigació teoricopràctica el resultat d'aquesta investigació s'evidencia en tota la reflexió teòrica plasmada en aquest document y en el dispositiu artístic Memòries d'un somni: una cadena infinita d'afectes per a fer-nos invisibles a la mort. Aquest dispositiu va ser estrenat a València (Espanya), el 5 de juny de 2021, en el Teatre Cercle. Aquesta obra va servir com a manera de visibilitzar la relació entre la memòria autobiogràfica d'un passat recent i l'actualitat mediàtica de l'esclat social de 2021 a Colòmbia. / [EN] Through this doctoral thesis, the production of a scenic device has been carried out that makes known the lived experiences of a Colombian family in the midst of the armed conflict. Its staging employs the hybridisation of languages and is inserted in the expanded field of experimentation, seeking the common feeling of a collective memory. In this way, a poetic-political action is created with projections, performance and scenic reading, through intersubjective encounters and collective agency. To this end, three aspects are addressed within this socio-cultural-poetic event: individual and collective memory, the political violence of forced disappearance and the dramaturgies of the image, in the contemporary stage space. From this conceptual articulation, this thesis begins with the ideation and search for its own poetics through imagination and memory, and a collaborative process has been carried out between the teachers and students of the Contemporary Stage Practice course at the Universitat Politècnica de València, which has allowed the generation of new subjectivities between artefacts, subjects and narratives. As this is a theoretical-practical investigation, the result of this research is evident in all the theoretical reflection expressed in this document and in the artistic device Memorias de un sueño: una cadena infinita de afectos para hacernos invisibles a la muerte (Memories of a dream: an infinite chain of affections to make us invisible to death). This device was premiered in Valencia (Spain), on 5 June 2021, at the Teatro Circulo. This work served as a way of making visible the relationship between the autobiographical memory of a recent past and the current media coverage of the social explosion of 2021 in Colombia. / Cuéllar Torres, T. (2022). Memorias de un sueño. Autobiografía escénica sobre un pasado reciente de Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190085

[ES] Esta investigación recoge distintos puntos de vista y percepciones en torno a los impedimentos de comunicación de la acción cultural, en especial entre personas que viven en pobreza, en la República Dominicana. La misma se basa en un extenso análisis bibliográfico y de opinión y contó con la participación de más de 1,800 internautas, de más de 300 estudiantes de bachillerato, de casi una veintena de expertos y de cerca de una decena de residentes rurales para presentar una correlación entre cultura, desarrollo, (des)igualdad y comunicación. Se pretende contextualizar la realidad de la República Dominicana en materia de comunicación, acción y educación cultural, así como la percepción que tiene el dominicano en torno a las desigualdades en el campo cultural. En el proceso se identificaron oportunidades de mejora e ideas para maximizar la difusión de acciones culturales. / [CA] Esta investigación arreplega distints punts de vista i percepcions entorn dels impediments de comunicació de l'acció cultural, en especial entre persones que viuen en pobresa, en la República Dominicana. La mateixa es basa en una extensa anàlisi bibliogràfica i d'opinió i va comptar amb la participació de més de 1,800 internautes, de més de 300 estudiants de batxillerat, de quasi una vintena d'experts i de prop d'una desena de residents rurals per a presentar una correlació entre cultura, desenrotllament, (dónes) igualtat i comunicació. Es pretén contextualitzar la realitat de la República Dominicana en matèria de comunicació, acció i educació cultural, així com la percepció que té el dominicà entorn de les desigualtats en el camp cultural. En el procés es van identificar oportunitats de millora i idees per a maximitzar la difusió d'accions culturals. / [EN] This research collects different points of view and perceptions about the communication impediments of the cultural action, especially among people living in poverty, in the Dominican Republic. It is based on an extensive bibliographical and opinion analysis and a series of interactions involving more than 1,800 Internet users, more than 300 high school students, almost twenty experts and about ten rural residents to present a correlation between culture, development, (dis)equality and communication. The aim is to contextualize the reality of the Dominican Republic in terms of communication, cultural action and education, as well as the perception that the Dominican individuals have, regarding the inequalities in the cultural field. Throughout this process, opportunities for improvement and ideas for maximizing the dissemination of cultural actions were identified. / Martinez Sosa, MI. (2020). Comunicación de la cultura en la República Dominicana, impedimentos para la difusión y su relación con la pobreza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/156036

[ES] Esta tesis lleva a cabo una investigación exhaustiva e interdisciplinaria sobre la compleja interrelación entre el turismo patrimonial y el desarrollo sostenible, centrada en el estudio del patrimonio de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistán. Utilizando métodos de investigación cualitativos y cuantitativos, incluyendo el análisis de estudios empíricos, entrevistas con interesados, encuestas y estudios de campo en sitios patrimoniales, la investigación proporciona una comprensión enriquecida de los problemas y oportunidades asociados con el aprovechamiento del patrimonio histórico para iniciativas de turismo sostenible. Este trabajo, centrado en cinco preguntas de investigación esenciales, examina los desafíos existentes en el camino del turismo sostenible de Bujará, tales como la insuficiencia de infraestructura, la falta de colaboración efectiva entre proveedores de turismo y el gobierno, y las perspectivas futuras de los interesados. Además, se presta especial atención a los principales agentes involucrados, incluyendo a los gerentes de instalaciones de alojamiento, operadores turísticos y dueños de restaurantes, el papel que desempeñan las asociaciones público-privadas a nivel de gobernanza regional, y su entendimiento conceptual de "Ruta de la Seda" y "Turismo sostenible". Uno de los componentes significativos de esta investigación es el diagnóstico y evaluación del patrimonio cultural de la ciudad de Bujará asi como de los proveedores e infraestructuras vinculadas con el destino turístico. Este diagnóstico y evaluaciónó concluye con la aplicación de un Índice de Aptitud Turística, un Índice de Potencial Turístico para Bujará y, basado en estos, un Modelo de Turismo. Este modelo está diseñado no solo para mejorar la confianza del cliente y el flujo de turistas, sino también para integrarse de manera fluida con las estructuras económicas y sociales del destino. Asimismo, se proponen estrategias prácticas para la conservación del patrimonio, vías para mejorar y promover la colaboración de interesados y facilitar el crecimiento económico sostenible. Se reconoce como un modelo que puede servir como base para otros sitios patrimoniales similares en Asia Central. La investigación ofrece reflexiones críticas sobre los resultados de sus hallazgos y aboga por una mayor colaboración entre el sector público y privado y la participación comunitaria, enfatizando la necesidad de un enfoque multidimensional en la implementación de la gobernanza. Asimismo, este estudio reitera la importancia de programas de educación y fortalecimiento de capacidades destinados a mejorar la comprensión de prácticas de turismo sostenible entre proveedores de servicios. En definitiva, esta investigación sirve como una contribución significativa a los campos del turismo patrimonial y el desarrollo sostenible aplicado al caso de estudio del sitio patrimonial de la ciudad de Bujará. El estudio demuestra que si el patrimonio histórico de la Ruta de la Seda en Bujará es gestionado aplicando prácticas estables e inclusivas contribuirá significativamente a la prosperidad económica y social del destino. Además, este modelo puede servir para ser extrapolado a otros sitios patrimoniales similares. / [CA] Aquesta tesi duu a terme una investigació exhaustiva i interdisciplinària sobre la complexa interrelació entre el turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible, centrada en l'estudi del patrimoni de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistan. Utilitzant mètodes d'investigació qualitatius i quantitatius, incloent-hi l'anàlisi d'estudis empírics, entrevistes amb interessats, enquestes i estudis de camp en llocs patrimonials, la investigació proporciona una comprensió enriquida dels problemes i oportunitats associats amb l'aprofitament del patrimoni històric per a iniciatives de turisme sostenible. Aquest treball, centrat en cinc preguntes d'investigació essencials, examina els desafiaments existents en el camí del turisme sostenible de Bujará, com ara la insuficiència d'infraestructura, la falta de col·laboració efectiva entre proveïdors de turisme i el govern, i les perspectives futures dels interessats. A més, es presta especial atenció als principals agents involucrats, incloent-hi els gerents d'instal·lacions d'allotjament, operadors turístics i restaurants, el paper que exerceixen les associacions públic-privades a nivell de governança regional, i el seu enteniment conceptual de la "Ruta de la Seda" i el "Turisme sostenible". Un dels components significatius d'aquesta investigació és el diagnòstic i avaluació del patrimoni cultural de la ciutat de Bujará asi com dels proveïdors i infraestructures vinculades al desti turístic. Aquest diagnòstic i la evaluacion conclou amb l'aplicació d'un Índex d'Aptitud Turística, un Índex de Potencial Turístic per a Bujará i, basat en aquests, un Model de Turisme. Aquest model està dissenyat no sols per a millorar la confiança del client i el flux de turistes, sinó també per a integrar-se de manera fluida amb les estructures econòmiques i socials del destí. Així mateix, es proposen estratègies pràctiques per a la conservació del patrimoni, vies per a millorar i promoure la col·laboració d'interessats i facilitar el creixement econòmic sostenible. Es reconeix com un model que pot servir com a base per a altres llocs patrimonials similars a Àsia Central. La investigació ofereix reflexions crítiques sobre els resultats obtinguts i advoca per una major col·laboració entre el sector públic i privat i la participació comunitària, emfatitzant la necessitat d'un enfocament multidimensional en la implementació de la governança. Així mateix, aquest estudi reitera la importància de programes d'educació i enfortiment de capacitats destinats a millorar la comprensió de pràctiques de turisme sostenible entre proveïdors de serveis. En definitiva, aquesta investigació serveix com una contribució significativa als camps del turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible aplicat al cas d'estudi del lloc patrimonial de la ciutat de Bujará. L'estudi demostra que si el patrimoni històric de la Ruta de la Seda en Bujará és gestionat aplicant pràctiques estables i inclusives contribuirà significativament a la prosperitat econòmica i social del destí. A més, aquest model pot servir per a ser extrapolat a altres llocs patrimonials similars. / [EN] This thesis conducts a comprehensive, interdisciplinary investigation into the complex interrelationship between heritage tourism and sustainable development, with a focus on the Silk Road heritage in Bukhara, Uzbekistan. Employing qualitative and quantitative research methods, including the analysis of empirical studies, interviews with stakeholders, surveys, and field studies at heritage sites, the research provides an enriched understanding of the issues and opportunities associated with leveraging historical heritage for sustainable tourism initiatives. Centered around five core research questions, the study scrutinizes existing challenges in Bukhara's sustainable tourism pathway, such as the inadequacy of infrastructure, lack of effective collaboration between tourism providers and the government, and future prospects of stakeholders. Furthermore, particular attention is paid to the key stakeholders involved, including managers of accommodation facilities, tour operators, and restaurant owners, their role in public-private partnerships at the regional governance level, and their conceptual understanding of "Silk Road" and "Sustainable Tourism". One of the significant components of the research the diagnosis and evaluation of the cultural heritage of the city of Bukhara as well as of the suppliers and infrastructure linked to the tourist destination. This diagnosis and evaluation conclude with the application of a Tourism Aptitude of the Heritages, a Tourism Potential Index for Bukhara and, based on these, a Tourism Model. This model is designed not only to enhance customer trust and the flow of tourists but also to integrate seamlessly with Bukhara's economic and social structures. It proposes practical strategies for heritage conservation, stakeholder collaboration, and sustainable economic growth, serving as a blueprint for similar heritage sites across Central Asia. The research offers critical reflections on the results of its findings and advocates for greater public-private sector collaboration and community participation, emphasizing the need for a multidimensional approach to governance implementation. Furthermore, this study reiterates the importance of education and capacity building programs aimed at improving understanding of sustainable tourism practices among service providers. Ultimately, this research serves as a significant contribution to the fields of heritage tourism and sustainable development applied to the case study of the Bukhara city heritage site. The study demonstrates that if the historical heritage of the Silk Road in Bukhara is managed by applying stable and inclusive practices it will contribute significantly to the economic and social prosperity of the destination. Furthermore, this model can be extrapolated to other similar heritage sites. / Kilichov, M. (2023). The Silk Road Heritage Enhancement for Local Sustainable Tourism Development in Bukhara (Uzbekistan). Analysis and Diagnosis about the Current Situation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201551

[ES] La comunicación organizacional como un componente empresarial ha cobrado mayor relevancia en la estructura de los activos intangibles que dispone una entidad, pero la realidad es que aún son muchas las instituciones que desaprovechan el potencial de esta herramienta corporativa y más si pertenecen al sector público de una nación. La Universidad de Guayaquil no es ajena a esta realidad por lo que permanentemente presenta escenarios de desinformación e incertidumbre; así también el ruido es una constante en su ciclo comunicacional. Es por lo antes mencionado que este estudio doctoral tiene la finalidad de proponer un modelo de comunicación interna para instituciones públicas de educación superior (IES) adaptable a las necesidades de esta organización para que sean superados todos estos espacios negativos que le afectan. Para alcanzar el objetivo de esta trabajo académico se empleó una metodología mixta bajo un enfoque descriptivo y no experimental que permitió recolectar datos del personal docente, el personal administrativo y los estudiantes de esta institución para plantear un modelo de comunicación institucional funcional para la Universidad de Guayaquil y adaptable a otras IES, acompañado de un manual de comunicación interna que ayude a normar el sistema comunicacional que se desarrolla actualmente dentro del alma mater más grande del Ecuador. / [CA] La comunicació organitzacional com un component empresarial ha cobrat major rellevància en l'estructura dels actius intangibles que disposa una entitat, però la realitat és que encara són moltes les institucions que desaprofiten el potencial d'aquesta eina corporativa i més si pertanyen al sector públic d'una nació. La Universitat de *Guayaquil no és aliena a aquesta realitat pel que permanentment presenta escenaris de desinformació i incertesa; així també el soroll és una constant en el seu cicle comunicacional. És per l'abans esmentat que aquest estudi doctoral té la finalitat de proposar un model de comunicació interna per a institucions públiques d'educació superior (IES) adaptable a les necessitats d'aquesta organització perquè siguen superats tots aquests espais negatius que l'afecten. Per a aconseguir l'objectiu d'aquesta treball acadèmic es va emprar una metodologia mixta sota un enfocament descriptiu i no experimental que va permetre recol·letar dades del personal docent, el personal administratiu i els estudiants d'aquesta institució per a plantejar un model de comunicació institucional funcional per a la Universitat de *Guayaquil i adaptable a altres IES, acompanyat d'un manual de comunicació interna que ajude a *normar el sistema comunicacional que es desenvolupa actualment dins de l'alma mater més gran de l'Equador. / [EN] Organizational communication as a business component has become more relevant in the structure of intangible assets available to an entity, but the reality is that there are still many institutions that do not take advantage of the potential of this corporate tool, especially if they belong to the public sector of a nation. The University of Guayaquil is no stranger to this reality, which is why it permanently presents scenarios of misinformation and uncertainty; noise is also a constant in its communication cycle. It is for this reason that this doctoral study aims to propose a model of internal communication for public institutions of higher education (IES) adaptable to the needs of this organization to overcome all these negative spaces that affect it. To achieve the objective of this academic work, a mixed methodology was used under a descriptive and non-experimental approach that allowed collecting data from faculty, administrative staff and students of this institution to propose a functional institutional communication model for the University of Guayaquil and adaptable to other IES, accompanied by an internal communication manual that helps to regulate the communication system that is currently developed within the largest alma mater of Ecuador. / Pacheco Rodriguez, MG. (2022). Modelo de comunicación interna para instituciones públicas de educación superior. Caso Universidad de Guayaquil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186119 / TESIS

[ES] El objetivo de esta investigación es definir a una infovisualización animada y establecer una metodología de análisis para determinar la incidencia de cada uno de sus componentes dentro de una pieza audiovisual. Para ello, se integra un enfoque desde las dos vertientes de las cuales proviene el término: el grafismo informativo y el grafismo animado; lo que ofrece una perspectiva global del fenómeno. A partir de ahí, se establecen las bases conceptuales necesarias para extrapolar las propiedades comunes de lo informativo, del diseño y del audiovisual, e interpretarlos como un nuevo lenguaje que propone un mensaje concreto, claro, atractivo y efectivo para alcanzar una transposición didáctica entre el productor de contenido y su audiencia. Posteriormente se presenta un estudio de casos para comprobar la factibilidad de uso de la metodología, convirtiéndose en una propuesta para el desarrollo de la alfabetización visual aplicada al grafismo informativo en movimiento, área de continuo crecimiento y relevancia dentro de la comunicación. Al final, se despliegan nuevas líneas de investigación que permitan complementar el estudio y contribuyan a consolidar la pertinencia de este lenguaje. / [CA] Aquesta investigació pretén definir el concepte d'infovisualització animada i establir una metodologia d'anàlisi per a determinar la incidència de cadascun dels seus components dins d'una peça audiovisual. Adequarem un enfocament basat en els dos vessants de les quals prové el terme: el grafisme informatiu i el grafisme animat; el que ofereix una perspectiva global del fenomen. A partir d'ací, s'estableixen les bases conceptuals necessàries per a extrapolar les propietats comuns de l'informatiu, del disseny i de l'audiovisual, i interpretar-los com un nou llenguatge que proposa un missatge concret, clar, atractiu i efectiu per a aconseguir una transposició didàctica entre el productor de contingut i la seua audiència. Posteriorment es presenta un estudi de casos per a comprovar la factibilitat d'ús de la metodologia, convertint-se en una proposta per al desenvolupament de l'alfabetització visual aplicada al grafisme informatiu en moviment, àrea de continu creixement i rellevància dins de la comunicació. Al final, es despleguen noves línies d'investigació que permeten complementar l'estudi i contribuïsquen a consolidar la pertinència d'aquest llenguatge. / [EN] This research seeks to define the concept of animated info-visualization and establish an analysis methodology to determine the incidence of each of its components within an audiovisual piece. An approach based on the two aspects from which the terms informative graphics and animated graphics come was applied. This approach offers a global perspective of the phenomenon. From there on, the necessary conceptual bases were established to extrapolate the common properties of the information content, its design and audiovisual, to interpret them as a new language. Then a concrete, clear, attractive and effective message was proposed to achieve a didactic transposition between the content producer and their audience. Subsequently, a case study was presented to verify the feasibility of using this methodology, which became a proposal for the development of visual literacy applied to informative graphics in motion. This is an area of continuous growth and relevance within communication. In the end, new lines of research are deployed to complement the study and help consolidate the relevance of this language. / Vintimilla Ugalde, ÓG. (2022). Las infovisualizaciones animadas y su influencia dentro de la transposición didáctica audiovisual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186190 / TESIS

[EN] Control tools for Photographic Heritage This doctoral thesis tries to give an overview and provide solutions to a latent problem in Spanish photography scene: control tools for photographic heritage. The control of photographic heritage should aim to answer questions about what the Spanish photographic heritage is, which funds and collections compose, who guards this photographic heritage of our country, in what condition is and what access possibilities for researchers to consult primary sources of photography. In summary, responses that help us reconstruct the history of photography in Spain. To approach the set of photographic images that make up the national photographic heritage, we must first connect concepts that the history of photography has been responsible for separating: Traditionally we assume the heritage value of photography for their artistic value, but we have to add the historical values , documentaries, social, anthropological, etc., in short, all those values that contribute to compose the cultural identity through photography. The specific objectives are, therefore, to know what national or surrounding countries studies have been done on the photographic heritage, and from which institutions have promoted these studies and the results obtained. Likewise, the documentary sciences managing this documentary heritage from the point of view of the archivist, proposals for standardization and national legislation that affects our work directly or indirectly are analyzed too. Finally, all these questions lead us to a proposed collection of information on photographic documentary collections around the country, and analyze the results obtained in the dFoto project. The content of chapters is: 1. POLICY FRAMEWORK, PROJECT ON GLOBAL EQUITY DOCUMENTARY AND PROPOSALS FOR STANDARDIZATION. For proper management of photographic heritage is necessary to know the evolution and international standards setting, the standards adopted by the Spanish institutions for the management of photographic materials, communications and European recommendations for preservation and digitization, etc. 2. CONTROL STRATEGIES OF PHOTOGRAPHIC HERITAGE IN EUROPE. A necessary starting point for any study that seeks to delimit the field of action on the photographic heritage, should make a preliminary review of the main problems affecting the photographic heritage, by analyzing control plans photographic heritage of prestigious institutions, strategic plans followed by different European countries: establishment of national centers of photography, cultural policies, etc. 3. STATE OF SPANISH PHOTOGRAPHIC HERITAGE. In order to understand the current situation of the national photographic heritage, it is necessary to make a complete review of photography in our country. From the studies on the history of photography in Spain and the development of local histories of photography, to draft local guide-inventory holdings and collections of photography, reviewing the situation of the responsible centers for ensuring the photographic heritage. 4. ARCHIVE PHOTO MANAGEMENT FUNDS. A very important part of the thesis is archival photographic collections management, analyzing each of the phases of the documentary treatment, from admission to the distribution of documents. 5. DIRECTORY OF ARCHIVES AND COLLECTIONS OF PHOTOGRAPHY IN SPAIN. Finally, the development of a guide-inventory of photographic heritage of the whole Spanish State through the experience of dFoto project, noting the strategy of the different phases of the project and the results obtained. CONCLUSION To conclude the necessary lines were drawn to address the various issues surrounding the Spanish photographic heritage and a global vision for management. / [ES] Herramientas de Control del Patrimonio Fotográfico Este trabajo de tesis doctoral trata de dar una visión de conjunto y aportar soluciones a una problemática latente en el panorama de la fotografía en España: las herramientas de control del patrimonio fotográfico. El control del patrimonio fotográfico debe aspirar a responder cuestiones acerca de en qué consiste el patrimonio fotográfico español, qué fondos y colecciones lo componen, quién custodia este patrimonio fotográfico de nuestro país, en qué estado de conservación se encuentra y qué posibilidades de acceso tienen los investigadores para consultar fuentes primarias de fotografía. Para acercarnos al conjunto de imágenes fotográficas que componen el patrimonio fotográfico nacional, debemos primeramente unir conceptos que la historia de la fotografía se ha encargado de separar: asumimos tradicionalmente el valor patrimonial de la fotografía por su valor artístico, pero hemos de añadirle los valores históricos, documentales, sociales, antropológicos, etc., en definitiva todos aquellos valores que contribuyen a componer la identidad cultural a través de la fotografía. Los objetivos específicos son, conocer qué estudios nacionales o de países de nuestro entorno se han hecho sobre el patrimonio fotográfico, y desde qué instituciones se han fomentado estos estudios. También se analizan las ciencias documentales que gestionan este patrimonio documental desde el punto de vista de la archivística, las propuestas de estandarización y la legislación nacional que le afecta directa o indirectamente. Finalmente, se plantea una propuesta de recopilación de información sobre los conjuntos documentales fotográficos de todo el territorio nacional, a través del proyecto dFoto. El contenido por capítulos es: 1. MARCO NORMATIVO, PROYECTOS GLOBALES SOBRE PATRIMONIO DOCUMENTAL Y PROPUESTAS DE ESTANDARIZACIÓN. Para una correcta gestión del patrimonio fotográfico es necesario conocer la evolución y fijación de estándares internacionales, los estándares adoptados por las instituciones españolas para la gestión de los materiales fotográficos, las comunicaciones y recomendaciones europeas sobre preservación y acceso, etc. 2. ESTRATEGIAS DE CONTROL DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO EN EUROPA. Un punto de partida necesario para todo estudio que trate de delimitar el campo de actuación sobre el patrimonio fotográfico, debe hacer una revisión previa de los principales problemas que afectan al patrimonio fotográfico, mediante el análisis de los planes de control del patrimonio fotográfico de instituciones de prestigio, planes estratégicos seguidos por diferentes países europeos: creación de centros nacionales de fotografía, políticas culturales, etc. 3. SITUACIÓN DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO ESPAÑOL. Para llegar a entender la situación actual del patrimonio fotográfico nacional, es necesario hacer una revisión completa de la fotografía en nuestro país. Desde los estudios sobre la historia de la fotografía en España y la elaboración de historias locales de la fotografía, hasta los proyectos de guía-inventario locales de fondos y colecciones de fotografía, repasando la situación de los centros encargados de velar por el patrimonio fotográfico. 4. GESTIÓN ARCHIVÍSTICA DE FONDOS FOTOGRÁFICOS. Una parte muy importante de la tesis la constituye la gestión archivística de fondos fotográficos, analizando cada una de las fases del tratamiento documental, desde el ingreso de documentos hasta la difusión, teniendo en cuenta su aplicación. 5. DIRECTORIO DE FONDOS Y COLECCIONES DE FOTOGRAFÍA EN ESPAÑA. Finalmente, se tratará la elaboración de una guía-inventario del patrimonio fotográfico de todo el Estado español a través de la experiencia del proyecto dFoto, señalando la estrategia de las distintas fases del proyecto y los resultados obtenidos. CONCLUSIÓN En conclusión se trazarán las líneas necesarias para abordar las di / [CAT] Eines de Control del Patrimoni Fotogràfic Aquest treball de tesi doctoral tracta de donar una visió de conjunt i aportar solucions a una problemàtica latent al panorama de la fotografia a Espanya: les eines de control del patrimoni fotogràfic. L'objectiu del control del patrimoni fotogràfic haurà de respondre qüestions en relació a en què consisteix el patrimoni fotogràfic espanyol, quins fons i col·leccions ho componen, qui custodia aquest patrimoni fotogràfic del nostre país, en quin estat de conservació es troba i quines possibilitats d'accés tenen els investigadors per consultar fonts primàries de fotografia. Per apropar-nos al conjunt d'imatges fotogràfiques que componen el patrimoni fotogràfic nacional, primerament haurem d'unir conceptes que la història de la fotografia s'ha encarregat de separar: assumim tradicionalment el valor patrimonial de la fotografia pel seu valor artístic; però hem d'afegir-li els valors històrics, documentals, socials, antropològics, etc., tots aquells valors que contribueixen a compondre la identitat cultural a través de la fotografia. Els objectius específics són, per tant, conèixer quins estudis nacionals o de països del nostre entorn s'han fet en relació al patrimoni fotogràfic, i quines institucions han fomentat aquests estudis. També s'analitzen les ciències documentals que gestionen aquest patrimoni documental des del punt de vista de l'arxivística, les propostes d'estandardització i la legislació nacional que li afecta directa o indirectament. Finalment, es planteja una proposta de recopilació d'informació pel que fa als conjunts documentals fotogràfics de tot el territori nacional, afegint la revisió dels resultats obtinguts al projecte dFoto. El contingut per capítols: 1. ÀMBIT NORMATIU, PROJECTES GLOBALS SOBRE PATRIMONI DOCUMENTAL I PROPOSTES D'ESTANDARDITZACIÓ. Per tal de fer una correcta gestió del patrimoni fotogràfic és necessari conèixer l'evolució i fixació d'estàndards internacionals, els estàndards adoptats per les institucions espanyoles per a la gestió dels materials fotogràfics, les comunicacions i recomanacions europees en quant a la preservació i el seu accés, etc. 2. ESTRATÈGIES DE CONTROL DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC A EUROPA. Un punt de partida necessari per a tot estudi que tingui com a objectiu delimitar el camp d'actuació sobre el patrimoni fotogràfic, ha de fer una revisió prèvia dels principals problemes que afecten al patrimoni fotogràfic, mitjançant l'anàlisi dels plans de control del patrimoni fotogràfic d'institucions de prestigi, plans estratègics seguits per diferents països europeus: creació de centres nacionals de fotografia, polítiques culturals, etc. 3. SITUACIÓ DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC ESPAÑOL. Per a poder entendre la situació actual del patrimoni fotogràfic nacional, és necessari fer una revisió completa de la fotografia al nostre país. Començant pels estudis en relació a la història de la fotografia a Espanya i l'elaboració d'històries locals de la fotografia, fins als projectes de guia-inventari locals de fons i col·leccions de fotografia, repassant la situació dels centres encarregats de vetllar pel patrimoni fotogràfic. 4. GESTIÓ ARXIVÍSTICA DE FONS FOTOGRÀFICS. Una part molt important de la tesi es troba en aquest punt, on es tracta la gestió arxivística de fons fotogràfics, analitzant cadascuna de les fases del tractament documental, des de l'ingrés de documents fins a la difusió, tenint en compte la seua aplicació. 5. DIRECTORI DE FONS I COL·LECCIONS DE FOTOGRAFIA A ESPANYA. Finalment, es tractarà l'elaboració d'una guia-inventari del patrimoni fotogràfic de tot l'Estat espanyol partint de l'experiència del projecte dFoto, assenyalant l'estratègia als diferents estadis del projecte i els resultats obtinguts. CONCLUSIÓ Com a conclusió es perfilaran les línies necessàries per a treballar les diferents problemàtiques que envolten al patrimoni fo / García Cárceles, MÁ. (2015). Herramientas de control del patrimonio fotográfico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52695 / TESIS

[EN] This doctoral thesis, that seeks to recover the figure and work of the Spanish composer José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), connects with the current lines of research about composers that developed their creative works mainly during the Spanish postwar period. Despite being one of the most prolific and popular composers of his time, in the lyric theatre (paso dobles, couplets, revue¿) genre as well as in the Spanish cinema from the 40s and 50s, Ruiz de Azagra has been ostracised and the references to his work or to his person are rarely existing, although some academic studies and specialized publications stand out, as those by Casares Rodicio, Llisterri or Roldán Garrote, that speak about some aspects of his life and work in the lyrical theatre and film music. The main aims of this work are the presentation and the setting-up of a thorough and updated biography of the composer, as well as his work cataloguing. After a broaden field work that involved the consultation of a wide range of sources, foundations and documentation centres, a biography and a catalogue of the author are presented along with a general analysis of the musical soundtrack for the film La torre de los siete jorobados as well as scores of some compositions for lyric theatre from the 50s, in order to stablish the author's own compositional features in both genres. Finally, it is also included the recovered piano and voice score of the song Manola lá through the playback of the audiovisual recording from the aforementioned film. / [ES] La presente tesis doctoral, que pretende recuperar la figura y obra del compositor español José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), entronca con la línea de investigación actual sobre compositores que desarrollaron su trabajo creativo principalmente durante la postguerra española. A pesar de tratarse de uno de los compositores más prolíficos y populares en su época tanto en el género del teatro lírico (pasodobles, cuplés, revista¿) como en el cine español de los 40 y 50, Ruiz de Azagra ha sido relegado al ostracismo y apenas existen referencias a su obra y su persona, si bien destacan algunos estudios académicos y publicaciones especializadas realizados por Casares Rodicio, Llisterri, o Roldán Garrote que hablan de algún aspecto de su vida y obra dentro del teatro lírico y la música cinematográfica. Los principales objetivos de este trabajo son la presentación y establecimiento de una biografía exhaustiva y actualizada del compositor así como la catalogación su obra. Tras un minucioso trabajo de campo que supuso la consulta en un amplio espectro de fuentes, fundaciones y centros documentales, se presenta junto con la biografía y el catálogo del autor, un análisis general de la banda sonora musical para la película La torre de los siete jorobados así como de algunas composiciones para teatro lírico de los años 50 con el fin de establecer unas características propias de composición del autor en ambos géneros. Por último, también se aporta la partitura recuperada para piano y voz de la canción Manola lá mediante la escucha del registro audiovisual perteneciente a la película anteriormente citada. / [CAT] La present tesi doctoral, que pretén recuperar la figura i l'obra del compositor espanyol José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), entronca amb la línia d'investigació actual sobre compositors que desenvoluparen el seu treball creatiu principalment durant la postguerra espanyola. Malgrat tractar-se d'un dels compositors més prolífics i populars en la seua època, tant en el gènere del teatre líric (pasdobles, cuplets, revista¿) com en el cinema espanyol dels anys 40 i 50, Ruiz de Azagra ha sigut relegat a l'ostracisme i quasi no existeixen referències a la seua obra i persona, si bé destaquen alguns estudis acadèmics i publicacions especialitzades realitzades per Casares Rodicio, Llisteri o Roldán Garrote que assenyalen algun aspecte de la seua vida i obra dins del teatre líric i de la música cinematogràfica. Els principals objectius d'aquest treball són la presentació i establiment d'una biografia exhaustiva i actualitzada del compositor així com la catalogació de la seua obra. Rere un minuciós treball de camp que va suposar la consulta en un ampli espectre de fonts, fundacions i centres documentals, es presenta junt amb la biografia i el catàleg de l'autor, una anàlisi general de la banda sonora musical per a la pel·lícula La torre de los siete jorobados, així com de algunes composicions per a teatre líric dels anys 50 amb la fi d'establir unes característiques pròpies de composició de l'autor en ambdós gèneres. Per últim, també s'aporta la partitura recuperada per a piano i veu de la cançó Manola lá mitjançant l'audició del registre audiovisual pertanyent a la pel·lícula anteriorment citada. / Traver Navarro, P. (2015). EL COMPOSITOR ESPAÑOL JOSÉ MARÍA RUIZ DE AZAGRA SANZ (1900-1971): BIOGRAFÍA Y OBRA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57709 / TESIS