Magraner Moreno, C. (2013). MÉTODO PROCESAL Y COHERENCIAS ENTRE LA EXPERIENCIA Y LA NUEVA PROPUESTA INTERPRETATIVA: UNA INVESTIGACIÓN ARTÍSTICA (AUTO)ETNOGRÁFICA EN TORNO A UN PROGRAMA DE CONCIERTO Y GRABACIÓN DISCOGRÁFICA DE ENSALADAS DE MATEO FLECHA Y BARTOLOMÉ CÁRCERES [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/29752

[ES] Esta investigación recoge distintos puntos de vista y percepciones en torno a los impedimentos de comunicación de la acción cultural, en especial entre personas que viven en pobreza, en la República Dominicana. La misma se basa en un extenso análisis bibliográfico y de opinión y contó con la participación de más de 1,800 internautas, de más de 300 estudiantes de bachillerato, de casi una veintena de expertos y de cerca de una decena de residentes rurales para presentar una correlación entre cultura, desarrollo, (des)igualdad y comunicación. Se pretende contextualizar la realidad de la República Dominicana en materia de comunicación, acción y educación cultural, así como la percepción que tiene el dominicano en torno a las desigualdades en el campo cultural. En el proceso se identificaron oportunidades de mejora e ideas para maximizar la difusión de acciones culturales. / [CA] Esta investigación arreplega distints punts de vista i percepcions entorn dels impediments de comunicació de l'acció cultural, en especial entre persones que viuen en pobresa, en la República Dominicana. La mateixa es basa en una extensa anàlisi bibliogràfica i d'opinió i va comptar amb la participació de més de 1,800 internautes, de més de 300 estudiants de batxillerat, de quasi una vintena d'experts i de prop d'una desena de residents rurals per a presentar una correlació entre cultura, desenrotllament, (dónes) igualtat i comunicació. Es pretén contextualitzar la realitat de la República Dominicana en matèria de comunicació, acció i educació cultural, així com la percepció que té el dominicà entorn de les desigualtats en el camp cultural. En el procés es van identificar oportunitats de millora i idees per a maximitzar la difusió d'accions culturals. / [EN] This research collects different points of view and perceptions about the communication impediments of the cultural action, especially among people living in poverty, in the Dominican Republic. It is based on an extensive bibliographical and opinion analysis and a series of interactions involving more than 1,800 Internet users, more than 300 high school students, almost twenty experts and about ten rural residents to present a correlation between culture, development, (dis)equality and communication. The aim is to contextualize the reality of the Dominican Republic in terms of communication, cultural action and education, as well as the perception that the Dominican individuals have, regarding the inequalities in the cultural field. Throughout this process, opportunities for improvement and ideas for maximizing the dissemination of cultural actions were identified. / Martinez Sosa, MI. (2020). Comunicación de la cultura en la República Dominicana, impedimentos para la difusión y su relación con la pobreza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/156036

[ES] La comunicación organizacional como un componente empresarial ha cobrado mayor relevancia en la estructura de los activos intangibles que dispone una entidad, pero la realidad es que aún son muchas las instituciones que desaprovechan el potencial de esta herramienta corporativa y más si pertenecen al sector público de una nación. La Universidad de Guayaquil no es ajena a esta realidad por lo que permanentemente presenta escenarios de desinformación e incertidumbre; así también el ruido es una constante en su ciclo comunicacional. Es por lo antes mencionado que este estudio doctoral tiene la finalidad de proponer un modelo de comunicación interna para instituciones públicas de educación superior (IES) adaptable a las necesidades de esta organización para que sean superados todos estos espacios negativos que le afectan. Para alcanzar el objetivo de esta trabajo académico se empleó una metodología mixta bajo un enfoque descriptivo y no experimental que permitió recolectar datos del personal docente, el personal administrativo y los estudiantes de esta institución para plantear un modelo de comunicación institucional funcional para la Universidad de Guayaquil y adaptable a otras IES, acompañado de un manual de comunicación interna que ayude a normar el sistema comunicacional que se desarrolla actualmente dentro del alma mater más grande del Ecuador. / [CA] La comunicació organitzacional com un component empresarial ha cobrat major rellevància en l'estructura dels actius intangibles que disposa una entitat, però la realitat és que encara són moltes les institucions que desaprofiten el potencial d'aquesta eina corporativa i més si pertanyen al sector públic d'una nació. La Universitat de *Guayaquil no és aliena a aquesta realitat pel que permanentment presenta escenaris de desinformació i incertesa; així també el soroll és una constant en el seu cicle comunicacional. És per l'abans esmentat que aquest estudi doctoral té la finalitat de proposar un model de comunicació interna per a institucions públiques d'educació superior (IES) adaptable a les necessitats d'aquesta organització perquè siguen superats tots aquests espais negatius que l'afecten. Per a aconseguir l'objectiu d'aquesta treball acadèmic es va emprar una metodologia mixta sota un enfocament descriptiu i no experimental que va permetre recol·letar dades del personal docent, el personal administratiu i els estudiants d'aquesta institució per a plantejar un model de comunicació institucional funcional per a la Universitat de *Guayaquil i adaptable a altres IES, acompanyat d'un manual de comunicació interna que ajude a *normar el sistema comunicacional que es desenvolupa actualment dins de l'alma mater més gran de l'Equador. / [EN] Organizational communication as a business component has become more relevant in the structure of intangible assets available to an entity, but the reality is that there are still many institutions that do not take advantage of the potential of this corporate tool, especially if they belong to the public sector of a nation. The University of Guayaquil is no stranger to this reality, which is why it permanently presents scenarios of misinformation and uncertainty; noise is also a constant in its communication cycle. It is for this reason that this doctoral study aims to propose a model of internal communication for public institutions of higher education (IES) adaptable to the needs of this organization to overcome all these negative spaces that affect it. To achieve the objective of this academic work, a mixed methodology was used under a descriptive and non-experimental approach that allowed collecting data from faculty, administrative staff and students of this institution to propose a functional institutional communication model for the University of Guayaquil and adaptable to other IES, accompanied by an internal communication manual that helps to regulate the communication system that is currently developed within the largest alma mater of Ecuador. / Pacheco Rodriguez, MG. (2022). Modelo de comunicación interna para instituciones públicas de educación superior. Caso Universidad de Guayaquil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186119

[ES] El objetivo de esta investigación es definir a una infovisualización animada y establecer una metodología de análisis para determinar la incidencia de cada uno de sus componentes dentro de una pieza audiovisual. Para ello, se integra un enfoque desde las dos vertientes de las cuales proviene el término: el grafismo informativo y el grafismo animado; lo que ofrece una perspectiva global del fenómeno. A partir de ahí, se establecen las bases conceptuales necesarias para extrapolar las propiedades comunes de lo informativo, del diseño y del audiovisual, e interpretarlos como un nuevo lenguaje que propone un mensaje concreto, claro, atractivo y efectivo para alcanzar una transposición didáctica entre el productor de contenido y su audiencia. Posteriormente se presenta un estudio de casos para comprobar la factibilidad de uso de la metodología, convirtiéndose en una propuesta para el desarrollo de la alfabetización visual aplicada al grafismo informativo en movimiento, área de continuo crecimiento y relevancia dentro de la comunicación. Al final, se despliegan nuevas líneas de investigación que permitan complementar el estudio y contribuyan a consolidar la pertinencia de este lenguaje. / [CA] Aquesta investigació pretén definir el concepte d'infovisualització animada i establir una metodologia d'anàlisi per a determinar la incidència de cadascun dels seus components dins d'una peça audiovisual. Adequarem un enfocament basat en els dos vessants de les quals prové el terme: el grafisme informatiu i el grafisme animat; el que ofereix una perspectiva global del fenomen. A partir d'ací, s'estableixen les bases conceptuals necessàries per a extrapolar les propietats comuns de l'informatiu, del disseny i de l'audiovisual, i interpretar-los com un nou llenguatge que proposa un missatge concret, clar, atractiu i efectiu per a aconseguir una transposició didàctica entre el productor de contingut i la seua audiència. Posteriorment es presenta un estudi de casos per a comprovar la factibilitat d'ús de la metodologia, convertint-se en una proposta per al desenvolupament de l'alfabetització visual aplicada al grafisme informatiu en moviment, àrea de continu creixement i rellevància dins de la comunicació. Al final, es despleguen noves línies d'investigació que permeten complementar l'estudi i contribuïsquen a consolidar la pertinència d'aquest llenguatge. / [EN] This research seeks to define the concept of animated info-visualization and establish an analysis methodology to determine the incidence of each of its components within an audiovisual piece. An approach based on the two aspects from which the terms informative graphics and animated graphics come was applied. This approach offers a global perspective of the phenomenon. From there on, the necessary conceptual bases were established to extrapolate the common properties of the information content, its design and audiovisual, to interpret them as a new language. Then a concrete, clear, attractive and effective message was proposed to achieve a didactic transposition between the content producer and their audience. Subsequently, a case study was presented to verify the feasibility of using this methodology, which became a proposal for the development of visual literacy applied to informative graphics in motion. This is an area of continuous growth and relevance within communication. In the end, new lines of research are deployed to complement the study and help consolidate the relevance of this language. / Vintimilla Ugalde, ÓG. (2022). Las infovisualizaciones animadas y su influencia dentro de la transposición didáctica audiovisual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186190

[ES] Mediante esta tesis doctoral se ha llevado a cabo la producción de un dispositivo escénico que da a conocer las experiencias vividas de una familia colombiana en el seno del conflicto armado. Su puesta en escena emplea la hibridación de lenguajes y se inserta en el campo expandido de experimentación, buscando el sentir común de una memoria colectiva. De esta manera, se crea una acción poético-política con proyecciones, performance y lectura escénica, a través del encuentro intersubjetivo y el agenciamiento colectivo. Para ello, se abordan tres vertientes dentro de este acontecimiento socio-cultural-poético: la memoria individual y colectiva, la violencia política de la desaparición forzada y las dramaturgias de la imagen, en el espacio escénico contemporáneo. A partir de esta articulación conceptual, esta tesis inicia con la ideación y búsqueda de una poética propia a través de la imaginación y el recuerdo, además se ha realizado un proceso colaborativo entre las maestras y estudiantes de la asignatura Práctica Escénica Contemporánea de la Universitat Politècnica de València, lo que ha permitido generar nuevas subjetividades entre artefactos, sujetos y narrativas. Al tratarse de una investigación teórico-práctica el resultado de esta investigación es, además de toda la reflexión teórica plasmada en este documento, el dispositivo artístico Memorias de un sueño: una cadena infinita de afectos para hacernos invisibles a la muerte. Este dispositivo fue estrenado en Valencia, España, el 5 de junio de 2021, en el Teatro Círculo. Dicha obra sirvió como forma de visibilizar la relación entre la memoria autobiográfica de un pasado reciente y la actualidad mediática del estallido social de 2021 en Colombia. / [CA] Mitjançant aquesta tesi doctoral s'ha dut a terme la producció d'un dispositiu escènic que dona a conéixer les experiències viscudes d'una família colombiana en el si del conflicte armat. La seua posada en escena empra la hibridació de llenguatges i s'insereix en el camp l'expandit d'experimentació, buscant el sentir comú d'una memòria col·lectiva. D'aquesta manera, es crea una acció poètic-política amb projeccions, performance i lectura escènica, a través de la trobada intersubjectiva i el agenciamient col·lectiu. Per a això, s'aborden tres vessants dins d'aquest esdeveniment sociocultural- poètic: la memòria individual i col·lectiva, la violència política de la desaparició forçada i les dramatúrgies de la imatge, en l'espai escènic contemporani. A partir d'aquesta articulació conceptual, aquesta tesi s'inicia amb la ideació i cerca d'una poètica pròpia a través de la imaginació i el record, a més s'ha realitzat un procés col·laboratiu entre les mestres i estudiants de l'assignatura Pràctica Escènica Contemporània de la Universitat Politècnica de València, la qual cosa ha permés generar noves subjectivitats entre artefactes, subjectes i narratives. En tractar-se d'una investigació teoricopràctica el resultat d'aquesta investigació s'evidencia en tota la reflexió teòrica plasmada en aquest document y en el dispositiu artístic Memòries d'un somni: una cadena infinita d'afectes per a fer-nos invisibles a la mort. Aquest dispositiu va ser estrenat a València (Espanya), el 5 de juny de 2021, en el Teatre Cercle. Aquesta obra va servir com a manera de visibilitzar la relació entre la memòria autobiogràfica d'un passat recent i l'actualitat mediàtica de l'esclat social de 2021 a Colòmbia. / [EN] Through this doctoral thesis, the production of a scenic device has been carried out that makes known the lived experiences of a Colombian family in the midst of the armed conflict. Its staging employs the hybridisation of languages and is inserted in the expanded field of experimentation, seeking the common feeling of a collective memory. In this way, a poetic-political action is created with projections, performance and scenic reading, through intersubjective encounters and collective agency. To this end, three aspects are addressed within this socio-cultural-poetic event: individual and collective memory, the political violence of forced disappearance and the dramaturgies of the image, in the contemporary stage space. From this conceptual articulation, this thesis begins with the ideation and search for its own poetics through imagination and memory, and a collaborative process has been carried out between the teachers and students of the Contemporary Stage Practice course at the Universitat Politècnica de València, which has allowed the generation of new subjectivities between artefacts, subjects and narratives. As this is a theoretical-practical investigation, the result of this research is evident in all the theoretical reflection expressed in this document and in the artistic device Memorias de un sueño: una cadena infinita de afectos para hacernos invisibles a la muerte (Memories of a dream: an infinite chain of affections to make us invisible to death). This device was premiered in Valencia (Spain), on 5 June 2021, at the Teatro Circulo. This work served as a way of making visible the relationship between the autobiographical memory of a recent past and the current media coverage of the social explosion of 2021 in Colombia. / Cuéllar Torres, T. (2022). Memorias de un sueño. Autobiografía escénica sobre un pasado reciente de Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190085

[ES] Trabajo de producción artística centrado en la fotografía experimental cuyo objetivo fundamental es recurrir a las creaciones de la naturaleza (Natura naturata), y más concretamente a las que son objeto de estudio de la Botánica, para generar estímulos visuales que despierten en la sociedad aprecio y valoración del medio natural como único camino al desarrollo sostenible, lo que lleva a proponer el concepto de Ecocriticismo visual. A un sucinto repaso de algunos referentes fundamentales, sigue un recorrido histórico-técnico centrado en los medios de la fotografía analógica que sirven de base para la posterior experimentación e hibridación de las diferentes técnicas que se utilizan. Se abordan con más detalle los cianotipos, los platino-paladiotipos, los argirotipos y las técnicas al colodión húmedo. Así mismo se tratan extensivamente los procesos experimentales derivados de la fotografía instantánea tipo Polaroid y otros procesos como los luminogramas. Se explican detalladamente los procesos desde una perspectiva eminentemente práctica que incluye un formulario, aunque sin eludir los necesarios aspectos fisico-químicos teóricos, incorporando aportaciones novedosas entre las que destacan: transportes en gran formato de gelatinas sensibilizadas con cianotipia o argirotipia a diferentes soportes y el desarrollo de los novedosos arqiro-opalotipos y argiro-orotonos. También se pone a punto un método para conseguir manualmente imágenes en color utilizan- do argirotipias y platinotipias combinadas con la transferencia de pigmentos mediante tórculo y disolvente. Las más de 500 obras únicas y de factura manual realizadas aplicando las técnicas mencionadas se estructuran en 15 proyectos y eventualmente series que se ordenan en base a una concepción ecocrítica centrada en aspectos lúdico-contemplativos o de denuncia en relación con la obtención de energías limpias, cambio climático y perdida de biodiversidad. Todo ello constituye la base conceptual y material para la realización de más de 60 actividades: exposiciones (individuales y colectivas), publicación de catálogos y trabajos científicos y colaboraciones con la empresa privada para la creación de etiquetas comerciales basadas en dichas obras. Como anexo online < http://gerardostubing.com/botanikacatalogo/ >, se incorpora un catálogo exhaustivo de todas las obras realizadas en el contexto de este trabajo de tesis doctoral incluyendo ilustraciones y fichas técnicas. / [CA] Treball de producció artística centrat en la fotografia experimental que té com a objectiu fonamental recórrer a les creacions de la natura (Natura naturata), i més concretament a les que són objecte d'estudi de la Botànica, per generar estímuls visuals que desper- tin a la societat estima i valoració del medi natural com a únic camí al desenvolupament sostenible, fet que porta a proposarel concepte d'ecocriticisme visual. Després d'un succint repàs a alguns referents fonamentals, segueix un recorregut historico-tècnic centrat en els mitjans de la fotografia analògica que serveixen de base per a la posterior experimentació i hibridació de les diferents tècniques que s'utilitzen. S'aborden amb més detall els cianotipus, els platí-paladiotipus, els argirotipus i tec- niques al colodion humit. Així mateix, es tracten extensivament els processos experi- mentals derivats de la fotografia instantània tipus Polaroid i altres processos com els luminogrames. S'expliquen detalladament els processos des d'una perspectiva eminentment pràctica que inclou un formulari, encara que sense eludir els necessaris aspectes fisicoquímics teòrics, incorporant aportacions noves entre les quals destaquen: transports en gran format de gelatines sensibilitzades amb cianotípia o argirotípia a diferents suports i el desenvolupament dels nous arqiro-opalotips i argiro-orotons. També es posa a punt un mètode per aconseguir manualment imatges en color utilitzant argirotípies i plati- notípies combinades amb la transferència de pigments mitjançant tòrcul i dissolvent. Les més de 500 obres úniques i de factura manual realitzades aplicant les tècniques esmentades s'estructuren en projectes i eventualment sèries que s'ordenen en base a una concepció ecocrítica centrada en aspectes ludico-contemplatius o de denúncia en relació amb l'obtenció d'energies netes, canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat. Tot això constitueix la base conceptual i material per a la realització de més de 60 activi- tats: diverses exposicions (individuals i col·lectives, publicació de catàlegs i treballs científics i una col·laboració amb l'empresa privada per a la creació d'etiquetes comer- cials basades en aquestes obres. Com a annex online < http://gerardostubing.com/botanikacatalogo/ > sincorpora un catàleg exhaustiu de totes les obres realitzades en el context daquest treball de tesi doctoral incloent il·lustracions i fitxes tècniques. / [EN] Artistic production work focused on experimental photography whose main objective is to resort to the creations of nature (Natura naturata), and more specifically to those that are the object of study of Botany, to generate visual stimuli that awaken in society appreciation and appreciation of the natural environment as the only path to sustaina- ble development, which leads to proposing, as a novelty, the concept of Visual eco-criticism. After a brief review of some fundamental references, a historical-technical journey follows focused on the means of analog photography that serve as the basis for subsequent experimentation and hybridization of the different techniques used. Cyanotypes, platinum-palladiotypes, argyrotypes and wet plate collodion techniques are covered in more detail. Likewise, the experimental processes derived from Polaroid-type instant photography and other processes such as luminograms are extensively treated. The processes are explained in detail from an eminently practical perspective that includes a formulary, although without eluding the necessary theoretical physical and chemical aspects, incorporating novel contributions, among which the following stand out: transport in large format of sensitized gelatins with cyanotype or argyrotype to different supports and the development of the novel arqyro-opalotypes and argyro-orotones. A method for manually obtaining color images using argyrotypes and platinotypes combined with the transfer of pigments by means of a press and solvent is also perfected. The more than 500 unique and manual works carried out applying the aforementioned techniques are structured in projects and eventually series that are ordered based on an ecocritical conception focused on ludic-contemplative aspects or denunciation in relation to obtaining clean energ, climate change and loss of biodiversity. All this cons- titutes the conceptual and material basis for the realization of more than 60 activities : exhibitions (individual and collective), publication of catalogs and scientific works and a collaboration with private companies for the creation of commercial labels based on said works. An exhaustive online catalog < http://gerardostubing.com/botanikacatalogo/ > of all the works carried out in the context of this doctoral thesis is incorporated as an annex, including illustrations and technical sheets. / Stuebing Martínez, G. (2023). Botanika (Natura naturata). Investigación y producción artística aplicadas a la fotografía experimental. Una aproximación desde el Ecocriticismo visual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191602

[ES] La música tropical realizada en el departamento colombiano de Antioquia en las décadas de 1960 y 1970 marcó el rumbo musical y comercial en la historia de la industria discográfica del país. Artistas y agrupaciones de gran trayectoria y trascendencia tuvieron en esta época la oportunidad de revolucionar la música juvenil con influencias del rock anglosajón y norteamericano y la música tropical tradicional de la costa atlántica colombiana. Para el estudio que motiva esta investigación es necesario tener en cuenta tanto las etapas previas como las posteriores a la época en cuestión. Primero, la historia, con las orquestas de los maestros Lucho Bermúdez y Edmundo Arias, al mejor estilo de las big band; segundo, el progreso, cuando la industria musical de Medellín, la capital de Antioquia, se identificó con lo que hoy es llamada "música raspa" o "chucu-chucu". Todo esto permitirá aprehender este lapso de tiempo como un legado de tradición e imaginario colectivo en el sentir musical bailable colombiano. A partir de este contexto social y cultural, el trabajo se enfoca en la construcción de un análisis estético sonoro de los diferentes procesos de la producción musical en torno a los roles específicos que involucran la cadena de producción artística y comercial, y que permitieron la construcción y consolidación de un sonido y una estética particulares. Las empresas discográficas disponían de grandes orquestas que permitían a los músicos y a los productores musicales desarrollar su creatividad en los géneros tradicionales en Colombia, ya fueran músicos populares empíricos o profesionales con educación formal. Este hecho dió las bases necesarias para realizar un análisis entre el paradigma de la música popular y su constante confrontación frente la música de arte occidental impartida en las academias formales. Desde el punto de vista técnico, esta época vivió importantes cambios, debido en gran parte a una tecnología del audio siempre cambiante, que permitió a los músicos, los ingenieros y los productores musicales dar rienda suelta a su imaginación en torno a temáticas y narrativas alrededor de la música tropical colombiana; este análisis permite determinar la influencia de la tecnología en la evolución de la estética sonora, así como también la influencia de la misma tecnología en las estrategias propias del mercadeo y del negocio de la música de la época. Un último análisis hará un comparativo entre la música tropical tradicional bailable de estos años y la realizada a modo de "reencauche" -de éxito efímero-, que pretendía imponer un nuevo sonido "digital" a aquellas grabaciones y convertirlas en éxitos. Se espera así realizar un trabajo que abarque los temas más importantes relacionados con la producción sonora, los sistemas y las formas de registro que permitieron a esta generación -de la que muchos de sus protagonistas aún viven- consolidar un estilo musical y, sobre todo, una estética sonora que trascendió las fronteras y marcó el devenir cultural y patrimonial en la música colombiana. / [CA] La música tropical realitzada en el departament colombià de Antioquia en les dècades de 1960 i 1970 va marcar el rumb musical i comercial en la història de la indústria discogràfica del país. Artistes i agrupacions de gran trajectòria i transcendència van tenir en aquesta època l'oportunitat de revolucionar la música juvenil amb influències del rock anglosaxó i nord-americà i la música tropical tradicional de la costa atlàntica colombiana. Per a l'estudi que motiva aquesta recerca és necessari tenir en compte tant les etapes prèvies com les posteriors a l'època en qüestió. Primer, la història, amb les orquestres dels mestres Lluito Bermúdez i Edmundo Arias, al millor estil de les big band; segon, el progrés, quan la indústria musical de Medellín, la capital de Antioquia, es va identificar amb el que avui és anomenada "música espina" o "chucu-chucu". Tot això permetrà aprehendre aquest lapse de temps com un llegat de tradició i imaginari col·lectiu en el sentir musical ballable colombià. A partir d'aquest context social i cultural, el treball s'enfoca en la construcció d'una anàlisi estètica sonora dels diferents processos de la producció musical entorn dels rols específics que involucren la cadena de producció artística i comercial, i que van permetre la construcció i consolidació d'un so i una estètica particulars. Les empreses discogràfiques disposaven de grans orquestres que permetien als músics i als productors musicals desenvolupar la seva creativitat en els gèneres tradicionals a Colòmbia, ja anessin músics populars empírics o professionals amb educació formal. Aquest fet **dió les bases necessàries per a realitzar una anàlisi entre el paradigma de la música popular i la seva constant confrontació front la música d'art occidental impartida en les acadèmies formals. Des del punt de vista tècnic, aquesta època va viure importants canvis, degut en gran part a una tecnologia de l'àudio sempre canviant, que va permetre als músics, els enginyers i els productors musicals donar curs a la seva imaginació entorn de temàtiques i narratives al voltant de la música tropical colombiana; aquesta anàlisi permet determinar la influència de la tecnologia en l'evolució de l'estètica sonora, així com també la influència de la mateixa tecnologia en les estratègies pròpies del mercadeig i del negoci de la música de l'època. Una última anàlisi farà un comparatiu entre la música tropical tradicional ballable d'aquests anys i la realitzada a manera de reencauche" -d'èxit efímer-, que pretenia imposar un nou so "digital" a aquells enregistraments i convertir-les en èxits. S'espera així fer un treball que abasti els temes més importants relacionats amb la producció sonora, els sistemes i les formes de registre que van permetre a aquesta generació -de la qual molts dels seus protagonistes encara viuen- consolidar un estil musical i, sobretot, una estètica sonora que va transcendir les fronteres i va marcar l'esdevenir cultural i patrimonial en la música colombiana. / [EN] Tropical music performed in the Colombian department of Antioquia in the 1960s and 1970s set the musical and commercial course in the history of the country's recording industry. Artists and groups of great trajectory and transcendence had at this time the opportunity to revolutionize youth music with influences from Anglo-Saxon and North American rock and traditional tropical music from the Colombian Atlantic coast. For the study that motivates this research, it is necessary to take into account both the previous and subsequent stages of the period in question. First, history, with the orchestras led by maestros Lucho Bermúdez and Edmundo Arias, in the best big band style; second, progress, when the music industry of Medellin, the capital of Antioquia, became identified with what is now called "scraping music (música raspa)" or "chucu-chucu". All this will allow us to apprehend this period as a legacy of tradition and collective imagination in the Colombian dance musical feeling. From this social and cultural context, the work focuses on the construction of a sound aesthetic analysis of the different processes of musical production around the specific roles that involve the chain of artistic and commercial production and that allowed the construction and consolidation of a particular sound and aesthetic. Record companies had large orchestras that allowed musicians and music producers to develop their creativity in traditional genres in Colombia, whether they were empirical popular musicians or professionals with formal education. This fact gave the necessary bases to carry out an analysis between the paradigm of popular music and its constant confrontation with Western traditional music taught in formal academies. From a technical point of view, this era saw significant changes, due in large part to an ever-changing audio technology, which allowed musicians, engineers and music producers to unleash their imaginations around themes and narratives of Colombian tropical music. This analysis allows us to determine the influence of technology in the evolution of sound aesthetics, as well as the influence of the same technology in the strategies of marketing and the music business of the time. A final analysis will make a comparison between the traditional tropical dance music of these years and that made as a "re-treading" -of ephemeral success-, which sought to impose a new "digital" sound on those recordings and turn them into hits. In this way, it is hoped to carry out a work that covers the most important issues related to sound production, systems and forms of recording that allowed this generation to consolidate a musical style -many of whose protagonists are still alive-. Above all, a sound aesthetic that transcended borders and marked the cultural and patrimonial evolution of Colombian music. / Caballero Parra, CA. (2023). La producción musical en Colombia en las décadas de 1960 y 1970. Formas de registro y estética sonora de la música tropical colombiana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192511

This thesis explores the origins of the monster Godzilla as well as the link with the Atomic Bomb. Godzilla is like the metaphor of the Japanese post war and the nuclear threat. The main question of this research is: Is Godzilla a support tool to reflect the nuclear threat that humans being are living constantly? In spite of there are a lot of publications on Godzilla phenomenon, in the West, we have a little publications from first hand on what symbolize and what's the meaning of this monster. Through of an exhaustive filmic analysis on Godzilla (1954) with a several interviews to part of the original team of the film, we will understand the magnitude cinematic of this monster. We will see specially, the first Godzilla movie released in 1954, worked like a tool to criticize war and nuclear weapons. Is it not true that we are immersed in a monster movie after the nuclear disaster in Fukushima? / Esta tesis explora los orígenes del monstruo Godzilla así como su relación con la bomba atómica. Exponemos a Godzilla como metáfora de la posguerra japonesa y catalizador de la amenaza nuclear. La pregunta de investigación que planteamos es: ¿es Godzilla un instrumento para reflejar la amenaza nuclear que vive constantemente el ser humano? A pesar de haberse escrito mucho sobre el fenómeno Godzilla, en Occidente, disponemos de poca información de primera mano acerca de qué simboliza y qué significados tiene. A través de un exhaustivo análisis sobre la creación del film Japón bajo el terror del monstruo (1954), y con una serie de entrevistas a los autores supervivientes a la creación de dicho film, comprenderemos la magnitud cinematográfica de este monstruo. Observaremos como la primera película de Godzilla fue realizada tan sólo nueve años después de la guerra, y cómo sirvió de instrumento crítico a las armas atómicas. Este monstruo fue la advertencia al mundo de las consecuencias del poder nuclear. Y es que, ¿acaso no es cierto que estamos inmersos en una película de monstruos tras el desastre nuclear de Fukushima? / Aquesta tesi explora els orígens del monstre Godzilla i la seva relació amb la bomba atòmica. Exposem a Godzilla com una metàfora de la postguerra japonesa i catalitzador de la por nuclear. La qüestió d'investigació que plantem és: és Godzilla un instrument per a transmetre l'amenaça nuclear que l'ésser humà ha viscut? Sa escrit molt sobre Godzilla però, en Occident, disposem de poca informació de primera mà sobre la simbolització i significats de Godzilla. A través d'anàlisis sobre la creació de la pel·lícula Japó baix el terror del monstre (1954), i amb una sèrie d'entrevistes als autors de les pel·lícules del monstre, entendrem la magnitud cinematogràfica d'aquest personatge. Observarem com la primera producció de Godzilla, que va ser realitzada nou anys després de la Segona Guerra Mundial, ha sigut una pel·lícula que va servir com a instrument crític sobre les armes atòmiques. Aquest personatge ha sigut l'advertència al món sobre les conseqüències del poder nuclear. A cas no estem dins d'una pel·lícula de monstres després del desastre nuclear de Fukushima? / Bellés García, J. (2017). GODZILLA Y LA CRISTALIZACIÓN DE LA AMENAZA NUCLEAR. LA ÉPOCA DORADA DEL CINE KAIJU EIGA Y CIENCIA FICCIÓN JAPONESA (1954-1965) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86132

[ES] En el presente trabajo se estudia la relación de las estrategias narrativas de la música atonal en la ópera de la Escuela de Viena y el cine de la segunda mitad del Siglo XX. Como muestra de la información transmitida en los usos musicales de cada género dramático, se realiza un análisis audiovisual y comparativo de las óperas Erwartung, Wozzeck, Lulú y Moses und Aron junto con las películas Force of evil, The cobweb, Doctor Faustus y The man with the Golden arm. El principal propósito es mostrar las distintas formas en las que se establece la narratividad musical como parte del transcurso histórico del SXX, así como definir la forma en la que afectan al cine y la ópera sus posibilidades y limitaciones dramáticas. / [CA] Al present treball s'estudia la relació de les estratègies narratives de la música atonal a l'òpera de l'Escola de Viena i junt al cinema a la segona meitat del segle XX. Com a mostra de la informació transmesa als usos musicals de cada gènere dramàtic, es realitza un anàlisi audiovisual i comparatiu de les òperes d'Erwartung, Wozzeck, Lulú i Mosses und Aron junt amb les pel·lícules Force of evil, The cobweb, Doctor Faustus i The man with the Golden arm. El principal propòsit es mostrar les distintes formes en les que s'establix la narrativitat musical com a part del transcurs històric del segle XX, així com definir la manera en la que afecten al cinema i l'òpera les seves possibilitats i limitacions dramàtiques. / [EN] This paper will focus on the relationship between the narrative strategies of atonal music in the opera of the Viennesse School and the cinema of the second half of the twentieth Century. By using a sample of the information transmitted in the musical uses of each dramatic genre, an audiovisual and comparative analysis will be made, based on the operas Erwartung, Wozzeck, Lulú and Moses und Aron and the films Force of evil, The cobweb, Doctor Faustus and The man with the Golden arm. The purpose of this analysis is to show the different ways in which musical narrativity is established as part of the historical course of the past century, as well as to define the way in which their dramatic possibilities and limitations affect cinema and opera. / Martín Quintanal, R. (2023). El atonalismo como música incidental: un estudio comparativo sobre la ópera de la Escuela de Viena y el cine de la segunda mitad del Siglo XX [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195694

[ES] Esta tesis lleva a cabo una investigación exhaustiva e interdisciplinaria sobre la compleja interrelación entre el turismo patrimonial y el desarrollo sostenible, centrada en el estudio del patrimonio de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistán. Utilizando métodos de investigación cualitativos y cuantitativos, incluyendo el análisis de estudios empíricos, entrevistas con interesados, encuestas y estudios de campo en sitios patrimoniales, la investigación proporciona una comprensión enriquecida de los problemas y oportunidades asociados con el aprovechamiento del patrimonio histórico para iniciativas de turismo sostenible. Este trabajo, centrado en cinco preguntas de investigación esenciales, examina los desafíos existentes en el camino del turismo sostenible de Bujará, tales como la insuficiencia de infraestructura, la falta de colaboración efectiva entre proveedores de turismo y el gobierno, y las perspectivas futuras de los interesados. Además, se presta especial atención a los principales agentes involucrados, incluyendo a los gerentes de instalaciones de alojamiento, operadores turísticos y dueños de restaurantes, el papel que desempeñan las asociaciones público-privadas a nivel de gobernanza regional, y su entendimiento conceptual de "Ruta de la Seda" y "Turismo sostenible". Uno de los componentes significativos de esta investigación es el diagnóstico y evaluación del patrimonio cultural de la ciudad de Bujará asi como de los proveedores e infraestructuras vinculadas con el destino turístico. Este diagnóstico y evaluaciónó concluye con la aplicación de un Índice de Aptitud Turística, un Índice de Potencial Turístico para Bujará y, basado en estos, un Modelo de Turismo. Este modelo está diseñado no solo para mejorar la confianza del cliente y el flujo de turistas, sino también para integrarse de manera fluida con las estructuras económicas y sociales del destino. Asimismo, se proponen estrategias prácticas para la conservación del patrimonio, vías para mejorar y promover la colaboración de interesados y facilitar el crecimiento económico sostenible. Se reconoce como un modelo que puede servir como base para otros sitios patrimoniales similares en Asia Central. La investigación ofrece reflexiones críticas sobre los resultados de sus hallazgos y aboga por una mayor colaboración entre el sector público y privado y la participación comunitaria, enfatizando la necesidad de un enfoque multidimensional en la implementación de la gobernanza. Asimismo, este estudio reitera la importancia de programas de educación y fortalecimiento de capacidades destinados a mejorar la comprensión de prácticas de turismo sostenible entre proveedores de servicios. En definitiva, esta investigación sirve como una contribución significativa a los campos del turismo patrimonial y el desarrollo sostenible aplicado al caso de estudio del sitio patrimonial de la ciudad de Bujará. El estudio demuestra que si el patrimonio histórico de la Ruta de la Seda en Bujará es gestionado aplicando prácticas estables e inclusivas contribuirá significativamente a la prosperidad económica y social del destino. Además, este modelo puede servir para ser extrapolado a otros sitios patrimoniales similares. / [CA] Aquesta tesi duu a terme una investigació exhaustiva i interdisciplinària sobre la complexa interrelació entre el turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible, centrada en l'estudi del patrimoni de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistan. Utilitzant mètodes d'investigació qualitatius i quantitatius, incloent-hi l'anàlisi d'estudis empírics, entrevistes amb interessats, enquestes i estudis de camp en llocs patrimonials, la investigació proporciona una comprensió enriquida dels problemes i oportunitats associats amb l'aprofitament del patrimoni històric per a iniciatives de turisme sostenible. Aquest treball, centrat en cinc preguntes d'investigació essencials, examina els desafiaments existents en el camí del turisme sostenible de Bujará, com ara la insuficiència d'infraestructura, la falta de col·laboració efectiva entre proveïdors de turisme i el govern, i les perspectives futures dels interessats. A més, es presta especial atenció als principals agents involucrats, incloent-hi els gerents d'instal·lacions d'allotjament, operadors turístics i restaurants, el paper que exerceixen les associacions públic-privades a nivell de governança regional, i el seu enteniment conceptual de la "Ruta de la Seda" i el "Turisme sostenible". Un dels components significatius d'aquesta investigació és el diagnòstic i avaluació del patrimoni cultural de la ciutat de Bujará asi com dels proveïdors i infraestructures vinculades al desti turístic. Aquest diagnòstic i la evaluacion conclou amb l'aplicació d'un Índex d'Aptitud Turística, un Índex de Potencial Turístic per a Bujará i, basat en aquests, un Model de Turisme. Aquest model està dissenyat no sols per a millorar la confiança del client i el flux de turistes, sinó també per a integrar-se de manera fluida amb les estructures econòmiques i socials del destí. Així mateix, es proposen estratègies pràctiques per a la conservació del patrimoni, vies per a millorar i promoure la col·laboració d'interessats i facilitar el creixement econòmic sostenible. Es reconeix com un model que pot servir com a base per a altres llocs patrimonials similars a Àsia Central. La investigació ofereix reflexions crítiques sobre els resultats obtinguts i advoca per una major col·laboració entre el sector públic i privat i la participació comunitària, emfatitzant la necessitat d'un enfocament multidimensional en la implementació de la governança. Així mateix, aquest estudi reitera la importància de programes d'educació i enfortiment de capacitats destinats a millorar la comprensió de pràctiques de turisme sostenible entre proveïdors de serveis. En definitiva, aquesta investigació serveix com una contribució significativa als camps del turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible aplicat al cas d'estudi del lloc patrimonial de la ciutat de Bujará. L'estudi demostra que si el patrimoni històric de la Ruta de la Seda en Bujará és gestionat aplicant pràctiques estables i inclusives contribuirà significativament a la prosperitat econòmica i social del destí. A més, aquest model pot servir per a ser extrapolat a altres llocs patrimonials similars. / [EN] This thesis conducts a comprehensive, interdisciplinary investigation into the complex interrelationship between heritage tourism and sustainable development, with a focus on the Silk Road heritage in Bukhara, Uzbekistan. Employing qualitative and quantitative research methods, including the analysis of empirical studies, interviews with stakeholders, surveys, and field studies at heritage sites, the research provides an enriched understanding of the issues and opportunities associated with leveraging historical heritage for sustainable tourism initiatives. Centered around five core research questions, the study scrutinizes existing challenges in Bukhara's sustainable tourism pathway, such as the inadequacy of infrastructure, lack of effective collaboration between tourism providers and the government, and future prospects of stakeholders. Furthermore, particular attention is paid to the key stakeholders involved, including managers of accommodation facilities, tour operators, and restaurant owners, their role in public-private partnerships at the regional governance level, and their conceptual understanding of "Silk Road" and "Sustainable Tourism". One of the significant components of the research the diagnosis and evaluation of the cultural heritage of the city of Bukhara as well as of the suppliers and infrastructure linked to the tourist destination. This diagnosis and evaluation conclude with the application of a Tourism Aptitude of the Heritages, a Tourism Potential Index for Bukhara and, based on these, a Tourism Model. This model is designed not only to enhance customer trust and the flow of tourists but also to integrate seamlessly with Bukhara's economic and social structures. It proposes practical strategies for heritage conservation, stakeholder collaboration, and sustainable economic growth, serving as a blueprint for similar heritage sites across Central Asia. The research offers critical reflections on the results of its findings and advocates for greater public-private sector collaboration and community participation, emphasizing the need for a multidimensional approach to governance implementation. Furthermore, this study reiterates the importance of education and capacity building programs aimed at improving understanding of sustainable tourism practices among service providers. Ultimately, this research serves as a significant contribution to the fields of heritage tourism and sustainable development applied to the case study of the Bukhara city heritage site. The study demonstrates that if the historical heritage of the Silk Road in Bukhara is managed by applying stable and inclusive practices it will contribute significantly to the economic and social prosperity of the destination. Furthermore, this model can be extrapolated to other similar heritage sites. / Kilichov, M. (2023). The Silk Road Heritage Enhancement for Local Sustainable Tourism Development in Bukhara (Uzbekistan). Analysis and Diagnosis about the Current Situation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201551