Les réseaux sociaux numériques professionnels, qualifiés ici d’espaces numériques interstitiels à thématiques professionnelles (EIP) dans cette recherche, suscitent, en raison de leur nature émergente et ambivalente, des interrogations tant sur le plan empirique que sur le plan conceptuel. A partir des observations exploratoires menées avec une démarche inductive et qualitative sur les EIP spécialisés dans la gestion des ressources humaines de la fonction publique territoriale (FPT), cette recherche propose, d’une part, une conceptualisation systémique de l’analyse du fonctionnement des EIP, et, d’autre part, une analyse des fonctionnalités gestionnaires des EIP dans le contexte du développement des nouvelles pratiques RH dans le secteur de la FPT. S’appuyant sur le concept des systèmes autopoïétiques de Niklas Luhmann (1927-1998), cette recherche propose un cadre d’analyse qui considère que les EIP sont des systèmes fonctionnant avec des processus d’auto-maintenance et d’auto-renouvellement, au travers des communications entre les individus qui sont à la fois contributeurs et consommateurs, réunis par des moyens numériques dans des lieux collectifs interstitiels. Un système comme l’EIP peut être analysé selon un cadre composé de trois dimensions qui s’interagissent : dimension structurelle, dimension technologique et dimension vectorielle. Ces observations montrent que, pour les professionnels RH du secteur, l’EIP est avant tout un outil professionnel de complémentarité disposant de différentes fonctionnalités managériales et gestionnaires, que l’on peut illustrer par quatre métaphores du quotidien : le jardin public pour se ressourcer et échanger, la fenêtre pour observer, le miroir pour s’ajuster, et la courroie de transmission pour articuler différemment la GRH et le SI. Ce travail se termine par une mise en réflexion de la potentialité des EIP dans l’évolution de la GRH de la FPT. / Professional digital social networks, defined as interstitial professional digital spaces (IPDS) in this research, arouse, because of their emergent and ambivalent characteristics, empirical and academic questions. From an exploratory study conducted with an inductive and qualitative approach about the IPDS specified in the human resources management of the French public territorial sector, this research suggests, firstly, a systemic conceptualization in analysis of the IPDS’s functionaries, and second, an analysis of its management functionalities in the development of new HRM practices in this sector. Based on the autopoietic system theory of Niklas Luhmann (1928-1998), this research proposes a theoretical framework for analysis whereas the IPDS is a system with self-maintenance and a self-renewal process through communications between individuals who are both contributors and consumers, assembled by digital tools in interstitial spaces. The results stemming from the observation data show that, for HR professionals, IPDS are above all complementary professional tool with different features which can be illustrated as a public garden for broadening the mind, a window for observation, a mirror for self-examination, and a transmission belt for articulating HRM and IS. This work ends with reflection on the IPDS’s potentialities in a development of HR practices in the public territorial sector.

This diploma thesis deals with the analysis of the actual state of manpower and managerial activity at the Supreme Administrative Court (SAC) as the highest judicial authority. Based on the findings from the questionnaire survey and in-depth interviews with the managers of the SAC changes in the management of the SAC are proposed that shall lead to the intended aim, i. e. increase efficiency of managerial work.

Syftet med denna studie var att undersöka rekryterares tankar om att tillämpa artificiell intelligens i en rekryteringsprocess, samt vilka möjligheter och utmaningar rekryterare ser med att använda AI som del av rekryteringsprocesser. För att uppnå studiens syfte har kvalitativmetod tillämpats. Studiens datainsamling, som analyserats med hjälp av tematisk analys, grundar sig i djupintervjuer som genomförts med fem enskilda rekryterare i olika organisationer. Informanterna har bidragit med många spännande tankar till studiens område vilket möjliggjort att denna studie har kunnat genomföras. Studiens resultat visar att kunskap inom området AI och rekrytering i dagsläget är tunn och att det finns mycket kvar att lära inom området. Det råder inga tvivel om att det finns många möjligheter och utmaningar som organisationer står inför vad gäller framtidens rekrytering, och vi har minst sagt en spännande tid framför oss med AI som del av rekryteringsprocesser. Vi hoppas att vi med detta arbete kan bidra med kunskap och en djupare förståelse för AI inom rekryteringsprocesser, som är den framtid vi är på väg mot.

This study examined impact of national culture on human resource management (HRM) functioning in present-day Pakistan. / No digital full text provided

Wireless sensor networks (WSNs) have become pivotal in precision agriculture, environmental monitoring, and smart healthcare applications. However, the challenges of energy consumption and security, particularly concerning the reliance on large battery-operated nodes, pose significant hurdles for these networks. Energy-harvesting wireless sensor networks (EH-WSNs) emerged as a solution, enabling nodes to replenish energy from the environment remotely. Yet, the transition to EH-WSNs brought forth new obstacles in ensuring reliable and secure data transmission. In our initial study, we tackled the intermittent connectivity issue prevalent in EH-WSNs due to the dynamic behavior of energy harvesting nodes. Rapid shifts between ON and OFF states led to frequent changes in network topology, causing reduced link stability. To counter this, we introduced the hybrid routing method (HRM), amalgamating grid-based and opportunistic-based routing. HRM incorporated a packet fragmentation mechanism and cooperative localization for both static and mobile networks. Simulation results demonstrated HRM's superior performance, enhancing key metrics such as throughput, packet delivery ratio, and energy consumption in comparison to existing energy-aware adaptive opportunistic routing approaches. Our second research focused on countering emerging threats, particularly the malicious energy attack (MEA), which remotely powers specific nodes to manipulate routing paths. We developed intelligent energy attack methods utilizing Q-learning and Policy Gradient techniques. These methods enhanced attacking capabilities across diverse network settings without requiring internal network information. Simulation results showcased the efficacy of our intelligent methods in diverting traffic loads through compromised nodes, highlighting their superiority over traditional approaches. In our third study, we developed a deep learning-based two-stage framework to detect MEAs. Utilizing a stacked residual network (SR-Net) for global classification and a stacked LSTM network (SL-Net) to pinpoint specific compromised nodes, our approach demonstrated high detection accuracy. By deploying trained models as defenses, our method outperformed traditional threshold filtering techniques, emphasizing its accuracy in detecting MEAs and securing EH-WSNs. In summary, our research significantly advances the reliability and security of EH-WSN, particularly focusing on enhancing the network layer. These findings offer promising avenues for securing the future of wireless sensor technologies.

No description available.

Tesis por compendio / [EN] This doctoral thesis analyses human resources management evolution in organizations. That is, changes introduced throughout people management. The key objective is to analyze how organizations evolve and change over time by means of human capital. Recent years have demonstrated that levels of adjustment and change required by organizations in order to adapt to a changing environment, are increasingly high. One of the main drivers behind this organizational change, is the introduction of new programs and tools that help organizations to improve their business performance. This work is focused on the identification and analysis of such programs in the field of human resources management. In particular: what sort of HRM practices are implemented, in what sort of organization, at which point in time, and finally, in which order. Although there are numerous studies to date analyzing HRM practices, none of them introduce methodologies that consider order or time factor within the management process of HR. This is the reason why 'path dependence' and 'cladistics' approaches are introduced in this doctoral thesis. 'Path dependence' approach shows how certain management decision taken at a certain point of time, influence future decisions. This makes it all the more essential to press ahead with analysis of where we come from and which path we have followed before being designed the future strategy of the organization. According to this approach, throughout this doctoral thesis, cladistics is used as methodology for analyzing organizations from a different perspective of people management compared to the habitual viewpoints. Cladistics is a methodology that can be used in the decision-making process; moreover, it allows identifying the expected result of implementing certain bundles of HRM practices, taking also into account HRM practices already implemented. It considers therefore, also prior organization history. This methodology, for the analysis and classification, has been commonly used in the field of biology for many years. Throughout this doctoral thesis, the transference of this methodology to HRM is shown. Biologist use Cladistics in order to build evolutionary maps termed as cladograms. Cladograms are graphic representations of animal species evolution. This methodology has already been used in fields other than biology, such as linguistics or astronomy among others. In management, it has not yet been developed sufficiently; in particular, the most relevant examples in this field are in operations management area. The purpose of this work is to extrapolate the basics of Cladistics to HRM field. In doing so, HRM practices have been analyzed, such as personnel selection, rewards systems, appraisal systems, training, etc¿ The bundle of HRM practices that certain organization has been implemented at certain point of time will determine what kind of organization is. Thus, a evolutionary map is built. It can be use as a benchmarking tool in order to analyze what sort of HRM practices has been implemented by competitors, haw far they have gone, and in what sort of organization have become. In this work, a simple example of evolution in time of Spanish manufacturing companies is shown. The organization growth in size (number of employees) has been considered as evolutionary factor. This is due to the fact that, as number of employees increase, HRM programs have to be different. Furthermore, a preliminary application of Cladistics is offered in hospitality sector. / [ES] La presente tesis estudia la evolución del sistema de gestión de recursos humanos en las organizaciones. Es decir, cambios introducidos a través de la gestión de personas. El objetivo principal de la tesis es analizar cómo las empresas van evolucionando y cambiando en el tiempo a través del capital humano. En los últimos años se ha demostrado que los niveles de adaptación y cambio que requieren las organizaciones para adaptarse a su entorno cambiante, son cada vez más elevados. Uno de los motores que facilitan este cambio organizacional, es la introducción de nuevos programas de gestión y herramientas que ayuden a las organizaciones a mejorar sus resultados empresariales. Este trabajo se centra en la identificación y análisis de estos programas en el ámbito de la gestión de RRHH. En particular: qué prácticas de RRHH se implementan, en qué tipo de empresas, en qué momento y, por último, en qué orden. Aunque ya existen numerosos estudios que analizan las prácticas de RRHH, hasta el momento, no existen herramientas que introduzcan el factor orden o tiempo en este proceso gestión de RRHH. Ésta es la causa por en esta tesis se utilizan los enfoques de 'path dependence' y 'cladistics'. El concepto de 'Path dependence', muestra cómo las decisiones de gestión que son tomadas en un momento determinado, influyen en las decisiones futuras. Este hecho hace que, antes de diseñar la estrategia a seguir en el futuro, se haya de analizar de dónde venimos y que camino se ha seguido para llegar hasta aquí. Bajo este enfoque, a lo largo de esta tesis, se utiliza la cladística como metodología de análisis de las organizaciones desde una perspectiva de gestión de personas diferente a las habituales en este ámbito. La Cladistica es una metodología que puede ser empleada como herramienta de toma de decisiones, y que permite identificar qué resultado se obtendría tras implantar un conjunto determinado de prácticas de gestión de RRHH, en función de las que ya se han implantado previamente (y por tanto de la historia previa de la organización). Esta metodología de análisis y clasificación ha sido comúnmente empleada en el ámbito de la biología y a lo largo de la presente tesis, se muestra cómo puede transferirse a la gestión de RRHH. Los biólogos, emplean la Cladística para la construcción de mapas evolutivos denominados cladogramas. Éstos son representaciones gráficas de la evolución de las especies animales. Si bien esta metodología se ha empleado ya en otros ámbitos diferentes a la biología, tales como la lingüística o la astronomía entre otros; en el área de management se ha desarrollado poco aún estando enmarcados los ejemplos más relevantes en el área de la gestión de operaciones. En este trabajo se extrapolan los conceptos básicos de la Cladistica al área de la gestión de recursos humanos. Para ello se estudian las prácticas de recursos humanos, tales como la selección de personal, sistemas de retribución, sistemas de evaluación, formación, etc¿ El tipo de prácticas de RRHH que ha seguido una determinada organización a lo largo del tiempo, es lo que determinará a qué tipo de organización pertenecen. Así, se construye un mapa evolutivo que puede emplearse como herramienta de benchmarking para ver qué practicas han implementado otros, dónde han llegado con ello y en qué tipo de organización se han convertido. En esta tesis se muestra un ejemplo sencillo de evolución en el tiempo de empresas en el sector manufacturero español, considerando como factor evolutivo el crecimiento en tamaño de organización (número de empleados). Entendiendo que, a medida que se incrementa el número de empleados, los programas de gestión de personas han de ser diferentes. Así mismo, se presenta una aplicación preliminar de la Cladistica al sector hospitality. / [CA] Aquesta tesi estudia l'evolució del sistema de gestió de recursos humans a les organitzacions. És a dir, els canvis realitzats a través de la gestió de persones. L'objectiu principal de la tesi és analitzar com les empreses estan evolucionant i canviant en el temps a través de la capital humà. En els darrers anys s'ha demostrat que els nivells d'adaptació i canvi que requereixen les organitzacions a adaptar-se al seu entorn canviant, són cada cop més elevats. Un dels motors que facilita aquest canvi organitzacional és la introducció de nous programes de gestió i ferramentes que ajuden les organitzacions a millorar els seus resultats de negoci. Aquest treball es centra en la identificació i anàlisi d'aquests programes en l'àmbit de gestió de recursos humans. En particular: quines pràctiques RRHH estan implementades, a quin tipus d'empreses, quan i, finalment, en quin ordre. Encara que hi ha nombrosos estudis que analitzen les pràctiques RRHH, fins ara, no hi ha cap ferramenta que introdueixen el factor ordre o temps en aquest procés de gestió de recursos humans. Aquesta és la raó per la cual s'utilitzen en aquesta tesi els enfocaments de "dependència del camí' i 'cladística'. El concepte de "Path dependence", mostra com les decisions de gestió que es prenen en un moment donat, influencien les decisions futures. Això significa que, abans de dissenyar l'estratègia a seguir en el futur, cal analitzar d'on venim així com el camí que s'ha seguit per arribar fins ací. Davall este enfocament, al llarg d'esta tesi, s'utilitza la cladística com a metodologia d'anàlisi de les organitzacions des d'una perspectiva de gestió de persones diferent de les habituals en este àmbit. La Cladistica és una metodologia que pot ser empleada com a ferramenta de presa de decisions, i que permet identificar què resultat s'obtindria després d'implantar un conjunt determinat de pràctiques de gestió de RRHH, en funció de què ja s'han implantat prèviament (i per tant de la història prèvia de l'organització). Esta metodologia d'anàlisi i classificació ha sigut comunament empleada en l'àmbit de la biologia i al llarg de la present tesi, es mostra com pot transferir-se a la gestió de RRHH. Els biòlegs, usen la Cladística per a la construcció de mapes evolutius denominats cladogramas. Aquests són representacions gràfiques de l'evolució d'spècies animals. Si bé esta metodologia s'ha utilitzat ja en altres àmbits diferents de la biologia, com ara la lingüística o l'astronomia entre altres; en l'àrea de management s'ha desenvolupat poc encara, estant emmarcats els exemples més rellevants en l'àrea de la gestió d'operacions. En aquest treball s'extrapolen els conceptes bàsics de la Cladistica a l'àrea de la gestió de recursos humans. Per a això s'estudien les pràctiques de recursos humans, com ara la selecció de personal, sistemes de retribució, sistemes d'avaluació, formació, etc... Les pràctiques de recursos humans que ha seguit una organització particular al llarg del temps, és el que determinarà a quin tipus d'organització pertanyen. Així, es construïx un mapa evolutiu que es pot utilitzar com a ferramenta de benchmarking per a veure què practiques ha implementat la competnecia, a on han arribat amb això, i en quin tipus d'organització s'han convertit. A aquesta tesi es mostra un exemple senzill d'evolució en el temps d'empreses en el sector manufacturer espanyol, considerant com a factor evolutiu el creixement en grandària de l'organització (nombre d'empleats) . Entenent que, a mesura que s'incrementa el nombre d'empleats, els programes de gestió de persones han de ser diferents. Així mateix, es presenta una aplicació preliminar de la Cladistica al sector hospitality. / Perelló Marín, MR. (2015). Study of evolution in human resources management programs in organizations. Application of "Path Dependence" and "Cladistics" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54110 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El mundo es testigo de nuevos avances tecnológicos que afectan significativamente a las organizaciones en diferentes departamentos. La inteligencia artificial (IA) es uno de estos avances, visto como una tecnología revolucionaria en la gestión de recursos humanos (RRHH). Profesionales y académicos han discutido el brillante papel de la IA en RRHH. Sin embargo, el análisis profundo de esta tecnología en el proceso de RRHH es aún escaso. Con todo ello, el objetivo principal de esta tesis es investigar el estado de la IA en RRHH y así identificar factores clave de implementación concretos. Primero, construyendo un marco académico para la IA en RRHH; segundo, analizar las aplicaciones de IA más utilizada en los procesos de RRHH; tercero, identificar las formas óptimas de transferir el conocimiento en los procesos de implementación de IA. La metodología utilizada para la investigación combina la revisión sistemática de la literatura y técnicas de investigación cualitativa. Como base y medida preparatoria para abordar las preguntas de investigación, se llevó a cabo un extenso análisis de la literatura en el campo AI-RRHH, con un enfoque particular en las publicaciones de algoritmos de IA en HRM, análisis de HR-Big data, aplicaciones/soluciones de IA en HRM e implementación de IA. En la misma línea, el autor publicó artículos en varias conferencias que contribuyeron a mejorar la madurez de las preguntas de investigación. Con base en este conocimiento, los estudios publicados ilustraron la brecha entre la promesa y la realidad de la IA en RRHH, teniendo en cuenta los requisitos técnicos de la implementación de la IA, así como las aplicaciones y limitaciones. Posteriormente, se entrevistó a expertos en recursos humanos y consultores de IA que ya habían adquirido experiencia de primera mano con los procesos de recursos humanos en un entorno de IA para descubrir la verdad de la aplicación de la IA dominante en el proceso de RRHH. Los principales hallazgos de esta tesis incluyen la derivación de una definición completa de IA en RRHH, así como el estado de las estrategias de adopción de aplicaciones de IA en RRHH. Como resultado adicional, se explora la utilidad y las limitaciones de los chatbots en el proceso de contratación en la India. Además, factores clave para transferir el conocimiento del proceso de implementación de IA a los gerentes y empleados de recursos humanos. Finalmente, se concluye identificando desafíos asociados con la implementación de IA en el proceso de recursos humanos y el impacto de COVID-19 en la implementación de IA. / [CA] El món és testimoni de nous avanços tecnològics, que afecten significativament les organitzacions en diferents departaments. La intel·ligència artificial (IA) és un d'aquests avanços que s'anuncia àmpliament com una tecnologia revolucionària en la gestió de recursos humans (HRM). Professionals i acadèmics han discutit el brillant paper de la IA en HRM. No obstant això, encara és escàs l'anàlisi profund d'aquesta tecnologia en el procés de HRM. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar l'estat de la IA en HRM i derivar factors clau d'implementació concrets. Primer, construint un marc acadèmic per a la IA en HRM; segon, analitzar l'aplicació de IA més utilitzada en el procés de recursos humans; tercer, identificar les formes òptimes de transferir el coneixement dels processos d'implementació de IA. La metodologia utilitzada per a la investigació es combina entre una revisió sistemàtica de la literatura i una tècnica d'investigació qualitativa. Com a base i mesura preparatòria per a abordar les preguntes d'investigació, es va dur a terme una extensa anàlisi de la literatura en el camp IA-HRM, amb un enfocament particular en les publicacions d'algorismes de IA en HRM, anàlisis de HR-Big data, aplicacions/soluciones de IA en HRM i implementació de IA. En la mateixa línia, l'autor va publicar articles en diverses conferències que van procedir a millorar la maduresa de les preguntes d'investigació. Amb base en aquest coneixement, els estudis publicats van illustrar la bretxa entre la promesa i la realitat de la IA en HRM, tenint en compte els requisits tècnics de la implementació de la IA, així com les aplicacions i limitacions. Posteriorment, es va entrevistar experts en recursos humans i consultors de IA que ja havien adquirit experiència de primera mà amb els processos de recursos humans en un entorn de IA per a descobrir la veritat de l'aplicació de la IA dominant en el procés de recursos humans. Les principals troballes d'aquesta tesi són la derivació d'una definició completa de IA en HRM, així com l'estat de les estratègies d'adopció d'aplicacions de IA en HRM. Com a resultat addicional, explore la utilitat i les limitacions dels chatbots en el procés de contractació a l'Índia. A més, factors clau per a transferir el coneixement del procés d'implementació de IA als gerents i empleats de recursos humans. També es van concloure els desafiaments associats amb la implementació de IA en el procés de recursos humans i l'impacte de COVID-19 en la implementació de IA. / [EN] The world is witnessing new technological advancements, which significantly impacts organizations across different departments. Artificial intelligence (AI) is one of these advancements that is widely heralded as a revolutionary technology in Human Resource Management (HRM). Professionals and scholars have discussed the bright role of AI in HRM. However, deep analysis of this technology in the HR process is still scarce. Therefore, the main goal of this thesis is to investigate the status of AI in HRM and derive concrete implementation key factors. Through, first, building an academic framework for AI in HRM; second, analyzing the most commonly used AI applications in HR process; third, identifying the optimal ways to transfer the knowledge of AI implementation processes. The methodology used for the investigation combines a systematic literature review and a qualitative research technique. As a basis and preparatory measure to address the research questions, an extensive literature analysis in the AI-HRM field was carried out, with a particular focus on publications of AI in HRM, HR-Big data analysis, AI applications/solutions in HRM and AI implementation. Along similar lines, the author published papers in several conference proceedings to improve the maturity of research questions. Based on this work, the published studies illustrate the gap between the promise and reality of AI in HRM, taking into account the requirements of AI implementation as well as the applications and limitations. Subsequently, HR experts and AI consultants, who had already gained first-hand experience with HR processes in an AI environment, were interviewed to find out the truth of the dominant AI's application in HR process. The main findings of this thesis are the derivation of a complete definition of AI in HRM as well as the status of the adoption strategies of AI applications in HRM. As a further result, it explores the usefulness and limitations of chatbots in the recruitment processes in India. In addition, derived the key factors to transfer the knowledge of AI implementation process to HR managers and employees. Challenges associated with AI implementation in the HR process and the impact of COVID-19 on AI implementation were also concluded. / Tuffaha, M. (2022). Adoption Factors of Artificial intelligence in Human Resource Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185909 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La digitalización de los procesos de RRHH en soluciones basadas en la nube progresa continuamente. Esta tesis examina tales transformaciones, deriva un modelo de proceso concreto e identifica los factores críticos de éxito. La metodología utilizada para la investigación es de carácter cualitativo. Como base y medida preparatoria para abordar las cuestiones de investigación, se llevó a cabo un amplio estudio bibliográfico en el ámbito de los recursos humanos, con especial atención a las publicaciones sobre la gestión electrónica de los recursos humanos (en adelante, "e-HRM"). Basándose en este conocimiento y en la combinación de una amplia experiencia práctica con proyectos de transformación de RRHH, se publicó un estudio que presenta el desarrollo histórico de e-HRM y que ha derivado en un modelo de procesos optimizado que tiene en cuenta los requisitos técnicos de RRHH así como las limitaciones de la nueva tecnología de la nube. Posteriormente, se entrevistó a varios expertos en RRHH que ya habían adquirido experiencia de primera mano con los procesos de RRHH en un entorno de nube para averiguar qué factores de éxito eran relevantes para dicha transformación de RRHH. Las principales conclusiones de esta tesis son la derivación de un modelo de procedimiento de proyecto de mejores prácticas para la transformación de los procesos de RRHH en una solución basada en la nube y la identificación de obstáculos potenciales en la implementación de dichos proyectos. Además, se elaboran los motivos de dicha transformación, los factores que impulsan el proceso dentro de una organización, el grado actual de digitalización de los recursos humanos, los parámetros operativos y estratégicos necesarios y, en última instancia, el impacto en los métodos de trabajo. Como resultado, se realiza una evaluación del uso de las métricas de HR y se derivan nuevas ratios potenciales. / [CA] La digitalització dels processos de RRHH en solucions basades en el núvol progressa contínuament. Aquesta tesi examina tals transformacions, deriva un model de procés concret i identifica els factors crítics d'èxit. La metodologia utilitzada per a la investigació és de caràcter qualitatiu. Com a base i mesura preparatòria per a abordar les qüestions d'investigació, es va dur a terme un ampli estudi bibliogràfic en l'àmbit dels recursos humans, amb especial atenció a les publicacions sobre la gestió electrònica dels recursos humans (en endavant, "e-HRM "). Basant-se en aquest coneixement i en la combinació d'una àmplia experiència pràctica amb projectes de transformació de RRHH, es va publicar un estudi que presenta el desenvolupament històric d'e-HRM i que ha derivat en un model de processos optimitzat que té en compte els requisits tècnics de RRHH així com les limitacions de la nova tecnologia del núvol. Posteriorment, es va entrevistar a diversos experts en RRHH que ja havien adquirit experiència de primera mà amb els processos de RRHH en un entorn de núvol per esbrinar quins factors d'èxit eren rellevants per a aquesta transformació de RRHH. Les principals conclusions d'aquesta tesi són la derivació d'un model de procediment de projecte de millors pràctiques per a la transformació dels processos de RRHH en una solució basada en el núvol i la identificació d'obstacles potencials en la implementació d'aquests projectes. A més, s'elaboren els motius de la transformació, els factors que impulsen el procés dins d'una organització, el grau actual de digitalització dels recursos humans, els paràmetres operatius i estratègics necessaris i, en última instància, l'impacte en els mètodes de treball . Com a resultat, es realitza una avaluació de l'ús de les mètriques de HR i es deriven nous ràtios potencials. / [EN] The digitisation of HR processes into cloud-based solutions is progressing continuously. This thesis examines such transformations, derives a concrete process model and identifies the critical success factors. The methodology used for the investigation is of a qualitative nature. As a basis and preparatory measure to address the research questions, an extensive literature study in the HR field was carried out, with a special focus on publications on electronic human resources management (hereinafter e-HRM). Based on this knowledge and the combination of extensive practical experience with HR transformation projects, a study was published which presents the historical development of e-HRM and derived an optimised process model taking into account the technical HR requirements as well as the limitations of the new cloud technology. Subsequently, several HR experts who had already gained first-hand experience with HR processes in a cloud environment were interviewed to find out which success factors were relevant for such an HR transformation. Main findings of this thesis are the derivation of a best-practice project procedure model for the transformation of HR processes into a cloud-based solution and the identification of potential obstacles in the implementation of such projects. In addition, the motives for such a transformation, the drivers within an organisation, the current degree of HR digitisation, the necessary operational and strategic parameters and ultimately the impact on working methods are worked out. As a further result, an assessment of the use of HR metrics is given and potential new key figures are derived. / Ziebell, R. (2019). Digital transformation of HR - History, implementation approach and success factors - Cumulative PhD Thesis [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117608 / Compendio

Approved for public release, distribution is unlimited / The purpose of this thesis is threefold. Firstly, to attempt to provide validity for the two-sided matching process; secondly, analyze FITREP attributes to determine their suitability for a weighted criteria evaluation system and; thirdly, compare the USMC promotion and assignment process with contemporary human resource management practices. Using data from the USMC Officer Accession Career file (MCCOAC), a logit model is used to estimate the effects of TBS preference and other officer characteristics on retention to the seven year mark. Findings indicate that there was little difference in the probability of retention throughout most preference levels except for the bottom sixth. Using USMC FITREP data, an ordinary least squares model is used to estimate the effects of rank and MOS on FITREP scores across all attributes. Multiple comparison tests demonstrated that there are statistical differences at the 0.05 level between the means of the MOSs. Additionally, reporting creep is continuing across all attributes. Surveys were also conducted. The first survey indicated that USMC officers believe the FITREP attributes were not all equally important within, and across each MOS - although the USMC assesses them as such. The second survey indicated that the USMC promotion and assignment process can be strengthened through a clearly defined HRM plan that extends beyond 'faces' and 'places', and provides very clear links to the organizational strategy. Based on the findings it is recommended that the USMC review its HRM processes and conduct further analyses on the FITREP data for: (1) correlation, (2) longitudinal analysis as a predictor for success and, (3) relevance and relationship to MOS characteristics, position descriptions, and organizational strategy. / Major, Royal Australian Infantry Corps / Major, United States Marine Corps