The European Commission considers Small and Medium Enterprises and entrepreneurship as key to ensuring economic growth, innovation, job creation, and social integration in the EU. As regards to this, mergers and acquisitions have long been a popular strategy, and are increasingly common in many industries, such as the agrifood industry, by both large and small firms, and by established and newer firms. There are several reasons that explain mergers and acquisitions such as increasing the critical size, acquiring complementary resources, reducing the transaction costs involved in entering new markets and also the increasing interdependence among organizations. The agrifood industry is mostly formed by Small and Medium-sized Enterprises, they are often characterized by a lower information environment when compared with larger companies. In this context, valuation processes are much needed but due to this lack of information small and medium enterprises' valuation can be a challenging process. The main goal of this research is to help improve the information of the valuation process of small and medium agrifood enterprises. Common to the whole research is the main method. It consists in carrying out a mass valuation of agrifood companies by means of fundamental models. From the mass valuation several valuation multiples are computed then significant differences between fundamental and stock multiples are tested. The whole research shows that listed agrifood valuation multiples, as a reflection of fundamental firm values, are related to the valuation multiples of small and medium-sized agrifood companies obtained by means of fundamental models. / La Comisión Europea considera que las pymes y el emprendimiento en general, son la clave para asegurar el crecimiento económico, la innovación, la creación de trabajo, y la integración social en la Unión Europea. En este sentido, las fusiones y adquisiciones son una estrategia popular de crecimiento desde hace largo tiempo y son comunes a muchos sectores, entre ellos el sector agroalimentario, tanto en grandes como en pequeñas empresas. Existen diversas razones que justifican las operaciones de fusión y adquisición de empresas como el aumento de la dimensión crítica, la adquisición de recursos complementarios, la reducción de los costes de transacción al acceder a nuevos mercados, así como la creciente interdependencia entre las organizaciones. El sector agroalimentario está principalmente formado por pequeñas y medianas empresas, las cuales se caracterizan por hallarse en entornos de poca información en comparación con las grandes compañías. En este contexto, los procesos de valoración son imprescindibles, pero como consecuencia de la mencionada falta de información, la valoración de las pymes agroalimentarias es un proceso complejo. El objetivo principal de esta investigación es contribuir a la mejora de la información del proceso valorativo de pequeñas y medianas empresas en el sector agroalimentario. El proceso metodológico, común a toda la investigación, ha consistido en realizar una valoración masiva de empresas agroalimentarias mediante modelos fundamentales; a partir de la cual se obtienen diferentes múltiplos fundamentales de valoración, para finalmente contrastar estadísticamente la existencia de diferencias significativas entre múltiplos fundamentales y múltiplos bursátiles. La investigación muestra que los múltiplos de valoración de las empresas agroalimentarias cotizadas, como un reflejo del valor fundamental de las compañías, guardan relación con los múltiplos de valoración de pymes agroalimentarias obtenidos mediante modelos de valoración fundamentales. / La Comissió Europea considera que les pimes i l'emprenedoria en general, són la clau per assegurar el creixement econòmic, la innovació, la creació de treball, i la integració social en la Unió Europea. En aquest sentit, les fusions i adquisicions són una estratègia popular de creixement des de fa llarg temps i són comuns a molts sectors, entre ells, el sector agroalimentari, tant en grans com en petites empreses. Existeixen diverses raons que justifiquen les operacions de fusió i adquisició d'empreses com ara l'augment de la dimensió crítica, l'adquisició de recursos complementaris, la reducció dels costos de transacció després d'accedir a nous mercats, així com la creixent interdependència entre les organitzacions. El sector agroalimentari està principalment format per petites i mitjanes empreses, les quals es caracteritzen per trobar-se en entorns de poca informació en comparació amb les grans companyies. En aquest context, els processos de valoració són imprescindibles, però com a conseqüència de l'esmentada falta d'informació, la valoració de les pimes agroalimentàries esdevé un procés complex. L'objectiu principal d'aquesta investigació és contribuir a la millora de la informació del procés valoratiu de petites i mitjanes empreses en el sector agroalimentari. El procés metodològic, comú a tota la investigació, ha consistit en realitzar una valoració massiva d'empreses agroalimentàries mitjançant models fonamentals; a partir de la qual s'obtenen diferents múltiples fonamentals de valoració, per a finalment contrastar estadísticament l'existència de diferències significatives entre múltiples fonamentals i múltiples borsaris. La investigació mostra que els múltiples de valoració de les empreses agroalimentàries cotitzades, com un reflex del valor fonamental de les companyies, guarden relació amb els múltiples de valoració de pimes agroalimentàries obtinguts mitjançant models de valoració fonamentals. / Vidal García, R. (2017). Valoración de pymes del sector alimentario mediante modelos de análisis fundamental [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/85680 / TESIS

Agri-food cooperatives have a very important socio-economic role, both in the European Union and in Spain, where they represent a large volume of turnover and employability. However, the contexts of global competition and increasing competitiveness in which they act require expansive processes and organizational structures that allow them to adapt to these new times and be able to operate in a more flexible way. Thus, the degree of development achieved by many agri-food cooperatives has turned them into complex structures, having become - some of these large groups - into capitalist-cut firms. The present thesis proposes to analyze - both at a structural and organizational level - the largest agri-food cooperatives in the European Union and Spain, which will allow to identify not only the different structural models they have developed, but their incidence in relation to aspects of business management, and especially performance. The results of this study can help cooperatives in decision-making to take measures to improve their management and the functioning of their governing bodies. The conclusions of this study reflect, first of all, that there are different structural models with which European agri-food cooperatives exploit growth, ranging from traditional property structures to models in which the cooperative form incorporates attributes more characteristic of capitalist-cut societies, sometimes creating business corporations that act as a holding society under the control of the cooperative (to a greater or lesser extent). This process can lead to what is known as decooperativization or demutualization, when the cooperative or its partners cease to hold the majority control over the group. On the other hand, there are intermediate formulas such as hybrid property structures, where - despite the fact that external investors have been accommodated, and even sometimes there has been a change in legal form - most of ownership and control remains in the hands of the partners. The results show that the European agri-food cooperatives that have undergone some type of conversion during their growth processes - regarding the creation of business corporations - have reached a larger size and present more optimal results in terms of solvency. On the contrary, the cooperatives that have maintained a structure of traditional property are those that make better settlements to its partners by the contributions made. On the other hand, in relation to the innovations introduced in the internal governments of the largest European agri-food cooperative groups, and the analysis of the possibility of incorporating them into the medium-large Spanish agri-food cooperatives, it has been shown that Spanish Cooperative legislation is not a brake or limitation in allowing it; many of them being applied to a large extent by the agri-food cooperatives in our country, and sometimes even more so than in the rest of Europe. Finally, it has been corroborated that, as in the European Union's agri-food cooperatives, the inclusion of innovations in the internal governance structures of Spanish agri-food cooperatives leads to an improvement in their results; so it is a fundamental aspect to take into account in the agri-food cooperatives of our country. / Las cooperativas agroalimentarias poseen un papel muy importante a nivel socio-económico, tanto en la Unión Europea como en España, donde representan un gran volumen de facturación y empleabilidad. Sin embargo, los contextos de competencia global y creciente competitividad en los que actúan hacen que requieran de procesos expansivos y estructuras organizativas que les permitan adaptarse a estos nuevos tiempos, así como operar de manera más flexible. Así, el grado de desarrollo alcanzado por muchas cooperativas agroalimentarias las han convertido en estructuras complejas, acercándose - algunos de estos grandes grupos - a lo que comúnmente se conoce como empresas de corte capitalista. La presente tesis se plantea analizar - tanto a nivel estructural como organizacional - las mayores cooperativas agroalimentarias de la Unión Europea y de España, lo que permitirá identificar no solo los diferentes modelos estructurales que han desarrollado, sino su incidencia en relación con distintos aspectos de la gestión empresarial, y en especial con el rendimiento. Los resultados de este estudio pueden ayudar a las cooperativas en la toma de decisiones a la hora de adoptar medidas que mejoren su gestión y el funcionamiento de sus órganos de gobierno. Las conclusiones de este estudio reflejan, en primer lugar, que existen diversos modelos estructurales con los que las cooperativas agroalimentarias europeas instrumentalizan el crecimiento, que van desde las estructuras de propiedad tradicional hasta modelos en los que la forma cooperativa incorpora atributos más característicos de las sociedades de corte capitalista, pudiendo en ocasiones llegar a crear sociedades de capital que actúan como sociedad holding bajo control de la cooperativa (en mayor o menor medida). Este proceso puede desembocar en lo que se viene denominando descooperativización o desmutualización, cuando la cooperativa o sus socios dejan de ostentar el control mayoritario sobre el grupo; existiendo, por otra parte, fórmulas intermedias como son las estructuras de propiedad híbrida, en las que - a pesar de que se ha dado cabida a inversores externos, e incluso en ocasiones se ha dado un cambio de forma jurídica -, la mayoría de la propiedad y control sigue en manos de los socios. Los resultados obtenidos muestran que las cooperativas agroalimentarias europeas que han experimentado algún tipo de conversión durante sus procesos de crecimiento - en lo que se refiere a la creación de sociedades de capital - han alcanzado un mayor tamaño y presentan unos mejores resultados en lo que respecta a solvencia; siendo, por el contrario, las cooperativas que han mantenido una estructura de propiedad tradicional las que realizan mejores liquidaciones a sus socios por las producciones realizadas a la cooperativa. Por otra parte, con relación a las innovaciones introducidas en los gobiernos internos de los mayores grupos cooperativos agroalimentarios europeos, y el análisis de la posibilidad de incorporarlas en las cooperativas agroalimentarias españolas de tamaño medio-grande, se ha demostrado que la legislación española en materia cooperativa no supone un freno o limitación a la hora de permitir su introducción; siendo muchas de ellas aplicadas en gran medida por las cooperativas agroalimentarias de nuestro país, y en ocasiones, incluso en mayor proporción de lo que se emplean en el resto de Europa. Por último, se ha corroborado que, al igual que sucede en las cooperativas agroalimentarias de la Unión Europea, la inclusión de innovaciones en las estructuras de gobierno interno de las cooperativas agroalimentarias españolas revierte en una mejora de sus resultados, por lo que debería ser un aspecto fundamental a tener en cuenta por las cooperativas agroalimentarias de nuestro país. / Les cooperatives agroalimentàries tenen un paper molt important a nivell socio-econòmic, tant a la Unió Europea com a Espanya, on representen un gran volum de facturació i ocupació. No obstant això, els contextos de competència global i creixent competitivitat en què actuen fan que requereixen de processos expansius i estructures organitzatives que els permeten adaptarse a aquests nous temps, així com operar de manera més flexible. Així, el grau de desenvolupament assolit per moltes cooperatives agroalimentàries les han convertit en estructures complexes, apropantse - alguns d'aquests grups nombrosos - al que comunment es coneix com a empreses d'orientació capitalista. La present tesi es planteja analitzar - tant a nivell estructural com organitzatiu - les majors cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea i d'Espanya, el que permetrà identificar no només els diferents models estructurals que han desenvolupat, sinó la seua incidència en relació amb diferents aspectes de la gestió empresarial, i especialment amb el rendiment. Els resultats d'aquest estudi poden ajudar les cooperatives en la presa de decisions a l'hora d'adoptar mesures que milloren la seua gestió i el funcionament dels seus òrgans de govern. Les conclusions d'aquest estudi reflecteixen, en primer lloc, que hi ha diversos models estructurals amb els quals les cooperatives agroalimentàries europeas instrumentalitzen el creixement, que van des de les estructures de propietat tradicional fins a models en els quals la forma cooperativa incorpora atributs més característics de les societats d'orientació capitalista, podent en ocasions arribar a crear societats de capital que actuen com a societat holding sota control de la cooperativa (en major o menor mesura). Aquest procés pot desem-bocar en el que es denomina descooperativizació o desmutualització, quan la cooperativa o els seus socis deixen d'ostentar el control majoritari sobre el grup; existint, d'altra banda, fórmules intermèdies com són les estructures de propietat híbrida, en què - tot i que s'ha donat cabuda a inversors externs, i fins i tot en ocasions s'ha donat un canvi de forma jurídica -, la majoria de la propietat i control segueix en mans dels socis. Els resultats obtinguts mostren que les cooperatives agroalimentàries europees que han experimentat algun tipus de conversió durant els seus processos de creixement - pel que fa a la creació de societats de capital - han assolit una major grandària i presenten uns millors resultats en el que fa a solvencia. Per contra, les cooperatives que han mantingut una estructura de propietat tradicional són les que realitzen millors liquidacions als seus socis per les produccions realitzades a la cooperativa. D'altra banda, amb relació a les innovacions introduïdes en els governs interns dels majors grups cooperatius agroalimentaris europeus, i l'anàlisi de la possibilitat d'incorporarles a les cooperatives agroalimentàries espanyoles de mida mitjana-gran, s'ha demostrat que la legislació espanyola en matèria cooperativa no suposa un fre o limitació a l'hora de permetre la seua introducció; sent moltes d'elles aplicades en gran mesura per les cooperatives agroalimentàries del nostre país, i en ocasions, fins i tot en major proporció del que succeeix a la resta d'Europa. Finalment, s'ha corroborat que, igual que succeeix en les cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea, la inclusió d'innovacions en les estructures de govern intern de les cooperatives agroalimentàries espanyoles reverteix en una millora dels seus resultats, de manera que hauria de ser un aspecte fonamental a tenir en compte per les cooperatives agroalimentàries del nostre país. / Carnicer Andrés, MP. (2017). NUEVOS MODELOS ORGANIZATIVOS DE LAS COOPERATIVAS AGROALIMENTARIAS EUROPEAS Y ESPAÑOLAS: RESILIENCIA VS. DESMUTUALIZACIÓN [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86170 / TESIS

The present document studies the Groups Facilitation, understood as a set of techniques and knowledge that serve to improve the functioning of any human group, and its possible effects on the Sardinian and Valencian agroecological movement. In Sardegna, the incipient agroecological movement has been characterized through 48 semi-structured interviews, to understand its situation and to find out how facilitation can be useful. In Valencia, a Facilitation process has been applied to 5 agroecological groups, analyzing the effects of its application with surveys and discussion groups in the beginning and in the end of the process. We found an embryonic state of the Sardinian agroecological movement but also good conditions of the territory and high level motivation to grow up. So the main conclusion is that Facilitation could be oriented to generate bonds of trust between the people already involved and to support the internal development of the groups linked to agroecology. In Valencia, Facilitation has had visible and obvious effects on the studied groups, especially improving communication within and outside the groups, the relationships between its members, and the behavior of their assemblies. It is, therefore, considered a useful tool to support the development of the agroecological movement. / El presente documento estudia la influencia que la Facilitación de grupos, entendida como un conjunto de técnicas y conocimientos que sirven para mejorar el funcionamiento de cualquier grupo humano, puede tener sobre el movimiento agroecológico sardo y valenciano. En Sardegna se ha caracterizado el incipiente movimiento agroecológico a través de 48 entrevistas semi-estructuradas, para entender su situación y encontrar de qué manera la Facilitación puede ser útil. En Valencia se ha aplicado la Facilitación a 5 colectivos agroecológicos, midiendo los efectos de esta aplicación con encuestas y grupos de discusión realizados al inicio y al final del proceso. Las conclusiones generales son que en Sardegna, dado el estado embrionario del movimiento agroecológico, las buenas condiciones del territorio y la motivación existente, la futura aplicación de la Facilitación puede ir orientada a generar lazos de confianza entre las personas ya involucradas y a apoyar el desarrollo interno de los colectivos vinculados a la agroecología. En Valencia, se concluye que la Facilitación ha provocado efectos visibles y evidentes en los grupos participantes, mejorando sobre todo la comunicación dentro y fuera de los colectivos, las relaciones entre sus miembros, y el funcionamiento de sus asambleas. Se considera, por tanto, una herramienta útil para apoyar el desarrollo del movimiento agroecológico. / El present document estudia la influència que la Facilitació de grups, entesa como un conjunt de tècniques i coneixements que serveixen per a millorar el funcionament de qualsevol grup humà, poden tenir sobre el moviment agroecològic sardo i valencià. A Sardegna, s'ha caracteritzat el incipient moviment agroecològic mitjançant 48 entrevistes semi-estructurades, per a entendre la seua situació i trobar de quina manera la Facilitació pot resultar-li útil. A València s'ha aplicat la Facilitació amb 5 col¿lectius agroecológics, mesurant els efectes d'aquesta aplicació amb enquestes i grups de discussió duts a terme al inici i al final del procés. Les conclusions generals són que a Sardegna, donat l'estat embrionari del moviment agroecológic, les bones condicions del territori i la motivació existent, la futura aplicació de la Facilitació pot anar orientada a generar vincles de confiança entre les persones ja involucrades i a recolzar el desenvolupament intern dels col¿lectius vinculats a l'agroecologia. A València, es conclou que la Facilitació ha provocat efectes visibles i evidents als grups participants, millorant sobretot la comunicació dins i fora dels col¿lectius, les relacions entre les persones membres, i el funcionament de les assemblees. Es considera, així doncs, una eina útil per recolzar el desenvolupament del moviment agroecológic. / Garcia López, M. (2017). LA FACILITACIÓN DE GRUPOS EN EL MOVIMIENTO AGROECOLÓGICO DE VALENCIA Y CERDEÑA: UN ENSAYO DE TRANSFORMACIÓN SOCIAL BASADO EN LA COMPRENSIÓN DE LAS DINÁMICAS GRUPALES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/88906 / TESIS

In the Utiel-Requena region where there is a strong production specialization in the wine sector, the impact of the economic policy affecting the sector is very important, not only in the agents involved in the processes of the predominant productive activity, but also in all the economic activity of the region. The analysis of this impact presented problems derivatives to the low level of disaggregation of information at the county level, including provincial level, so that we remove the decisions that economic agents took in relation to the structures of the vineyards and wineries, and observed the changes. The research has focused mainly on the economic impact of the support measures included in the new reform of the Common Organization of the market in wine. This analysis of the economic impact has been broken down into direct, indirect and induced impacts, differentiating those that have remained within forty-nine and fifty-one percent of the region. The study shows the different degree of utilization and expenditure of the different support measures and how they affect the wine sector and the Gross Domestic Product of the Utiel-Requena region. / En la Comarca Utiel-Requena en la que existe una fuerte especialización productiva en el sector vitivinícola, el impacto de la política económica que afecta al sector es muy importante, no solo en los agentes implicados en los procesos de la actividad productiva predominante, sino en toda la actividad económica de la Comarca. El análisis de este impacto nos presentó problemas derivados del escaso nivel de desagregación de la información a nivel comarcal, incluso provincial, por lo que aislamos las decisiones que tomaron los agentes económicos en relación a las estructuras de la explotaciones vitícolas y bodegas, y observamos los cambios producidos. La investigación se ha centrado principalmente en el impacto económico de las medidas de apoyo incluidas en la nueva reforma de la Organización Común de Mercado del sector vitivinícola. Este análisis del impacto económico se ha desglosado en los impactos directos, indirectos e inducidos diferenciándose los que se han quedado dentro el cuarenta y nueve y fuera el cincuenta y uno por ciento de la comarca. En el estudio se observa el diferente grado de utilización y gasto de las diferentes medidas de apoyo y como estas repercuten en el sector vitivinícola y en el Producto Interior Bruto de la Comarca Utiel-Requena. / En la Comarca Utiel-Requena en la que hi ha una forta especialització productiva en el sector vitivinícola, l'impacte de la política econòmica que afecta el sector és molt important, no sols en els agents implicats en els processos de l'activitat productiva predominant, sinó en tota l'activitat econòmica de la Comarca. L'anàlisi d'este impacte ens va presentar problemes derivats de l'escàs nivell de desagregació de la informació a nivell comarcal, inclús provincial, per la qual cosa aïllem les decisions que van prendre els agents econòmics en relació a les estructures de les explotacions vitícoles i cellers, i observem els canvis produïts. La investigació s'ha centrat principalment en l'impacte econòmic de les mesures de suport incloses en la nova reforma de l'Organització Comuna de Mercat del sector vitivinícola. Esta anàlisi de l'impacte econòmic s'ha desglossat en els impactes directes, indirectes i induïts diferenciant-se els que s'han quedat dins el quaranta-nou i fora el cinquanta-un per cent de la comarca. En l'estudi s'observa el diferent grau d'utilització i gasto de les diferents mesures de suport i com estes repercutixen en el sector vitivinícola i en el Producte Interior Brut de la Comarca Utiel-Requena. / Beltrán Roca, PJ. (2017). Análisis del impacto económico de la reforma de la OCM-Vitivinícola en la comarca Utiel-Requena [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90492 / TESIS

Organic farming is gaining importance in recent years as a more environmentally friendly method of agricultural production. It has been observed that the number of producers and the area devoted to these crops in the world grow steadily. The present thesis analyzes the influence of a set of sociodemographic and socioeconomic variables when making the decision to follow an ecological method in the farm. The objective of the research is to analyze if these variables can characterize the profile of the producer and the ecological exploitation, in particular in the case of the Valencian Community, and, if they are sufficient to differentiate the producers who choose the ecological system production against the conventional. To achieve this objective, a descriptive analysis of the characteristics of organic farms at the national, regional and provincial level is carried out. The effect of the variables is then explored through a multiple correspondence analysis. Variables for the analysis are gender, ownership, age, training, farm size, profitability, crop type, and total work-year units. After characterizing the profile of the producer and ecological farms at the national, regional and provincial level, some specificities are deduced for the Valencian case. The analysis showed that the selected variables are not sufficient to determine the choice of an ecological or conventional method. In addition, the profile of the organic producer has hardly evolved over time, showing a slight different effect of the study variables in the two stages analyzed: 1999 and 2009. This is not a production method exclusive for a minority but rather an expanding form of production. However, there is no defined profile of organic producer that can particularize this form of agricultural production. Everything suggests that economic expectations are a priority for the development of this type of agriculture, leaving behind the ideological and / or environmental motivations that started this activity. To analyze the variables at the national, regional and provincial levels, the 2009 Agrarian Census published by the National Statistics Institute (INE) was used as a data source. It has been working differentiating men of women, and holders of non-titleholders. The same division is made for the study of the evolution of variables in the Valencian Community where the data of the Agrarian Census of 1999, of the Agrarian Census of 2009 and of the Survey of the Structure of the Agricultural Exploitations of 2013 are compared. / La agricultura ecológica está ganando relevancia los últimos años por ser un método de producción agrario más respetuoso con el medio ambiente. Se ha podido constatar que crece de manera sostenida el número de productores y la superficie dedicada a estos cultivos en todo el mundo. La presente Tesis analiza la influencia de un conjunto de variables sociodemográficas y socioeconómicas a la hora de tomar la decisión de seguir un método ecológico en la explotación agraria. El objetivo de la investigación es analizar si dichas variables pueden caracterizar el perfil del productor y de la explotación ecológica, en particular en el caso de la Comunidad Valenciana, y si son suficientes para diferenciar a los productores que eligen el sistema de producción ecológico frente al sistema convencional. Para lograr este objetivo se realiza, en primer lugar, un análisis descriptivo de las características de las explotaciones ecológicas a nivel nacional, autonómico y provincial. Posteriormente se explora el efecto de las variables a través de un análisis de correspondencias múltiples. Las variables para el análisis son el género, la titularidad, la edad, la formación, el tamaño de la explotación, la rentabilidad, el tipo de cultivo y las unidades de trabajo-año totales. Tras la caracterización del perfil del productor y de las explotaciones ecológicas a nivel nacional, autonómico y provincial se deducen algunas especificidades para el caso valenciano. El análisis realizado pone de manifiesto que las variables seleccionadas no son suficientes para determinar la elección de un método ecológico o convencional. Además, el perfil del productor ecológico apenas ha evolucionado a lo largo del tiempo, mostrándose un leve efecto diferenciado de las variables de estudio en las dos etapas analizadas: 1999 y 2009. No se trata de un método de producción exclusivo de una minoría sino ante una forma de producción en expansión. Sin embargo, no existe un perfil definido de productor ecológico que pueda particularizar esta forma de producción agraria. Todo hace pensar que las expectativas económicas son una prioridad para el desarrollo de este tipo de agricultura, quedando en un segundo plano las motivaciones ideológicas y/o medioambientales que iniciaron esta actividad. Para analizar las variables a nivel nacional, autonómico y provincial se ha utilizado como fuente de datos el Censo Agrario de 2009 publicado por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Se ha trabajado diferenciando varones de mujeres, y titulares de no titulares. La misma división se realiza para el estudio de la evolución de las variables en la Comunidad Valenciana donde se comparan los datos del Censo Agrario de 1999, del Censo Agrario de 2009 y de la Encuesta sobre la Estructura de las Explotaciones Agrícolas de 2013 / L'agricultura ecològica està guanyant rellevància els últims anys per ser un mètode de producció agrària més respectuós amb el medi ambient. S'ha pogut constatar que el nombre de productors i la superfície dedicada a aquests cultius creixen de manera sostinguda a tot el món. La present Tesi analitza la influència d'un conjunt de variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques a l'hora de prendre la decisió de seguir un mètode ecològic en l'explotació agrària. L'objectiu de la investigació és analitzar si aquestes variables poden caracteritzar el perfil del productor i de l'explotació en el cas de la Comunitat Valenciana, i si són suficients per a diferenciar els productor que trien el sistema de producció ecològic enfront del sistema convencional. Per aconseguir aquest objectiu es realitza un anàlisi descriptiu de les característiques de les explotacions ecològiques a nivell nacional, autonòmic i provincial amb la intenció d'aproximar-se a la realitat valenciana. Posteriorment s'explora l'efecte de les variables a través d'una anàlisi de correspondències múltiples. Les variables per a l'anàlisi són el gènere, la titularitat, l'edat, la formació, la grandària de l'explotació, la rendibilitat, el tipus de cultiu i les unitats de treball-any totals. Després de la caracterització del perfil del productor i de les explotacions ecològiques a nivell nacional, autonòmic i provincial, s'observa algunes especificitats per al cas valencià. L'anàlisi realitzat posa de manifest que les variables seleccionades no són suficients per a determinar l'elecció d'un mètode ecològic o convencional. A més, el perfil del productor ecològic a penes ha evolucionat al llarg del temps mostrant-se un lleu efecte diferenciat de les variables d'estudi en les primeres etapes analitzades (1999) i en les segones (2009). No estem davant d'un mètode de producció exclusiu d'una minoria sinó d'una forma de producció en expansió, doncs es detecta un augment creixent del nombre de productors. No obstant això, no existeix un perfil definit de productor ecològic que puga particularitzar esta forma de producció agrària. Tot fa pensar que les expectatives econòmiques són una prioritat per al desenvolupament d'aquest tipus d'agricultura quedant en un segon pla les motivacions ideològiques i/o mediambientals que van iniciar aquesta activitat. Per analitzar les variables a nivell nacional, autonòmic i provincial s'ha utilitzat com a font de dades el Cens Agrari de 2009 publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). S'ha treballat diferenciant homes de dones, titular i no titulars. La mateixa divisió es realitza per a l'estudi de l'evolució de les variables a la Comunitat Valenciana on es comparen les dades del Cens Agrari de 1999, del Cens Agrari de 2009 i de l'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles de 2013. / Lladosa Hernández, AM. (2017). Caracterización del productor y explotación agraria ecológica. El caso de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90584 / TESIS

[ES] Antecedentes: En España, lasvaloraciones con finalidad hipotecaria tienen que ser realizadas por las sociedades de tasación homologadas por el Banco de España, y de acuerdo con la Orden ECO 805/2003. Durante la pasada crisis, la existencia de incentivos por parte de los diferentes agentes actuantes en el circuito financiero-inmobiliario, provocó que se generara un elevado número de tasaciones infladas, con los consecuentes efectos negativos posteriores para los bancos, al resultar menores a los esperados los importes a recuperar de los créditos mediante los procesos de adjudicación de los inmuebles.Objetivo: El objetivo de la presente Tesis Doctoral es detectar la existencia de diferencias significativas entre los valores de tasación de las viviendas en inmuebles plurifamiliares, debido a diferentes factores. Fuentes de información y Metodología: Se ha dispuesto de datos sobre un total de 18.089 y 17.007 tasaciones de viviendas plurifamiliares, realizadas en la provincia de Valencia, en los años 2014 y 2015, respectivamente, por 34 sociedades de tasación españolas. Para cada uno de los valores, se ha dispuesto de las características intrínsecas de las viviendas y socioeconómicas de la zona, así como de sus coordenadas geográficas. La metodología utilizada ha sido el análisis de regresión. En primer lugar, se ha obtenido un modelo de regresión por mínimos cuadrados ordinarios (MCO). A continuación, se ha analizado la correlación espacial entre los valores de tasación y se han obtenido diversos modelos de regresión espaciales: de retardo espacial, de error espacial, mixto y de regresión ponderada geográficamente. En todos los modelos se utilizaron como variables explicativas las características de las viviendas y las socioeconómicas. Para detectar diferencias entre tasadoras, en unos modelos se introdujeron además las sociedades como variables dummy, mientras que en otros estas variables dummy se utilizaron para explicar los errores de los modelos. Resultados: Tanto las características de las viviendas como los factores socioeconómicos y de ubicación explican los valores hipotecarios. Los resultados demuestran la existencia de elevada correlación espacial en los valores de tasación, por lo que los modelos espaciales resultaron ser más apropiados que el modelo por MCO. También se obtuvieron diferencias significativas dependiendo de diferentes factores, que variaron según el modelo utilizado. Conclusiones: La validez de los modelos espaciales para valorar las viviendas con fines hipotecarios ha sido demostrada para la provincia de Valencia. Se ha verificado que el valor de tasación difiere dependiendo de los diferentes factores analizados. / [CAT] Antecedents: En Espanya, les valoracions amb finalitat hipotecària han de ser realitzades per les societats de taxació homologades pel Banc d’Espanya, i d’acord amb l’Ordre ECO 805/2003. Durant la passada crisi, l’existència d’incentius per part dels diferents agents actuants en el circuit financer-inmobiliariari, va provocar que es generara un elevat nombre de taxacions inflades, amb els conseqüents efectes negatius posteriors per als bancs, al resultar menors als esperats els imports a recuperar dels crèdits mitjançant els processos d’adjudicació dels inmobles. Objectiu: L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és detectar l’existència de diferències significatives entre els valors d’avaluació dels habitatges en edificis plurifamiliars, en funció de múltiples factores. Fonts d’informació i Metodologia: S’ha disposat de dades sobre un total de 18.089 i 17.007 taxacions de vivendes plurifamiliars, realitzades a la província de València, als anys 2014 i 2015, respectivament, per 34 societats de taxació espanyoles. Per a cadascún dels valors, s’ha disposat de les característiques intrínseques de les vivendes i socioeconòmiques de la zona, així com de les seues coordenades geogràfiques. La metodologia utilitzada ha sigut l’anàlisi de regressió. En primer lloc s’ha obtés un model de regressió per mínims quadrats ordinaris (MCO). A continuació, s’ha analitzat la correlació espacial entre els valors de taxació i s’han obtés diversos models de regressió espacials: de retard, d’error espacial, mixte i de regressió ponderada geogràficament. En tots els models s’han utilitzat com a variables explicatives les característiques de les vivendes i les socioeconòmiques. Per detectar diferències entre taxadores, en uns models s’introduïren a més les societats com a variables dummy, mentrestant en altres estes variables dummy s’utilitzaren per explicar els errors dels models. Resultats: Tant les característiques de les vivendes com els factors socioeconòmics i d’ubicació expliquen els valors hipotecaris. Els resultats demostren l’existència d’elevada correlació espacial en els valors de taxació, per la qual cosa els models espacials resultaren ser més apropiats que el model per MCO. També es varen obtindre diferències significatives entre diverese factores, que variaren segons el model utilitzat. Conclusions: La validesa dels models espacials per valorar les vivendes amb fins hipotecaris ha sigut demostrada per a la província de València. S’ha veirficat que el valor de taxació diferix depenent de les diferentes factores analizats. / [EN] Background: In Spain, the appraisals for mortgage lending purposes must be performed by Bank of Spain’s certified appraisal companies, and in accordance with Order ECO 805/2003 methodology. During the past crisis, the incentives pertaining to different agents involved in the financial-real estate circuit, caused a high number of inflated appraisals, with the resulting negative effects to the banks, as foreclosures assets value was less than the expected, according to the loan collaterals valuations. Objective: The objective of this Doctoral Thesis is to detect the existence of significant differences between the appraisal values of dwellings in multi-family buildings, depending on multiple factors. Information sources and Methodology: the available data were a total of 18,089 and 17,007 appraisals of multi-family dwellings, carried out in the province of Valencia by 34 Spanish appraisal companies, in 2014 and 2015, respectively. For each of the values, was provided information concerning to the intrinsic characteristics of the dwellings and socioeconomic data of the area, as well as their geographic coordinates. The methodology used was the regression analysis. Firstly, a regression model by ordinary least squares (OLS) was performed. Secondly, the spatial correlation between the appraisal values was analyzed and several spatial regression models were obtained: spatial lag, spatial error, mixed spatial error-lag, and geographically weighted regression. In all the models, the intrinsic characteristics of the houses and the socioeconomic ones were taken as explanatory variables. To detect differences between appraisal companies, in some of the models companies were also introduced as dummy variables, while in others these dummy variables were used to explain the errors of the models.Results: Both the characteristics of the housing and the socioeconomic and location factors explain the mortgage values. The results show the existence of high spatial correlation in the appraisal values, so that the spatial models became more appropriate than the hedonic model. Significant differences were also obtained between different factors. Conclusions: The soundness of the spatial models to value housing for mortgage purposes in the province of Valencia has been demonstrated. It has been verified that the appraisal value differs depending on multiple factors analyzed. / López Gómez, MÁ. (2019). MODELOS PARA LA DETECCIÓN DE DESVIACIONES DE VALOR SISTEMÁTICAS EN LAS TASACIONES DE VIVIENDAS Y SUS CAUSAS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124055 / TESIS

[ES] El cultivo de café ha estado en el centro de grandes cambios históricos, agrarios y económicos en Colombia. En las últimas décadas la volatilidad de sus precios y la globalización del mercado han generado gran vulnerabilidad en los medios de vida de pequeños productores. La diferenciación mediante la adopción de esquemas de certificación representa una oportunidad para mejorar sus ingresos y su entorno productivo, aunque requiere de cambios y del apoyo de actores externos. La investigación se centró en analizar el acceso al mercado y la diferenciación de productores de café en municipios del Departamento del Tolima (Planadas, Chaparral y el Líbano); de tal forma que permitiera: 1) Describir el sector cafetalero en Colombia, la estructura de sus unidades productivas y sus instituciones; 2) Analizar la influencia del conflicto rural colombiano en el funcionamiento del sector cafetalero -especialmente en el Tolima- y los cambios evidenciados tras la pacificación; 3) Analizar el contexto agro-productivo en el Tolima y de los municipios de estudio; 4) Analizar el acceso al mercado diferenciado mediante esquemas de calidad en las áreas de estudio; y 5) Elaborar una tipología de productores de café, que permita establecer vínculos entre características "internas" de las explotaciones y sus relaciones con el exterior. Para ello se realizó un extenso trabajo de campo (24 entrevistas a técnicos y actores clave y 127 encuestas a productores de café). Los métodos cuantitativos utilizados han sido el Análisis de Redes Sociales (ARS) y el análisis multivariante. La investigación evidenció que en el Departamento del Tolima, el café se ha mantenido a pesar de la violencia rural y que tras la pacificación se ha reforzado el papel de los comerciantes independientes del café. El café es producido esencialmente por pequeños productores quienes vienen implementando esquemas de certificación gracias al apoyo de organizaciones locales. Se han definido 6 tipos de explotaciones en función de sus características internas (estructura, familia agraria, orientación productiva) y se ha explorado la relación de cada tipo con el exterior (asociacionismo, vías de comercialización del café, adopción de esquemas de calidad, ejercicio de actividades lucrativas fuera de la explotación). / [CAT] El cultiu de cafè ha estat al centre de grans Canvis històrics, Agraris i econòmics a Colòmbia. En les últimes dècades la volatilitat dels seus preus i la globalització del mercat, han generat gran vulnerabilitat en els mitjans de vida de petits productors, baula principal d'aquesta cadena de valor. La diferenciació mitjançant l'adopció d'esquemes de certificació representa una oportunitat per millorar els seus ingressos i el seu entorn productiu, la qual cosa, requereix de canvis i del suport d'actors externs. Per tant, la investigació es va centrar en analitzar l'accés al mercat i la diferenciació de productors de cafè en municipis del Departament del Tolima (Planadas, Garriga i el Líban); de tal manera que permetés: 1) Descriure el sector cafeter a Colòmbia, l'estructura de les seves unitats productives i les seves institucions; 2) Analitzar la influència del conflicte rural colombià en el funcionament del sector cafeter - especialment en el Tolima - i els canvis evidenciats després de la pacificació; 3) Analitzar el context agro-productiu en el Tolima i dels municipis d'estudi; 4) Analitzar l'accés al mercat diferenciat mitjançant esquemes de qualitat en les àrees d'estudi i 5) Elaborar una tipologia de productors de cafè, que permeti establir vincles entre característiques "internes" de les explotacions i les seves relacions amb l'exterior. Per a això, es va realitzar un extens treball de camp (24 entrevistes a tècnics i actors clau i 127 enquestes a productors de café). La informació obtinguda va ser analitzada utilitzant la metodologia d'Anàlisi de Xarxes Socials (ARS) i l'anàlisi multivariant. A Colòmbia el cultiu de cafè és de gran importància i està a càrrec de petits productors que compten amb un gran suport institucional que els brida béns i serveis representat principalment per la Federació Nacional de Cafeters. La investigació va evidenciar que a les àrees d'estudi el cafè s'ha mantingut tot i la violència rural viscuda. El cafè és produït essencialment per petits productors que vénen implementant esquemes de certificació gràcies al suport d'organitzacions locals. S'han definit 6 tipus d'explotacions en funció de les seves característiques internes (estructura, família agrària, orientació productiva) i s'ha explorat la relació de cada tipus amb l'exterior (associacionisme, vies de comercialització del cafè, adopció d'esquemes de qualitat, exercici d'activitats lucratives fora de l'explotació). / [EN] The coffee is a product that has been historically central in the historical, agrarian and economic changes in Colombia. Over the last decades, the volatility of prices and the globalization of the coffee market have generated vulnerability in the livelihoods of small producers. The differentiation through the adoption of certification schemes represents an opportunity to improve their income and production by means of changes and support of external actors. This study focused on analyzing the market access and differentiation of coffee producers in the municipalities of the Department of Tolima (Planadas, Chaparral and Libano). The objectives of this investigation are: 1) To describe the coffee sector in Colombia, the structure of the productive units and the institutions involved in the functioning of the value chain; 2) To analyze the influence of the Colombian rural conflict on the coffee sector, especially in Tolima, and the changes experienced after the pacification; 3) To analyze the agro-productive context in Tolima and the study municipalities; 4) To analyze the producers' access to the differentiated market through quality schemes in the areas of study; and 5) To elaborate a typology of coffee producers based in on-farm characteristics, and to link each type with its external relations. An extensive fieldwork was carried out (24 interviews with technicians and key actors and 127 surveys with coffee producers). The quantitative methods used have been Social Network Analysis (ARS) and multivariate analysis (factorial and cluster). The research showed that in the study areas, coffee cultivation has been maintained despite the rural violence experienced over the last decades, and the recent the pacification allows for a greater presence of certain actors in the coffee commercialization, particularly independent traders. The coffee is produced by small producers who have been implementing certification schemes with the support of local organizations. The typology of producers performed in this investigation defined 6 farm groups with different "internal" characteristics (structure, agrarian family, productive orientation); later their relations with the off-farm processes and actors -associations, marketing of the coffee, adoption of quality schemes, off-farm labour -were explored. / Romero Vargas, JC. (2019). LA DIFERENCIACIÓN DE PRODUCTORES DE CAFÉ Y EL ACCESO AL MERCADO MEDIANTE ESQUEMAS DE CERTIFICACIÓN: EL CASO DEL DEPARTAMENTO DEL TOLIMA (COLOMBIA) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125708 / TESIS

Tesis por compendio / [EN] The small size of the agri-food cooperative sector in the European Union, and in particular in Spain, is identified as one of its main weaknesses, which has motivated from different fields, the search of formulas and methods that contribute by increasing its dimension, with the objective to grow their competitiveness and ability to operate successfully in increasingly global markets. In this scenario, have emerged in recent years the phenomena of concentration and cooperation between companies of different nature, which have been consolidated in almost all sectors as the way to achieve market leadership through mergers, creating cooperative groups or integration into second tier cooperatives, being the mergers one of the ways of integration more relevant in recent times. Despite the awaken interest these processes in Spain, the fact is that currently there is no one research from an empirical perspective that analyze them. This thesis aims to fill this gap, pursuing three objectives: - Making a characterization of mergers between agri-food cooperatives that have taken place in Spain during the period 1995-2005, as well as cooperatives that have participated in these processes. - Determine if these processes have achieved the objectives that were proposed in the field of improving its financial position, reduce their average costs and ultimately increase profitability and its members. - Set the key factors of success and identify combinations of elements or factors that usually cause failure. The results show that in general, mergers between agri-food cooperatives in Spain, have not improved their financial indicators, largely because it has not made a real post-merger integration, but in many cases has occurred a simple aggregation of resources from different cooperatives (human, material, etc.), which has not been accompanied by a restructuring of them, according to a plan for optimizing resources in order to improve the effectiveness of the new company. That has caused that despite the increase in turnover, the return for members is reduced. Secondly, as to the drivers factors of success in mergers, it is found that factors such as size or the initial financial economic situation of the agri-food cooperatives, have influence on the likelihood of their success. The results show that entities with initial lower dimension and tighter profitability ratios are getting a more significant improvement in their post-merger results. The thesis is structured as follows: Chapter 1 includes the introduction, objectives, methodology and research design. Chapters 2-5 contain publications generated by this research (three articles published in recognized scientific journals and a monograph). Finally, Chapter 6 contains a discussion of results and main conclusions of the research. / [ES] La reducida dimensión del sector cooperativo agroalimentario en la Unión Europea, y en particular en España, se identifica como una de sus principales debilidades, lo que ha motivado que desde distintos ámbitos se busquen fórmulas y vías que contribuyan a través del incremento de su dimensión, a que aumente su competitividad y capacidad de operar con éxito en unos mercados cada vez más globales. En este escenario, han emergido en los últimos años los fenómenos de concentración empresarial y de cooperación interempresarial de distinta índole, que se han consolidado en casi todos los sectores como la forma de alcanzar un liderazgo en el mercado, a través de fusiones, creación de grupos cooperativos o integración en cooperativas agrarias de segundo grado, siendo los procesos de fusión una de las fórmulas de integración que ha adquirido una mayor relevancia en los últimos tiempos. A pesar del interés que despiertan estos procesos en España, la realidad es que actualmente no existe ningún trabajo empírico que los analice. Esta tesis tiene como objeto subsanar esta carencia, persiguiendo un triple objetivo: - Realizar una caracterización de los procesos de fusión entre cooperativas agroalimentarias que han tenido lugar en España durante el período 1995-2005, así como de las cooperativas que los han protagonizado. - Determinar si estos procesos han conseguido alcanzar los objetivos con los que fueron postulados en el ámbito de mejorar su situación económico-financiera, reducir sus costes medios y en definitiva incrementar su rentabilidad y la de sus socios. - Establecer cuáles son los principales factores catalizadores del éxito, así como identificar combinaciones de elementos o factores que suelen comportar fracaso. Los resultados obtenidos muestran que en general, las fusiones entre cooperativas agroalimentarias en España, no han contribuido a mejorar sus indicadores económico-financieros, en buena medida porque no se ha realizado una verdadera integración post-fusión, sino que en muchos casos se ha producido una mera agregación de recursos procedentes de las distintas cooperativas (humanos, materiales, etc.), la cual no ha ido acompañada de una reestructuración de los mismos, de acuerdo con un plan de optimización de recursos que mejore la rentabilidad de la nueva empresa. Ello ha provocado que pese al incremento de la facturación, la rentabilidad del socio se reduzca. En segundo lugar, en cuanto a los factores catalizadores del éxito de las fusiones, se constata la influencia que factores como el tamaño o la situación económico financiera de partida de las cooperativas agrarias, ejercen en la probabilidad de éxito de las mismas. Los resultados obtenidos muestran que aquellas entidades que parten de una menor dimensión y unos ratios de rentabilidad más ajustados son las que consiguen una mejora más significativa en sus resultados post-fusión. La tesis se estructura de la siguiente forma: el capítulo 1 comprende la introducción, objetivos, metodología y el diseño de la investigación. Los capítulos 2 a 5 contienen las publicaciones que ha generado este trabajo de investigación (tres artículos, publicados en revistas científicas reconocidas, y una monografía). Por último, el capítulo 6 contiene la discusión de resultados y las conclusiones principales de la investigación. / [CA] La reduïda dimensió del sector cooperatiu agroalimentari en la Unió Europea, i en particular a Espanya, s'identifica com una de les seues principals debilitats, la qual cosa ha motivat que des de distints àmbits es busquen fórmules i vies que contribuïsquen, a través de l'increment de la seua dimensió, a augmentar la seua competitivitat i capacitat d'operar amb èxit en uns mercats cada vegada més globals. En aquest escenari, han emergit en els últims anys els fenòmens de concentració empresarial i de cooperació interempresarial de distinta índole, que s'han consolidat en quasi tots els sectors com la forma d'aconseguir un lideratge en el mercat, a través de fusions, creació de grups cooperatius o integració en cooperatives agràries de segon grau, sent els processos de fusió una de les fórmules d'integració que ha adquirit una major rellevància en els últims temps. A pesar de l'interés que desperten aquests processos a Espanya, la realitat és que actualment no hi ha cap treball empíric que els analitze. Aquesta tesi té com a objecte esmenar aquesta carència, perseguint un triple objectiu: - Realitzar una caracterització dels processos de fusió entre cooperatives agroalimentàries que han tingut lloc a Espanya durant el període 1995-2005, així com de les cooperatives que els han protagonitzat. - Determinar si aquests processos han aconseguit assolir els objectius amb què van ser postulats en l'àmbit de millorar la seua situació economicofinancera, reduir els seus costos mitjans i en definitiva incrementar la seua rendibilitat i la dels seus socis. - Establir quins són els principals factors catalitzadors de l'èxit, així com identificar combinacions d'elements o factors que solen comportar fracàs. Els resultats obtinguts mostren que, en general, les fusions entre cooperatives agroalimentàries a Espanya no han contribuït a millorar els seus indicadors economicofinancers, en gran manera perquè no s'ha realitzat una verdadera integració post-fusió, sinó que en molts casos s'ha produït una mera agregació de recursos procedents de les distintes cooperatives (humans, materials, etc.), la qual no ha anat acompanyada d'una reestructuració d'aquests, d'acord amb un pla d'optimització de recursos que millore la rendibilitat de la nova empresa. Això ha provocat que a pesar de l'increment de la facturació, la rendibilitat del soci es reduïsca. En segon lloc, quant als factors catalitzadors de l'èxit de les fusions, es constata la influència que factors com la grandària o la situació economicofinancera de partida de les cooperatives agràries exerceixen en la seua probabilitat d'èxit. Els resultats obtinguts mostren que aquelles entitats que parteixen d'una menor dimensió i unes ràtios de rendibilitat més ajustades són les que aconsegueixen una millora més significativa en els seus resultats post-fusió. La tesi s'estructura de la manera següent: el capítol 1 comprén la introducció, objectius, metodologia i el disseny de la investigació. Els capítols 2 a 5 contenen les publicacions que ha generat aquest treball d'investigació (tres articles, publicats en revistes científiques reconegudes, i una monografia). Finalment, el capítol 6 conté la discussió de resultats i les conclusions principals de la investigació. / Martínez García, AM. (2015). LAS COMBINACIONES DE NEGOCIO EN EL COOPERATIVISMO AGROALIMENTARIO ESPAÑOL: EL CASO DE LAS FUSIONES. ANÁLISIS DE SUS FACTORES DE ÉXITO Y FRACASO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52246 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

Tesis por compendio / [EN] Agrifood cooperatives are entities that perform an important supporting role in both economic and social fields. They help to maintain the roots and the link with the territory in a time when the deagrarisation process is leading to a progressive abandonment of rural areas. They also constitute an excellent means of communication between the market and producers, bringing together the supply, reaching competitive trading volumes and transferring the requirements that consumers and regulators pose. This social aspect should not lead to forget that cooperatives are a legal form of business and, as such, they should be professionally managed and their decisions should be taken following economic and objective criteria, fact that doesn't entail to turn their back to their differentiated form of government or their social concerns and commitments. This thesis focuses on competitiveness factors that are relevant in the agrifood cooperatives. This issue has been, and still is, widely discussed in the academic literature in relation to capitalist companies. However, cooperatives -possibly due to their small number- have scarcely been object of study in this field. We understand that competitiviness factors are those management elements that allow achieving a competitive advantage for organizations, facilitating their operational in the market with greater guarantees. The scope of the study is the Spanish agrifood cooperative sector but given their great heterogeneity, we have constrained our attention to those that are mainly engaged in citrus. However, most of the reached conclusions are applicable to the agri-food cooperative sector given that they are mainly rooted in their identity, type of cooperative management and the peculiar characteristics of the primary sector, and less on the conditions that a specific market introduces. The objectives stated in the thesis are as follows: - Perform a full description of the Spanish agricultural cooperatives in relation to the defned factords of competitiveness. - Classify business cooperative typologies that result after the analysis of the various factors of competitiviness. - Establish the degree of incidence between the different factors of competitiviness in order to assess the combined impact. - Provide, from the point of view of the evidence obtained, suggestions for improving the competitiviness of agri-cooperatives. The research has been sequentially published in prestigious journals, all of them indexed in internacional databases as are the Social Science Citation Index and Scopus. The work supports the following conclusions: Spanish citrus cooperatives have a solid foundation to meet the challenges that the market actually poses. Analyses have shown the relationship between innovation, size, internationalization and market orientation. Education and size, as the key competitiveness favctores they are, act as modulators, exerting a tranverse effect. Aditionally two classifications of cooperatives have been put forward, according to degree of internationalization and market orientation. / [ES] Las cooperativas agroalimentarias son entidades que realizan una importante función vertebradora tanto a nivel social como económico. Contribuyen a mantener las raíces y el vínculo con el territorio en una época en la que el proceso de desagrarización está llevando a un progresivo abandono del entorno rural. Además constituyen un excelente vehículo de comunicación entre el mercado y los productores, aglutinando la oferta, permitiendo que se alcancen volúmenes de negociación competitivos y trasladando los requerimientos que tanto los consumidores como los reguladores plantean. Este cariz social mencionado no debe hacer olvidar que las cooperativas constituyen una forma jurídica de empresa y que, como tales, deben ser gestionadas profesionalmente y sus decisiones deben ser tomadas siguiendo criterios económicos y objetivos, sin que ello suponga volver la espalda a su forma de gobierno diferenciada o a su vertiente social. Esta tesis centra su foco de atención en los factores de competitividad que resultan relevantes en las cooperativas agroalimentarias. Esta materia ha sido, y es, ampliamente abordada en la literatura académica en relación a las empresas capitalistas. No obstante, las cooperativas, debido posiblemente a su reducido número, han sido objeto de estudios de esta índole únicamente de forma aislada y escasamente continuada. Entendemos por factores de competitividad a los elementos de gestión que permiten alcanzar y mantener una ventaja competitiva para las organizaciones, facilitando que afronten con mayores garantías su operatividad en el mercado. El ámbito de estudio son las cooperativas agroalimentarias españolas, aunque por su singularidad en ciertos aspectos se ha optado por restringir la población a aquellas cooperativas que se dedican fundamentalmente a la comercialización de cítricos, que genéricamente denominaremos cooperativas citrícolas. No obstante, la mayoría de las conclusiones a las que se llega son aplicables al sector cooperativo agroalimentario ya que tienen sus raíces en la identidad, en el tipo de gestión cooperativa y en las carac-terísticas peculiares del sector primario y no tanto en los condicionantes que introduce un mercado específico. Los objetivos planteados en la tesis son los siguientes: - Realizar una descripción completa de las cooperativas citrícolas españolas en relación a los factores de competitividad definidos. - Clasificar las tipologías empresariales en las cooperativas que resultan al analizar los distintos factores de competitividad. - Establecer el grado de incidencia que existe entre los diferentes factores de competitividad a fin de poder valorar el impacto combinado que tienen. - Aportar, a la vista de las evidencias obtenidas, sugerencias para mejorar la competitividad de las cooperativas agroalimentarias. La investigación realizada se ha publicado de forma secuencial en revistas de reconocido prestigio, indexadas en bases de datos internacionales como son el Social Science Citation Index y Scopus. Las conclusiones obtenidas permiten afirmar que las cooperativas citrícolas españolas cuentan con una base sólida con la que afrontar los retos que el mercado les plantea actualmente. Los estudios han puesto de manifiesto la relación existente entre innovación, dimensión, internacionalización y orientación al mercado. La formación y el tamaño, siendo factores de competitividad clave, actúan como moduladores, ejerciendo un efecto transversal. Además se han propuesto clasificaciones de cooperativas de acuerdo a su grado de internacionalización y orientación al mercado. / [CA] Les cooperatives agroalimentàries són entitats que realitzen una important funció vertebradora tant a nivell social com econòmic. Contribuixen a mantindre els arrels i els vínculs amb el territori en una época en la que el procés de desagrarització està portant a un progresiu abandonament de l'entorn rural. A més constituïxen un excel·lent vehicle de comunicació entre el mercat i els productors, aglutinant l'oferta i permetent que s'aconseguixen volums de negociació competitius, traslladant els requeriments que tant els consumidors com el reguladors plantegen. Este caire social mencionat no ha de fer oblidar que les cooperatives son una forma jurídica d'empresa i que, com a tals, han de ser gestionades professionalment i les seues decisions han de ser preses seguint criteris econòmics i objectius, sense que això supose tornar l'esquena a la seua forma de govern diferenciada o al seu vessant social. Esta tesi centra el seu focus d'atenció en els factors de competitivitat que resulten rellevants en les cooperatives agroalimentàries. Esta matèria ha sigut, i és, àmpliament abordada en la literatura acadèmica en relació a les empreses capitalistes. No obstant, les cooperatives, degut possiblement al seu reduït número, han sigut objecte d'estudis d'esta índole únicament de forma aïllada i escassament continuada. Entenem per factors de competitivitat als elements de gestió que permeten aconseguir i mantindre un avantatge competitiu per a les organitzacions, facilitant que afronten amb majors garanties la seua operativitat en el mercat. L'àmbit d'estudi són les cooperatives agroalimentàries españoles, encara que per la seua singularitat en certs aspectes s'ha optat per restringir la población a aquelles coo-peratives que es dediquen fonamentalment a la comercialització de cítrics i que genèricament anomenarem cooperatives citrícoles. No obstant això, la majoria de les conclu-sions a què arriba són aplicables al sector cooperatiu agroalimentari ja que tenen les seues arrels en la identitat, en el tipus de gestió cooperativa i en les característiques peculiars del sector primari i no tant en els condicionants que introduïx un mercat específic. Els objectius plantejats en la tesi són els següents: - Realitzar una descripció completa de les cooperatives citrícoles españoles en relació als factors de competitivitat definits. - Classificar les tipologies empresarials en les cooperatives que resulten al analitzar els diferents factors de competitivitat. - Establir el grau d'incidència que existix entre els diferents factors de competi-tivitat a fi de poder valorar l'impacte combinat que tenen. - Aportar, a la vista de les evidències obtingudes, suggeriments per a millorar la competitivitat de les cooperatives agroalimentàries. La investigació realitzada s'ha publicat de forma seqüencial en revistes de reconegut prestigi, indexades en bases de dades internacionals com són el Social Science Citation Index i Scopus. Les conclusions obtingudes permeten afirmar que les cooperatives citrícoles españoles tenen una sólida base amb la què afrontar els reptes que el mercat actualmente planteja. Els estudis han posat de manifest la relació existent entre innovació, dimensió, internalització i orientació al mercat. La formació y la dimensió, sent factors clau de competitivitat, actúen com a moduladors, exercint un efecte transversal. A més, s'han proposat classificacions de cooperatives d'acord al seu grau d'internalització i d'orientació al mercat. / Lajara De Camilleri, N. (2015). Análisis de los factores de competitividad en cooperativas agrarias. El caso-estudio de las cooperativas citrícolas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59473 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

[EN] The Low San Francisco Sergipano Valley ("LSFSV") is one of the sub-regions within North-East Brazil ("NEB"), and it has long been held as a natural example of interaction between river and floodplain systems. This sub-region actually underwent major environmental changes in the 1970s with a modification of the San Francisco ("SF") river course triggered by the construction of the Sobradinho dam and reservoir. Between 1978 and 2015 in the irrigated perimeters in the LSFSV there have been verified an outbreaks of Rodent Plagues observed throughout an irregular temporal scale but in the same spatial scale, where rats have attacked the irrigated rice fields. This study analyses the relationship between the environmental changes in the region, damages in the rice cultivation and the new production model and climatic conditions in relation to the NEB: "El Niño" and periodic regional droughts. Results indicate that the rodent plague occurs in the same temporal scale to "El Niño" events and drought in the NEB, but its prevalence and damage in the rice fields is linked with environmental impact contitions in the region. / [ES] El Valle Bajo San Francisco Sergipano es una subregión del Nordeste de Brasil (NEB) y por largo tiempo ha sido un ejemplo de interacción entre sistema fluvial y humedal. Esta subregión fue sometida a cambios ambientales en los años 70, a través de la modificación del curso del río San Francisco por la construcción de la presa de "Sobradinho". Entre 1978 y 2015 en los perímetros irrigados del "VBSFS" se viene verificando una plaga de roedores a escala temporal irregular, mas a una misma escala espacial, donde las ratas atacan los cultivos del arroz en los "Perímetros Irrigados". Este estudio analiza la relación entre la plaga de ratas, los cambios ambientales en la región, los daños y el nuevo modelo de producción, y las condiciones climáticas las que están sometidas la NEB: el evento "El Niño" y las sequías regionales. Los resultados indicaron que la plaga de roedores ocurre a la misma escala temporal del evento "El Niño" y sequías en la NEB, mas su permanencia y daños en los cultivo se relaciona con la situación de impacto ambiental. / [CA] La Vall Bajo San Francisco Sergipano (VBSFS) és una de les subregions del nord-est de Brasil ("NEB"), i s'ha mantingut durant molt de temps com un exemple natural d'interacció entre els sistemes de rierols i planes d'inundació. Aquesta subregió realment va experimentar grans canvis ambientals en la dècada de 1970 amb una modificació del curs del riu San Francisco (SF) desencadenat per la construcció de la presa i l'embassament de "Sobradinho". Entre 1978 i 2015 en els perímetres de reg de la"VBSFS" s'han verificat brots de plagues de rosegadors amb una escala temporal irregular, però en la mateixa escala espacial, on les rates han atacat els camps d'arròs de regadiu. Aquest estudi analitza la relació entre els canvis ambientals a la regió, els danys en la cultura de l'arròs i el nou model productiu i les condicions climàtiques en relació amb el NEB: "El Niño" i seccions regionals periòdiques. Els resultats indiquen que la pesta de rosegadors es produeix en la mateixa escala temporal als esdeveniments "El Niño" i la sequera a la NEB, però la seua prevalença i dany en els camps d'arròs estan lligats a condicions d'impacte ambiental a la regió. / Cruz Santos, G. (2017). Cambios ambientales y transformación del sistema tradicional de producción en el Bajo San Francisco Sergipano, y la perturbación de plaga de ratas en los arrozales del Perímetro Irrigado Betume (PIB) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90639