Agri-food cooperatives have a very important socio-economic role, both in the European Union and in Spain, where they represent a large volume of turnover and employability. However, the contexts of global competition and increasing competitiveness in which they act require expansive processes and organizational structures that allow them to adapt to these new times and be able to operate in a more flexible way. Thus, the degree of development achieved by many agri-food cooperatives has turned them into complex structures, having become - some of these large groups - into capitalist-cut firms. The present thesis proposes to analyze - both at a structural and organizational level - the largest agri-food cooperatives in the European Union and Spain, which will allow to identify not only the different structural models they have developed, but their incidence in relation to aspects of business management, and especially performance. The results of this study can help cooperatives in decision-making to take measures to improve their management and the functioning of their governing bodies. The conclusions of this study reflect, first of all, that there are different structural models with which European agri-food cooperatives exploit growth, ranging from traditional property structures to models in which the cooperative form incorporates attributes more characteristic of capitalist-cut societies, sometimes creating business corporations that act as a holding society under the control of the cooperative (to a greater or lesser extent). This process can lead to what is known as decooperativization or demutualization, when the cooperative or its partners cease to hold the majority control over the group. On the other hand, there are intermediate formulas such as hybrid property structures, where - despite the fact that external investors have been accommodated, and even sometimes there has been a change in legal form - most of ownership and control remains in the hands of the partners. The results show that the European agri-food cooperatives that have undergone some type of conversion during their growth processes - regarding the creation of business corporations - have reached a larger size and present more optimal results in terms of solvency. On the contrary, the cooperatives that have maintained a structure of traditional property are those that make better settlements to its partners by the contributions made. On the other hand, in relation to the innovations introduced in the internal governments of the largest European agri-food cooperative groups, and the analysis of the possibility of incorporating them into the medium-large Spanish agri-food cooperatives, it has been shown that Spanish Cooperative legislation is not a brake or limitation in allowing it; many of them being applied to a large extent by the agri-food cooperatives in our country, and sometimes even more so than in the rest of Europe. Finally, it has been corroborated that, as in the European Union's agri-food cooperatives, the inclusion of innovations in the internal governance structures of Spanish agri-food cooperatives leads to an improvement in their results; so it is a fundamental aspect to take into account in the agri-food cooperatives of our country. / Las cooperativas agroalimentarias poseen un papel muy importante a nivel socio-económico, tanto en la Unión Europea como en España, donde representan un gran volumen de facturación y empleabilidad. Sin embargo, los contextos de competencia global y creciente competitividad en los que actúan hacen que requieran de procesos expansivos y estructuras organizativas que les permitan adaptarse a estos nuevos tiempos, así como operar de manera más flexible. Así, el grado de desarrollo alcanzado por muchas cooperativas agroalimentarias las han convertido en estructuras complejas, acercándose - algunos de estos grandes grupos - a lo que comúnmente se conoce como empresas de corte capitalista. La presente tesis se plantea analizar - tanto a nivel estructural como organizacional - las mayores cooperativas agroalimentarias de la Unión Europea y de España, lo que permitirá identificar no solo los diferentes modelos estructurales que han desarrollado, sino su incidencia en relación con distintos aspectos de la gestión empresarial, y en especial con el rendimiento. Los resultados de este estudio pueden ayudar a las cooperativas en la toma de decisiones a la hora de adoptar medidas que mejoren su gestión y el funcionamiento de sus órganos de gobierno. Las conclusiones de este estudio reflejan, en primer lugar, que existen diversos modelos estructurales con los que las cooperativas agroalimentarias europeas instrumentalizan el crecimiento, que van desde las estructuras de propiedad tradicional hasta modelos en los que la forma cooperativa incorpora atributos más característicos de las sociedades de corte capitalista, pudiendo en ocasiones llegar a crear sociedades de capital que actúan como sociedad holding bajo control de la cooperativa (en mayor o menor medida). Este proceso puede desembocar en lo que se viene denominando descooperativización o desmutualización, cuando la cooperativa o sus socios dejan de ostentar el control mayoritario sobre el grupo; existiendo, por otra parte, fórmulas intermedias como son las estructuras de propiedad híbrida, en las que - a pesar de que se ha dado cabida a inversores externos, e incluso en ocasiones se ha dado un cambio de forma jurídica -, la mayoría de la propiedad y control sigue en manos de los socios. Los resultados obtenidos muestran que las cooperativas agroalimentarias europeas que han experimentado algún tipo de conversión durante sus procesos de crecimiento - en lo que se refiere a la creación de sociedades de capital - han alcanzado un mayor tamaño y presentan unos mejores resultados en lo que respecta a solvencia; siendo, por el contrario, las cooperativas que han mantenido una estructura de propiedad tradicional las que realizan mejores liquidaciones a sus socios por las producciones realizadas a la cooperativa. Por otra parte, con relación a las innovaciones introducidas en los gobiernos internos de los mayores grupos cooperativos agroalimentarios europeos, y el análisis de la posibilidad de incorporarlas en las cooperativas agroalimentarias españolas de tamaño medio-grande, se ha demostrado que la legislación española en materia cooperativa no supone un freno o limitación a la hora de permitir su introducción; siendo muchas de ellas aplicadas en gran medida por las cooperativas agroalimentarias de nuestro país, y en ocasiones, incluso en mayor proporción de lo que se emplean en el resto de Europa. Por último, se ha corroborado que, al igual que sucede en las cooperativas agroalimentarias de la Unión Europea, la inclusión de innovaciones en las estructuras de gobierno interno de las cooperativas agroalimentarias españolas revierte en una mejora de sus resultados, por lo que debería ser un aspecto fundamental a tener en cuenta por las cooperativas agroalimentarias de nuestro país. / Les cooperatives agroalimentàries tenen un paper molt important a nivell socio-econòmic, tant a la Unió Europea com a Espanya, on representen un gran volum de facturació i ocupació. No obstant això, els contextos de competència global i creixent competitivitat en què actuen fan que requereixen de processos expansius i estructures organitzatives que els permeten adaptarse a aquests nous temps, així com operar de manera més flexible. Així, el grau de desenvolupament assolit per moltes cooperatives agroalimentàries les han convertit en estructures complexes, apropantse - alguns d'aquests grups nombrosos - al que comunment es coneix com a empreses d'orientació capitalista. La present tesi es planteja analitzar - tant a nivell estructural com organitzatiu - les majors cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea i d'Espanya, el que permetrà identificar no només els diferents models estructurals que han desenvolupat, sinó la seua incidència en relació amb diferents aspectes de la gestió empresarial, i especialment amb el rendiment. Els resultats d'aquest estudi poden ajudar les cooperatives en la presa de decisions a l'hora d'adoptar mesures que milloren la seua gestió i el funcionament dels seus òrgans de govern. Les conclusions d'aquest estudi reflecteixen, en primer lloc, que hi ha diversos models estructurals amb els quals les cooperatives agroalimentàries europeas instrumentalitzen el creixement, que van des de les estructures de propietat tradicional fins a models en els quals la forma cooperativa incorpora atributs més característics de les societats d'orientació capitalista, podent en ocasions arribar a crear societats de capital que actuen com a societat holding sota control de la cooperativa (en major o menor mesura). Aquest procés pot desem-bocar en el que es denomina descooperativizació o desmutualització, quan la cooperativa o els seus socis deixen d'ostentar el control majoritari sobre el grup; existint, d'altra banda, fórmules intermèdies com són les estructures de propietat híbrida, en què - tot i que s'ha donat cabuda a inversors externs, i fins i tot en ocasions s'ha donat un canvi de forma jurídica -, la majoria de la propietat i control segueix en mans dels socis. Els resultats obtinguts mostren que les cooperatives agroalimentàries europees que han experimentat algun tipus de conversió durant els seus processos de creixement - pel que fa a la creació de societats de capital - han assolit una major grandària i presenten uns millors resultats en el que fa a solvencia. Per contra, les cooperatives que han mantingut una estructura de propietat tradicional són les que realitzen millors liquidacions als seus socis per les produccions realitzades a la cooperativa. D'altra banda, amb relació a les innovacions introduïdes en els governs interns dels majors grups cooperatius agroalimentaris europeus, i l'anàlisi de la possibilitat d'incorporarles a les cooperatives agroalimentàries espanyoles de mida mitjana-gran, s'ha demostrat que la legislació espanyola en matèria cooperativa no suposa un fre o limitació a l'hora de permetre la seua introducció; sent moltes d'elles aplicades en gran mesura per les cooperatives agroalimentàries del nostre país, i en ocasions, fins i tot en major proporció del que succeeix a la resta d'Europa. Finalment, s'ha corroborat que, igual que succeeix en les cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea, la inclusió d'innovacions en les estructures de govern intern de les cooperatives agroalimentàries espanyoles reverteix en una millora dels seus resultats, de manera que hauria de ser un aspecte fonamental a tenir en compte per les cooperatives agroalimentàries del nostre país. / Carnicer Andrés, MP. (2017). NUEVOS MODELOS ORGANIZATIVOS DE LAS COOPERATIVAS AGROALIMENTARIAS EUROPEAS Y ESPAÑOLAS: RESILIENCIA VS. DESMUTUALIZACIÓN [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86170

The present document studies the Groups Facilitation, understood as a set of techniques and knowledge that serve to improve the functioning of any human group, and its possible effects on the Sardinian and Valencian agroecological movement. In Sardegna, the incipient agroecological movement has been characterized through 48 semi-structured interviews, to understand its situation and to find out how facilitation can be useful. In Valencia, a Facilitation process has been applied to 5 agroecological groups, analyzing the effects of its application with surveys and discussion groups in the beginning and in the end of the process. We found an embryonic state of the Sardinian agroecological movement but also good conditions of the territory and high level motivation to grow up. So the main conclusion is that Facilitation could be oriented to generate bonds of trust between the people already involved and to support the internal development of the groups linked to agroecology. In Valencia, Facilitation has had visible and obvious effects on the studied groups, especially improving communication within and outside the groups, the relationships between its members, and the behavior of their assemblies. It is, therefore, considered a useful tool to support the development of the agroecological movement. / El presente documento estudia la influencia que la Facilitación de grupos, entendida como un conjunto de técnicas y conocimientos que sirven para mejorar el funcionamiento de cualquier grupo humano, puede tener sobre el movimiento agroecológico sardo y valenciano. En Sardegna se ha caracterizado el incipiente movimiento agroecológico a través de 48 entrevistas semi-estructuradas, para entender su situación y encontrar de qué manera la Facilitación puede ser útil. En Valencia se ha aplicado la Facilitación a 5 colectivos agroecológicos, midiendo los efectos de esta aplicación con encuestas y grupos de discusión realizados al inicio y al final del proceso. Las conclusiones generales son que en Sardegna, dado el estado embrionario del movimiento agroecológico, las buenas condiciones del territorio y la motivación existente, la futura aplicación de la Facilitación puede ir orientada a generar lazos de confianza entre las personas ya involucradas y a apoyar el desarrollo interno de los colectivos vinculados a la agroecología. En Valencia, se concluye que la Facilitación ha provocado efectos visibles y evidentes en los grupos participantes, mejorando sobre todo la comunicación dentro y fuera de los colectivos, las relaciones entre sus miembros, y el funcionamiento de sus asambleas. Se considera, por tanto, una herramienta útil para apoyar el desarrollo del movimiento agroecológico. / El present document estudia la influència que la Facilitació de grups, entesa como un conjunt de tècniques i coneixements que serveixen per a millorar el funcionament de qualsevol grup humà, poden tenir sobre el moviment agroecològic sardo i valencià. A Sardegna, s'ha caracteritzat el incipient moviment agroecològic mitjançant 48 entrevistes semi-estructurades, per a entendre la seua situació i trobar de quina manera la Facilitació pot resultar-li útil. A València s'ha aplicat la Facilitació amb 5 col¿lectius agroecológics, mesurant els efectes d'aquesta aplicació amb enquestes i grups de discussió duts a terme al inici i al final del procés. Les conclusions generals són que a Sardegna, donat l'estat embrionari del moviment agroecológic, les bones condicions del territori i la motivació existent, la futura aplicació de la Facilitació pot anar orientada a generar vincles de confiança entre les persones ja involucrades i a recolzar el desenvolupament intern dels col¿lectius vinculats a l'agroecologia. A València, es conclou que la Facilitació ha provocat efectes visibles i evidents als grups participants, millorant sobretot la comunicació dins i fora dels col¿lectius, les relacions entre les persones membres, i el funcionament de les assemblees. Es considera, així doncs, una eina útil per recolzar el desenvolupament del moviment agroecológic. / Garcia López, M. (2017). LA FACILITACIÓN DE GRUPOS EN EL MOVIMIENTO AGROECOLÓGICO DE VALENCIA Y CERDEÑA: UN ENSAYO DE TRANSFORMACIÓN SOCIAL BASADO EN LA COMPRENSIÓN DE LAS DINÁMICAS GRUPALES [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/88906

In the Utiel-Requena region where there is a strong production specialization in the wine sector, the impact of the economic policy affecting the sector is very important, not only in the agents involved in the processes of the predominant productive activity, but also in all the economic activity of the region. The analysis of this impact presented problems derivatives to the low level of disaggregation of information at the county level, including provincial level, so that we remove the decisions that economic agents took in relation to the structures of the vineyards and wineries, and observed the changes. The research has focused mainly on the economic impact of the support measures included in the new reform of the Common Organization of the market in wine. This analysis of the economic impact has been broken down into direct, indirect and induced impacts, differentiating those that have remained within forty-nine and fifty-one percent of the region. The study shows the different degree of utilization and expenditure of the different support measures and how they affect the wine sector and the Gross Domestic Product of the Utiel-Requena region. / En la Comarca Utiel-Requena en la que existe una fuerte especialización productiva en el sector vitivinícola, el impacto de la política económica que afecta al sector es muy importante, no solo en los agentes implicados en los procesos de la actividad productiva predominante, sino en toda la actividad económica de la Comarca. El análisis de este impacto nos presentó problemas derivados del escaso nivel de desagregación de la información a nivel comarcal, incluso provincial, por lo que aislamos las decisiones que tomaron los agentes económicos en relación a las estructuras de la explotaciones vitícolas y bodegas, y observamos los cambios producidos. La investigación se ha centrado principalmente en el impacto económico de las medidas de apoyo incluidas en la nueva reforma de la Organización Común de Mercado del sector vitivinícola. Este análisis del impacto económico se ha desglosado en los impactos directos, indirectos e inducidos diferenciándose los que se han quedado dentro el cuarenta y nueve y fuera el cincuenta y uno por ciento de la comarca. En el estudio se observa el diferente grado de utilización y gasto de las diferentes medidas de apoyo y como estas repercuten en el sector vitivinícola y en el Producto Interior Bruto de la Comarca Utiel-Requena. / En la Comarca Utiel-Requena en la que hi ha una forta especialització productiva en el sector vitivinícola, l'impacte de la política econòmica que afecta el sector és molt important, no sols en els agents implicats en els processos de l'activitat productiva predominant, sinó en tota l'activitat econòmica de la Comarca. L'anàlisi d'este impacte ens va presentar problemes derivats de l'escàs nivell de desagregació de la informació a nivell comarcal, inclús provincial, per la qual cosa aïllem les decisions que van prendre els agents econòmics en relació a les estructures de les explotacions vitícoles i cellers, i observem els canvis produïts. La investigació s'ha centrat principalment en l'impacte econòmic de les mesures de suport incloses en la nova reforma de l'Organització Comuna de Mercat del sector vitivinícola. Esta anàlisi de l'impacte econòmic s'ha desglossat en els impactes directes, indirectes i induïts diferenciant-se els que s'han quedat dins el quaranta-nou i fora el cinquanta-un per cent de la comarca. En l'estudi s'observa el diferent grau d'utilització i gasto de les diferents mesures de suport i com estes repercutixen en el sector vitivinícola i en el Producte Interior Brut de la Comarca Utiel-Requena. / Beltrán Roca, PJ. (2017). Análisis del impacto económico de la reforma de la OCM-Vitivinícola en la comarca Utiel-Requena [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90492

Organic farming is gaining importance in recent years as a more environmentally friendly method of agricultural production. It has been observed that the number of producers and the area devoted to these crops in the world grow steadily. The present thesis analyzes the influence of a set of sociodemographic and socioeconomic variables when making the decision to follow an ecological method in the farm. The objective of the research is to analyze if these variables can characterize the profile of the producer and the ecological exploitation, in particular in the case of the Valencian Community, and, if they are sufficient to differentiate the producers who choose the ecological system production against the conventional. To achieve this objective, a descriptive analysis of the characteristics of organic farms at the national, regional and provincial level is carried out. The effect of the variables is then explored through a multiple correspondence analysis. Variables for the analysis are gender, ownership, age, training, farm size, profitability, crop type, and total work-year units. After characterizing the profile of the producer and ecological farms at the national, regional and provincial level, some specificities are deduced for the Valencian case. The analysis showed that the selected variables are not sufficient to determine the choice of an ecological or conventional method. In addition, the profile of the organic producer has hardly evolved over time, showing a slight different effect of the study variables in the two stages analyzed: 1999 and 2009. This is not a production method exclusive for a minority but rather an expanding form of production. However, there is no defined profile of organic producer that can particularize this form of agricultural production. Everything suggests that economic expectations are a priority for the development of this type of agriculture, leaving behind the ideological and / or environmental motivations that started this activity. To analyze the variables at the national, regional and provincial levels, the 2009 Agrarian Census published by the National Statistics Institute (INE) was used as a data source. It has been working differentiating men of women, and holders of non-titleholders. The same division is made for the study of the evolution of variables in the Valencian Community where the data of the Agrarian Census of 1999, of the Agrarian Census of 2009 and of the Survey of the Structure of the Agricultural Exploitations of 2013 are compared. / La agricultura ecológica está ganando relevancia los últimos años por ser un método de producción agrario más respetuoso con el medio ambiente. Se ha podido constatar que crece de manera sostenida el número de productores y la superficie dedicada a estos cultivos en todo el mundo. La presente Tesis analiza la influencia de un conjunto de variables sociodemográficas y socioeconómicas a la hora de tomar la decisión de seguir un método ecológico en la explotación agraria. El objetivo de la investigación es analizar si dichas variables pueden caracterizar el perfil del productor y de la explotación ecológica, en particular en el caso de la Comunidad Valenciana, y si son suficientes para diferenciar a los productores que eligen el sistema de producción ecológico frente al sistema convencional. Para lograr este objetivo se realiza, en primer lugar, un análisis descriptivo de las características de las explotaciones ecológicas a nivel nacional, autonómico y provincial. Posteriormente se explora el efecto de las variables a través de un análisis de correspondencias múltiples. Las variables para el análisis son el género, la titularidad, la edad, la formación, el tamaño de la explotación, la rentabilidad, el tipo de cultivo y las unidades de trabajo-año totales. Tras la caracterización del perfil del productor y de las explotaciones ecológicas a nivel nacional, autonómico y provincial se deducen algunas especificidades para el caso valenciano. El análisis realizado pone de manifiesto que las variables seleccionadas no son suficientes para determinar la elección de un método ecológico o convencional. Además, el perfil del productor ecológico apenas ha evolucionado a lo largo del tiempo, mostrándose un leve efecto diferenciado de las variables de estudio en las dos etapas analizadas: 1999 y 2009. No se trata de un método de producción exclusivo de una minoría sino ante una forma de producción en expansión. Sin embargo, no existe un perfil definido de productor ecológico que pueda particularizar esta forma de producción agraria. Todo hace pensar que las expectativas económicas son una prioridad para el desarrollo de este tipo de agricultura, quedando en un segundo plano las motivaciones ideológicas y/o medioambientales que iniciaron esta actividad. Para analizar las variables a nivel nacional, autonómico y provincial se ha utilizado como fuente de datos el Censo Agrario de 2009 publicado por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Se ha trabajado diferenciando varones de mujeres, y titulares de no titulares. La misma división se realiza para el estudio de la evolución de las variables en la Comunidad Valenciana donde se comparan los datos del Censo Agrario de 1999, del Censo Agrario de 2009 y de la Encuesta sobre la Estructura de las Explotaciones Agrícolas de 2013 / L'agricultura ecològica està guanyant rellevància els últims anys per ser un mètode de producció agrària més respectuós amb el medi ambient. S'ha pogut constatar que el nombre de productors i la superfície dedicada a aquests cultius creixen de manera sostinguda a tot el món. La present Tesi analitza la influència d'un conjunt de variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques a l'hora de prendre la decisió de seguir un mètode ecològic en l'explotació agrària. L'objectiu de la investigació és analitzar si aquestes variables poden caracteritzar el perfil del productor i de l'explotació en el cas de la Comunitat Valenciana, i si són suficients per a diferenciar els productor que trien el sistema de producció ecològic enfront del sistema convencional. Per aconseguir aquest objectiu es realitza un anàlisi descriptiu de les característiques de les explotacions ecològiques a nivell nacional, autonòmic i provincial amb la intenció d'aproximar-se a la realitat valenciana. Posteriorment s'explora l'efecte de les variables a través d'una anàlisi de correspondències múltiples. Les variables per a l'anàlisi són el gènere, la titularitat, l'edat, la formació, la grandària de l'explotació, la rendibilitat, el tipus de cultiu i les unitats de treball-any totals. Després de la caracterització del perfil del productor i de les explotacions ecològiques a nivell nacional, autonòmic i provincial, s'observa algunes especificitats per al cas valencià. L'anàlisi realitzat posa de manifest que les variables seleccionades no són suficients per a determinar l'elecció d'un mètode ecològic o convencional. A més, el perfil del productor ecològic a penes ha evolucionat al llarg del temps mostrant-se un lleu efecte diferenciat de les variables d'estudi en les primeres etapes analitzades (1999) i en les segones (2009). No estem davant d'un mètode de producció exclusiu d'una minoria sinó d'una forma de producció en expansió, doncs es detecta un augment creixent del nombre de productors. No obstant això, no existeix un perfil definit de productor ecològic que puga particularitzar esta forma de producció agrària. Tot fa pensar que les expectatives econòmiques són una prioritat per al desenvolupament d'aquest tipus d'agricultura quedant en un segon pla les motivacions ideològiques i/o mediambientals que van iniciar aquesta activitat. Per analitzar les variables a nivell nacional, autonòmic i provincial s'ha utilitzat com a font de dades el Cens Agrari de 2009 publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). S'ha treballat diferenciant homes de dones, titular i no titulars. La mateixa divisió es realitza per a l'estudi de l'evolució de les variables a la Comunitat Valenciana on es comparen les dades del Cens Agrari de 1999, del Cens Agrari de 2009 i de l'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles de 2013. / Lladosa Hernández, AM. (2017). Caracterización del productor y explotación agraria ecológica. El caso de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90584

[EN] The Low San Francisco Sergipano Valley ("LSFSV") is one of the sub-regions within North-East Brazil ("NEB"), and it has long been held as a natural example of interaction between river and floodplain systems. This sub-region actually underwent major environmental changes in the 1970s with a modification of the San Francisco ("SF") river course triggered by the construction of the Sobradinho dam and reservoir. Between 1978 and 2015 in the irrigated perimeters in the LSFSV there have been verified an outbreaks of Rodent Plagues observed throughout an irregular temporal scale but in the same spatial scale, where rats have attacked the irrigated rice fields. This study analyses the relationship between the environmental changes in the region, damages in the rice cultivation and the new production model and climatic conditions in relation to the NEB: "El Niño" and periodic regional droughts. Results indicate that the rodent plague occurs in the same temporal scale to "El Niño" events and drought in the NEB, but its prevalence and damage in the rice fields is linked with environmental impact contitions in the region. / [ES] El Valle Bajo San Francisco Sergipano es una subregión del Nordeste de Brasil (NEB) y por largo tiempo ha sido un ejemplo de interacción entre sistema fluvial y humedal. Esta subregión fue sometida a cambios ambientales en los años 70, a través de la modificación del curso del río San Francisco por la construcción de la presa de "Sobradinho". Entre 1978 y 2015 en los perímetros irrigados del "VBSFS" se viene verificando una plaga de roedores a escala temporal irregular, mas a una misma escala espacial, donde las ratas atacan los cultivos del arroz en los "Perímetros Irrigados". Este estudio analiza la relación entre la plaga de ratas, los cambios ambientales en la región, los daños y el nuevo modelo de producción, y las condiciones climáticas las que están sometidas la NEB: el evento "El Niño" y las sequías regionales. Los resultados indicaron que la plaga de roedores ocurre a la misma escala temporal del evento "El Niño" y sequías en la NEB, mas su permanencia y daños en los cultivo se relaciona con la situación de impacto ambiental. / [CA] La Vall Bajo San Francisco Sergipano (VBSFS) és una de les subregions del nord-est de Brasil ("NEB"), i s'ha mantingut durant molt de temps com un exemple natural d'interacció entre els sistemes de rierols i planes d'inundació. Aquesta subregió realment va experimentar grans canvis ambientals en la dècada de 1970 amb una modificació del curs del riu San Francisco (SF) desencadenat per la construcció de la presa i l'embassament de "Sobradinho". Entre 1978 i 2015 en els perímetres de reg de la"VBSFS" s'han verificat brots de plagues de rosegadors amb una escala temporal irregular, però en la mateixa escala espacial, on les rates han atacat els camps d'arròs de regadiu. Aquest estudi analitza la relació entre els canvis ambientals a la regió, els danys en la cultura de l'arròs i el nou model productiu i les condicions climàtiques en relació amb el NEB: "El Niño" i seccions regionals periòdiques. Els resultats indiquen que la pesta de rosegadors es produeix en la mateixa escala temporal als esdeveniments "El Niño" i la sequera a la NEB, però la seua prevalença i dany en els camps d'arròs estan lligats a condicions d'impacte ambiental a la regió. / Cruz Santos, G. (2017). Cambios ambientales y transformación del sistema tradicional de producción en el Bajo San Francisco Sergipano, y la perturbación de plaga de ratas en los arrozales del Perímetro Irrigado Betume (PIB) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90639

[EN] Brand is the main subject concerning the present Doctoral Thesis: it concept, origin and actual importance, as well as it accounting and value. It also expect to know the main assess process and development Brand evaluation as much in academic range as profesional, to establish the Brand economic value. After make a bibliographic review, current differences will be established between assessment and evaluation Brand process, since both terms are frequently used to concern mostly to Brand assessment, being different concepts. In addition, the aim and right use of this process into practice will be exposed. Afterwards, with the goal to know which variable has a major influence in textile, hotel and food Brand Value sectors, factorial and multivariate regression analysis will be used. At last, with the results, appropiate conclusions will be taken. Specifically, which variables are the most influential in Brand value, as well as differences and similarities found between different industrial sectors. / [ES] El tema central sobre el cual versa la presente Tesis Doctoral es la marca: su concepto, origen e importancia actual, además de su contabilización y su valor. Asimismo, se pretende conocer los principales métodos de valoración y evaluación de marcas desarrollados, tanto en el ámbito académico como en el profesional, para determinar el valor económico de una marca. Tras realizar una revisión bibliográfica, se establecerán las diferencias existentes entre los procesos de valoración y evaluación de marcas, pues ambos términos se suelen utilizar frecuentemente para referirse a la valoración de marcas en general, siendo ambos conceptos distintos. Además, se expondrá la correcta utilización en la práctica y los fines para los que se aplican dichos procesos. Posteriormente, con el objetivo de conocer qué variables influyen en el valor de marca de los sectores textil, hotelero y alimentación, se utilizará el análisis factorial y el análisis de regresión multivariante. Finalmente, con los resultados obtenidos, se extraerán las conclusiones pertinentes. En concreto, qué variables son las que más influyen en el valor de marca así como las diferencias y semejanzas encontradas entre sectores. / [CA] El tema central sobre el qual versa la present Tesi Doctoral és la marca: el seu concepte, origen i importància actual, a més de la seua comptabilització i el seu valor. Així mateix, es pretén conéixer els principals mètodes de valoració i avaluació de marques desenrotllats, tant en l'àmbit acadèmic com en el professional, per a determinar el valor econòmic d'una marca. Després de realitzar una revisió bibliogràfica, s'establiran les diferències existents entre els processos de valoració i avaluació de marques, perquè ambdós termes se solen utilitzar sovint per a referir-se a la valoració de marques en general, sent ambdós conceptes distints. A més, s'exposarà la utilització correcta en la pràctica i els fins per als que s'apliquen els dits processos. Posteriorment, amb l'objectiu de conéixer quines variables influïxen en el valor de marca dels sectors tèxtil, hoteler i alimentació, s'utilitzarà l'anàlisi factorial i l'anàlisi de regressió multivariant. Finalment, amb els resultats obtinguts, s'extrauran les conclusions pertinents. En concret, quins variables són les que més influïxen en el valor de marca així com les diferències i semblances trobades entre sectors. / Baquero Somovilla, P. (2016). Valoración de activos intangibles en los estados financieros: Aplicación a las marcas internacionales de los sectores textil, hotelero y alimentación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61968

[EN] This research presents the economic effects of the Colombian foreign exchange market in the garment manufacturing sector in Bucaramanga and its metropolitan area during the period between the years 2000-2012; an analysis of the economic sector behavior is carried out based on reports, studies of the regional economic conditions and results of the annual manufacturing survey; developing an econometric model whose estimate using the technique of multiple linear regression through the use of ordinary least squares on a data panel set in the form of log data that enables the control of variables for the extraction of net effects and their interpretation in the percentage share of the sector growth. / [ES] Esta investigación presenta los efectos económicos del mercado cambiario Colombiano en el sector de la confección de prendas de vestir en la ciudad de Bucaramanga y su área metropolitana durante el periodo comprendido entre los años 2000 a 2012; hace un análisis tomando como referencia informes, estudios de coyuntura económica regional y resultados obtenidos de la Encuesta Anual Manufacturera (EAM), desarrollando un modelo econométrico en cuya estimación se utiliza la técnica de regresión lineal múltiple mediante el uso de mínimos cuadrados ordinarios sobre un conjunto de datos panel en forma de logaritmo que permiten el control de variables para la extracción de efectos netos y su interpretación en términos porcentuales. / [CA] Esta investigaió presenta els efectes económics del mercat canviari Colombiá en el sector de la confecció de penyores de vestir en ciutat de Bucaramanga i la seua área metropolitana durant el període comprés entre els anys 2000 a 2012; fa una análisi prenet com a referéncia informes, estudis de conjuntura económica regional i resultats obtinguts de l'Enquiesta Anual Manufacturera (EAM), desenrotllant un model econométric en léstimació del qual sútilitza la técnica de regressió lineal múltiple per mitjá del l'ús de mínims quadrats ordinaris sobre un conjunt de dades panel en forma de logaritme que permeten el control de variables per a léxtracció de efectes nets i la seua interpretació en terms percentuals. / Oviedo Portilla, SC. (2016). EFECTOS ECONOMICOS DEL MERCADO CAMBIARIO EN EL SECTOR DE LA CONFECCIÓN DE PRENDAS DE VESTIR EN BUCARAMANGA Y SU AREA METROPOLITANA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62320

[ES] Antecedentes: En España, lasvaloraciones con finalidad hipotecaria tienen que ser realizadas por las sociedades de tasación homologadas por el Banco de España, y de acuerdo con la Orden ECO 805/2003. Durante la pasada crisis, la existencia de incentivos por parte de los diferentes agentes actuantes en el circuito financiero-inmobiliario, provocó que se generara un elevado número de tasaciones infladas, con los consecuentes efectos negativos posteriores para los bancos, al resultar menores a los esperados los importes a recuperar de los créditos mediante los procesos de adjudicación de los inmuebles.Objetivo: El objetivo de la presente Tesis Doctoral es detectar la existencia de diferencias significativas entre los valores de tasación de las viviendas en inmuebles plurifamiliares, debido a diferentes factores. Fuentes de información y Metodología: Se ha dispuesto de datos sobre un total de 18.089 y 17.007 tasaciones de viviendas plurifamiliares, realizadas en la provincia de Valencia, en los años 2014 y 2015, respectivamente, por 34 sociedades de tasación españolas. Para cada uno de los valores, se ha dispuesto de las características intrínsecas de las viviendas y socioeconómicas de la zona, así como de sus coordenadas geográficas. La metodología utilizada ha sido el análisis de regresión. En primer lugar, se ha obtenido un modelo de regresión por mínimos cuadrados ordinarios (MCO). A continuación, se ha analizado la correlación espacial entre los valores de tasación y se han obtenido diversos modelos de regresión espaciales: de retardo espacial, de error espacial, mixto y de regresión ponderada geográficamente. En todos los modelos se utilizaron como variables explicativas las características de las viviendas y las socioeconómicas. Para detectar diferencias entre tasadoras, en unos modelos se introdujeron además las sociedades como variables dummy, mientras que en otros estas variables dummy se utilizaron para explicar los errores de los modelos. Resultados: Tanto las características de las viviendas como los factores socioeconómicos y de ubicación explican los valores hipotecarios. Los resultados demuestran la existencia de elevada correlación espacial en los valores de tasación, por lo que los modelos espaciales resultaron ser más apropiados que el modelo por MCO. También se obtuvieron diferencias significativas dependiendo de diferentes factores, que variaron según el modelo utilizado. Conclusiones: La validez de los modelos espaciales para valorar las viviendas con fines hipotecarios ha sido demostrada para la provincia de Valencia. Se ha verificado que el valor de tasación difiere dependiendo de los diferentes factores analizados. / [CA] Antecedents: En Espanya, les valoracions amb finalitat hipotecària han de ser realitzades per les societats de taxació homologades pel Banc d’Espanya, i d’acord amb l’Ordre ECO 805/2003. Durant la passada crisi, l’existència d’incentius per part dels diferents agents actuants en el circuit financer-inmobiliariari, va provocar que es generara un elevat nombre de taxacions inflades, amb els conseqüents efectes negatius posteriors per als bancs, al resultar menors als esperats els imports a recuperar dels crèdits mitjançant els processos d’adjudicació dels inmobles. Objectiu: L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és detectar l’existència de diferències significatives entre els valors d’avaluació dels habitatges en edificis plurifamiliars, en funció de múltiples factores. Fonts d’informació i Metodologia: S’ha disposat de dades sobre un total de 18.089 i 17.007 taxacions de vivendes plurifamiliars, realitzades a la província de València, als anys 2014 i 2015, respectivament, per 34 societats de taxació espanyoles. Per a cadascún dels valors, s’ha disposat de les característiques intrínseques de les vivendes i socioeconòmiques de la zona, així com de les seues coordenades geogràfiques. La metodologia utilitzada ha sigut l’anàlisi de regressió. En primer lloc s’ha obtés un model de regressió per mínims quadrats ordinaris (MCO). A continuació, s’ha analitzat la correlació espacial entre els valors de taxació i s’han obtés diversos models de regressió espacials: de retard, d’error espacial, mixte i de regressió ponderada geogràficament. En tots els models s’han utilitzat com a variables explicatives les característiques de les vivendes i les socioeconòmiques. Per detectar diferències entre taxadores, en uns models s’introduïren a més les societats com a variables dummy, mentrestant en altres estes variables dummy s’utilitzaren per explicar els errors dels models. Resultats: Tant les característiques de les vivendes com els factors socioeconòmics i d’ubicació expliquen els valors hipotecaris. Els resultats demostren l’existència d’elevada correlació espacial en els valors de taxació, per la qual cosa els models espacials resultaren ser més apropiats que el model per MCO. També es varen obtindre diferències significatives entre diverese factores, que variaren segons el model utilitzat. Conclusions: La validesa dels models espacials per valorar les vivendes amb fins hipotecaris ha sigut demostrada per a la província de València. S’ha veirficat que el valor de taxació diferix depenent de les diferentes factores analizats. / [EN] Background: In Spain, the appraisals for mortgage lending purposes must be performed by Bank of Spain’s certified appraisal companies, and in accordance with Order ECO 805/2003 methodology. During the past crisis, the incentives pertaining to different agents involved in the financial-real estate circuit, caused a high number of inflated appraisals, with the resulting negative effects to the banks, as foreclosures assets value was less than the expected, according to the loan collaterals valuations. Objective: The objective of this Doctoral Thesis is to detect the existence of significant differences between the appraisal values of dwellings in multi-family buildings, depending on multiple factors. Information sources and Methodology: the available data were a total of 18,089 and 17,007 appraisals of multi-family dwellings, carried out in the province of Valencia by 34 Spanish appraisal companies, in 2014 and 2015, respectively. For each of the values, was provided information concerning to the intrinsic characteristics of the dwellings and socioeconomic data of the area, as well as their geographic coordinates. The methodology used was the regression analysis. Firstly, a regression model by ordinary least squares (OLS) was performed. Secondly, the spatial correlation between the appraisal values was analyzed and several spatial regression models were obtained: spatial lag, spatial error, mixed spatial error-lag, and geographically weighted regression. In all the models, the intrinsic characteristics of the houses and the socioeconomic ones were taken as explanatory variables. To detect differences between appraisal companies, in some of the models companies were also introduced as dummy variables, while in others these dummy variables were used to explain the errors of the models.Results: Both the characteristics of the housing and the socioeconomic and location factors explain the mortgage values. The results show the existence of high spatial correlation in the appraisal values, so that the spatial models became more appropriate than the hedonic model. Significant differences were also obtained between different factors. Conclusions: The soundness of the spatial models to value housing for mortgage purposes in the province of Valencia has been demonstrated. It has been verified that the appraisal value differs depending on multiple factors analyzed. / López Gómez, MÁ. (2019). MODELOS PARA LA DETECCIÓN DE DESVIACIONES DE VALOR SISTEMÁTICAS EN LAS TASACIONES DE VIVIENDAS Y SUS CAUSAS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124055

[ES] El cultivo de café ha estado en el centro de grandes cambios históricos, agrarios y económicos en Colombia. En las últimas décadas la volatilidad de sus precios y la globalización del mercado han generado gran vulnerabilidad en los medios de vida de pequeños productores. La diferenciación mediante la adopción de esquemas de certificación representa una oportunidad para mejorar sus ingresos y su entorno productivo, aunque requiere de cambios y del apoyo de actores externos. La investigación se centró en analizar el acceso al mercado y la diferenciación de productores de café en municipios del Departamento del Tolima (Planadas, Chaparral y el Líbano); de tal forma que permitiera: 1) Describir el sector cafetalero en Colombia, la estructura de sus unidades productivas y sus instituciones; 2) Analizar la influencia del conflicto rural colombiano en el funcionamiento del sector cafetalero -especialmente en el Tolima- y los cambios evidenciados tras la pacificación; 3) Analizar el contexto agro-productivo en el Tolima y de los municipios de estudio; 4) Analizar el acceso al mercado diferenciado mediante esquemas de calidad en las áreas de estudio; y 5) Elaborar una tipología de productores de café, que permita establecer vínculos entre características "internas" de las explotaciones y sus relaciones con el exterior. Para ello se realizó un extenso trabajo de campo (24 entrevistas a técnicos y actores clave y 127 encuestas a productores de café). Los métodos cuantitativos utilizados han sido el Análisis de Redes Sociales (ARS) y el análisis multivariante. La investigación evidenció que en el Departamento del Tolima, el café se ha mantenido a pesar de la violencia rural y que tras la pacificación se ha reforzado el papel de los comerciantes independientes del café. El café es producido esencialmente por pequeños productores quienes vienen implementando esquemas de certificación gracias al apoyo de organizaciones locales. Se han definido 6 tipos de explotaciones en función de sus características internas (estructura, familia agraria, orientación productiva) y se ha explorado la relación de cada tipo con el exterior (asociacionismo, vías de comercialización del café, adopción de esquemas de calidad, ejercicio de actividades lucrativas fuera de la explotación). / [CA] El cultiu de cafè ha estat al centre de grans Canvis històrics, Agraris i econòmics a Colòmbia. En les últimes dècades la volatilitat dels seus preus i la globalització del mercat, han generat gran vulnerabilitat en els mitjans de vida de petits productors, baula principal d'aquesta cadena de valor. La diferenciació mitjançant l'adopció d'esquemes de certificació representa una oportunitat per millorar els seus ingressos i el seu entorn productiu, la qual cosa, requereix de canvis i del suport d'actors externs. Per tant, la investigació es va centrar en analitzar l'accés al mercat i la diferenciació de productors de cafè en municipis del Departament del Tolima (Planadas, Garriga i el Líban); de tal manera que permetés: 1) Descriure el sector cafeter a Colòmbia, l'estructura de les seves unitats productives i les seves institucions; 2) Analitzar la influència del conflicte rural colombià en el funcionament del sector cafeter - especialment en el Tolima - i els canvis evidenciats després de la pacificació; 3) Analitzar el context agro-productiu en el Tolima i dels municipis d'estudi; 4) Analitzar l'accés al mercat diferenciat mitjançant esquemes de qualitat en les àrees d'estudi i 5) Elaborar una tipologia de productors de cafè, que permeti establir vincles entre característiques "internes" de les explotacions i les seves relacions amb l'exterior. Per a això, es va realitzar un extens treball de camp (24 entrevistes a tècnics i actors clau i 127 enquestes a productors de café). La informació obtinguda va ser analitzada utilitzant la metodologia d'Anàlisi de Xarxes Socials (ARS) i l'anàlisi multivariant. A Colòmbia el cultiu de cafè és de gran importància i està a càrrec de petits productors que compten amb un gran suport institucional que els brida béns i serveis representat principalment per la Federació Nacional de Cafeters. La investigació va evidenciar que a les àrees d'estudi el cafè s'ha mantingut tot i la violència rural viscuda. El cafè és produït essencialment per petits productors que vénen implementant esquemes de certificació gràcies al suport d'organitzacions locals. S'han definit 6 tipus d'explotacions en funció de les seves característiques internes (estructura, família agrària, orientació productiva) i s'ha explorat la relació de cada tipus amb l'exterior (associacionisme, vies de comercialització del cafè, adopció d'esquemes de qualitat, exercici d'activitats lucratives fora de l'explotació). / [EN] The coffee is a product that has been historically central in the historical, agrarian and economic changes in Colombia. Over the last decades, the volatility of prices and the globalization of the coffee market have generated vulnerability in the livelihoods of small producers. The differentiation through the adoption of certification schemes represents an opportunity to improve their income and production by means of changes and support of external actors. This study focused on analyzing the market access and differentiation of coffee producers in the municipalities of the Department of Tolima (Planadas, Chaparral and Libano). The objectives of this investigation are: 1) To describe the coffee sector in Colombia, the structure of the productive units and the institutions involved in the functioning of the value chain; 2) To analyze the influence of the Colombian rural conflict on the coffee sector, especially in Tolima, and the changes experienced after the pacification; 3) To analyze the agro-productive context in Tolima and the study municipalities; 4) To analyze the producers' access to the differentiated market through quality schemes in the areas of study; and 5) To elaborate a typology of coffee producers based in on-farm characteristics, and to link each type with its external relations. An extensive fieldwork was carried out (24 interviews with technicians and key actors and 127 surveys with coffee producers). The quantitative methods used have been Social Network Analysis (ARS) and multivariate analysis (factorial and cluster). The research showed that in the study areas, coffee cultivation has been maintained despite the rural violence experienced over the last decades, and the recent the pacification allows for a greater presence of certain actors in the coffee commercialization, particularly independent traders. The coffee is produced by small producers who have been implementing certification schemes with the support of local organizations. The typology of producers performed in this investigation defined 6 farm groups with different "internal" characteristics (structure, agrarian family, productive orientation); later their relations with the off-farm processes and actors -associations, marketing of the coffee, adoption of quality schemes, off-farm labour -were explored. / Romero Vargas, JC. (2019). LA DIFERENCIACIÓN DE PRODUCTORES DE CAFÉ Y EL ACCESO AL MERCADO MEDIANTE ESQUEMAS DE CERTIFICACIÓN: EL CASO DEL DEPARTAMENTO DEL TOLIMA (COLOMBIA) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125708

a Tesis tiene como objetivo principal obtener, por métodos econométricos, modelos matemáticos que estimen el valor de los tractores y cosechadoras de primera y segunda mano, en España e Italia. De este modo, se definen las variables que influyen en el valor de cada tipo de máquina, y se analiza la evolución de las mismas, nuevas y usadas con el transcurso del tiempo. Asimismo, se propone una clasificación de los tractores por grupos de potencia, que proporcione modelos de valoración y comportamientos de la depreciación diferenciados, que ayuden a los profesionales de la tasación. Finalmente, se contrastan los modelos teóricos de amortización con los modelos empíricos, y se definen los pesos que tienen en la depreciación de la maquinaria, los dos efectos: desgaste y obsolescencia. / Fenollosa Ribera, ML. (2006). Modelos de Valoración de Tractores Agrícolas y Cosechadoras, Nuevos y Usados en España e Italia, mediante Técnicas Económétricas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/131702