Tesis por compendio / [EN] The aim of this thesis is to analyze how farmer-managed systems adapt to the changes related to the integration of new water resources and drip irrigation technologies. Chapters two and three study the operating principles for water management. These principles, when applied by farmers as collective rules, result in interactions that create equity on water rights and transparency. The study area includes the irrigation system of the Huerta of Valencia (Spain). This system, well known internationally, has traditionally used surface water from the Turia River. Though recently, the use of groundwater and treated wastewater have been integrated with surface water. In this context, the analysis evolves around the subject of how the rules, developed for the sharing of surface water, have been adapted for conjunctive use of these new water resources. In addition, attention is also placed on how this process was crucial for the management of the 2005 - 2008 drought period. Results show that the operating principles, based in the proportionality and uniformity on irrigation frequency between users, underlie a system of distribution that is equitable, transparent and robust. In addition, the use of drought emergency wells and the reuse of treated wastewater have not resulted in any important conflict. These resources are used together with surface water during drought periods, increasing the guarantee of supply. However, treated wastewater use affects the uniformity on irrigation frequency among Water User Associations. Besides, Groundwater User Associations overlap in irrigated surface, farmers and infrastructure with Water User Associations using surface water. This situation results in informal conjunctive, a strategy that seems effective to deal with drought. Chapter four analyses the conversion to drip irrigation, an important technological transformation. In order to do that, institutional and management changes are examined. The cases studied are the Acequia Real del Júcar, the Júcar-Turia Channel and the General Community of Irrigators of Vall d'Uixó. At Water User Association level a centralization of managment has been observed (in the irrigation network, water resources managment and the merging of preexisting associations). In addition, the reasons to convert, the advantages, disadvantages and the satisfaction of users are also assessed. Besides, the work examines some aspects of how users adapt the use of irrigation and fertigation technology to their needs, diverging in some cases from the initial criteria of design. Chapter five discusses and compares the implications of the previous chapters. Some aspects of irrigation management and governance are assessed in a more detailed manner for the case of gravity irrigation Water Users Associations. In addition, the changes related to the introduction of drip irrigation technologies and new water resources are further compared In conclusion, the thesis reflects on current water policy dilemmas, focusing in currently prevailing water policy measures in the Valencia region, but also at world level: drip irrigation implementation, reuse of treated water and conjunctive use of groundwater and surface water. This allows identifying and comparing local aspects that influence the adoption and adaptation of new technologies and the integration of new water sources. Considering these features in irrigation policy would increase the efficacy of traditional solutions. Including these perspectives would also help to adapt new solutions to collective water and irrigation management settings characterized by significant complexity. / [ES] Este proyecto de tesis tiene por objetivo analizar cómo la gestión comunitaria del riego se adapta a los cambios relacionados con la integración de nuevos recursos hídricos y tecnologías de riego localizado. Los capítulos dos y tres estudian los principios de operación para la gestión del agua. Estos principios, cuando son aplicados por los agricultores como reglas de gestión colectiva, resultan en interacciones que crean equidad entre derechos de agua y transparencia. La zona de estudio comprende el sistema de riego de la Huerta de Valencia (España), un sistema de riego conocido a nivel mundial que tradicionalmente ha utilizado los recursos superficiales del río Turia, pero que recientemente ha integrado el uso de aguas subterráneas y aguas residuales tratadas. En este marco se analiza cómo estas normas, desarrolladas sobre la base de la gestión de los recursos superficiales, se han adaptado para el uso conjunto de estos nuevos recursos y cómo este proceso ha sido crucial para la gestión del periodo de sequía ocurrido entre 2005 y 2008. Los resultados indican que los principios operativos subyacentes, basados en la proporcionalidad y la uniformidad de la frecuencia de riego entre los usuarios, son el fundamento de un sistema de reparto equitativo, transparente y robusto. Además, el uso de pozos de emergencia de sequía o de aguas residuales tratadas no ha sido fuente de conflicto, pues se utilizan durante el periodo de sequía como un recurso adicional junto con el riego de aguas superficiales, aumentando la garantía de abastecimiento. No obstante, el uso de agua depurada afecta a la uniformidad de la frecuencia de riego entre comunidades. Por otro lado las asociaciones de riego con aguas subterráneas se solapan con las comunidades de regantes y, aunque son diferentes organizaciones, comparten en gran medida superficie regable, regantes e infraestructura, resultando en un uso conjunto informal, lo que parece una estrategia efectiva de adaptación a la sequía. En el capítulo cuatro, se analiza la conversión a riego localizado, una transformación tecnológica significativa. Para ello, se examinan los cambios institucionales y de gestión. El ámbito del trabajo es la Acequia Real del Júcar, el Canal-Júcar Turia y la Comunidad General de Regantes de Vall d'Uixó. A escala de comunidad de regantes, se ha observado una transformación hacia una gestión más centralizada (de la red de riego, de los diferentes recursos hídricos y fusión de organizaciones preexistentes). Además, se centra la atención en las razones para la conversión, los pros, los contras y la satisfacción de los usuarios. También se examinan aspectos de cómo los usuarios adaptan el uso de la tecnología de riego y fertirrigación a sus necesidades, divergiendo en algunos casos del criterio de diseño inicial. En el capítulo cinco se discuten y comparan las implicaciones de los capítulos anteriores. Algunos aspectos de la gestión y gobernanza del riego se analizan de una manera más detallada para el caso de las comunidades de regantes con riego por gravedad. En conclusión, esta tesis reflexiona sobre los dilemas actuales de la gestión del agua, centrándose en las medidas que actualmente predominan en Valencia, pero también a nivel mundial: la implementación del riego localizado, la reutilización de aguas residuales tratadas y el uso conjunto de los recursos superficiales y subterráneos. Esto permite identificar y comparar aspectos locales que influyen en la adopción y adaptación de nuevas tecnologías y la integración de recursos hídricos. Tenerlos en cuenta en las políticas de regadío puede aumentar la eficacia de las soluciones tradicionales, ayudando a adaptar nuevas soluciones a ámbitos de la gestión colectiva del agua y del riego caracterizados por una elevada complejidad. / [CA] El projecte de tesi té per objectiu analitzar com la gestió comunitària del reg s'adapta als canvis relacionats amb la integració de nous recursos hídrics i les tecnologies de reg per degoteig. Els capítols dos i tres estudien els principis d'operació per a la gestió de l'aigua. Aquests principis, quan són aplicats pels llauradors com a regles de gestió col¿lectiva, resulten en interaccions que creen equitat entre drets d'aigua i transparència. La zona d'estudi comprén el sistema de reg de l'Horta de València (Espanya), un sistema de reg de renom internacional que tradicionalment ha utilitzat recursos superficials del riu Túria. Però, recentment ha integrat la utilització d'aigües subterrànies i aigües residuals tractades. En aquest marc, s'analitza com les normes, desenvolupades en base a la gestió dels recursos superficials, s'han adaptat a la utilització conjunta dels nous recursos i com aquest procés ha estat crucial per a la gestió de la sequera que va tindre lloc entre 2005 i 2008. Els resultats indiquen que els principis operatius subjacents, basats en la proporcionalitat i la uniformitat en la freqüència de reg entre els usuaris, són el fonament d'un sistema de repartiment equitatiu, transparent i robust. A més a més, l'ús de pous de sequera o la reutilització d'aigües residuals tractades no ha estat cap font de conflicte, ja que s'utilitzen durant els períodes de sequera com un recurs addicional juntament amb les aigües superficials, augmentant-ne la garantia d'abastiment. No obstant això, l'ús d'aigües depurades tractades afecta la uniformitat en la freqüència de reg entre comunitats. D'altra banda, les associacions de reg amb aigües subterrànies se solapen amb les comunitats de regants i, tot i que són diferents organitzacions, comparteixen en gran mesura superfície regable, regants i infraestructura. Això genera una utilització conjunta informal que sembla una estratègia eficaç d'adaptació a la sequera. En el capítol quatre s'analitza la conversió a reg per degoteig, una transformació tecnològica significativa. Per aquest motiu, s'examinen els canvis institucionals en l'organització i la gestió derivats de la implementació de reg per degoteig. L'àmbit del treball es la Séquia Reial del Xúquer, el canal Xúquer-Túria i la Comunitat General de Regants de Vall d'Uixó. A escala de comunitat de regants s'ha observat una transformació vers una gestió més centralitzada (de la xarxa de reg, dels diferents recursos hídrics i fusió d'organitzacions preexistents). A més a més, es posa l'atenció en les raons dels llauradors per a prendre aquesta decisió, i s'estudien els pros, els contres i la satisfacció dels usuaris. També s'examinen aspectes de com els usuaris adapten la utilització de la tecnologia del reg i fertirrigació a les necessitats que tenen, cosa que divergeix en alguns casos del criteri de disseny inicial. En el capítol cinc es discuteixen i comparen les implicacions dels capítols precedents. Alguns aspectes de la gestió i governança del reg s'analitzen de una manera més detallada per al cas de les comunitats de regants amb reg per gravetat. En conclusió, la tesi reflexiona sobre els dilemes actuals de la gestió de l'aigua, i posa l'atenció en les mesures que predominen actualment en València, però també a escala mundial: la implementació del reg per degoteig, la reutilització d'aigües depurades tractades i la utilització conjunta de recursos superficials i subterranis. Això permet identificar aspectes que influeixen en l'adaptació i l'adopció de noves tecnologies i en la integració de nous recursos hídrics. Tindre'ls en compte a l'hora de dissenyar polítiques de regadiu augmentaria l'eficàcia de les solucions tradicionals i, al mateix temps, ajudaria a adaptar noves solucions a àmbits de la gestió col¿lectiva de l'aigua i del reg, caracteritzats per una complexitat elevada. / Ortega Reig, MV. (2015). Collective management of irrigation in eastern Spain. Integration of new technologies and water resources [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59245 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

[EN] Rabbit meat is one of the most entrenched in the Spanish cuisine. Although rabbit farming on an industrial scale is able to cater domestic demand for this meat, per capita consumption has fallen more than 9% between 2006 and 2013. Meanwhile, the value of the final production of rabbit has decreased by 7.65% between 2013 and 2014 due to the decline in sales prices. The overall objective of this thesis is to analyze the rabbit meat value chain, with a special attention to the last stage, consumers. This last stage has been segmented according to the Food-Related Lifestyle (FRL) instrument. For gather information, we have interviewed value chain experts, we have made observations in retail distribution, an also we have conducted group dynamics with consumers. Besides, a survey for 800 consumers in Spain has been carried out. We have studied the rabbit meat value chain, formed by input suppliers, farmers, slaughterhouses, commercial distribution and consumers. Rabbit production in Spain is mostly carried out in non-integrated intensive farms, with an average size of 281 rabbit female per farm, far from the 700-900 rabbit female per Human Work Unit than experts recommend. Slaughterhouses are the stage in the value chain that has most developed vertical integration processes. They sell the product mainly in the format of whole carcasses. Commercial distribution follows two ways. On the one hand the traditional distribution, with a great weight for rabbit meat, because more than 57% of consumers acquired it in traditional retailers, and on the other hand the great or modern distribution. Regular consumption of rabbit in Spain is far lower than other livestock species -only above that of lamb meat- and occurs mainly by people aged between 55 and 74. Spanish consumer segmentation according to the FRL has created four segments, which we have assigned four representative names. The first, called Despreocupados (Carefree), is the greatest of all (36.9% of the population), mostly middle-aged, with low consumption of rabbit meat and its main consumption restriction is "to be unaccustomed". The second is called Cocineros (Chefs) (18.5% of the population), and they are the bigger rabbit consumers. It consists principally of mature and elderly, and its most important consumer restriction is "I do not like the taste". The third segment, Consumidor extradoméstico y comprador de conveniencia (Extra-domestic consumer and convenience buyer), is the second largest segment (28.6% of the population), with a medium consumption of rabbit meat. They are mainly young people and their main obstacle to consumption is "I do not like the taste." The fourth and smallest segment (16.1% of the population), is called No implicado en la cocina y comprador racional (Not involved in the kitchen and rational buyer). It is represented by mature and elderly people with little liking for cooking. They are distinguished by a very low consumption of rabbit meat, mainly because "I do not like the taste" and "because I prefer other meat". It can be concluded that the rabbit sector in Spain has a wide scope for improvement, surrounded by new commercial opportunities that are not being utilized and that might be critical to its future. / [ES] La carne de conejo es uno de los productos más arraigados en la gastronomía española. Aunque la cría de conejos a escala industrial es capaz de atender la demanda interna de esta carne, su consumo per cápita ha descendido más de un 9% entre los años 2006 y 2013. Paralelamente, el valor de la producción final de conejo se ha reducido un 7,65% entre 2013 y 2014, debido al descenso en los precios de venta. El objetivo genérico de esta Tesis Doctoral es analizar la cadena de valor cunícola y en especial a su último eslabón, el consumidor, al que se segmentará según el instrumento Food-Related Lifestyle (FRL). Para recopilar información se han entrevistado a expertos de la cadena de valor, se han realizado observaciones comerciales en puntos de venta y dinámicas de grupo con consumidores, además de una encuesta a 800 consumidores de España. Se ha estudiado la cadena de valor cunícola, formada por proveedores de insumos, productores, mataderos, distribución comercial y consumidores. La producción cunícola en España se realiza en explotaciones intensivas no integradas, con un tamaño medio de 281 hembras/granja, muy lejos de las 700-900 hembras/Unidad Trabajo Humano que recomiendan los expertos. Los mataderos son el eslabón que más ha desarrollado procesos de integración vertical y venden el producto principalmente en formato de canal entera. La distribución comercial sigue dos vías. Por una parte la distribución tradicional, con un gran peso para la carne de conejo, pues más de un 57% de los consumidores la adquiere en este tipo de establecimientos, y por otra parte la gran distribución. El consumo habitual de conejo en España es muy inferior al de otras especies ganaderas, superando solamente al del cordero, y se da principalmente por personas de entre 55 y 74 años. La segmentación del consumidor español según el FRL ha originado cuatro segmentos. El primero, denominado Despreocupados, es el mayor de todos (36,9% de la población), mayoritariamente de mediana edad, con bajo consumo de carne de conejo y siendo su principal freno "la falta de costumbre". El segundo se denomina Cocineros (18,5% de la población), y es el de consumo más alto de conejo. Constituido principalmente por personas maduras y de la tercera edad, su freno más importante al consumo es "no me gusta el sabor". El tercer segmento, Consumidor extradoméstico y comprador de conveniencia, es el segundo en tamaño (28,6% de la población), con un consumo medio de carne de conejo. Son mayoritariamente personas jóvenes y su principal freno al consumo es "no me gusta el sabor". El cuarto y más pequeño (16,1% de la población), se denomina No implicado en la cocina y comprador racional. Lo representan personas maduras y de la tercera edad, con poco gusto por la cocina. Se distinguen por su muy bajo consumo de carne de conejo, principalmente porque "no me gusta el sabor" y "porque prefiero otro tipo de carne". Se puede concluir que el sector cunícola en España tiene un amplio margen de mejora, existiendo oportunidades comerciales detectadas que no se están explotando y que pueden ser fundamentales para su futuro. / [CAT] La carn de conill és un dels productes més arrelats a la gastronomia espanyola. Tot i que la cria de conills a escala industrial és capaç d'atendre la demanda interna d'aquesta carn, el seu consum per càpita ha descendit més d'un 9% entre els anys 2006 i 2013. Paral¿lelament, el valor de la producció final de conill s'ha reduït un 7,65% entre el 2013 i 2014, a causa del descens en els preus de venda. L'objectiu genèric d'aquesta Tesi Doctoral és analitzar la cadena de valor cunícola i en especial la seva última baula, el consumidor, el qual es segmentarà segons l'instrument Food-Related Lifestyle (FRL). Per a recopilar informació s'han entrevistat experts de la cadena de valor, s'han realitzat observacions comercials en punts de venda i dinàmiques de grup amb consumidors, a més d'una enquesta a 800 consumidors d'Espanya. S'ha estudiat la cadena de valor cunícola, formada per proveïdors d'inputs, productors, escorxadors, distribució comercial i consumidors. La producció cunícola a Espanya es realitza en explotacions intensives no integrades, amb una grandària mitjana de 281 femelles/granja, molt lluny de les 700-900 femelles/Unitat Treball Humà que recomanen els experts. Els escorxadors són la baula que més ha desenvolupat processos d'integració vertical i venen el producte principalment en format de canal sencera. La distribució comercial segueix dues vies. D'una banda la distribució tradicional, amb un gran pes per a la carn de conill, ja que més d'un 57% dels consumidors l'adquireix en aquest tipus d'establiments, i d'altra banda la gran distribució. El consum habitual de conill a Espanya és molt inferior al d'altres espècies ramaderes, superant només al corder, i es dóna principalment per persones d'entre 55 i 74 anys. La segmentació del consumidor espanyol segons el FRL ha originat quatre segments. El primer, anomenat Despreocupados (Despreocupats), és el més gran de tots (36,9% de la població), majoritàriament de mitjana edat, amb baix consum de carn de conill i sent el seu principal fre "la falta de costum". El segon es denomina Cocineros (Cuiners) (18,5% de la població), i és el de consum més alt de conill. Constituït principalment per persones madures i de la tercera edat, el seu fre més important al consum és "no m'agrada el gust". El tercer segment, Consumidor extradoméstico y comprador de conveniencia (Consumidor extradomèstic i comprador de conveniència), és el segon en grandària (28,6% de la població), amb un consum mitjà de carn de conill. Són majoritàriament persones joves i el seu principal fre al consum és "no m'agrada el gust". El quart i més petit (16,1% de la població), es denomina No implicado en la cocina y comprador racional (No implicat a la cuina i comprador racional). El representen persones madures i de la tercera edat, amb poc gust per la cuina. Es distingeixen per un molt baix consum de carn de conill, principalment perquè "no m'agrada el gust" i "perquè prefereixo un altre tipus de carn". Es pot concloure que el sector cunícola a Espanya té un ampli marge de millora, existint oportunitats comercials detectades que no s'estan explotant i que poden ser fonamentals per al seu futur. / Montero De Vicente, L. (2015). La cadena de valor del sector cunícola en España. Segmentación del consumo en base al Food-Related Lifestyle (FRL) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58775 / TESIS

[EN] Today the country is marked by strong sustained economic downturn in recent years. This crisis has taken its toll not only companies, but has exposed the shortcomings and deficiencies of the management model used in public administrations. Given this situation, the public sector has been forced to renew itself and adapt, by introducing practices that emerged management and already established in the business sector, to help to use the human and material available with criteria of efficiency and effectiveness resources. In the field of public education they have acquired great importance the organizations dedicated to vocational training. They not only find their reason for being in its formative function, but also have the capacity to provide a greater degree of employability of people and insert the workforce, a fact that is key in the current situation of unemployment in Spain. These organizations, called Public Integrated Vocational Training (PIVT) Training, have their legal origin in 2005 and its organizational and functional design reflects objectives of efficiency and effectiveness, in line with the new management applied to organizations and public bodies . Over recent years, the trend in the management of non-university schools, and in this group are PIVT, it has oriented its legislative standards through the adaptation of different models based on excellent management philosophy Total Quality. However, these regulations have not been standardized techniques, tools and instruments linked to these philosophies and models. In this vacuum, institutions of higher education have become the main reference in terms of total quality management, with the techniques and related measuring and managing the implementation of the strategy of further development and implementation tools. Among the different alternatives, the Balanced Scorecard (BSC) has been and is the technique that presents greater international expansion because of its adaptability and flexibility. Its proven validity in universities has led to the inherent need for regulation, to improve efficiency and effectiveness in the management, given its comprehensive and strategic this tool can be, a priori, valid for PIVT. The main hypothesis of this research raises the usefulness of this tool in the management of PIVT thereby being its main objective the design of a methodology and its application BSC entities under study. To do a literature review was conducted in depth of scientific literature in relation to its application to the field of education, developing a structural and content proposal. The validation of this, due to the lack of previous experiences in this regard, takes recourse to an expert consultation in the management of these institutions by applying the Delphi method. The results yield a proposed BSC supported by a high degree of consensus among the participating experts which are specific actions where specific criteria and conditions for applying lack thereof. Ultimately, the use of the technique called exploratory case-study, applying a PIVT of Valencia arises. This shows that the BSC acts selecting and gathering strategic information, allowing keep a tight check on compliance, in addition to a set of interrelated management measures to redirect or improve the results contained therein. The BSC proposed not only ensures greater efficiency and effectiveness, but also makes available valuable information to these control centers in achieving its strategy. / [ES] La actualidad del país está marcada por la fuerte recesión económica sufrida en los últimos años. Esta crisis no ha pasado factura solo a las empresas, sino que ha dejado al descubierto las carencias y deficiencias del modelo de gestión utilizado en las administraciones públicas. Frente a esta situación, el sector público se ha visto obligado a renovarse y adaptarse, mediante la introducción de prácticas de gestión surgidas y ya consolidadas en el sector empresarial, que ayuden a utilizar los recursos humanos y materiales disponibles con criterios de eficiencia y eficacia. En el ámbito de la educación pública han adquirido gran relevancia las organizaciones dedicadas a la formación profesional. Éstas, no solo encuentran su razón de ser en su función formativa, sino que además poseen capacidad para dotar de un mayor grado de empleabilidad a las personas e insertarlas laboralmente, hecho que resulta clave en la actual situación de desempleo en España. Estas organizaciones, denominadas Centros Integrados Públicos de Formación Profesional (CIPFP), tienen su origen legislativo en el año 2005 y su diseño organizativo y funcional responde a objetivos de eficiencia y eficacia, en consonancia con las nuevas formas de gestión aplicadas a organizaciones y entidades públicas. A lo largo de los últimos años, la tendencia en la gestión de centros docentes no universitarios, y en este grupo se encuentran los CIPFP, se ha orientado hacia su normalización legislativa a través de la adaptación de distintos modelos de gestión excelente basados en la filosofía de la calidad total. Sin embargo, estas regulaciones no han normalizado técnicas, herramientas e instrumentos ligados a estas filosofías y modelos. Ante este vacío, las instituciones de educación superior se han convertido en el principal referente en materia de gestión de calidad total, siendo las técnicas y herramientas relacionadas con la medición y gestión del cumplimiento de la estrategia las de mayor desarrollo e implementación. Entre las diferentes alternativas, el Cuadro de Mando Integral (CMI) ha sido y es la técnica que mayor extensión internacional presenta debido a su capacidad de adaptación y flexibilidad. Su contrastada validez en el ámbito universitario ha llevado a que ante la necesidad inherente a su regulación, de mejorar la eficiencia y eficacia en la gestión, y dado su carácter integral y estratégico esta herramienta pueda ser, a priori, válida para los CIPFP. La principal hipótesis de esta investigación plantea la utilidad de esta herramienta en la gestión de los CIPFP, siendo por ello su objetivo principal el diseño de una propuesta metodológica de CMI y su aplicación a las entidades objeto de estudio. Para ello se realiza una revisión bibliográfica en profundidad de la literatura científica en relación a su aplicación al ámbito educativo, elaborando una propuesta estructural y de contenido. La validación de ésta, debido a la inexistencia de experiencias previas al respecto,lleva a recurrir a una consulta a expertos en la gestión de estas instituciones mediante la aplicación del método Delphi. El resultado arroja una propuesta de CMI avalada por un elevado grado de consenso de los expertos participantes donde son puntuales las actuaciones en las que se aplican criterios y condicionantes específicos por falta del mismo. En última instancia, se plantea el uso de la técnica exploratoria denominada caso-estudio, aplicándose a un CIPFP de la Comunidad Valenciana. Con ello se observa que el CMI actúa seleccionando y agrupando la información estratégica, permitiendo llevar un control exhaustivo de su cumplimiento, además de poder establecer un conjunto de medidas de gestión interrelacionadas que reorienten o mejoren los resultados contenidos en ella. El CMI propuesto no solo garantiza mayores niveles de eficiencia y eficacia, sino que también permite disponer de una información valiosísima par / [CAT] L'actualitat del país està marcada per la forta recessió econòmica patida en els últims anys. Esta crisi no ha passat factura només a les empreses, sinó que ha deixat al descobert les carències i deficiències del model de gestió utilitzat en les administracions públiques. Enfront d'esta situació, el sector públic s'ha vist obligat a renovar-se i adaptar-se, per mitjà de la introducció de pràctiques de gestió sorgides i ja consolidades en el sector empresarial, que ajuden a utilitzar els recursos humans i materials disponibles amb criteris d'eficiència i eficàcia. En l'àmbit de l'educació pública han adquirit gran rellevància les organitzacions dedicades a la formació professional. Estes, no sols troben la seua raó de ser en la seua funció formativa, sinó que a més posseïxen capacitat per a dotar d'un major grau d'ocupabilitat a les persones i inserir-les laboralment, fet que resulta clau en l'actual situació de desocupació a Espanya. Estes organitzacions, denominades Centres Integrats Públics de Formació Professional (CIPFP) , tenen el seu origen legislatiu l'any 2005 i el seu disseny organitzatiu i funcional respon a objectius d'eficiència i eficàcia, d'acord amb les noves formes de gestió aplicades a organitzacions i entitats públiques. Al llarg dels últims anys, la tendència en la gestió de centres docents no universitaris, i en este grup es troben els CIPFP, s'ha orientat cap a la seua normalització legislativa a través de l'adaptació de distints models de gestió excel·lent basats en la filosofia de la qualitat total. No obstant això, estes regulacions no han normalitzat tècniques, ferramentes i instruments lligats a estes filosofies i models. Davant d'este buit, les institucions d'educació superior s'han convertit en el principal referent en matèria de gestió de qualitat total, sent les tècniques i ferramentes relacionades amb el mesurament i gestió del compliment de l'estratègia les de major desenrotllament i implementació. Entre les diferents alternatives, el Quadro de Comandament Integral (CMI) ha sigut i és la tècnica que major extensió internacional presenta a causa de la seua capacitat d'adaptació i flexibilitat. La seua contrastada validesa en l'àmbit universitari ha portat que davant de la necessitat inherent a la seua regulació, de millorar l'eficiència i eficàcia en la gestió, i dau el seu caràcter integral i estratègic esta ferramenta puga ser, a priori, vàlida per als CIPFP. La principal hipòtesi d'esta investigació planteja la utilitat d'esta ferramenta en la gestió dels CIPFP, sent per això el seu objectiu principal el disseny d'una proposta metodològica de CMI i la seua aplicació a les entitats objecte d'estudi. Per a això es realitza una revisió bibliogràfica en profunditat de la literatura científica en relació a la seua aplicació a l'àmbit educatiu, elaborant una proposta estructural i de contingut. La validació d'esta, a causa de la inexistència d'experiències prèvies al respecto,lleva a recórrer a una consulta a experts en la gestió d'estes institucions per mitjà de l'aplicació del mètode Delphi. El resultat tira una proposta de CMI avalada per un elevat grau de consens dels experts participants on són puntuals les actuacions en què s'apliquen criteris i condicionants específics per falta del mateix. En última instància, es planteja l'ús de la tècnica exploradora denominada cas-estudi, aplicant-se a un CIPFP de la Comunitat Valenciana. Amb això s'observa que el CMI actua seleccionant i agrupant la informació estratègica, permetent portar un control exhaustiu del seu compliment, a més de poder establir un conjunt de mesures de gestió interrelacionades que reorienten o milloren els resultats continguts en ella. El CMI proposat no sols garantix majors nivells d'eficiència i eficàcia, sinó que també permet disposar d'una informació valuosíssima per a estos centres en el control de la consecució de la / Hernández Mezquida, JM. (2015). LA GESTIÓN DE LOS CENTROS INTEGRADOS PÚBLICOS DE FORMACIÓN PROFESIONAL: PROPUESTA DE EVALUACIÓN BASADA EN CRITERIOS DE EFICIENCIA Y EFICACIA A TRAVÉS DEL CUADRO DE MANDO INTEGRAL [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59246 / TESIS

[EN] Public administration in developing countries heavily weighs the benefits of short-term conservation, despising the long-term economic benefits as those generated by recreational use. The economic assessment of recreational use of natural areas has been widely used, however it is relatively new in Mexico. The Travel Cost Method (TCM) has been widely used for this type of assessment, both in its individual modality as zonal. This paper makes the first estimation of the recreational benefits generated by the ecological park "Xcaret" Mexico, using the method with their zonal variant (ZTCM) for total visitors in the period 2004-2008, estimating travel costs attributable to visit the park from income level, the cost of air travel, time of flight and the cost of admission to the park, investigated by independent sources. 4 scenarios weighting for allocating costs of multi-trip to visit the park "Xcaret" have been proposed: 15%, 25% 33% y 50% for all visitors to the park regardless of their origin and a fifth stage in which different weights are proposed depending on the origin of the visitors. For the 5 scenarios analyzed in the shortest travel time costs were evaluated more intensely than the costs of time corresponding to longer trips. For each scenario has been modeled the demand curve applying models: Linear, log-linear Poisson and negative binomial, with the only explanatory variable Cvxw. The best results were obtained with the Poisson regression model very appropriate for modeling count data, estimating the regression coefficients by maximum likelihood. The best result was obtained with the stage 5 which considers different weightings and indicates that most park visitors from Mexican origins weighted visiting the park by 33% of total costs of multi-destination trip, with exception of visitors from D.F. and Nuevo Leon, who weighted his visit to the park with only 10% of the total costs of multi-destination trip, meanwhile most visitors from Americans origins weighted visiting the park by 35% of the total costs of multi-destination trip, except visitors from California, Texas and other unspecified northamerican origins who weighted his visit to the park with only 20% of the total costs of multi trip. The five models estimated for each of the five years studied explain between 45% and 62% of the variability in the data. The results show that the average annual consumer surplus was 977 Mexican pesos (57 US dollars), while the annual average value of the recreational benefits produced by the park for the period under review was 943.6 million Mexican pesos (55.5 million US dollars), with a value of average annual profit per hectare of 15.7 billion Mexican pesos (925 thousand US dollars), presenting the lowest values in 2005 and 2006 as a result of hurricane "Wilma" that hit the area, devastating the park which remains closed to the public for several months. / [ES] La valoración económica de los usos recreativos de los espacios naturales ha sido ampliamente utilizada, sin embargo es relativamente reciente en México. El Método de Coste de Viaje (MCV) ha sido muy utilizado para éste tipo de valoración, tanto en su modalidad individual como zonal. La presente Tesis Doctoral Doctoral realiza la primera valoración de los beneficios recreativos generados por el parque ecológico "Xcaret", México, aplicando el método con su variante zonal (MCVZ) para el total de sus visitantes dentro del periodo 2004-2008. Se ha estimado el coste de viaje atribuible a la visita al parque (Cvxw) a partir de: El nivel de ingresos (Ipc), el coste de viaje en avión (Cvu), el tiempo del vuelo (Tv) y el coste de admisión al parque (Cad) investigadas en fuentes independientes. Se plantearon 4 escenarios de ponderación para la asignación de costes del viaje multidestino a la visita al parque "Xcaret": 15%, 25%, 33% y 50%, para todos los visitantes al parque sin importar el origen de los mismos y un quinto escenario en el que se proponen diferentes ponderaciones dependiendo del origen de los visitantes. Para los 5 escenarios analizados, en los viajes más cortos los costes de tiempo se valoraron más intensamente respecto de los costes de tiempo correspondientes a viajes más largos. Para cada uno de los escenarios y utilizando los cinco años de información de la base de datos disponible se ha modelado la curva de demanda aplicando los modelos: Lineal, logarítimo-lineal, de Poisson y binomial negativo, teniendo como única variable explicativa el Cvxw. Los mejores resultados se obtuvieron con el modelo de regresión de Poisson, muy apropiado para modelizar datos por conteo y estimando los coeficientes de la regresión por máxima verosimilitud. Igualmente, el mejor resultado se obtuvo con el escenario 5 que considera distintas ponderaciones e indica que la mayoría de visitantes de orígenes mexicanos pondera su visita al parque en un 33% del total de los costes de su viaje multidestino, con excepción de los visitantes provenientes del Distrito Federal y Nuevo León, los cuales ponderan su visita al parque con solamente el 10% del total de los costes de su viaje multidestino. Por su parte, la mayoría de los visitantes de orígenes estadounidenses ponderan su visita en un 35% del total de los costes de su viaje multidestino, con excepción de los visitantes provenientes de California y Texas y otros orígenes no especificados, quienes ponderan su visita al parque con únicamente el 20% del total de costes de su viaje multidestino. Realizando una regresión de Poisson para cada año de información disponible se obtuvieron cinco modelos, uno por cada año estudiado, que explican entre el 45% y el 62% de la variabilidad de los datos. Los resultados obtenidos muestran que el excedente promedio anual del consumidor fue de 977 pesos mexicanos (57 dólares americanos), mientras que el valor anual promedio de los beneficios recreativos producidos por el parque para el periodo analizado fue de 943.6 millones de pesos mexicanos (55.5 millones de dólares americanos), con un beneficio anual promedio por hectárea de 15.7 millones de pesos mexicanos (925 mil dólares americanos), presentándose los valores más bajos en los años 2005 y 2006 como consecuencia del huracán "Wilma" que impactó en la zona, devastando el parque el cual permaneció cerrado al público por varios meses. / [CAT] La valoració econòmica dels usos recreatius dels espais naturals ha sigut àmpliament utilitzada, no obstant això és relativament recent a Mèxic. El Mètode de Cost de Viatge (MCV) ha sigut molt utilitzat per a aquest tipus de valoració, tant en la seua modalitat individual com zonal. La present Tesi Doctoral realitza la primera valoració dels beneficis recreatius generats pel parc ecològic "Xcaret", Mèxic, aplicant el mètode amb la seua variant zonal (MCVZ) per al total dels seus visitants dins del període 2004-2008. S'ha estimat el cost de viatge atribuïble a la visita del parc (Cvxw) a partir de: nivell d'ingressos (Ipc), el cost del viatge en avió (Cvu), el temps del vol (Tv) i el cost d'admissió al parc (Cad) investigades en fonts independents. Es plantejaren 4 escenaris de ponderació per a l'assignació de costos del viatge multidestí a la visita del parc "Xcaret": 15%, 25%, 33% i 50%, per a tots els visitants al parc sense importar l'origen dels mateixos i un quint escenari en el que es proposen diferents ponderacions depenent de l'origen dels visitants. Per als 5 escenaris analitzats, en els viatges més curts els costos de temps es valoraren més intensament respecte dels costos de temps corresponents a viatges més llargs. Per a cadascú dels escenaris i utilitzant els cinc anys d'informació de la base de dades disponible s'ha modelat la corba de demanda aplicant els models: lineal, logarítmic-lineal, de Poisson i binomial negatiu, tenint com a única variable explicativa el Cvxw. Els millors resultats es varen obtindre amb el model de regressió de Poisson, molt apropiat per a modelitzar dades per conteu i estimant els coeficients de la regressió per màxima versemblança. Igualment, el millor resultat es va obtindre amb l'escenari 5 que considera diferents ponderacions i indica que la majoria dels visitants d'origens mexicans pondera la seua visita al parc en un 33% del total dels costos del seu viatge multidestí, amb l'excepció dels visitants provinents del Districte Federal i Nuevo León, els quals ponderen la seua visita al parc amb solament el 10% del total dels costos del seu viatge multidestí. Per la seua part, la majoria dels visitants d'origens nord-americans ponderen la seua visita en un 35% del total dels costos del seu viatge multidestí, amb l'excepció dels visitants provinents de California i Texas i altres origens no especificats, els quals ponderen la seua visita al parc únicament amb el 20% del total dels costos del seu viatge multidestí. Realitzant una regressió de Poisson per cada any d'informació disponible es varen obtindre cinc models, un per cada any estudiat, que expliquen entre el 45% i el 62% de la variabilitat de les dades. Els resultats obtinguts mostren que l'excedent mitjà anual del consumidor fou de 977 pesos mexicans (57 dòlars americans), mentre que el valor anual mitjà dels beneficis recreatius produïts pel parc per al període analitzat foren de 943.6 milions de pesos mexicans (55.5 milions de dòlars americans), amb un benefici anual mitjà per hectàrea de 15.7 milions de pesos mexicans (925 mil dòlars americans), presentant-se els valors més baixos als anys 2005 i 2006 com a conseqüència de l'huracà "Wilma" que impactà a la zona, devastant el parc que tingué que estar tancat al públic varis mesos. / Urcelay Gual, EA. (2016). Valoración de los beneficios recreativos de los parques naturales mediante el método del costo del viaje. Una aplicacion al eco-parque "Xcaret"; México [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61975 / TESIS

[EN] 1 - Background The Hepatitis C Virus, represents an important epidemiological problem that chronically infects the 2% of the world's population. In Spain, Chronic Hepatitis C is the leading cause of liver cirrhosis, hepatocellular carcinoma, and liver transplantation, so it is estimated that there are 688,000 adults with Anti-HCV antibodies and 472,000 adults RNA-HCV positive. The new Direct-acting Antiviral Agents of second generation, combined between them get success rates in more than 90%, and avoid the development of liver cirrhosis and hepatocellular carcinoma. Also, the duration of treatment is shorter and they have lower rate of side effects, but are facing big challenges like their high price that makes its access very limited, and the possible viral resistance. 2. Objective We hypothesized that the price of these drugs is higher than the costs avoided by its use. So this thesis focuses on the study of hospital costs of chronic hepatitis C in Valencian Community to determine the price of these drugs. 3. Methods Using data from 2013 (which is the latest available), we conducted a cross-sectional study, in which the population of the study are all patients in the Valencian Community diagnosed with chronic hepatitis C divided into three groups. We have obtained the information of hospital costs, from the Information and Statistics Area on Health Care Activity of the General Department Health Information and Innovation, the Ministry of Health, Social Services and Equality of Madrid, which have the statistical exploitation of Minimum Basic Data Set at hospital discharge. 4. Results During 2013, there have been 1,108 episodes of hospital admissions due to complications of chronic hepatitis C, corresponding to 879 patients, with a readmission rate of 26 %, and 3,378 episodes associated with comorbidity by this disease. The hospital costs during 2013 by complications of chronic hepatitis C was EUR 7,930,630.90, of which EUR 6,801,206.09 corresponding to cirrhosis and EUR 1,129,424.81 to hepatocellular carcinoma. The cost for comorbidity was EUR 1,458,866.09. The aggregate cost of complications and comorbidities in 2013 was EUR 9,364,356.33, which capitalized to 2015 is EUR 9,707,887.74. The survival of patients since the decompensated cirrhosis starts until they die, we have calculated with a Markov model, and is 4 years, during which patients require hospitalization. With these data the current price of a full treatment with direct-acting antiviral second generation, to treat 6,932 patients, that is the population of Valencian Community according the Strategic Plan for addressing hepatitis C, should be EUR 5,601.78, which is reduced to EUR 5,209.65 for an estimated Direct-acting Antiviral Agents efficacy of 93%. 5. Discussion To complete the costs avoided by these drugs, to this cost avoided in public hospitals that we have obtained from rigorous and objective data, we add estimates of costs avoided in private hospitals, cost avoided by previous treatments and outpatient costs of annual reviews. 6. Conclusions Our results indicate that the cost of a course of treatment with Direct-acting Antiviral Agents of second generation, for a susceptible population to be treated between 6,932 (F2-F4) and 10,393 patients (F0-F4), should be placed between EUR 13,870.16, and EUR 9,251.22 respectively. Our study suggests that it is possible to determine the price of these drugs with a quantification of the direct and indirect costs avoided, although is needed additional evaluation related with outpatient costs and indirect costs caused by this disease. Key Words: Chronic hepatitis C, health economics, hospital costs, Direct-acting Antiviral Agents of second generation, value based pricing. / [ES] 1. Introducción El virus de la hepatitis C, representa un importante problema epidemiológico ya que infecta crónicamente al 2% de la población mundial. En España, la Hepatitis Crónica C es la principal causa de cirrosis hepática, de carcinoma hepatocelular, y de trasplante hepático, de forma que se calcula que existen 688.000 adultos con anticuerpos Anti-VHC y 472.000 adultos con viremia RNA-VHC. Los antivirales acción directa de segunda generación, combinados entre si consiguen tasas de éxito terapéutico en más del 90% de los casos, y evitan la amenaza vital que supone esta enfermedad por el desarrollo de cirrosis y de carcinoma hepatocelular. Además de su mayor tasa de eficacia, superan al tratamiento anterior por su menor duración y sus menores efectos secundarios, pero se enfrentan a grandes retos, como su precio elevado, y la posible resistencia viral futura. 2. Hipótesis y objetivos Planteamos la hipótesis de que el elevado precio de estos fármacos es superior a los costes que evitan, por lo que nuestra investigación se centra en el estudio del coste hospitalario de la Hepatitis crónica C en la Comunidad Valenciana, para determinar su precio. 3. Metodología Con datos del año 2013 (que es el último disponible), realizamos un estudio transversal, en el que la población del estudio la constituyen todos los pacientes de la Comunidad Valenciana diagnosticados de hepatitis crónica C, que dividimos en tres grupos. La información de costes hospitalarios, la hemos obtenido del Área de Información y Estadísticas de Actividad Sanitaria de la Subdirección General de Información Sanitaria e Innovación, del Ministerio Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad de Madrid, que disponen de la explotación estadística del Conjunto Mínimo Básico de Datos. 4. Resultados Durante el año 2013, se han producido 1.108 episodios de ingresos hospitalarios debidos a complicaciones evolutivas de la hepatitis crònica C, que corresponden a 879 pacientes, con una tasa de reingresos del 26%, y 3.378 episodios asociados a comorbilidad por esta enfermedad. El coste hospitalario durante el 2013 por complicaciones evolutivas de la hepatitis crónica C fue de 7.930.630,90 EUR, de los que 6.801.206,09 EUR corresponden a cirrosis y 1.129.424,81 EUR a carcinoma hepatocelular. El coste por comorbilidad fue de 1.458.866.09 EUR. La suma del coste de complicaciones y comorbilidad en el 2013 fue de 9.364.356,33 EUR, que capitalizado a 2015 es de 9.707.887,74 EUR. La supervivencia de los pacientes desde que se inicia la descompensación de su cirrosis hasta que fallecen, la hemos calculado con un modelo de Markov, y es de 4 años, durante los cuales los pacientes requieren ingresos hospitalarios. Con estos datos el precio actual de un tratamiento completo con antivirales de acción directa de segunda generación, para tratar a 6.932 pacientes, que es la población de la Comunidad Valenciana según los criterios actuales contenidos en el Plan Estratégico para el abordaje de la Hepatitis C, debería ser de 5.601,78 EUR, que se reduce a 5.209,65 EUR para una eficacia estimada de los antivirales del 93%. 5. Discusión Para completar los costes evitados por estos fármacos, al coste evitado en hospitales públicos que hemos obtenido de forma rigurosa y objetiva, añadimos estimaciones de costes evitados en hospitales privados, de costes evitados por tratamientos previos y de costes ambulatorios de revisiones anuales. 6. Conclusiones Añadiendo las estimaciones descritas, nuestros resultados indican que el coste de un tratamiento completo con antivirales de acción directa de segunda generación, para una población susceptible de ser tratada entre 6.932 (F2-F4) y 10.393 pacientes (F0-F4), debería situarse entre los 13.870,16 EUR, y los 9.251,22 EUR respectivamente. Nuestro estudio sugiere que es posible determinar el precio de estos fármacos con una cuantificación de los costes directos e indirectos evitados. / [CAT] 1. Introducció El virus dela hepatitis C, representa un important problema epidemiològic ja que infecta crònicament al 2% de la població mundial. A Espanya, l'Hepatitis Crònica C és la principal causa de cirrosi hepàtica, de carcinoma hepatocel·lular, i de trasplantament hepàtic, de manera que es calcula que hi ha 688.000 adults amb anticossos anti-VHC i 472.000 adults amb virèmia RNA-VHC. Els antivirals de acció directa de segona generació, combinats entre si aconsegueixen taxes d'èxit terapèutic en més del 90% dels casos, i eviten l'amenaça vital que suposa aquesta malaltia pel desenvolupament de CH i CHC. A més de la seva major taxa d'eficàcia, superen al tractament anterior per la seva menor durada i menor taxa d'efectes secundaris, però s'enfronten a grans reptes com són el seu preu elevat que fa que el seu accés a nivell mundial sigui molt limitat, i la possible resistència viral futura. 2. Hipòtesi i objectius Plantegem la hipòtesi que l'elevat preu d'aquests fàrmacs és superior als costos que eviten, de manera que la nostra investigació se centra en l'estudi del cost hospitalari de l'Hepatitis crònica C a la Comunitat Valenciana, per a determinar el seu preu. 3. Metodologia Amb dades de l'any 2013 (que és l'últim disponible), vam realitzar un estudi transversal, en què la població de l'estudi la constitueixen tots els pacients de la Comunitat Valenciana diagnosticats d'hepatitis crònica C que dividim en tres grups. La informació de costos hospitalaris, l'hem obtingut de l'Àrea d'Informació i Estadístiques d'Activitat Sanitària de la Subdirecció General d'Informació Sanitària i Innovació, del Ministeri Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de Madrid, que disposen de l'explotació estadística del Conjunt Mínim Bàsic de Dades. 4. Resultats Durant l'any 2013, s'han produït 1.108 episodis d'ingressos hospitalaris deguts a complicacions evolutives de l'hepatitis crònica C, que corresponen a 879 pacients, amb una taxa de reingressos del 26%, i 3.378 episodis associats a comorbiditat per aquesta malaltia. El cost hospitalari durant el 2013 per complicacions evolutives de l'hepatitis crònica C va ser de 7.930.630,90 EUR, dels quals 6.801.206,09 EUR corresponen a cirrosi i 1.129.424,81 EUR a carcinoma hepatocel·lular. El cost per comorbiditat va ser de 1.458.866.09 EUR. La suma del cost de complicacions i comorbiditat en el any 2013 va ser de 9.364.356,33 EUR, que capitalitzat a 2015 és de 9.707.887,74 EUR. La supervivència dels pacients des que s'inicia la descompensació de la seva cirrosi fins que moren, l'hem calculat amb un model de Markov, i és de 4 anys, durant els quals els pacients requereixen ingressos hospitalaris. Amb aquestes dades el preu actual d'un tractament complet amb antivirals acció directa de segona generació, per tractar a 6.932 pacients, que és la població de la Comunitat Valenciana segons els criteris actuals continguts en el Pla Estratègic per a l'abordatge de l'Hepatitis C, hauria ser de 5.601,78 EUR, que es redueix a 5.209,65 EUR per a una eficàcia estimada dels antivirals del 93%. 5. Discussió Per completar els costos evitats per aquests fàrmacs, al cost evitat en hospitals públics que hem obtingut de forma rigorosa i objectiva, afegim estimacions de costos evitats en hospitals privats, de costos evitats per tractaments previs i de costos ambulatoris de revisions anuals 6. Conclusions Els nostres resultats indiquen que el cost d'un tractament complet amb antivirals d'acció directa de segona generació, per a una població susceptible de ser tractada entre 6.932 (F2-F4) i 10.393 pacients (F0-F4), hauria de situar-se entre els 13.870,16 EUR, i els 9.251,22 EUR respectivament. El nostre estudi suggereix que és possible determinar el preu d'aquests fàrmacs amb una quantificació dels costos directes i indirectes evitats, si bé són necessaris nous treballs que estudiïn en profunditat els costos ambulatoris i costos indirectes per aquesta mal / López Rodado, A. (2016). Análisis del coste hospitalario de la Hepatitis Crónica C en la Comunidad Valenciana, para determinar el precio de los antivirales de segunda generación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62180 / TESIS

[EN] 100 kilometers southwest from Lamarque (Rio Negro-Argentina), in proximity to Bajo Santa Rosa and Salinas de Trapalcó, there are very rich fossil deposits that give the area a high potential for geopaleontological investigations. The field work carried out by different groups of scientists have allowed to increase and diversify the paleontological heritage of Rio Negro province. In the area there is a succession of Upper Cretaceous sediments including a lower unit of continental origin (Allen Formation) and an upper marine (Jagüel Formation). Among the most important discovery there are remains of marine reptiles, dinosaurs, turtles, sphenodontians and eggs of dinosaurs. In 2009 it was created the protected natural area Bajo Santa Rosa and Salinas de Trapalcó in order to preserve rocks and sediments with dinosaur eggs and other marine and continental fossils Upper Cretaceous. The reference area covers an area of 460,000 ha in which predominates semi-arid landscapes with characteristics of the mountain biome. Although creating the protected area was an important legal instrument for protecting the paleontological and geological heritage it must be considered that it still lacks other necessary components for governance and administration. The research was carried out from the qualitative paradigm in order to describe and understand social reality in the natural environment. It tries to understand tourism as a social, economic, strategic and essential phenomenon, interacting in a natural area. While currently there is an incipient and growing touristic use within the protected area, it is considered that there is insufficient knowledge about the effects and impact of tourism on the territory, local resident and in relation to the Geopaleontological heritage conservation; therefore, it is required that this issue should be studied in order to increase the degree of scientific knowledge. The main objective of this work was to develop a proposal for land use and environmental management for public tourist use in geosites interest in order to generate contributions to geopaleontological heritage conservation in situ of the protected area Bajo Santa Rosa and Trapalcó. The final results allowed to establish a proposal for land use planning and environmental management of the protected area subdividing the place into four zones, assigning a specific destination under special conditions of tourist use for geopaleontological heritage conservation. For this purpose, programs and subprograms of public use for tourism were elaborated; proposals and recommendations in order to comply with the conservation objectives of the mentioned protected area were made. Finally, it was concluded that the scientific investigation in the protected area have brought diversity and number of unique fossil material in the world and valuable information about the paleontological and geological heritage, increasing the collection of Lamarque museum and also the one in Rio Negro province. It is therefore considered that these places, with a relevant natural heritage, recognized by the local population, become potential sites for tourism development. It should be noted that tourism in its role as a conservation agent is responsible for safeguarding the natural heritage for the enjoyment of present and future generations and thus to give continuity to tourism. / [ES] A 100 kilómetros al sudoeste de Lamarque (Río Negro-Argentina), en cercanía al Bajo Santa Rosa y Salinas de Trapalcó, se encuentran yacimientos fosilíferos de gran riqueza que dan a la zona un alto potencial para la realización de investigaciones geopaleontológicas. Los trabajos a campo realizados por grupos de científicos han permitido aumentar y diversificar el patrimonio paleontológico de la provincia de Río Negro. En el área se expone una sucesión de sedimentos del Cretácico Superior que incluye una unidad inferior de origen continental (Formación Allen) y una superior marina (Formación Jagüel). Entre los hallazgos más importantes se encuentran los restos de reptiles marinos, dinosaurios, tortugas, esfenodontes y huevos de dinosaurios. En el año 2009 se creó el área protegida Bajo Santa Rosa y Salinas de Trapalcó con el fin de conservar rocas y sedimentos con huevos de dinosaurios y otros restos fósiles marinos y continentales del Cretácico Superior. El área abarca una superficie de 460.000 ha en el que predominan paisajes con características semiáridas del bioma monte. Si bien la creación del área protegida constituyó un importante instrumento legal de protección al patrimonio paleontológico y geológico, debe considerarse que aún carece de otros componentes necesarios para la gobernanza y administración. El trabajo de investigación se efectuó a partir del paradigma cualitativo con el propósito de describir e interpretar una realidad social en el entorno natural, se trata de comprender al turismo como fenómeno social, económico, estratégico y esencial que interactúa en un espacio natural. Si bien en la actualidad se realiza un uso turístico incipiente y en crecimiento, es de considerar que no se dispone de conocimientos suficientes acerca de los efectos del turismo y las consecuencias sobre el territorio, el poblador local y en relación a la conservación del patrimonio geopaleontológico; por ello, se requiere que el tema sea explorado para aumentar el grado de conocimiento científico de la situación planteada. El objetivo principal de este trabajo fue elaborar una propuesta de ordenamiento territorial y de gestión ambiental para el uso público turístico en geositios de interés con el fin de generar aportes a la conservación del patrimonio geopaleontológico in situ del área protegida Bajo Santa Rosa y Trapalcó. Los resultados finales permitieron establecer una propuesta para el ordenamiento del territorio y la gestión ambiental del área protegida a partir de la subdivisión de ese espacio en cuatro zonas, asignándole un destino específico bajo condiciones especiales de uso turístico para la conservación del patrimonio geopaleontológico. Para ello, se elaboraron programas y subprogramas de uso público para la actividad turística, propuestas y recomendaciones a los efectos de dar cumplimiento con los objetivos de conservación de la misma. Finalmente, se pudo concluir que las investigaciones científicas realizadas en el área protegida han aportado diversidad y cantidad de materiales fósiles únicos en el mundo y valiosa información sobre el patrimonio paleontológico y geológico, incrementando así el acervo patrimonial del museo de Lamarque y de la provincia de Río Negro. Es por ello, que se consideró que estos lugares, con un patrimonio natural relevante y reconocido por la población local, se convierten en potenciales lugares para el desarrollo turístico. Es preciso señalar, que el turismo en su rol de agente de conservación es responsable del resguardo del patrimonio natural in situ para el disfrute de las generaciones actuales y futuras y en consecuencia, para dar continuidad a la actividad turística. / [CAT] A 100 quilòmetres al sud-oest de Lamarque (Río Negro-Argentina), en proximitat al Bajo Santa Rosa i Salinas de Trapalcó, es troben jaciments fosilífers de gran riquesa que donen a la zona un alt potencial per a la realització de recerques geo paleontològiques. Els treballs a camp realitzats per diferents grups de científics han permès augmentar i diversificar el patrimoni paleontològic de la província de Río Negro. En l'àrea s'exposa una successió de sediments del Cretàcic Superior que inclou una unitat inferior d'origen continental (Formació Allen) i una superior marina (Formació Jagüel). Entre les troballes més importants es troben les restes de rèptils marins, dinosaures, tortugues, esfenodontes i ous de dinosaures. L'any 2009 es va crear l'àrea protegida Bajo Santa Rosa i Salinas de Trapalcó amb la finalitat de conservar roques i sediments amb ous de dinosaures i altres restes fòssils marins i continentals del Cretàcic Superior. L'àrea de referència abasta una superfície de 460.000 ha en el qual predominen paisatges amb característiques semiàrides del bioma munte. Si bé la creació de l'àrea protegida va constituir un important instrument legal de protecció al patrimoni paleontològic i geològic, ha de considerar-se que encara manca d'altres components necessaris per al govern i administració. El treball de recerca es va efectuar a partir del paradigma qualitatiu amb el propòsit de descriure i interpretar una realitat social en l'entorn natural. Es tracta de comprendre al turisme com a fenomen social, econòmic, estratègic i essencial que interactua en un espai natural. Si bé en l'actualitat es realitza un ús turístic incipient i en creixement dins de l'àrea protegida, és de considerar que no es disposa de coneixements suficients sobre els efectes del turisme i les conseqüències sobre el territori, el poblador local i en relació a la conservació del patrimoni geo paleontològic; per açò, es requereix que el tema siga explorat per a augmentar el grau de coneixement científic de la situació plantejada. L'objectiu principal d'aquest treball va ser elaborar una proposta d'ordenament territorial i de gestió ambiental per a l'ús públic turístic en geo llocs d'interès amb la finalitat de generar aportacions a la conservació del patrimoni geo paleontològic in situ de l'àrea protegida Bajo Santa Rosa i Trapalcó. Els resultats finals van permetre establir una proposta per a l'ordenament del territori i la gestió ambiental de l'àrea protegida a partir de la subdivisió d'eixe espai en quatre zones, assignant-li una destinació específica sota condicions especials d'ús turístic per a la conservació del patrimoni geo paleontològic (APN, 2010). Per a açò, es van elaborar programes i subprogrames d'ús públic per a l'activitat turística, propostes i recomanacions a l'efecte de donar compliment amb els objectius de conservació de la mateixa. Finalment, es va poder concloure que les recerques científiques realitzades en l'àrea protegida han aportat diversitat i quantitat de materials fòssils únics en el món i valuosa informació sobre el patrimoni paleontològic i geològic, incrementant així el patrimoni del museu de Lamarque i de la província de Río Negro. És per açò, que es va considerar que aquests llocs, amb un patrimoni natural rellevant i reconegut per la població local, es converteixen en potencials llocs per al desenvolupament turístic. Cal assenyalar, que el turisme en el seu rol d'agent de conservació és responsable del resguard del patrimoni natural in situ per al gaudi de les generacions actuals i futures i en conseqüència, per a donar continuïtat a l'activitat turística. / Mastrocola, YI. (2016). Ordenamiento Territorial y Turismo en Conservación. Área Salitral de Santa Rosa y Salinas de Trapalcó. Patagonia Argentina [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63230 / TESIS

Desde la creación de las primeras universidades europeas en el siglo XIII, su actividad estuvo centrada eseencialmente en el saber especulativo. Es desde la mitad del siglo XX cuando las relaciones Universidad y empresa empiezan a tomar carta de naturaleza, y la sociedad empieza a demandar a la universidad la preparación de los estudiantes para el ejercicio de actividades profesionales que exijan la aplicación de conocimientos y métodos científicos y para la creación artística. Para el Espacio Europeo de Educación Superior la colaboración entre las instituciones de educación superior y los empleadores son fundamentales. En el Capítulo 1 hemos revisado la literatura sobre relaciones entre Universidad y empresa desde el punto de vista de la empleabilidad de los titulados y sobre las estructuras universitarias creadas por las universidades para gestionar estas relaciones, su experiencia y evolución histórica. En los Capítulos 2 y 3 hemos analizado el seguimiento de la inserción laboral de llos titulados de la UPV, a partir de diferentes encuestas realizadas a titulados desde la promoción del curso 1995/96 hasta la promoción del curso 2008/09, y a empleadores. En el capítulo 4 exponemos las conclusiones más importantes de este análisis histórico, de la literatura y de la investigación realizada meniante las encuestas a titulados y a empleadores. Finalmente se avanzan propuestas de actividades y acciones a desarrollar en el marco de la situación actual y con el horizonte inmediato de la puesta en marcha de los nuevos títulos de grado y master adaptados al E.E.E.S / Ayats Salt, JC. (2010). Estrategia de la UPV para la empleabilidad de sus titulados en el marco de las relaciones Universidad-Empresa [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8959 / Palancia

La presente Tesis Doctoral se enmarca dentro del campo de la valoración de empresas, aplicando la metodología de valoración analógica a las empresas franquiciadas en el sector de la hostelería en México. El principal objetivo es el desarrollo de un modelo de valoración para el conjunto de las empresas franquiciadas restauranteras que operan en todo el país, con el fin de brindar a los empresarios de este modelo de negocios, una herramienta para la estimación del valor comercial y facilitar la toma de decisiones relacionadas con este valor. Para ello se analizó en primer lugar el modelo de franquicia existente en México. A continuación se analizaron los distintos métodos de valoración basados en la información contable de las empresas y la tasación, así como los relacionados con los resultados económicos de las empresas, basándose en la bibliografía existente sobre el tema. Se ha utilizado fuente de información primaria, para lo cual se llevó a cabo un exhaustivo estudio de mercado identificando un total de 160 franquicias pertenecientes a la industria restaurantera en México. Se realizó una encuesta con el fin de obtener información de cada una de ellas, relativa a parámetros económicos u otros relacionados. En total, se conformó una base de datos con 18 variables cualitativas y 16 cuantitativas, tales como: Inversión inicial (Miles de USD$), % de Regalías, % de aportación a publicidad, tiempo promedio de retorno de la inversión en meses, años en el mercado, años de franquiciar, unidades totales 2006, Tasa de crecimiento, promedio de ventas anuales, promedio de costos de venta, promedio de utilidades anuales, tasa interna de retorno, valor actual neto, Índice del valor actual neto y Razón beneficio costo. El valor de las franquicias era: Log Valor de la franquicia= 6.671 + .0000299 rn+ 0.017 am +0.043af + 0.458 amf+ 0.002 succ_04 ¿ 0.27 ret +0.0000310eua1 +0.901 rri Los resultados del modelo de regresión lineal múltiple, planteado para calcular el valor de mercado buscado, es estadísticamente bueno, ya que se utilizan las herramientas adecuadas para que la información que se maneja tenga rangos de confianza adecuados; también vemos que los resultados arrojan dispersión en los datos, las cuales son adecuadas, y que desde el punto de vista económico, los resultados también son convenientes y lógicos para tener estimaciones útiles. / Rodríguez Batres, A. (2009). Un modelo para la valuación de intangibles. Aplicación a las franquicias de la industria restaurantera en México [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/7110 / Palancia

[ES] Ecuador es un país muy rico en recursos naturales, lo que le permite tener un importante sector agrario, gracias a sus diversos microclimas y regiones productivas. Sin embargo, predomina una agricultura de supervivencia y los agentes de la cadena de valor necesitan profesionalizarse e innovar si pretenden alcanzar un modelo de agricultura mucho más moderna y competitiva, en estos tiempos en los que los mercados mundiales están muy influidos por la globalización parece que solo hay espacio para las empresas más fuertes, innovadoras o creativas. Revisando el ecosistema emprendedor que caracteriza al sector agrario, se comprueba que arrastra una serie de falencias que le exigen un cambio a corto plazo. No solo es preciso impulsar la creación de nuevas empresas, también hay que mejorar o innovar en las que ya están funcionando. Dada la dimensión social de la agricultura en Ecuador, esta debería posicionarse como el principal motor del desarrollo global del país, pero la realidad es que se fundamenta en una cadena de valor muy desequilibrada y el sector no tiene ni la industrialización ni la organización interna que permita este liderazgo. La presente Tesis doctoral se planteó con cuatro objetivos específicos. El primero era "conocer el estado actual en el que se encuentra el sector agroalimentario incidiendo en aquellos aspectos que pueden influir en mayor medida en el desarrollo de su ecosistema emprendedor"; para su cumplimiento se han confirmado los principales problemas y enfoques para abordarlos con personal experto de los diferentes eslabones de la cadena agroalimentaria (método Delphi), y elaborado unas matrices DAFO y CAME. A este objetivo se le une el de "analizar la conformación general de la cadena de valor", para lo que se ha tomado como referencia el cultivo del cacao y la palma africana, y además de revisar cómo están estructuradas dichas cadenas, se ha profundizado en los motivos que llevan al eslabón de origen a ser el que menor valor capta en toda la cadena. Junto al diagnóstico del sector, el otro aspecto fundamental era "determinar la actitud emprendedora que caracteriza a distintos colectivos que pueden impulsar los agroemprendimientos". Para ello se eligieron, por un lado, el alumnado universitario de distintas escuelas de empresa de la Pontificia Universidad Católica de Ecuador, sede Esmeraldas (PUCESE); gracias a su formación son potenciales emprendedores, por lo tanto, básicamente se necesita motivarlos para que se integren en el sector primario. Por otro lado, también se trabajó con productores, que, a pesar de tener una situación socioeconómica muy limitada y un nivel formativo muy deficiente, son quienes sustentan desde la base la producción de alimentos, y deberían tener un rol mucho más proactivo en la cadena agroalimentaria, por lo que es procedente cualquier labor de formación y motivación que pueda hacerse con ellos. Se pudo trabajar con 70 estudiantes y con 80 productores y a ambos colectivos, se le sometió a una capacitación específica para fomentar su actitud emprendedora, basada especialmente en una serie de talleres formativos. Para analizar cuál es la caracterización de las actitudes emprendedoras de ambos grupos se utilizó la herramienta impulsada por las Naciones Unidas dentro de su programa EMPRETEC. También se profundizó, usando diferentes técnicas de inferencia estadística, la relación que podría haber entre los cambios de actitud percibidos antes y después de la capacitación respecto a otros aspectos. Así se contemplaron para los estudiantes factores como: el sexo, el cantón de procedencia, el parentesco con un familiar emprendedor o la modalidad de docencia empleada (ya que se usaron dinámicas más tradicionales frente a otras basadas en las metodologías ágiles). Respecto a los productores los factores fueron: sexo, parroquia de procedencia, y nivel de estudio. Se han obtenido conclusiones en cada uno de los capítulos a modo de re / [CAT] L'Equador és un país molt ric en recursos naturals, la qual cosa li permet tindre un important sector agrari, gràcies als seus diversos microclimes i regions productives. No obstant això, predomina una agricultura de supervivència i els agents de la cadena de valor necessiten professionalitzar-se i innovar si pretenen aconseguir un model d'agricultura molt més moderna i competitiva, en aquests temps en els quals els mercats mundials estan molt influïts per la globalització sembla que només hi ha espai per a les empreses més fortes, innovadores o creatives. Revisant l'ecosistema emprenedor que caracteritza al sector agrari, es comprova que arrossega una sèrie de carències que li exigeixen un canvi a curt termini. No solament cal impulsar la creació de noves empreses, també cal millorar o innovar en les que ja estan funcionant. Donada la dimensió social de l'agricultura a l'Equador, aquesta hauria de posicionar-se com el principal motor del desenvolupament global del país, però la realitat és que es fonamenta en una cadena de valor molt desequilibrada i el sector no té ni la industrialització ni l'organització interna que permeta aquest lideratge. La present Tesi doctoral es va plantejar amb quatre objectius específics. El primer era "conéixer l'estat actual en el qual es troba el sector agroalimentari incidint en aquells aspectes que poden influir en major mesura en el desenvolupament del seu ecosistema emprenedor". Per al seu compliment s'han confirmat els principals problemes i enfocaments per a abordar-los amb personal expert de les diferents baules de la cadena agroalimentària (mètode Delphi), i elaborat unes matrius DAFO i CAME. A aquest objectiu se li uneix el d'"analitzar la conformació general de la cadena de valor", per al que s'ha pres com a referència el cultiu del cacau i la palma africana, i, a més de revisar com estan estructurades aquestes cadenes, s'ha aprofundit en els motius que porten a la baula d'origen a ser el que menor valor capta en tota la cadena. A més del diagnòstic del sector, l'altre aspecte fonamental era "determinar l'actitud emprenedora que caracteritza a diferents col·lectius que poden impulsar les agroemprenedories". Amb aquest objectiu es van triar, d'una banda, l'alumnat universitari de diferents escoles d'empresa de la Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, seu Esmeraldas (PUCESE). Gràcies a la seua formació són potencials emprenedors, i per tant, bàsicament es necessita motivar-los perquè s'integren en el sector primari. D'altra banda, també es va treballar amb productors, que, malgrat tindre una situació socioeconòmica molt limitada i un nivell formatiu molt deficient, són els qui sustenten des de la base la producció d'aliments, i haurien de tindre un rol molt més proactiu en la cadena agroalimentària, per la qual cosa és procedent qualsevol labor de formació i motivació que puga fer-se amb ells. Es va poder treballar amb 70 estudiants i amb 80 productors, i a tots dos col·lectius se'ls va sotmetre a una capacitació específica per a fomentar la seua actitud emprenedora, basada especialment en una sèrie de tallers formatius. Per a analitzar quina és la caracterització de les actituds emprenedores de tots dos grups es va utilitzar l'eina impulsada per les Nacions Unides dins del seu programa EMPRETEC. També es va aprofundir, usant diferents tècniques d'inferència estadística, en la relació que podria haver-hi entre els canvis d'actitud percebuts abans i després de la capacitació respecte a altres aspectes. Així es van contemplar per als estudiants factors com el sexe, el cantó de procedència, el parentiu amb un familiar emprenedor o la modalitat de docència emprada (ja que es van usar dinàmiques més tradicionals enfront d'altres basades en les metodologies àgils). Respecte als productors, els factors van ser sexe, parròquia de procedència, i nivell d'estudi. S'han obtingut conclusions en cadascun dels capítols a m / [EN] Ecuador has many different natural resources, thanks to its diverse microclimates and productive regions, which allows it to have an important agricultural sector. However, survival agriculture predominates and value chain agents need to professionalize and innovate if they intend to achieve a much more modern and competitive agriculture model. This is particularly important in these times when world markets are heavily influenced by globalization, in which it seems that there is only room for the strongest, innovative or creative companies. Reviewing the entrepreneurial ecosystem that characterizes the agricultural sector, it is found that it carries a series of shortcomings that require a change in the short term. Not only does the creation of new companies need to be promoted, but we must also improve or innovate in those that are already functioning. Given the social dimension of agriculture in Ecuador, it should be positioned as the main engine of the country's global development. However, the reality is that it is based on a very unbalanced value chain and the sector has neither industrialization nor the internal organization that allows this leadership. This doctoral thesis was proposed with four specific objectives. The first was "to know the current state of the agri-food sector, influencing in those aspects that may have a greater impact on the development of its entrepreneurial ecosystem". For compliance, the main problems and approaches have been confirmed to address them with expert personnel from the different links of the agri-food chain (Delphi method), and developed SWOT and CAME matrices. This objective is joined to "analyze the general conformation of the value chain", for which the cultivation of cocoa and African palm has been taken as a reference. Besides, it has been reviewed how these chains are structured, and it has deepened in the reasons that lead to the link of origin to be the one that captures the lowest value in the whole chain. Along with the diagnosis of the sector, the other fundamental aspect was "to determine the entrepreneurial attitude that characterizes different groups that can boost agribusinesses". To achieve this goal, university students of different business schools of the Pontifical Catholic University of Ecuador, Esmeraldas headquarters (PUCESE), were chosen. Thanks to their training they are potential entrepreneurs, therefore, they only need to be motivated for being integrated into the primary sector. On the other hand, we also worked with producers, who, despite having a very limited socioeconomic situation and a very poor training level, are those who support food production from the base, and would have to have a much more proactive role in the agri-food chain, so it is appropriate any training and motivation work that can be done with them. It was possible to work with 70 students and with 80 producers, and both groups underwent specific training to promote their entrepreneurial attitude, based especially on a series of training workshops. To analyze the characterization of the entrepreneurial attitudes of both groups, the tool promoted by the United Nations was used within its EMPRETEC program. It also deepened, using different techniques of statistical inference, in the relationship that could be between changes in attitude perceived before and after training concerning other aspects. Thus, factors such as sex, the canton of origin, the relationship with an entrepreneurial family member or the teaching modality used (since more traditional dynamics were used compared to others based on agile methodologies) were contemplated for students. Regarding the producers, the factors were sex, parish of origin, and level of study. / Hago un agradecimiento especial al Estado ecuatoriano por financiar por más de 7 años todos mis estudios de posgrado, por creer en los jóvenes y apostar por nosotros, sin duda alguna los programas de becas nos han permitido a muchos ecuatorianos, alcanzar metas que sin esa oportunidad nunca hubiésemos logrado. / Burbano Salazar, JE. (2019). La situación y el fomento de los emprendimientos rurales: aspectos que determinan la creación de agronegocios en Ecuador [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/133998 / TESIS

The effect of Non-Tariff Measures (NTMs) on agri-food trade has drawn broad research interest and gained a substantial attention by scientific community as well as by policy makers. Sanitary and Phytosanitary (SPS) standards among others represent a major challenge for trade policy and food safety. The identification and measurement of the economic implications of NTMs require the use of an adequate both methodological and empirical framework to derive sound estimates. By targeting economic sectors and issues not previously investigated, this Thesis contributes to previous literature on determining the factors that affect the implementation of SPS and their effects on trade flows. Four specific objectives have been pursued in four papers that constitute the main body of the present Thesis. The main purpose of the first paper is to investigate the scope of the reputation effect over time. To do so, we use The European Union (EU)'s Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF) data on sanitary and phytosanitary notifications from 1998 to 2013. Two count data models have been implemented to estimate the distribution of current notifications. In line with previous literature, our findings indicate that reputation does affect current EU notifications. Furthermore, we identify some relevant exporter countries for which reputation is long-lasting. The second paper aims at analyzing the behavior of the EU in controlling Aflatoxin (AF) contamination with respect to tree nuts and groundnuts for the period (1998-2015). To conduct this analysis, we have used a count data model, based on political economy considerations, past alerts and path dependence effects. Policy changes, including harmonization of AF standards and their further relaxing are estimated to have significant impact on the frequency of border controls. In the third paper, we seek to assess the influencing factors on food standard enforcement in the EU with a special attention to agri-food imports from Mediterranean countries. We explore if there is any special treatment toward Mediterranean countries in controlling agri-food imports, testing if past border notifications affect current decisions on the implementation of food standards by the EU. RASFF notifications data over the period 2000-2012, and count data models are used for this purpose. Our empirical results support the hypothesis that previous food notifications may slightly affect current notifications; nevertheless, this effect seems to be less relevant for products of interest for Mediterranean Partner Countries. Hence, we cannot identify a pro or anti Mediterranean bias in the way that food safety controls are implemented at the EU borders. The last paper focuses on the assessment of the competitiveness of the Tunisian agri-food sector before signing the Deep and Comprehensive Free Trade Agreement (DCFTA) with the EU. Specifically, competitive advantage measurement, based on the Tunisian National Institute of Statistics (INS) data over 2007-2012 period, has been used for this purpose. The analysis of the Tunisian agri-food sector reveals an important potential for exporting some agri-food staples. Recently, Tunisia is facing new challenges in exporting strategic products underlying the importance of adopting new business and marketing strategies or prospecting new markets. However, some agri-food subsectors, mainly animal products, milk and dairy products and cereals, remain unprepared to overcome the costs of the DCFTA due to their low competitiveness. Hence, Tunisian authorities could propose a progressive trade liberalization strategy with the EU. / El efecto de las medidas no arancelarias sobre el comercio agroalimentario ha generado un amplio interés en la investigación y ha recibido una atención considerable por parte de la comunidad científica y de los políticos de comercio. Las Medidas Sanitarias y Fitosanitarias (MSP), entre otras, representan un reto importante para la política comercial y la inocuidad de los alimentos. La identificación y medición de las implicaciones económicas de las MNT requieren el uso de un marco metodológico o empírico adecuado para derivar estimaciones sólidas. Al enfocarse en sectores económicos y temas no investigados previamente, esta tesis contribuye a la literatura previa sobre la determinación de los factores que afectan la implementación del MSP. La tesis estudia cuatro cuestiones principales que se reflejan en cuatro artículos científicos independientes, que constituyen el elemento central de la misma. El principal objetivo del primer artículo es el de investigar el efecto reputación a lo largo del tiempo. Para ello, utilizamos los datos RASFF para el periodo 1998-2013. Se han implementado dos modelos de datos de recuento para estimar la distribución de las notificaciones actuales. De acuerdo con la literatura anterior, nuestras conclusiones indican que la reputación afecta a las notificaciones actuales de la UE. Además, identificamos algunos países exportadores relevantes cuya reputación es duradera. El segundo artículo analiza el comportamiento de la UE en el control de la contaminación por Aflatoxina (AF) con respecto a los frutos secos entre el periodo 1998 y 2015. Para llevar a cabo este análisis, hemos utilizado un modelo de datos de recuento, basado en consideraciones de economía política, alertas pasadas y efectos de dependencia de trayectoria. Se estima que los cambios en las políticas, incluida la armonización de las normas AF y su posterior relajación, tienen un impacto significativo en la frecuencia de los controles en las fronteras. En el tercer artículo, tratamos de evaluar los factores que influyen en la aplicación de normas alimentarias en la UE prestando especial atención a las importaciones agroalimentarias procedentes de países mediterráneos. Así, estudiamos si hay algún tratamiento especial hacia los países mediterráneos en el control de las importaciones agroalimentarias, contrastando si las notificaciones pasadas afectan las decisiones actuales sobre la aplicación de las normas alimentarias por parte de la UE. Los datos de las notificaciones RASFF durante el período 2000-2012 y los modelos de datos de recuento se utilizan para este fin. Nuestros resultados empíricos apoyan la hipótesis de que las notificaciones anteriores pueden afectar ligeramente a las notificaciones actuales. Sin embargo, este efecto parece ser menos relevante para los productos procedentes de los países mediterráneos. Por lo tanto, no podemos identificar un comportamiento pro o anti mediterráneo en la forma en que se implementan controles de seguridad alimentaria en las fronteras de la UE.El último documento se centra en la evaluación de la competitividad del sector agroalimentario tunecino antes de firmar el Acuerdo de Libre Comercio Profundo y Amplio con la UE. Concretamente, se han utilizado indicadores de las ventajas competitivas, basándose en los datos del INS para el período 2007-2012. El análisis del sector agroalimentario tunecino revela un importante potencial de exportación de algunos productos básicos agroalimentarios. Recientemente, Túnez se enfrenta a nuevos retos en la exportación de productos estratégicos subrayando la importancia de adoptar nuevas estrategias comerciales y de comercialización o prospección de nuevos mercados. Sin embargo, algunos subsectores agroalimentarios, principalmente productos de origen animal, leche y productos lácteos y cereales, siguen sin estar preparados para soportar los costos del acuerdo de libre comercio profundo y completo debido / L'efecte de les mesures no aranzelàries (MNT) sobre el comerç agroalimentari ha generat un ampli interés en la investigació i ha rebut una atenció considerable per part de la comunitat científica i dels polítics de comerç. Les Mesures Sanitàries i Fitosanitàries (MSP) , entre altres, representen un repte important per a la política comercial i la innocuïtat dels aliments. La identificació i mesurament de les implicacions econòmiques de les MNT requerixen l'ús d'un marc metodològic o empíric adequat per a derivar estimacions sòlides. A l'enfocar-se en sectors econòmics i temes no investigats prèviament, esta tesi contribuïx a la literatura prèvia sobre la determinació dels factors que afecten la implementació del MSF. La tesi estudia quatre qüestions principals que es reflectixen en quatre articles científics independents, que constituïxen l'element central de la mateixa. El principal objectiu del primer article és el d'investigar l'efecte reputació al llarg del temps. Per a això, utilitzem les dades RASFF per al període 1998-2013. S'han implementat dos models de dades de recompte per a estimar la distribució de les notificacions actuals. D'acord amb la literatura anterior, les nostres conclusions indiquen que la reputació afecta les notificacions actuals de la UE. A més, identifiquem alguns països exportadors rellevants la reputació de les quals és duradora. El segon article analitza el comportament de la UE en el control de la contaminació per Aflatoxina (AF) respecte a les fruites seques entre el període 1998 i 2015. Per a dur a terme esta anàlisi, hem utilitzat un model de dades de recompte, basat en consideracions d'economia política, alertes passades i efectes de dependència de trajectòria. S'estima que els canvis en les polítiques, inclosa l'harmonització de les normes AF i la seua posterior relaxació, tenen un impacte significatiu en la freqüència dels controls en les fronteres. En el tercer article, tractem d'avaluar els factors que influïxen en l'aplicació de normes alimentàries en la UE, prestant especial atenció a les importacions agroalimentàries procedents de països mediterranis. Així, estudiem si hi ha algun tractament especial cap als països mediterranis en el control de les importacions agroalimentàries, contrastant si les notificacions passades afecten les decisions actuals sobre l'aplicació de les normes alimentàries per part de la UE. Les dades de les notificacions RASFF durant el període 2000-2012 i els models de dades de recompte s'utilitzen per a este fi. Els nostres resultats empírics recolzen la hipòtesi que les notificacions anteriors poden afectar lleugerament les notificacions actuals. No obstant això, este efecte pareix menys rellevant per als productes procedents dels països mediterranis. Per tant, no podem identificar un comportament pro o anti mediterrani en la forma en què s'implementen controls de seguretat alimentària en les fronteres de la UE. L'últim document se centra en l'avaluació de la competitivitat del sector agroalimentari tunisenc abans de firmar l'Acord de Lliure Comerç Profund i Ampli amb la UE. Concretament, s'ha utilitzat indicadors dels avantatges competitius, basant-se en les dades de l'INS per al període 2007-2012. L'anàlisi del sector agroalimentari tunisenc revela un important potencial d'exportació d'alguns productes bàsics agroalimentaris. Recentment, Tunis s'enfronta a nous reptes en l'exportació de productes estratègics subratllant la importància d'adoptar noves estratègies comercials i de comercialització o prospecció de nous mercats. No obstant això, alguns subsectors agroalimentaris, principalment productes d'origen animal, llet i productes lactis i cereals, seguixen sense estar preparats per a suportar els costos de l'ALCD a causa de la seua baixa competitivitat. Per tant, les autoritats tunisenques podrien proposar una estratègia progres / Taghouti, I. (2017). A political economy approach to measuring EU food standard enforcement and their implications on agri-food trade [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89095 / TESIS