• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 70
  • 6
  • Tagged with
  • 76
  • 76
  • 76
  • 76
  • 76
  • 16
  • 13
  • 13
  • 13
  • 10
  • 9
  • 8
  • 7
  • 7
  • 7
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
61

LAS PERCEPCIONES DE LAS CAPACIDADES PARA LA GESTIÓN DE LA SOSTENIBILIDAD DEL ESTUDIANTADO DEL GRADO DE ADE DE LA UPV Y LA UCV: ANÁLISIS COMPARADO

Escámez Marsilla, Juan Isidro 14 January 2019 (has links)
Las Percepciones de las Capacidades para la Gestión de la Sostenibilidad del Estudiantado del Grado de ADE de la UPV y la UCV: Análisis Comparado. El propósito de la investigación doctoral es comprender las percepciones y predecir los comportamientos como gestor de Sostenibilidad del estudiantado de Administración y Dirección de Empresas de dos universidades: Universidad Politécnica de Valencia y Universidad Católica de Valencia. Para ello, los objetivos que la vertebran son: 1) Argumentar críticamente una Teoría que, además de ser aceptada por la comunidad científica, sea potente para la comprensión y el aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad; 2) Seleccionar una Teoría psicosocial, aceptada por la comunidad científica, para comprender y predecir el comportamiento del estudiantado hacia la Gestión de la Sostenibilidad; 3) Construir un cuestionario-escala, a partir de la Teoría seleccionada, siguiendo los procedimientos establecidos por la comunidad de los científicos sociales; 4) Analizar, comentar y discutir los resultados de las respuestas dadas por la población objeto de la investigación; 5) Comparar los resultados obtenidos entre las diversas poblaciones investigadas y establecer semejanzas y diferencias sobre la Gestión de la Sostenibilidad. Las hipótesis son las siguientes: 1) El estudiantado de ambas Universidades es mayoritariamente favorable al aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad en todos los elementos que configuran las percepciones; 2) Las mujeres muestran percepciones significativamente más positivas que los varones respecto a la Gestión de la Sostenibilidad; 3) Existen diferencias en las percepciones para la Gestión de la Sostenibilidad entre el alumnado de la Universidad Católica de Valencia y el de la Universidad Politécnica de Valencia. Para alcanzar los objetivos propuestos, el proceso de investigación ha cumplimentado las siguientes fases: a)la argumentación de la importancia del problema que se investiga a la que se ha dedicado el capítulo 2º; b)la revisión del estado actual del conocimiento sobre el problema investigado; a ello se ha dedicado el capítulo 1º; c) la justificación de la perspectiva teórica que se adopta,el enfoque del Desarrollo de las Capacidades Humanas,a la que se dedica el capítulo 3º; d) la selección argumentada de la Teoría dela Acción Planificada de Azjen, en el capítulo 4º; e) la presentación crítica de la metodología de la investigación, en el capítulo 5º, que utiliza de forma complementaria la perspectiva empírico-analítica, que permite explicar y predecir el comportamiento del estudiantado; la hermenéutico-interpretativa, que facilita la comprensión de los significados de las intenciones y acciones del alumnado y el método comparado entre el alumnado de una Universidad y la otra; f) la aplicación del cuestionario-escala, análisis de los datos y comentarios de los resultados de las respuestas del alumnado de la Universidad Católica de Valencia (capítulo 6º), del alumnado de la Universidad Politécnica de Valencia (capítulo 7º) y de la comparación entre el alumnado de ambas universidades (capítulo 8ª). Conclusiones: a)la hipótesis 1. El estudiantado de ambas Universidades es mayoritariamente favorable al aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad en todos los elementos del sistema de actitudes. La hipótesis 1 queda confirmada en 5 de las 8 sub-hipótesis y parcialmente confirmada en las tres restantes; b) la hipótesis 2. Las mujeres muestran un sistema de actitudes significativamente más positivas que los varones respecto a la Gestión de la Sostenibilidad. La hipótesis 2 queda confirmada; c) la hipótesis 3. Existen diferencias en el sistema de actitudes para la Gestión de la Sostenibilidad entre el alumnado de la Universidad Católica de Valencia y el alumnado de la Universidad Politécnica de Valencia. La hipótesis 3 queda confirmada en 7 de sus 9 sub-hipótesis, parcialmente c / Les Percepcions de les Capacitats per a la Gestió de la Sostenibilitat de l'Estudiantat del Grau d'ADE de la UPV i la UCV: Anàlisi Comparada. El propòsit de la investigació doctoral és comprendre les percepcions i predir els comportaments com a gestor de Sostenibilitat de l'estudiantat d'Administració i Direcció d'Empreses de dues universitats: Universitat Politècnica de València i Universitat Catòlica de València. Per a això, els objectius que la vertebren són: 1) Argumentar críticament una Teoria que, a més de ser acceptada per la comunitat científica, siga potent per a la comprensió i l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat; 2) Seleccionar una Teoria psicosocial, acceptada per la comunitat científica, per a comprendre i predir el comportament de l'estudiantat cap a la Gestió de la Sostenibilitat; 3) Construir un qüestionari-escala, a partir de la Teoria seleccionada, seguint els procediments establerts per la comunitat dels científics socials; 4) Analitzar, comentar i discutir els resultats de les respostes donades per la població objecte de la investigació; 5) Comparar els resultats obtinguts entre les diverses poblacions investigades i establir semblances i diferències sobre la Gestió de la Sostenibilitat. Les hipòtesis són les següents: 1) L'estudiantat d'ambdues Universitats és majoritàriament favorable a l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat en tots els elements que configuren les percepcions; 2) Les dones mostren percepcions significativament més positives que els homes respecte a la Gestió de la Sostenibilitat; 3) Existeixen diferències en les percepcions per a la Gestió de la Sostenibilitat entre l'alumnat de la Universitat Catòlica de València i el de la Universitat Politècnica de València. Per a aconseguir els objectius proposats, el procés d'investigació ha cobert les següents fases: a) l'argumentació de la importància del problema que s'investiga a la que s'ha dedicat el capítol 2n; b) la revisió de l'estat actual del coneixement sobre el problema investigat; a això s'ha dedicat el capítol 1r; c) la justificació de la perspectiva teòrica que s'adopta, l'enfocament del Desenvolupament de les Capacitats Humanes, a la qual es dedica el capítol 3r; d) la selecció argumentada de la Teoria de l'Acció Planificada d'Azjen, en el capítol 4rt; e) la presentació crítica de la metodologia de la investigació, en el capítol 5é, que utilitza de forma complementària la perspectiva empíric-analítica, que permet explicar i predir el comportament de l'estudiantat; l'hermenèutica-interpretativa, que facilita la comprensió dels significats de les intencions i accions de l'alumnat i el mètode comparat entre l'alumnat d'una Universitat i l'altra; f) l'aplicació del qüestionari-escala, anàlisi de les dades i comentaris dels resultats de les respostes de l'alumnat de la Universitat Catòlica de València (capítol 6é), de l'alumnat de la Universitat Politècnica de València (capítol 7é) i de la comparació entre l'alumnat d'ambdues universitats (capítol 8a). Conclusions: a) la hipòtesi 1. L'estudiantat d'ambdues Universitats és majoritàriament favorable a l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat en tots els elements del sistema d'actituds. La hipòtesi 1 queda confirmada en 5 de les 8 sub-hipòtesis i parcialment confirmada en les tres restants; b) la hipòtesi 2. Les dones mostren un sistema d'actituds significativament més positives que els homes respecte a la Gestió de la Sostenibilitat. La hipòtesi 2 queda confirmada; c) la hipòtesi 3. Existeixen diferències en el sistema d'actituds per a la Gestió de la Sostenibilitat entre l'alumnat de la Universitat Catòlica de València i l'alumnat de la Universitat Politècnica de València. La hipòtesi 3 queda confirmada en 7 de les seues 9 sub-hipòtesis, parcialment confirmada en 1 sub-hipòtesi i no confirmada en 1 sub-hipòtesi. / Perceptions of the Capacities for Sustainable Management in the Students of "Administration and Business Management" Degree in the Polytechnic University of Valencia and the Catholic University of Valencia: A Comparative Analysis. The purpose of the doctoral research is to understand perceptions and to predict behaviors as Sustainable managers in Administration and Business Management students of two universities: the Polytechnic University of Valencia and the Catholic University of Valencia. To this end, the objectives that underpin are: 1) Critically argue a theory that, in addition to being accepted by the scientific community, is powerful for understanding and learning Sustainability Management; 2) Select a psychosocial theory, accepted by the scientific community, to understand and to predict behavior students towards Sustainability Management; 3) Construct a questionnaire-scale, based on the selected theory, following the procedures established by the community of social scientists; 4) Analyze, comment and discuss the results of the answers given by the population under investigation; 5) Compare the results obtained among different researched populations and establish similarities and differences on Sustainability Management. The hypotheses are: 1) Students of both Universities are mainly favorable to learning Sustainability Management in all the elements that configure the perceptions; 2) Women express significantly more positive perceptions than men with respect to Sustainability Management; 3) There are different perceptions of Sustainability Management among the students in the Catholic University of Valencia and in the Polytechnic University of Valencia. In order to achieve the stipulated objectives, the research process has completed the following phases: a) argumenting the importance of the problem under investigation which is adressed in the 2nd chapter ; b) elaborating the current literature review about the issue under investigation; which is adressed in the 1st chapter; c) justificating the theoretical perspective that is adopted: Development of Human Capacities approach; which is adressed in the 3rd chapter; d) Arguing the selection of Azjen's Theory of Planned Behavior, in the 4th chapter; e) critically presentating the research methodology, in the 5th chapter, which uses in a complementary way the empirical-analytical perspective, which allows explaining and predicting student behavior; the hermeneutic-interpretative perspective, which facilitates understanding the meanings of the intentions and actions in the students and the comparative method between the students at one university and at the other; f) applicating the questionnaire-scale, analysing the data and commenting on the results of the responses of the students at Catholic University of Valencia (6th chapter), the students at Polytechnic University of Valencia (7th chapter) and the comparison between the students of both universities (8th chapter). Conclusions: a) hypothesis 1. The students of both Universities are mostly favorable for learning Sustainability Management in all of the elements of the attitude system. Hypothesis 1 is confirmed in 5 of the 8 sub-hypotheses and partially confirmed in the remaining three; b) hypothesis 2. Women show a system of significantly more positive attitudes than men with respect to Sustainability Management. Hypothesis 2 is confirmed; c) hypothesis 3. There are differences in the attitude system for Sustainability Management among the students of the Catholic University of Valencia and the students of the Polytechnic University of Valencia. Hypothesis 3 is confirmed in 7 of its 9 sub-hypotheses, partially confirmed in 1 sub-hypothesis and not confirmed in 1 sub-hypothesis. / Escámez Marsilla, JI. (2018). LAS PERCEPCIONES DE LAS CAPACIDADES PARA LA GESTIÓN DE LA SOSTENIBILIDAD DEL ESTUDIANTADO DEL GRADO DE ADE DE LA UPV Y LA UCV: ANÁLISIS COMPARADO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/115487 / TESIS
62

Un modelo de valoración y financiación de servicios sociales a la tercera edad. Aplicación en la Comunidad Valenciana

Barrachina Martínez, Isabel 23 June 2009 (has links)
Introducción: Proponer un sistema de financiación de Residencias de la tercera edad, alternativo, que considere la casuística de los residentes entendida como los diferentes requerimientos de atención directa que necesitan los usuarios de centros geriátricos. El primer paso será identificar las diferentes categorías de usuarios de los centros geriátricos. Se pretende que el método de agrupación de residentes mediante la valoración de dependencia sea lo más sencillo posible para que no constituya una tarea añadida sino un instrumento de gestión y financiación. Método: El procedimiento metodológico aquí utilizado consta de dos partes: 1) Se estudia la relación entre la dependencia de los residentes y las necesidades de tiempo de atención directa para elaborar el instrumento de agrupación de residentes, y 2) Se propone un sistema de financiación centros geriátricos que considere la distinta complejidad de los residentes según el grupo al que pertenecen. En el desarrollo de la primera parte se procede a la valoración de la dependencia de los residentes y del consumo de recursos medido en tiempo de atención directa. Para la segunda parte se cuenta además con el presupuesto del año 1996 y datos de estructura de todas las residencias incluidas en el trabajo. Se consideró como población objeto de estudio todas las plazas de residencias públicas existentes en la Comunidad Valenciana en el año 1996. Sobre un total de 2842 plazas se extrajo una muestra de 611 residentes. A estos residentes se les pasó un cuestionario de valoración de dependencia y tareas que requerían de auxiliares de enfermería y enfermeros diplomados. Los demás profesionales (médicos, fisioterapeutas, psicólogos, etc..) se consideraron dentro de los costes globales de estructura. Se realizó un modelo de regresión que explica el consumo de recursos de los residentes como tiempo de atención directa que requieren frente a las características de dependencia. Se realizó una agrupación óptima de dependencia....... / Barrachina Martínez, I. (2001). Un modelo de valoración y financiación de servicios sociales a la tercera edad. Aplicación en la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/5644 / Palancia
63

Modelos de valoración de marcas del sector tecnológico y la responsabilidad social corporativa

Alcaide González, María Ángeles 23 March 2020 (has links)
[ES] La presente Tesis Doctoral, desarrollada a modo de compendio de cuatro publicaciones, tiene como objeto el valor de las marcas del sector de las nuevas tecnologías y la sostenibilidad de las empresas propietarias de dichas marcas. En las dos primeras publicaciones se desarrollan modelos matemáticos de estimación del valor de marca, utilizando únicamente la información económico-financiera de las empresas. En la tercera publicación se analiza el grado de similitud de los rankings de sostenibilidad de acceso abierto más importantes que han aparecido en la última década, para determinar si incorporan de facto las marcas mejor valoradas del sector tecnológico. Y, por último, en la cuarta publicación se desarrollan modelos matemáticos que explican diferentes tipos de resultados de las empresas en función de la transparencia en materia de sostenibilidad de las compañías propietarias de las marcas. En las cuatro publicaciones presentadas, la muestra es común y está formada por un total de trece marcas del sector tecnológico: Accenture, Apple, Cisco, Facebook, Google, HP, IBM, Intel, Microsoft, Oracle, Samsung, SAP y Sony. Estas marcas son las mejor valoradas del sector de la tecnología en el periodo 2000-2018 según los rankings internacionales de valoración de marcas (Interbrand, Brand Finance y Millward Brown), y han permanecido en el Top-100 de al menos dos de dichos rankings en dicho periodo. Las conclusiones generales de nuestra investigación permiten confirmar que la información económico-financiera es importante para explicar el valor de las marcas de las empresas tecnológicas. Concretamente, únicamente con el resultado neto de las empresas se explica cerca del 60% del valor de marca proporcionado por los rankings internacionales. Si al resultado neto, se añade la cotización bursátil de las empresas propietarias de las marcas, se llega a explicar el 80% del valor de las marcas. Y si, por último, se añaden un conjunto de variables económico-financieras, el valor de marca se aproxima al 90%. De estos resultados, se puede deducir que la proporción restante del valor de marca, entre el 10% y el 40%, (en función de las variables que se incluyan en los modelos), es explicada por la fortaleza de la marca. Esta Tesis también evidencia, tanto las diferencias significativas entre las valoraciones de marca proporcionadas por las consultoras de valoración de marcas, como las diferencias entre las valoraciones de sostenibilidad proporcionadas por los rankings de RSC de acceso abierto, y al mismo tiempo, las diferencias entre ambos tipos de valoraciones; ya que, las empresas con las marcas más reconocidas mundialmente, no son las que mayor conciencia socio-ambiental tienen. Por último, se observa que las grandes empresas son más transparentes en términos de sostenibilidad, pero esta transparencia apenas se relaciona con otros resultados económicos como el incremento de los activos, de los ingresos, el apalancamiento, el ROE o el ROA. Además, se muestra que los tres pilares de la RSC son utilizados por las consultoras para determinar el valor de marca, mientras que los rankings de RSC solo utilizan la transparencia en los aspectos sociales y ambientales. / [CA] La present Tesi Doctoral, desenvolupada com un compendi de quatre publicacions, té com a objecte el valor de les marques del sector de les noves tecnologies i la sostenibilitat de les empreses propietàries d'aquestes marques. En les dos primeres publicacions es desenvolupen models matemàtics d'estimació del valor de marca, utilitzant únicament la informació económico-financera de les empreses. En la tercera publicació s'analitza el grau de similitud dels rànquings de sostenibilitat d'accés obert més importants que han aparegut en l'última dècada, per a determinar si incorporen de facto les marques millors valorades del sector tecnològic. I, finalment, en la quarta publicació es desevolupen models matemàtics que expliquen diferents tipus de resultats de les empreses en funció de la transparència en matèria de sostenibilitat de les companyies propietàries de les marques. En les quatre publicacions presentades, la mostra és comú i està formada per un total de tretze marques del sector tecnològic: Accenture, Apple, Cisco, Facebook, Google, HP, IBM, Intel, Microsoft, Oracle, Samsung, SAP i Sony. Aquestes marques són les millor valorades del sector de la tecnologia en el període 2000-2018 segons els rànquings internacionals de valoració de marques (Interbrand, Brand Finance i Millward Brown), i han estat al Top-100 en almenys dos d'aquestos rànquins en eixe període. Les conclusions generals de la nostra investigació permeten confirmar que la informació económico-financera és important per explicar el valor de les marques de les empreses tecnològiques. Concretament, sols amb el resultat net de les empreses s'explica prop del 60% del valor de marca proporcionat pels rànquings internacionals. Si al resultat net, s'afig la cotització borsària de les empreses propietàries de les marques, s'arriba a explicar el 80% del valor de les marques. I si, finalment, s'afigen un conjunt de variables económico-financeres, el valor de marca s'aproxima al 90%. D'aquestos resultats, es pot deduir que la proporció restant del valor de marca, entre el 10% i el 40%, (en funció de les variables que s'incloguen en als models), és explicada per la fortalesa de la marca. Aquesta Tesi també evidencia, tant les diferències significatives entre les valoracions de marca proporcionades per les consultores de valoració de marques, com les diferències entre les valoracions de sostenibilitat proporcionades pels rànquings de RSC d'accés obert, i al mateix temps, les diferències entre ambdós tipus de valoracions; ja que, les empreses amb les marques més reconegudes mundialment, no són les que major consciència socioambiental tenen. Finalment, s'observa que les grans empreses són més transparents en termes de sostenibilitat, però aquesta transparència només es relaciona amb altres resultats econòmics com l'increment dels actius, dels ingressos, l'apalacament, el ROE o el ROA. A més, es mostra que els tres pilars de la RSC són utilitzats per les consultores per determinar el valor de marca, mentre que els rànquings de RSC només utilitzen la transparència en els aspectes socials i ambientals. / [EN] This PhD Thesis, developed as a compendium of four publications, aims at the value of brands in the new technology sector and the sustainability of the companies that own these brands. In the first two publications, mathematical models for estimating brand value are developed, using only the economic-financial information of the companies. The third publication analyzes the degree of similarity of the most important open access sustainability rankings that have emerged in the last decade, to determine if they incorporate de facto the best valued brands in the technology sector. And finally, in the fourth publication, mathematical models are developed to explain different types of business results based on transparency in terms of sustainability of the companies that own the brands. In the four publications presented, the sample is common and consists of a total of thirteen brands in the technology sector: Accenture, Apple, Cisco, Facebook, Google, HP, IBM, Intel, Microsoft, Oracle, Samsung, SAP and Sony. These brands are the best valued in the technology sector in the 2000-2018 period according to the international brand valuation rankings (Interbrand, Brand Finance and Millward Brown), and have remained in the Top-100 of at least two of these rankings in that period. The general conclusions of our research allow us to confirm that economic-financial information is important to explain the value of the brands of technology companies. Specifically, 60% of the brand value is explained by the net results of the companies, this percentage rises up to 80% when the stock price of the company is added to the net results as explanatory variable of the brand values. Finally, the brand value is explained nearby to 90% when a set of economic-financial variables are added. From these results, it can be deduced that the remaining proportion of the brand value, between 10% and 40%, (depending on the variables included in the models), is explained by the strength of the brand. This thesis also evidences, both the significant differences between the brand valuations provided by the brand valuation consultancy agencies, but also the differences between the sustainability valuations provided by the open access CSR rankings; in addition, the thesis shows the existing differences between these two types of valuations. Thus, companies with the most recognized brands worldwide are not the ones with the highest socio-environmental awareness. Finally, it is observed that large companies are more transparent in terms of sustainability, but this transparency is hardly related to other economic results such as the increase in assets, income, leverage, ROE or ROA. In addition, it is shown that the three pillars of the RSC are employed by the consultancy agencies to determine the brand value, while the CSR rankings only provide transparency in social and environmental aspects. / Alcaide González, MÁ. (2020). Modelos de valoración de marcas del sector tecnológico y la responsabilidad social corporativa [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/139141 / TESIS
64

Los activos del mercado del arte como objeto de inversión financiera

De la Poza, Elena 24 May 2010 (has links)
En la presente tesis se analizan los activos del mercado internacional de arte como objetos de inversión financiera alternativa a otros activos clásicos (acciones, bienes inmuebles ), para el período 1997-2006. En primer lugar, se lleva a cabo un estudio de la evolución del mercado de arte internacional, analizando la distribución de la cifra de negocios por países y categorías artísticas. A continuación, se analizan los diferentes activos que componen el mercado del arte, definiendo las características que determinan el precio de mercado de cada obra de arte. Se dedica especial atención a la variable Artista, la cual ha sido cuantificada a través de fuentes documentales y digitales, dando lugar a dos grupos de variables, las V.Redmétricas y las V.Bibliométricas. De esta forma, se ha analizado la influencia de las variables redmétricas y bibliométricas en el volumen de facturación del mercado del arte. Posteriormente, se construye un índice del mercado internacional de arte, que permita recoger los cambios experimentados en el mercado internacional de arte en su totalidad y no en un segmento del mismo (grupo de artistas o movimiento artístico) en el pasado y en base a ellos intentar predecir la evolución del mismo, a fin de de utilizarlo conjuntamente en las decisiones de inversión con otros sectores de actividad económica, fundamentalmente los sectores bursátiles e inmobiliario. Por último, una vez analizada la mayor rentabilidad riesgo de la inversión en obras de arte frente a inversiones clásicas en acciones e inmuebles, se estudia el comportamiento del un inversor clásico, aquel que invierte en acciones e inmuebles consigue maximizar su rentabilidad invirtiendo en carteras diversificadas mixtas, que combinen tanto objetos de arte como acciones, para el mismo nivel de riesgo que si invirtiera únicamente en el mercado bursátil. Por otra parte, se quiere comprobar cómo el inversor arriesgado, aquel que invierte en arte tratará de reducir el riesgo, diversificando su inversión en acciones e inmuebles. En ambas hipótesis se lleva a cabo la aplicación del modelo de Markowitz y Tobin. / De La Poza, E. (2008). Los activos del mercado del arte como objeto de inversión financiera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8307 / Palancia
65

Análisis de la relación causal de la responsabilidad social corporativa y la performance financiera de las empresas

Poyatos León, Juan Ángel 31 March 2015 (has links)
El objetivo del trabajo es analizar las relaciones entre la Responsabilidad Social Corporativa, RSC y la performance financiera de empresas europeas, buscando una posible relación causal entre ambas dimensiones. Hasta la fecha, se han alcanzado resultados dispares al analizar dichas relaciones, debido a causas diversas, que han sido abordadas en el presente trabajo, aplicando modelos estadísticos para seleccionar las variables que representan ambas performances, introduciendo un desfase temporal de tres años al medir la relación entre la RSC y los resultados financieros de las empresas (diversos autores afirman que el impacto de la RSC en el rendimiento de es a medio plazo) y separando el análisis entre empresas de sectores cuyo comportamiento (desde un punto de vista RSC) es homogéneo o heterogéneo (numerosos autores indican que el sector es una variable moderadora muy importante). Para comenzar a analizar las relaciones entre ambas dimensiones, en el presente trabajo se aplica un modelo de programación por metas, generando medidas únicas del comportamiento social y los resultados financieros. Estos valores de RSC se comparan con diversas variables económico-financieras, que representan los rendimientos y la dimensión de las empresas analizadas. A continuación, se lleva a cabo un análisis de correlaciones entre las variables que miden ambos comportamientos. Al final, se concluye que la RSC y la performance financiera no están correlacionadas entre sí, pero si se comparan las variables económico-financieras con la variable que representa a los Grupo de Interés (la dimensión que, en el análisis factorial exploratorio, explica el mayor porcentaje de variabilidad de la varianza del comportamiento social de las empresas y que, además, es una de la variables que mayor peso le otorga el modelo de Programación por Metas), se verifica que esta variable sí está correlacionada con varias variables económico-financieras. Ante estos datos, el análisis se centra en esta dimensión (Grupos de Interés), para determinar si existe o no relación causal entre la dimensión Grupos de Interés y los resultados financieros de las empresas analizadas, siguiendo las indicaciones de diversos autores que planteaban que, la dimensión de RSC Grupos de Interés, es la que más influye en el desempeño de las empresas. Para hacerlo, se plantea un Sistema de Ecuaciones Estructurales. Se determina así si los factores de la dimensión Grupos de Interés, mantienen una relación causal con la performance financiera de empresas de los sectores homogéneos y heterogéneos, manteniendo el desfase temporal de 3 años. En el presente caso, solamente uno de los factores (Empleados) causa, con un nivel de significación del 95%, al factor Rendimientos de las empresas procedentes de los sectores Homogéneos analizados, teniendo en cuenta el desfase temporal de 3 años. Cuando se analizaban los sectores Heterogéneos, el modelo no muestra relación causal con un nivel de significación del 95%, por lo que se valida una causa de la disparidad de resultados al valorar el impacto de la RSC sobre la performance financiera: la mezcla de empresas de múltiples sectores. En el presente trabajo abre una línea sobre cómo poder maximizar el impacto de la RSC en la performance financiera, aportando indicios basados en los modelos de ecuaciones estructurales, sobre cómo gestionar (dar más peso a unos factores frente a otros) las distintas dimensiones de la RSC para tal fin. / Poyatos León, JÁ. (2015). Análisis de la relación causal de la responsabilidad social corporativa y la performance financiera de las empresas [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48517 / TESIS
66

Valoración socioeconómica del impacto de la expansión del cultivo de Quinua (Chenopodium quinoa W.) sobre la competitividad y sostenibilidad de la diversidad en las explotaciones tradicionales del Perú

Huillca Quispe, Jhon 04 March 2022 (has links)
[ES] Aunque la quinua (Chenopodium quinoa W.) se venía cultivando por los pueblos andinos desde la época preincaica, durante la segunda mitad del siglo XX, por diversas razones, fue postergado, siendo abandonado y casi olvidado en los lugares en los que se domesticó originalmente, originando así una serie de consecuencias sobre los sistemas productivos y comportamiento sociocultural de los pobladores andinos. Sin embargo, las cualidades intrínsecas de su grano como alimento, unido a cambios en los hábitos de consumo en países desarrollados, provocaron un interés creciente por su cultivo, pasando de ser un producto de autoconsumo, en un ámbito geográfico y cultural muy limitado, a ser un producto estrella de exportación; el rápido incremento de la demanda ha provocado un ajuste en los modelos productivos de la región y generando así impactos multidimensionales. En la presente investigación se ha analizado el impacto generado por el boom de quinua en los sistemas productivos agrarios de las zonas en las que su cultivo se había mantenido de forma tradicional. De acuerdo con los objetivos planteados, se ha realizado, en primer lugar, un diagnóstico y desarrollo de la importancia del cultivo sobre la población andina peruana y el papel desempeñado en los sistemas agrarios tradicionales del ande peruano. En segundo lugar, se ha realizado un análisis de la evolución de las variables que determinan la producción y distribución del grano en los últimos 70 años; se han identificado periodos de subutilización, recuperación y expansión en el contexto nacional y a nivel de los departamentos productores; hemos centrado nuestro análisis en dos escenarios extremos de superficie. Con las variables de comercialización se ha determinado la importancia económica de las zonas productoras, la penetración en nuevo mercados y su contribución sobre la economía nacional y, algunos cambios estructurales, para lo que hemos realizado un estudio de caso en las comunidades andinas de Cusco; los resultados de la encuesta nos han permitido observar la situación actual de los agricultores en el contexto del auge de quinua desde la dimensión social, tecnológica y económica; mostrando un panorama limitado y precario por las condiciones geográficas y medios productivos para el mantenimiento del cultivo en las condiciones que garanticen la sostenibilidad y el mantenimiento de la diversidad propia de los sistemas agrarios tradicionales de la zona andina del Perú. Así mismo, el indicador de sustentabilidad ambiental y social son similares y superiores al umbral, mientras que el económico es inferior, influyendo sobre el índice general de sustentabilidad. El análisis de los resultados económicos en términos absolutos de las distintas alternativas de tecnología productiva en diversos escenarios económicos muestra que, antes del boom de quinua, los agricultores prácticamente carecían de alicientes para introducir transformaciones tecnológicas importantes en sus procesos productivos tradicionales, conservando la tecnología productiva que permitía la sostenibilidad del cultivo, mientras que hoy en día los retornos de un sistema productivo basado en la productividad de variedades mejoradas genéticamente e insumos externos de las explotaciones son muy elevados y suponen un aliciente importante para el abandono de los sistemas productivos tradicionales, más o menos evolucionados, que corren el riesgo de ser abandonados, perdiéndose parte de la capacidad de estos sistemas tradicionales de ser sostenibles y adaptarse a los retos del cambio climático. El análisis de simulación efectuado sobre los resultados monetarios en diversos escenarios económicos y tecnológicos nos permite disponer de una base cuantitativa sobre la que estimar un modelo de compensación equilibrada que permita el mantenimiento de los sistemas tradicionales de producción con su demostrada capacidad para adaptarse a diversos escenarios agroclimáticos. / [CA] Encara que la quinoa (Chenopodium quinoa W.) s'havia cultivat pels pobles andins des de l'època preincaica, durant la segona meitat del segle XX, per diverses raons va ser postergat, sent abandonat i quasi oblidat als llocs en els quals es va domesticar originàriament, causant així una sèrie de conseqüències sobre els sistemes productius i comportament sociocultural dels pobladors andins. No obstant això, les qualitats intrínseques del seu gra com a aliment, unit a canvis en els hàbits de consum en països desenvolupats van provocar un interés creixent pel seu cultiu, passant de ser un producte d'autoconsum, en un àmbit geogràfic i cultural molt limitat, a ser un producte estrela d'exportació; el ràpid increment de la demanda ha provocat un ajust en els models productius de la regió i generant així impactes multidimensionals. En la present investigació s'ha analitzat l'impacte generat pel boom de quinoa en els sistemes productius agraris de les zones en les quals el seu cultiu s'havia mantingut de manera tradicional. D'acord els objectius plantejats, s'ha realitzat, en primer lloc, un diagnòstic i desenvolupament de la importància del cultiu sobre la població andina peruana i el paper exercit en els sistemes agraris tradicionals de la serralada dels Andes del Perú. En segon lloc s'ha elaborat una anàlisi de l'evolució de les variables que determinen la producció i distribució del gra en els últims 70 anys; s'han identificat períodes de subutilizació, recuperació i expansió en el context nacional i a escala dels departaments productors; hem centrat la nostra anàlisi en dos escenaris extrems de superfície. Amb les variables de comercialització s'ha determinat la importància econòmica de les zones productores, la penetració en nou mercats i la seua contribució sobre l'economia nacional i, alguns canvis estructurals, per al que hem realitzat un estudi de cas en les comunitats andines de Cusco; els resultats de l'enquesta ens han permés observar la situació actual dels agricultors en el context de l'auge de quinoa des de la dimensió social, tecnològica i econòmica; mostrant un panorama limitat i precari per les condicions geogràfiques i mitjans productius per al manteniment del cultiu en les condicions que garantisquen la sostenibilitat i el manteniment de la diversitat pròpia dels sistemes agraris tradicionals de la zona andina del Perú. Així mateix, l'indicador de sustentabilitat ambiental i social són similars i superiors al llindar, mentre que el d'econòmic és inferior, influint sobre l'índex general de sostenibilitat. L'anàlisi dels resultats econòmics en termes absoluts de les diferents alternatives de tecnologia productiva en diversos escenaris econòmics mostra que, abans del boom de quinoa, els agricultors pràcticament mancaven d'al·licients per a introduir transformacions tecnològiques importants en els seus processos productius tradicionals, conservant la tecnologia productiva que permetia la sostenibilitat del cultiu, mentre que hui dia els retorns d'un sistema productiu basat en la productivitat de varietats millorades genèticament i inputs externs de les explotacions són molt elevats i suposen un al·licient important per a l'abandó dels sistemes productius tradicionals, més o menys evolucionats, que corren el risc de ser abandonats, perdent-se part de la capacitat d'aquests sistemes tradicionals ser sostenibles i adaptar-se als reptes del canvi climàtic. L'anàlisi de simulació efectuada sobre els resultats monetaris en diversos escenaris econòmics i tecnològics ens permet disposar d'una base quantitativa sobre la qual estimar un model de compensació equilibrada que permeta el manteniment dels sistemes tradicionals de producció amb la seua demostrada capacitat per a adaptar-se a diversos escenaris agroclimàtics. / [EN] Although quinoa (Chenopodium quinoa W.) had been cultivated by the Andean Peoples since pre-Inca times, its farming was postponed during the second half of the 20th century for various reasons. In fact, it was abandoned and almost forgotten in the places where it was originally domesticated what has caused a series of consequences on the productive systems and sociocultural behaviour of the Andean inhabitants. Nevertheless, the intrinsic qualities of its grain as a food supply, together with changes in consumption habits in developed countries, has provoked a growing interest in its cultivation. From being a product of self-consumption in a very limited geographical and cultural scope to becoming a star product to export. The quick increase in its demand has caused an adjustment in the productive models of the region and that has generated multidimensional impacts. In the present research, the impact generated by the quinoa's boom on the agricultural production system of the traditionally-maintained cultivation areas has been analysed. According to the objectives considered on this work, a diagnosis and development of the importance of the crop on the Peruvian population has firstly been made, same with the role played in the traditional agrarian systems of the Peruvian Andes. Secondly, an analysis of the evolution of the variables that determine the production and distribution of the grain in the last 70 years has been carried out. The periods of underutilization, recovery and expansion have been also identified in both the national context and at the level of the producing departments. We have focused our analysis on two extreme surface scenarios. With the commercial variables, the economic importance of the producing areas has been determined, same with the penetration of new markets and their contribution to the national economy and some structural changes, for which we have conducted a case study in the Andean communities of Cusco. The results of the conducted survey have allowed us to observe the current farmers' situation in the context of the quinoa's boom. This has showed a limited and precarious panorama due to geographical conditions and productive means which keep the crop in the conditions that guarantee sustainability and maintenance of the diversity of the traditional agrarian systems of the Andes in Peru. Moreover, the environmental and social sustainability indicators are similar at the same time they both exceed the threshold whereas the economic indicator is lower influencing on the overall sustainability index. The analysis of the economic results in absolute terms of the different alternatives of productive technology in various economic scenarios shows that, before the quinoa's boom, farmers had virtually no incentive to introduce major technological transformations into their traditional production processes preserving the productive technology that allowed the sustainability of the crop whereas nowadays, the returns of a production system based on the productivity of genetically-improved varieties and external inputs from farms are really higher. They represent an important incentive for abandoning traditional production systems, more or less evolved, which run the risk of being abandoned what provokes a loss of some of the capacity of these traditional systems to be sustainable and to be adapted to the climate change. The simulation analysis carried out on the monetary results in various economic and technological scenarios allows us to have a quantitative basis on which estimate a balanced compensation model allowing the maintenance of traditional production systems with its proven ability to be adapted to various agroclimatic scenarios. / Huillca Quispe, J. (2022). Valoración socioeconómica del impacto de la expansión del cultivo de Quinua (Chenopodium quinoa W.) sobre la competitividad y sostenibilidad de la diversidad en las explotaciones tradicionales del Perú [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181509 / TESIS
67

Innovative Collaboration in Agri-Food Systems

Piñeiro, Verónica Ana 02 September 2022 (has links)
Tesis por compendio / [ES] El objetivo general de esta Tesis ha sido avanzar en el estudio de los determinan-tes o características que pueden conducir a una colaboración exitosa entre los actores del sistema agroalimentario. Para ello, se analizaron las actividades de cooperación desarrolladas por explotaciones agrícolas, empresas agroalimentarias, instituciones y organizaciones vinculadas a la agroalimentación, que realizan ac-tividades innovadoras en España y América Latina y el Caribe (ALC). La investigación aborda diferentes ámbitos en los que se producen colaboraciones innovadoras. Se trata del ámbito científico, del ámbito de las plataformas multiac-tores y del ámbito de los agricultores y sus instituciones. Se ha estructurado en tres capítulos, correspondientes cada uno a un artículo científico publicado en una revista internacional. Cada uno de ellos aborda un aspecto específico para cumplir el objetivo general que se acaba de señalar. El primer artículo se titula "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean". Este estudio tiene por objeto reali-zar una revisión del estado del conocimiento, utilizando técnicas bibliométricas, de la colaboración innovadora en los sistemas alimentarios y rurales de América Latina y el Caribe (ALC). Concretamente se analizan las actividades de coopera-ción desarrolladas por explotaciones agrícolas y empresas agroindustriales para emprender actividades innovadoras. El segundo artículo tiene como título "Collaboration through EIP-AGRI Opera-tional Groups and their role as innovation intermediaries". A través de una en-cuesta a los grupos operativos y mediante un análisis factorial fue posible identifi-car las funciones que estos grupos desarrollan como intermediarios de innovación desde su propia perspectiva. Este tipo de análisis permite abordar la colaboración entre actores de diferentes ámbitos y sectores para cooperar y aportar soluciones innovadoras a los problemas agrícolas. El tercer artículo, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives", estudia la colaboración a través de una estrategia innovadora coor-dinada por las cooperativas. El objetivo principal es avanzar en el conocimiento de las características que presentan las cooperativas que lideran este tipo de iniciati-vas. El estudio se basa principalmente en los datos de una encuesta a cooperati-vas, y se ha utilizado una metodología de Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA). Los resultados confirman el avance en el estudio de la colaboración innovadora en el sector agroalimentario de ALC. Los principales motores de la colaboración en este ámbito son la innovación social, el conocimiento, la gestión sostenible y el capital social. También se observa un creciente interés en el ámbito científico por estudiar los sistemas de colaboración en ALC. Este interés proviene de científicos de diferentes países, lo que ha generado y potenciado la colaboración internacio-nal de los investigadores. Los resultados del segundo artículo se centran en las acciones de colaboración desarrolladas por plataformas multiactor, como lo son los Grupos Operativos. Las acciones desarrolladas por estos grupos pueden enmarcarse en las funciones de los intermediarios de la innovación. Tres funciones emergieron como las más realiza-das: la gestión del proceso de innovación, la articulación de la demanda, y el apo-yo institucional y la intermediación de la innovación. Por último, en el ámbito de los agricultores y sus instituciones, la investigación se centra en los impulsores del éxito de la colaboración. La innovación social y eco-nómica, el tamaño y la propensión a la cooperación son condiciones presentes en las cooperativas que tienen éxito al abordar iniciativas de gestión conjunta de cul / [CA] L'objectiu general d'aquesta Tesi ha estat avançar en l'estudi dels determinants o característiques que poden conduir a una colaboración exitosa entre els actors del sistema agroalimentari. Per a això, s'analitzaren les activitats de cooperación desenvolupades per explotacions agrícolas, empreses agroalimentàries, institucions i organitzacions vinculades a la agroalimentació, que realitzen activitats innovadores a España i Amèrica Llatina i el Carib (ALC). La investigacicó aborda diferents àmbits en els que es produiexen collaboracions innovadores. Es tracta de l'àmbit científic, de l'àmbit de les plataformes multiactors i de l'àmbit dels agricultors i les seues institucions. S'ha estructurat en tres capítols, corresponents cadascun a un article científic publicat en una revista internacional. Cadascun d'ells aborda un aspecte específic per a acomplir l'objectiu general que s'acaba d'assenyalar. El primer artícle es titula "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean". Aquest estudi té com a objectiu realitzar una revisió de l'estat del coneixement, utilitzant tècniques bibliomètriques, de la collaboració innovadora en els sistemes alimentaris i rurals d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC). El segon article té com a títol "Collaboration through EIP-AGRI Operational Groups and their role as innovation intermediaries". A través d'una enquesta als grups operatius i mitjançant un anàlisi factorial va ser possible identificar les fun-cions que aquests grups desenvolupen com a intermediaris d'innovació des de la seua pròpia perspectiva. El tercer artícle, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives", estudia la collaboració a través d'una estratègia innovadora coordinada per les cooperatives. L'objectiu principal és avançar en el coneixement de les característiques que presenten les cooperatives que lideren aquest tipus d'iniciatives. L'estudi es basa principalment en les dades d'una enquesta a cooperatives, i s'ha utilitzat una metodologia d'Anàlisi Qualitatiu Comparativo (fsQCA). Els resultats confirmen l'avançament en l'estudi de la col laboració innovadora en el sector agroalimentari de ALC. Els principals motors de col·laboració en aquest àmbit són la innovació social, el coneixement, la gestió sotenible i el capital social. També s'observa un creixent interès en l'àmbit científic per estudiar els sistemes de col·laboració en ALC. Aquest interès prové de científics de diferents països, el que ha generat i potenciat la col·laboració internacional dels investigadors. Els resultats del segon article es centren en les accions de col·laboració desenvolupades per plataformes multiactor, com ho són els Grups Operatius. Les accions desenvolupades per aquests grups poden enmarcarse en les funcions dels intermediaris de la innovació. Tres funcions emergeren com les més realitzades: la gestió del procés d'innovació, l'articulació de la demanda, i el suport institucional i la intermediació de la innovació. Per últim, en l'àmbit dels agricultors i les seues institucions, la investigació es centra en els impulsors de l'éxit de la col·laboració. La innovació social i econòmica, el tamany i la propensió a la cooperació són condicionants presents en les cooperatives que tenen èxit a l'abordar iniciatives de gestió conjunta de cultius. A partir dels resultats exposats, podem concloure que la colaboració per a la innovació social e en el sector rural pot ser una forma d'abordar els problemes estructurals en dife-rents àmbits. El coneixement dels principals determinants de col·laboració en el medi rural i agroalimentari a Espanya i ALC permetrà prendre millors decisions en les organitzacions públiques i privades per a promoure accions innovadores de cooperació en els territoris rurals. Futures investigacions poden basar-se en aquests resultats i avançar en altres característiques que determinen l'éxit de la col·laboració innovadora en el sector agroalimentari. / [EN] The overall aim of this thesis is to identify the determinants of or characteristics that can lead to successful collaboration between actors in the agri-food system. To this end, an analysis is conducted of the cooperation activities developed by farms, agribusiness companies, institutions, and agri-food organisations, which undertake innovative actions in Spain and Latin America and the Caribbean (LAC). The research addresses different domains where innovative collaborations occur; namely, the scientific domain, the multi-actor platform domain, and the domain of farmers and their institutions. The resulting thesis is structured in three chapters, corresponding to three scientific articles published in international journals. Each of them deals with a specific aspect, which together fulfil the aforementioned research objective. The first article is entitled "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean." Using bibliometric techniques, this study aims to review the state of the knowledge on innovative collaboration in LAC's food and rural systems. Specifically, it analyses the cooperation by farms and agribusiness firms to undertake innovative activities. The second article is entitled "Collaboration through EIP-AGRI Operational Groups and their role as innovation intermediaries." A survey to operational groups (OG) and a factor analysis are carried out to identify these groups' perspective on their roles as innovation intermediaries. This type of analysis makes it possible to address the collaboration between actors from different fields and sectors aimed at cooperating and providing innovative solutions to agricultural problems. The third article, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives," studies collaboration through an innovative strategy coordinated by cooperatives. The main objective is to advance the knowledge of the characteristics of the cooperatives that head up this type of initiative. The study is mainly based on data from a survey of cooperative managers about their views on the main advantages and drivers of joint land management strategies, and the methodology applied is Fuzzy Set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA). Findings confirm that progress has been made in the study of innovative collaboration in the LAC agri-food sector. The main drivers of collaboration include social innovation, knowledge, sustainable management, and social capital. In the scientific domain, growing academic interest in collaborative systems in LAC can be seen. Studies have been produced by researchers from different countries, which has generated and enhanced collaboration among international researchers. Results from the second article focus on the collaborative actions developed by multi-actor platforms. These actions can be framed as functions of innovation intermediaries. Three of the most common functions identified are innovation process management, demand articulation, and institutional support and innovation brokering. Finally, in the domain of farmers and their institutions, the research focuses on the drivers of successful collaboration. Social and economic innovation, size, and propensity for cooperation characterise the cooperatives that successfully take on a joint cropland initiative. From the results, we can conclude that collaboration for social innovation in the rural sector can be a way to address structural problems in different domains. Knowledge of the main determinants of collaboration in the rural and agri-food environment in Spain and LAC will help public and private organisations to make better decisions aimed at promoting innovative cooperation actions in rural territories. Future research can build on these results and focus on other characteristics that determine successful innovative collaboration in the agri-food sector. / Gracias al Proyecto “Strengthening innovation policy in the agri-food sector” (RTI2018-093791-B-C22) financed by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and “ERDF A way to build Europe” / Piñeiro, VA. (2022). Innovative Collaboration in Agri-Food Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185684 / TESIS / Compendio
68

Valor de marca en productos frescos: frutas y hortalizas

Marín Armero, Antonio 18 July 2022 (has links)
[ES] Las marcas han servido desde su origen para que los consumidores puedan distinguir los artículos de distintos productores y constituyen unos de los principales activos de las compañías. Sin embargo, las marcas han estado ausentes durante muchos años de los productos frescos como las frutas y las hortalizas. A lo largo de las últimas décadas varios autores como David Aaker y Kevin Lane Keller han elaborado diversas propuestas para establecer modelos que permitan medir el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor. En la presente tesis partimos de la hipótesis de que la aparición en el mercado de marcas a consumidor final en productos frescos como frutas y hortalizas ha alcanzado la suficiente presencia como para que los consumidores sean capaces de percibir diferencias con respecto a los productos de su misma categoría, en función de las distintas dimensiones que componen el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor, y pagar un precio mayor por ellas. Los objetivos de esta tesis son evaluar el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor en los productos frescos como frutas y hortalizas adaptando la metodología existente para aplicarlo a tres marcas concretas. Analizar la presencia de marcas y evaluar la percepción de los miembros de los canales de comercialización del mercado de frutas y hortalizas sobre las marcas a consumidor final. Proponer un modelo/escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor basado en la metodología existente que permita medir dicho valor en las marcas de frutas y hortalizas frescas. Aplicar el modelo/escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor a tres marcas comerciales y realizar una segmentación de consumidores La metodología ha consistido en un trabajo exploratorio que se concretó en un análisis cualitativo mediante entrevista en profundidad semiestructurada a expertos. Los resultados de este análisis cualitativo se utilizaron para diseñar el cuestionario que mide el Valor de Marca en el contexto de los productos frescos como frutas y hortalizas. Este cuestionario se utilizó para realizar una investigación descriptiva que se materializó en un análisis cuantitativo mediante encuesta online a consumidor final. Las entrevistas con los expertos de los canales de producción y comercialización han dado como resultado la selección de las marcas Plátano de Canarias, Zespri y Kumato y la adaptación de las dimensiones de la marca al contexto de las frutas y hortalizas. A partir de estos resultados se ha elaborado una escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor adaptada a las marcas de frutas y hortalizas que ha sido validada mediante encuesta a consumidor final. El consumidor aprecia como distintivas las dimensiones analizadas en la escala propuesta y señala las dos dimensiones de Singularidad y Responsabilidad Social Corporativa como las que más se relacionan con la disponibilidad a pagar un precio premium por una marca determinada. Se puede concluir que los miembros de los canales de producción y comercialización son conscientes del Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor. Este Valor de Marca se puede medir adaptando las herramientas existentes mediante encuesta a consumidor final. Los consumidores reconocen las dimensiones de las distintas marcas de frutas y hortalizas que existen en el mercado español y valoran unas más que otras a la hora de pagar un precio mayor por ellas. / [CA] Les marques han servit des del seu origen perquè els consumidors puguen distingir els articles de diferents productors i constitueixen uns dels principals actius de les companyies. No obstant això, les marques han estat absents durant molts anys dels productes frescos com les fruites i les hortalisses. Al llarg de les últimes dècades diversos autors com David Aaker i Kevin Lane Keller han elaborat diverses propostes per a establir models que permeten mesurar el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor. En la present tesi partim de la hipòtesi que l'aparició en el mercat de marques a consumidor final en productes frescos com a fruites i hortalisses ha aconseguit la suficient presència com perquè els consumidors siguen capaços de percebre diferències respecte als productes de la seua mateixa categoria, en funció de les diferents dimensions que componen el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor, i pagar un preu major per elles. Els objectius d'aquesta tesi són adaptar la metodologia existent per a avaluar el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor en els productes frescos com a fruites i hortalisses i aplicar-lo a tres marques concretes. Analitzar la presència de marques i avaluar la percepció dels membres dels canals de comercialització del mercat de fruites i hortalisses sobre les marques a consumidor final. Dissenyar un model/escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor basat en la metodologia existent que permeta mesurar aquest valor en les marques de fruites i hortalisses fresques. Aplicar el model/escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor a tres productes i realitzar una segmentació de consumidors. La metodologia ha consistit en un treball exploratori que es va concretar en una anàlisi qualitativa mitjançant entrevista en profunditat semiestructurada a experts. Els resultats d'aquesta anàlisi qualitativa es van utilitzar per a dissenyar el qüestionari que mesura el Valor de Marca en el context dels productes frescos com a fruites i hortalisses. Aquest qüestionari es va utilitzar per a realitzar una investigació descriptiva que es va materialitzar en una anàlisi quantitativa mitjançant enquesta online a consumidor final. Les entrevistes amb els experts dels canals de producció i comercialització ha donat com a resultat la selecció de les marques Plàtan de Canàries, Zespri i Kumato i l'adaptació de les dimensions de la marca al context de les fruites i hortalisses. A partir d'aquests resultats s'ha elaborat una escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor adaptada a les marques de fruites i hortalisses que ha sigut validada mitjançant enquesta a consumidor final. El consumidor aprecia com a distintives les dimensions analitzades en l'escala proposada i assenyala les dues dimensions de Singularitat i Responsabilitat Social Corporativa com les que més es relacionen amb la disponibilitat a pagar un preu premium per una marca determinada. Es pot concloure que els membres dels canals de producció i comercialització són conscients del Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor. Aquest Valor de Marca es pot mesurar adaptant les eines existents mitjançant enquesta a consumidor final. Els consumidors reconeixen les dimensions de les diferents marques de fruites i hortalisses que existeixen en el mercat espanyol i valoren unes més que unes altres a l'hora de pagar un preu major per elles. / [EN] Brands have been used since their origin to enable consumers to distinguish goods from different producers and are one of the main assets of companies. However, brands have been absent for many years from fresh produce such as fruit and vegetables. Over the last decades, several authors such as David Aaker and Kevin Lane Keller have developed several proposals to establish models to measure Brand Equity from the consumer's perspective. In this thesis, we start from the hypothesis that the appearance in the market of end-consumer brands in fresh products such as fruit and vegetables has achieved sufficient presence for consumers to be able to perceive differences with respect to products of the same category, according to the different dimensions that make up the Brand Equity from the consumer's perspective, and to pay a higher price for them. The objectives of this thesis are to adapt the existing methodology for assessing Brand Equity from the consumer's perspective in fresh produce such as fruit and vegetables and apply it to three specific brands; to analyse the presence of brands and to evaluate the perception of the members of the marketing channels of the fruit and vegetable market on the brands to the final consumer; to design a Brand Equity model/scale from the consumer's perspective based on the existing methodology to measure the Brand Equity of fresh fruit and vegetable brands; and to apply the Brand Equity model/scale from the consumer's perspective to three products and perform a consumer segmentation. The methodology consisted of exploratory work that took the form of a qualitative analysis by means of a semi-structured in-depth interview with experts. The results of this qualitative analysis were used to design the questionnaire that measures Brand Equity in the context of fresh produce such as fruit and vegetables. This questionnaire was used to carry out descriptive research that materialised in a quantitative analysis by means of an online survey of end consumers. The interviews with experts in production and marketing channels resulted in the selection of the brands Plátano de Canarias, Zespri and Kumato and the adaptation of the brand dimensions to the context of fruit and vegetables. Based on these results, a Brand Equity scale has been developed from the consumer's perspective, adapted to the fruit and vegetable brands and validated by means of a survey of end consumers. The consumer appreciates the dimensions analysed in the proposed scale as distinctive and identifies the two dimensions of Uniqueness and Corporate Social Responsibility as those most closely related to the willingness to pay a premium price for a given brand. It can be concluded that members of the production and marketing channels are aware of Brand Equity from a consumer perspective. This Brand Equity can be measured by adapting existing tools through end-consumer surveys. Consumers recognise the dimensions of the different fruit and vegetable brands on the Spanish market and value some more than others when it comes to paying a higher price for them. / Marín Armero, A. (2022). Valor de marca en productos frescos: frutas y hortalizas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184339 / TESIS
69

El contrato de licencia de obtención vegetal

Miranda Ribera, Eduardo 04 September 2023 (has links)
[ES] El objeto del presente trabajo es el contrato de licencia de obtención vegetal y su estructura se articula conforme a las instituciones básicas del contrato: se inicia el estudio con el concepto, clases y notas características de la licencia; en segundo lugar, se abordan los principales elementos del régimen jurídico del contrato; en tercer lugar, se analizan los principales elementos (personales, formales y reales), la formación y la estructura del contrato; en cuarto lugar, se estudia el contenido y cumplimiento del contrato; en quinto lugar, se analiza la terminación del contrato; y, previo a las conclusiones, se delimitarán las figuras afines al contrato de licencia para explotar un determinado material vegetal. El estudio se centra en el contrato de licencia configurado sobre un título de obtención vegetal comunitario y nacional. Por ello, las referencias normativas se realizarán a la normativa europea y nacional de obtenciones vegetales y, cuando proceda, de las disposiciones del Convenio de la Unión de París sobre Obtenciones Vegetales y de Derecho comparado alemán, francés e italiano. Para analizar el derecho de obtención vegetal como objeto de un contrato de licencia es necesario abordar instituciones tan importantes como el concepto de variedad vegetal, variedad vegetal protegible, alcance de la protección y la protección provisional, con especial atención a la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 19 de diciembre de 2019 y sus importantes implicaciones sobre la solicitud de protección como objeto del contrato de licencia. Quedan fuera del presente trabajo el estudio del contrato de licencia configurado sobre un derecho de propiedad industrial, distinto del de obtención vegetal, que proteja el material vegetal o cualquier conocimiento o técnica susceptible de protegerse por un secreto empresarial y dé lugar a una licencia de know-how. No obstante, se analizará la posibilidad de configurar un contrato de licencia con objeto plural en el que concurran, además de un derecho de obtención vegetal, una patente, una marca o un secreto empresarial. El análisis del contenido del contrato se realizará desde el punto de vista contractual y antitrust. En cuanto al análisis antitrust, al tratarse el contrato de licencia de obtención vegetal de un acuerdo de transferencia de tecnología será de aplicación el Reglamento (UE) N.º 316/2014 de la Comisión de 21 de marzo de 2014 relativo a la aplicación del artículo 101, apartado 3, del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea a determinadas categorías de acuerdos de transferencia de tecnología. Sin embargo, se hace referencia también a acuerdos de comercialización del derecho, sobre los que recae el análisis antitrust conforme a las disposiciones del Reglamento (UE) 2022/720 de la Comisión de 10 de mayo de 2022 relativo a la aplicación del artículo 101, apartado 3, del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea a determinadas categorías de acuerdos verticales y prácticas concertadas. / [CA] L'objecte d¿aquest treball és el contracte de llicència d'obtenció vegetal i la seua estructura s'articula conforme a les institucions bàsiques del contracte: s'inicia l'estudi amb el concepte, classes i notes característiques de la llicència; en segon lloc, s'aborden els principals elements del règim jurídic del contracte; en tercer lloc, s'analitzen els principals elements (personals, formals i reals), la formació i l'estructura del contracte; en quart lloc, s'estudia el contingut i compliment del contracte; en cinqué lloc, s'analitza la finalització del contracte; i, abans de les conclusions, s'analitzaran les figures afins al contracte de llicència per a explotar un determinat material vegetal. L'estudi es centra en el contracte de llicència configurat sobre un títol d'obtenció vegetal comunitari i nacional. Per això, les referències normatives es realitzaran a la normativa europea i nacional d'obtencions vegetals i les disposicions del Conveni de la Unió de París sobre Obtencions Vegetals i de Dret comparat alemany, francés e italià. Per analitzar el dret d'obtenció vegetal com a objecte d'un contracte de llicència és necessari abordar institucions tan importants com el concepte de varietat vegetal, varietat vegetal protegible, l¿abast de la protecció i la protecció provisional, amb especial atenció a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de desembre de 2019 i les seues implicacions sobre la sol·licitud de protecció com a objecte del contracte de llicència. Queden fora d¿aquest treball l'estudi del contracte de llicència configurat sobre un dret de propietat industrial, diferent del d'obtenció vegetal, que protegisca el material vegetal o qualsevol coneixement o tècnica susceptible de protegir-se per un secret empresarial i done lloc a una llicència de know-how. No obstant això, s'analitzarà la possibilitat de configurar un contracte de llicència amb objecte plural en el qual concórreguen, a més d'un dret d'obtenció vegetal, una patent, una marca o un secret empresarial. L'anàlisi del contingut del contracte es realitzarà des del punt de vista contractual i antitrust. Quant a l'anàlisi antitrust, en tractar-se el contracte de llicència d'obtenció vegetal d'un acord de transferència de tecnologia serà aplicable el Reglament (UE) Núm. 316/2014 de la Comissió de 21 de març de 2014 relatiu a l'aplicació de l'article 101, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a determinades categories d'acords de transferència de tecnologia. No obstant això, es fa referència també a acords de comercialització del dret, sobre els que recau l'anàlisi antitrust conforme a les disposicions del Reglament (UE) 2022/720 de la Comissió de 10 de maig de 2022 relatiu a l'aplicació de l'article 101, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a determinades categories d'acords verticals i pràctiques concertades. / [EN] The aim of this research is the license agreement of plant variety rights, whose structure is articulated according to the basic elements of the contract: the study begins with the concept, types and characteristics of the license; secondly, the main elements of the legal regime of the contract are analysed, ; thirdly, its main elements, negotiation and structure are examined; fourthly, the content of the contract is studied; fifthly, the termination of the contract is analysed; and, prior to the conclusions, the related contracts to the license to exploit a certain plant material will be delimited. The study focuses on the license agreement of a community and national plant variety right. Therefore, European and national plant variety legislation references will be made, and, where appropriate, also references to the provisions of the International Convention for the Protection of New Varieties of Plants and comparative German, French and Italian law will be made. To analyse the plant variety right as the subject matter of a license agreement, it is necessary to explain such important elements as the concept of plant variety, scope of rights and provisional protection, with special attention to the judgment of the Court of Justice of the European Union of 19 December 2019, and its consequences on the application for protection as the subject matter of a license agreement. It will not be included in the scope of this research, the analysis of the license agreement stablished on an intellectual property right, different from a plant variety right, which protects any knowledge or technique which can be protected by a trade secret and gives rise to a know-how license. Nonetheless, the possibility of negotiating a license agreement with different intellectual property rights in which, in addition to a plant variety right, a patent, a trademark or a trade secret could be involved, will be also analysed. The analysis of the content of the contract will be carried out from a contractual and antitrust point of view. Regarding the antitrust analysis, since the plant variety license is a technology transfer agreement, Commission Regulation (EU) No 316/2014 of 21 March 2014 on the application of Article 101(3) of the Treaty on the Functioning of the European Union to categories of technology transfer agreements will be applicable to the plant variety license. Furthermore, it is necessary to bear in mind that the antitrust analysis of commercialisation agreements should be made according to the Commission Regulation (EU) 2022/720 of 10 May 2022 on the application of Article 101(3) of the Treaty on the Functioning of the European Union to categories of vertical agreements and concerted practices. / Miranda Ribera, E. (2023). El contrato de licencia de obtención vegetal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196879
70

The Silk Road Heritage Enhancement for Local Sustainable Tourism Development in Bukhara (Uzbekistan). Analysis and Diagnosis about the Current Situation

Kilichov, Mukhriddin 05 January 2024 (has links)
[ES] Esta tesis lleva a cabo una investigación exhaustiva e interdisciplinaria sobre la compleja interrelación entre el turismo patrimonial y el desarrollo sostenible, centrada en el estudio del patrimonio de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistán. Utilizando métodos de investigación cualitativos y cuantitativos, incluyendo el análisis de estudios empíricos, entrevistas con interesados, encuestas y estudios de campo en sitios patrimoniales, la investigación proporciona una comprensión enriquecida de los problemas y oportunidades asociados con el aprovechamiento del patrimonio histórico para iniciativas de turismo sostenible. Este trabajo, centrado en cinco preguntas de investigación esenciales, examina los desafíos existentes en el camino del turismo sostenible de Bujará, tales como la insuficiencia de infraestructura, la falta de colaboración efectiva entre proveedores de turismo y el gobierno, y las perspectivas futuras de los interesados. Además, se presta especial atención a los principales agentes involucrados, incluyendo a los gerentes de instalaciones de alojamiento, operadores turísticos y dueños de restaurantes, el papel que desempeñan las asociaciones público-privadas a nivel de gobernanza regional, y su entendimiento conceptual de "Ruta de la Seda" y "Turismo sostenible". Uno de los componentes significativos de esta investigación es el diagnóstico y evaluación del patrimonio cultural de la ciudad de Bujará asi como de los proveedores e infraestructuras vinculadas con el destino turístico. Este diagnóstico y evaluaciónó concluye con la aplicación de un Índice de Aptitud Turística, un Índice de Potencial Turístico para Bujará y, basado en estos, un Modelo de Turismo. Este modelo está diseñado no solo para mejorar la confianza del cliente y el flujo de turistas, sino también para integrarse de manera fluida con las estructuras económicas y sociales del destino. Asimismo, se proponen estrategias prácticas para la conservación del patrimonio, vías para mejorar y promover la colaboración de interesados y facilitar el crecimiento económico sostenible. Se reconoce como un modelo que puede servir como base para otros sitios patrimoniales similares en Asia Central. La investigación ofrece reflexiones críticas sobre los resultados de sus hallazgos y aboga por una mayor colaboración entre el sector público y privado y la participación comunitaria, enfatizando la necesidad de un enfoque multidimensional en la implementación de la gobernanza. Asimismo, este estudio reitera la importancia de programas de educación y fortalecimiento de capacidades destinados a mejorar la comprensión de prácticas de turismo sostenible entre proveedores de servicios. En definitiva, esta investigación sirve como una contribución significativa a los campos del turismo patrimonial y el desarrollo sostenible aplicado al caso de estudio del sitio patrimonial de la ciudad de Bujará. El estudio demuestra que si el patrimonio histórico de la Ruta de la Seda en Bujará es gestionado aplicando prácticas estables e inclusivas contribuirá significativamente a la prosperidad económica y social del destino. Además, este modelo puede servir para ser extrapolado a otros sitios patrimoniales similares. / [CA] Aquesta tesi duu a terme una investigació exhaustiva i interdisciplinària sobre la complexa interrelació entre el turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible, centrada en l'estudi del patrimoni de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistan. Utilitzant mètodes d'investigació qualitatius i quantitatius, incloent-hi l'anàlisi d'estudis empírics, entrevistes amb interessats, enquestes i estudis de camp en llocs patrimonials, la investigació proporciona una comprensió enriquida dels problemes i oportunitats associats amb l'aprofitament del patrimoni històric per a iniciatives de turisme sostenible. Aquest treball, centrat en cinc preguntes d'investigació essencials, examina els desafiaments existents en el camí del turisme sostenible de Bujará, com ara la insuficiència d'infraestructura, la falta de col·laboració efectiva entre proveïdors de turisme i el govern, i les perspectives futures dels interessats. A més, es presta especial atenció als principals agents involucrats, incloent-hi els gerents d'instal·lacions d'allotjament, operadors turístics i restaurants, el paper que exerceixen les associacions públic-privades a nivell de governança regional, i el seu enteniment conceptual de la "Ruta de la Seda" i el "Turisme sostenible". Un dels components significatius d'aquesta investigació és el diagnòstic i avaluació del patrimoni cultural de la ciutat de Bujará asi com dels proveïdors i infraestructures vinculades al desti turístic. Aquest diagnòstic i la evaluacion conclou amb l'aplicació d'un Índex d'Aptitud Turística, un Índex de Potencial Turístic per a Bujará i, basat en aquests, un Model de Turisme. Aquest model està dissenyat no sols per a millorar la confiança del client i el flux de turistes, sinó també per a integrar-se de manera fluida amb les estructures econòmiques i socials del destí. Així mateix, es proposen estratègies pràctiques per a la conservació del patrimoni, vies per a millorar i promoure la col·laboració d'interessats i facilitar el creixement econòmic sostenible. Es reconeix com un model que pot servir com a base per a altres llocs patrimonials similars a Àsia Central. La investigació ofereix reflexions crítiques sobre els resultats obtinguts i advoca per una major col·laboració entre el sector públic i privat i la participació comunitària, emfatitzant la necessitat d'un enfocament multidimensional en la implementació de la governança. Així mateix, aquest estudi reitera la importància de programes d'educació i enfortiment de capacitats destinats a millorar la comprensió de pràctiques de turisme sostenible entre proveïdors de serveis. En definitiva, aquesta investigació serveix com una contribució significativa als camps del turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible aplicat al cas d'estudi del lloc patrimonial de la ciutat de Bujará. L'estudi demostra que si el patrimoni històric de la Ruta de la Seda en Bujará és gestionat aplicant pràctiques estables i inclusives contribuirà significativament a la prosperitat econòmica i social del destí. A més, aquest model pot servir per a ser extrapolat a altres llocs patrimonials similars. / [EN] This thesis conducts a comprehensive, interdisciplinary investigation into the complex interrelationship between heritage tourism and sustainable development, with a focus on the Silk Road heritage in Bukhara, Uzbekistan. Employing qualitative and quantitative research methods, including the analysis of empirical studies, interviews with stakeholders, surveys, and field studies at heritage sites, the research provides an enriched understanding of the issues and opportunities associated with leveraging historical heritage for sustainable tourism initiatives. Centered around five core research questions, the study scrutinizes existing challenges in Bukhara's sustainable tourism pathway, such as the inadequacy of infrastructure, lack of effective collaboration between tourism providers and the government, and future prospects of stakeholders. Furthermore, particular attention is paid to the key stakeholders involved, including managers of accommodation facilities, tour operators, and restaurant owners, their role in public-private partnerships at the regional governance level, and their conceptual understanding of "Silk Road" and "Sustainable Tourism". One of the significant components of the research the diagnosis and evaluation of the cultural heritage of the city of Bukhara as well as of the suppliers and infrastructure linked to the tourist destination. This diagnosis and evaluation conclude with the application of a Tourism Aptitude of the Heritages, a Tourism Potential Index for Bukhara and, based on these, a Tourism Model. This model is designed not only to enhance customer trust and the flow of tourists but also to integrate seamlessly with Bukhara's economic and social structures. It proposes practical strategies for heritage conservation, stakeholder collaboration, and sustainable economic growth, serving as a blueprint for similar heritage sites across Central Asia. The research offers critical reflections on the results of its findings and advocates for greater public-private sector collaboration and community participation, emphasizing the need for a multidimensional approach to governance implementation. Furthermore, this study reiterates the importance of education and capacity building programs aimed at improving understanding of sustainable tourism practices among service providers. Ultimately, this research serves as a significant contribution to the fields of heritage tourism and sustainable development applied to the case study of the Bukhara city heritage site. The study demonstrates that if the historical heritage of the Silk Road in Bukhara is managed by applying stable and inclusive practices it will contribute significantly to the economic and social prosperity of the destination. Furthermore, this model can be extrapolated to other similar heritage sites. / Kilichov, M. (2023). The Silk Road Heritage Enhancement for Local Sustainable Tourism Development in Bukhara (Uzbekistan). Analysis and Diagnosis about the Current Situation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201551

Page generated in 0.0354 seconds