Bakgrund Förmaksflimmer tillhör en av de vanligaste hjärtrelaterade sjukdomarna. Ändå kan det vara svårt för både vårdpersonal och patienter att upptäcka symtomen på grund av dess natur. Detta kan leda till att patienter, ovetandes om sin diagnos, upplever en försämring av sin livskvalitet. Det är fastslaget att patienten har rätt till att få förståelig information om sitt hälsotillstånd och sin vårdprocess samt delta vid beslut om behandling. Delat beslutsfattande är ett förhållningssätt som involverar patienten vid val av behandlingsalternativ och kan relateras till personcentrerad omvårdnad. Syfte Syftet var att beskriva patientens upplevelse av delaktighet i sin omvårdnad vid förmaksflimmer. Metod Denna icke-systematiska litteraturöversikt bestod av 15 vetenskapliga originalartiklar med kvalitativa, kvantitativa eller mixade metodansatser som hämtades från sökningar i databaserna PubMed och CINAHL. Artiklarna genomgick en kvalitetsgranskning i enlighet med Sophiahemmet Högskolas bedömningsunderlag. Artiklarnas resultat analyserades och sammanställdes därefter med hjälp av en integrerad dataanalys som sedan presenterades i en resultatredovisning. Resultat Resultatet sammanställdes utifrån tre huvudkategorier: Upplevelse om det egna tillståndet, Patienters möjlighet i val av behandling och Delaktighet bidrar till följsamhet. Resultatet visade att patienters upplevelse är starkt kopplat med vårdpersonalens sätt att förmedla information. Hur vårdpersonalen kommunicerar och samarbetar med patienten kan relateras till graden av patientens upplevda delaktighet. Slutsats Denna litteraturöversikt visade att patientens delaktighet i sin omvårdnad vid förmaksflimmer är en fråga som aktualiseras, när olika behandlingsalternativ diskuteras och omvårdnadsåtgärder väljs. Upplevelsen av delaktighet är centralt för att öka följsamhet till behandling och även i relation till egen kunskap som till exempel hälsofrämjande åtgärder där patienten själv kan vidta åtgärderna för att uppnå samt bibehålla en känsla av kontroll över sitt hälsotillstånd. / Background Atrial fibrillation is among the most common heart related diseases. Yet, due to its nature, it can be difficult for both healthcare professionals and patients to detect the symptoms. This can lead to patients, unaware of their diagnosis, experiencing an impairment in their quality of life. It is established that the patient has the right to receive understandable information about their state of health and their health care process and to participate in decisions about treatment. Shared decision-making is an approach that involves the patient when choosing treatment options and can also be related to person-centred care. Aim The aim was to describe patients’ experiences of participation in their health care regarding atrial fibrillation Method This study has been produced using a non-systematic literature review which consisted of 15 original scientific articles with qualitative, quantitative or mixed methods that were collected from searches in the databases PubMed and CINAHL. The articles underwent a quality review in accordance with Sophiahemmet University's assessment protocol. The results of the articles were then analyzed and compiled by using an integrated analysis which then was presented in a report. Results The results were compiled based on three main categories: Experience of one's own condition, Patients' options in choosing treatment and Participation contributes to compliance. The results showed that the patients' experience is strongly linked with the healthcare staff's way of conveying information. The way a health care professional communicates and collaborates can be related to the level of the patient's experienced participation. Conclusions This literature review showed that the patient's participation in their health care is an issue that is brought up to date, when different treatment options are discussed and nursing measures are chosen. The experience of participation is central to increasing compliance and also in relation to their own knowledge like health-promoting measures that the patient can take to achieve and maintain a sense of control over their own situation.

Förmaksflimmer är en av de vanligaste arytmierna i Sverige och västvärlden och förväntas öka bland befolkningen. Riskfaktorer som övervikt, stort alkoholintag, hypertoni och hög ålder har visat sig ha en stor påverkan på förmaksflimrets progression och därmed ökande morbiditet och mortalitet hos patienterna. Studiens syfte är att belysa påverkan av omvårdnadsinterventioner ledda av sjuksköterskor, hos patienter med förmaksflimmer. En allmän litteraturstudie med systematisk sökmetod har genomförts. Datainsamlingen gjordes via databaserna Cumulative Index to Nursing an Health Literature (CINAHL) och Public MEDLINE (PubMed). Totalt hittades femton artiklar, varav fjorton var kvantitativa och en artikel hade mixad metod. Artiklarna kvalitetsgranskades med stöd av en modifierad bedömningsunderlag. En integrerad dataanalys genomfördes för att sammanställa data. Resultatet blev sex kategorier: Riskfaktorer, Livsstil, Hälsorelaterad livskvalitet, Patientens sjukdomskännedom, Behandlingsrekommendationer och Sjukhusinläggningar. Resultatet påvisar att omvårdnadsinterventioner ledda av sjuksköterska har en god påverkan på patientens sjukdomstillstånd. Dock påvisar inte alla studier att det finns en signifikant skillnad. Litteraturöversikten visar behov av ett multidisciplinärt team, där en specialistsjuksköterska inom hjärtsjukvård kan göra en skillnad för patienten. Men även ett behov av mer forskning inom området för att identifiera kunskapsluckor för att ge patienter en bättre vård. / Atrial fibrillation is one of the most common arrhythmias both in Sweden and in the world and is expected to increase among the population. Risk factors such as obesity, large alcohol intake, hypertonia and age are shown to have great impact on atrial fibrillation progress hence rising mortality and morbidity among this group. The aim of this study is to illuminate the effect of nursing interventions on patients with Atrial Fibrillation. A general literature overview with a structural search method was conducted. The data was collected via CHINAHL and PubMed databases. The total of fifteen articles were selected, fourteen with quantitative and one with mixed method. All the articles were qualified via Caldwell scale design. An integrated data analysis was performed to compile the data. The result is presented in six categories: Risk factors, Lifestyle, Health related quality of life, Disease awareness, Treatment recommendation and Hospitalization. The results have shown that the nursing interventions having good effect on the patient's illness situation. However, not all studies show that there is a significant difference. The area studied requires further research and that studies be carried out in larger populations. This is to draw real conclusions that help to offer patients with atrial fibrillation better care. The literature review shows tendencies that patients are in need for a multidisciplinary team, where specialist nurses in cardiac care can make a difference for the patient. It also shows a need for further studies to identify knowledge gaps in order to a better healthcare to patients.

Aims: The clinical role of the left atrial (LA) hypertension in patients with atrial fibrillation (AF) and its role as predictor in those undergoing pulmonary vein (PV) isolation is still unknown. The aim of the present study was to analyze the role of LA pressure in patients with nonvalvular AF who underwent PV isolation and its implication for AF catheter ablation. Methods: Consecutive patients with drug resistant AF who underwent PV isolation at San Maurizio Regional Hospital of Bolzano (Italy) as index procedure were included in this analysis. Results: A total of 132 consecutive patients (97 males, 73%; mean age 58.0 ± 13.2 years) were included in the analysis. Eleven patients (8%) underwent radiofrequency ablation and 121 (92%) cryoballoon ablation. Higher LA pressures were found in 54 patients (40.9%). At a mean follow up of 14.3 ± 8.2 months (median 12 months), the success rate without antiarrhythmic therapy was 65.9% (87/132; considering the blanking period). Female gender and continuous mean LA pressure were significantly associated with AF recurrence and remained significant on multivariable Cox analysis (respectively, HR 1.845, 1.00–3.40, p = 0.05 and HR 1.066, 1.002–1.134, p = 0.04). We identified a LA mean pressure of >15 mmHg as ideal cutoff and constructed a model to predict AF recurrence which fitted with a concordance index (C-index) of 0.65 (95% CI 0.56–0.75), logrank score p = 0.003.

Sympathovagal imbalance is known to precede the on-set of atrial fibrillation (AF) and has been analyzed extensively based on heart rate variability (HRV). However, the relationship between sympathetic and vagal effects before AF onset and their influence on various HRV features have not been fully elucidated. QT interval variability (QTV) reflects sympathetic activity and may therefore provide further insights into this relationship. Using the time delay stability (TDS) method, we investigated temporal changes in coupling behavior before AF onset between 20 vagal or sympathovagal-associated HRV and QTV features. We applied the TDS method to 26 electrocardiograms from the MIT-BIH AF database with at least one hour of sinus rhythm preceding AF onset. Sinus rhythm segments were split into 5-minute windows with 50 % overlap. Logistic regression analysis revealed significantly (p<0.01) increased coupling between QTV and vagal HRV features from 20 to 15 minutes before AF onset. We found similar behavior between QTV and sympathovagal HRV features. This indicates sympathetic predominance increasing until 15 minutes before the onset of AF and decreasing towards vagal predominance right before AF onset. Our results provide new insights into temporal changes of sympathovagal imbalance preceding AF onset and may improve the prediction of AF in clinical applications.

No description available.

No description available.

Atrial fibrillation is a cardiac condition in which the heart rate is abnormally fast and/or irregular. While not yet proven to be fatal on its own, it severely increases the probability of developing further medical conditions including a five times higher risk of getting stroke. The prevalence has, over the past decades, increased significantly across the world and was in 2014 approximated at roughly 2% in the European population. Though, this number is expected to further increase in the coming years and decades. Therefore, in order to reduce suffering and save lives, it is vital that there is an efficient way of treating this condition. Current treatment methods include medicine, cardioversion, and tissue ablation. This thesis focuses on tissue ablation, more particularly cryoballoon ablation, which is a minimally invasive procedure in which a cryoballoon catheter is guided through a blood vessel (generally accessed through an incision made in the groin area) to the heart. When inside the atrial chambers the balloon can be inflated, put into contact with the faulty tissue and then be injected with liquid nitrous oxide which vaporizes and freezes said tissue isolating the currents causing the irregular heartbeat. This thesis aims to attach flexible electronics to the outside of the cryoballoon, which should then be able to inform the operator that adequate contact has been achieved before freezing, thereby increasing the probability of successful ablation. Three prototypes were created using polyurethane balloons, flexible circuit boards and a biocompatible, flexible cyanoacrylate adhesive. The flexible circuit boards were arranged in different patterns for each prototype to see which configuration would best suit the application. It was found that narrow strips (single trace) aligned axially and spaced evenly along the circumference best accomplished the goal. The traces did, however, not adhere as well to the balloon as was hoped which likely was due to user error during the gluing procedure but a further investigation may be desired to ensure that the materials and adhesive are compatible. / Förmaksflimmer är ett hjärtfel som gör att hjärtslagen blir ovanligt snabba och/eller oregelbundna. Trots att det inte bevisats vara direkt dödligt än, ökar det kraftigt risken för att utveckla ytterligare medicinska besvär, bland annat fem gånger större risk att drabbas av stroke. Utbredningen av förmaksflimmer har under de senaste decennierna ökat avsevärt över hela världen och under 2014 uppskattades det att ungefär 2 % av den europeiska befolkning var drabbade. Den här siffran förväntas dock fortsätta öka under de kommande åren och decennierna. Därför, för att i största mån lindra smärta samt förhindra dödsfall, är det mycket viktigt att det finns ett effektivt sätt att behandla tillståndet. I nuläget innefattas behandling av medicin, elektrokonvertering eller vävnadsablation. Det här examensarbetet fokuserar på ablation, närmare bestämt kryoballongsablation, vilket är ett minimalinvasivt ingrepp som innebär att en kryoballongskateter förs in genom en blodådra (ofta via ett snitt i ljumsken) in i hjärtat. Väl inne i förmakskammarna kan ballongen blåsas upp, läggas emot den felaktiga vävnaden och sedan fyllas med flytande kväveoxid som förångas och fryser vävnaden vilket isolerar strömmarna som ger upphov till den felaktiga hjärtrytmen. Målet med det här examensarbetet är att fästa flexibla kretskort på utsidan av dessa kryoballonger, vilka då ska kunna känna av fysisk kontakt med vävnaden och informera operatören om detta innan frysningen sker. Därmed bör sannolikheten för lyckad ablation öka. Tre prototyper tillverkades med polyuretanballonger, flexibla kretskort och ett biokompatibelt, flexibelt cyanoakrylatlim. Kretskorten arrangerades i olika mönster för respektive prototyper för att undersöka vilken konfiguration som skulle passa ändamålet bäst. Det visade sig att smala kretskort placerade längs med ballongen axiellt och jämnt utspridda längs med omkretsen gav bäst resultat. Däremot höll inte limmet så bra som förväntat vilket troligtvis handlar om användarfel vid limningen men en vidare utredning kan vara att önska för att säkerställa att limmet är kompatibelt med övriga material.

Implementation and uptake of novel and cost-effective medicines can improve patient health outcomes and healthcare efficiency. However, the relative uptake of new medicines recommended by the National Institute for Health and Care Excellence often lags behind other comparative countries’ health systems. One example is the uptake of direct oral anticoagulants (DOACs) for stroke prevention in atrial fibrillation, which was slow and had a high level of unexplained variation across different health economies in England. This research aimed to explore barriers and enablers to the uptake of DOACs from the perspectives of patients, healthcare professionals, and key stakeholders by conducting systematic and narrative reviews and semi-structured interviews. Data collected from 21 patients, 23 healthcare professionals, and 23 key stakeholders recruited from three different health economies was analysed using the Framework method. The findings identified a range of intersecting factors acting as barriers and/or enablers to the uptake DOACs. While there were a wide range of experiences and views, an agreement between patients and healthcare professionals/key stakeholders on several identified factors was observed. Attributes of the innovation, characteristics of patients and prescribers, local health economy readiness for change, implementation process, and external health system context were suggested as influences. Mapping of the findings to the Diffusion of Innovations in Service Organisations model identified 11 components for a future toolkit development to facilitate uptake of nationally recommended new medicines. This thesis highlighted the role of patients, consideration of all costs associated with new medicines, and compatibility with the health economy’s care model impact on the uptake.

Atrial fibrillation (AF) is one of the most common cardiac arrhythmias. Nowadays the fibrillatory process is known to be provoked by the high-frequency reentrant activity of certain atrial regions that propagates the fibrillatory activity to the rest of the atrial tissue, and the electrical isolation of these key regions has demonstrated its effectiveness in terminating the fibrillatory process. The location of the dominant regions represents a major challenge in the diagnosis and treatment of this arrhythmia. With the aim to detect and locate the fibrillatory sources prior to surgical procedure, non-invasive methods have been developed such as body surface electrical mapping (BSPM) which allows to record with high spatial resolution the electrical activity on the torso surface or the electrocardiographic imaging (ECGI) which allows to non-invasively reconstruct the electrical activity in the atrial surface. Given the novelty of these systems, both technologies suffer from a lack of scientific knowledge about the physical and technical mechanisms that support their operation. Therefore, the aim of this thesis is to increase that knowledge, as well as studying the effectiveness of these technologies for the localization of dominant regions in patients with AF. First, it has been shown that BSPM systems are able to noninvasively identify atrial rotors by recognizing surface rotors after band-pass filtering. Furthermore, the position of such surface rotors is related to the atrial rotor location, allowing the distinction between left or right atrial rotors. Moreover, it has been found that the surface electrical maps in AF suffer a spatial smoothing effect by the torso conductor volume, so the surface electrical activity can be studied with a relatively small number of electrodes. Specifically, it has been seen that 12 uniformly distributed electrodes are sufficient for the correct identification of atrial dominant frequencies, while at least 32 leads are needed for non-invasive identification of atrial rotors. Secondly, the effect of narrowband filtering on the effectiveness of the location of reentrant patterns was studied. It has been found that this procedure allows isolating the reentrant electrical activity caused by the rotor, increasing the detection rate for both invasive and surface maps. However, the spatial smoothing caused by the regularization of the ECGI added to the temporal filtering causes a large increase in the spurious reentrant activity, making it difficult to detect real reentrant patterns. However, it has been found that maps provided by the ECGI without temporal filtering allow the correct detection of reentrant activity, so narrowband filtering should be applied for intracavitary or surface signal only. Finally, we studied the stability of the markers used to detect dominant regions in ECGI, such as frequency maps or the rotor presence. It has been found that in the presence of alterations in the conditions of the inverse problem, such as electrical or geometrical noise, these markers are significantly more stable than the ECGI signal morphology from which they are extracted. In addition, a new methodology for error reduction in the atrial spatial location based on the curvature of the curve L has been proposed. The results presented in this thesis showed that BSPM and ECGI systems allows to non-invasively locate the presence of high-frequency rotors, responsible for the maintenance of AF. This detection has been proven to be unambiguous and robust, and the physical and technical mechanisms that support this behavior have been studied. These results indicate that both non-invasive systems provide information of great clinical value in the treatment of AF, so their use can be helpful for selecting and planning atrial ablation procedures. / La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias cardiacas más frecuentes. Hoy en día se sabe que el proceso fibrilatorio está provocado por la actividad reentrante a alta frecuencia de ciertas regiones auriculares que propagan la actividad fibrilatoria en el resto del tejido auricular, y se ha demostrado que el aislamiento eléctrico de estas regiones dominantes permite detener el proceso fibrilatorio. La localización de las regiones dominantes supone un gran reto en el diagnóstico y tratamiento de la FA. Con el objetivo de poder localizar las fuentes fibrilatorias con anterioridad al procedimiento quirúrgico, se han desarrollado métodos no invasivos como la cartografía eléctrica de superficie (CES) que registra con gran resolución espacial la actividad eléctrica en la superficie del torso o la electrocardiografía por imagen (ECGI) que permite reconstruir la actividad eléctrica en la superficie auricular. Dada la novedad de estos sistemas, existe una falta de conocimiento científico sobre los mecanismos físicos y técnicos que sustentan su funcionamiento. Por lo tanto, el objetivo de esta tesis es aumentar dicho conocimiento, así como estudiar la eficacia de ambas tecnologías para la localización de regiones dominantes en pacientes con FA. En primer lugar, ha visto que los sistemas CES permiten identificar rotores auriculares mediante el reconocimiento de rotores superficiales tras el filtrado en banda estrecha. Además, la posición de los rotores superficiales está relacionada con la localización de dichos rotores, permitiendo la distinción entre rotores de aurícula derecha o izquierda. Por otra parte, se ha visto que los mapas eléctricos superficiales durante FA sufren una gran suavizado espacial por el efecto del volumen conductor del torso, lo que permite que la actividad eléctrica superficial pueda ser estudiada con un número relativamente reducido de electrodos. Concretamente, se ha visto que 12 electrodos uniformemente distribuidos son suficientes para una correcta identificación de frecuencias dominantes, mientras que son necesarios al menos 32 para una correcta identificación de rotores auriculares. Por otra parte, también se ha estudiado el efecto del filtrado en banda estrecha sobre la eficacia de la localización de patrones reentrantes. Así, se ha visto que este procedimiento permite aislar la actividad eléctrica reentrante provocada por el rotor, aumentando la tasa de detección tanto para señal obtenida de manera invasiva como para los mapas superficiales. No obstante, este filtrado temporal sobre la señal de ECGI provoca un gran aumento de la actividad reentrante espúrea que dificulta la detección de patrones reentrantes reales. Sin embargo, los mapas ECGI sin filtrado temporal permiten la detección correcta de la actividad reentrante, por lo el filtrado debería ser aplicado únicamente para señal intracavitaria o superficial. Por último, se ha estudiado la estabilidad de los marcadores utilizados en ECGI para detectar regiones dominantes, como son los mapas de frecuencia o la presencia de rotores. Se ha visto que en presencia de alteraciones en las condiciones del problema inverso, como ruido eléctrico o geométrico, estos marcadores son significativamente más estables que la morfología de la propia señal ECGI. Además, se ha propuesto una nueva metodología para la reducción del error en la localización espacial de la aurícula basado en la curvatura de la curva L. Los resultados presentados en esta tesis revelan que los sistemas de CES y ECGI permiten localizar de manera no invasiva la presencia de rotores de alta frecuencia. Esta detección es univoca y robusta, y se han estudiado los mecanismos físicos y técnicos que sustentan dicho comportamiento. Estos resultados indican que ambos sistemas no invasivos proporcionan información de gran valor clínico en el tratamiento de la FA, por lo que su uso puede ser de gran ayuda para la selección y planificaci / La fibril·lació auricular (FA) és una de les arítmies cardíaques més freqüents. Hui en dia es sabut que el procés fibrilatori està provocat per l'activitat reentrant de certes regions auriculars que propaguen l'activitat fibril·latoria a la resta del teixit auricular, i s'ha demostrat que l'aïllament elèctric d'aquestes regions dominants permet aturar el procés fibrilatori. La localització de les regions dominants suposa un gran repte en el diagnòstic i tractament d'aquesta arítmia. Amb l'objectiu de poder localitzar fonts fibril·latories amb anterioritat al procediment quirúrgic s'han desenvolupat mètodes no invasius com la cartografia elèctrica de superfície (CES) que registra amb gran resolució espacial l'activitat elèctrica en la superfície del tors o l'electrocardiografia per imatge (ECGI) que permet obtenir de manera no invasiva l'activitat elèctrica en la superfície auricular. Donada la relativa novetat d'aquests sistemes, existeix una manca de coneixement científic sobre els mecanismes físics i tècnics que sustenten el seu funcionament. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és augmentar aquest coneixement, així com estudiar l'eficàcia d'aquestes tecnologies per a la localització de regions dominants en pacients amb FA. En primer lloc, s'ha vist que els sistemes CES permeten identificar rotors auriculars mitjançant el reconeixement de rotors superficials després del filtrat en banda estreta. A més, la posició dels rotors superficials està relacionada amb la localització d'aquests rotors, permetent la distinció entre rotors de aurícula dreta o esquerra. També s'ha vist que els mapes elèctrics superficials durant FA pateixen un gran suavitzat espacial per l'efecte del volum conductor del tors, el que permet que l'activitat elèctrica superficial pugui ser estudiada amb un nombre relativament reduït d'elèctrodes. Concretament, s'ha vist que 12 elèctrodes uniformement distribuïts són suficients per a una correcta identificació de freqüències dominants auriculars, mentre que són necessaris almenys 32 per a una correcta identificació de rotors auriculars. D'altra banda, també s'ha estudiat l'efecte del filtrat en banda estreta sobre l'eficàcia de la localització de patrons reentrants. Així, s'ha vist que aquest procediment permet aïllar l'activitat elèctrica reentrant provocada pel rotor, augmentant la taxa de detecció tant pel senyal obtingut de manera invasiva com per als mapes superficials. No obstant això, aquest filtrat temporal sobre el senyal de ECGI provoca un gran augment de l'activitat reentrant espúria que dificulta la detecció de patrons reentrants reals. A més, els mapes proporcionats per la ECGI sense filtrat temporal permeten la detecció correcta de l'activitat reentrant, per la qual cosa el filtrat hauria de ser aplicat únicament per a senyal intracavitària o superficial. Per últim, s'ha estudiat l'estabilitat dels marcadors utilitzats en ECGI per a detectar regions auriculars dominants, com són els mapes de freqüència o la presència de rotors. S'ha vist que en presència d'alteracions en les condicions del problema invers, com soroll elèctric o geomètric, aquests marcadors són significativament més estables que la morfologia del mateix senyal ECGI. A més, s'ha proposat una nova metodologia per a la reducció de l'error en la localització espacial de l'aurícula basat en la curvatura de la corba L. Els resultats presentats en aquesta tesi revelen que els sistemes de CES i ECGI permeten localitzar de manera no invasiva la presència de rotors d'alta freqüència. Aquesta detecció és unívoca i robusta, i s'han estudiat els mecanismes físics i tècnics que sustenten aquest comportament. Aquests resultats indiquen que els dos sistemes no invasius proporcionen informació de gran valor clínic en el tractament de la FA, pel que el seu ús pot ser de gran ajuda per a la selecció i planificació de procediments d'ablació auricular. / Rodrigo Bort, M. (2016). Non-invasive identification of atrial fibrillation drivers [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/75346 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

No description available.