This study aims to examine whether women are being discriminated against at the initial contact of a small business transfer. Existing research shows that men dominate in entrepreneurship and that entrepreneurship is generally associated with being a man. Based on social psychological theory on gender stereotypes and economic theory on statistic discrimination we assumed that female buyers are discriminated against at the market for small business transfers. To study this, a pre-registered randomized field experiment was conducted in which we expressed interest in buying a business from fictional potential buyers to 906 business owners that had announced their business for sale on the Swedish marketplace Blocket. The gender of the fictional potential buyers was signaled through randomly assigned first names that are associated with being a man or a woman. We studied the share of messages that led to Response or Positive response from the sellers. Our results revealed that people selling their businesses are not less likely to respond to potential female buyers, meaning that women are not discriminated against at the initial contact of a business transfer. However, we did find that female buyers have a higher probability than male buyers of receiving a Positive response from a seller with a business in a female dominated industry. Corresponding advantage for male buyers compared to female buyers among sellers with businesses in male dominated industries could not be found. The experiment is the first to examine gender discrimination in the market for small business transfers. / Denna uppsats dokumenterar en studie som undersökte huruvida kvinnor blir diskriminerade som potentiella köpare på marknaden för mindre företagsöverlåtelser vid den initiala kontakten med säljare. Tidigare forskning visar att entreprenörskap domineras av män och att företagande i allmänhet ofta förknippas med att vara en man. Med utgångspunkt i socialpsykologisk teori kring könsstereotyper och ekonomisk teori om statistisk diskriminering antog vi att kvinnliga köpare diskrimineras på marknaden för mindre företagsöverlåtelser. För att testa vår hypotes genomförde vi ett förregistrerat randomiserat fältexperiment där vi meddelade intresse från fiktiva köpare till 906 verkliga företagsägare som utannonserat sina företag för försäljning på Blocket. Köparnas kön signalerades genom att slumpmässigt ange förnamn som förknippas med kvinnor respektive män. Vi studerade andelen intressemeddelanden som ledde till en Respons och en Positiv respons från säljarna. Resultaten visade att kvinnliga köpare inte var mindre sannolika än manliga köpare att erhålla en Positiv respons från säljaren på deras intressemeddelanden. Däremot visade resultaten att kvinnliga köpare hade högre sannolikhet än manliga köpare att erhålla en Positiv respons från säljare med företag i typiskt kvinnodominerade branscher. Motsvarande fördel för manliga köpare jämfört med kvinnliga köpare bland säljare med företag i typiskt mansdominerade branscher kunde ej observeras. Experimentet är det första som undersöker könsdiskriminering vid marknaden för företagsöverlåtelser.

Previous research has emphasized the importance of promoting female entrepreneurship in developing countries. Women often lack assets, financial history and are disadvantaged in acquiring wage-employment. In Tanzania, female entrepreneurs face these constraints when seeking resources for entrepreneurial purposes. Provision of microcredits has thereby been highlighted to empower women. Impact assessments of women accessing microcredits has its focus on evaluating a change in the decision-making of women. Our study focusses on combining factors affecting female entrepreneurship and achievements. Scarce literature has covered the possible empowerment of Muslim female entrepreneurs caused by microcredits in the world and in the context of Tanzania. Many Muslims do not engage in interest-based transactions. Instead, they use the products of Islamic microfinance institutions, who refrain from using interest-based credits. Our study, therefore, aims to explore the possible empowerment of Muslim female entrepreneurs, comparing female entrepreneurs who use microcredits provided by conventional microfinance institutions (MFIs) and Islamic microfinance institutions (IMFIs). Our study points out in line with previous research that microcredits empower Muslim female entrepreneurs in Tanzania. The study highlights that Muslim female entrepreneurs in Tanzania prefer non-interest-based microcredits over interest-based microcredits, as they are in accordance with their faith.

Tesis por compendio / [ES] Uno de los elementos organizativos más significativos, identificado por la comunidad investigadora para desarrollar el emprendimiento, es el liderazgo (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Para que las actividades emprendedoras tengan éxito, los líderes requieren ciertos factores de liderazgo. A la hora de estudiar esos factores, constatamos que se sitúan en la intersección de dos dominios independientes como son el liderazgo y el emprendimiento, creando un nuevo paradigma: llamado liderazgo emprendedor. Este constructo relativamente reciente surge para responder a los retos y dificultades que se encuentran los emprendedores a lo largo de sus actividades emprendedoras y poder así superarlos. Sin embargo, todavía no existe una definición clara del liderazgo emprendedor ni tampoco marcos conceptuales y teóricos suficientes. Las diferentes definiciones suelen centrarse en los rasgos, características y comportamientos de los líderes emprendedores. Históricamente, la investigación analiza los rasgos y la demografía del líder. Es más relevante la edad, los estudios o el origen étnico del emprendedor que lo que hace, no se suele prestar atención al contexto del emprendimiento, es decir, a las diferentes fases por las que pasa una actividad emprendedora. Sin embargo, según la teoría del liderazgo emprendedor, el contexto es un importante moderador de la eficacia del líder. Además, si queremos abordar los factores de liderazgo en el emprendimiento de las mujeres, hay una evidencia consistente de que el líder y el emprendedor son construcciones de género. Existe un sesgo masculino dominante en los campos del liderazgo y el emprendimiento. Y todo lo relativo al emprendimiento femenino y lo que puede impactar en su crecimiento merece ser estudiado por derecho propio (Bruin, Brush, & Welter, 2006). A pesar de esas dificultades, no se han realizado suficientes investigaciones para comprender mejor qué atributos de liderazgo se consideran más importantes según la etapa del proceso emprendedor, si son contextuales o universales, y menos aún con enfoque de género. En conclusión, es importante identificar y comprender mejor qué factores o habilidades de liderazgo se consideran más valiosos para superar los retos con éxito a lo largo del proceso emprendedor. Con la presente tesis doctoral se quiere investigar estas cuestiones. En primer lugar, en la parte inicial de este documento se evidencia, a través de un análisis bibliométrico con y sin enfoque de género, que efectivamente el constructo del liderazgo emprendedor es un dominio con identidad propia desde hace relativamente poco tiempo, que adolece de una falta de marcos conceptuales, teóricos y modelos empíricos. En complemento, cuando abordamos el liderazgo emprendedor con lente de género, existe una evidencia consistente de que las descripciones estándar de las características de los líderes emprendedores están basadas en normas y rasgos con claro sesgo de género masculino dominante. El discurso del liderazgo emprendedor tiende a moverse hacia la subordinación de todos aquellos que no se ajustan a dicho estereotipo. En la segunda parte de la tesis, se identifican, a través de una revisión de literatura, los atributos más importantes del liderazgo emprendedor femenino que serán la base para construir los modelos relacionales que evaluaremos en la parte final. Mediante una revisión exhaustiva de la literatura, se identificaron y recogieron 267 factores de liderazgo. Gracias a un análisis de co-ocurrencia de los factores, se descubre que los más frecuentes son la innovación, la comunicación, el trabajo en red, la pasión, la asunción de riesgos, la visión, la oportunidad, la toma de decisiones, la autoeficacia y la necesidad de logro, entre otros. Otra de las contribuciones es que no se observan atributos de liderazgo diferentes en función del género cuando se comparan con estudios similares sin enfoque de género. Como limitación de dicho análisis, no se detecta en qué momentos intervienen dic / [CA] Un dels elements organitzatius més significatius, identificat per la comunitat investigadora per a desenrotllar l'emprenedoria, és el lideratge (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Perquè les activitats emprenedores tinguen èxit, els líders requerixen certs factors de lideratge. A l'hora d'estudiar eixos factors, constatem que se situen en la intersecció de dos dominis independents com són el lideratge i l'emprenedoria, creant un nou paradigma: cridat lideratge emprenedor. Este constructe relativament recent sorgix per a respondre als reptes i dificultats que es troben els emprenedors al llarg de les seues activitats emprenedores i poder així superar-los. No obstant això, encara no hi ha una definició clara del lideratge emprenedor ni tampoc marcs conceptuals i teòrics suficients. Les diferents definicions solen centrar-se en les característiques i comportaments dels líders emprenedors. Històricament, la investigació analitza els trets i la demografia del líder. És més rellevant l'edat, els estudis o l'origen ètnic de l'emprenedor que el que fa, no se sol prestar atenció al context de l'emprenedoria, és a dir, a les diferents fases per les quals passa una activitat emprenedora. No obstant això, segons la teoria del lideratge emprenedor, el context és un important moderador de l'eficàcia del líder. A més, si volem abordar els factors de lideratge en l'emprenedoria de les dones, hi ha una clara evidència de què el líder i l'emprenedor són construccions de gènere. Hi ha un caire masculí dominant en els camps del lideratge i l'emprenedoria. I tot el que es referix a l'emprenedoria per part de les dones i el que pot impactar en el seu creixement mereix ser estudiat per dret propi (Bruin, Brush, & Wèlter, 2006). A pesar d'eixes dificultats, no s'han realitzat suficients investigacions per a comprendre millor quins atributs de lideratge es consideren més importants segons l'etapa del procés emprenedor, si són contextuals o universals, i menys encara amb enfocament de gènere. En conclusió, és important identificar i comprendre millor quins factors o habilitats de lideratge es consideren més valuosos per a superar els reptes amb èxit al llarg del procés emprenedor. Amb la present tesi doctoral es pretén investigar aquestes qüestions. En primer lloc, en la part inicial d'aquest document s'evidencia, a través d'una anàlisi bibliomètrica amb i sense enfocament de gènere, que efectivament el constructe del lideratge emprenedor és un domini amb identitat pròpia des de fa relativament poc de temps, que patix d'una falta de marcs conceptuals, teòrics i models empírics. Per tant, quan abordem el lideratge emprenedor amb lent de gènere, hi ha una evidència marcada de què les descripcions estàndard de les característiques dels líders emprenedors estan basades en normes i trets amb clar caire de gènere masculí dominant. El discurs del lideratge emprenedor tendix a moure's cap a la subordinació de tots aquells que no s'ajusten a aquest estereotip. En la segona part de la tesi, s'identifiquen, a través d'una revisió de literatura, els atributs més importants del lideratge emprenedor femení que seran la base per a construir els models relacionals que avaluarem en la part final. Per mitjà d'una revisió exhaustiva de la literatura, es van identificar i es van arreplegar 267 factors de lideratge. Gràcies a una anàlisi de co-idea dels factors, es descobrix que els més freqüents són la innovació, la comunicació, el treball en xarxa, la passió, l'assumpció de riscos, la visió, l'oportunitat, la presa de decisions, l'autoeficàcia i la necessitat d'èxit, entre altres. Una altra de les contribucions és que no s'observen atributs de lideratge diferents en funció del gènere quan es comparen amb estudis semblants sense enfocament de gènere. Com a limitació d'aquesta anàlisi, no es detecta en quins moments intervenen els factors assenyalats en les distintes fases de l'emprenedoria. L'objectiu final de la present tesi doctoral és analitzar com certes combinacions / [EN] One of the most significant organizational elements identified by the research community for developing entrepreneurship is leadership (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). For entrepreneurial activities to be successful, leaders require certain leadership factors. When studying these factors, we find that they are located at the intersection of two independent domains, namely leadership and entrepreneurship, and create a new paradigm called entrepreneurial leadership. This relatively recent construct arises to respond to the challenges and difficulties encountered by entrepreneurs throughout their entrepreneurial activities to overcome them. However, neither a clear definition of entrepreneurial leadership, nor sufficient conceptual and theoretical frameworks, are available. The different definitions tend to focus on entrepreneurial leaders' traits, characteristics and behaviors. Historically, research has analyzed leaders' traits and demographics. Entrepreneurs' age, education and ethnicity are more relevant than what they were, and attention is not normally paid to the entrepreneurship context, i.e., the different phases through which an entrepreneurial activity passes. However, according to the entrepreneurial leadership theory, context is an essential moderator of leader effectiveness. Furthermore, if we wish to address leadership factors in women's entrepreneurship, there is consistent evidence that leader and entrepreneur are gendered constructs. There is a dominant male bias in the leadership and entrepreneurship fields, and everything about women's entrepreneurship and what can impact its growth deserve to be studied in their own right (Bruin, Brush, & Welter, 2006). Despite these difficulties, not enough research has been done to better understand what leadership attributes are considered the most important depending on the entrepreneurial process stage, whether they are contextual or universal, let alone gendered. To conclude, it is essential to identify and better understand which leadership factors or skills are most valuable to successfully overcome challenges throughout the entrepreneurial process. The present doctoral thesis aims to investigate these questions. First of all, with a bibliometric analysis the initial part of this research evidences, with and without a gender focus, that indeed the entrepreneurial leadership construct is a domain with its own identity because relatively recently it suffered from lack of conceptual and theoretical frameworks and empirical models. In addition, when we approach entrepreneurial leadership with a gender lens, there is consistent evidence that standard descriptions of entrepreneurial leaders' characteristics are based on norms and traits with a clear dominant male gender bias. Entrepreneurial leadership discourse tends to move towards the subordination of all those who do not conform to that stereotype. In the second part of the thesis, through a literature review it identifies the most essential attributes of female entrepreneurial leadership, which will be the basis for building the relational models that are evaluated in the final part. By means of a comprehensive literature review, 267 leadership factors are identified and collected. Thanks to a co-occurrence analysis of the factors, it discovers that the most frequent are innovation, communication, networking, passion, risk-taking, vision, opportunity, decision making, self-efficacy, the need for achievement, among others. Another contribution is that no gender-differentiated leadership attributes are observed compared to similar studies without a gender focus. As a limitation of this analysis, it is not detected at what times these factors intervene in the different entrepreneurship phases. The final objective of this doctoral thesis is to analyze how certain combinations of leadership factors impact the different stages of female entrepreneurs' activity in both the launching and start-up phases, and also in the / Aparisi Torrijo, S. (2022). Los factores del liderazgo influyentes en el crecimiento y éxito del emprendimiento femenino [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186301 / Compendio

La presente investigación tuvo como propósito analizar y conocer el emprendimiento femenino de las mujeres artesanas del algodón nativo en la región Lambayeque, teniendo como objetivo identificar sus datos demográficos; sus antecedentes educativos, laborales y familiares; asimismo sus habilidades administrativas/gerenciales, la naturaleza de los emprendimientos y factores que las motivaron a emprender, superando diversos obstáculos. Por ello, se aplicó una entrevista a 20 mujeres con negocio propio de la región de Lambayeque, teniendo como resultado que sus características del emprendimiento se dan de acuerdo a la zona demográfica ya que en su lugar de origen las mujeres desde muy pequeñas aprender a bordar y confeccionar en base al algodón nativo que ellas siembran. Además, no cuentan con el conocimiento de habilidades gerenciales, sin embargo, sus familiares las motivaron para iniciar el negocio, el emprendimiento utiliza 5 a 8 horas diarias y como obstáculo principal es la dificultad en los préstamos bancarios. / The purpose of this research was to analyze and understand the female entrepreneurship of native cotton artisan women in the Lambayeque region, with the objective of identifying their demographic data; your educational, work and family background; Likewise, their administrative/managerial skills, the nature of the ventures and factors that motivated them to undertake, overcoming various obstacles. For this reason, an interview was applied to 20 women with their own business in the Lambayeque region, resulting in their entrepreneurial characteristics according to the demographic area since in their place of origin, women learn to embroider from a very young age. and make them based on the native cotton that they plant. In addition, they do not have the knowledge of management skills, however, their relatives motivated them to start the business, the venture takes 5 to 8 hours a day and the main obstacle is the difficulty in obtaining bank loans.

La presència de les dones emprenedores a l' àmbit empresarial cada vegada va en augment y amb allò, l' interès per conèixer més sobre aquest potencial col·lectiu i els resultats que tenen les empreses que creen. D'una banda, els estudis publicats fins ara se centren en la seva majoria en països anglosaxons, per això existeix una necessitat per conèixer com és aquest col·lectiu en països amb cultura diferent. D'altra banda, existeix debat sobre els resultats de les mateixes per això es fa també necessari considerar aspectes nous en la valoració d'aquest tipus d' empreses. El present treball planteja l' objectiu de determinar l' influència dels factors del procés de creació d'empreses en els resultats de les empreses noves creades per dones. Això, a fi d'explicar alguna variació en els resultats d' aquestes empreses. L'estudi se centra a Espanya i en específic l' objecte d'estudi són empreses noves creades i dirigides per dones ubicades a les ciutats urbanes més grans d'Espanya (amb una població més gran de 500.000 habitants), que són: Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa. Es realitza una revisió d' estudis empírics sobre l' activitat emprenedora femenina publicats i una perspectiva de l'activitat empresarial de dones a Espanya. S' analitzen diverses aportacions teòriques i empíriques referents a l' avaluació dels resultats d'empreses noves. Amb això, construir un marc conceptual que conjuga aquests temes i descriu els factors del procés de creació d'empreses que poden influir en els resultats d'aquest col·lectiu. La metodologia i disseny de l' investigació es basa en l'aplicació a emprenedores fundadores i dirigents de la seva empresa d'un qüestionari per correu postal a una mostra de 253 empreses, equivalent a una taxa de resposta del 22,33%. La qual, és considerada molt alta per a aquest tipus de qüestionaris i Espanya. Dit qüestionari d'elaboració pròpia identifica els factors que poden influir en els resultats d'una empresa nova. El model d' investigació va ser contrastat i provat mitjançant el mètode de regressió lineal per a les variables continues la família, objectius empresarials i resultats de les empreses i, els mètodes no-paramètrics dels Mann-Whitney i Kolgomorov-Smirov per a les variables dicotòmiques pla d'empresa, experiència professional i institucions externes . Els resultats mostren que el perfil soci demogràfic de les emprenedores espanyoles correspon al de països amb alts ingressos només amb petites diferències en el nivell educatiu i l' edat que són una mica més altes. Hi ha evidència significativa de l'efecte positiu que tenen els objectius empresarials perseguits per la emprenedora i el suport brindat per la seva família sobre els resultats de les seves empreses. També, es corrobora de manera parcial l'efecte positiu de les relacions amb institucions externes. En canvi, les variables d'experiència professional i pla d'empresa tenen un efecte nul. Aquesta investigació s'inscriu dintre d'un corrent de treballs empírics que estudien l'activitat del female entrepreneurship i, pretén ser una aportació que permeti ampliar el coneixement existent i pugui conduir a futures investigacions sobre aquest col·lectiu. / La presencia de las mujeres emprendedoras en el ámbito empresarial cada vez va en aumento y con ello, el interés por conocer mas acerca de este potencial colectivo y de los resultados que tienen las empresas que crean. Por un lado, los estudios publicados hasta ahora se centran en su mayoría en países anglosajones, por lo que existe una necesidad por conocer como es este colectivo en pasíses con cultura diferente. Por otro lado, existe debate sobre los resultados que tienen este tipo de empresas por lo que se hace también necesario considerar aspectos nuevos en la valoración de estas empresas. El presente trabajo plantea el objetivo de determinar la influencia de factores del proceso de creación de empresas en los resultados de las nuevas empresas creadas por mujeres. Esto, con el fin de explicar alguna diferenciación en los resultados de estas empresas. El estudio se centra en España y en específico el objeto de estudio son las nuevas empresas creadas y dirigidas por mujeres ubicadas en las ciudades urbanas más grandes de España (con una población mayor a los 500.000 habitantes), que son: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia y Zaragoza. Se realiza una revisión de estudios empíricos sobre la actividad emprendedora femenina publicados y una perspectiva de la actividad empresarial de mujeres en España. Se analizan diversas aportaciones teóricas y empíricas referentes a la evaluación de los resultados de nuevas empresas. Para así, construir un marco conceptual que conjunta estos temas y describe los factores del proceso de creación de empresas que pueden influir en los resultados de este colectivo. La metodología y diseño de la investigación está basada en la aplicación de un cuestionario por correo postal a una muestra de 253 emprendedoras fundadoras y dirigentes de su empresa, con una tasa de respuesta del 22,33%. La cual, es considerada muy alta para este tipo de cuestionarios y España. Dicho cuestionario de elaboración propia identifica los factores que pueden influir en los resultados de una nueva empresa. El modelo de investigación fue contrastado y probado mediante el método de regresiones lineales para las variables continuas la familia, objetivos empresariales y resultados de las empresas y, los métodos no-paramétricos de Mann-Whitney y Kolgomorov-Smirov para las variables dicotómicas plan de empresa, experiencia profesional e instituciones externas . Los resultados muestran que el perfil sociodemográfico de las emprendedoras españolas corresponde al de países con altos ingresos solo con pequeñas diferencias en el nivel educativo y la edad que son un poco más altas. Hay evidencia significativa del efecto positivo que tienen los objetivos empresariales perseguidos por la emprendedora y el apoyo brindado de su familia sobre los resultados de sus empresas. También, se corrobora de manera parcial el efecto positivo de las relaciones con instituciones externas. En cambio, son nulos los efectos de las variables experiencia profesional y plan de empresa. Esta investigación se inscribe dentro de una corriente de trabajos empíricos que estudian la actividad del female entrepreneurship y, pretende ser una aportación que permita ampliar el conocimiento existente y pueda conducir a futuras investigaciones sobre este colectivo. / The presence of female entrepreneurs in the business world is increasingly growing together with the interest in learning more about this potential collective and the performance of businesses that create. On the one hand, the studies published so far are mostly focused on Anglo-Saxon countries, so that there is a need to learn more about this group in countries with different culture. On the other hand, due to an existing debate about the performance of this kind of ventures, it is also necessary to consider new aspects for the valuation of these businesses. The current dissertation aims at determining the influence of factors of business creation process in the performance of new businesses created by women. This in order to explain some differences in the performance of these ventures. The study focuses on Spain and its specific object are the new companies run by women and located in the largest urban cities in Spain (with a population greater than 500,000), which are: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia and Zaragoza. A literature review of empirical studies published about female entrepreneurship and a perspective of this activity in Spain are realized. A range of theoretical and empirical contributions relating to the new businesses performance's evaluation are analysed. The purpose is to build a conceptual framework that brings together these issues and describes the factors in the process of venture creation that may influence the performance of this collective. The methodology and research design are based on the application of a questionnaire by mail to a sample of 253 women entrepreneurial founders and managers of his own business. The response rate was of 22.33%, which is considered very high for this type of questionnaire and Spain. Such a specifically designed questionnaire identifies the factors that may influence the performance of a new business. The research model was contrasted and tested through linear regression model for the continuous variables -family, business goals and business performance- and non-parametric methods Mann-Whitney and Kolgomorov-Smirov for dichotomous variables -business plan, professional experience and external institutions-. The results show that sociodemographic profile of Spanish female entrepreneurs is similar to the high income countries only with small differences in educational level and age that are a bit higher. There is a significant evidence of positive effect that corporate objectives pursued by the female entrepreneurs and the support of their families have on their businesses performance. Furthermore, the positive effect of relations with external institutions is partially corroborated. Whereas the effects of professional experience and business plan variables are null. This research falls into a series of empirical studies on female entrepreneurship activity, it is meant to contribute to widen the current knowledge and can lead to future research on this collective.

Our world is not equal, and women are in a greater extent affected by the inequalities. Extra vulnerable for the inequalities are women in developing countries. In order to empower women and strive towards gender equality, female entrepreneurship has shown positive effects for women in developing countries. Entrepreneurial development programmers are implemented by both organizations and governments, with the aim of engaging women into business. In order to study the entrepreneurial motivations and outcomes of women in a developing country, a field study was conducted in Zambia. Organizations, working with entrepreneurial business training, as well as female entrepreneurs who took part in an entrepreneurial business training programme, were interviewed during a ten-week stay in Zambia. A comparison between women with a low level of education and a high level of education was done, in order to see whether their entrepreneurial motivations and outcomes deviate or correlates. From the findings of this study, it was concluded that women with different educational background have different motivations for entering entrepreneurial activities. Women with a higher level of education had personal motivations for entering, such as personal fulfilment, the wish to actualize an idea and the wish to leave a legacy. On the other hand, women with a low level of education were forced into entrepreneurship, in order to support for their family and mainly their children. However, regarding the entrepreneurial outcomes, they correlate, showing that entrepreneurship and business training has given Zambian women self-confidence and a business-mind. / Vi lever i en ojämlik värld. Världens ojämlikheter påverkar kvinnor i större utsträckning än män, och extra utsatta är kvinnor i utvecklingsländer. I arbetet för att sträva mot jämlikhet och kvinnors uppnådda egenmakt har kvinnligt företagande visat positiva effekter för kvinnor i utvecklingsländer. För att vidare studera kvinnors motivationer och uppnådda effekter utav kvinnligt företagande i utvecklingsländer har en fältstudie utförts i Zambia. Organisationer som arbetar med utbildning inom företagande, i kombination med kvinnliga entreprenörer som tagit del av ett sådant utbildningsprogram har under tio veckor intervjuats på plats i Zambia. En jämförelse mellan kvinnor med hög respektive låg utbildningsnivå hargenomförts för att ta reda på om utbildningsbakgrund har påverkat deras motivationer och effekter av entreprenörskap. Resultaten av studien visar att kvinnor med olika utbildningsnivåhar olika motivationer för att starta företag. Kvinnor med högre utbildning startar företag av personliga skäl, så som önskan om självförverkligande, viljan att göra en idé till verklighet och viljan att lämna något efter sig. Kvinnor med lägre utbildningsnivå, startar å andra sidan företag på grund av att det är deras enda val. De tvingas in i entreprenörskap för att kunna försörja sina familjer, främst sina barn. Däremot visar effekterna av entreprenörskap likheter mellan kvinnorna, trots ojämn utbildningsnivå. Effekterna av entreprenörskap och företagsutbildning har gett zambiska kvinnor självförtroende och har hos dem utvecklat ett nytt företagstänk. Hädanefter kommer uppsatsen att presenteras på engelska.

Even though the idea of microcredit is to stimulate entrepreneurial activities in developing countries, there is an ongoing debate whether this is achieved. Many argue that only providing credit is not enough and see a need for additional components in promoting entrepreneurial activities for the stimulation of economic growth. Moreover, the importance of including women in economic development is widely acknowledged. In Lao People's Democratic Republic where many women run their own businesses and a majority of microcredit borrowers are women, we aimed to examine the relation between microcredit and female entrepreneurship. This was accomplished by conducting semi-structured interviews with 13 Laotian female microcredit borrowers running businesses, as well as interviews with seven representatives from organizations related to microcredit and female entrepreneurship. To understand the female entrepreneurs and the environment in which they operate, we developed a model where factors related to the loan agreement, networking, motivation, gender division of labor and training were identified as important components in the context of Lao PDR. The results support the view that a credit only approach is not enough for the development of female entrepreneurship in Lao PDR.

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / Entrepreneurship is recognized as an instrument of development and economic growth, especially in emerging economies such as Brazil, where women entrepreneurs already represent most of the initial enterprises (GEM, 2016), but on the other hand the literature of female entrepreneurship has been raising, based on in predominantly quantitative studies, that women's companies have a slower growth compared to their male counterparts, and there are still few studies that examine growth from their strategies and qualitative differences. Thus, this research sought to analyze the strategies of growth built by women entrepreneurs in companies that presented high growth period and, with this, to increase the understanding of the phenomenon. To achieve this goal, an analytical model was built based on the theoretical framework aiming to guide the analysis in three dimensions: individual, enterprise and environment. The study is of a qualitative nature, the research strategy was the study of multiple cases, the evidences were collected through semi-structured interviews with the owners, documents and direct observation. The analysis was carried out using a technique called cross-case analysis, used to examine similarities and differences between cases. The main results are: in the individual dimension, the entrepreneurial intensity is not related to the time in hours, but to the efficiency of the use of this time achieved by a high degree of professionalism in management, self-knowledge and emotional intelligence; in the enterprise dimension, more strategy-oriented women entrepreneurs have promoted, more peculiar ways of combining resources; in the environment dimension, constant monitoring promoted innovations for the company and especially for the market. It was also emphasized that the forms of analysis of a potential growth opportunity were predominantly intuitive and subjective factors such as risk of affecting reputation, legacy, emotion, and spirituality influenced the decision to explore the growth opportunities around the firm. Finally, in a noneconomic perspective, business growth, for them, does not dissociate the personal growth, the quality of life of workers and the social welfare. / O empreendedorismo é reconhecido como um instrumento de desenvolvimento e crescimento econômico, principalmente em economias emergentes como a brasileira, onde as empreendedoras já representam maioria dos empreendimentos iniciais (GEM, 2016), mas por outro lado a literatura do empreendedorismo feminino vem suscitando, com base em estudos predominantemente quantitativos, que empresas de mulheres têm um crescimento inferior em comparação a seus homólogos masculinos, sendo ainda escassos estudos que examinem o crescimento a partir de suas estratégias e diferenças qualitativas. Assim, esta pesquisa buscou analisar as estratégias de crescimento construídas por empreendedoras em empresas que apresentaram período de alto crescimento e, com isso, ampliar a compreensão do fenômeno. Para atingir esse objetivo foi construído um modelo analítico com base no referencial teórico visando nortear a análise em três dimensões: indivíduo, empresa e ambiente. O estudo é de natureza qualitativa, a estratégia de pesquisa foi o estudo de casos multiplos, as evidências foram coletadas por meio de entrevistas semiestrutadas com as proprietárias, documentos e observação direta. A análise se procedeu por meio da técnica denominada cross-case analysis, utilizada para examinar semelhanças e diferenças entre os casos. Como principais resultados, destacam-se: na dimensão indivíduo, a intensidade empreendedora não relacionada ao tempo em horas, mas sim à eficiência do uso desse tempo alcançada por um alto grau de profissionalismo na gestão, autoconhecimento e inteligência emocional; na dimensão empresa, as empreendedoras mais orientadas para a estratégia promoveram formas mais peculiares de combinar os recursos; na dimensão ambiente, o monitoramento constante promoveu inovações para a empresa e, principalmente, para o mercado, sublinhando-se ainda, que as formas de análise de uma potencial oportunidade de crescimento foram predominantemente intuitivas e fatores subjetivos como risco de afetar a reputação, senso de legado, emoção e espiritualidade influenciaram na decisão por explorar as oportunidades de crescimento no entorno da firma. Por fim, em uma perspectiva não econômica, o crescimento empresarial, para elas, não se dissocia do crescimento pessoal, da qualidade de vida dos trabalhadores e do bem-estar social. / São Cristóvão, SE