El creixent interès per a l’obtenció de compostos enantiomèricament purs, ha conduït a un important desenvolupament de la catàlisi asimètrica. En aquest context, aquesta tesis és centra en la síntesis de vàries famílies de lligands quirals altament modulars a partir de compostos de fàcil disponibilitat. Concretament, s'ha treballat en la síntesis de lligands fosfit-tioèter, fosfit-piridina, fosfit-triazola i lligands hidroaximida i tioamida. Tots ells tenen en comú que són sòlids, estables i per tant de fàcil manipulació. Aquests lligands s'han aplicat en la hidrogenació d’olefines funcionalitzades i no funcionalitzades catalitzada per Rh i Ir, en la reducció de cetones mitjançant transferència d’hidrogen catalitzada per Rh i Ru, en reaccions de substitució alílica catalitzada per Pd i en l'addició d'organoaluminats a aldehids catalitzada per Ni. A més a més, en alguns casos s'han realitzat estudis DFT per tal d'agilitzar el procés d'optimització dels lligands. Així doncs, s'ha aconseguit l'obtenció de diferents compostos químics quirals d'alt interès sintètic (alcohols, alcans funcionalitzats i no funcionalitzats, al·lils substituits) en grans enantioselectivitats i en el millor dels casos s'han aconseguit els productes en la seva forma enantiomèricament pura (>99% ee). / El creciente interés para la obtención de compuestos enantioméricamente puros para la obtención de compuestos enantioméricamente puros, ha conducido a un importante desarrollo de la catálisis asimétrica. En este contexto, esta tesis se centra en la síntesis de varias familias de ligandos quirales altamente modulares a partir de compuestos de fácil disponibilidad. Concretamente, se ha trabajado en la síntesis de ligandos fosfito-tioéter, fosfito-piridina, fosfito-triazoles y ligandos hidroaximida y tioamida. Todos ellos tienen en común que son sólidos, estables y por lo tanto de fácil manipulación. Estos ligandos se han aplicado en la hidrogenación de olefinas funcionalizadas y no funcionalizadas catalizada por Rh e Ir, en la reducción de cetonas mediante transferencia de hidrógeno catalizada por Rh y Ru, en reacciones de sustitución alílica catalizada por Pd y en el adición de organoaluminiatos a aldehídos catalizada por Ni. Además, en algunos casos se han realizado estudios DFT para agilizar el proceso de optimización de los ligandos. Así pues, se ha logrado la obtención de diferentes compuestos químicos quirales de alto interés sintético (ej. alcoholes, alcanos funcionalizados y no funcionalizados, alilos sustituidos) en grandes enantioselectividades y en el mejor de los casos se han conseguido los productos en su forma enantioméricamente pura (> 99% ee). / The growing interest in obtaining enantiomerically pure compounds in obtaining enantiomerically pure compounds has led to a significant development in the field of asymmetric catalysis. In this context, this thesis is focused on the synthesis of several families of highly modular chiral ligands from readily available compounds. Specifically, we worked on the synthesis of thioether-phosphite ligands, phosphite-pyridine, phosphite-triazole and hidroaximide and thioamide ligands. They all have in common that are solid, stable and therefore easy to handle. These ligands have been applied in the Rh- and Ir-catalyzed hydrogenation of functionalized and unfunctionalized olefins, in the Ru- and Rh-catalyzed asymmetric transfer hydrogenation of ketones, in Pd-catalyzed allylic substitution reactions and in the Ni-catalyzed addition of organoalumininum to aldehydes. Moreover, in some cases DFT studies have been performed to speed up the optimization of ligands. Hence, a variety of chiral chemical compounds of high synthetic interest (i. e. alcohols, functionalized and non-functionalized alkanes, substituted allyl) lhigh enantioselectivities were achieved and in some cases the products were obtained in their enantiomerically pure form(> 99% ee).

La presente tesis doctoral tiene como objeto de investigación la teoría social y política de sociólogo alemán Ulrich Beck. Se hace una hermenéutica crítica de toda su producción teórica, diferenciando dos grandes períodos. El primero parte de mediados de la década de los ochenta hasta mediados de los noventa. Se articula en torno a la sociedad del riesgo como proyecto de investigación. Sociedad del riesgo que pretende caracterizar la sociedad moderna como aquella donde se producen riesgos civilizatorios que se distribuyen diferencialmente y donde se intensifica el proceso de individualización institucionalizada. Se trata de una potente teoría social que supone una teoría política: la sociedad del riesgo produce la despolitización de la política oficial y genera nuevas formas de articular las dimensiones conflictuales de «lo político». Aparece la «subpolítica» como categoría que pretende significar tanto un nuevo lugar de «lo político» como la aparición de nuevos actores políticos A mediados de la década de los noventa se observa un viraje, tanto en referencia a sus análisis como a sus intereses. Se abre una nueva etapa en su producción teórica, centrada en el análisis de la globalización, su impacto en el mercado de trabajo y en los sistemas productivos y la transformación del Estado-nación moderno. Aparece la propuesta analítico-normativa del realismo cosmopolita. Su teoría social señala las transformaciones radicales de las sociedades nacionales en sociedades transnacionales, trenzadas de relaciones local-globales. Su teoría política propone reestructurar en clave cosmopolita contra-poderes transnacionales (estatales y no estatales) que puedan hacer frente al poder instituido del capital transnacional. La tesis analiza críticamente los diferentes períodos de la trayectoria teórica de Beck, aprecia sus aportaciones y señala sus límites. / La present tesi doctoral té com a objectiu d’investigació la teoria social i política del sociòleg alemany Ulrich Beck. Se realitza una hermenèutica crítica de tota la seva producció teòrica, diferenciant dos grans períodes. El primer parteix de mitjans de la dècada dels vuitanta fins mitjans dels noranta. S’articula en torn a la societat del risc com a projecte d’investigació. Societat del risc que pretén caracteritzar la societat moderna como aquella on se produeixen riscs civilizatorios que se distribueixen diferencialment i on s’intensifica el procés d’individualització institucionalitzada. Se tracta d’una potent teoria social que suposa una teoria política: la sociedad del risc produeix la despolitització de la política oficial i genera noves formes d’articular les dimensions conflictuals de «allò polític». Apareix la «subpolítica» com a categoria que pretén significar tant un nou lloc de «allò polític» com a l’aparició de nous actors polítics A mitjans de la dècada dels noranta s’observa un viratge, tant en referència a les seves anàlisis com en els seus interessos. S’obri una nova etapa en la seva producció teòrica, centrada en l’anàlisi de la globalització, el seu impacte en el mercat de treball i en els sistemes productius i la transformació del Estat-nació modern. Apareix la proposta analítico-normativa del realisme cosmopolita. La seva teoria social senyala les transformacions radicals de les societats nacionals en societats transnacionals, trenades de relacions local-globals. La seva teoria política proposa reestructurar en clau cosmopolita contrapoders transnacionals (estatals i no estatals) que pugin fer front al poder instituït del capital transnacional. La tesi analitza críticament els diferents períodes de la trajectòria teòrica de Beck, aprecia les seves aportacions y senyala els seus límits.

Submitted by Renata Lopes (renatasil82@gmail.com) on 2016-02-23T19:10:32Z No. of bitstreams: 1 monalisamarialauro.pdf: 647114 bytes, checksum: c251918f3cefab3a4ae96e3b7b457064 (MD5) / Approved for entry into archive by Adriana Oliveira (adriana.oliveira@ufjf.edu.br) on 2016-03-03T13:23:11Z (GMT) No. of bitstreams: 1 monalisamarialauro.pdf: 647114 bytes, checksum: c251918f3cefab3a4ae96e3b7b457064 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-03-03T13:23:11Z (GMT). No. of bitstreams: 1 monalisamarialauro.pdf: 647114 bytes, checksum: c251918f3cefab3a4ae96e3b7b457064 (MD5) Previous issue date: 2014-02-25 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Apesar do século XVIII ser pouco enfatizado na historiografia da psicologia, é possível observar uma riqueza de material psicológico junto à logica, à metafísica, à filosofia moral, à estética, etc., especialmente no Iluminismo alemão. Neste século, focamos o estudo empírico da alma que Johann Nicolas Tetens discutiu nos Ensaios Filosóficos Sobre a Natureza Humana e seu Desenvolvimento (Philosophische Versuche über die menschliche Natur und ihre Entwickelung) publicado em 1777. Nosso objetivo principal é analisar a concepção de psicologia empírica, bem como sua relação com a filosofia, nesta obra. Esta questão é particularmente relevante quando constatamos que há interpretações distintas, até mesmo divergentes, sobre este tema na literatura secundária. Em nossa análise, verificamos que, em continuidade com as discussões de 1760 e 1775, nos Ensaios Filosóficos, a psicologia empírica é compreendida como um conhecimento histórico-filosófico que tem um papel preliminar e fundamental na determinação da legitimidade da metafísica, e que a primazia do método introspectivo não significa uma recusa irrestrita da análise racional. / Although the eighteenth century is little emphasised in the historiography of psychology, it is possible to observe a richness of psychological material within logic, metaphysics, moral philosophy, physiology, aesthetics, and so forth, especially in the German Enlightenment. In this century, we focus on the empirical study of the soul that Johann Nicholas Tetens discussed in his Philosophical Essays about Human Nature and its Development (Philosophische Versuche über die menschliche Natur und ihre Entwickelung), published in 1777. Our main objective is to analyse the conception of empirical psychology, as well as its relation to philosophy, in this work. This question is particularly relevant as it allows us to verify that there are different and even diverging interpretations about this subject in the secondary literature. In our analysis, we verify that, in continuity with the discussions of 1760 and 1775, in the Philosophical Essays, empirical psychology is understood as historicalphilosophical knowledge that has a preliminary fundamental role in the determination of the legitimacy of metaphysics, and that the primacy of the introspective method does not mean an unconditional refusal of rational analysis.

Submitted by Renata Lopes (renatasil82@gmail.com) on 2017-09-19T19:23:52Z No. of bitstreams: 1 pabloviniciusmartinspacheco.pdf: 730912 bytes, checksum: 3bc23bdd4ca281ea1911e225fbbe56dc (MD5) / Approved for entry into archive by Adriana Oliveira (adriana.oliveira@ufjf.edu.br) on 2017-09-22T15:07:37Z (GMT) No. of bitstreams: 1 pabloviniciusmartinspacheco.pdf: 730912 bytes, checksum: 3bc23bdd4ca281ea1911e225fbbe56dc (MD5) / Made available in DSpace on 2017-09-22T15:07:37Z (GMT). No. of bitstreams: 1 pabloviniciusmartinspacheco.pdf: 730912 bytes, checksum: 3bc23bdd4ca281ea1911e225fbbe56dc (MD5) Previous issue date: 2017-03-20 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / A concepção de psicologia de William James (1842-1910) ainda não foi tratada adequadamente tanto no contexto da historiografia da psicologia de uma maneira geral quanto na literatura especializada no autor. Tendo isso em mente, nosso objetivo no presente trabalho é esclarecer esse assunto, em particular no que diz respeito a uma aparente incongruência entre duas atitudes do autor, a primeira delas positivista, baseada no cerebralismo e que considerou temas psicológicos clássicos; e a segunda mais inclusiva, que defendia a adição de novos fenômenos na alçada da psicologia e aceitando implicações metafísicas dos fenômenos excepcionais. Argumentamos que essas duas atitudes fazem parte do desenvolvimento da psicologia jamesiana e refletem seus esforços tanto para consolidar essa nova ciência quanto para expandir seu escopo. / William James's conception of psychology (1842-1910) has not yet been adequately addressed both in the context of the historiography of psychology in general and in the author's authoritative literature. Our objective in this paper is to clarify this subject, particularly about an apparent inconsistency between two attitudes of the author, the first of them positivist, based on cerebralism and which considered classical psychological themes; And the second more inclusive, which advocated the addition of new phenomena in the domain of psychology and accepting metaphysical implications of exceptional phenomena. We argue that these two attitudes are part of the development of James' psychology and reflect their efforts both to consolidate this new science and to expand its scope.

La integritat intel·lectual del coaching es fonamenta en el rigor de la seva investigació. El coaching executiu ha experimentat un gran impuls com a procés de desenvolupament professional en les empreses i les organitzacions sense finalitat de lucre, malgrat que encara no hi ha prou evidència empírica del seu impacte i dels seus factors clau, i malgrat que existeix un gran desacord pel que fa a les seves qualificacions professionals. Aquesta tesi doctoral examina la pràctica del coaching executiu des de tres dimensions diferents i complementàries, a partir del paradigma teòric del coaching cube (què, com, qui). La importància d’aquesta recerca radica en la integració de la literatura existent sobre coaching executiu i la seva exploració i anàlisi exhaustiva des de tres angles crítics, a partir d’un enfocament metodològic mixt quantitatiu i qualitatiu, amb la finalitat última de comprendre a fons el procés de coaching i el seu impacte potencial a partir dels seus elements centrals. Com a primer pas necessari, el primer estudi proporciona un marc conceptual de la percepció del valor del coaching des del punt de vista dels coachees (més enllà de l’agenda de coaching, el què), per tal d’abordar un dels principals problemes del mesurament de l’impacte del coaching: la percepció de valor del seu receptor directe. Sobre això es presenten els factors moderadors del valor percebut de coaching a partir d’una anàlisi de contingut crítica. El segon estudi conté una anàlisi minuciosa de l’impacte del coaching des de l’enfocament de l’aprenentatge al llarg de la vida (teoria de canvi intencional, el com), per tal de comprendre millor el procés cognitiu-emocional dels seus destinataris i també aquells factors moderadors dels resultats obtinguts. El tercer estudi avança un pas més en les característiques dels coaches executius (competències de coaching, el qui) i proposa una perspectiva basada en l’evidència empírica per a la inclusió de la competència transcultural, un cop identificats alguns biaixos culturals incorporats en un model de competències de coaching àmpliament utilitzat a escala internacional (ICF). Aquesta recerca fa una aportació científica innovadora, en centrar-se explícitament en aquells elements específics que fonamenten la interacció socioemocional (i per tant, cultural) entre el coach i el coachee, i que alhora constitueixen un aspecte essencial de tots els escenaris i metodologies de coaching, la qualitat de la connexió assolida entre els seus protagonistes. La qualitat d’aquesta recerca s’analitza críticament i se’n recomanen possibles línies futures de recerca, alhora que es revisen amb rigor les implicacions teoricopràctiques dels tres estudis presentats. / La integridad intelectual del coaching estriba en el rigor de su investigación. El coaching ejecutivo ha cobrado un impulso significativo como proceso de desarrollo profesional en las organizaciones corporativas y sin fines de lucro, a pesar de la –todavía– insuficiente evidencia empírica sobre su impacto y los factores clave en éste, y el amplio desacuerdo en sus cualificaciones profesionales. La presente tesis doctoral examina la práctica de coaching ejecutivo desde tres dimensiones diversas y complementarias, a partir del paradigma teórico del ‘coaching cube’ (qué, cómo, quién). La importancia de esta investigación radica en la integración abordada de la literatura existente sobre coaching ejecutivo y su exploración y análisis exhaustivos desde tres ángulos críticos, a través de un enfoque metodológico cuantitativo-cualitativo mixto, con el fin último de obtener una comprensión rigurosa del proceso de coaching y su impacto potencial a partir de sus elementos centrales. Como antesala ineludible, el primer estudio proporciona un marco conceptual de la percepción del valor de coaching desde el punto de vista de los ejecutivos –coachees– (más allá de la agenda de coaching; el qué) con el objeto de abordar uno de los principales problemas de medición del impacto de coaching: la percepción de valor de su receptor directo. A este respecto, se presenta un modelo de factores moderadores del valor percibido de coaching a partir de un análisis de contenido crítico. El segundo estudio comparte un análisis minucioso sobre el impacto del coaching bajo un enfoque de aprendizaje a lo largo de la vida (Teoría de Cambio Intencional) (el cómo), con el propósito de comprender su impacto en términos de procesamiento cognitivo-emocional en sus destinatarios, así como aquellos factores moderadores de los resultados obtenidos. El tercer estudio avanza un paso más en las características de los coaches ejecutivos (competencias de coaching, el quién), sugiriendo una perspectiva basada en evidencia empírica para la inclusión de la competencia transcultural, una vez identificadas ciertas tendencias culturales imbuidas en un modelo de competencias de coaching ampliamente utilizado a nivel internacional (ICF). La presente investigación brinda una aportación científica novedosa, al centrarse explícitamente en aquellos elementos específicos que fundan la interacción socio-emocional (y por tanto, cultural-) entre coach-coachee, y que a su vez constituyen un aspecto esencial de todos los escenarios y metodologías de coaching: la calidad de la conexión alcanzada entre sus protagonistas. La calidad de la presente investigación es examinada críticamente, son recomendadas líneas futuras potenciales de investigación, así como revisadas rigurosamente las implicaciones teórico-prácticas de los tres estudios expuestos. / The intellectual integrity of coaching depends on rigorous research. Executive coaching has gained significant momentum as a resource for workforce development in corporate and non-profit organizations despite still scarce empirical evidence on its impact and its key factors, and wide disagreement about necessary or desired professional qualifications. This doctoral thesis examines the practice of executive coaching from three core differentiate yet complementary dimensions of the coaching cube (what, how, who). The significance of the overall research lies in its integration of the extant literature on executive coaching and the comprehensive exploration of coaching from those three key angles using a mixed-methods approach, in order to gain a better grasp of the coaching process and its potential impact from its core elements. As a necessary first step, the first study provides a conceptual framework of coaching value perception from the executives’ standpoint (beyond coaching agendas; the what) with the objective of tapping into one of the main problems of measuring coaching impact: the perception of value from its direct recipient. In this regard, moderators on the perceived value of coaching are presented. The second study shares a rigorous analysis on the impact of coaching under a lifelong learning umbrella (Intentional Change Theory) (the how), aiming to better understand the emotional-cognitive processing behind on its executive recipients as well as key moderators on the coaching outcomes grasped. The third study goes a step further on coaches characteristics (coaching competencies; the who) and suggests evidence-based insights for the clarity and inclusion of intercultural competence, once identified certain cultural biases embedded in an existing worldwide used coaching competency model (ICF’s). The overall investigation aims to make a novel contribution by explicitly focusing on the particular elements that build the emotional-social (and thus, cultural-) interaction between coach-coachee, which constitutes an essential aspect of all coaching types and methodologies and that we refer to as the quality of the connection evolved. The quality of the present research is critically discussed, future research lines recommended as well as the theoretical and practical implications of the present studies reviewed.

Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el segle XIX tot i que caldrà esperar a la dècada dels anys 1970 perquè a partir de l'impuls del nou ecologisme polític emergeixi un cos doctrinari i la mateixa expressió, ecosocialisme, que començarà a ser d'ús habitual en la dècada següent especialment a partir de la transformació de partits comunistes -en alguns casos, pocs anys abans de la caiguda del Mur de Berlín- en esquerra verda o ecosocialista. Un d'aquests partits ecosocialistes és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verds, partit hereu del PSUC, fundat el 23 de febrer del 1987 i que abraçarà oficialment l'ecosocialisme el 22 de novembre del 1996. En aquell període d'anys Iniciativa va anar buscant una identitat ideològica que fusionés les idees d'esquerra radical amb els nous moviments socials (pacifisme, feminisme i ecologisme). L'ascens de l'ecosocialisme es dóna en paral·lel als canvis socials, econòmics, polítics i comunicatius que defineixen un nou estadi de la Modernitat o bé una etapa diferent que coneixem com a Postmodernitat des que el filòsof Jean-François Lyotard va publicar el 1979 La Condition postmoderne. La tesi analitza l'ecosocialisme com a corrent que respon a alguns dels trets característics de la Postmodernitat, i ho fem en el context dels canvis socials, polítics i comunicatius que defineixen aquesta Postmodernitat i, concretament ,a Catalunya, que considerem una de les regions més postmodernes a Europa i al món. L'anàlisi de la trajectòria d'Iniciativa per Catalunya Verds des del 1987 es prolonga fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 període en què aquesta formació ha estat un dels pocs exemples al món de partit autodefinit com a ecosocialista que ha tingut representació parlamentària i, fins i tot, ha arribat a formar part d'un govern. Així mateix, la tesi analitza el paper d'ICV durant el debat sobiranista a Catalunya en el període 2003-2015. En aquest sentit, hem elegit per al nostre estudi de cas la consulta no vinculant per la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014 i els efectes que aquest debat ha tingut en les opinions i actituds dels militants respecte al sentiment de pertinença identitari i al model d'Estat, entre altres trets del perfil d'aquesta militància. A través d'una enquesta entre 410 militants d'ICV hem fet una radiografia de la militància, la més àmplia que fins ara s'ha elaborat d'aquest partit. L'enquesta també ha tingut com a objectiu validar una de les teories més importants de la comunicació, l'Espiral del Silenci, formulada el 1972 per la periodista, politòloga i sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Com a investigadora, Noelle-Neumann va observar que en període electoral (i en altres tipus de debats públics) alguns punts de vista semblaven obtenir més atenció que uns altres. De vegades, les persones prefereixen mantenir el silenci i, fins i tot, evitar parlar-ne. La sociòloga alemanya va anomenar aquest fenomen '"espiral del silenci" que ocorre quan -contràriament quan els individus perceben les seves pròpies opinions com a populars no tenen cap problema a expressar-les i defensar-les- les persones percebem que les nostres opinions no són populars i preferim mantenir el silenci. Aquest procés s'esdevé en forma d'espiral, i així una de les parts acaba aconseguint més publicitat que altres. Per a Noelle-Neumann l'opinió pública són actituds i comportaments que s'han de poder expressar en públic sense perill de caure en l'aïllament. En un context de controvèrsia i canvi, les opinions públiques són aquelles actituds que es poden expressar sense haver de patir el perill d'aïllament. Hi ha, no obstant, excepcions a aquest fenomen d'espiral del silenci. Són aquells grups i individus que no tenen por a l'aïllament i que no tenen cap problema a expressar les seves opinions malgrat que això comporti conseqüències. Aquesta és una característica dels innovadors, agents de canvi, avantguardes i el "hard-core" (nucli dur) dels partits polítics. El cas pràctic d'aquesta tesi s'ha centrat a analitzar els canvis en les actituds i opinions de la militància (hard-core) d'un partit polític, ICV, en el context del debat sobre la independència de Catalunya. És una de les primeres recerques que s'ha fet a Catalunya i a Espanya en què s'ha aplica aquesta teoria en un àmbit de la realitat social i política, en aquest cas en el terreny de la comunicació política. Al capdavall, hem volgut investigar si aquest fenomen d'espiral de silenci té vigència en la "societat xarxa" actual. / Esta tesis doctoral es una investigación sobre los orígenes y el desarrollo del ecosocialismo, corriente de pensamiento que fusiona elementos de la doctrina marxista, del socialismo utópico, del anarquismo y del ecologismo. Las raíces de esta hibridación ideológica se encuentran en el siglo XIX aunque habrá que esperar a la década de 1970 para que, a partir del impulso del nuevo ecologismo político, emerja un cuerpo doctrinario y la misma expresión, ecosocialismo, que comenzará a ser de uso habitual en la década siguiente, especialmente a partir de la transformación de partidos comunistas -en algunos casos, pocos años antes de la caída del Muro de Berlín- en izquierda verde o ecosocialista. Uno de estos partidos ecosocialistas es el caso de Iniciativa por Cataluña Verdes, partido heredero del PSUC, fundado el 23 de febrero de 1987 y que oficialmente abrazará el ecosocialismo el 22 de noviembre de 1996. En ese período Iniciativa irá buscando una identidad ideológica que fusionara las ideas de la izquierda radical con los nuevos movimientos sociales (pacifismo, feminismo y ecologismo). El ascenso del ecosocialismo se da en paralelo a los cambios sociales, económicos, políticos y comunicativos que definen un nuevo estadio de la Modernidad o bien una etapa diferente que conocemos como Postmodernidad desde que el filósofo Jean-François Lyotard publicó 1979 La Condition postmoderne. La tesis analiza el ecosocialismo como corriente que responde a algunos de los rasgos característicos de la Postmodernidad, y lo hacemos en el contexto de los cambios sociales, políticos y comunicativos que definen esta Posmodernidad y, concretamente, en Cataluña, que consideramos una de las regiones más postmodernas en Europa y en el mundo. El análisis de la trayectoria de Iniciativa por Cataluña Verdes desde 1987 se prolonga hasta las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 27 de septiembre de 2015, período en el que esta formación ha sido uno de los pocos ejemplos en el mundo de partido político que se haya autodefinido como ecosocialista , que haya tenido representación parlamentaria e, incluso, que haya llegado a formar parte de un gobierno. Asimismo, la tesis analiza el papel de ICV durante el debate soberanista en Cataluña en el periodo 2003-2015. En este sentido, hemos elegido para nuestro estudio de caso la consulta no vinculante sobre la independencia de Cataluña que se celebró el 9 de noviembre de 2014 y los efectos que este debate ha tenido en las opiniones y actitudes de los militantes respecto al sentimiento de pertenencia identitario y al modelo de Estado, entre otros rasgos del perfil de esta militancia. A través de una encuesta entre 410 militantes de ICV hemos hecho una radiografía de la militancia, la más amplia que hasta ahora se haya elaborado de este partido. La encuesta también ha tenido como objetivo validar una de las teorías más importantes de la comunicación, la Espiral del Silencio, formulada en 1972 por la periodista, politóloga y socióloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann. Como investigadora, Noelle-Neumann observó que en periodo electoral (y en otros tipos de debates públicos) algunos puntos de vista parecían obtener más atención que otros. A veces, las personas prefieren mantener el silencio e, incluso, evitar hablar. La socióloga alemana llamó a este fenómeno "espiral del silencio" que ocurre cuando -contrariamente cuando los individuos perciben sus propias opiniones como populares no tienen ningún problema en expresarlas y defenderlas- las personas percibimos que nuestras opiniones no son populares y preferimos mantener el silencio. Este proceso ocurre en forma de espiral, y así una de las partes termina consiguiendo más publicidad que otras. Para Noelle-Neumann, la opinión pública son actitudes y comportamientos que deben poder expresarse en público sin peligro de caer en el aislamiento. En un contexto de controversia y cambio, las opiniones públicas son aquellas actitudes que se pueden expresar sin tener que sufrir el peligro de aislamiento. Hay, sin embargo, excepciones a este fenómeno de espiral del silencio. Son aquellos grupos e individuos que no tienen miedo al aislamiento y que no tienen ningún problema en expresar sus opiniones sin que ello conlleve consecuencias. Esta es una característica de los innovadores, agentes de cambio, vanguardias y el "hard-core" (núcleo duro) de los partidos políticos. El caso práctico de esta tesis se ha centrado en analizar los cambios en las actitudes y opiniones de la militancia (hard-core) de un partido político, ICV, en el contexto del debate sobre la independencia de Cataluña. Es una de las primeras investigaciones que se ha hecho en Cataluña y en España en que se ha aplica esta teoría en un ámbito de la realidad social y política, en este caso en el terreno de la comunicación política. Con este estudio también hemos querido investigar si el fenómeno de espiral de silencio tiene vigencia en la "sociedad red" actual. / This doctoral thesis investigates the origins and development of eco-socialism, a fusion of thought with elements of marxist doctrine, of utopian socialism, of anarchism and environmentalism. The roots of this ideological hybridisation can be found in the 19 century, however one has to wait until the 1970's for the emergence of this doctrine and the term eco-socialism. The impulse for the theory of eco-socialism emerged from a body of doctrine of the same name, eco-socialism. This term became to be used more generally in the following decade particularly with the transformation of the communist parties (in some cases a few years before the fall of the Berlin Wall) into green left or eco-socialism. One of these eco-socialist parties is the case of Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) that was founded on the 23 February 1987 and embraced officially eco-socialism on the 22nd of November 1996. In this period ICV was looking for an ideological identity which was able to fuse the ideas of the radical left with the ideas from the new social movements (pacifism, feminism and environmentalism). The emergence of eco-socialism happens in parallel with social, political, economic and communication changes and these changes came to define a new stage in Modernity or a new stage which we know as Post-modernity from the philosopher Jean-François Lyotard and his publication of La Condition postmoderne in 1979. This thesis analyses eco-socialism as a current of thought which has responded to some of the characteristics of Post-modernity and in particular in the context of Catalonia, which we consider to be one of regions of Europe and in the world which is more postmodern. Our analysis of the trajectory of ICV is from 1987 until the elections on the 27 September 2015. In this period this political party has been one of the few examples in the world of a political party which defined itself as eco-socialist and which had a parliamentary representation and even formed part of a government. Also this thesis analyses the role of ICV during the debate about sovereignty in Catalonia in the period 2003-2015. In relation with his period we chose for this study the case of the non binding consultation for the independence of Catalonia which took place on November 9 of 2014 and the effects of this debate on the opinions and attitudes of the membership (hard-core) in relation with their roots of identity and the model of the state. Through a questionnaire completed by 410 members of ICV we have constructed a profile of this membership. This profile is the largest ever to be made about membership of ICV. Also the purpose of this questionnaire was to validate one of the most important communication theories, the Spiral of Silence. As a political researcher Noelle-Neumann observed that in elections (and other kind of public debates) certain views seem to get more play than others. Sometimes people prefer to remain silent about their opinions rather than talk about them. Sociologist Noelle-Neumann calls this the spiral of silence that occurs when individuals who perceive that their opinion is popular express and defend it, whereas those who do not think their opinion is popular remain quiet. This process occurs in a spiral, so that one side of an issue ends up with much publicity and the other side with little. For Noelle-Neumann public opinion includes attitudes or behaviors one is able to express in public without the danger of isolating oneself; in areas of controversy or change, public opinions are those attitudes one can express without running the danger of isolating oneself. There are exceptions to the spiral of silence. There are groups and individuals who do not fear isolation and who will express their opinions no matter what the consequences, a characteristic of innovators, change agents, the avant-garde and the hard-core of political parties. This is one of the first pieces of research focused on this theory related to the Catalan social or political reality and in this case in relation to the field of study of political communication. Finally, we want to investigate if the Spiral of Silence phenomena could be manifested in the current "network society".

Es tracta de presentar a un autor com Massimo Cacciari en el marc del que Heidegger va anomenar onto-teo-logia com aquella manera d’interpretar el pensament filosòfic (ontològic) i teològic des de els inicis de la filosofia fins a Nietzsche. Heidegger insisteix al llarg de la seva obra en allò que ha quedat per pensar: l’Ésser. Subratlla aquesta carència com quelcom que afecta al destí de l’ésser i a la pròpia finitud humana. La tradició ha deixat ‘impensada’ la diferència de l’ésser de l’existent i l’existent. Aquesta carència demana, per tant, un ‘pas enrere’ en el que situar de bell nou a la ‘metafísica’. Cacciari es situa en el mateix punt de partida que Heidegger, però el filòsof italià explora una via que va ser pràcticament oblidada per Heidegger: el neoplatonisme. Al llarg d’aquesta investigació veurem, per tant, com els màxims representants del que Heidegger va anomenar onto-teo-logia son tornats a pensar des de una òptica ‘nova’ per Massimo Cacciari. El nihilisme detectat per Heidegger com l’encadenament d’una ‘metafísica general’ i una ‘metafísica especial’ pot ser revisat des dels comentaris al Parmènides de Plató de la gran tradició neoplatònica. Cacciari comença des de Kant per, en una mena de regressió en el temps, tornar a aquell lloc que la filosofia reclama com ‘amor al Bé’ i que la Crítica kantiana hauria menyspreat com una ‘volada cap a un lloc ignot’. Es tracta de reivindicar, al parer de Cacciari, el lloc de la intuïció filosòfica sense oblidar el que el mateix Heidegger ja va detectar com a paradigma onto-teo-lògic. La teologia, des d’aquesta perspectiva neoplatònica, pot ser revisada per convertir-se en una digne dialogant de la filosofia. Els desenvolupaments teològics no poden ser entesos sense el que el neoplatonisme va plantejar en el seu insistent desenvolupament de les apories del Parmènides. L’idealisme post-kantià (Hegel, Fichte) es ‘criticat’ i rebutjat des de la filosofia positiva de Schelling. També presentem en aquest treball la crítica d’Emmanuel Levinas a un pensament sobre Déu en els termes en els que Heidegger el va presentar, és a dir, un Déu pensat només en els termes de la onto-teo-logia. La present investigació es divideix, per tant, en dos parts fonamentals: Heidegger i el paradigma onto-teo-lògic com el desenvolupament especulatiu del nihilisme i la alternativa que E. Levinas proposa a aquest plantejament per considerar una possibilitat no ontològica sobre un pensament sobre Déu (l’Altre): una possibilitat ètica (el rostre de l’altre des del que ‘veure’ l’Altre) i una segona part on presentem la trilogia fonamental de Cacciari (Dell’Inizio, Della Cosa Ultima i Labirinto Filosofico) com a interrogació ‘especulativa’ de tall neoplatònic del paradigma detectat per Heidegger. He afegit tres apèndixs que intenten posar de relleu altres maneres d’enfocar el tema plantejat. Un apèndix dedicat al pensament del teòleg Zizioulas, un segon apèndix dedicat a les objeccions que va suscitar l’obra (Dell’Inizio) de Cacciari a Itàlia i un altre dedicat al plantejament tomista sobre el tema des de l’òptica de E. Gilson. / Se trata de presentar a un autor como Massimo Cacciari enmarcándolo en lo que Heidegger llamó la onto-teo-logía como aquella manera de interpretar el pensamiento filósófico (ontológico) y teológico desde los albores de la filosofía hasta Nietzsche. Heidegger insiste a lo largo de su obra en aquello que ha quedado ‘impensado’: el Ser. Subraya esta carencia como algo que afecta al destino del ‘ser’ y a la propia finitud humana. La tradición ha dejado ‘impensada’ la diferencia del ser del ente y el ente. Esta carencia requiere, por tanto, un ‘paso atrás’ en el que situar de nuevo a la ‘metafísica’. Cacciari se situa en el mismo punto de partida del que Heidegger partió, pero el filósofo italiano explora una vía que fue prácticamente olvidada por Heidegger: el neoplatonismo. A lo largo de esta investigación veremos, por tanto, como los máximos representantes de lo que Heidegger llamó onto-teo-logía son repensados desde una óptica ‘nueva’ por Massimo Cacciari. El nihilismo detectado por Heidegger como el encadenamiento de una ‘metafísica general’ y una ‘metafísica especial’ puede ser revisado desde los comentarios al Parménides de Platón de la gran tradición neoplatónica. Cacciari parte de Kant para, en una especie de regresión en el tiempo, volver a aquel lugar que en filosofía se reclama como ‘amor al Bien’ y que la Crítica kantiana habría despreciado como un ‘vuelo hacia un lugar ignoto’. Se trata de reivindicar, al parecer de Cacciari, el lugar de la intuición filosófica sin olvidar lo que el mismo Heidegger ya detectó como pardigma onto-teo-lógico. La teología, vista desde esta vertiente neoplatónica, puede ser revisitada para ser una ‘digna’ dialogante de la filosofía. Los desarrollos teológicos no pueden ser entendidos sin lo que el neoplatonismo planteó en su insistente desarrollo de las aporías del Parménides. El idealismo post-kantiano (Hegel, Fichte) es ‘criticado’ y ‘rechazado’ desde la filosofía positiva de Schelling. Presentamos además la crítica de Emmanuel Levinas a un pensamiento sobre Dios en los términos en los que Heidegger lo presentó, es decir, un Dios sólo pensado en los términos de la onto-teo-logía. La presente investigación se divide, por tanto, en dos partes fundamentales: Heidegger y el paradigma onto-teo-lógico como el desarrollo especulativo del nihilismo y la alternativa que E. Levinas propone a tal planteamiento por considerar una posibilidad no ontológica sobre un pensamiento sobre Dios (el Otro): una posibilidad ética (el rostro del otro desde el que ‘ver’ al Otro) y una segunda parte donde presentamos la trilogía fundamental de Cacciari (Dell’Inizio, Della Cosa Ultima y Labirinto Filosofico) como un cuestionamiento ‘especulativo’ de corte neoplatónico del paradigma detectado por Heidegger. He añadido tres apéndices que intentan poner de relieve otros modos de enfocar el tema planteado. Un apéndice dedicado al pensamiento del teólogo Zizioulas, un segundo apéndice dedicado a las objeciones que suscitó la obra (Dell’Inizio) de Cacciari en Italia y otro dedicado al planteamiento tomista sobre el tema desde la óptica de E. Gilson. / It is my intention to present author Massimo Cacciari in relation to what Heidegger called onto-theo-logy, as one way of interpreting the philosophical (ontological) and theological thinking, from the dawn of philosophy to Nietzsche. Heidegger insists throughout his work on what has been “unthinkable”, that is to say, the Being. The philosopher emphasises this lack as something that affects the fate of the “being” and our human finitude. The tradition has left behind a gap, in terms of the difference between the being entity and the entity itself. This deficiency requires, therefore, a 'step back' in order to place 'metaphysics' again. Cacciari is positioned at the same starting point from which Heidegger departed, but the Italian philosopher explores a way that was almost forgotten by Heidegger: Neoplatonism. Throughout this investigation we will see, therefore, how the main referents of what Heidegger called onto-theo-logy are studied from a 'new' perspective by Massimo Cacciari. The nihilism detected by Heidegger as the continuum of 'general metaphysics' and 'special metaphysics' can be revised from the comments on Plato's Parmenides in the great neoplatonic tradition. Cacciari departs from Kant, in a sort of regression in time, back to the common place that in philosophy is defined as 'love of the Good' and Kant's Critique would have despised as a «flight to nowhere». We intend to claim, pointing at Cacciari's particular perception, the place for philosophical intuition, while taking into account what Heidegger himself conceived as the onto-theo-logical paradigm. Theology, viewed from this neoplatonic perspective, may be revisited to become a dialogical counterpart of philosophy. These theological developments cannot be understood without the insistent advances raised by Neoplatonism in the paradoxes of Parmenides. The post-Kantian Idealism (Hegel, Fichte) is 'criticized' and 'rejected' from the positive philosophy of Schelling. We present here, furthermore, Emmanuel Levinas's criticism of the thinking about God in the way Heidegger had submitted it, that is to say, a God thought only in onto-theo-logical terms. This research will, therefore, consist of two major parts: Heidegger and the onto-theo-logical paradigm, as the speculative proposal of nihilism and the alternative proposed by E. Levinas, where he suggests a non-ontological approach to the idea of God (the Other one), i.e., an ethical approach (the face of someone else from which we can see the Other one); and a second part, where we will introduce the basic trilogy of Cacciari (Dell'Inizio, Della Cosa Ultima and Labirinto Filosofico), as a speculative neoplatonic questioning of the paradigm posited by Heidegger. Finally, we have added three appendices with the attempt to emphasize other possible approaches to the issue proposed. An appendix is devoted to the thought of theologian Zizioulas; a second appendix deals with the objections raised to Cacciari's work, Dell'Inizio, in Italy; and the final appendix is devoted to the Thomist approach to our issue from E. Gilson's perspective.

El nucli d’estudi d’aquesta tesi és el pensament de René Girard, que es pot situar al llarg de la segona meitat del segle XX: des de Mensonge romantique et vérité romanesque (1961) a Achever Clausewitz (2007). Aquest pensament es va definint, al llarg de la tesi, en dues direccions: el pensament sobre Girard i el pensament a partir de Girard. La primera direcció ordena el pensament d’aquest autor en tres cercles, segons un criteri cronològic i ––alhora–– un de temàtic. El primer cercle és el del desig mimètic, que defineix una història del desig que va des de la mediació externa, de la societat jeràrquica, a la mediació interna, de la societat igualitària. El segon cercle és el del sacrifici, que explica l’origen i la pervivència del grup social. El sacrifici permet alliberar el grup de la violència destructora, a canvi de la mort d’una víctima declarada culpable. El sacrifici passa del món arcaic, mític, al món cristià, que proclama la innocència de la víctima i, per tant, la inanitat del sacrifici. El tercer cercle és el de la guerra, de la violència portada al conflicte de pobles, fins arribar a la conflagració més absoluta i radical, la que significa el final de la història dels homes. La segona direcció proposa una lectura d’aquests tres cercles des de la reciprocitat com a categoria, de manera que la reciprocitat és l’estructura del desig mimètic (primer cercle), el cristianisme defineix una nova forma de reciprocitat, la reciprocitat positiva (segon cercle) i aquesta nova forma de reciprocitat és conclusiva, ja que significa la victòria final sobre la violència (tercer cercle). Així doncs, es creuen d’una banda la història dels homes, que tendeix a la destrucció, i d’altra banda el cristianisme, que tendeix a la construcció. Això és el que s’anomena cruïlla apocalíptica, que és el moment de la història on ens trobem. / El núcleo de estudio de esta tesis es el pensamiento de René Girard, situado a lo largo de la segunda mitad del siglo XX: desde Mensonge romantique et vérité romanesque (1961) a Achever Clausewitz (2007). Este pensamiento se va definiendo, a lo largo de la tesis, en dos direcciones: el pensamiento sobre Girard y el pensamiento a partir de Girard. La primera dirección ordena el pensamiento de este autor en tres círculos, ordenados según un criterio cronológico y ––a la vez–– un criterio temático. El primer círculo es el del deseo mimético, que define una historia del deseo que va desde la mediación externa, de la sociedad jerárquica, a la mediación interna, de la sociedad igualitaria. El segundo círculo es el del sacrificio, que explica el origen y la pervivencia del grupo social. El sacrificio permite liberar el grupo de la violencia destructora, a cambio de la muerte de una víctima declarada culpable. El sacrificio pasa del mundo arcaico, mítico, al mundo cristiano, que proclama la inocencia de la víctima y, por lo tanto, la inanidad del sacrificio. El tercer círculo es el de la guerra, de la violencia llevada al conflicto de pueblos, hasta llegar a la conflagración más absoluta y radical, la que significa el final de la historia de los hombres. La segunda dirección propone una lectura de estos tres círculos desde la reciprocidad como categoría, de manera que la reciprocidad es la estructura del deseo mimético (primer círculo), el cristianismo define una nueva forma de reciprocidad, la reciprocidad positiva (segundo círculo) y esta nueva forma de reciprocidad es conclusiva, ya que significa la victoria final sobre la violencia (tercer círculo). Así pues, se cruzan por un lado la historia de los hombres, que tiende a la destrucción, y por otro lado el cristianismo, que tiende a la construcción. Esto es a lo que se llama cruce apocalíptico, que es el momento de la historia donde estamos. / This thesis is focused on René Girard’s thought, located along the second half of the 20th century: from Mensonge romantique et vérité romanesque (1961) to Achever Clausewitz (2007). This thought has been defined, throughout the thesis, in two directions: the thought about Girard and the thought from Girard. The first direction arranges this author’s thought in three circles, ordered according to chronologicals judgements, and – simultaneously – thematical judgements. The first circle is the one about mimetic desire, which defines a story about desire that goes from external mediation, of hierarchic society, to internal mediation, of equal society. The second circle is the one about sacrifice, which explains the origin and social group’s survival. Sacrifice allows the group to be released from destructive violence, in exchange of a victim found guilty. The sacrifice goes from the archaic mythical world to the Christian world, which announces the innocence of the victim and thus, the inanity of sacrifice. The third circle is the one about war, about violence among peoples, getting to the most radical and drastic confrontation, the one which means the end of mankind’s history. The second direction proposes to read the three circles from reciprocity as a category, so that the reciprocity is the stucture of mimetic desire (first circle); Christianity defines a new form of reciprocity, the positive reciprocity (second circle); this new form of reciprocity is conclusive, because it means the final victory over violence (third circle). Therefore, two lines intersect: mankind’s history, which tends to destruction, and Christianity, which tends to construction. This is what is called apocalyptic crossing, history moment we are living in.

Joseph de Maistre va ser un pensador original, d'una profunditat major de la que freqüentment se li concedeix i posseïdor, a més, d'una prosa excepcional. Aquest estudi pretén mostrar d'una banda que la seva filosofia i la seva lluita a favor de l'ortodòxia polític-religiosa neix, paradoxalment, de fonts obertament heterodoxes, i d'un altre costat que el seu discurs ideològic i antirevolucionari, nodrit per la força d'aquest ascendent, va influir de forma determinant en els apriorismes fonamentals del pensament contrarevolucionari espanyol en el període que va de 1833 fins a 1936. Espera a més poder contribuir a determinar com el pes dels seus textos va ajudar a modelar de forma significativa la reflexió teòrica de la majoria dels principals pensadors filosòfics i polítics de l’Espanya antiliberal de l’època. Per a això, aquesta tesi s'estructura en tres grans apartats El primer aborda les fonts heterodoxes del pensament demaistrià. La primera i fonamental d'entre elles és el nominalisme fideista i escèptic present en tot el desenvolupament intel·lectual del filòsof nascut a Chambéry. El seu nominalisme li connecta amb Escoto, Ockham i Gregorio de Rimini, però també amb Luter o Pascal. La segona línia seria la conformada pel Martinisme i a través d'ell per la esperançada escatologia de Joaquín de Fiore i el seu tercer mil·lenni. Finalment, una tercera font que estaria nodrida curiosament pels que al mateix temps van ser els seus adversaris ideològics més directes, així fonamentalment Voltaire i els grans revolucionaris jacobins. En el segon gran apartat d'aquesta tesi es sintetitza la filosofia de de Maistre a la llum de les influències heterodoxes citades i de la seva aversió a la Revolució Francesa per posar-lo en connexió amb el context històric del pensament contrarevolucionari espanyol. Un pensament necessitat d'un element nou que aportés frescor ideològic i que fos capaç de reemplaçar al escolasticisme decadent dels primers teòrics espanyols antirevolucionaris. En l'últim bloc d'aquest estudi, es realitza una anàlisi ja més detallada de la presència de Joseph de Maistre en els pensadors antiliberals espanyols d'aquest període i es mostra com aquests van participar d'una sèrie d'apriorismes ideològics en els que sens dubte es pot distingir l'influxe demaistrià. Privilegiant, per aconseguir-ho, especialment en la segona part d'aquest bloc, la comparació directa de textos dels diferents autors amb els del filòsof Savoià. / Joseph de Maistre fue un pensador original, de una profundidad mayor de la que frecuentemente suele concedérsele y poseedor, además, de una prosa excepcional. Este estudio pretende mostrar de un lado que su filosofía y su lucha a favor de la ortodoxia religioso-política bebe, paradójicamente, de fuentes abiertamente heterodoxas y de otro lado que su discurso ideológico y antirrevolucionario, nutrido por la fuerza de este ascendiente, influyó de forma determinante en los apriorismos fundamentales del pensamiento contrarrevolucionario español en el periodo que va de 1833 hasta 1936. Espera además contribuir a determinar cómo el peso de sus textos ayudó a modelar de forma significativa la reflexión teórica de varios de los principales ideólogos filosófico-políticos de la España antiliberal de la época. Para ello, esta tesis se estructura en tres grandes apartados El primero aborda las fuentes heterodoxas del pensamiento demaistriano. La primera y fundamental de entre ellas es el nominalismo fideísta y escéptico presente en todo el desarrollo intelectual del filósofo nacido en Chambéry. Su nominalismo le conecta con Escoto, Ockham y Gregorio de Rimini, pero también con Lutero o Pascal. La segunda línea sería la conformada por el martinismo y a través de él por la esperanzada escatología de Joaquín de Fiore y su tercer milenio. Finalmente, una tercera fuente que estaría nutrida curiosamente por los que al mismo tiempo fueron sus adversarios ideológicos más directos, así Voltaire y los revolucionarios jacobinos. En el segundo gran apartado de esta tesis se sintetiza la filosofía de de Maistre a la luz de estas influencias heterodoxas citadas y de su aversión a la Revolución Francesa para ponerlo en conexión con el contexto histórico del pensamiento contrarrevolucionario español. Un pensamiento necesitado de un elemento novedoso que aportara frescura y que fuese capaz de reemplazar al escolasticismo decadente de los primeros teóricos antirrevolucionarios españoles. En el último bloque de este estudio, se realiza un análisis ya más pormenorizado de la presencia de Joseph de Maistre en los pensadores antiliberales españoles de este periodo y se muestra como éstos participaron de una serie de apriorismos ideológicos, en los que sin duda puede distinguirse el influjo demaistriano. Privilegiando para ello, especialmente en la segunda parte de este bloque, la comparación directa de textos de los distintos autores con los del filósofo saboyano. / Joseph de Maistre was an original thinker with exceptional prose. This study wants to show first that his philosophy and his fight for religious and political orthodoxy paradoxically born in heterodox sources and secondly that his ideological and anti-revolutionary discourse had a strong influence in the Spanish counterrevolutionary thought in period from 1833 to 1936. Expect also help determine how the influence of his writings helped build the theoretical meditation of most the anti-liberal Spanish philosophers and political ideologues of this period. This thesis is divided into three major sections. First studies the unorthodox sources de Maistre thought. The most important is the fideism and skeptical nominalism, present in all the intellectual development of the philosopher born in Chambery. His nominalism connects him with Scotus and Ockham and Gregory of Rimini, but also with Luther or Pascal. The second line would be formed by the Martinism and through him by hopeful eschatology of Joachim of Fiore and his third millennium. Finally, a third source would be peculiarly nourished by that at one time was his closest ideological adversaries: Voltaire and the revolutionary Jacobins. In the second major section of this thesis, the philosophy of de Maistre is analyzed considering his heterodox influences and his aversion to the French Revolution to put it in connection with the historical context of Spanish counter-revolutionary thought. This Spanish thought needed a new element that will bring freshness and it was able to replace the decadent scholasticism of the first Spanish antirevolutionary theorists. The last part of this study, a more detailed analysis about the presence of Joseph de Maistre in Spanish anti-liberal thinkers of this period show as they participated in a series of ideological preconceptions, created by the influence of de Maistre thought. Giving priority, especially in the second part of this block, direct comparison of texts from different authors with texts of the Savoyard philosopher.

Antecedents: L’Addicció al treball i la Passió pel treball tenen una gran influència en la salut laboral dels treballadors. En aquest context, els objectius plantejats són tres: (1) L'adaptació al castellà de l'Escala de Passió pel Treball (PTW) de Vallerand i Houlfort i el Qüestionari d'Estils de Vida (HPLP-II) de Walker i Hill-Polerecky; (2) Determinar si la Passió pel treball i l'Addicció al treball són constructes diferents; i (3) Identificar la capacitat predictiva de variables criteri sobre l'Addicció al treball i la Passió pel treball. Mètode: Els participants han estat 513 treballadors de Catalunya, obtinguts mitjançant un mostreig no probabilístic. S'han utilitzat els programes FACTOR (versió 7.2) i SPSS 20.0. Resultats: En l'escala PTW, els resultats del AFC (ESEM) recolzen el model de dos factors (Passió Harmoniosa i Passió Obsessiva). En l'escala sobre estil de vida (HPLP-II) l'estructura interna es redueix de sis a quatre factors (Responsabilitat cap a la salut, Activitat física, Nutrició, i Creixement espiritual i relacions interpersonals). Les dues escales presenten una fiabilitat adequada i indicis de validesa amb: Burnout, Irritació, Engagement i Autoeficàcia. A més, queda demostrada que l'Addicció al treball i la Passió pel treball són constructes diferents. També, es determina la capacitat predictiva de variables com a Personalitat, Engagement, Autoeficàcia, ICO, Satisfacció per la vida i Estil de vida sobre l'Addicció al treball i la Passió pel treball. Conclusions: Les Escala PTW i el Qüestionari HPLP-II, són instruments fiables i vàlids, adequats per ser usats en castellà. L'Addicció al Treball i la Passió pel Treball són constructes diferents. L'Addicció al Treball i la Passió pel Treball es poden predir mitjançant determinades variables (Personalitat, Engagement, Autoeficàcia, ICO, Satisfacció per la Vida i Estil de Vida). / Antecedentes: La Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo tienen una gran influencia en la salud laboral de los trabajadores. En este contexto, los objetivos planteados son tres: (1) La adaptación al castellano de la Escala de Pasión por el Trabajo (PTW) de Vallerand y Houlfort y el Cuestionario de Estilos de Vida (HPLP-II) de Walker y Hill-Polerecky; (2) Determinar si la Pasión por el trabajo y la Adicción al trabajo son constructos diferentes; y (3) Identificar la capacidad predictiva de variables criterio sobre la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo. Método: Los participantes han sido 513 trabajadores de Cataluña, obtenidos mediante un muestreo no probabilístico. Se han utilizado los programas FACTOR (versión 7.2) y SPSS 20.0. Resultados: En la escala PTW, los resultados del AFC (ESEM) apoyan el modelo de dos factores (Pasión Armoniosa y Pasión Obsesiva). En la escala sobre estilo de vida (HPLP-II) la estructura interna se reduce de seis a cuatro factores (Responsabilidad hacia la salud, Actividad física, Nutrición, y Crecimiento espiritual y relaciones interpersonales). Las dos escalas presentan una fiabilidad adecuada e indicios de validez con: Burnout, Irritación, Engagement y Autoeficacia. Además, queda demostrada que la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo son constructos diferentes. También, se determina la capacidad predictiva de variables como Personalidad, Engagement, Autoeficacia, ICO, Satisfacción por la vida y Estilo de vida sobre la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo. Conclusiones: Las Escala PTW y el Cuestionario HPLP-II, son instrumentos fiables y válidos, adecuados para ser usados en castellano. La Adicción al Trabajo y la Pasión por el Trabajo son constructos diferentes. La Adicción al Trabajo y la Pasión por el Trabajo se pueden predecir mediante determinadas variables (Personalidad, Engagement, Autoeficacia, ICO, Satisfacción por la Vida y Estilo de Vida). / Background: Workaholism and passion at work have a great influence on the occupational health of workers. In this context, the objectives are threefold: (1) Adapting to Spanish the Passion for Work Scale (PTW) (Vallerand Houlfort) and the Lifestyle Questionnaire (HPLP-II) (Hill-Walker Polerecky); (2) Determining whether the Passion at work and Workaholism are different constructs; and (3) Identifying the predictive ability of criterion variables on Workaholism and Passion at work. Method: Participants were 513 workers in Catalonia, obtained using a non-probability sampling. We used the FACTOR program (version 7.2) and SPSS 20.0. Results: In the PTW scale, the results of the AFC (ESEM) supported the two-factor model (Harmonious Passion and Obsessive Passion). On the lifestyle scale (HPLP-II) the internal structure is reduced from six to four factors (Responsibility towards health, Physical activity, Nutrition, and Spiritual growth and interpersonal relationships). The two scales have adequate reliability and evidence of validity with Burnout, Irritation, Engagement and Self-Efficacy. Furthermore, it is demonstrated that Workaholism and Passion at work are different constructs. The predictive power of variables such as Personality, Engagement, Self-Efficacy, ICO, Life satisfaction and Lifestyle on Workaholism and Passion at work is also determined. Conclusions: PTW Scale and Questionnaire HPLP-II, are reliable and valid instruments, suitable to be uses in Spanish. The Workaholism and Passion at work are different constructs. Workaholism and Passion at work can be predicted by certain variables (Personality, Engagement, Self-Efficacy, ICO, Life satisfaction and Lifestyle).