El treball és una aproximació antropològica de l’art a partir de l’artista. Dos són els eixos vertebradors d’aquesta tesi, a partir dels quals se’n deriven els punts restants: 1. Considerar l’art una activitat físico-psíquico-espiritual innata a la naturalesa humana; aspecte analitzat en el primer apartat del treball, en A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder de l’art: a) en la seva relació amb els poders fàctics, punt treballat en l’apartat B. ART I PODER; b) el poder que neix del propi dinamisme intern de l’art, punt treballat en l’apartat C. EL PODER DE L’ART Partint d’aquestes consideracions la tesi intenta respondre a la pregunta d’on prové aquesta força que neix del propi art fins a fer-lo un «mitjà» atractiu per els poders fàctics, especialment les ideologies polítiques i els totalitarismes. Alguns aspectes són treballats a través de dues figures contemporànies: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temes no menys importants, que sense ser l’objectiu de la tesi, han sorgit necessàriament dels punts centrals, i que han hagut de ser estudiats en més o menys profunditat són: a) què s’entén per art i estètica avui, en un moment on la manca de definició és el que més prolifera en tots els camps; b) la subjecció i la llibertat de l’artista en el procés creatiu i de quina manera conviuen aquests dos aspectes en l’artista. Tant des de fora pel què fa a les pressions i condicionaments externs a les que està sotmès l’artista, com des de dins, pel propi mecanisme intern del procés creatiu i de la mateixa obra d’art; c) l’art com a «valor», en tant que activitat humana, mesura el grau d’humanització d’una societat però, a la vegada, pot esdevenir un mitjà d’humanització i recuperació de valors perduts o menystinguts. Així l’art és comprès, també, en el seu valor pedagògic i comunicativo-expressiu, i serà en aquest sentit que s’estudiarà també el poder de l’art i les seves relacions amb els poders hegemònics. Ja que per la seva capacitat comunicativa té una capacitat transformadora, la manipulació de l’art resulta un capteniment temptador en ordre a una actuació dirigida per l’home envers l’home mateix provocant, així, una desnaturalització de l’art i del propi ésser humà. Un aspecte significatiu de la tesi és la comprensió que es fa de l’art com a «mediació», i la «puresa» de l’art en tant que «genuïnitat». Quan l’art és «pur», és a dir, «genuí» no cerca finalitats manipuladores ni es sotmet a poders fàctics. És transformador i està obert a la possibilitat de l’«encontre» amb un «tu» i amb un «Tu« espiritual. Conscient que el tema és profundament infinit i obert, la tesi, per la pròpia naturalesa de la seva temàtica no pot deixar cap aspecte tancat però sí, suggerir nous plantejaments. / El estudio es una aproximación antropológica del arte a partir del artista. Dos son los puntos centrales de esta tesis, a partir de los que se derivan los restantes: 1. Considerar el arte una actividad físico-psíquico-espiritual que nace de la propia naturaleza humana; aspecto analizado en el primer apartado A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder del arte: a) en su relación con los poderes fácticos, parte B. ART I PODER; b) el poder que nace del propio dinamismo interno del arte, parte C. EL PODER DE L’ART Partiendo de estas consideraciones la tesis intenta responder a cerca del origen de la fuerza que emana del propio arte hasta hacerlo un «medio» atractivo a los poderes fácticos, especialmente las ideologías políticas i los totalitarismos. Algunos aspectos son estudiados a partir de dos figuras contemporáneas: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temas no menos importantes, que sin ser objeto directo de análisis de la tesis, han surgido necesariamente de los puntos centrales, y han tenido que ser estudiados con más o menos profundidad. Estos son: a) qué se entiende por arte y estética hoy, en un momento en que la indefinición se extiende a todos los campos de la sociedad; b) la sujeción y la libertad del artista en el proceso creativo; cómo y de qué manera conviven estos dos aspectos en el artista. Tanto desde fuera, en lo que respecta a las presiones y condicionamientos externos a les que está sometido el propio artista, como desde dentro, por el propio mecanismo interno del proceso creativo, así como por la misma obra de arte; c) el arte como «valor», en tanto que actividad humana, mide el grado de humanización de una sociedad pero, a la vez, puede convertirse en un medio de humanización y de recuperación de valores olvidados o depreciados. Así el arte es comprendido, también, en su valor pedagógico y comunicativo-expresivo, y en este sentido será estudiado también el poder del arte y sus relaciones con los poderes hegemónicos. Por su capacidad comunicativa y, por tanto transformadora, la manipulación a que puede someter el hombre al arte, dirigida a una actuación sobre el hombre mismo, resulta un hecho evidente, provocando así una desnaturalización del arte y del propio hombre. Un aspecto significativo del estudio es la comprensión del arte cómo «mediación», y la «pureza» del arte, entendiendo por pureza la «genuinidad» del arte. Así, en este sentido, cuando el arte es «puro» huye de todo sometimiento a poderes fácticos. Es transformador y está abierto a la posibilidad del «encuentro» con un «tu» y con un «Tu» espiritual. Consciente que el tema es profundamente abierto, la tesis, por la pròpia naturaleza de su temática, no puede dejar el estudio como un todo cerrado, però sí, presentar nuevos y sugerentes planteamientos. / The thesis is an anthropological approach on the art in its different forms: Painting, music, literature and sculpture. And all these forms are examined starting from the artist. The axes vertebrating this study are two, on which depend the other points, as follow: 1. Considers the art as an innate physic-psychological-spiritual activity of the human nature. This point is analyzed in the first part of the work, specifically in the A. PRELIMINARY INTRODUCTION. 2. The second axis deals with the power of art: a) in its relation with the factual powers. This aspect is dealed to a large extent in the section B. ART AND POWER, and b) the power which comes out from the internal dynamism self of the art. This point is developed in the section C. THE POWER OF ART. According to the basis of these thoughts the doctoral dissertation intents to answer to the question from where comes the strength that is born in the art itself, even to become attractive to the factual powers, to the political ideologies to the political totalitarism. Some of these aspects are developed starting from tow wellknown contemporaneous artists: Frida Kahlo and Marc Chagall. There are some non the important subjects, which without being the direct matter of this thesis, have rose necessarily from its central points, and so they have been approached more or less deeply. These secondary aspects are: a) What do we understand today when we speak about art and aesthetics?; b) Subjection and freedom of the artist in the creative process and how both can live together in the artist (Unfortunately the tack of clear definition proliferates in this field). Both outside the external pressions and conditions to which is subjected and inside due to creative process itself and to the work of art; c) The art as «value» as human activity, measures the level of humanity of the society. In fact, the art can become means of humanization and recovery of the lost and despised values. And consequently the art is also understood in its pedagogical and communicating value. And is of course in this sense that our work approaches the power of the art and the relation between power and art. And the reality is so because its communicative strength is also transformating capacity. And precisely this capacity can become a man’s manipulation by the man, and consequently the perversion of the art’s nature and of the human being. A signification aspect of this thesis is the art’s presentation as mediation and the art’s pureness as genuineness. The pure art does not look for manipulating aims, and does not submit to the leading powers. The true art is transformer and open to the possibility of the meeting with a «you» and with the spiritual «You». The thesis is fully aware that the subject is deeply infinite and open, so the work according its own nature can’t close all the aspects, but can suggest new statements.

Aquesta tesi doctoral estudia les produccions literàries de dos escriptors interconnectats, Henry Miller i Lawrence Durrell, tot posant especial atenció a les seves obres sobre el món grec, i la influència de la cultura hel•lènica sobre ambdós autors a través d’alguns escriptors grecs moderns. La meva tesi demostra que el contacte dels esmentats autors amb el món hel•lènic i amb determinats escriptors grecs de la primera meitat del segle vint va influenciar als primers considerablement, impregnant moltes de les seves obres. El terme “hel•lènic”, en la tesi, s’utilitza en el sentit que li dóna Kavafis, entenent la cultura grega com un continu. És a dir, l’herència cultural del poble grec com a grup que comparteix la llengua grega i un conjunt de valors. Aquesta connexió es manifesta en tres àrees principals de confluència entre Durrell i Miller i els autors grecs que s’aborden: l’assimilació que els primers en fan de les produccions d’aquests autors grecs, les estretes afinitats intel•lectuals i estètiques entre tots ells, i la influència decisiva del país que els va aplegar. Miller i Durrell van jugar un paper realment molt important en la difusió internacional d’alguns escriptors grecs moderns que encara no ha estat suficientment estudiat. Les seves relacions personals i literàries amb certs membres de la “Generació grega dels anys 30” marcaren una empremta en les seves obres i el seu discurs. Conseqüentment, aquesta tesi doctoral també explora l’àmplia correspondència entre Durrell i Miller i alhora, el seu intercanvi epistolar amb alguns d’aquests intel•lectuals grecs. Aquest darrer aspecte ha comportat realizar recerca en diversos arxius que compten amb col•leccions relacionades amb Durrell, Miller, Seferis i Sikelianos. Aquesta tasca ha permès l’estudi d’una extensa compilació de documents inèdits. / Esta tesis analiza las producciones literarias de dos escritores interconectados, Henry Miller y Lawrence Durrell, poniendo una atención especial en sus obras sobre el mundo griego, y la influencia que la cultura helénica tuvo sobre ambos autores a través de algunos escritores griegos modernos. Mi tesis demuestra que el contacto de Miller y Durrell con el Mundo Helénico y con determinados escritores griegos de la primera mitad del siglo veinte les influyó considerablemente e impregnó muchas de sus obras. El término ‘Helénico’ se utiliza aquí en el sentido que le da Kavafis, entendiéndose la cultura griega como un continuo. Es decir, la herencia cultural del pueblo griego como grupo que comparte la lengua griega y un conjunto de valores. Esta conexión se manifiesta en tres áreas principales de confluencia entre Durrell y Miller y los autores griegos que se abordan: la asimilación que los primeros hacen de las producciones de estos últimos, las estrechas afinidades intelectuales y estéticas entre todos ellos, y la influencia decisiva del país que los reunió. Miller y Durrell jugaron un papel realmente muy importante en la difusión internacional de algunos escritores griegos modernos que todavía no ha sido suficientemente estudiado. Sus relaciones personales y literarias con ciertos miembros de la “Generación griega de los años 30” marcaron una huella en sus obras y en su discurso. Consecuentemente, esta tesis doctoral también explora la amplia correspondencia entre Durrell y Miller y al mismo tiempo, su intercambio epistolar con algunos de estos intelectuales griegos. Este último aspecto ha comportado realizar investigación en distintos archivos que cuentan con colecciones relacionadas con Durrell, Miller, Seferis y Sikelianos. Esta tarea ha permitido el estudio de una extensa compilación de documentos inéditos. / This dissertation analyzes the literary productions of two interconnected writers, Henry Miller and Lawrence Durrell, while paying special attention to their works on the Greek world, and the influence that the Hellenic culture had on both authors through some modern Greek writers. This thesis demonstrates that Miller’s and Durrell’s contact with the Hellenic World and with certain Greek writers of the first half of the twentieth century strongly influenced them and permeated many of their works. Here, the term ‘Hellenic’ is employed as used by Cavafy, meaning the Greek culture as a continuum. That is to say, the cultural heritage of the Greek people as a group sharing the Greek language and a common set of values. This connection is found in three main areas of confluence among Durrell and Miller and the Greek authors that are here studied: the formers’ assimilation of the latter’s productions, the close intellectual and aesthetic affinities among all of them, and the decisive influence of the country that brought them together. Miller and Durrell played indeed an important role in spreading the knowledge of some modern Greek writers at an international level which still had not been sufficiently studied. Their personal and literary relationships with some of the members of the Greek “Generation of the 30s” pervaded their productions and philosophical discourses. Consequently, this dissertation also examines Durrell’s and Miller’s long mutual correspondence and their exchange of letters with some of these Greek intellectuals. This last aspect has involved working in several archives with collections related to Durrell, Miller, Seferis, and Sikelianos, which has resulted in the study of an extensive compilation of unpublished documents.

Els últims vint anys han estat testimonis d'un interès sense precedents en la literatura distòpica per als adolescents. Durant la dècada de 1980 i principis de 1990 el camp interdisciplinari d'estudis de la memòria va començar a guanyar un reconeixement més generalitzat. Dins d'aquesta eclèctica àrea d’investigació, els estudis sobre el trauma es va convertir en un dels punts d'enfocament. D'altra banda, des de principis del decenni de 1990, hi ha hagut un augment en el nombre de llibres per a nens sobre el trauma. No obstant això, fins ara, hi ha hagut poca recerca acadèmica en els conceptes de trauma i memòria en la literatura distòpica per als adolescents. L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar com el passat, la memòria i el trauma es reflecteixen en els recents textos distòpics destinats als adolescents. La tesi examina novel•les d'escriptores americanes i britàniques: Lois Lowry, Doris Lessing, Ursula K. Li Guin i Allie Condie. Amb l'ús de les teories del camp dels estudis de memòria, aquesta tesi traça com en aquestes novel•les la memòria, el passat i la història són utilitzats pels règims repressius per reforçar el statu quo. La tesi explora també l'ambigua funció de la memòria, que pot ser no només una eina d'opressió, sinó que també d'alliberament. D'altra banda, aquesta tesi se centra en la representació de trauma en distopies per a adolescents. / En los últimos veinte años hemos asistido a un auge sin precedentes del interés por la literatura juvenil distópica. A finales de los ochenta y principios de los noventa el campo multidisciplinario de los Estudios sobre la Memoria comenzó a gozar de un reconocimiento generalizado. Dentro de este campo de investigación tan ecléctico los estudios sobre el trauma se convirtieron en uno de los aspectos que más atención ha recibido. Por otro lado, desde principios de los noventa el número de libros sobre trauma dirigidos a un público juvenil ha ido en aumento. Sin embargo, los estudios académicos sobre los conceptos de trauma y memoria en la literatura juvenil distópica son todavía escasos. El principal objetivo que se marca esta tesis es analizar cómo se reflejan el pasado, la memoria y el trauma en obras distópicas juveniles de reciente publicación. La tesis analiza una serie de novelas de autores estadounidenses y británicos como son Lois Lowry, Doris Lessing, Ursula K. Le Guin y Allie Condie. Mediante teorías procedentes de los estudios sobre la memoria, en este trabajo se perfila el modo en que los regímenes represivos utilizan el pasado y la historia para fortalecer el estatus quo. Se analiza también la función ambigua de la memoria, que puede ser no solo opresiva sino también liberadora. Por otra parte, la presente tesis centra su atención en la representación del trauma en distopías juveniles. / The last twenty years have witnessed an unprecedented interest in dystopian literature for young adults. During the late 1980s and early 1990s the interdisciplinary field of memory studies began to gain a more widespread recognition. Within this eclectic area of research, trauma became one of the most significant points of focus. Moreover, since the early 1990s, there has been an increase in the publication of children’s books on trauma. However, to date, there has been little scholarly research into the concepts of trauma and memory in dystopian literature for young adults. The main aim of this dissertation is to analyse how the past, memory and trauma are reflected in recent young adult dystopian writing. The thesis examines a selection of novels by American and British writers: Lois Lowry, Doris Lessing, Ursula K. Le Guin and Allie Condie. With the use of theories from the field of memory studies, the thesis traces how, in these novels, memory, the past and history are used by repressive regimes to strengthen the status quo. Moreover, the function of memory is ambiguous as it can be oppressive - but also liberating. The complexities of this process are examined together with the representation of trauma in young adult dystopias.

No description available.

La violencia contra las mujeres constituye un grave problema que causa una evidente alarma social y que compromete seriamente la salud física y psicológica de las mujeres y la de sus hijas e hijos. El objetivo general de esta tesis doctoral por compendio de publicaciones es conocer los fenómenos psicológicos que explican las causas y consecuencias de la psicopatología asociada que padecen un conjunto de mujeres víctimas de violencia de género que acudieron al servicio de asistencia psicológica. El tratamiento psicológico aplicado es estandarizado y enmarcado en el servicio público del Institut Balear de la Dona. En un primer formato de artículo de investigación, se evalúa un programa de tratamiento cognitivo conductual para el trastorno de estrés postraumático en mujeres que han padecido violencia de género, analizando, al mismo tiempo, si esa eficacia se relaciona con características demográficas de las mujeres que han padecido la violencia o con el tipo de maltrato recibido. El tratamiento fue efectivo para un 85% de la muestra respecto a sintomatología postraumática (TEPT). En cuanto a síntomas depresivos, se mostró efectivo entre un 55 y 75%. A continuación, y como segunda investigación incluida en la tesis, se valora la efectividad de un tratamiento grupal para la mejora de la autoestima de un conjunto de mujeres que han padecido violencia de género. Los resultados obtenidos en este segundo trabajo nos permiten afirmar que la intervención aplicada constituye un nuevo recurso terapéutico que es complementario a otros tratamientos específicos (individual o grupal) si se requiere según la gravedad clínica del cuadro, aunque exclusivamente centrado en la autoestima desde la perspectiva de género. En un tercer artículo de investigación, se pretende conocer el papel que la emotividad negativa (y, específicamente, la culpa y la ira) desempeñan en la respuesta (inadaptada) de las mujeres víctimas a la violencia de género. En relación al sentimiento de culpa, los datos obtenidos muestran que un 62% de las mujeres que padecieron violencia manifestó sentir esta emoción. Respecto al sentimiento de ira, hemos encontrado que existen diferencias significativas entre los grupos en la ira como rasgo de personalidad para las que han padecido maltrato físico. Un dato especialmente llamativo es cómo expresan la ira las mujeres que han padecido violencia, pues, hemos observado que la expresión interna (supresión del afecto) es mayor en el grupo de mujeres que han padecido violencia física que en el resto de la muestra de estudio. Por último, se analiza una terapia cognitivo conductual y definida anteriormente aplicada a un caso clínico individual. Se observó sintomatología postraumática, depresiva y baja autoestima. Se plantean nuevos objetivos de tratamiento tras la comunicación del suicidio consumado por parte del maltratador. Se observa una modificación en la psicopatología previa observada en la víctima: disminuyen ligeramente los síntomas depresivos y la baja autoestima (aunque siguen siendo graves y requieren intervención), y se reduce más notoriamente la sintomatología postraumática. / La violència contra les dones constitueix un greu problema que causa una evident alarma social i que compromet seriosament la salut física i psicològica de les dones i la de les seves filles i fills. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral per compendi de publicacions és conèixer els fenòmens psicològics que expliquen les causes i conseqüències de la psicopatologia associada que pateixen un conjunt de dones víctimes de violència de gènere que varen acudir al servei d’assistència psicològica. El tractament psicològic aplicat és estandarditzat i emmarcat en el servei públic de l’Institut Balear de la Dona. En un primer format d’article d’investigació, s’avalua un programa de tractament cognitiu conductual per el trastorn d’estrès posttraumàtic en dones que han patit violència de gènere, analitzant, alhora, si aquesta eficàcia es relaciona amb característiques demogràfiques concretes o amb el tipus de violència patida. Pel que fa a la simptomatologia posttraumàtica, el tractament fou efectiu per un 85% de la mostra. Per els símptomes depressius, es va trobar una efectivitat entre el 55 i 75%. A continuació, i com segona investigació inclosa en la tesi, es valora l’efectivitat d’un tractament grupal per a la millora de l’autoestima en un conjunt de dones que han patit violència de gènere. Els resultats obtinguts en aquest segon treball ens permeten afirmar que la intervenció aplicada constitueix un nou recurs terapèutic que és complementa a altres tractament específics (individual o grupal) si es requereix segons la gravetat clínica dels símptomes, malgrat sigui exclusivament treballant l’autoestima des de una perspectiva de gènere. En un tercer article d’investigació, es pretén conèixer el paper que l’emotivitat negativa (la culpa i la ira) compleix en la resposta (inadaptada) de les dones víctimes de violència de gènere. En relació al sentiment de culpa, les dades obtingudes mostren que un 62% de dones mostraren aquesta emoció. Pel que fa al sentiment d’ira, hem trobat que existeixen diferències significatives entre els grups en la ira com a tret de personalitat per aquelles dones que han patit maltractament físic. Una dada que pren importància és com expressen la ira les dones que han patit violència, doncs, hem observat que l’expressió interna (supressió de l’afecte), és major en el grup de dones que han patit violència que les de la resta de l’estudi. Per acabar, s’analitza una teràpia cognitiva conductual, definida anteriorment, aplicada a un cas clínic individual. Es va observar simptomatologia posttraumàtica, depressiva i baixa autoestima. Es plantegen nous objectius de tractament després de la comunicació del suïcidi consumat per part del maltractador. S’observa una modificació en la psicopatologia prèvia observada en la víctima: disminueixen lleugerament els símptomes depressius i la baixa autoestima (malgrat segueixen essent greus i requereixen intervenció), i es redueix més significativament la simptomatologia posttraumàtica. / Intimate partner violence is a serious problem that causes an obvious alarm and involves physical and psychological health problems to women and their children. The aim of this thesis by articles compendium is to recognize psychological phenomena that explain the causes and consequences of the associated psychopathology suffered by women victims of gender violence attending to a psychological public service. Therapy applied is a standardized treatment from Balearic Institute of Women. In a first research paper, a cognitive behavioral therapy for PTSD (posttraumatic stress disorder) is assessed by analyzing, at the same time, if the efficiency is related to demographics of women who suffered intimate partner violence. The treatment was effective in 85% of the sample for PTSD symptoms. Regarding depression was effective between 55 and 75%. As a second research, the effectiveness of a group treatment for enhancing women self-esteem was analyzed. The results showed that this kind of intervention is a new therapeutic resource to other specific treatments if required according to the clinical severity of symptoms, but only focused on the self-esteem from the gender perspective. In a third research article, we pretend to understand how negative emotion (guilt and anger) is shown in cases of women victims of intimate partner violence. Regarding guilt, 62% of our sample felt this emotion. In relation to anger, we found significant differences between groups, especially anger as a trait in women who suffered from her partners. A particularly striking feature is how battered women expressed anger. We observed that internal expression of anger (the deletion of this affection) is higher in this group of women than the rest of the study sample. Finally, cognitive behavioral therapy defined above was applied to an individual case study. Posttraumatic symptoms, depression and low self-esteem was observed. New treatment targets arise after disclosure of suicide committed by the perpetrator. A change is observed in the preliminary victim psychopathology: slightly decrease depressive symptoms and low self-esteem (although still require intervention), and most notably reduces posttraumatic symptomatology.

Extreme temperature events are of particular importance due to their severe impact on the environment, economy and the society. Focused on the uppermost percentiles of summer daily maximum (Tx) and minimum (Tn) temperatures,in this thesis a modelling and analysis of summer very hot days (VHD) and nights (VHN) over mainland Spain has been carried out applying the methodology of Point Process Approach based on Extreme Value Theory. It has been investigated whether large-scale variables of Sea Level Pressure, Sea Surface Temperature and soil moisture are associated to the occurrence and intensity of these exceptional events. Furthermore, the observed changes and trends in Tx and Tn extreme distribution have been analysed and different returns levels have been estimated. The link between the occurrence and the intensity of VHD and VHN with the large-scale anomalies has been demonstrated. Changes in extreme temperatures are generalized, but not homogeneous in space and time. / Els esdeveniments extrems de temperatura tenen una gran importància a causa del seu fort impacte al medi ambient, l'economia i la societat. Centrada en percentils elevats de temperatures màximes (Tx)i mínimes (Tn) diàries d'estiu, en aquesta tesi s’han modelitzat i analitzat els dies molt càlids(VHD) i les nits molt càlides (VHN)estivals a l'Espanya peninsular aplicant la metodologia de Point Process Approach basada en la Teoria dels Valors Extrems. S'ha investigat si les variables de gran escala de la pressió al nivell del mar,la temperatura superficial del mar i humitat del sòl estan associades amb l'ocurrència i la intensitat d'aquests esdeveniments excepcionals. A més, s'han analitzat els canvis i les tendències observades en la distribució d’extrems de Tx i Tni s’han estimat diferents nivells de reton. El vincle entre l'ocurrència i la intensitat dels VHDiVHN amb les anomalies de gran escala ha estat demostrat. Els canvis en les temperatures extremes són generalitzats, però no homogenis en l'espai i el temps.

La fonamentació teòrica de la tesi que es presenta introdueix el concepte de mentalització com a provinent de la teorització psicoanalítica i, dins d'ella, de la teorització de l'aferrament. La comprensió del concepte de mentalització s'emmarca dins els estudis i la recerca portada a terme des del Anna Freud Centre de Londres en la transmissió intergeneracional de l'aferrament. El concepte de mentalització, en general, es considerat un concepte amb gran potencial explicatiu i terapèutic. En aquesta tesi es realitza la adaptació i la validació de la Parent Development Interview (PDI) com a instrument per a mesurar la mentalització parental. La PDI es una entrevista semiestructurada de 33 ítems. Està dissenyada per a reflectir la representació mental del pare o mare respecte al seu fill i respecte a la relació que manté amb ell; respecte a ell mateix com a pare o mare, com a persones i en relació a la seva infantesa. La PDI pretén la explicitació de l'experiència emocional interna com a pares i aquella atribuïda al seu fill, respecte a situacions emocionalment carregades de significat, en tant son actuals i en tant es refereixen a una relació en construcció. S'ha realitzat el procés de validació amb un disseny transversal, observacional d'enquesta i correlacional, amb una mostra no-clínica, de 61 mares d'origen espanyol de parla catalana i castellana, que voluntàriament van respondre a la PDI. A la mateixa mostra es va administrar un instrument de mesura d'aferrament adult (Cuestionario de Apego Adulto-CAA) y el Child Behavior Check List (CBCL). Les hipòtesis referides a les característiques de la mostra prediuen que no es valoraran diferencies significatives en els resultats als tres instruments de mesura administrats, en les dues sub-mostres segons l'idioma, ni en funció d'altres característiques de la mostra. La hipòtesis de constructe basada en la fonamentació teòrica que sustenta la tesi, preveu una correlació positiva entre el nivell de mentalització parental i l'estil d'aferrament adult valorat en la mare. Els resultats han confirmat les hipòtesis. La discussió dels resultats aporta la comparació amb la literatura existent i una anàlisi qualitativa propera a l'aplicació clínica que es preveu de la PDI. / La fundamentación teórica de la tesis que se presenta introduce el concepto de mentalización como proveniente de la teorización psicoanalítica y, dentro de ella, de la teorización del apego. La comprensión del concepto de mentalización se enmarca dentro de los estudios y la investigación llevados a cabo desde el Anna Freud Centre de Londres acerca de la transmisión intergeneracional del apego. El concepto de mentalización, en general, se considerado un concepto con gran potencial explicativo y terapéutico. En esta tesis se realiza la adaptación y la validación de la Parent Development Interview (PDI) como instrumento para medir la mentalización parental. La PDI es una entrevista semiestructurada de 33 ítems. Está diseñada para reflejar la representación mental del padre o madre respecto a su hijo y respecto a la relación que mantiene con él; respecto a sí mismo como padre o madre, como personas y en relación a su niñez. La PDI pretende la explicitación de la experiencia emocional interna como padres y aquella atribuida a su hijo, respecto a situaciones emocionalmente cargadas de significado, en tanto son actuales y en tanto se refieren a una relación en construcción. Se ha realizado el proceso de validación con un diseño transversal, observacional de encuesta y correlacional, con una muestra no-clínica, de 61 madres de origen español de habla catalana y castellana, que voluntariamente respondieron a la PDI. En la misma muestra se administró un instrumento de medida de apego adulto (Cuestionario de Apego Adulto-CAA) y el Child Behavior Check List (CBCL). Las hipótesis referidas a las características de la muestra predicen que no se valorarán diferencias significativas en los resultados a los tres instrumentos de medida administrados, en las dos sub-muestras según el idioma, ni en función de otras características de la muestra. La hipótesis de constructo basada en la fundamentación teórica que sustenta la tesis, prevé una correlación positiva entre el nivel de mentalización parental y el estilo de apego adulto valorado en la madre. Los resultados confirmaron las hipótesis. La discusión de los resultados aporta la comparación con la literatura existente y un análisis cualitativo próxima a la aplicación clínica que se prevé de la PDI. / The theoretical basis of the thesis presented, introduces the concept of mentalization as coming from the psychoanalytic theorizing and, within it, from the attachment theory. The concept of mentalization is framed in the studies and the research carried out in the London's Anna Freud Centre on the intergenerational transmission of attachment. The concept of mentalization is nowadays considered a concept with great potential explanatory and therapeutic. The adaptation and validation of the Parent Development Interview (PDI) is carried out with this thesis as an instrument to assess parental mentalization. The PDI is a semi-structured interview containing 33 questions or items. It was designed to assess the parent's mental representation of their child and with respect to their relationship; regarding themself as a parent, as individual and in relation to his own childhood. The PDI seeks to elicit representations of the inner emotional experience and those attributed to his o her son, in regard to emotionally laden situations as long as they are ongoing and as they are under construction. The validation process was performed by a cross-sectional design, observational survey and correlational with a non-clinical sample of 61 Spanish mothers of Spanish-speaking and Catalan-speaking, who voluntarily responded to the PDI. The same sample responded to an instrument to assess the adult attachment, the Adult Attachment Questionnaire (CAA), and the Child Behaviour Check List (CBCL). Taking into account the characteristics of the sample, the hypothesis does not predict significant differences in the results to the three instruments administered in the two sub-samples depending on the language, nor acording to other sample's characteristics. The construct hypothesis based on theory that supports this thesis, expects a positive correlation between the level of parental mentalization and adult attachment profile assessed in the mother. The results confirmed the hypothesis. The discussion provides comparison with the existing literature and a qualitative analysis closer to what is expected of the PDI's clinical uses.

Miguel Asíns Arbó: Música y cinematografía. Análisis músico-visual de sus composiciones en la filmografía de Luis García Berlanga pretende un doble objetivo: ahondar en la figura de un músico paradigmático de su tiempo, y de otra, profundizar en una de sus líneas de producción más original y personal: la música para el cine de Luis García Berlanga.La investigación se ha estructurado en cuatro grandes apartados. En el primero, Asíns Arbó y su contexto, se ubica la figura del compositor. En primer lugar se le sitúa desde un punto de vista sociológico y cultural. Como no podía ser de otra manera, el panorama social y cultural de la posguerra, se constituye como marco ineludible y referencial. Las distintas etapas del franquismo sirven de guía donde situar la producción del músico, y posteriormente del cineasta.La búsqueda de referentes culturales y artísticos en el gris paisaje de los años cuarenta españoles, condicionaron la realidad musical, protagonista del segundo estadio de contextualización. El tercer estadio particulariza la figura de Asíns Arbó, incidiendo tanto en los aspectos biográficos, como en la recepción y valoración de la figura del compositor en la historia de la música española, rastreando fundamentalmente aquellas referencias bibliográficas y noticias publicadas en prensa, citadas en los pié de página correspondientes. Finalmente se presenta una primera aproximación a la poética y estética de su creación, partiendo de los propios textos del compositor, los cuales aparecen, en particular los inéditos, en el apéndice documental VII.4.El segundo apartado, La música de Asíns Arbó, pretende contribuir a una catalogación de la obra, analizar empíricamente los rasgos musicales de diversas composiciones representativas, y definir a partir de ello las características de su lenguaje musical.El tercer apartado, Asíns Arbó y la composición cinematográfica se inicia mostrando las principales características de la cinematografía del período franquista. Se aborda a continuación el marco histórico y estético necesario para encuadrar la producción musical de Asíns Arbó dedicada al cine. Se repasa la figura de los principales compositores cinematográficos, auténticos adalides autodidactas, que marcaron las pautas sonoras de un cine español que renacía con fuerza tras la contienda nacional los clásicos en el cine español y los clásicos del cine español. Tras analizar los antecedentes musicales con los que contaba Miguel Asíns Arbó, el trabajo prosigue mostrando su trayectoria compositiva para el cine, en la que junto a directores como José Antonio Nieves Conde, o José María Forqué, una figura merece especial mención: Marco Ferreri. Luis García Berlanga y Miguel Asíns Arbó, cuarto apartado de la Tesis, nos presenta la figura del cineasta, y el análisis de las composiciones del compositor en su filmografía.Su filmografía supone un sugerente acercamiento a la sociedad retratada, en situaciones cuya cotidianeidad supera a la propia realidad, que pueden ser descritas con su propio adjetivo: berlanguianas. Cuatro fueron las películas en las que Asíns Arbó y García Berlanga colaboraron: Plácido, La muerte y el leñador, sketch de Las cuatro verdades, El verdugo y La vaquilla. Como principales conclusiones puede establecerse que:· El músico Asíns Arbó debe ser considerado como un creador representativo de un momento clave en la historia española del siglo XX. · Asíns Arbó aporta nuevas sonoridades al cine español. · El compositor, con su personal lenguaje, consigue contribuir a un mundo audiovisual que supondrá un modelo, un auténtico paradigma, gracias a la profunda integración de las características musicales con el contexto visual.· Asíns Arbó es mucho más que un músico cinematográfico. / The present work claims a twofold aim: to examine the paradigmatic figure of a musician of his time and also to study in depth one of Asíns' most original and personal lines of production, the music he composed for director Luis García Berlanga's films.The thesis has been structured into four different sections. In the first one 'Asíns Arbó and his context', his character is placed from a sociological and cultural point of view. The different stages of Franco's 40-year regime serve as a guideline to study Asíns' musical and later score compositions.'The Music of Asíns Arbó' tries to help catalogue his work by empirically analysing the musical features of several of his most representative compositions and thus to define from this the characteristics of his musical language.In 'Asíns Arbó and his music compositions for films' Spanish film making under Franco's dictatorship is studied and it is reviewed the figure of the most important scorers, real self-educated master leaders, who paved the way for a Spanish film industry, which rose from the ashes steadily after the Spanish Civil war. After analysing the musical precedents with which Asíns Arbó was provided, the work continues showing his career as a composer of music for the cinema, since he worked for and with directors such as José Antonio Nieves Conde or José María Forqué, highlighting here the special figure of Marco Ferreri.'Luis García Berlanga and Miguel Asíns Arbó', the fourth and last section in this thesis, studies the filmmaker, the former, and also the musical compositions the latter created for his films.

Catalan modern and contemporary philosophy has traditionally been little studied so strictly to historical and political reasons for more or less the same conviction that is compared with literature and even in historiography, it is a minor contribution. Some of the characters in the world of philosophy has been the Catalan Jaume Serra Hunter charismatic and versatile, whom history has done justice. Like many others, was persecuted in the Franco regime, declared outlawed and persecuted and exiled, first to France and then Mexico. This research aims to discover him and his huge role as a politician. But above all, I want to convey their deep love for culture and fierce defense that he did, especially Catalan, is following in philosophical discourse of his work. I figure Serra Hunter claim their struggle for cultural cohesion through its philosophy, making it reach everyone. I want to show how he worked in a time of crisis in society, culture and education, to overcome the crisis of philosophy as a guide. Serra Hunter lived a very difficult time for philosophy. But he wanted to bring all cultures. It is a philosophy that dealing with the issues may be even a sort of advanced in the world and some of the problems it has today. According to him, philosophy should be more human and more alive and present in all the different curriculum of any educational plan. / La filosofia catalana moderna i contemporània ha estat tradicionalment molt poc estudiada tant per motius estrictament històrics i polítics com per la mateixa convicció més o menys compartida que, especialment si se la compara amb la literatura i, fins i tot, amb la historiografia, es tracta d'una aportació molt menor i de segon ordre. Uns dels personatges importants del món de la filosofia catalana ha estat el polifacètic i carismàtic Jaume Serra Hunter, al qual la història no ha fet justícia. Com tants altres, va ser un represaliat del franquisme, declarat fora de la llei i perseguit i exiliat, primer a França i després a Mèxic. Aquest treball d'investigació vol donar a conèixer la seva persona i la seva enorme tasca com a polític. Però, per damunt de tot, vull transmetre el seu profund amor per la cultura i la defensa aferrissada que en va fer, especialment de la catalana, seguint en fil discursiu de la seva obra filosòfica. Vull reivindicar la figura de Serra Hunter i la seva lluita per la cohesió cultural a través de la seva filosofia, fent-la arribar a tothom. Vull demostrar com va treballar, en una època de forta crisi de la societat, de la cultura i de l'educació, per sortir de la crisi amb la filosofia com a guia. Serra Hunter va viure una època de moltes dificultats per a la filosofia. Però ell volia fer arribar la cultura a tothom. La seva, és una filosofia, que amb els temes que tracta pot ser, fins i tot una mena d'avançada al món i a alguns dels problemes que aquest té avui en dia. Segons ell, la filosofia hauria de ser més humana i més viva i estar present en tots els diversos plans d'estudis de qualsevol pla educatiu.

La música contemporània suscita, encara avui dia, moltes controvèrsies, i és segurament, entre les arts d'avantguarda, la que reclama amb més insistència una clarificació del seu significat estètic. Hem partit del supòsit que la naturalesa de la música rau en la seva capacitat efectiva de forjar formes genuïnes de temps a través de la seva arquitectura rítmica. D'aquesta manera creiem possible traçar un sentit de lectura d'aquesta constel·lació musical contemporània. Tanmateix, no hi ha dubte que aquest principi reclama una propedèutica, això és, el disseny d'un marc conceptual prou extens i sòlid que perfili la seva legitimitat estètica; des d'aquest punt de vista, només una estètica formalista pot donar comptes de la música com a genuïna forma del temps. No obstant això, tradicionalment ha estat posada en dubte la possibilitat d'una caracterització incontrovertible del Formalisme. Aquesta ha estat, doncs, la nostra primera escomesa: perfilar d'una manera prou matisada la vertadera faisó i els interessos del Formalisme. Així, tot posant en joc les semblances i diferències de família de L. Wittgenstein, hem definit el Formalisme a partir de sis aspiracions: l'afany de situar l'art en la perspectiva del problema, i no pas del misteri; el desig de reconquerir unes dosis d'artesania en la consideració de l'artista; l'anhel d'elaborar un crítica de l'art especialitzada i més objectiva; les ànsies d'eliminar tota consideració dualista per retornar a la forma la seva plena significació estètica; la pruïja en manifestar la naturalesa essencialment rítmica de la construcció espaial i temporal que duen a terme les arts. Hem parat una especial atenció al fet de demostrar la filiació kantiana de gran part dels postulats formalistes; de fet, hem reconstruït una possible gènesi dels interessos formalistes, a partir d'una lectura heterodoxa del filòsof de Königsberg, això sí, contraposada a la d'uns altres lectors dissidents, els romàntics i, en alguns casos, els idealistes. Després d'aquest excurs, hem provat de fer una lectura poètica (a través de tres models estètics) de les diferents poiètiques, això és, de les diverses maneres de fer, de realitzar o d'operar un ordre en el temps en la música contemporània. En el darrer apartat de la tesi, doncs, hem analitzat Le sacre du printemps d'I. Stravinsky a la llum d'un primer Formalisme mecanicista; àdhuc, ens hem apropat a Atmosphères de G. Ligeti per tal d'observar-la a través d'una concepció morfològica de forma; i, finalment, hem analitzat Sinfonia de Berio tot posant-la en relació amb la noció de sistema. Els objectius assolits en aquesta tesi serien, doncs, els següents: a) Una caracterització exhaustiva i completa d'allò que anomenem Formalisme. b) Posar de manifest la gènesi eminentment crítica del Formalisme. c) Donar solvència filosòfica a la idea d'una naturalesa rítmica i, en darrer terme, temporal de la música. c. a) Oferir una lectura comprensiva d'obres musicals contemporànies a la llum de la qüestió del temps. / La música contemporánea suscita, aun hoy en día, muchas controversias, y es seguramente, entre las artes de vanguardia, la que reclama con más insistencia una clarificación de su significado estético. Hemos partido de la suposición que la naturaleza de la música radica en su capacidad efectiva de forjar formas genuinas de tiempo a través de su arquitectura rítmica. De esta manera, creemos posible trazar un sentido de lectura de esta constelación musical contemporánea. Sin embargo, no hay duda que este principio reclama una propedéutica, es decir, el diseño de un marco conceptual extenso y sólido que perfile su legitimidad estética; desde este punto de vista, sólo una estética formalista puede dar razón de la música como una genuina forma del tiempo. No obstante, tradicionalmente se ha puesto en duda la posibilidad de una caracterización incontrovertible del Formalismo. Esta ha sido, pues, nuestra primera acometida: perfilar de una manera suficientemente matizada el verdadero rostro y los intereses del Formalismo. Así, poniendo en juego las semejanzas y diferencias de familia de L. Wittgenstein, hemos definido el Formalismo a partir de seis aspiraciones: el afán de situar el arte en la perspectiva del problema y no del misterio; el deseo de reconquistar dosis de artesanía en la consideración del artista; el anhelo de elaborar una crítica del arte especializada y más objetiva; las ansias de eliminar toda consideración dualista para devolver a la forma su plena significación estética; el empeño en manifestar la naturaleza esencialmente rítmica de la construcción espacial y temporal que llevan a cabo las artes. Hemos atendido especialmente al hecho de demostrar la filiación kantiana de gran parte de los postulados formalistas; así, hemos reconstruido una posible génesis de los intereses formalistas a partir de una lectura heterodoxa del filósofo de Königsberg, eso sí, contrapuesta a la de unos otros lectores disidentes, los románticos y, en algunos casos, los idealistas. Después de este excurso, hemos intentado hacer una lectura poética (a través de tres modelos estéticos) de las diferentes poiéticas, esto es, de las diferentes maneras de hacer, de realizar o de operar un orden en el tiempo en la música contemporánea. En el último apartado de la tesis, pues, hemos analizado Le sacre du printemps de I. Stravinsky a la luz de un primer Formalismo mecanicista; también, nos hemos aproximado a Atmosphères de G. Ligeti para observarla a través de una concepción morfológica de forma; y, finalmente, hemos analizado Sinfonia de L. Berio en relación con la noción de sistema. Los objetivos logrados en esta tesis serían los siguientes: a) Una caracterización exhaustiva i completa de lo que llamamos Formalismo b) Poner de manifiesto la génesis eminentemente crítica del Formalismo c) Dar solvencia filosófica a la idea de una naturaleza rítmica y, en último término, temporal de la música. c. a) Ofrecer una lectura comprensiva de obras musicales contemporáneas a la luz de la cuestión del tiempo. / The contemporary music provokes, even nowadays, many controversies, and is surely, among the vanguard arts, the one that claims with more insistence for a clarification of its aesthetic meaning. We have started from the supposition that the nature of the music lies in its effective aptitude to forge genuine forms of time across its rhythmical architecture. Hereby, we firmly believe to plan a sense of reading of this musical contemporary constellation. Notwithstanding, there is no doubt that this principle requires a propaedeutic, that is to say, the design of an extensive and solid conceptual frame that shapes its aesthetic legitimacy; from this point of view, only a formalist aesthetics can justify the music as a genuine form of time. Nevertheless, traditionally the possibility of an irrefutable characterization of the Formalism has been questioned. So, this has been our first task: to accurately clarify the real nature and the interests of the Formalism. This way, putting into play the family similarities and differences of Wittgenstein, we have defined the Formalism, taking into account six ideas: the effort to place the art in the perspective of the problem and not of the mystery; the desire to win back dose of craftsmanship in the consideration of the artist; the wish of elaborating a more specialized and objective critique of the art; the longing for eliminating any dualistic consideration to return to the form its full aesthetic meaning; the determination in showing the essentially rhythmic nature of the spatial and temporary construction that the arts carry out. We have mainly attended the fact of proving the Kantian affiliation of the formalist postulates; this way, we have reconstructed a possible genesis of the formalist interests from a heterodox reading of the philosopher of Königsberg, but, opposed to that of a few other dissident readers, the romantic ones and, in some cases, the idealists. After this rewiev, we have tried to do a poetical reading (following three aesthetic models) of the different poietics, that is to say, of the different ways of doing, of realizing or of executing an established order in time in the contemporary music. Therefore in the last part of the thesis, we have analyzed Le sacre du printemps by I. Stravinsky in the light of the first mechanistic Formalism; we have also approach Atmosphères by G. Ligeti to observe it from a morphologic conception of form; and, finally, we have analyzed Symphony by L. Berio in relation with the system of notion. The aims achieved in this thesis would be the following ones: a) An exhaustive and complete description of what we call Formalism. b) To reveal the critical genesis of the Formalism c) To give philosophical solvency to the idea of a rhythmic and temporal nature of the music. c.a) To offer a comprehensive reading of contemporary musical works in the light of the question of time.