La tesi doctoral consta de quatre articles producte d’una mateixa línia de recerca adreçats tots ells a aportar elements de reflexió així com eines i resultats específics que permetin avançar el coneixement científic en aquest àmbit, dels articles inclosos (Botella et al., 2008) emmarca l’estat actual de la recerca sobre predictors del resultat i procés terapèutic, especialment pel que fa a les dimensions relacionals de l’aliança terapèutica. El segon (Botella, Ribas i Benito, 2009) constitueix una aportació metodològica a la recerca en psicoteràpia i imatge corporal; l’adaptació i validació psicomètrica de la versió espanyola del MBSRQ (Multidimensional Body Self Relations Questionnaire). El tercer article (Botella, Ribas i Benito, 2008) constitueix el nexe explícit entre els dos àmbits que aquesta tesi connecta, doncs presenta els resultats d’un estudi dut a terme per identificar els perfils psicològics bàsics dels pacients que sol•liciten cirurgia estètica, així com les seves possibles implicacions pel treball psicoterapèutic amb tals pacients. El quart article inclòs en aquesta tesi (Ribas, Botella i Benito, en premsa) segueix explorant el lligam entre recerca en psicoteràpia i imatge corporal en una altre direcció complementària: els efectes sobre el benestar psicològic de les intervencions de cirurgia estètica. En aquest cas s’inclouen dos estudis; el primer d’ells contrasta els efectes de la cirurgia estètica sobre la imatge corporal i el segon avalua com aquesta contribueix a millorar l’autoestima i les relacions interpersonals dels pacients. / La tesis doctoral consta de cuatro artículos producto de una misma línea de investigación dirigidos todos ellos a aportar elementos de reflexión así como herramientas y resultados específicos que permitan avanzar el conocimiento científico en este ámbito, de los artículos incluidos (Botella et al., 2008) enmarca el estado actual de la investigación sobre predictores del resultado y proceso terapéutico, especialmente en cuanto a las dimensiones relacionales de la alianza terapéutica. El segundo (Botella, Ribas y Benito, 2009) constituye una aportación metodología a la investigación en psicoterapia e imagen corporal; la adaptación y validación psicométrica de la versión española del MBSRQ (Multidimensional Body Self Relations Questionnaire). El tercer articulo (Botella, Ribas y Benito, 2008) constituye el nexo explícito entre los dos ámbitos que esta tesis conecta, presenta los resultados de un estudio llevado a cabo para identificar los perfiles psicológicos básicos de los pacientes que soliciten cirugía estética, así como sus posibles implicaciones para el trabajo psicoterapéutico con tales pacientes. El cuarto artículo incluido en esta tesis (Ribas, Botella y Benito, en prensa) sigue explorando la conexión entre investigación en psicoterapia e imagen corporal en otra dirección complementaria: los efectos sobre el bienestar psicológico de las intervenciones de cirugía estética. En este caso se incluyen dos estudios; el primero de ellos contrasta los efectos de la cirugía estética sobre la imagen corporal y el segundo evalúa como ésta contribuye a mejorar la autoestima y las relaciones interpersonales de los pacientes. / The doctoral thesis consists of four articles product of the same line of research, directed all of them to contributing elements of reflection as well as tools and specific results that allow to advance the knowledge scientific in this area. The first one of the articles included (Botella et al., 2008) frames the current condition of the research on predictors of the result and therapeutic process, especially as for the relational dimensions of the therapeutic alliance. The second one (Botella, Ribas and Benito, 2009) constitutes a methodological contribution to psychotherapy research and body image; the psychometric adjustment and validation of the Spanish version of the MBSRQ (Multidimensional Body Self Relations Questionnaire). The third article (Botella, Ribas and Benito, 2008) constitutes the explicit link between both areas that this thesis connects, it presents the results of a study carried out to identify the psychological basic profiles of the patients that request cosmetic surgery, as well as its possible implications for the work psychotherapy with such patients. The fourth article included in this thesis (Ribas, Botella and Benito, in press) further explores the connection between Investigation in psychotherapy research and body image in another complementary direction: the effects on the psychological well being of the interventions of cosmetic surgery. In this case two studies are included; the first one of them confirms the effects of cosmetic surgery on the corporal image and the second assess how cosmetic surgery improves the patients’ self-esteem and interpersonal relationships.

Una nova escenografia, a partir de l'aplicació de les noves tecnologies de la imatge, es va evidenciar en les pantalles de diversas cadenas de la televisión española en la darrera dècada del segle XX. Definim l'escenografia electrònica com "el continent, l'embolcall d'un produte audiovisual. Aquest embalatge, generat per mitjans electrònicos acompanya al presentador / actor / comunicador i només es fa present en el visionat final de la pantalla del televisor". L'escenografia, i per extensió tot alló que té a veure amb la imatge, és un dels constituents fonamentals d'un programa de televisió. Malgrat aquesta importància manifesta, els estudis al voltant de la imatge són els grans absents en el món de la investigació que se centra més en l'anàlisi dels continguts, segurament per una major facilitat per acotar-los i mesurar-los. Els usos escenogràfics que permeten les noves tecnologies, aquest conjunt inesgotable d'imatges que sorgeixen dels ordinadors en la seva aplicació infogràfica, estan creant noves formes de treballar i de veure la televisió. Aquests usos inèdits (l'escenografia electrònica formava part ja de la informació meteorològica) van servir per a plantejar la hipòtesi de partida del treball d'investigació que considera aquesta tipologia escenogràfica electrònica com la genuïnament televisiva, aplicable amb facilitat als gèneres més específicament televisius. Tot i aquesta facilitat en la implementació, l'escenografia electrònica implica uns canvis en la producció televisiva en general i en l'actuació dels presentadors de televisió en particular que necessiten d'unos assajos previs, d'una coreografia determinada, per a gestionar l'escenografia que, en el seu contacte directe, no existeix.L'estudi està basat en l'anàlisi de dues setmanes mostra (1997 i 1999) d'enregistrament de set canals de televisió generalista de l'estado espanyol (TVE, La 2, TV3, Canal 33, Tele 5, Antena 3 TV i Canal + en les seves emissions en obert). Del global d'aquests enregistraments se n'extreuen les dades d'aquells programes construits amb escenografia electrònica. En l'anàlisi final s'observa que els programes infantils treballen amb una escenografia més imaginativa i amb una coreografia interpretativa, que cobreix uns continguts nous. D'altra banda, els programes d'informació meteorològica ofereixen una escenografia informativa amb coreografia demostrativa per a transmetre uns continguts explicatius. Els programes construits amb escenografia electrònica col·loquen aquest element como el principal i cohesionador de la imatge televisiva. Així, els enquadraments que propicien els tradicionals plans curts, obligats per les petites dimensions de la pantalla del televisor, desapareixen amb l'escenografia electrònica que necessita fer-se evident; amb aquest canvi de protagonisme el presentador passa a un segon terme i li està subordinat: l'escenografia electrònica reclama ser mostrada. La implantació de l'escenografia electrònica, amb un gran poder d'atracció entre els espectadores, sobretot joves, és encara molt limitada i depén de factors creuats. / A new scenery, starting from the application of the new technologies of the image, was evidenced in the screens of diverse chains of Spanish television in the last decade of the XX century. We define the electronic set as "the continent, the encircling of an audiovisual product. This encircling one, generated by electronic means accompanies the bearer / actor / communicator and only it becomes present in the final sight of the screen of the television." The scenery, and for extension everything that that has to do with the image, is one of the fundamental constituents of a television program. In spite of this apparent importance, it is surely absent one of the big ones in the world of the investigation that is centered more in the analysis of the contents, for a bigger easiness to delimit them and to measure them. The scenery uses that allow the new technologies, that inexhaustible group of images that you/they arise of the computers in its infographic application, is creating new forms of working and of seeing the television. These unpublished uses (it was already part of the meteorological information) they were good to outline the departure hypothesis that considers this tipology electronic sets as the genuinely television one, applicable with easiness to the more goods specifically television. In spite of this easiness in the implementation, the electronic scenery implies some changes in the television production in general and in the performance of the television bearers in particular that they need of some previous rehearsals, of a certain choreography, to negotiate the scenery that, in its direct contact, it doesn't exist. The study is based on two weeks sample (1997 and 1999) of recording of seven channels of television of the Spanish state (TVE, The 2, TV3, Channel 33, Tele 5, Antenna 3 TV and Channel + in its emissions in open) Of these recordings the data of those built programs are extracted with electronic scenery. In the final analysis it is observed that the infantile programs offer an imaginative scenery with an interpretive choreography that covers some new contents. On the other hand, the programs of meteorological information offer an informative scenery with demonstrative choreography to transmit some explanatory contents. The built programs with electronic scenery place this element like the main of the television image. This way, the traditional short alignments, forced by the small dimensions of the screen of the television, disappear with the electronic scenery that he/she needs to become evident; the bearer he is subordinate and the scenery claims to be shown. The installation of the electronic scenery, with great power of attraction among the spectators, overalls youths, it is even very limited and it depends on crossed factors.

En la evaluación clínica de la escoliosis idiopática se debería incluir la percepción que tiene el paciente de su deformidad del tronco. Existe el Walter Reed Visual Assessment Scale (WRVAS) pero tiene algunos defectos: los dibujos son poco realistas y no se correlacionan con la deformidad radiológica de la curva. Objetivos: Diseñar una nueva escala visual, el Trunk Appearance Perception Scale (TAPS) para la evaluación de la percepción de la deformidad del tronco. Estudiar las propiedades métricas al añadir el TAPS a la escala especifica para deformidades del raquis de la SRS (SRS-22). Material y Métodos: Se incluyeron pacientes con escoliosis idiopática, edad entre 10 y 40 años, no intervenidos. Se clasificaron según la magnitud de la curva mayor (CMAX): Grupo 0: Cobb de 10º-25º; Grupo 1: 26º- 45º y Grupo 2: Cobb ≥ 46º. Cumplimentaron el cuestionario SRS-22 y el TAPS: incluye tres sets de 5 dibujos correspondiendo a tres puntos de vista del tronco: de espaldas, con el individuo en posición de reverencia de frente y vista de frente: uno para mujeres y otro para hombres. Cada dibujo se puntúa de 1 (mayor deformidad) a 5 (menor deformidad). El resultado total es la suma de los dibujos 1, 2 y 3 dividido por tres. 30 pacientes se llevaron el TAPS a su domicilio y lo contestaron a la semana para el estudio de la fiabilidad test-retest. Resultados: Obtuvimos un total de 186 pacientes (86% mujeres), con media de edad de 17.8 años (DS 17.9). La media de la CMAX fue 40.2° (DS 18.7) . La media de la puntuación del TAPS fue de 3.6. El efecto suelo fue del 1.6% y del techo 3.8%. El coeficiente alpha de Cronbach fue de 0.89; el índice de correlación intraclases (test-retest) para la media del total de la puntuación 0.92. El coeficiente de correlación entre la media del total del TAPS y la CMAX fue -0.55 (P < 0.01) y con las subescalas del SRS-22 fueron significativas entre 0.45 y 0.52. El porcentaje de la varianza para la magnitud de la curva para el SRS-22 es del 14% y aumenta hasta el 34% al añadirle el TAPS, aumentando también la consistencia interna en la escala de imagen corporal (0.75 a 0.85) y en el total (0.87 a 0.89). Conclusiones: El TAPS es un instrumento válido, simple, sencillo de completar y calcular, para evaluar la percepción de la deformidad del tronco y correlacionarse con la gravedad de la enfermedad. Sería útil añadirlo al SRS-22 como instrumento de evaluación de la calidad de vida en pacientes con deformidad del raquis. / Background: Outcome assessment in idiopathic scoliosis should probably include patients' perception of their trunk deformity in addition to self-image. This can be accomplished with the Walter Reed Visual Assessment Scale (WRVAS). Nevertheless, this instrument has some shortcomings: the drawings are abstract and some figures do not relate to corresponding radiological deformity. These considerations prompted us to design the Trunk Appearance Perception Scale (TAPS). Methods: Patients with idiopathic scoliosis and no prior surgical treatment were included. Each patient completed the TAPS and SRS-22 questionnaire and underwent a complete radiographic study of the spine. The magnitude of the upper thoracic, main thoracic and thoracolumbar/lumbar structural curves was recorded. The TAPS includes 3 sets of figures that depict the trunk from 3 viewpoints: looking toward the back, looking toward the head with the patient bending over and looking toward the front. Drawings are scored from 1 (greatest deformity) to 5 (smallest deformity), and a mean score is obtained. Results: A total of 186 patients (86% females), with a mean age of 17.8 years participated. The mean of the largest curve (CMAX) was 40.2º. The median of TAPS sum score was 3.6. The floor effect was 1.6% and ceiling effect 3.8%. Cronbach's alpha coefficient was 0.89; the ICC for the mean sum score was 0.92. Correlation coefficient of the TAPS mean sum and CMAX was -0.55 (P<0.01). Correlation coefficient between TAPS mean sum score and SRS-22 scales were all statistically significant, ranging from 0.45 to 0.52 (P>0.05).The basic SRS-22 explained 14% of variance (R2=0.14,p<0.5)When the TAPS was added, a variance explaining 34% in regards to the variable Cobb angle was reached. The Internal consistency of image perception subscale and the total of SRS-22 was higger added the TAPS. Conclusions: The TAPS is a valid instrument for evaluating the perception patients have of their trunk deformity. It shows excellent distribution scores, internal consistency, and test-retest reliability, and has good capacity to differenciate the severity of the disease. It is simple and easy to complete score, the figures are natural, and a new frontal view is included.

En aquesta memòria es presenten diversos treballs d'investigació per a la detecció de marques de referència mitjançant l'anàlisi de la informació de l'entorn obtinguda amb imatges en color i amb sistemes de mesura de distància làser. L'ús de sensors LIDAR i càmeres permet definir estratègies per detectar marques de referència que poden ser utilitzades en multitud d'aplicacions. En aquesta memòria es presenten els resultats obtinguts. En primer lloc es proposa una aplicació en què s'utilitza un LIDAR extern per detectar un marcador cilíndric per estimar externament la posició del robot mòbil. En la mateixa línia de treball es proposa una segona aplicació en què les marques a detectar són les cames d'una persona caminant per mesurar la forma de caminar d'una persona el que en un futur pot permetre avaluar la influència de factors externs com malalties i la ingesta d'alcohol en la forma de caminar. En tercer lloc es proposa una aplicació en què s'utilitza una càmera externa per detectar marcadors d'un color determinat. En quart lloc s'ha proposat el desenvolupament d'un nou sistema compacte amb capacitats d'adquisició i processat d'imatges amb l'objectiu de facilitar la detecció visual de marques. / En esta memoria se presentan diversos trabajos de investigación para la detección de marcas de referencia mediante el análisis de la información del entorno obtenida con imágenes en color y con sistemas de medida de distancia láser. El uso de sensores LIDAR y cámaras permite definir estrategias para detectar marcas de referencia que pueden ser utilizadas en multitud de aplicaciones. En esta memoria se presentan los resultados obtenidos. En primer lugar se propone una aplicación en la que se utiliza un LIDAR externo para detectar un marcador cilíndrico y estimar externamente la posición del robot móvil. En la misma línea de trabajo se propone una segunda aplicación en la que las marcas a detectar son las piernas de una persona caminando para medir la forma de andar de una persona lo que en un futuro puede permitir evaluar la influencia de factores externos como enfermedades y la ingesta de alcohol en la forma de andar. En tercer lugar se propone una aplicación en la que se utiliza una cámara externa para detectar marcadores de un color determinado. En cuarto lugar se ha propuesto el desarrollo de un nuevo sistema compacto con capacidades de adquisición y procesado de imágenes con el objetivo de facilitar la detección visual de marcas. / This memory introduces several research works developed to detect reference marks by analyzing environmental information obtained with colour images and laser distance measurement systems. LIDAR sensors and cameras are used to detect reference marks by defining different strategies in a wide range of applications. This memory presents the results obtained. Firstly, an application is proposed to detect external LIDAR cylindrical markers to estimate the position of a mobile robot. The second application proposed is focused on detecting the legs of a person while walking to estimate gait and trajectory parameters and to evaluate the influence of illness and moderate alcohol ingestion on gait parameters. Thirdly, an application using an external camera is proposed to detect markers of specific colours. The last application involves the development of an embedded real-time system with image acquisition and image processing capabilities to facilitate the visual detection of marks.

En aquesta tesi s'estudien els mètodes de codi&#64257;cació d'imatges i seqüències de vídeo des del punt de vista de la forma en què el sistema visual humà percep i entén la informació visual. La rellevància d'aquest estudi ve donada pel paper tan important que tenen els senyals d'imatge en la civilització actual i pel gran volum de dades que representen les fonts d'informació visual pels sistemes que les han de processar. S'han estudiat tres aproximacions per a la codi&#64257;cació de textures en un esquema avançat de compressió fonamentat en aspectes de percepció visual. La primera aproximació es basa en les transicions de la imatge i estudia la interpolació d'àrees suaus a partir de les esmentades transicions. La segona contempla l'extracció, selecció i codi&#64257;cació de detalls signi&#64257;catius per al sistema visual humà. Finalment, la tercera aproximació estudia la representació eficient de les textures fines i homogènies, que donen una aparença natural a les imatges sintetitzades aconseguint elevades tasses de compressió. Per a l'aplicació d'aquestes tècniques a la codi&#64257;cació d'imatge i vídeo, es proposa un model d'imatge de tres components adaptat a les característiques perceptuals de la visió humana.Les aproximacions de codi&#64257;cació objecte de l'estudi han portat al disseny de tècniques noves d'anàlisi i codi&#64257;cació d'imatge. A partir d'eines no lineals de tractament obtingudes de l'entorn de la Morfologia Matemàtica, s'han desenvolupat tres tècniques de codi&#64257;cació de textures. En concret,- Un mètode d'interpolació "morfològica" orientat a la resolució del problema d'interpolació de senyals bidimensionals a partir de conjunts arbitraris de punts dispersos.- S'ha introduït de manera experimental un criteri subjectiu empíric per a la ordenació i selecció de detalls en les imatges, segons un criteri perceptual.- Finalment, s'ha investigat l'aplicació d'una tècnica clàssica, la codi&#64257;cació "subbanda", a l'interior de regions de forma arbitrària, resultant en un nou mètode de codi&#64257;cació de textures anomenat "Region-based subband coding".Aquestes tècniques han estat innovadores en el camp de codi&#64257;cació d'imatge entre les anomenades tècniques orientades a objectes o de Segona Generació. Tanmateix, el model d'imatge estudiat, es troba en la línia de les últimes propostes en l'entorn de l'MPEG4, el futur estàndard per a comunicació d'imatge a baixa velocitat, que contempla la possibilitat de la manipulació de continguts. / This thesis studies image and video sequence coding methods from the point of view of the way the human visual system perceives and understands visual information. The relevance of such study is due, on the one hand, to the important role that visual signals have in our civilization and, on the other hand, to the problem of representing the large amount of data that image and video processing systems have to deal with.Three different approaches have been investigated for the coding of image textures in an advanced compression scheme relying in aspects of visual perception. The first approach is based on image transitions and the interpolation of smooth areas from such transitions. The second one, considers the extraction, selection and coding of meaningful image details.Finally, the third approach studies the efficient representation of homogeneous fine textures that give a natural appearance to the reconstructed images at high compression levels. In order to apply these techniques for still image and video coding, a three component model of the image, that matches the perceptual properties of the human vision, is put forward.The coding approaches subject of research have leaded to the design of three new image analysis and coding techniques. Using non-linear tools from the framework of Mathematical Morphology, three texture coding techniques are developed. In particular,- A "morphological" image interpolation method aimed at the problem of scattered data interpolation.- An empirical subjective criterion for the ranking and selection of image details according to visual perception.- The application of a conventional image coding technique, subband coding, to the coding of arbitrarily shaped image regions (region-based subband coding).These are new texture coding techniques in the field of object-oriented and Second Generation image and video coding schemes. Furthermore, the model of the image that has been investigated follows the line of the last proposals in the framework of MPEG4, the forthcoming coding standard for low bit-rate visual communications, which considers the possibility of content-based manipulation and coding of visual information.

En el decurs dels darrers anys, les polí­tiques culturals, enteses en un sentit ampli, han tingut una importància creixent com a instrument de promoció de la imatge de les ciutats europees. Manquen encara, però, estudis que analitzin de forma detallada les repercussions, tangibles i intangibles, que generen aquestes polí­tiques. La present recerca posa una especial atenció a analitzar alguns d'aquests aspectes, com ara l'avaluació dels resultats, les polí­tiques dirigides a la fidelització dels públics o les repercussions no urbaní­stiques de les actuacions. Unes qüestions que, tot i la seva importància, poques vegades es tenen en compte en el moment de planificar les polí­tiques culturals de les ciutats o de les seves institucions.Concretament, hem pres com a referència l'estudi de diverses institucions culturals, bàsicament museus i esdeveniments puntuals, d'un total d'onze ciutats d'Espanya, França, Itàlia i Bèlgica. El que s'aspira a oferir són bàsicament tres aportacions. La primera és descriure i classificar les principals actuacions dutes a terme per les ciutats analitzades en el camp de les polí­tiques culturals. La segona és complementar la informació anterior amb una contextualització que tingui present els beneficis obtinguts en relació a l'ambició de l'actuació. Finalment, es pretén fer una valoració crí­tica de les diverses actuacions, tot oferint vies per millorar les repercussions que les actuacions empreses tenen per al conjunt del territori.Aquestes aportacions ens duen a apuntar que el progressiu augment del nombre d'institucions culturals, tant permanents com puntuals, així­ com la multiplicació de les seves activitats, no ha anat acompanyada d'una reflexió sobre com s'ha d'articular la interacció entre institucions culturals i polí­tiques d'imatge de ciutat. La majoria d'actuacions portades a terme pels equipaments estudiats s'han centrat, de manera quasi exclusiva, en accions relacionades amb l'accés, el preu, l'horari d'obertura o en alguna campanya publicitària puntual. Una situació que ha tancat la porta a altres tipus d'actuacions que haurien pogut aportar resultats més innovadors.Per aquest motiu, la recerca conclou que per tal de reforçar la imatge de la ciutat i generar-hi més beneficis cal endegar actuacions més ben planificades. D'una banda, amb la racionalització de les actuacions en marxa, especialment a través de l'avaluació detallada dels públics i dels efectes que les mesures preses generen en els visitants i la ciutat; i d'altra banda, amb una aposta clara per la innovació, entesa en sentit ampli, ja que actualment, massa sovint, les institucions culturals aposten per repetir experiències que si bé han estat positives en un moment i context determinat, no tenen perqué mostrar la mateixa efectivitat en altres contextos. / En el decurso de los últimos años, las polí­ticas culturales, entendidas en un sentido amplio, han tenido una importancia creciente como instrumento de promoción de la imagen de las ciudades europeas. Sin embargo, aún faltan estudios que analicen, detalladamente, las repercusiones, tangibles e intangibles, que estas políticas generan. La presente investigación pone especial énfasis en analizar algunos de estos aspectos, como son la evaluación de los resultados, las polí­ticas dirigidas a fidelizar los públicos o las repercusiones no urbanísticas de las actuaciones. Aspectos, todos ellos, que a pesar de su importancia, pocas veces se tienen en cuenta en el momento de planificar las polí­ticas culturales de las ciudades o de sus instituciones.Concretamente, hemos tomado como referencia el estudio de las instituciones culturales, básicamente museos y eventos puntuales, de un total de once ciudades de España, Francia, Italia y Bélgica. Lo que aspiramos a ofrecer son básicamente tres aportaciones. La primera es describir y clasificar las principales actuaciones llevadas a cabo en las ciudades analizadas dentro del campo de las polí­ticas culturales. La segunda es complementar la información anterior con una contextualización que valore los beneficios obtenidos en relación a la ambición de la actuación. Finalmente, se pretende hacer una valoración crí­tica de estas iniciativas, ofreciendo ­más para mejorar las repercusiones que dichas actuaciones tienen para el conjunto del territorio.Estas aportaciones nos llevan a señalar que el progresivo aumento del número de instituciones culturales, tanto permanentes como puntuales, así­ como la multiplicación de sus actividades, no ha ido acompañada de una reflexión sobre cómo se debe articular la interacción entre instituciones culturales y polí­ticas de imagen de ciudad. La mayorí­a de los equipamientos estudiados se han centrado, casi exclusivamente, en acciones relacionadas con el acceso, el precio, el horario de apertura o en alguna campaña publicitaria puntual. Una situación que ha cerrado la puerta a otros tipos de actuaciones que habrían podido aportar resultados más innovadores.Por este motivo, la investigación concluye que para reforzar y generar mayores beneficios a nivel de ciudad es necesario planificar mejor las distintas actuaciones emprendidas. Por un lado, con la racionalización de las acciones que ya están en marcha, especialmente a través de la evaluación detallada de los públicos y los efectos que las medidas generan en los visitantes y en la ciudad; y por otro lado, con una apuesta clara por la innovación, entendida en sentido amplio, ya que actualmente, muy a menudo, las instituciones culturales apuestan por repetir experiencias que si bien se han demostrado positivas en un momento y contexto determinado, no tienen porqué ofrecer la misma efectividad en otros contextos. / Cultural policies -in the broadest sense of the word- in recent times have had a growing importance as an instrument for promoting the image of European cities. However there are not many studies which analyse in detail the tangible and intangible impact that these policies generate. This research stresses the analysis of some of these aspects, such as the evaluation of the results, the policies focussed in the public loyalty or the non-urbanistic impacts of the actuations. Despite their importance, all these questions are rarely taken into account when cities or institutions' cultural policies are planned.The study of cultural institutions will be used as a reference, mainly museum and cultural events from eleven cities in Spain, France, Italy and Belgium. This should result in basically three contributions. The first one is to describe and classify the main activities carried out by the analysed cities in the field of cultural policies. The second one is to complement previous information with a contextualisation which takes into account the benefits obtained in relation to the ambition of the action. Finally, it has been tried to make a critical assessment of various activities, offering ways to improve the impact that implemented actions achieve for the whole territory.These contributions allow us to point out that the progressive increase in the number of cultural institutions, both permanent and occasional, as well as the expansion of its activities, has not been accompanied by a reflection on how to articulate the interaction between cultural institutions an image policy of the city. Most actions carried out by the studied institutions have focused in actions related to accessibility, prices, opening hours or in any punctual promotional campaign. This situation has made it difficult for other types of actions which could bring more innovative results.For this reason, the research concludes that to strengthen the image of the city and generate benefits from this it is necessary to implement better planned actions. Firstly, through the rationalization of the projects underway, especially through the detailed assessment of the public and the effects that those measures generate to the visitors and the city. And secondly, through the clear commitment to innovation, understood in the broad sense, because nowadays cultural institutions often decide to repeat experiences that have been positive in a certain time and context, but these actions not necessarily achieve the same effectiveness in other contexts. / Au cours de ces dernières années, les politiques culturelles, prises dans son sens le plus large, ont eu une certaine tendance à accroître leur importance en tant qu'élément de promotion de l'image des villes européennes. Malgré cela, il manque encore des études capables d'analyser en détail l'impact, au niveau tangible et intangible, qui génèrent de telles politiques. Cette recherche met l'accent, particulièrement, sur l'analyse de certains de ces aspects, y compris l'évaluation des résultats, les politiques de fidélisation du public ou l'impact de ces activités au delà du champ urbanistique.Des aspects qui malgré son importance, rarement sont pris en considération lors de la planification des politiques culturelles des villes et de leurs institutions culturelles.Plus précisément, nous avons pris comme référence l'étude des institutions culturelles, notamment les musées et les événements, d'un total d'onze villes de l'Espagne, la France, l'Italie et la Belgique. Ce que nous voulons offrir sont, essentiellement, trois types de contributions. La première c'est décrire et classer les principales activités menées par les villes analysées dans le domaine des politiques culturelles. La deuxième, compléter les informations précédentes à travers d'une contextualisation qui prenne en compte les bénéfices obtenus en relation avec l'ambition de l'actuation.Enfin, nous voulons réaliser une évaluation critique des différents spectacles, en offrant des moyens pour améliorer l'impact que les actions entreprises ont sur l'ensemble du territoire.Ces contributions nous emmànent à remarquer que l'augmentation progressive du nombre des institutions culturelles, à la fois permanentes et temporaires, ainsi que l'expansion de ses activités, n'a pas été accompagné par une réflexion sur la maniàre d'articuler l'interaction entre les institutions culturelles et les politiques d'image de la ville. La plupart des actions menées par les établissements étudiés ont porté, presque exclusivement, sur des actions liées a l'accès, la tarification, les heures d'ouverture ou des campagnes ponctuelles de publicité. Une situation qui a barréla porte à bien d'autres types de mesures qui pourraient apporter des résultats plus innovants.C'est pour cette raison que l'étude conclut que, pour renforcer l'image de la ville et y générer des profits plus élevés, il faut lancer des actions mieux planifiées. D'une part, avec la rationalisation des activités en cours, en particulier à travers l'évaluation détaillée des publics et des effets que les mesures prises ont sur les visiteurs et les villes ; et d'autre part, avec un engagement clair pour l'innovation, entendue au sens large, car actuellement, trop souvent, les institutions culturelles seulement s'engagent à répéter des expériences qu'ont été positives dans un certain moment et contexte, mais qui n'ont pas à montrer la même efficacité dans d'autres encadrements. / Negli ultimi anni la politica culturale, intesa nel senso più ampio del termine, ha avuto un'importanza crescente come strumento di promozione dell'immagine delle città europee, nonostante manchino ancora degli studi per analizzare in dettaglio l'impatto materiale e non che tali politiche generano. La nostra ricerca approfondisce alcuni di questi aspetti, come ad esempio la valutazione dei risultati, le politiche di fidelizzazione del pubblico e l'impatto delle attività non-urbane. Infine essa si basa su una delle domande di cui, malgrado la sua importanza riconosciuta da quasi tutti gli agenti, solo raramente viene presa in considerazione al momento di pianificare le politiche culturali delle città e delle loro istituzioni.In questa ricerca si fa riferimento soprattutto a istituzioni culturali, musei ed eventi di undici città sparse tra Spagna, Francia, Italia e Belgio e si approfondiscono tre aspetti.Il primo riguarda la descrizione e la classificazione delle principali attività svolte nel settore delle politiche culturali delle città analizzate. Il secondo mettere in relazione le informazioni ricavate da questo primo punto con le aspettative di partenza e i benefici ottenuti in chiave territoriale. Con il terzo aspetto si vuole raggiungere una valutazione critica delle varie attività per offrire alcuni suggerimenti che possono migliorare l'impatto che le attività culturali hanno all'interno del territorio.Questi contributi dimostrano che l'aumento progressivo del numero di istituzioni culturali, sia permanenti che occasionali, cosí come l'espansione delle sue attività, non è stata accompagnata da una riflessione su come articolare l'interazione tra cultura e politica di immagine della città . La maggior parte delle azioni svolte dalle strutture studiate si sono concentrate quasi esclusivamente in azioni riguardanti l'accesso, i prezzi, gli orari di apertura o campagne pubblicitarie. Insomma emerge un'attività che ha limitato altri tipi di azioni che invece potrebbero apportare risultati più innovativi.Studiando criticamente i dati della ricerca possiamo concludere che al fine di migliorare l'immagine e i benefici delle undici città analizzate bisognerebbe migliorare la pianificazione del lavoro. Si potrebbe proporre prima di tutto una razionalizzazione dei progetti in corso, in particolare la valutazione dettagliata del pubblico e degli effetti che le misure avviate hanno su i visitatori e sulla città . In secondo luogo si potrebbe promuovere un chiaro impegno in vista di un'innovazione generale delle strategie di azione. L'obiettivo è quello di evitare la situazione di stallo attuale in cui, troppo spesso, le istituzioni culturali si impegnano a ripetere delle esperienze che, seppur positive in passato, non dimostrano di avere la stessa efficacia in nuovi contesti.

El processament d'imatges mèdiques és una important àrea de recerca. El desenvolupament de noves tècniques que assisteixin i millorin la interpretació visual de les imatges de manera ràpida i precisa és fonamental en entorns clínics reals.La majoria de contribucions d'aquesta tesi són basades en Teoria de la Informació. Aquesta teoria tracta de la transmissió, l'emmagatzemament i el processament d'informació i és usada en camps tals com física, informàtica, matemàtica, estadística, biologia, gràfics per computador, etc.En aquesta tesi, es presenten nombroses eines basades en la Teoria de la Informació que milloren els mètodes existents en l'àrea del processament d'imatges, en particular en els camps del registre i la segmentació d'imatges.Finalment es presenten dues aplicacions especialitzades per l'assessorament mèdic que han estat desenvolupades en el marc d'aquesta tesi. / Medical imaging is an important focus of research. The development of new techniques that assist and enhance visual image interpretation in a timely and accurate manner is fundamental in real clinical environments. Most of the contributions of this thesis are based on Information Theory. This theory deals with the transmission, storage and processing of information and it is used in fields such as physics, computer science, mathematics, statistics, economics, biology, computer graphics, etc.In this thesis, several information theoretic tools have been presented in order to improve the existing methods in the image processing area, in particular in the image registration and segmentation fields.Finally, two of the specialized applications for medical assessment which have been developed in the scope of this thesis are presented.

Entre un 25 y un 50% de los pacientes que sufren un infarto cerebral pueden desarrollar alteraciones cognitivas y una demencia en los tres meses posteriores. Las tecnologías del diagnóstico por imagen (TAC RM), han constituido un avance importante en la mejora del diagnóstico en los diferentes procesos patológicos. La presente tesis doctoral tiene como objetivo identificar las alteraciones neuropsicológicas, afectivas y cognitivo-conductuales que aparecen después de una lesión vascular cerebral, así como su evolución a los tres meses, en sujetos que no manifiestan lesiones corticales en la fase aguda del ictus.La muestra está compuesta por 74 pacientes con un ictus no cortical. También se analizan las correlaciones entre el volumen de la lesión (resonancia magnética, secuencias de DRM y FLAIR) y las puntuaciones en los test cognitivos, afectivos y un inventario cognitivo-conductual.RESULTADO: se lleva a cabo un análisis factorial exploratorio de componentes principales. Con un KMO de .782, se extraen siete componentes que explican un porcentaje acumulado de 72,54 de la varianza. Entre la evaluación en la fase aguda y la realizada tres meses después, no se observa una significativa mejoría en la memoria de aprendizaje y en la memoria diferida, aunque sí se verifica un mejoría en las otras pruebas cognitivas (función ejecutiva, denominación, atención, función visuoespacial y función psicomotora). Se observan puntuaciones estadísticamente significativas en los test cognitivos, afectivos y cognitivo-conductual cuando se comparan los pacientes con ictus recurrentes y no recurrentes, entre los diferentes grupos de edad y nivel educativo. En el inventario de obsesiones-compulsiones de Maudsley, se seleccionan dos grupos según sus puntuaciones (mayor o igual a 12) o (menor o igual a 13): los pacientes con puntuaciones menor o igual a 13 obtienen un significativo menor rendimiento en los siguientes test: examen cognitivo general (MMSE) p = ,001; escala de depresión (HRS-D) p: ,028; Dígitos WAIS p = ,037; memoria de aprendizaje (RAVLT) p: ,001; fluencia fonética p = ,002; fluencia semántica p = ,030; TMT (A y B) p = ,060; y p = ,010 respectivamente; test de procesos de denominación por confrontación visual (BNT) p = , 060; alternancias motoras (AM) p = ,015. En la Escala de Depresión de Hamilton, se seleccionan dos grupos según las puntuaciones en dicho test (&#61603;6 y &#61619;7). Los pacientes con puntuaciones &#61619;7 obtienen un rendimiento significativamente menor en los test de cognición general (MMSE) p = ,004; Dígitos WAIS p =, 001; memoria de aprendizaje (RAVLT) p = ,001; fluencia fonética (FF) p = ,041; TMT-A p = ,013; test de denominación (BNT) p = , 022; funciones visuoespaciales (OLB) p = ,020; alternancias motoras (AM) p = , 031; y test de Cartas de Wisconsin (categorías) p = , 011.En el segundo estudio, se observan correlaciones estadísticamente significativas entre el volumen de la lesión (secuencia de DRM y FLAIR) con la fluencia fonética procesos de denominación (BNT), Test de cartas de Wisconsin. Cuando, además, utilizamos la lateralización de la lesión, se observa un rendimiento inferior en los test de denominación, TMT-B y WISCONSIN en el hemisferio izquierdo comparados con los del hemisferio derecho.CONCLUSIONES: la variable edad, nivel educativo y sexo afectan al rendimiento en la cognición de los pacientes con ictus. Sobretodo, la variable edad es un factor de mal pronóstico en el rendimiento en algunas pruebas cognitivas. No se observan diferencias por la lateralización de la lesión en la escala de Depresión de Hamilton ni en el Inventario MOCI, ni en la escala de Manía. Cuando se comparan las puntuaciones entre la fase aguda y su evaluación posterior a los tres meses, se observa una mejoría general en los resultados de los pacientes. Aunque estos no alcanzan un rendimiento parecido o igual al de los sujetos control. Las escalas de depresión de Hamilton y el inventario cognitivo -conductual MOCI afectan al rendimiento de la cognición (memoria de aprendizaje, fluencias verbales, función psicomotora). Además, se obtienen correlaciones estadísticamente significativas entre el volumen de la lesión, medido mediante secuencias DRM y FLAIR, y las puntuaciones en el test de denominación (BNT) y el test TMT-B. / "Cognitive and affective behaviour in a group of patients with non-cortical stroke" SUMMARY:Between 25 and 59% of patients with stroke may develop cognitive and degenerative impairment within three months. Affective and behavioural alterations may affect rehabilitation and recovery. Neuroimaging diagnostic techiques (CT, MRI) have significantly improved diagnosis of different pathological procesesses. DRM sequences allow us to visualise vascular lesions and compare lesion volumes with neuopsychological test scores. This thesis attempts to identify the neuropsychological, affective and cognitive-behavioural alterations appearing after cerebrovascular lesions and follows the evolution at three months in subjects not displaying cortical lesions in acute stroke. RESULTS AND CONCLUSION:Seventy-four cerebral stroke patients with a mean age of 60.32 years (SD 13.6). 25.7% of the patients were women. 73% of strokes were ischaemic and 27% were haemorrhagic. Also, a healthy control group of 20 volunteers was recruited. Exploratory factorial analysis of the principal components was performed. The Kaiser-Mayer-Olkin measure of sampling adequacy was .782. Seven components were extracted explain an accumulated percentage of variance of 72.54.No significant differences were observed in the side of the lesion. Significant differences were found in the semantic verbal fluency cognitive variable (p=.053). Patients with haemorrhagic lesions performed worse in this variable than patients with ischaemic lesions. Although there is an improvement in learning memory and long-term memory at three months, as compared to the acute phase, levels were still below the control group. Significant differences are observed in cognitive performance with regard to age, educational level, and sex. Cut-off points were established in the Hamilton Depression Scale and the MOCI Inventory: Statistically differences were observed in cognitive performance. Also, statistically significant differences were observed between the volume lesion and the Naming Test (BNT) and the TMT-B.

"La imatge neutra: la fotografia com a model en la pintura de finals del segle XX " estudia la influència que ha tingut el mitjà fotogràfic, tant en el procés analògic com en digital, en la transformació dels paràmetres establerts per la modernitat de la pintura de finals del segle XX, a partir d'anàlisis dels corrents i artistes més significatius del debat, vinculats tots ells amb l'obra artística de l'autor.Es demostra com la imatge òptica canvia la nostra manera de percebre la realitat, i com això ha estat motiu i forma de molts dels corrents figuratius, que han aparegut en la pintura a partir dels anys seixanta. Tracta de veure com la fotografia, lluny d'obstaculitzar el procés natural de la pintura, ha contribuït a donar-li noves perspectives formals i conceptuals. Estudia la funció codificadora que exerceixen els models fotogràfics en el producte artístic final, i mostra com la pintura accepta els seus límits i deixa contaminar-se per altres disciplines, en detriment de la puresa formal, per situar-se en un lloc més modest, però que continua sent efectiu. / "The neutral image: photography as a model in late twentieth century painting" studies the influence of photography, both analog and digital, in the transformation of the painting of the end of the twentieth century. It does so via an analysis of the most significant trends and artists in the debate, all of them linked to the artistic work of the author.The study shows how optical images change the ways in which we perceive reality, and how they have both inspired and shaped many of the figurative trends that have appeared in painting since the nineteen sixties. It reflects on how photography, far from hindering the natural process of painting, has contributed to providing it with new formal and conceptual perspectives. It studies the encoding function of photographic models in the final artistic product, and shows how painting accepts its limits and is open to influence by other disciplines, to the detriment of formal purity, to find its new position - a more modest position, but one that nonetheless remains effective.

L'objectiu principal d'aquest treball s'estableix en l'intent de definir, pel cas de Barcelona, el paper que les imatges de la ciutat juguen en relació a les seves transformacions. Aquest objectiu global es desglossa, de fet, en tres subobjectius:a) establir el procés de producció de les imatges: qui produeix què i per a qui, quins mitjans i canals són els utilitzats.b) analitzar el contingut de les imatges en relació als objectius de les polítiquesurbanes, destriant-ne els missatges, explícits o no, i,c) abordar el consum o, en termes de marketing, l' 'efectivitat' de les imatges produides, ja que no existeix una correspondència automàtica entre els missatges tal com son emesos i tal com són debuts. Aquest tercer subobjectiu es deIxat explícitament fora de l'abast d'aquest treballja que no es pretén arribar a una valoració sistemàtica de les imatges produïdes, sinó contribuir a desvetllar els mecamsmes a través dels quals aquestes imatges son concebudes, produïdes i distribuïdes en un context concret de reestructuració de la ciutat.Es tracta, doncs, d'abordar un tema complex com és el de les transformacions urbanes recents des d'un punt de vista parcial, la producció d'imatge, que aqul s'ha situat en el centre del punt de mira de la mateixa manera, es sosté que l'anàlisi de les imatges de la ciutat pren especial rellevància quan es posa al servei de l'estudi dels processos de reestructuració urbana. Establir la relaci entre ambdós enfocs mantenint la doble direcció de l'anàlisi és, potser, el principal repte que afronta aquest treball.RESUMEN:Los procesos de reestructuración urbana de los dos últimos decenios han comportado nuevas maneras de gestionar y de planificar la ciudad hasta el punto que se afirma la existencia de una nueva política urbana, definida por el énfasis en el corto plazo, en su orientación a la demanda más que a la oferta y en la creciente participación privada. En Barcelona, este proceso de adaptación a la nueva situación ha sido liderado en buena medida por el gobierno municipal que ha apoyado su política urbana en una amplia producción de imágenes de la ciudad, que han ido dirigidas tanto a la obtención de un indispensable consenso social en torno de un modelo de ciudad como al reforzamiento de la proyección de una imagen atractiva para los potenciales consumidores.Se han analizado, para el caso de Barcelona, las imágenes de la ciudad producidas fundamentalmente por las instancias públicas -aunque también se ha concedido algún lugar a los agentes privados, especialmente a la prensa diaria- a través de dos grandes temas. En primer lugar, la producción de una imagen de ciudad revitalizada, una condición indispensable para el buen funcionamiento de cualquier otra imagen parcial. En segundo lugar, se ha analizado la producción de imágenes específicas siguiendo las principales líneas de la política urbana contenidas en los planes estratégicos de Barcelona: la internacionalización, las infraestructuras y la calidad de vida, y los "productos" Barcelona.