La inciència de les malalties cardiovasculars està augmentant de forma significativa amb l'edat. La proporció de persones de més de 70 anys està augmentant als països desenvolupats essent l'esperada del 35% a l'any 2050 a Europa. Més del 31% dels ingressos hospitalaris a l'Estat espanyol són de persones grans i, més concretament, el 58% de les altes hospitalàries amb el diagnostic de malaltia cardiovascular pertanyen a pacients de més de 65 anys. A més a més, el 60% dels pacients amb infart agut de miocardi que ingressen als hospitals superen aquesta edat. Per altre banda, el nombre de pacients amb l'alta hospitalària amb el diagnostic de malaltia coronària s'ha multiplicat per quatre els ultims 20 anys.Un infart agut de miocardi es pot presentar de diferents formes a la gent gran. La presentació clínica pot ser clàssica, atípica o silent podent provocar fallida ventricular esquerra o mort sobtada. El dolor toràcic és el símptoma de presentació més comú però la presentació atípica o silent també són relativament freqüents i la incidència de tenir un infart sense dolor augmenta amb l'edat.Molts ancians amb infart agut de miocardi tenen arítmies o alteracions de la conducció però només una petita part tenen significat clínic.La severitat i la mortalitat dels pacients amb infart agut de miocardi augmenta amb l'edat. Els ancians es poden beneficiar més que els joves de l'ingrés a les unitats coronàries. La disminució del dolor amb opiacis moltes vegades és insuficient i l'ús d'altres fàrmacs com betablocadors, agents trombolítics o dosis repetides de nitrats pot ser necessària pel pacient. El tractament d'inici hauria de fer servir trombolisi, fàrmacs antiplaquetars, betablocadors, coronariografia i revascularització coronària. Malgrat això, molts estudis de mortalitat i incidència de pacients amb infart agut de miocardi es limiten a grups d'edat de fins 64 anys i, molt poc casos, inclouen pacients fins a 74 anys. A més a més, pocs estudis clínics inclouen pacients ancians.La mortalitat i incidència en pacients d'edat 35-64 anys amb infart agut de miocardi és baixa a l'Estat espanyol respecte a altres països desenvolupats. Malgrat que les taxes d'hospitalització són similars enfront altres països industrialitzats, l'esperança de vida és gairebé la més alta del món.: de fet, Espanys serà el país més envellit del món l'any 2050. Com que la malaltia coronària aguda serà una de les principals causes de mort als pròxims 20 anys, això significa una molt bona oportunitat per estudiar la magnitud de la malaltia isquèmica coronària a l'ancià.Nosaltres van recollir les històries mèdiques de 3772 pacients que van ingressar amb el diagnòstic d'infart agut de miocardi a 42 hospitals de l'Estat espanyol al període 2001-2005. Com a objectius principals va ser conèixer la mortalitat a urgències, intra hospitalària i als 28 dies en relació a variables com dades demogràfiques, clíniques, comorbiditat y severitat de la malaltia coronària. / The incidence of coronary heart disease increases dramatically with age. The proportion of the over-70 population is increasing in developed countries, and is expected to be 35% in 2050 in Europe. In Spain more than 31% of hospital admissions involve elderly patients and, in particular, more than 58% of discharged patients with the diagnosis of cardiovascular disease are over 65 years. Furthermore, 60% of myocardial infarction patients admitted to hospitals are over this age. On the other hand, the number of patients discharged with the diagnosis of coronary artery disease has quadruplicated in the last 20 years.Acute myocardial infarction may present in a variety of ways in old age. The clinical presentation may be classical, atypical or silent and infarction may cause left ventricular failure or sudden death. Chest pain is the most common presenting symptom but atypical or silent presentations are well reconized and the incidence of painless infarction increases with advancing age.Most elderly patients with acute myocardial infarction have arrhythmias or conduction defects but only a minority of these are of clinical significance.The severity and mortality of acute myocardial infarction increase in old age. The elderly benefit as much as their younger counterparts from admission to coronary care units. Pain relief often inadequate with opiate use and alternative drugs may be effective like beta blockers, thrombolytic agents o repeated dosis of nitrates. Early treatment should include thrombolysis, antiplatelet and beta blockers drug use, coronary angiogram, and coronary revascularisation. However, in most studies on population incidence and case-fatality of acute myocardial infarction, age for inclusion is limited to 64 years and in very few cases to 74 years. Moreover, clinical trials rarely include elderly patients.Myocardial infarction incidence and mortality rates in population aged 35-64 are lower in Spain than in other developed countries, although hospitalisation rates are similar to those of other industrialised countries, life expectancy is among the longest in the world: in fact, Spain will be among "the oldest" countries in the world by 2050. Since coronary heart disease is expected to be one of the leading causes of death in the next 20 years, this setting provides a good opportunity for studying the magnitude of ischaemic heart disease in the elderly.We abstracted the medical records of 3772 patients admitted with acute myocardial infarction at 42 teaching spanish hospitals between 2001 and 2005. The main outcome measure was in-emergency room mortality, in-hospital mortality, 28-day case fatality controlling for demographic, clinical, comorbidity, and severity-of-illness variables.

L’infart cerebral és la segona causa de mort, així com d’incapacitació a nivell mundial (Di Carlo et al.,2000), essent responsable de múltiples seqüeles físiques i cognitives, incloent la demència. L’infart cerebral es caracteritza per una simptomatologia neurològica focal i sobtada en consonància amb la localització topogràfica de la lesió cerebral, un cop s’han exclòs altres possibles causes. La demència vascular (DV) històricament s’ha basat en el model de demència multi-infart (Erkinjuntti et al.,2002), tot i que cada vegada hi ha una major evidència de que diferents patologies vasculars (malaltia vascular subcortical de petit vas o infarts llacunars), així com infarts corticals, poden contribuir a desenvolupar-la (Hachinski et al.,1974; Esiri et al.,1997; Rockwood et al.,1999; Erkinjuntti et al.,1999; Pohjasvaara et al.,2000; Ballard et al.,2000). L’objectiu d’aquesta recerca és l’estudi del perfil neuropsicològic i dels dèficits cognitius associats a la malaltia vascular cerebral de petit vas (infarts llacunars i lesions de la substància blanca), així com l’evolució d’aquests pacients després de 2 anys d’haver patit l’event vascular. Aquest tema mereix especial interès perque la malaltia vascular subcortical de petit vas és una de les causes més comunes de demència vascular (DV), i el fet de poder conèixer el seu estat prodròmic i poder previndre els principals factors de risc, ens podrien fer possible el desenvolupament d’estratègies preventives. Aquesta àrea d’estudi també mereix atenció perque s’han fet molts estudis sobre l’evolució i les seqüeles cognitives en els infarts isquèmics de gran vas, però no hi ha gaire evidència sobre l’efecte d’un primer ILL i l’evolució a llarg terme d’aquests pacients. Finalment, no hi ha estudis a la literatura sobre el perfil neuropsicològic de les diferents síndromes llacunars (segons Miller-Fisher) i la seva evolució a llarg terme.

La insuficiència cardíaca congestiva és una epidèmia creixent a nivell mundial. Les causes principals de la insuficiència cardíaca estan relacionades amb el dany irreversible que resulta d'un infart de miocardi. El cor humà té una capacitat de regeneració limitada, i la pèrdua de múscul, juntament amb la contracció i la fibrosi de la cicatriu miocàrdica, posen en joc un conjunt d'esdeveniments anomenats remodelat ventricular, que finalment tendeixen cap a una insuficiència cardíaca congestiva. En l'actualitat no hi ha cap tractament o procediment clínic, amb excepció del trasplantament cardíac, que substitueixi la cicatriu de l'infart per teixit contràctil funcional. Recentment, la identificació de diferents tipus de cèl·lules mare capaces de contribuir a la regeneració dels teixits ha generat un notable interès en la possibilitat que la teràpia cel·lular pugui ser utilitzada per reparar el miocardi danyat (cardiomioplàstia cel·lular). No obstant això, es desconeix encara quin és el tipus cel·lular ideal per a la cardiomioplàstia cel·lular.Tradicionalment, es pensava que les cèl·lules mare pròpies d'un teixit adult només podien diferenciar-se cap a cèl·lules del teixit d'origen. Recentment, però, un conjunt d'estudis han demostrat que les cèl·lules mare adultes poden diferenciar-se cap a llinatges diferents als del seu teixit d'origen exhibint una plasticitat que ha estat anomenada transdiferenciació. Les cèl·lules mare mesenquimals són unes cèl·lules no hematopoètiques que típicament s'han aïllat del moll d'os però que més endavant s'ha demostrat que resideixen virtualment en tots els teixits. La seva accessibilitat, capacitat proliferativa, potencial de diferenciació i perfil immunològic fan que les cèl·lules mare mesenquimals adultes siguin un candidat principal per l'aplicació en teràpia regenerativa.En aquesta tesi hem aïllat i estudiat tres tipus de cèl·lules mare d'origen mesenquimal de tres teixits diferents, el moll d'os, el teixit adipós subcutani i el teixit adipós epicàrdic. Tots ells s'han caracteritzat in vitro i se n'ha estudiat la velocitat de creixement, la seva expressió de marcadors de superfície i la seva capacitat pluripotencial vers els llinatges adipogènic i osteogènic. La recerca en aquesta tesi però, s'ha centrat en el seu potencial per a la regeneració cardiovascular. Per aquest motiu es va estudiar el potencial cardiomiogènic mitjançant l'anàlisi de l'expressió basal de marcadors característicament cardíacs i la seva capacitat de diferenciació cap a cardiòcits. Dels resultats obtinguts en aquesta primera fase in vitro vam concloure que les cèl·lules progenitores derivades de greix epicàrdic (epiATPC), unes cèl·lules no descrites fins ara, eren el candidat cel·lular ideal per a l'estudi del seu potencial de regeneració del miocardi infartat in vivo. Per aquest motiu, es va estudiar l'efecte de les epiATPC trasplantades en dos models animals d'infart de miocardi en els quals es va observar una notable millora del miocardi infartat a nivell histològic i de funció. En conclusió, les epiATPC són una font cel·lular alternativa per a la cardiomioplàstia cel·lular, com ho demostra la seva capacitat de diferenciació cap a cardiòcit i cèl·lula endotelial, així com la millora de la funció cardíaca observada en els dos models d'infart agut de miocardi estudiats en aquest treball. / Congestive heart failure is a growing epidemic worldwide. The main causes of heart failure are related to the irreversible damage that results from a heart attack. The human heart has a limited capacity for regeneration, and loss of muscle, along with contraction and fibrosis of the myocardial scar, put into play a series of events known as ventricular remodelling, which ultimately tend to congestive heart failure.At present there is no treatment or clinical procedure, with the exception of heart transplant, to replace the scar tissue for a viable tissue with contractile function. Recently, the identification of different types of stem cells capable of contributing to the regeneration of tissues has generated a significant interest in the possibility that cell therapy can be used to repair the damaged myocardium (cellular cardiomyoplasty). However, it is not known yet which cell type is ideal for the cellular cardiomyoplasty.Traditionally, it was thought that stem cells of an adult tissue could only differentiate itself into cells types of the tissue of origin. Recently, however, a number of studies have shown that adult stem cells can differentiate itself into different lineages of their tissue of origin displaying a plasticity that has been called transdifferentiation. Adult mesenchymal stem cells are a non-haematopoietic cells that typically have been isolated from the bone marrow but was later shown to reside in virtually all tissues. Its accessibility, proliferative capacity, potential for differentiation and immunological profile makes adult mesenchymal stem cells a primary candidate for the application in regenerative therapy.In this thesis we isolated and studied three types of stem cells of mesenchymal origin from three different tissues, bone marrow, subcutaneous fat and epicardic adipose tissue. All of them have been characterized in vitro and has studied the rate of growth, their expression of surface markers and their capacity towards the adipogenic and osteogenic lineages. Research in this thesis however, has focused on the potential for cardiovascular regeneration. That is why we studied the cardiomyogenic potential by analyzing the expression of basal characteristically cardiac markers and their ability to differentiate into cardiomyocytes. Based on the results obtained in this first phase in vitro we conclude that epicardial fat progenitor cells (epiATPC), a stem cell type not reported until now, were the ideal cell type for the study of their potential to regenerate myocardial infarction in vivo. For this reason, we studied the effect of epiATPC transplanted in two animal models of myocardial infarction in which there was a remarkable improvement of the infracted myocardium at histological and functional levels.In conclusion, epiATPC are an alternative cell source to cellular cardiomyoplasty, as demonstrated by their ability to differentiate into cardiomyocytes and endothelial cells, as well as the improvement of cardiac function observed in the two models of acute myocardial infarction studied in this work.

La malaltia coronària ha estat i segueix sent objecte central d'atenció i d'investigació en medicina interna i en medicina psicosomàtica considerant-se com una de les malalties psicosomàtiques «clàssiques». La freqüència d'aquesta malaltia com causa de mort i d'incapacitat laboral en les societats occidentals industrialitzades i la convicció de la importància dels factors psicològics en la etiologia de la mateixa han justificat un considerable interès en la investigació sobre les personalitats afectades i sobre les condicions d'aparició de les seves manifestacions agudes. Això no obstant, encara en el no llunyà 1987, Booth-Kewley i Friedman afirmaven que «després de gairebé un segle d'especulació i tres dècades d'intensa investigació, la naturalesa de la relació entre els factors psicològics i la malaltia coronària és encara poc clara». / La enfermedad coronaria ha sido y sigue siendo objeto central de atención y de investigación en medicina interna y en medicina psicosomática considerándose como una de las enfermedades psicosomáticas «clásicas». La frecuencia de esta enfermedad como causa de muerte y de incapacidad laboral en las sociedades occidentales industrializadas y la convicción de la importancia de los factores psicológicos en la etiología de la misma han justificado un considerable interés en la investigación sobre las personalidades afectadas y sobre las condiciones de aparición de sus manifestaciones agudas. No obstante, todavía en el no lejano 1987, Booth-Kewley y Friedman afirmaban que «después de casi un siglo de especulación y tres décadas de intensa investigación, la naturaleza de la relación entre los factores psicológicos y la enfermedad coronaria es todavía poco clara».

DE LA TESIS:Después de casi un siglo de especulación y tres décadas de intensa investigación, la naturaleza de la relación entre los factores psicológicos y la enfermedad coronaria es todavía poco clara. (Booth-Kewley y Friedman, 1987 p. 343). Estas palabras de una de las máximas autoridades en el tema no muestran un panorama muy alentador. La enfermedad coronaria ha sido y sigue siendo, sin embargo, objeto central de atención de la investigación psicosomática y es una de las enfermedades psicosomáticas que podríamos considerar "clásicas". El elevado índice de mortalidad asociada a ella es posiblemente la causa principal de este interés.Esta tesis es el resultado de dos años de investigación con pacientes que han sufrido un primer infarto de miocardio. La elección de este terna se hizo tras varias aproximaciones que tenían en común el interés por una de las denominadas enfermedades psicosomáticas: la cardiopatía isquémica, y su estudio con un instrumento concreto: el Psicodiagnóstico de H. Rorschach. Este interés venía determinado por la importancia de la enfermedad como causa de muerte en las sociedades industrializadas y por la convicción de la importancia de los factores psicológicos en la etiología de la misma. Desde que Friedman y Rosenman en los años cincuenta describieron el tipo A de conducta corno una de las causas de la cardiopatía isquémica, muchos investigadores han corroborado sus hipótesis y, con el margen de tiempo que se da siempre entre un descubrimiento de esta naturaleza y su aplicación a la práctica, un número creciente de Servicios de Cardiología se han interesado por introducir distintas modalidades de tratamientos psicológicos corno parte de la rehabilitación de estos pacientes. La mayor parte de estos tratamientos se han hecho partiendo del supuesto de que estos pacientes serían tipo A y con el propósito de introducir cambios en este patrón de conducta.A nuestro modo de ver, estas experiencias adolecen de una falta de información psicodiagnóstica profunda, como la que acostumbra a recogerse antes del inicio de un tratamiento psicológico. Quizás el hecho de que muchos de estos estudios se hayan realizado desde el campo de la cardiología y no de la psicología, sea la causa de ello. Creemos que la aplicación de instrumentos más sofisticados aumentaría la información de que disponemos sobre la personalidad del enfermo coronario y a su vez proveería de una base más sólida a la planificación de tratamientos.Uno de los instrumentos psicodiagnósticos que actualmente puede considerarse que responde a tales propósitos es el test de Rorschach. La información que proporciona va más allá de la que puede darnos la observación de conductas con que se acostumbra a estudiar a estos pacientes, y aunque el tiempo de aplicación y corrección no hace rentable su uso sistemático en estos casos, creemos que cumple el objetivo de ofrecer una visión en profundidad de un grupo de estudio. La información que proporciona puede ser especialmente útil en la planificación de un tratamiento.Nuestra intención es abordar el estudio de la personalidad del paciente con un infarto de miocardio desde una perspectiva distinta a la utilizada en los trabajos sobre tipo A, con la esperanza de que aporte datos nuevos, no observables con los instrumentos tradicionalmente utilizados para la clasificación de este patrón de conducta. No nos proponemos comprobar la presencia del patrón de conducta tipo A en los sujetos de la muestra, sin que esto suponga cuestionar la relevancia del tipo A como factor de riesgo de la enfermedad coronaria, ni pretender dar una respuesta al complejo tema de la contribución de los factores psíquicos en la cardiopatía isquémica. Nuestro objetivo es menos ambicioso: tratar de verificar si existen unas características comunes en los Rorschachs de estos pacientes que han sufrido un infarto. La existencia de estas características comunes nos permitiría hacer una descripción de la personalidad de este grupo en términos Rorschach.Al tratarse de un estudio retrospectivo, como casi todos los realizados con Rorschach, somos conscientes de que los resultados pueden considerarse en parte originados por unas características más o menos estables de la personalidad del sujeto, pero también influenciados por la crisis coronaria reciente, la hospitalización y la ansiedad que todo ello provoca en estos pacientes que acaban de ver peligrar seriamente su vida. Ciertas conclusiones sobre la personalidad del enfermo coronario sólo pueden ser estimadas en estudios prospectivos. Sin olvidar esto, creemos que la estabilidad de ciertas variables Rorschach hace posible inferir características anteriores al infarto, especialmente si disponemos de un retest.Aunque el estudio está centrado en los resultados del Rorschach, nos proponemos también obtener información sobre datos biográficos de los pacientes, haciendo especial énfasis en aquellos que se han considerado tradicionalmente como factores de riesgo de cardiopatía isquémica. Tendríamos así una descripción más completa de la personalidad del paciente de la que proporciona aisladamente el test.Otro objetivo es la predicción a partir del diagnóstico psicológico de la evolución del paciente. Se pretende considerar tanto la evolución desde el punto de vista médico, como los cambios que en la vida y personalidad del paciente se pudieran producir.A partir de los resultados obtenidos trataremos de sacar algunas conclusiones sobre la posibilidad de tratamiento de estos sujetos y el tipo de tratamiento más adecuado.

Bakgrund: Två vanligt förekommande smärtsamma procedurer på barn i sjukvården är insättning av perifer venkateter (PVK) och behandling med lavemang (KLYX). För att lindra procedursmärta hos barn är det viktigt med en välgenomtänkt planering som gör barn och föräldrar trygga och lugna inför proceduren. Syfte: Studiens syfte var att undersöka hur föräldrar upplevde förberedelser på sjukhus inför insättning av perifer venkateter eller givande av lavemang på deras barn. Metod: Studien var en kvantitativ enkätstudie, där frågorna besvarades av 71 föräldrar med barn upp till 12 års ålder som genomgått PVK-insättning eller lavemangbehandling. Joyce Travelbees omvårdnadsteori användes som teoretiskreferensram för att beskriva vikten av information och god kommunikation i vården. Resultat: Resultatet visade att 91% av föräldrarna fick information om barnets behandling och 78% av föräldrarna var nöjda med informationen de fick inför proceduren på barnet. En större andel av barnen som fick PVK (88%) fick smärtlindring jämfört med barnen som fick KLYX (5%) (p = 0,001). Sjutton föräldrar (24%) i studien upplevde att deras barn inte hade möjlighet att stoppa proceduren om den blev för jobbig. Av föräldrarna blev 36,6% tillfrågade om sina önskemål inför barnets procedur. Slutsats: Denna enkätstudie visade att en stor andel av föräldrarna inte blev tillfrågade om sina önskemål inför proceduren som barnet skulle genomgå. Den belyser också att en grupp föräldrar upplevde att barnet vid de smärtsamma procedurerna inte kunde säga stopp om behandlingen blev för jobbig. Studien belyser vikten av att fråga föräldrar om önskemål för delaktighet i barnets vård samt att barnet måste ges möjlighet till att kunna sätta stopp om behandlingen blir för jobbig. / Background: Two commonly occurring painful procedures for children in healthcare are the insertion of peripheral vein catheters (PVK) and treatment with enema (KLYX). In order to ease the pain for the children during the procedure, it is important to have a well planning that makes children and parents safe and calm before starting the procedure. Purpose: The aim of the study was to investigate how parents experienced preparations in hospitals prior to inserting peripheral vein catheters or giving enema to their children. Method: The study was a quantitative survey, which the questionnaire was answered by 71 parents with children up to 12 years of age who had experienced PVK insertion or enema treatment. Joyce Travelbees nursing theory was chosen as theoretical referencefram to describe the importance of information and good communication in healthcare. Result: The result showed that 91% of the parents got information about the child's treatment and 78% of the parents were satisfied with the information they received before the procedure for the child. A larger proportion of the children who got PVK (88%) received pain relief compared to the children who got KLYX (5%) (p = 0,001). Seventeen parents (24%) in the study found that their children hadn’t possibility to stop the procedure if it became too difficult. 36,6% of the parents were asked about their wishes before the initiating the procedure. Conclusion: This survey showed that a large proportion of the parents were not asked about their wishes before the starting the procedure which the child would undergo. It also highlights that a group of parents felt that the child hadn’t possibility to stop the procedures if the treatment becomes too painful. The study highlights the importance of asking parents about the wishes for participation in the child's care and that the child must be given the opportunity to be able to stop the treatment if it becomes too painful.

Entre un 25 y un 50% de los pacientes que sufren un infarto cerebral pueden desarrollar alteraciones cognitivas y una demencia en los tres meses posteriores. Las tecnologías del diagnóstico por imagen (TAC RM), han constituido un avance importante en la mejora del diagnóstico en los diferentes procesos patológicos. La presente tesis doctoral tiene como objetivo identificar las alteraciones neuropsicológicas, afectivas y cognitivo-conductuales que aparecen después de una lesión vascular cerebral, así como su evolución a los tres meses, en sujetos que no manifiestan lesiones corticales en la fase aguda del ictus.La muestra está compuesta por 74 pacientes con un ictus no cortical. También se analizan las correlaciones entre el volumen de la lesión (resonancia magnética, secuencias de DRM y FLAIR) y las puntuaciones en los test cognitivos, afectivos y un inventario cognitivo-conductual.RESULTADO: se lleva a cabo un análisis factorial exploratorio de componentes principales. Con un KMO de .782, se extraen siete componentes que explican un porcentaje acumulado de 72,54 de la varianza. Entre la evaluación en la fase aguda y la realizada tres meses después, no se observa una significativa mejoría en la memoria de aprendizaje y en la memoria diferida, aunque sí se verifica un mejoría en las otras pruebas cognitivas (función ejecutiva, denominación, atención, función visuoespacial y función psicomotora). Se observan puntuaciones estadísticamente significativas en los test cognitivos, afectivos y cognitivo-conductual cuando se comparan los pacientes con ictus recurrentes y no recurrentes, entre los diferentes grupos de edad y nivel educativo. En el inventario de obsesiones-compulsiones de Maudsley, se seleccionan dos grupos según sus puntuaciones (mayor o igual a 12) o (menor o igual a 13): los pacientes con puntuaciones menor o igual a 13 obtienen un significativo menor rendimiento en los siguientes test: examen cognitivo general (MMSE) p = ,001; escala de depresión (HRS-D) p: ,028; Dígitos WAIS p = ,037; memoria de aprendizaje (RAVLT) p: ,001; fluencia fonética p = ,002; fluencia semántica p = ,030; TMT (A y B) p = ,060; y p = ,010 respectivamente; test de procesos de denominación por confrontación visual (BNT) p = , 060; alternancias motoras (AM) p = ,015. En la Escala de Depresión de Hamilton, se seleccionan dos grupos según las puntuaciones en dicho test (6 y 7). Los pacientes con puntuaciones 7 obtienen un rendimiento significativamente menor en los test de cognición general (MMSE) p = ,004; Dígitos WAIS p =, 001; memoria de aprendizaje (RAVLT) p = ,001; fluencia fonética (FF) p = ,041; TMT-A p = ,013; test de denominación (BNT) p = , 022; funciones visuoespaciales (OLB) p = ,020; alternancias motoras (AM) p = , 031; y test de Cartas de Wisconsin (categorías) p = , 011.En el segundo estudio, se observan correlaciones estadísticamente significativas entre el volumen de la lesión (secuencia de DRM y FLAIR) con la fluencia fonética procesos de denominación (BNT), Test de cartas de Wisconsin. Cuando, además, utilizamos la lateralización de la lesión, se observa un rendimiento inferior en los test de denominación, TMT-B y WISCONSIN en el hemisferio izquierdo comparados con los del hemisferio derecho.CONCLUSIONES: la variable edad, nivel educativo y sexo afectan al rendimiento en la cognición de los pacientes con ictus. Sobretodo, la variable edad es un factor de mal pronóstico en el rendimiento en algunas pruebas cognitivas. No se observan diferencias por la lateralización de la lesión en la escala de Depresión de Hamilton ni en el Inventario MOCI, ni en la escala de Manía. Cuando se comparan las puntuaciones entre la fase aguda y su evaluación posterior a los tres meses, se observa una mejoría general en los resultados de los pacientes. Aunque estos no alcanzan un rendimiento parecido o igual al de los sujetos control. Las escalas de depresión de Hamilton y el inventario cognitivo -conductual MOCI afectan al rendimiento de la cognición (memoria de aprendizaje, fluencias verbales, función psicomotora). Además, se obtienen correlaciones estadísticamente significativas entre el volumen de la lesión, medido mediante secuencias DRM y FLAIR, y las puntuaciones en el test de denominación (BNT) y el test TMT-B. / "Cognitive and affective behaviour in a group of patients with non-cortical stroke" SUMMARY:Between 25 and 59% of patients with stroke may develop cognitive and degenerative impairment within three months. Affective and behavioural alterations may affect rehabilitation and recovery. Neuroimaging diagnostic techiques (CT, MRI) have significantly improved diagnosis of different pathological procesesses. DRM sequences allow us to visualise vascular lesions and compare lesion volumes with neuopsychological test scores. This thesis attempts to identify the neuropsychological, affective and cognitive-behavioural alterations appearing after cerebrovascular lesions and follows the evolution at three months in subjects not displaying cortical lesions in acute stroke. RESULTS AND CONCLUSION:Seventy-four cerebral stroke patients with a mean age of 60.32 years (SD 13.6). 25.7% of the patients were women. 73% of strokes were ischaemic and 27% were haemorrhagic. Also, a healthy control group of 20 volunteers was recruited. Exploratory factorial analysis of the principal components was performed. The Kaiser-Mayer-Olkin measure of sampling adequacy was .782. Seven components were extracted explain an accumulated percentage of variance of 72.54.No significant differences were observed in the side of the lesion. Significant differences were found in the semantic verbal fluency cognitive variable (p=.053). Patients with haemorrhagic lesions performed worse in this variable than patients with ischaemic lesions. Although there is an improvement in learning memory and long-term memory at three months, as compared to the acute phase, levels were still below the control group. Significant differences are observed in cognitive performance with regard to age, educational level, and sex. Cut-off points were established in the Hamilton Depression Scale and the MOCI Inventory: Statistically differences were observed in cognitive performance. Also, statistically significant differences were observed between the volume lesion and the Naming Test (BNT) and the TMT-B.

La disfunción ventricular, las arritmias ventriculares o la isquemia residual son factores que condicionan la supervivencia y la aparición de nuevos accidentes coronarios tras el infarto de miocardio. Para conocer el riesgo de un determinado paciente y valorar la indicación de las técnicas de revascularización se han utilizado diferentes pruebas diagnósticas; sin embargo existe cierta controversia sobre si se deben practicar de forma sistemática. Los estudios realizados hasta el momento no son concluyentes y sugieren que las pruebas incruentas no aportan suficiente información pronóstica adicional a la obtenida de variables clínicas y electrocardiográficas y su realización no justifica el aumento de coste que producen. El presente estudio se planteó con los siguientes objetivos: (1) Identificar las variables clínicas que permiten conocer el pronóstico tras la fase aguda del infarto de miocardio. (2) Conocer los parámetros obtenidos mediante pruebas incruentas que aportan información pronóstica independiente, complementando la obtenida de las variables clínicas. (3) Determinar si la información obtenida del cateterismo mejora la predicción pronóstica realizada a partir de las variables clínicas y de las exploraciones incruentas. (4) Establecer la mejor pauta diagnóstica utilizando diversas pruebas. MATERIAL Y METODOS: De 495 pacientes consecutivos ingresados en la Unidad Coronaria con el diagn6stico de infarto agudo de miocardio, 295 tenían menos de 65 años, sobrevivieron a la fase aguda del infarto y aceptaron ser incluidos en el estudio. De ellos 7 se perdieron en el seguimiento, por lo que la población estudiada se compone de 288 pacientes, de los cuales 16 fallecieron durante el seguimiento de un año. A su ingreso se recogieron datos sobre su historia previa y sobre la exploración física. Se practicó un electrocardiograma diariamente y se iniciaron las determinaciones de enzimas cardiacos. Entre el 4º y 5º día se practicó un ecocardiograma en modo M y bidimensional (231 pacientes), entre los días 8º y 10º se realizó un registro del electrocardiograma de 24 horas (204 pacientes), una ventriculografía isotópica con tecnecio para el cálculo de la fracción de eyección (120 pacientes) y un cateterismo cardiaco izquierdo que incluyó la medición de presiones endocavitarias, la práctica de angiografía en dos proyecciones y coronariografía selectiva. Al mes del alta se realizó una prueba de esfuerzo en bicicleta ergométrica limitada por síntomas y una gammagrafía con talio-201 (193 pacientes). Los objetivos del análisis estadístico fueron la identificación de las variables capaces de predecir la muerte por un lado y la isquemia grave por otro. Para cada uno de los objetivos se practicó un análisis univariado estudiando un total de 63 variables. A continuación se realizaron diversos análisis de regresión logística de tipo escalonado, incluyendo en el primero las variables clínicas y comparando en los siguientes las variables clínicas con las variables obtenidas de las diversas pruebas diagnósticas. Asimismo se trazaron curvas ROC de sensibilidad Y especificidad para cada una de las ecuaciones de regresión. RESULTADOS. Predicción de muerte: Las variables clínicas que aportaron información pronóstica independiente fueron la existencia de diabetes, bloqueo bifascicular e infarto de miocardio previo al actual. Al añadir a estas variables la fracción de eyección isotópica, ésta tuvo valor pronóstico independiente así como también la presencia de más de 10 extrasístoles ventriculares por hora o taquicardia ventricular en el Holter, la presión arterial sistólica máxima alcanzada en la ergometría, la fracción de eyección angiográfica y el número de vasos coronarios afectados. Al realizar un análisis de regresión logística incluyendo las variables clínicas y las variables derivadas de las pruebas incruentas, tan sólo la diabetes y la fracción de eyección alcanzaron valor pronóstico independiente. Al comparar todas las pruebas simultáneamente, la diabetes, la fracción de eyección y el número de vasos fueron las variables con valor pronóstico independiente de muerte cardiaca. Predicción de isquemia grave: Se consideró como segundo objetivo del análisis la predicción de eventos isquémicos graves no letales considerando como tales la necesidad de revascularización antes del alta, la angina inestable que requiriera reingreso, o el reinfarto no letal. Del presente análisis se excluyeron 7 pacientes sometidos a cirugía por presentar lesiones del tronco común y 15 pacientes que fallecieron sin eventos isquémicos previos. Ninguna de las variables derivadas de las exploraciones no invasivas aportó información pronóstica de eventos isquémicos graves. El análisis de regresión logística mostró que las dos variables clínicas con valor predictivo independiente eran la presencia de angina post-infarto precoz y la existencia de infarto previo. Al añadir la regresión la variable “número de vasos afectados” ésta aportó información independiente. CONCLUSIONES: (1) Las variables clínicas con valor predictivo independiente de muerte cardiaca fueron la diabetes, el bloqueo bifascicular y el infarto previo. (2) De entre las pruebas incruentas analizadas el ecocardiograma y la gammagrafía cardiaca con talio no aportaron información pronóstica independiente de muerte. Asimismo, la información obtenida del Holter y la ergometría fue redundante con la aportada por la fracción de eyección. (3) La información obtenida del cateterismo cardiaco contribuyó de forma independiente a la predicción del riesgo, mejorando la información obtenida de las variables clínicas y de las pruebas no incruentas. (4) Las únicas variables que contribuyeron de forma independiente a la predicción de accidentes isquémicos no letales fueron la angina post-infarto precoz, el infarto previo y el número de vasos. / The value of non-invasive methods in adding useful information to establish the prognosis in survivors of myocardial infarction is still under debate. Therefore we undertook the present investigation to analyze if non-invasive tests and cardiac catheterization added independent prognostic information to simple clinical variables. In 288 survivors of a myocardial infarction (MI) a cardiac catheterization was performed the 10th day after admission. An M-mode and bidimensional echocardiogram was obtained in 231 patients, left ventricular technetium ventriculography in 120 patients and Holter recording in 204 patients. One month after discharge, patients underwent a symptom limited exercise test with ergometric bicycle and an exercise and rest thallium gammagraphy. The first end-point was cardiac death. The variables that showed significant differences in the univariate analysis were entered in successive stepwise logistic regression analysis including the clinical variables and the results of one different test each time. Among the clinical variables, the presence of diabetes mellitus, the existence of bifascicular bundle branch block or previous myocardial infarction showed independent prognostic value for death. Isotopic ejection fraction, ventricular arrhythmias in the Holter, the systolic pressure during exercise test, the angiographic ejection fraction and the number of diseased vessels also showed independent prognostic value. When the clinical variables and all the non-invasive tests were analyzed together, the presence of diabetes mellitus and the ejection fraction were the only variables that showed independent prognostic value. When the variables "number of diseased vessels" was included in the analysis, it also showed independent value. The second end-point was the presence of severe non-fatal ischemia during the follow-up. Among the clinical variables, the early post-myocardial infarction angina and the existence of a previous myocardial infarction were the only ones that showed independent predictive value of severe ischemia. From the tests performed, on1y the number of diseased vessels added independent prognostic value to the equation obtained from the clinical variables. In conclusion the practice of a technetium ventriculography, exercise test or Holter can add some prognostic information for cardiac death to the one obtained from the clinical variables, although the practice of several tests did not improve the prediction. On the other hand non-invasive tests do not seem useful in predicting new several non-fatal ischemic events.

Bakgrund: Vårdrelaterade infektioner drabbar 65 000 patienter i Sverige varje år och utgör en tredjedel av landets vårdskador. Vårdrelaterade infektioner är en stor ekonomisk belastning i svensk sjukvård. Säker vård ingår i sjuksköterskans kärnkompetenser och innebär bland annat arbete med patientsäkerhet. Patientsäkerhetsarbetet innefattar vårdhygien. Omvårdnaden och hanteringen av centrala venösa infarter tillhör sjuksköterskans arbetsuppgifter, därför är det viktigt för sjuksköterskan att kunna identifiera infektionsrisker, samt ha kunskap om infektionsförebyggande åtgärder.Syfte: Att belysa infektionsrisker i sjuksköterskans arbete med centrala venösa infarter samt hur dessa infektioner kan förebyggas.Metod: Studien är en litteraturöversikt. Artiklarna är hämtade från databaserna PubMed och CINAHL. Efter kvalitetsgranskning och analys kvarstod 17 kvantitativa artiklar som inkluderades i resultatet. Analysen av artiklarna gjordes i tre steg enligt en modell av Friberg (2017).Resultat: Resultatet bildade sju underkategorier: riskfyllda arbetsmoment, vårdhygien, kateteriseringsdygn och vårdtid, kunskapsbrist, utbildning, implementering av lokala riktlinjer och policys och arbetsmiljö. Dessa bildade två huvudkategorier: Riskfaktorer och preventiva åtgärder. En del moment i sjuksköterskans arbete med centrala venösa infarter, samt bristande följsamhet till basala hygienrutiner ökade infektionsrisken. Felaktigt handhavande var bland annat relaterat till kunskapsbrist. Utbildningar avsedda för vårdpersonal om centrala venösa infarter ökade kunskapen och på sjukhus med utformade riktlinjer var följsamheten bättre.Slutsats: Infektionsrisker med centrala venösa infarter är bristande följsamhet till hygienrutiner, vissa arbetsmoment, fler kateteriseringsdygn och vårdlängd samt bristande kunskap. Utbildningar och riktlinjer ökar kunskapen och följsamheten till rutiner i omvårdnaden av centrala venösa infarter. En god arbetsmiljö och vårdhygien skapar förutsättningar som minskar risken för vårdrelaterade infektioner. / Background: Healthcare-related infections affects 65 000 patients in Sweden each year and stand for a third of healthcare-related injuries in the country. Healthcare-related infections is a major burden on the Swedish healthcare economy. Safe care is one of the nurse’s main competencies and involves among other things work with patient safety. Patient safety involves care hygiene. The nursing and management of central venous lines is one of the nurse’s tasks, therefore is it important for the nurse to be able to identify infection risks and have knowledge of preventive measures.Aim: To illuminate infection risks in the nurse's work with central venous lines and how these infections can be prevented.Method: The study is a literature review. The articles are taken from the databases PubMed and CINAHL. After quality review and analysis, 17 quantitative articles remained that were included in the results. The analysis of the articles was done by a three step model by Friberg (2017).Result: Seven subcategories were designed for each area: riskfilled work steps, care hygiene, catheterization days and care time, lack of knowledge, education, implementation of local guidelines and policies and work environment. Two main categories were then formed: Risk factors and preventive measures. Certain steps of the nurse's work with central venous lines and lack of compliance with basic hygiene routines increased the risk of infection. Wrongdoings were among other things related to lack of knowledge. Education intended for healthcare staff on central venous lines improved the knowledge and in hospitals with designed guidelines compliance was better.Conclusion: Infection risks associated with central venous lines are lack of compliance with hygiene routines, certain work steps, more catheterization days and length of care and lack of knowledge. Education and guidelines increase knowledge and compliance with routines in the care of central venous lines. A good working environment and care hygiene create conditions that reduce the risk of healthcare-related infections.

Ambulanssjukvården har utvecklats från att tidigare varit en transportorganisation till att vara en enhet som utför specialiserad sjukvård. Vid ett hjärtstopp där patienten behöver snabb access av läkemedel är det idag vanligast att applicera en intravenös infart. För nästan 100 år sedan började den intraosseösa infarten att användas. Vid intraosseös access ges möjlighet att direkt in i benmärgskanalen tillföra läkemedel eller vätska. Det har visat sig i olika studier att intraosseös infart är både säkert och effektivt. I akuta situationer där det misslyckats med intravenös infart kan den intraosseösa infarten utgöra skillnaden mellan liv och död. Efter att användandet minskat har den nu åter börjat tillämpas i större utsträckning. Syftet med studien var att belysa ambulanssjuksköterskors upplevelse av att applicera intraosseös infart. Metoden var kvalitativ med intervjuer som datainsamlingsmetod. Totalt intervjuades tio sjuksköterskor med specialistutbildning inom ambulanssjukvård. Materialet spelades in och transkriberades för att sedan avidentifieras genom att namnet istället fick en siffra. Materialet analyserades med en kvalitativ innehållsanalys. Resultatet redovisas i följande kategorier: kunskapsnivå, medicinteknisk kompetens, prehospitala miljön, stöd av kollegor och erfarenhet. Dessa kategorier baseras på sex underkategorier: utbildning, praktiska färdigheter, osäkerhet, trygghet i arbetsmiljön, trygghet och tidigare erfarenhet. Resultatet visade att ambulanssjuksköterskorna upplevde blandade känslor och tankar om upplevelsen av att applicera intraosseös infart. Det framkom att med erfarenhet kommer trygghet i handhavandet av intraosseös infart. Det framkom under intervjuerna även känslan av osäkerhet och betydelsen av att ha en mer erfaren kollega att ta hjälp av. Vissa ambulanssjuksköterskor upplevde ett behov av mer utbildning. Slutsatsen av denna studie är att de flesta ambulanssjuksköterskor inte upplevde applicering av intraosseös infart som något svårt. Det var några ambulanssjuksköterskor som upplevde osäkerhet och brist på kontinuerlig utbildning och därför ansåg att utbildningen i hantering av intraosseös infart skulle uppdateras kontinuerligt. Arbetsgivaren bör överväga att ha kontinuerliga och för arbetet väsentliga utbildningar vad gäller applicering av intraosseös infart. Huvudmannen skulle också återkommande kunna följa upp ambulanssjuksköterskornas kompetens i detta sällan förekommande moment, som kan vara livsavgörande för patienten.