В исследовании рассматриваются подходы к разработке BIM-стандартов в России и заграницей. Описываются основные проблемы при моделировании и проектировании архитектурной части проектов; подход к разработке стандарта работы архитектурного отдела в Revit на примере отдельной проектной компании. / The study examines approaches to the development of BIM standards in Russia and abroad. The main problems in modeling and designing the architectural part of projects are described; approach to the development of a standard for the work of the architectural department in Revit on the example of a separate design company.

В диссертационной работе рассматривается подход к решению проблемы автоматизации валидации модели на этапе проектирования и сбора баз данных для последующего использования модели на стадии строительства и эксплуатации. Рассмотрена реализация логических групп проверок через Autodesk Model Checker и использования других функций Bim interoperability tools. / The dissertation discusses an approach to solving the problem of automating model validation at the design stage and collecting databases for subsequent use of the model at the construction and operation stages. Considered the implementation of logical groups of checks through the Autodesk Model Checker and the use of other functions of the Bim interoperability tools.

Цель исследования анализ и оценка экономической эффективности внедрения информационного моделирования в проектную деятельность. Научная новизна исследования состоит в проведении анализа на более позднем этапе применения информационного моделирования в проектировании. В итоге получены результаты оценки экономической эффективности, позволяющие проецировать и давать укрупненный прогноз роста затрат и доходов организаций, планирующих внедрить информационное моделирование в свою проектную деятельность. / The purpose of the study is to analyze and evaluate the economic efficiency of introducing information modeling into project activities. The scientific novelty of the study lies in the analysis at a later stage of the application of information modeling in design. As a result, the results of the economic efficiency assessment were obtained, which allow projecting and giving an enlarged forecast of the growth of costs and incomes of organizations planning to introduce information modeling into their project activities.

Digitala verktyg har bidragit till att utveckla och förändra byggbranschen de senaste åren. Idag används i vissa byggföretag digitala verktyg vid planering av större projekt för att planera arbetsmiljöarbetet bättre och minimera de problematiska riskerna. Syftet med studien är att få en bättre förståelse för hur arbetsmiljön och riskidentifiering förstärks när företaget tillämpar moderna verktyg vid produktion. Arbetet är avgränsat till endast beställare/konsult och entreprenörsföretag med användning av digitala verktyg. Denna rapport är baserad på tre delar som består av en litteraturstudie, en enkätundersökning samt kvalitativa intervjuer utförda med sex aktörer från olika byggföretag. Inledningsvis genomfördes en litteraturstudie för att reda ut teoretiska begrepp som är relaterade till arbetsmiljö och digitala verktyg. Intervjumetoden gav djupare information om hur arbetsmiljö och digitala verktyg kombineras i olika verksamheter och problematiken som aktörer upplever i verkligheten. Resultaten har framför allt påvisat att det finns stor nytta att implementera digitala verktyg i riskhanteringsprocess och göra arbetsberedning i modellen, detta leder vidare till att enklare identifiera riskfyllda moment i tidigare skede samt säkra arbetsmiljön ute på bygget. Modellernas användningsområden är stora, de kan bland annat användas till visualiseringar, kollisionskontroller och riskanalyser etc. Genom att använda BIM och Buildsafe som metod och kommunikationsverktyg under arbetet med arbetsmiljö uppmuntras andra aktörer såsom exempelvis projektörer, entreprenörer och säkerhetsspecialister att involve rariskbedömningen. Genom att använda VDC som arbetssätt kan även projektörerna simulera hur en byggnad konstrueras och upptäcka eventuella riskmoment i förtid. Ju bättre planering desto bättre arbetsmiljö. Framtiden för tillämpningen av digitala verktyg i arbetsmiljöarbetet ser ljus ut och idag råder det inga tvivel om att arbetsmiljön kan förbättras med hjälp av digitala verktyg. Studien uppvisar även att det idag inte är lagkrav på användningen av digitala verktyg, därav bör arbetsmiljöverket och beställarna kravställa hur dessa skall användas flitigare. Detta kan på så vis effektivisera byggprocessen samt riskidentifieringen ytterligare i framtiden. / Digital tools have contributed to developing and changing the construction industry in recent years. Today, some construction companies use digital tools when planning in larger projects to plan work environment's work better and minimize the problematic risks. The purpose of the study is to gain an understanding of how the work environment and risk identification are strengthened when the company applies modern tools in production. The work is limited to only clients / consultants and construction companies using digital tools. This report is based on three parts consisting of a literature study, a questionnaire survey and qualitative interviews conducted with six actors from different construction companies. Initially, a literature study was conducted to unravel theoretical concepts related to the work environment and digital tools. The interview method provided deeper information about how the work environment and digital tools are combined in different activities and the problems that actors experience in reality. Above all, the results have shown the great benefit of implementing digital tools in the risk management process and making the work preparation in the model, this leads to correctly identifying risky elements in the earlier stage and ensuring the working environment on the construction site. The models' areas of use are large, they can be used for visualizations, collision checks and risk analyzes, etc. By using, for example, BIM and Buildsafe as methods and communication tools during the work environment encourages other partners such as designers, contractors and safety specialists to involve risk assessment. By using VDC working methods, the designers can also simulate how a building is constructed and detect any risk factors in advance. The better the planning, the better the working environment. The future for the application of digital tools in the work environment looks bright. And today there is no doubt that the work environment can be improved with the help of digital tools. The study also shows that much depends on the Swedish Work Environment Authority and the customers requiring how digital tools are to be used more frequently, thus streamlining the construction process and further identifying risk in the future.

[EN] BIM is the process of creating and managing information of a construction product in a three dimensional computer model that incorporates data of all its life cycle. The Member States of the European Union have been recommended to use the BIM methodology in public funded projects since April 2016 by the Directive 2014/24/EU. Particularly, the Spanish Government has approved in 2015 the transposition of this Directive where a Commission has been created, under the auspice of the Ministerio de Fomento, for the implementation of BIM methodology in Spain from 2018. This fact implies a transformation for the building sector which has important implications for those people responsible for higher education in Engineering and Architecture: the BIM competences of the new graduates have to be ensured because of the requirements of the Directive for future professionals. Universities, then, must meet that requirement because the responsibility of the design of the degrees in our country relies on them. Moreover, they have to do it efficiently in a context of the global crisis whose effects are specially affecting the building sector. In addition, a hostile environment is around: today's valuation of this methodology is still poor, although it will be soon become compulsory by the legal requirements. After analyzing the state of the art in the building sector, in the profession of building engineer, in the legal framework related to it, in similar experiences that have occurred in other countries and taking into account the basis of the European Higher Education Area (EHEA), a strategy for the integration of BIM in the curriculum of the Degree in Building Engineering is proposed. / [ES] BIM es el proceso de creación y gestión de la información de un producto de la construcción en un modelo informático tridimensional que incorpora datos relativos a todo su ciclo de vida. La Directiva2014/24/UE sobre Contratación Pública de la Unión Europea recomienda a los estados miembros el uso de la metodología BIM en los proyectos financiados con fondos públicos a partir de abril de 2016. El Gobierno Español por su parte ha aprobado en 2015 la trasposición de la Directiva y además ha constituido la Comisión para la implantación de la metodología BIM en España a partir de 2018 liderada por el Ministerio de Fomento. La transformación que esto supone para el sector de la construcción tiene importantes implicaciones para los responsables de la educación superior en Ingeniería y Arquitectura: deben garantizar la salida de egresados con las competencias BIM que, a causa de la Directiva, van a ser requeridas a los futuros profesionales del sector. Las universidades, en las que recae la responsabilidad del diseño de los títulos en nuestro país, deben responder a ese requerimiento. Y lo deben hacer de forma eficiente en este contexto de crisis generalizada y cuyos efectos están sufriendo especialmente. Además, lo deben hacer en un entorno un tanto hostil: a día de hoy la apreciación por esta metodología es todavía baja a pesar de que en breve se va a imponer por ley. Tras el análisis del estado de la cuestión en cuanto al sector de la construcción, de la profesión de arquitecto técnico, del marco normativo que le afecta, de las experiencias similares que se han dado en otros países, y teniendo en cuenta los fundamentos del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se propone una estrategia para la integración de BIM en el Plan de Estudios del Grado en Ingeniería de Edificación. / [CA] BIM és el procés de creació i gestió de la informació d'un producte de la construcció en un model informàtic tridimensional que incorpora dades relatives a tot el seu cicle de vida. La Directiva2014/24/UE sobre Contractació Pública de la Unió Europea recomana als estats membres l'ús de la metodologia BIM en els projectes finançats amb fons públics a partir d'abril de 2016. El Govern Español per la seua banda ha aprovat en 2015 la transposició de la Directiva i a més ha constituït la Comissió per a la implantació de la metodologia BIM a Espanya a partir de 2018 liderada pel Ministeri de Foment. La transformació que açò suposa per al sector de la construcció té importants implicacions per als responsables de l'educació superior en Enginyeria i Arquitectura: han de garantir l'eixida d'egressats amb les competències BIM que, a causa de la Directiva, van a ser requerides als futurs professionals del sector. Les universitats, en les quals recau la responsabilitat del disseny dels títols en el nostre país, han de respondre a aquell requeriment. I ho han de fer de forma eficient en aquest context de crisi generalitzada, els efectes de la qual estan patint especialment. A més, ho han de fer en un entorn una miqueta hostil: a dia de hui l'apreciació per aquesta metodologia és encara baixa a pesar que en breu es va a imposar per llei. Després de l'anàlisi de l'estat de la qüestió en quant al sector de la construcció, de la professió d'arquitecte tècnic, del marc normatiu que li afecta, de les experiències similars que s'han donat en altres països, i tenint en compte els fonaments de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), es proposa una estratègia per a la integració de BIM en el Pla d'Estudis del Grau en Enginyeria d'Edificació. / Oliver Faubel, I. (2016). Integración de la metodología BIM en la programación curricular de los estudios de Grado en Arquitectura Técnica/Ingeniería de Edificación. Diseño de una propuesta [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61294

Tesis por compendio / [ES] Los equipos de diseño de los proyectos de construcción están compuestos por diferentes interesados; esto podría dificultar las interacciones. Las metodologías BIM y Lean tienen un impacto positivo en los proyectos de construcción. Además, hay pruebas de la aplicación conjunta de BIM y Lean; sin embargo, se desconoce la relación empírica entre las prácticas Lean y los usos de BIM en la fase de diseño. Tampoco existe una comprensión más profunda de los fenómenos sociales que se generan entre los equipos de diseño cuando se aplican las metodologías de gestión BIM-Lean. Por lo tanto, el objetivo de esta investigación es entender el impacto de las prácticas de gestión de diseño Lean (LDM) y los usos BIM en la interacción de los equipos de diseño de los proyectos de construcción. El método de investigación tiene dos fases: 1) la creación de herramientas para evaluar el nivel de aplicación de las prácticas LDM y los usos BIM, y para comprender las interacciones en un equipo de diseño; y 2) el análisis de las relaciones entre BIM, Lean y la interacción, basado en información empírica de proyectos de construcción en fase de diseño. Los resultados presentan un instrumento de evaluación de usos del BIM y un cuestionario de prácticas de LDM para medir la gestión del diseño, y un método para comprender los diferentes tipos de interacción en un equipo de diseño. Basados en los datos de 64 proyectos, un análisis chi cuadrado reveló 33 relaciones empíricas entre los usos del BIM y las prácticas LDM; además, la aplicación de los usos del BIM implica una mayor aplicación de las prácticas LDM. El proyecto que aplica la gestión BIM-Lean logra numerosas interacciones en su equipo de diseño; flujos de información transparentes, ordenados y estandarizados; un entorno de colaboración, confianza y aprendizaje; y una gestión del compromiso. Todos estos elementos de interacción no son visibles en el proyecto, en el que no se aplicó la gestión BIM-lean. / [CAT] Els equips de diseny dels projectes de construcción están compostos per diferents interesats; açó podría dificultar les interaccions. Les metodologies BIM i Lean tenen un impacte positiu en els projectes de construcció. A més, ni hi ha proves de l'aplicació conjunta de BIM i Lean; no obstant, es desconeix la relació empírica entre practiques Lean i els usos de BIM en fase de diseny. Tampoc existix una comprensió mes profunda dels fenómens socials que es generen entre els equips de diseny quan s'apliquen les metodologies de gestió BIM-Lean. Per tant, l'objectiu d'esta investigació es entendre l'impacte de les practiques de gestió de diseny Lean (LDM) i els usos BIM en l'interacció dels equips de diseny dels projectes de construcción. El métode de investigació te dos fases: 1) la creació de ferramentes per a evaluar el nivell d'aplicació de les practiques LDM i els usos BIM, i per a comprendre les interaccions en un equip de diseny; i 2) l'análisis de les relacions entre BIM, Lean i la interacció, basades en informació empírica de projectes de construcció en fase de diseny. Els resultats presenten un instrument d'evaluació d'usos del BIM i un questionari de practiques de LDM per a mesurar la gestió del diseny, i un método per a comprendre els diferents tipos d'interacció en un equip de diseny. Basades en les dades de 64 projectes, un análisis chi cuadrado va revelar 33 relacions empíricas entre els usos del BIM i les práctiques LDM; a més, l¿aplicació dels usos del BIM implica una major aplicació de les práctiques LDM. El projecte que aplica la gestió BIM-Lean obté nombroses interaccions en el seu equip de diseny; fluxes d'informació transparents, ordenats i estandarizats; un entorn de colaboració, confiança i aprenentatge; i una gestió del compromis. Tots estos elements d'interacció no son visibles en el projecte, en el que no es va aplicar la gestió BIM-lean. / [EN] Design teams of construction projects are composed of different stakeholders; this fact could make the interactions difficult. BIM and Lean methodologies have a positive impact on construction projects. Besides, there is evidence of the combined implementation of BIM and Lean; however, it is not known the empirical relationship between Lean practices and BIM uses in the design phase. Also, there is not a deeper understanding of the social phenomena that are generated among design teams when BIM-Lean management methodologies are implemented. Therefore, the objective of this research is to understand the impact of Lean design management (LDM) practices, and BIM uses in the interaction of construction project design teams. The research method has two phases: (1) the creation of tools to assess the level of implementation of LDM practices and BIM uses and to understand the interactions in a design team; and (2) the relationship analyses between BIM, Lean, and interaction, based on empirical information from construction projects in the design phase. The results present a BIM uses assessment tool and an LDM practices questionnaire to measure the design management and a method to understand the different types of interaction in a design team. Based on data from 64 projects, a chi-square analysis revealed 33 empirical relationships between BIM uses and LDM practices; also, the application of BIM uses implies a greater application of LDM practices. The project that applies BIM-Lean management achieves many interactions among its design team; transparent, orderly, and standardized information flows; a collaborative, trust, and learning environment; and commitment management. All these interaction elements are not visible in the project, where BIM-lean management was not applied. / Herrera Valencia, RF. (2020). Impact of BIM/LEAN on the interaction of construction project design teams [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158718 / Compendio

Data exchange is a vital aspect of the construction industry, which means there is need for a consistent platform to manage documents that can be relied on. An important digital information management system in the Architectural, Engineering, and Construction (AEC) sector is Building Information Modeling (BIM). However, problems exist regarding secure and compatible systems for data sharing. The study explores why adaptable and tailored security measures are needed to suit project specifications. Through this examination of centralized versus decentralized Common Data Environments (CDEs), it emerges that open BIM systems are impractical when compared to closed ones. The findings highlight the crucial role that standardization and customization play towards efficient, safe and flexible BIM implementations. It also recommends further research for future studies as well as emphasizes transparency in implementing CDE-based security protocols.

Die vorliegende Dissertation befasst sich mit digitalen Gebäudemodellen im historischen Baubestand und deren Einbindung in die Methode des Building Information Modeling (kurz: BIM). Ziel der Arbeit ist es, einen Ansatz zur ganzheitlichen Nutzung digitaler Modelle in den Projektprozessen der Baudenkmalpflege aufzuzeigen. Als Grundlage für die angestellten Überlegungen wurde eine Anforderungsanalyse durchgeführt, die den Planungsprozess im Handlungsfeld charakterisiert und die Bedarfe beteiligter Rollen erfasst. Die dafür erforderlichen Daten wurden mittels leitfadengestützter Experteninterviews erhoben und im Rahmen einer qualitativen Inhaltsanalyse ausgewertet. Darauf aufbauend wurden die Kerngedanken des BIM hinsichtlich ihrer Anwendbarkeit auf Projekte der Baudenkmalpflege untersucht. Mit der rückwärtsgewandten Modellbildung im Bestand sowie mit der Notwendigkeit, die stark abstrahierte Planung in der Bauausführung auf das Realbauwerk zurückzuführen, wurden zwei wesentliche Charakteristika der Bestandsplanung analysiert, die auch perspektivisch als Hürden bei der Etablierung eines BIM-Ansatzes aufzuführen sind. Aufgrund der speziellen und teils kontroversen Anforderungen der Projektbeteiligten ist es zudem erforderlich, neben den semantischen Geometriemodellen des herkömmlichen BIM-Ansatzes auch die originären Modelle der Bauaufnahme planmäßig im Projektprozess einzubinden. Multimodellansätze können hierfür zukünftig wertvolle Funktionalitäten bereitstellen, sind aber aktuell als noch nicht anwendungsbereit zu evaluieren. Zugunsten eines bereits heute verfügbaren und baupraktischen Ansatzes wurde daher der Verzicht einer Verknüpfung der zur Verfügung stehenden Einzelmodelle näher betrachtet. Da die Arbeit mit nicht konsistenten Objektmodellen einen Widerspruch zu einer der wesentlichen Intentionen des BIM darstellt, wurden dahingehende Abweichungen als Teil einer spezialisierten Arbeitsmethodik verstanden, die hier als Heritage-BIM (kurz: HBIM) bezeichnet wird. Anhand eines Demonstratorprojektes wird aufgezeigt, wie die Umsetzung eines derartigen HBIM-Ansatzes ermöglicht werden kann. Am Beispiel eines real umgesetzten Projektes, der Sanierungsplanung am denkmalgeschützten Torhaus der Burg Ranis, wurden Bausteine für projektspezifische Auftraggeber-Informationsanforderungen (kurz: AIA) erstellt. Dabei wurden sowohl BIM-Ziele als auch BIM-Anwendungsfälle vorgegeben und ein ausgewählter Anwendungsfall, die Verformungsanalyse am Südturm des Objektes, detailliert betrachtet. Außerdem wurden die im Beispiel benötigten Modellqualitäten benannt und damit Vergleichswerte für weitere Anwendungsfälle geschaffen. Durch die in dieser Arbeit angestellten Überlegungen wird ein umfangreicher Einblick in die Rahmenbedingungen des Planungsprozesses der Baudenkmalpflege hinsichtlich der Nutzbarkeit digitaler Gebäudemodelle gegeben. Die daraus abgeleiteten Empfehlungen zur Umsetzung einer adaptierten HBIM-Methodik können zur weitreichenden und zielführenden Einbindung dieser Modelle im praktischen Planungs- und Bauprozess im Handlungsfeld beitragen.

Целью исследования является создание эффективного инструмента на платформе визуального программирования Dynamo в Autodesk Revit для автоматизации аэродинамического расчета систем воздуховодов в цифровой информационной модели. Задачи: исследовать возможности платформы визуального программирования Dynamo; разработать алгоритмы и скрипты для проведения аэродинамики в цифровой информационной модели. Гипотеза исследования предполагает, что автоматизация аэродинамического расчета позволит сократить время проектирования и уменьшить вероятность ошибок. Результаты исследования подтвердили эффективность использования разработанного скрипта для автоматизации расчета: он ускоряет процесс, обеспечивает более точные результаты и повышает качество проектных решений в области вентиляции. / The aim of the study is to create an effective tool on the Dynamo visual programming platform in Autodesk Revit for automating the aerodynamic calculation of duct systems in a digital information model. Tasks: to explore the possibilities of the Dynamo visual programming platform; to develop algorithms and scripts for conducting aerodynamics in a digital information model. The hypothesis of the study suggests that automation of aerodynamic calculation will reduce design time and reduce the likelihood of errors. The results of the study confirmed the effectiveness of using the developed script to automate the calculation: it speeds up the process, provides more accurate results and improves the quality of design solutions in the field of ventilation.

Диссертация посвящена разработке программного скрипта, позволяющего автоматизировать процесс расчета теплопотерь здания с использованием его цифровой информационной модели. В рамках работы рассмотрены основные понятия для расчета теплопотерь, проведен анализ существующего ПО и описан алгоритм работы разработанного программного продукта. / The dissertation is devoted to the development of a software script that allows you to automate the process of calculating the heat loss of a building using its digital information model. As part of the work, the basic concepts for calculating heat loss are considered, the analysis of existing software is carried out and the algorithm of operation of the developed software product is described.