The StrongARM comparator is utilized in many analog-to-digital converters (ADCs) because of its high power efficiency and rail-to-rail outputs. The performance of the comparator directly affects the speed, power, and accuracy of an ADC. However, the StrongARM comparator performance parameters such as delay, noise, and offset measured directly from silicon prototypes are rare in literature and often consist of small sample sets. In addition, existing techniques to measure the comparator require large chip areas, making it impractical to characterize a large number of comparators to obtain stochastic parameters such as offset and noise. This work presents novel circuit techniques to measure a large number of comparators (4,000) in a compact chip area to directly obtain silicon data including delay, noise, offset, and power. The proposed techniques also relax the requirement on the test instruments to measure the small time values. Four comparators with different transistor size ratios have been designed and measured to study the performance tradeoffs. In addition, this work presents a method utilizing supercomputing resources to simulate the large design space of the StrongARM comparator to observe the performance trends. Measurements are compared to simulations showing their accuracy and, for the first time, detailed study on the performance trends with different transistor size ratios.

No description available.

Introducció. La lactància materna és beneficiosa per als nadons, les mares i la societat. Malgrat això, al nostre àmbit no s'assoleixen les taxes de lactància recomanades per l’Organització Mundial de la Salut. Segons el model ecològichumà, hi ha diversos factors que actuen als nivells individual, de relacions i comunitaris, i social i cultural que influeixen en l’abandó prematur de la lactància, abans del que les mares desitgen. L’adequada instauració de la lactància durant els primers dies de vida del nadó, que pot avaluar-se amb mesures de l’eficàcia de la lactància, és un factor determinant per a l’abandó de la lactància. La lactància materna eficaç requerix una agafada correcta del nadó al pit, una succió-deglució adequada i la transferència de llet efectiva. A més, el suport professional a la mare en els primers dies és fonamental. L’avaluació de l'alletament abans de sortir de l'hospital és un aspecte comunament referit en les guies de pràctica clínica, en l’àmbit nacional i internacional. Les escales LATCH i Infant Breastfeeding Assessment Tool (IBFAT) són utilitzades per avaluar l'alletament, però requereixen una adequada adaptació cultural i validació en espanyol. L'objectiu de la tesi és adaptar culturalment aquestes escale avaluar-ne les propietats psicomètriques i la utilitat predictiva. Material i mètode. Es va dur a terme un estudi instrumental de seguiment per validar dues escales d'avaluació de la lactància materna: l'escala LATCH-e i l'escala IBFAT-e. Aquest estudi constava de dues fases: adaptació cultural i validació psicomètrica. Per a l'escala LATCH-e, es va utilitzar una mostra de conveniència de 495 mares, i per a l'escala IBFAT-e, la mostra va ser de 481 mares. El període de recopilació de dades i els criteris d'inclusió/exclusió va ser d’octubre de 2013 a juny de 2014. Addicionalment, es va portar a terme un estudi pilot amb professionals de la salut per a avaluar la fiabilitat entre observadors de l’escala LATCH. Fase 1: adaptació cultural. L’escala LATCH és una escala observacional formativa, dissenyada per ser complimentada pels professionals, que consta de 5 ítems amb valors de 0 a 2, amb una puntuació total de 0 a 10 punts. L'escala IBFAT, és una escala autocomplimentada per les mares i que consta de sis ítems, dels quals els ítems 2 a 5 s'utilitzen per a la puntuació total, amb un rang de 0 a 3 per a cada ítem, i una puntuació total màxima de 12 punts. Per validar lingüísticament les escales, es va seguir un procés estàndard d’adaptació cultural, traduint-les de l'original a l'anglés i després a l'espanyol per un grup de traductors bilingües. Posteriorment, les versions consensuades, van ser adaptades per una millor comprensió al castellà per l’equip investigador amb l’ajuda d’una lingüista. Estes versions es van enviar per a la valoració d’un grup de 7 professionals amb experiència en atenció perinatal i lactància materna. Fase 2: validació psicomètrica. Es van recollir dades sobre variables sociodemogràfiques i relacionades amb l'alletament matern, així com puntuacions de les observacions en les escales LATCH-e i IBFAT-e. Les variables sociodemogràfiques van incloure l'edat de la mare, el país d'origen, l'estat educatiu, els ingressos familiars, la situació laboral i l'estat civil. També es van recopilar dades sobre variables obstètriques com l'edat gestacional, la paritat i el tipus de part. A més, es van recollir dades relacionades amb l'alletament, com la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització postpart i aspectes relacionats amb l'eficàcia i la durada de la lactància materna. Finalment, es va obtenir informació sobre els problemes de lactància materna en el postpart, la seva intensitat i la satisfacció materna amb l'alletament. En l’estudi pilot, es van observar 48 sessions de lactància recollides per sis parelles d’infermeres.Les dades de l’estudi de validació es van obtenir en dues etapes postpart. En primer lloc, durant l'hospitalització postpart, es van avaluar les preses de pit amb les escales LATCH-e i IBFAT-e, Per a l’escala LATCHes van fer observacions agrupades en tres moments, fins a les 24 hores, entre 25 i 48 hores i 49 hores o més postpart. Per a l’escala IBFAT, es van recollir, de cada mare, tres autoinformes durant les primeres 24 hores postpart i 3 més entre les 25 i les 48 hores postpart. Desviacions estàndard per a les variables quantitatives i freqüències i percentatges per a les variables qualitatives. Es van calcular les puntuacions totals de les mesures LATCH-e als diferents moments postpart (TL1, TL2, TL3) i un valor total mitjà de totes les puntuacions per a cada participant. Pel que fa a les mesures de l'escala IBFAT-e, es van calcular les puntuacions totals del diferents autoinformes(TI1, TI2, TI3, TI4, TI5, TI6) i es va calcular el valor mitjà de les puntuacions totals als moments consecutius amb un CCI major. Per a l’estudi de fiabilitat, es va utilitzar la Kappa ponderada de Cohen per determinar la fiabilitat entre observadors de l'escala LATCH-e. A més, es va utilitzar el CCI per avaluar l'acord absolut entre les mesures consecutives de LATCH-e d’una banda, i l’escala IBFAT-e de l’altra, considerant un model d'efectes aleatoris d’un i dos factors, respectivament. Per a l’estudi de validesa, es va utilitzat la tècnica dels grups coneguts per comprovar les diferències entre grups de la mostra amb característiques per a les que, segons l’evidència prèvia, s’esperaven diferències en les puntuacions de les escales LATCH-e i IBFAT-e. També es van explorar la validesa convergent i predictiva de les escales, determinant les correlacions amb altres variables relacionades. Respecte als contrasts d’hipòtesi, es van utilitzar el test de la t de Student i les correlacions de Pearson, per analitzar les dades i explorar les hipòtesis. Es van examinar els supostos de normalitat i es van utilitzar la U de Manh Whitney i les correlacions de Spearman quan va ser necessari.. La comparació de les puntuacions de l'escala LATCH-e i IBFAT-e en diferents moments després del naixement es va realitzar mitjançant la prova de Friedman i el test de Wilcoxon per a comparar per parelles les puntuacions de les escales. Les corbes ROC es van utilitzar per a la determinar la utilitat predictiva de les escales per a predir les taxes de lactància materna en diversos moment del seguiment. Es van calcular les àrees sota la corba (AUC) i es van determinar els punts de tall òptims quan l'AUC ≥ 0,7. Es van utilitzar programes com IBM SPSS Statistics 23.0 i MedCalc per a fer les anàlisis estadístiques. Resultats. Traducció Es va realitzar una traducció detallada i contextual de l'escala LATCH, amb ampliació de descripcions per a cada puntuació dels ítems. Es van incloure instruccions de complimentació detallades al revers de l'escala, i es va afegir una recomanació per un enfocament "hands off" durant l'avaluació. Cap ítem va ser considerat inadequat per al context espanyol. . Es van afegir canvis de contingut en els criteris d’avaluació de l’ítem “A”, en relació als signes de transferència de llet. També es va adoptar una gradació en els criteris d’avaluació per als ítems "C" i "H". El canvi més important és la d’afegir instruccions, la qual cosa no s’ha fet en altres traduccions. En la traducció de l'escala IBFAT-e, es van fer canvis sintàctics i semàntics, que incloïen la utilització de termes més familiars al nostre àmbit cultural i expressions de gènere neutre. Es va uniformitzar el temps verbal a present. Es van eliminar termes tècnics dels títols dels ítems i es va modificar l'ordre de les respostes per indicar un rang de conducta normal a pitjor. Descripció de la mostra En l'estudi de l'escala LATCH, es va analitzar una mostra de 495 dones amb edat mitjana de 32 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 53,1% eren primerenques i un 83,64% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,67 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 70%. Un 83,4% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 129,84 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 476 participants (96,2%) van participar en el seguiment després de l'alta. La puntuació mitjana total de l’escala LATCH-e va ser de 8,19 (SD: 1,57), de 8,07 (1,73) per a TL1, de 8,04 (1,67) per a TL2 i de 8,55 (1,53) per a TL3. Per ítems, la puntuació total va oscil·lar entre l’1,31 (0,74) de l’ítem “A” com a més baixa i de 1,86 (0,35) per a la “T” com a més alta. S’observa un augment progressiu de la puntuació en tots els ítems excepte en el “C”, en el que la puntuació disminueix. En l'estudi de l'escala IBFAT, es va analitzar una mostra de 481 dones amb edat mitjana de 32,5 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62,2% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 52,4% eren primerenques i un 84% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,18 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 72,4%. Un 81,6% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 128,49 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 463 participants (96,3%) van participar en el seguiment després de l'alta. Les puntuacions totals van oscil·lar entre 9.78 en TI1 i 10.41 en TI6 (SD: 2.38 i 2.87), mostrant un augment progressiu durant el temps d’ingrés. Resultats de fiabilitat Els resultats de l'estudi pilot de l'escala LATCH-e suggerien un acord substancial entre observadors, amb valors de Kp=0,81, (IC95%=0,71 – 0,90) per a les puntuacions totals. D’altra banda, amb les dades de la mostra de validació, els valors del CCI entre els diferents moments d’avaluació a (Coeficient de Correlació Intra-classe d’acord absolut) mostren que, segons l’escala de Fleiss, la fiabilitat és regularbona. El CCIa entre les puntuacions del primer i segon dia fou de 0,60 (IC 95%: 0,47–0,71) com a mesura única i de 0,75 (IC: 0,64–0,83) considerant la mitjana de dos mesures consecutives. Per a l’escala IBFAT, els valors del CCI, calculat considerant la puntuació com a mesura única, estigueren entre 0,63 (IC95%= 0,54- 0,71) i 0,72 (IC95%=0,65-0,78, ). Les majors correlacions es van trobar entre TI1-TI2 (0,72; considerar la mitjana de les mesures correlatives IBFAT, els valors de CCI, estigueren situats entre 0,78 (IC: 0,70-0,83) i 0,84 (IC: 0,78-0,88). Resultats de validesa En l'estudi de validesa de l'escala LATCH-e, es van verificar totes les hipòtesis plantejades. Es va observar una correlació significativa entre les puntuacions de LATCH-e i el percentatge de pèrdua de pes del nadó en els moments TL1 i TL3, però no en TL2. Es va confirmar que les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir puntuacions més altes. A més, les mares amb expectatives de duració més llarga de la lactància també van obtenir puntuacions més altes. Es va corroborar que les mares que oferien lactància materna exclusiva durant l'hospitalització van obtenir puntuacions més altes. Es va complir la hipòtesi que les mares amb nadons amb menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart van obtenir puntuacions majors. Les puntuacions de LATCH-e van correlacionar positivament amb l'autoeficàcia en la lactància materna i amb l'eficàcia de la lactància mesurada amb l'escala BBSC-e. Es va observar una correlació negativa entre les puntuacions de LATCH-e i el grau de dificultat de la lactància materna durant l'hospitalització postpart. A més, es va confirmar que les puntuacions de LATCH-e augmenten durant l'hospitalització gràcies a l'aprenentatge de la mare. gràcies a l'aprenentatge de la mare. També es va observar que les puntuacions de la LATCH-e augmentaven amb el temps, indicant una millora en l'alletament a mesura que passava el temps. Les puntuacions de la LATCH-e van demostrar una bona capacitat per predir la taxa de lactància materna exclusiva en els primers 15 dies després del part, amb AUC de 0,87 (IC 95%: 0,76-0,96), amb un punt de tall de 7 punts que proporcionava una sensibilitat del 86,1% i una especificitat del 83,3%. En aquesta tesi doctoral, s'han confirmat les hipòtesis plantejades per a la validesa concurrent de l'escala IBFAT-e. Les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir millors puntuacions a l'escala IBFAT-e que les mares sense experiència prèvia. Es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i l'autoeficàcia en la lactància, així com amb l'eficàcia de la lactància. A més, es va trobar una correlació negativa entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i el grau de dificultat amb la lactància materna. En aquest estudi, es va observar que les puntuacions de l'escala IBFAT-e són més altes en les mares que ofereixen lactància materna exclusiva a l'alta, en les mares amb una durada esperada de lactància més llarga i en les mares els nadons dels quals tenen menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart. També es va observar una millora de les puntuacions de l'escala IBFAT-e durant l'hospitalització. En aquesta tesi, es van confirmar totes les hipòtesis proposades per a la construcció i la validesa predictiva de les puntuacions mitjanes de l'escala IBFAT-e. Pel que fa als moments de mesura, es van complir la majoria de les hipòtesis proposades amb les puntuacions mitjanes de T1-T2 i T4-T5. A més, es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització i als 5 mesos de seguiment. Les puntuacions de l'escala IBFATe van mostrar una correlació negativa amb els problemes de lactància. Les puntuacions mitjanes de l'IBFAT-e obtingudes entre els moments TI4 i TI5 van obtenir resultats més alts en l'anàlisi de les corbes ROC, predient millor la taxa de lactància materna en els primers 15 dies després del part, amb una AUC de 0,71 (IC95%: 0,54-0,88). Es va identificar el valor de 6,75 com a punt de tall per a aquesta predicció, amb una sensibilitat del 90,3% i una especificitat del 50,0%. Conclusions. En esta tesi s’han desenvolupat i validat dues escales en espanyol (LATCH-e i IBFAT-e) per a avaluar l'efectivitat de la lactància materna. El procés de traducció i adaptació de les escales va ser adequat i ha permés aportar proves suficients sobre la fiabilitat i validesa de les versions espanyoles desenvolupades. Les escales s'han mostrat útils per identificar mares amb risc d'abandonar la lactància precoçment i les seues puntuacions permeten predir adequadament l’alletament 15 dies després de del part. Per tant, estes escales poden ser una eina útil per a la pràctica clínica en el context espanyol.

Étude pour des circuits VLSI sur substrat de silicium. Les modèles de pannes développés pour la technologie NMOS ne sont plus adaptes à la vérification des pannes en technologie CMOS. On examine les pannes de type déclenchement parasite, court-circuit, blocage sur et blocage ouvert. Pour chacune de ces pannes un modèle est défini et on détermine les méthodes de vérification correspondantes. Les principaux comportements étudies sont la transformation d'un circuit logique en analogique et la transformation d'un circuit combinatoire en un circuit séquentiel. On démontre un ensemble de lemmes et théorèmes de base pour la vérification des pannes en technologie CMOS. Ces théorèmes étendent à la vérification du blocage ouvert CMOS les résultats formules pour la vérification des collages logiques dans les réseaux. Certains de ces théorèmes impliquent une conception adaptée pour faciliter la vérification. Réduction des séquences de vérification et vérification simultanée.

Rates of labor induction and augmentation have been increasing in recent decades (Glantz, 2005). According to the Listening to Mothers II survey, half of all labors in the U.S. are induced or augmented with Pitocin or other synthetic form of the hormone oxytocin (Declercq et al., 2006). Oxytocin, a naturally occurring hormone released in the pituitary gland, is involved in the stimulation of uterine contractions during labor and in the milk ejection reflex during breastfeeding, and research suggests it also has various effects on the brain, such as eliciting maternal behavior. However, studies have shown that exogenous oxytocin can interfere with the natural production and regulation of oxytocin and can have adverse effects on the fetus and mother. Therefore, I predict that the induction or augmentation of labor with Pitocin will negatively affect breastfeeding following birth. The proposed study will compare LATCH scores, used in hospitals to measure postpartum breastfeeding success, of dyads exposed to intravenous Pitocin prior to birth with control dyads that had no exposure to Pitocin during labor. It is hypothesized that dyads exposed to Pitocin will have significantly lower LATCH scores than controls. Given the countless health benefits of breastfeeding for both mother and infant, the results of this study will have important implications for the evaluation of common practices during labor and birth.

Growing main memory capacities and an increasing number of hardware threads in modern server systems led to fundamental changes in database architectures. Most importantly, query processing is nowadays performed on data that is often completely stored in main memory. Despite of a high main memory scan performance, index structures are still important components, but they have to be designed from scratch to cope with the specific characteristics of main memory and to exploit the high degree of parallelism. Current research mainly focused on adapting block-optimized B+-Trees, but these data structures were designed for secondary memory and involve comprehensive structural maintenance for updates. In this paper, we present the KISS-Tree, a latch-free inmemory index that is optimized for a minimum number of memory accesses and a high number of concurrent updates. More specifically, we aim for the same performance as modern hash-based algorithms but keeping the order-preserving nature of trees. We achieve this by using a prefix tree that incorporates virtual memory management functionality and compression schemes. In our experiments, we evaluate the KISS-Tree on different workloads and hardware platforms and compare the results to existing in-memory indexes. The KISS-Tree offers the highest reported read performance on current architectures, a balanced read/write performance, and has a low memory footprint.

No description available.

Les travaux présentés dans ce mémoire visent à améliorer la méthodologie de conception et les performances des stratégies de protection contre les décharges électrostatiques (ESD) dans les circuits intégrés. Pour cela, l'approche choisie est basée sur une analyse approfondie de la physique des composants soumis aux ESD et plus particulièrement, les effets des très fortes densités de courant. L'étude, focalisée sur les transistors bipolaires autopolarisés, s'appuie sur la simulation physique 2D et l'utilisation des outils de localisation de défaillance basés sur les techniques de stimulation laser. L'analyse physique en résultant a permis d'une part, de définir des règles de dessin universelles pour l'obtention d'une robustesse ESD élevée et d'autre part, de proposer des macro-modèles de type SPICE originaux pour prendre en compte les effets des fortes densités de courant. Enfin, après avoir mis en évidence plusieurs phénomènes limitant les performances des réseaux de protection, nous avons défini une méthodologie de conception améliorée permettant de les prendre en compte et de garantir la performance des solutions de protections fournies aux concepteurs de circuits.

The aim of the dissertation is to create a prototype of an educational game which should help students with the choice of future their studies. To this end, the game introduces the topic of logic systems in a non-threating interactive way with clear illustrative examples. The theoretical part of the work deals with the background knowledge necessary in order to design the game. It explains logic systems, gates, flip-flop circuits, and explores various aspects of game genres with primary focus on puzzle games and their history. In addition, the dissertation presents some of the issues related to cross-platform development of games for both mobile and computer platforms, and provides brief descriptions of several popular cross-platform libraries. Lastly, the work introduces and compares several chosen applications created as a supplementary material for teaching logic system.

At present, there is no sliding window latch designed and developed for the marine market. Onmar is a company that develops and produces quality products for premium boats. They were asked to supply a latch that is exclusive and is of quality. This request became the basis for the thesis. The aim of the project was to gain an understanding of the concepts of exclusivity and quality to implement them in the design of a latch for premium boats. To ensure that the aim is achieved during the work, two research questions were formulated to be answered through the implementation of the project, which are as follows: Research question 1: How are exclusivity and quality defined and how can these definitions influence the design of an exclusive and quality product for the marine market? Research question 2: What value will a specially designed and developed latch for premium boats add compared to existing latch? The project combined two product development processes. These included concept generation, concept development and prototype creation and further development. Data collection was carried out using both literature and empirical data. The triangulation method was used to increase the reliability of the project. The results show that the investigated concepts are difficult todefine and no previous research regarding the concepts in productdevelopment has been done. The findings show that what indicates product quality and exclusivity within the marine market, is subjective and therefore difficult to define. No previous research on the meanings of these terms within product development were found. Nevertheless, definitions of exclusivity and quality have been defined and were applied as guidelines during the development of the latch for the marine market. A survey carried out to evaluate the final product concept of a latch for the marine market, suggests that the final concept gives a visual impression of exclusivity and quality. Whether a product is perceived as exclusive and whether it gives the impression of quality may depend on more factors than just design. The choice of materials and physical feedback during use are two other factors that can influence a user's impression of exclusivity and quality. The latch developed in this project can be used as a basis for further product development within the exclusive marine market. / I dagsläget finns det inget snäpplås till skjutbara fönster som är utformad och utvecklad för den marina marknaden. Onmar är ett företag som utvecklar och producerar kvalitativa produkter för premiumbåtar. Onmar fick förfrågan om att producera ett exklusivt snäpplås av hög kvalitet. Denna förfrågan blev grunden för detta examensarbete. Syftet med projektet var att presentera ett produktkoncept av ett exklusivt snäpplås för premiumbåtar av hög kvalitet. För att säkerställa att projektets syfte kunde uppnås, skapades två forskningsfrågor som stöd: Forskningsfråga 1: Hur kan exklusivitet och kvalitet definieras inom området utformning av snäpplås för den marina marknaden? Forskningsfråga 2: Hur kan ett exklusivt snäpplås för premiumbåtar tillföra värde till den marina marknaden, jämförtmed befintliga snäpplås? Produktutvecklingsprocessen som tillämpats baserades på enkombination av processerna från Ulrich & Eppinger (2014), samtUllman (2012). Processen inleddes med konceptgenerering och resulterade i ett slutgiltigt konceptval. Datainsamling har genomförts både efter litteratur och empirisk data. För att främja studiens reliabilitet användes metoden triangulering. Resultatet visar att de undersökta begreppen, kvalitet och exklusivitet inom den marina marknaden, är subjektiva och därmed svårdefinierade. Ingen tidigare forskningsresultat om begreppens betydelser inom produktutveckling påträffades. Begreppen har hursomhelst definierats och använts under utvecklingen av snäpplåset för den marina marknaden. En genomförd enkätundersökning om det slutgiltiga konceptet av ett snäpplås för den marina marknaden tyder på att slutkonceptet inger ett visuellt intryck av exklusivitet och kvalitet. Huruvida en produkt upplevs som exklusiv och om den ger intryck av kvalitet kan bero på flera faktorer än bara utformning. Materialval och fysisk feedback vid användning är ytterligare två faktorer som kan påverka en användares intryck av exklusivitet och kvalitet. Snäpplåset som utvecklades i projektet kan användas som underlag för vidare produktutvecklingsarbete inom den exklusivamarina marknaden.