Las marismas son ecosistemas valiosos porque, al ocupar zonas transicionales, juegan un rol central en el intercambio de materia orgánica, nutrientes y contaminantes entre las planicies de marea y las aguas adyacentes. En este trabajo se evalúa si la presencia de especies halófitas modifica significativamente los ciclos biogeoquímicos de nutrientes y materia orgánica en el estuario de Bahía Blanca. Se trabajó en dos marismas, Villa del Mar (VM) y Puerto Cuatreros (PC), dominadas por Spartina alterniflora y Sarcocornia perennis, respectivamente, las dos halófitas más abundantes en el sistema. Se midió pH y potencial redox (Eh) en el sedimento y concentraciones de nutrientes disueltos y materia orgánica particulada (MOP) en agua intersticial, con el fin de determi-nar el efecto de la vegetación y de la inundación por la marea sobre los mismos. También se determinó la productividad pri-maria neta, tasa de descomposición y concentración de carbono, nitrógeno y fósforo en los tejidos aéreos y subterrá-neos y los pooles de estos elementos disponibles para el sistema, para ambas especies. En ambas marismas el pH varió en un rango estrecho (VM= 6,2 - 8,7 y PC= 7 - 8) y fue afectado por la presencia de vegetación pero no por la inundación. El Eh en VM varió entre -300 y 250 mV y fue influenciado por la marea, y por la vegetación sólo en zonas altas. En PC el Eh (rango= 50 250 mV) dependió de la inundación y de la vegetación. La concentración de MOP fue alta (VM ~5,5 mg/L y PC ~7,8 mg/L) y afectada sólo por la inundación en VM y sólo por la vegetación en PC. Tanto en VM como en PC, los nutrientes nitrogenados estuvieron en altas concentraciones, siendo generalmente el amonio la especie dominante, y tanto la vegetación como la inundación modificaron sus concentraciones. El fosfato y el silicato estuvieron siempre presentes en ambas áreas. El fosfato fue afectado sólo por la vegetación en VM, mientras que en PC sólo por la inundación. El silicato no se vió influenciado por ninguno de los dos factores considerados. La productividad total de S. alterniflora fue de 907 g p.s./m2.año, debida principalmente a tejidos subterráneos, y la de S. perennis de 1243 de g p.s./m2.año, correspondiendo mayormente a tejidos aéreos. En el caso de S. alterniflora, la productividad fue mayor en la marisma alta que en la baja. Las tasas de descomposición de tejidos aéreos y subterráneos de S. alterniflora fueron ~ 47 y ~ 29 % de material perdido luego de un año, respectivamente, mientras que para S. perennis fueron de ~ 64 y ~ 71 %, respectivamente.Los pooles de los elementos considerados fueron mayores para S. perennis que para S. alterniflora; en este ultimo caso, fueron mayores para marisma alta que para baja. Los resultados obtenidos mues-tran que existe un efecto de la vegetación así como de la inundación en los parámetros analizados. El efecto de la vegetación es mayor en marismas dominadas por S. perennis debido a los mayores pooles observados y sus mayores tasas de descomposición, en comparación con S. alterniflora. Por lo tanto, se puede concluir que las marismas del estuario de Bahía Blanca, especialmente las dominadas por S. perennis, efectivamente afectan los ciclos biogeoquímicos en el sistema. / Salt marshes are valuable ecosystems because, by occupying transition zones, play a central role in the exchange of organic matter, nutrients and pollutants between tidal flats and the adjacent waters. In this work, it is evaluated if the presence of halophytic species modify significantly the biogeochemical cycles of nutrients and organic matter in the Bahía Blanca estuary. The study was performed in two salt marshes, Villa del Mar (VM) and Puerto Cuatreros (PC), domi-nated by Spartina alterniflora and Sarcocornia perennis, respectively, the two most abundant halophytes in the system. pH and redox potential (Eh) in the sediments and the concentrations of dissolved nutrients and particulate organic matter (POM) in porewater were measured, in order to deter-mine the effect of vegetation and tidal flooding on them. In addition, net primary productivity, decomposition rate, con-centration of carbon, nitrogen and phosphorus in the above and belowground tissues and the pools of these elements available for the system were determined for both species. In both salt marshes pH varied in a narrow range (VM= 6.2 8.7 and PC= 7 - 8) and was affected by the presence of vegetation but not by flooding. Eh in VM varied between - 300 and 250 mV and it was influenced by the tide, and by vegetation only in high zones. In PC, Eh (range= 50 250 mV) depended on flooding and vegetation. The concentration of POM was high (VM ~5.5 mg/L and PC ~7.8 mg/L) and affected only by flooding in VM and only by vegetation in PC. In VM as well as in PC, nitrogen nutrients were present in high concentrations, being usually ammonium the dominant spe-cies, and vegetation and flooding modified their concentra-tions. Phosphate and silicate were always present in both areas. Phosphate was affected only by vegetation in VM, whereas in PC was only influenced by flooding. Silicate was affected by neither of the considered factors. The total pro-ductivity of S. alterniflora was of 907 g d.w./m2.yr, due mainly to belowground tissues, and that of S. perennis was of 1243 g d.w./m2.yr, which mostly corresponded to above-ground tissues. In the case of S. alterniflora, productivity was higher in the high marsh than in the low marsh. The decompo-sition rates of above and belowground tissues of S. alterni-flora were ~ 47 and ~ 29 % of lost material after a year, respectively, while for S. perennis they were of ~ 64 and ~ 71 %, respectively. The pools of the considered elements were higher for S. perennis than for S. alterniflora; in the latter case, they were higher for the high marsh than for the low marsh.The obtained results show that there is an effect of vegetation as well as flooding on the parameters analyzed. The effect of vegetation is greater in salt marshes dominated by S. perennis due to the higher pools found and the higher decomposition rates, compared with S. alterniflora. Hence, it is possible to conclude that salt marshes in the Bahia Blanca estuary, especially those dominated by S. perennis, affect the biogeochemical cycles in the system.

Dissertação(mestrado) - Universidade Federal do Rio Grande, Programa de Pós–Graduação em Oceanografia Biológica, Instituto de Oceanografia, 2011. / Submitted by Cristiane Gomides (cristiane_gomides@hotmail.com) on 2013-12-16T13:10:23Z No. of bitstreams: 1 rubens.pdf: 37071078 bytes, checksum: e7a36c0d198f25aa295e0031caf953d7 (MD5) / Approved for entry into archive by Sabrina Andrade (sabrinabeatriz@ibest.com.br) on 2013-12-18T18:04:16Z (GMT) No. of bitstreams: 1 rubens.pdf: 37071078 bytes, checksum: e7a36c0d198f25aa295e0031caf953d7 (MD5) / Made available in DSpace on 2013-12-18T18:04:16Z (GMT). No. of bitstreams: 1 rubens.pdf: 37071078 bytes, checksum: e7a36c0d198f25aa295e0031caf953d7 (MD5) Previous issue date: 2011 / No estuário da Lagoa dos Patos são escassos os trabalhos sobre a comunidade fúngica. O objetivo deste estudo foi determinar a ocorrência de leveduras em duas áreas de marismas e os fatores abióticos que afetam sua distribuição espacial e temporal. O estudo foi realizado durante o inverno (Agosto) de 2009 e o verão (Fevereiro) de 2010 em duas enseadas rasas no estuário da Lagoa dos Patos, com diferentes níveis de eutrofização. As amostras foram coletadas em marismas dominadas por duas espécies macrófitas emersas: Juncus kraussii e Scirpus olneyi. Nos locais de coleta foram analisados os parâmetros abióticos e coletadas amostras de sedimento, água intersticial e de vegetação. Foi realizado o isolamento das leveduras do sedimento através de diluição em meio de cultivo. A identificação dos isolados foi feita através da análise de caracteres morfológicos e testes fenotípicos de metabolismo através do Sistema Vitek II. Foram isoladas 73 leveduras classificadas em 09 gêneros, com predominância de Ascomycotas. Entretanto, 10 destes isolados de leveduras não identificados e 02 isolados leveduriformes foram identificados como microalgas do gênero Prototheca. Dentre os gêneros de leveduras encontrados, houve uma predominância de leveduras do gênero Candida (n=20), seguidos por Rhodotorula (n=14), Yarrowia (n=07), Cryptococcus (n=06), Clavispora (n=04), Issatchenkia (n=03), Pichia (n=03), Torulaspora (n=03) e Kluyveromyces (n=01). O maior número de leveduras foi isolado em temperatura mais alta, no ambiente menos eutrofizado, em condições com maiores concentrações de nutrientes dissolvidos e no sedimento dominado por detrito de J. kraussii. / In the Patos Lagoon estuary few studies have been conducted on the fungal community. The aim of this study was to determine the occurrence of yeasts and the environments factors that affect their spatial and temporal distribution. The study was conducted during the winter (August) of 2009 and summer (February) 0f 2010 in two shallow bays of the Patos Lagoon estuary with different eutrophication level. The samples were collected in salt marsh areas dominated by two emerged macrophytes species: Juncus kraussii and Scirpus olneyi. Abiotic parameters were analyzed in the field and sediment samples, interstitial water and vegetation were collected. Yeasts were isolated from the sediment by dilution using the culture medium method. The identification of isolates was performed according to morphological characteristics and through metabolic tests using the Vitek II system. Seventy and three yeasts were isolated and classified in 09 genera with the predominance of Ascomycota. However, 10 of these isolated yeasts were unidentified and 02 yeast-like organisms, were identified as microalgae of the genera Prototheca. Among the identified genera of yeasts, there was a predominance of the genera Candida (n=20), followed by Rhodotorula (n=14), Yarrowia (n=07), Cryptococcus (n=06), Clavispora (n=04), Issatchenkia (n=03), Pichia (n=03), Torulaspora (n=03) e Kluyveromyces (n=01). Highest number of isolates was found in higher temperature, less polluted environment, in water with higher dissolved nutrient concentrations and in sediment dominated by detritus of Juncus kraussii. Key-words:

[ES] La presente tesis muestra una investigación inédita cuyo objetivo es exaltar la semiótica del paisaje y evidenciar cómo esta es empleada en la imagen fílmica. Como referente para nuestra investigación se ha escogido estudiar la obra mágico-realista del cineasta donostiarra Julio Medem. Para profundizar en la hipótesis, el corpus de esta investigación se ha centrado en el análisis de la película Vacas, que fue rodada en 1991 y llegó a la gran pantalla en febrero de 1992. De entre sus nueve largometrajes estrenados, hasta la fecha de la redacción de este documento, se ha escogido su ópera prima por ser aquella, que según nuestro criterio, aporta mayor protagonismo a la semiótica del paisaje. Antes de sumergirnos en la filmografía medemiana hemos realizado una exhaustiva presentación de la semiótica del paisaje, así como de una gramática del paisaje, además de referirnos al paisaje como una posible lengua materna, que puede reflejarse en la obra artística y literaria de los paisaje-parlantes. También hemos realizado un recorrido por la representación del paisaje en el cine y su evolución a través de la historia de este medio, como también hemos propuesto métodos para poder identificar posibles películas donde podemos encontrar ejercicios de semiótica del paisaje. Por último, hemos reflexionado sobre cómo el empleo de un territorio como escenario cinematográfico puede modificarlo a distintos niveles, tanto físicos, como culturales e identitarios. Para desarrollar nuestra investigación hemos considerado pertinente comentar y analizar el resto de la filmografía de Medem ¿incluyendo su documental, y algunos de sus cortometrajes y anuncios elaborados hasta 2018¿, que fueron ejecutadas siguiendo una fórmula similar, confiriendo relevancia al paisaje y hablando a través de él. Para un mayor entendimiento de su obra, y resultando una apoyatura esencial en el análisis de Vacas se han estudiado las deidades y los númenes presentes en la mitología vasca, puesto que existen numerosas referencias mitológicas en su obra, sobre todo, en sus producciones de la década de los 90. Como resultado de ciertos factores personales e intelectuales, surgió el proyecto propio TERRA. Paisaje valenciano en el Guadalquivir. Este proyecto fue iniciado por la autora en el 2019 y cuenta con una serie fotográfica, un fotolibro y un cortometraje. En TERRA la autora habla sobre la historia de su pueblo natal, Isla Mayor, en la provincia de Sevilla, concretamente en las Marismas del Guadalquivir. Isla Mayor nace en los años 50 cuando varias campañas arroceras habían dado frutos y creció hasta convertirse, actualmente, en la primera potencia arrocera a nivel europeo y la segunda a nivel mundial. Debido a la emigración por parte de cientos de familias valencianas para trabajar la tierra y transmitir sus conocimientos en el cultivo de la zona, como maestros arroceros, Isla Mayor es un pueblo con una cultura híbrida entre las tradiciones andaluzas y las valencianas. Este fue el punto de partida de un proyecto personal, en el cual el paisaje es el gran protagonista. En plena investigación de la filmografía medemiana, la autora se percata de las reminiscencias que encuentra en su obra propia, como es el caso de la semiótica del paisaje para contar la historia de su pueblo y trasmitir la complejidad de sus emociones en torno a él, así como un estilo fotográfico que recoge rasgos que se acercan al realismo mágico. En esta tesis encontramos un viaje de ida hacia la filmografía medemiana y la semiótica del paisaje que Medem nos ofrece en la mayoría de sus piezas; y un viaje de vuelta hacia TERRA, desde la distancia, el autoconocimiento, la madurez y a través de un mirada medemiana. / [CA] La present tesi mostra una investigació inèdita l'objectiu de la qual és exalçar la semiòtica del paisatge i evidenciar com aquesta és emprada en la imatge fílmica. Com a referent per a la nostra investigació s'ha escollit estudiar l'obra màgic-reialista del cineasta donostiarra Julio Medem. Per a aprofundir en la hipòtesi, el corpus d'aquesta investigació s'ha centrat en l'anàlisi de la pel·lícula Vacas, que va ser rodada en 1991 i va arribar a la gran pantalla al febrer de 1992. D'entre els seus nou llargmetratges estrenats, fins a la data de redacció d'aquest document, s'ha escollit la seua òpera prima per ser aquella que, segons el nostre criteri, aporta major protagonisme a la semiòtica del paisatge. Abans d'endinsar-nos en la filmografia medemiana, hem realitzat una exhaustiva presentació de la semiòtica del paisatge, així com d'una gramàtica del paisatge. També hem considerat el paisatge com una possible llengua materna, que pot reflectir-se en l'obra artística i literària dels paisatge-parlants. Així mateix, hem fet un recorregut per la representació del paisatge en el cinema i la seua evolució al llarg de la història d'aquest mitjà, proposant, a més, mètodes per a identificar possibles pel·lícules on puguem trobar exercicis de semiòtica del paisatge. Finalment, hem reflexionat sobre com l'ús d'un territori com a escenari cinematogràfic pot modificar-lo a diferents nivells, tant físics com culturals i identitaris. Per a desenvolupar la nostra investigació, hem considerat pertinent comentar i analitzar la resta de la filmografia de Medem ¿incloent el seu documental i alguns dels seus curtmetratges i anuncis fins a 2018¿, realitzats seguint una fórmula similar, conferint rellevància al paisatge i parlant a través d'ell. Per a una millor comprensió de la seua obra, i com a suport essencial en l'anàlisi de Vacas, s'han estudiat les deïtats i els númens presents en la mitologia basca, ja que existeixen nombroses referències mitològiques en la seua obra, especialment en les produccions de la dècada dels 90. Com a resultat de certs factors personals i intel·lectuals, va sorgir el projecte propi TERRA. Paisaje valenciano en el Guadalquivir [TERRA. Paisatge valencià en el Guadalquivir]. Aquest projecte va ser iniciat per l'autora en 2019 i inclou una sèrie fotogràfica, un fotollibre i un curtmetratge. En TERRA, l'autora parla sobre la història del seu poble natal, Isla Mayor, a la província de Sevilla, concretament a les Marismes del Guadalquivir. Isla Mayor naix als anys 50, quan diverses campanyes arrosseres havien donat fruits i creix fins a convertir-se, actualment, en la primera potència arrossera a nivell europeu i la segona a nivell mundial. A causa de l'emigració de centenars de famílies valencianes per a treballar la terra i transmetre els seus coneixements en el cultiu de la zona, com a mestres arrossers, Isla Mayor és un poble amb una cultura híbrida entre les tradicions andaluses i valencianes. Aquest va ser el punt de partida d'un projecte personal, en el qual el paisatge és el gran protagonista. En plena investigació de la filmografia medemiana, l'autora es percep de les reminiscències que troba en la seua pròpia obra, com és el cas de la semiòtica del paisatge per a contar la història del seu poble i transmetre la complexitat de les seues emocions envers aquest, així com un estil fotogràfic que arreplega trets que s'apropen al realisme màgic. En aquesta tesi trobem un viatge d'anada cap a la filmografia medemiana i la semiòtica del paisatge que Medem ens ofereix en la majoria de les seues peces; i un viatge de tornada cap a TERRA, des de la distància, l'autoconeixement, la maduresa i a través d'una mirada medemiana. / [EN] This thesis presents an original investigation aimed at highlighting the semiotics of landscape and demonstrating how it is employed in cinematic imagery. As a reference for our research, we have chosen to study the magic-realist work of Donostia-born filmmaker Julio Medem. To explore our hypothesis, the corpus of this research has focused on analyzing the film Vacas, which was filmed in 1991 and premiered in theaters in February 1992. Out of his nine feature films released up to the date of this document, we selected his debut film as it is, in our opinion, the one that places the greatest emphasis on the semiotics of landscape. Before delving into Medem's filmography, we conducted a thorough presentation of the semiotics of landscape, as well as a grammar of landscape. Additionally, we explored the concept of landscape as a possible native language that can be reflected in artistic and literary works of the "landscape-speakers." We also provided an overview of landscape representation in cinema and its evolution throughout the history of the medium, and we proposed methods to identify potential films featuring exercises in the semiotics of landscape. Finally, we reflected on how the use of a territory as a film setting can modify it on multiple levels, both physical, cultural, and identity-related. To develop our research, we found it appropriate to comment on and analyze the rest of Medem's filmography¿including his documentary work and some of his short films and commercials up to 2018¿which were created following a similar formula, emphasizing landscape and speaking through it. For a deeper understanding of his work, and as essential support in the analysis of Vacas, we studied the deities and numens present in Basque mythology, as there are numerous mythological references in his work, particularly in productions from the 1990s. As a result of certain personal and intellectual factors, the author developed her own project, TERRA. Paisaje valenciano en el Guadalquivir [TERRA. Valencian Landscape in the Guadalquivir]. This project began in 2019 and consists of a photographic series, a photobook, and a short film. In TERRA, the author discusses the history of her hometown, Isla Mayor, in the province of Seville, specifically in the Guadalquivir Marshes. Isla Mayor was established in the 1950s after several successful rice farming campaigns, growing to become the leading rice producer in Europe and the second globally. Due to the emigration of hundreds of Valencian families who worked the land and shared their knowledge of rice cultivation as expert rice farmers, Isla Mayor is a town with a hybrid culture between Andalusian and Valencian traditions. This was the starting point for a personal project in which landscape takes center stage. In her research on Medem's filmography, the author noticed similarities to her own work, such as using the semiotics of landscape to tell her town's story and convey her complex emotions towards it, along with a photographic style that echoes traits of magical realism. In this thesis, we find a journey towards Medem's filmography and the landscape semiotics he presents in most of his works, and a return journey to TERRA, with distance, self-knowledge, maturity, and through a Medem-inspired perspective. / Palacios Ferri, A. (2025). A este lado Vacas, al otro lado TERRA. La semiótica del paisaje mito-mágico de Julio Medem y reminiscencias en la producción propia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214737

La contínua descàrrega de nutrients, sobretot fosfats i nitrogen, és la major causa d'eutrofització dels ecosistemes aquàtics. Els sistemes de tractament basats en aiguamolls construïts s'han emprat per reduir ells nivells de nitrogen a l'aigua com a alternativa de baix cost als mètodes de depuració convencionals. L'eliminació del nitrogen a aquests sistemes depèn en bona part de la vegetació, i l'alternança de condicions aeròbiques i anaeròbiques per promoure els processos de nitrificació i desnitrificació. En aquest treball hem volgut investigar les activitats microbianes de nitrificació i desnitrificació en relació a dues espècies de plantes macròfites en un sistema d'aiguamolls de tractament de flux superficial (FS-SAC), dissenyat per minimitzar l'impacte de l'alliberament d'aigua carregada de nutrients a la reserva natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Girona, Espanya). / The continuous delivery of nutrients, mainly phosphate and nitrogen, is the major cause of eutrophication of aquatic environments. Treatment technologies based on constructed wetlands have been applied to reduce the levels of nitrogen as a cost-effective alternative compared to conventional treatment methods. The nitrogen removal efficiency in wetlands relies on the presence of plants and the alternation of aerobic and anaerobic conditions to promote both nitrification and denitrification. Although the role of emergent macrophytes in such systems is largely recognized, their contribution to the overall treatment process has not been quantified very frequently. We have investigated the microbial nitrification and denitrification activities in relation to two plant species in a free water surface constructed wetland (FWS-CW), designed to minimize the impact of nutrient release into the Natural Reserve of Els Aiguamolls de l'Empordà (Girona, Spain).

Made available in DSpace on 2016-08-17T15:00:40Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertacao - PamellaSilvaBrito.pdf: 2572284 bytes, checksum: 775b92e1aa430b94c10075867a76b869 (MD5) Previous issue date: 2014-08-29 / FUNDAÇÃO DE AMPARO À PESQUISA E AO DESENVOLVIMENTO CIENTIFICO E TECNOLÓGICO DO MARANHÃO / The marine phanerogams meadows are important because they are nursery areas for many species of fish. In order to describe the community structure, temporal and spatial patterns of fish using Spartina alterniflora meadows of Maranhão Island present in tide macro region were held six samples of nine points in the period between July 2012 and June 2013, using a trawl net. A total of 11,660 individuals captured, representing 80 species, in which 13 are new record for the state of Maranhao. The sampled points are represented by a few abundant species (Rhinosardinia bahiensis, Atherinella brasiliensis, Lycengraulis grossidens, Lycengraulis batesii, incilis Mugil and Centegraulis edentulus) that demonstrated use the space according to interspecific preferences and presenting distribution patterns with the occurrence of distributed Juveniles throughout the year, suggesting that the studied environments are used by many species such as nursery areas and these have food preferences for zooplankton and mostly characterized as marine fish that frequent the estuary at some period of their life cycle. The species A. brasiliensis was constant in the spatial and temporal distribution, L. batesii was more abundant in the dry and the species L. grossidens, M. incilis, R. bahiensis, C. edentulus were dominant in the rainy season. The abiotic factors did not change much numerically, being only significant for dissolved oxygen between stations and different salinity for locations. We can see the meadows shown to be constant in the temporal variation and differed between sites, which showed no significant differences between the evaluation variables. Thus we can infer that the studied phytal environment is considered a nursery, it is frequented by several species of mostly juvenile fish that use this area as a place of recruitment, food and shelter; the dynamics of patches of seagrass were stable during the dry and rainy seasons and the composition and abundance of fish community is more explained by the spatial dynamics, but still have temporal distribution patterns, these features are typical of tropical environments that are inserted in mosaic adjacent environments. / Os prados de fanerógamas marinhas são importantes por serem áreas de berçário de muitas espécies de peixes. A fim de descrever a estrutura da comunidade, padrões temporais e espaciais de peixes que utilizam prados de Spartina alterniflora da Ilha do Maranhão, presentes em região de macromarés foram realizadas seis amostragens de nove pontos no período entre Julho de 2012 e junho de 2013, utilizando uma rede de arrasto. Um total de 11.660 indivíduos capturados, correspondendo a 80 espécies, na qual 13 são nova ocorrência para o estado do Maranhão. Os pontos amostrados são representados por algumas espécies abundantes (Rhinosardinia bahiensis, Atherinella brasiliensis, Lycengraulis grossidens, Lycengraulis batesii, Mugil incilis e Centegraulis edentulus) que demonstraram utilizar o espaço de acordo com preferências interespecíficas e apresentando padrões de distribuição com a ocorrência dos indivíduos juvenis distribuída durante todo o ano, sugerindo que os ambientes estudados são utilizados por várias espécies como áreas de berçário e estas apresentam preferências alimentar por zooplancton em sua maioria e caracterizadas como peixes marinhos que frequentam o estuário em algum período do seu ciclo de vida. A espécie A. brasiliensis mostrou-se constante na distribuição espacial e temporal, L. batesii foi mais abundante na seca e as espécies L. grossidens, M. incilis, R. bahiensis, C. edentulus foram dominantes no período chuvoso. Os fatores abióticos não variaram muito numericamente, apenas sendo significante para oxigênio dissolvido entre as estações e salinidade diferente para locais. Podemos observar os prados mostraram-se constantes na variação temporal e diferiu entre os locais, os quais não apresentaram variações significativas entre as variáveis de avaliação. Dessa maneira podemos inferir que o ambiente fital estudado é considerado um berçário, pois é frequentado por várias espécies de peixes principalmente juvenis que utilizam essa área como local de recrutamento, alimentação e refúgio; a dinâmica dos prados de fanerógamas se mantiveram estáveis durante os períodos seco e chuvoso e que a composição e abundância da comunidade de peixes é mais explicada pela dinâmica espacial, mas ainda assim possuem padrões de distribuição temporal, essas características são típicas de ambientes tropicais que estão inseridos em mosaico de ambientes adjacentes.

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació. / The structure and dynamic of the benthic system, and the main factors that control this system have been studied in coastal basins of the Empordà wetlands (NE Iberian Peninsula). During two hydroperiods (1197-1998; 1998-1999) organisms and sediment samples (nutrient and pigment analysis) have been taken monthly, and water samples (nutrient and pigment analysis) and physic and chemical parameters (Tª, Conductivity, Oxygen and pH) have been taken weekly. In these wetlands benthic organisms and sediment nutrient content were mainly determined by physics factors as water permanence, confinement and granulometry. Trophic factors were less important for the benthic communities than physics ones, as it has been shown by the nematodes associations. Based on the hydrological pattern, three types of basins are distinguished: permanent waters (type 1), temporary waters with pulse water inputs (type 2), and temporary waters with continuous water inputs (type 3). These three types are in agreement with the classification resulting from the benthic communities composition. The type 1 basins, where the more stable environemental conditions were found, had a community characterized by a high density of individuals, total biomass and diversity. The community of type 2 basins had lower richness and diversity values with little temporal variability. Organisms with resistant structures to pass the dry phase and survive adverse conditions were dominant in these community. The high frequency of freshwater inputs in type 3 basins causes a high taxonomic singularity and high temporal variability of species richness and diversity in these basins.The water input in the wetlands was significantly different for the two hydroperiods studied, so we can distinguish a wet hydroperiod (1197-1998) and a dry hydroperiod (1998-1999). Significantly higher nutrient content in the water was observed related to more important water entrance during the wet hydroperiod. The lack of significant differences on nutrient content of sediment between hydroperiods could be explained by a higher inertia in the benthic system. Differences in faunal composition were observed between hydroperiods. Thus, the interannual variability in the benthic community structure could be attributed to the stress situation caused by the dry hydroperiod. This situation implies a diversity increase due to a highest evenness because the dominant species decrease its relative abundance. The main plankton and benthos changes were due to hydrological perturbations, so seasonal patterns did not have any relevance to the studied communities. In the plankton community hydrological perturbations caused a new situation (situation dominated by Synchaeta and Eutintinnus), while in the benthos communities provokes a lost of the characteristic structure (characteristic structure were communities dominated by Corophium orientale in permanent waters, and by Chironomus salinarius in temporary waters). The severity varied depending on water permanence, so it was higher in permanent systems and lower in temporary ones. The higher severity in permanent systems was conditioned by the low adaptation to environmental fluctuations of the benthos which lives in permanent waters, and to the effect of predation on the plankton community. Moreover, histeresy phenomenons were observed, since the effects of perturbation were not only caused by the perturbation but also by the community status when the perturbation started.

Made available in DSpace on 2016-08-19T18:20:37Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Carolina Mattosinho de Carvalho Alvite.pdf: 6763080 bytes, checksum: d171930fac0eadfa71fb881a91e48018 (MD5) Previous issue date: 2008-09-28 / INSTITUTO INTERNACIONAL DE EDUCAÇÃO DO BRASIL / The Brazilian north coast has the largest continuous area of mangroves on the planet and hosts large groups of manatees, aquatic mammal critically endangered. This research examines the efforts of fix point methodology of observation of manatees on relevant sites of occurrence, from data collected while on the beach in Guarapiranga (GUA), São José de Ribamar and on Ilha do Gato (IGA), Baía do Tubarão. This article discusses the application of population index for manatees in a ecological-environmental study on IGA (02°31'09, 81"S, 43°37'09,13" W), Mapari estuary, serving as a methodological basis to be replicated in other parts of the coast. From the application of index developed with data from fixed point and the characterization of the environmental area, the study provides evidence to infer the relative abundance of the population and it trends over the years, discussing aspects of spatial and temporal use of estuary. Was characterized: temperature, salinity, pH, conductivity, depth, current speed, tides fluctuations, rainfall, biomass of salt-marsh (Spartina alterniflora), and density of plants/seedlings of mangrove. The region showed a seasonal variation marked by two regimes of water, rain (January-July) and dry (August-December), with annual rainfall of 1,704mm. The oceanographic parameters ranged from tides: salinity (FLOOD=14.8; EBB=1.5), conductivity (FLOOD=27.1; EBB=6.3mS/cm), speed of current (FLOOD=46; EBB=88m/s). The tide height ranged from 0.0-5.4m. Biomass of S. alterniflora ranged from 860g/m2(RAIN) to 430g/m2(DRY) and density of plants/seedlings of 74ind/m2(RAIN) to 21ind/m2(DRY). Variations between rain/dry seasons influenced the availability of fresh water and food resources, important factors in the choice of areas for manatees. The estuary was shown with strong influence of daily tide fluctuations, reflecting changes in salinity, current speed, depth and access to plant resources by manatees. Between 2004/2007, manatees were monitored in 1241 days (GUA = 625, IGA = 616). The population analysis carried out in two sites of Maranhão indicated a trend of reducing population between 2004 and 2006, with stabilization between 2006 and 2007. The IGA had the highest relative abundance and showed to be important site of occurrence of manatees, which used as an area of reproduction, parental care, food and rest. IGA in the number of manatees seems to have relation with the seasons, being sighted in greater numbers in the rainy season. Variations during the tides also shown to influence the pattern of use of the IGA, and the manatees were more frequent in the tides ebb and flood. The main type of human activity in the IGA was not motorized boat and it had no negative influence on the occurrence of fish-horse. Knowledge about characteristics of coastal ecosystems is essential for development of appropriate conservation strategies for manatees in the Brazilian north coast. / O litoral norte do Brasil possui a maior área contínua de manguezais do planeta e abriga importantes grupos de peixes-bois-marinhos, mamífero aquático criticamente ameaçado de extinção. Esta pesquisa analisa o esforço da metodologia de observação de peixes-bois por meio de plataformas fixas em sítios de relevante ocorrência, a partir dos dados coletados simultaneamente na praia de Guarapiranga (GUA), São José de Ribamar, e na barra da Ilha do Gato (IGA), Baía do Tubarão. Também é discutida a aplicação de indicadores populacionais e ecológicos para peixes-bois em estudo de caso na barra da Ilha do Gato (02°31 09,81 S; 43°37 09,13 W), estuário do rio Mapari, servindo de base metodológica para ser replicada em outros pontos da costa. A partir da aplicação dos indicadores elaborados com os dados de ponto fixo e da caracterização ambiental da área, a pesquisa fornece elementos para inferir a abundância relativa da população e como esta se comporta ao longo dos anos, discutindo aspectos da utilização espacial e temporal do estuário. Para caracterização ambiental da IGA, foram levantados os seguintes parâmetros: temperatura (ar-água), salinidade, pH, condutividade, profundidade, velocidade de corrente, amplitude de marés, precipitação pluviométrica, biomassa de marisma (Spartina alterniflora), densidade de plântulas de mangue. A região mostrou uma variação sazonal do regime hidrológico: chuva (janeiro-julho) e seca (agosto-dezembro), com precipitação pluviométrica anual de 1704mm. Os parâmetros oceanográficos médios variaram entre as marés: salinidade (ENCH=14,8, VAZ=1,5), condutividade (ENCH=27,1, VAZ=6,3 mS/cm), velocidade de corrente (ENCH=46; VAZ=88 m/s). A altura da maré variou entre 0,0-5,4m. A biomassa de S. alterniflora variou de 860g/m2(chuva) a 430g/m2(seca) e a densidade de plântulas de 74 ind/m2(chuva) a 21 ind/m2(seca). As variações entre os períodos de seca e chuva influenciaram na disponibilidade de água doce e recursos vegetais, fatores determinantes na escolha de áreas pelos peixes-bois. O estuário mostrou-se com forte influência da variação diária nos regimes de maré, refletindo em mudanças na salinidade, velocidade de corrente, profundidade e acesso aos recursos vegetais pelos peixes-bois. Entre 2004/2007, os peixes-bois foram monitorados em 1.241 dias (GUA=625, IGA=616). As análises populacionais realizadas nos dois sítios do Maranhão indicaram uma tendência de redução populacional entre 2004 e 2006, com estabilização entre 2006 e 2007. A Ilha do Gato apresentou a maior abundância relativa e mostrou ser importante sítio de ocorrência de peixes-bois, sendo utilizada como área de reprodução, cuidado parental, alimentação e repouso. Na IGA o número de peixes-bois parece ter relação com as estações do ano, sendo avistados em maior número no período chuvoso. As variações nas fases de maré também mostraram ter influência no padrão de utilização da IGA, sendo que os peixesbois estiveram mais freqüentes nas marés vazantes e cheias. A ocorrência de embarcações não motorizadas foram a atividade humana com maior freqüência na IGA e não teve influência negativa na ocorrência dos peixes-bois. O conhecimento sobre as características dos ecossistemas costeiros é essencial para a elaboração de estratégias de conservação adequadas para o peixe-boi-marinho na região norte do Brasil.

Zooplankton community structure (composition, diversity, dynamics and trophic relationships) of Mediterranian marshes, has been analysed by means of a size based approach. In temporary basins the shape of the biomass-size spectra is related to the hydrological cycle. Linear shape spectra are more frequent in flooding situations when nutrient input causes population growth of small-sized organisms, more than compensating for the effect of competitive interactions. During confinement conditions the scarcity of food would decrease zooplankton growth and increase intra- and interspecific interactions between zooplankton organisms which favour the greatest sizes thus leading to the appearance of curved shape spectra.Temporary and permanent basins have similar taxonomic composition but the latter have higher species diversity, a more simplified temporal pattern and a size distribution dominated mainly by smaller sizes. In permanents basins zooplankton growth is not only conditioned by the availability of resources but by the variable predation of planktivorous fish, so that the temporal variability of the spectra may also be a result of temporal differences in fish predation.Size diversity seems to be a better indicator of the degree of this community structure than species diversity. The tendency of size diversity to increase during succession makes it useful to discriminate between different succession stages, fact that is not achieved by analysing only species diversity since it is low both under large and frequent or small and rare disturbances. Amino acid composition differences found among stages of copepod species indicate a gradual change in diet during the life cycle of these copepods, which provide evidence of food niche partitioning during ontogeny, whereas Daphnia species show a relatively constant amino acid composition. There is a relationship between the degree of trophic niche overlap among stages of the different species and nutrient concentration. Copepods, which have low trophic niche overlap among stages are dominant in food-limited environments, probably because trophic niche partitioning during development allow them to reduce intraspecific competition between adults, juveniles and nauplii. Daphnia species are only dominant in water bodies or periods with high productivity, probably due to the high trophic niche overlap between juveniles and adults. These findings suggest that, in addition to the effect of interspecific competition, predation and abiotic factors, the intraspecific competition might play also an important role in structuring zooplankton assemblages. / L'estructura de la comunitat zooplanctònica dels Aiguamolls de l'Empordà, composició específica, dinàmica, diversitat i relacions tròfiques, s'ha estudiat a partir d'una aproximació basada en la mida. L'aproximació s'ha basat en la modelització de l'espectre de mida-biomassa de la comunitat zooplanctònica a partir de la distribució de Pareto. S'ha observat que la forma de l'espectre de mida-biomassa del zooplàncton canvia segons les condicions ambientals: en situacions d'entrada d'aigua són més freqüents els espectres lineals ja que les entrades de nutrients causen un creixement dels organismes de mida petita de manera que es sobrecompensa l'efecte de les interaccions competitives. Els espectres corbats són més freqüents en situacions de confinament quan els recursos són escassos i les interaccions ecològiques entre els organismes prenen més rellevància de manera que es veuen més afavorides les espècies de mida gran que les de mida petita. Les comunitats zooplanctòniques de les diferents llacunes de la maresma tenen una composició taxonòmica similar però una diversitat d'espècies, un patró estacional i una distribució de mides diferents. En el patró estacional de les llacunes temporànies es poden distingir sis situacions que estan condicionades per el cicle hidrològic i dominades per les següents espècies: Synchaeta spp, Diacyclops bicuspidatus, Eurytemora velox. Calanipeda aquae-dulcis, Cletocamptus confluens i Brachionus plicatilis. La llacuna permanent, tot i presentar una diversitat més alta que les temporànies, té un patró estacional més simple, amb només dues situacions: la situació de Synchaeta spp. i la de C. aquae-dulcis. Aquest patró estacional més reduït i una distribució de mides dominada principalment per organismes de mida petita s'explicarien per la pressió de depredació dels peixos en aquesta llacuna. Així, la variació en la forma de l'espectre de mida-biomassa de les comunitats zooplanctòniques de la llacuna permanent no està únicament relacionat amb el cicle higrològic sinó amb la pressió de depredació dels peixos.La distribució de Pareto es pot utilitzar per calcular un índex de diversitat de mides (μs'). En el cas de la comunitat de zooplàncton la diversitat de mides ha resultat ser un millor indicador del nivell d'estructuració que la diversitat d'espècies, els augments de la qual moltes vegades no són deguts a una elevada estructuració de la comunitat. La tendència a augmentar al llarg de la successió fa que la diversitat de mides pugui discriminar entre diferents estadis de la successió, en canvi això no es possible a partir de la diversitat d'espècies ja que pot assolir valors elevats tant en moments de pertorbacions elevades i freqüents com en moments de pertorbacions petites i escasses. En llacunes temporànies, valors alts de diversitat de mides coincideixen en períodes de dominància d'una espècie de calanoid, períodes que representen les situacions més estables en aquestes llacunes. L'anàlisi de la composició d'aminoàcids (AAC) ens demostra que les espècies de copèpodes dominants als Aiguamolls de l'Empordà mostren un canvi gradual en la seva composició bioquímica al llarg de la seva ontogènesi. Aquestes diferències en la AAC entre estadis no són degudes a diferències filogenètiques ni a les condicions ambientals, sinó a variacions en la dieta. Així, les diferents espècies de copèpodes mostren una repartició del nínxol tròfic entre els seus estadis de desenvolupament. Pel que fa a les espècies de dàfnids, mostren una AAC relativament constant durant el seu desenvolupament, fet que indicaria que tot els estadis s'alimenten del mateix recurs, és a dir, que juvenils i adults mostren un solapament del nínxol tròfic. La relació trobada entre la concentració de nutrients de les llacunes i el grau de solapament entre estadis de les espècies dominants mostra que la repartició del nínxol tròfic entre joves i adults és un possible mecanisme per tal d'evitar la competència intraespecífica. Els copèpodes, que tenen un baix solapament entre estadis, dominen en ambients on el recurs és limitat ja que la repartició del nínxol tròfic durant el desenvolupament els permet reduir la competència per l'aliment entre estadis. En les espècies de dàfnids, l'elevat solapament entre joves i adults els restringeix en llacunes o períodes amb elevada productivitat per tal d'evitar la competència intraespecífica. Així doncs, la competència intraespecífica juga un paper important a l'hora d'estructurar la comunitat de zooplàncton, juntament amb els dos altres factors que sovint són citats, la depredació i la competència interspecífica.

Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauració a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanització, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutròfia (aiguamolls del Baix Ter, NE Península Ibèrica). L'objectiu d'aquesta tesi és establir el funcionament d'ambdós ecosistemes, analitzar-ne la problemàtica ambiental i avaluar els efectes de la restauració. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composició i dinàmica dels nutrients i del zooplàncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauració com a nous refugis per una espècie de peix amenaçada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg període de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La dinàmica del nitrogen inorgànic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del fòsfor, del nitrogen total i de la matèria orgànica es va relacionar amb els processos d'acumulació i reciclatge intern durant el confinament. El zooplàncton es va analitzar mitjançant la combinació d'aproximacions taxonòmiques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure més afectada per les interaccions tròfiques (depredació i competència) mentre que l'estructura taxonòmica va ser més sensible a factors abiòtics (nutrients). El ràpid creixement de la població A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'hàbitat adequat per a l'espècie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauració a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant (1) la construcció d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simultàniament a la restauració, però de forma independent, la gestió agrícola de l'aigua va reduir dràsticament el cabal d'entrada d'aigua dolça a la llacuna, provocant un canvi en el règim hídric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zooplàncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dolça d'acord amb la demanda agrícola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovació de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Després del canvi, la hidrologia va dependre més del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el període de confinament. La composició y dinàmica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zooplàncton no ho va fer. L'estat ecològic de la llacuna va millorar després del canvi en el règim hídric. / Between 1999 and 2003, a restoration Life project was developed in La Pletera salt marshes, affected by an urbanisation plan, and in the Ter Vell lagoon, a highly eutrophic lagoon (Baix Ter Wetlands, NE Iberian Peninsula). The aim of this thesis is to establish the natural functioning of both ecosystems, analyze their environmental problematic and also to evaluate the effects of the restoration measures.In La Pletera salt marshes, the role of the hydrological regime in the nutrient and zooplankton composition and dynamics was analysed in five brackish lagoons. Three of them were created in the framework of the restoration project as new refuges for an endangered fish species (A. iberus). The hydrology was determined by a prolonged period of confinement without water inputs, irregularly interrupted by sudden flooding events. While the dynamics of inorganic nitrogen depended on the water inputs variability, dynamics of phosphorus, total nitrogen and organic matter was related more to the cumulative mechanisms and internal recycling during the confinement periods. The zooplankton community structure was analysed by means of the combination of taxon- and size-based approaches. Whereas the community size structure was more affected by trophic interactions (predation and competition), the taxonomic structure appeared to be more sensitive to abiotic factors (nutrients). The fast growth of the size population of A. iberus in the new lagoons suggested that they had provided a suitable refuge for this species, at least in the short-term.Restoration actions in the Ter Vell lagoon were focused on the improvement of the water quality by means of (1) wetlands construction to reduce nutrient inputs and (2) sediment dredging. Simultaneously, but independent of the restoration activities, water management in agriculture drastically reduced the freshwater inflow to the lagoon and, therefore, changed the hydrological regime. The short-term effects of this hydrological change on the limnological characteristics and the zooplankton of the lagoon were analysed. Before the change, the hydrology was artificial since the freshwater flooding period was prolonged due to the high agricultural demand. As a result, the lagoon showed a high water turnover rate and high nutrient concentrations. After the change, hydrology was climate-dependent, with scarce water inputs and prolonged confinement periods. Then, the nutrient composition and dynamics tended to be more similar to those observed in the salt marsh lagoons. However, zooplankton did not tend to resemble to that of the salt marsh lagoons. The ecological status of the Ter Vell lagoon was improved after the hydrological change.