• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 227
  • 164
  • 37
  • 16
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 446
  • 250
  • 217
  • 217
  • 178
  • 173
  • 68
  • 64
  • 62
  • 46
  • 37
  • 33
  • 33
  • 31
  • 28
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Valoración de la actividad antimicrobiana en la profilaxis antibiótica en cirugía ortopédica. Influencia del manguito de isquemia

Prats Gispert, Laura 26 June 2013 (has links)
Malgrat que la profilaxi antibiòtica en la nostra pràctica quirúrgica està totalment acceptada, hi ha pocs treballs que ens relacionin l'efecte que pot ocasionar l'aplicació del torniquet d'isquèmia respecte l'arribada de l'antibiòtic profilàctic als teixits distals i com es manté durant tota la intervenció. En aquesta tesi presentem una investigació clínica observacional per tal d'estudiar la concentració de cefonicid en teixit sinovial del genoll en una cohort formada per 32 pacients sotmesos a una intervenció de pròtesi total de genoll en les quals s'utilitza el torniquet d'isquèmia; utilitzant la cromatografia líquida d'alta resolució com a mètode de mesura. Els nostres resultats mostren que si bé la concentració d'antibiòtic disminueix durant la intervenció, aquesta es manté en nivells superiors a la concentració mínima inhibitòria al final de la cirurgia. En conclusió, podem afirmar que la utilització del torniquet d'isquèmia en els processos quirúrgics, no interfereix en l'acció de l'antibiòtic profilàctic administrat per evitar la infecció. / A pesar que la profilaxis antibiótica en nuestra práctica quirúrgica está totalmente aceptada, existen pocos trabajos que relacionen el efecto que puede ocasionar la aplicación del manguito de isquemia respecto la llegada del antibiótico profiláctico a los tejidos distales y como se mantiene durante toda la intervención. En esta tesis presentamos una investigación clínica observacional con el objeto de estudiar la concentración de cefonicid en tejido sinovial de la rodilla en una cohorte formada por 32 pacientes sometidos a una intervención de prótesis total de rodilla en las cuales se utiliza el manguito de isquemia; utilizando la cromatografía líquida de alta resolución como método de medida. Nuestros resultados muestran que si bien la concentración de antibiótico disminuye durante la intervención, ésta se mantiene en niveles superiores a la concentración mínima inhibitoria al final de la cirugía. En conclusión, podemos afirmar que la utilización del torniquete de isquemia en los procesos quirúrgicos, no interfiere en la acción del antibiótico profiláctico administrado para evitar la infección. / Although antibiotic prophylaxis in our surgical practice is fully accepted, there are few studies that relate the effect that can cause the application of the tourniquet on the arrival of prophylactic antibiotic distal tissues and maintenance throughout the procedure. In this thesis we present an observational clinical research with the goal to study the concentration of cefonicid in synovial tissue of the knee in a cohort of 32 patients undergoing intervention total knee prosthesis in which you use the pneumatic tourniquet, and using the high resolution liquid chromatography as measurement method. Our results show that although antibiotic concentration decreases during the operation, it remains at levels above the minimum inhibitory concentration at the end of surgery. In conclusion, we can affirm that the use of tourniquet in surgical procedures, does not interfere with the action of the prophylactic antibiotic administered to prevent infection.
22

Estudio de un nuevo algoritmo de diagnóstico de dolor en fosa ilíaca derecha en el servicio de urgencias y validación de algoritmos clásicos de diagnóstico de la apendicitis aguda

Gudelis, Mindaugas 17 September 2014 (has links)
Introducció: Actualment els clínics dels serveis d’urgències no disposem d’un model de diagnòstic de dolor de la fosa ilíaca dreta (FID). Objectiu: Construcció d’un model senzill basat amb arbres de classificació (CHAID) i model de xarxa neuronal artificial (XNA) que combini els models clàssics, marcadors d’inflamació, característiques del pacient i clínica del dolor en FID a Urgències. Metodologia: Estudi prospectiu observacional on s’inclogueren pacients majors de 14 anys que van acudir al servei d’urgències de l’hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida per dolor a la FID, de més de 6h d’evolució. Durant el temps d’estudi a tots se’ls hi van recollir les principals característiques demogràfiques, es van determinar els nivells de leucocits , proteica C reactiva (PCR) i les variables referents a la clínica i exploració física que formen els models clàssics de diagnòstic de d’apendicitis aguda (AA). Construcció d’un model multivariable multinominal amb metodologia CART (Clasification and Regression Trees, selecció automàtica amb jerarquia de variables, punts de tall de variables continues i sistema de validació creuada). Valoració mitjançant anàlisis ROC ( AUC (CI 95%)). Resultats: Es van recollir 252 casos, 53% eren homes. Edat mitjana 33.3-16 anys. Diagnòstics finals en 4 grups:1 - Dolor simple en FID (dFID) 45%, 2 - Apendicitis aguda (AA) 37%, 3 - Dolor abdominal sense procés infamatori (DACPI) 12%, 4 - Dolor abdominal amb procés inflamatori (DACPI) 6%. Rendiment dels models senzills: Alvarado score (ALS) amb 0.82(0.76-0.87) i PCR amb 0.83(0.77-0.88), Fenyö-Linberg score (FLS) amb 0.88(0.84-0.92). Model XNA determina 4 grups de diagnòstics amb probabilitat: dFID de 0,92(0,88-0,96), AA de 0.95(0.91-0.98), DASPI de 0.92(0.84-0.99) i DACPI de 0,84(0,70-0,99). El CHAID selecciona les variables ALS, PCR, gènere, hores d’evolució de la clínica i dolor amb la tos. El CHAID determina 10 grups de pacients (regles de decisió): 3 amb probabilitat de DFID (71,1-84,4-87%), 5 amb probabilitat e AA (52-52,6-72,7-72,7-94,1%) i 1 amb probabilitat de DASPI 60% i 1 sense probabilitat individual superior al 50%. L’AC aconsegueix un rendiment per a DFID de 0.89(0.85-0.93), per a AA de 0.93(0.90-0.96),, per a DASPI de 0.86 (0.81-0.92) i per a DACPI de 0.82(0.73-0.90). Conclusions: Per separat, el rendiment diagnòstic dels scores clàssics o de la PCR és insuficient per estratificar la probabilitat diagnosticada en pacients amb dolor en FID. La metodologia basada en CHAID ofereix una eina senzilla per establir a urgències grups de pacients amb diferent ris diagnòstic. El model XNA aconsegueix classificar als pacients però te una interpretació nul·la de la red obtinguda. El CHAID troba grups amb una altra probabilitat de AA i de dFID. Els pacients amb dubtes de diagnòstic es beneficiaran de més probes diagnòstiques i/o període en observació. / Introducción: Actualmente los clínicos de los servicios de urgencias no disponemos de un modelo de diagnóstico de dolor en fosa ilíaca derecha (FID). Objetivo: Elaboración de un modelo de diagnóstico sencillo basado en árboles de clasificación (CHAID) y en un modelo de red neuronal artificial (RNA) que combine los modelos clásicos, los marcadores de inflamación sistémica y las características del paciente que presenta clínica de dolor en FID en Urgencias. Metodología: Estudio prospectivo observacional en el que se incluyeron pacientes mayores de 14 años que acudieron a servicio de urgencias del Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida por dolor en FID de más de 6 h. de evolución. Durante el tiempo de duración del estudio se recogieron una serie de parámetros a todos los pacientes entre los cuáles destacan sus características demográficas, nivel de leucocitos y proteína C reactiva (PCR) en suero junto a variables clínicas y de exploración física que determinan los modelos clásicos de diagnóstico de apendicitis aguda (AA). Se construyó un modelo multivariable multinomial con metodología CART (Clasification and Regression Trees, selección automática con jerarquía de variables , puntos de corte de variables continuas y sistema de validación cruzada). Valoración mediante análisis ROC -AUC(CI 95%)-. Resultados: Se obtuvo una N= 252 casos. La distribución por sexo fue 53% hombres y 47% mujeres. Edad media 33.3±16 años. Los diagnósticos finales obtenidos se clasificaron en 4 grupos con la siguiente distribución: 1- Dolor simple en FID (dFID) 45%, 2- Apendicitis aguda (AA) 37%, 3- Dolor abdominal sin proceso inflamatorio (DASPI) 12%, 4- Dolor abdominal con proceso inflamatorio (DACPI) 6%. Rendimiento de los modelos sencillos: Alvarado score (ALS) con 0.82(0.76-0.87) y PCR con 0.83(0.77-0.88), Fenyö-Linberg score (FLS) con 0,88(0,84- 0,92). Modelo RNA grupos diagnósticos con la siguiente probabilidad: dFID de 0,92(0,88-0,96), AA de 0,95(0,91-0,98), DASPI de 0,92(0,84-0,99) y DACPI de 0,84(0,70-0,99. El CHAID selecciona las variable ALS, PCR, género, horas de evolución de la clínica y dolor con la tos, determinando 10 grupos de pacientes (reglas de decisión): 3 con probabilidad de dFID (71,1-84,4-87%), 5 con probabilidad de AA (52-52,6-72,7-72,7-94,1 %) y 1 con probabilidad de DASPI 60% y 1 sin probabilidad individual superior al 50 %. El AC consigue un rendimiento para dFID de 0.89(0.85-0.93), para AA de 0.93(0.90-0.96), para DASPI de 0.86(0.81-0.92) y para DACPI de 0.82(0.73-0.90). Conclusiones: Por separado, el rendimiento diagnóstico de los scores clásicos o de la PCR es insuficiente para estratificar la probabilidad diagnóstica en pacientes con dolor en FID. La metodología basada en CHAID ofrece una herramienta sencilla para establecer en Urgencias grupos de pacientes con distinto riesgo diagnóstico. El modelo RNA consigue clasificar a los pacientes pero tiene nula interpretación de la red obtenida. El CHAID encuentra grupos con alta probabilidad de AA y de dFID. Los pacientes con dudas diagnósticas se beneficiarán de más pruebas diagnósticas y/o período de observación. / Introduction: Nowadays, the professionals of emergency departments do not have the diagnostic algorithm for right iliac fossa pain (RIF). Objectives: Construction of simple diagnostic algorithm for RIF pain based on Classification Tree and Artificial Neural Network (ANN) methods, which combines classical models for diagnosis acute appendicitis, inflammatory markers, patient characteristics and clinic RIF pain in Emergency Department. Methods: The prospective observational study, which includes patients, older then 14 years, with RIF pain who were admitted in Emergency Department of University Hospital Arnau de Villanova of Lleida. The signs, symptoms, laboratory values and pathology reports of each patient were collected and evaluated. The construction of multinomial multivariable model was done using CART methodology (Classification and Regression Trees, autonomic selection of hierarchy of variables, cutoff points of continuous variables and cross-validation) and Artificial Neural Network (ANN) method. Valuation was done using ROC analysis (AUC (95% CI)). Results: Out of total 252 patients, 53% were males. The age ranged 33.3±16 years. Final diagnosis we divided in 4 groups: 1- (NsP) Nonspecific RIF pain (45 %), 2 – (AA) Acute appendicitis (37%), 3 - (NID) other abdominal disease without inflammation (12%), 4 - (IBD) Inflammatory bowel disease (6.0 %). Efficiency of simple models: Alvarado score (ALS) 0,82(0,76- 0,87) and C-reactive protein (CRP) 0,83(0,77-0,88), Fenyö-Linberg score (FLS) 0,88(0,84-0,92). The CT selects the variables of ASS, CRP, sex and duration of the clinical symptoms determining 7 groups of patients (application of decision rules): 3 groups of probability of AA (59,3-62,5-90,5%), 2 with probability of NsP (68,9-82,6 %) and 2 without probability superior then 50%. The CT shows the efficiency for AA of 0,89 (0,85-0,93), NsP 0,84 (0,79-0,89), IBD of 0,84 (0,78-0,90) and for NID 0,66 (0,57-0,75). Conclusions: The classic score and CRP have insufficient diagnostic efficiency to stratify the diagnostic probability to patients with right iliac fossa pain. The methodology based on CHAID offer us the simple way to establish the groups of patients with different diagnostic in Emergency Department. The ANN method obtains to classify the patients but it has no interpretation. The decision tree technique finds high probability of the groups with AA and NsP. The patients with questionable diagnostic will benefit of another diagnostic proofs o longer observation period.
23

Structural and molecular analysis of arteriolar annuli in the retina: implications in diabetic and hypertensive retinopathy

Ramos Gonzalez, David 31 January 2014 (has links)
La vasculatura de la retina presenta características especiales ya que es fundamental que los vasos no interfieran el paso de la luz, que debe atravesar la retina para llegar a los fotoreceptores. El pequeño calibre de los capilares retinianos, junto con los elevados requerimientos metabólicos, hace que la regulación del flujo sanguíneo sea fundamental para el correcto mantenimiento de la homeostasis de la retina. La vasculatura retiniana no presenta inervación, por lo que la influencia de estimulación por parte del sistema nervioso autónomo queda excluida. Además, la barrera hematorretiniana aísla a la retina del efecto tanto de hormonas circulantes como de neurotransmisores. Por lo tanto, la función de la vasculatura retiniana debe efectuarse a través mecanismos locales de regulación del flujo. Los anillos arteriolares son estructuras singulares que aparecen en las ramificaciones laterales de las arteriolas de la retina. Dichas estructuras fueron definidas a mediados del siglo pasado por la presencia de acúmulos de material PAS positivo junto con un aumento de la celularidad. Estudios recientes, evidencian, además, la expresión especifica de ciertos genes en dichas ramificaciones. De todos modos, la mayoría de los estudios que versan sobre el anillo arteriolar son antiguos e incompletos. Por lo tanto, tanto la estructura como la función de los anillos aun deben ser elucidadas. Nuestros resultados han confirmado la presencia los anillos arteriolares en la retina del ratón, en la que aparecen como una estructura cónica e hipercelular de material intensamente teñido mediante PAS. La unión especifica de lectinas, junto con la digestión con amilasa salivar, han determinado que esta tinción especifica con PAS se debe a un incremento del contenido en glucógeno en la células que forman el anillo arteriolar. El profundo análisis morfológico del anillo arteriolar evidenció tres componentes distintos en su estructura: las células endoteliales, las células intersticiales (ICs) y las células musculares lisas. Cada uno de estos componentes presentó un fenotipo estructural y molecular distintivo. De este modo, las células endoteliales mostraron una disminución de la expresión de CD31, junto con un incremento en las expresiones tanto de NADPH diaforasa como del factor de von Willebrand (vWF). Por lo tanto, estos resultados sugieren que las células endoteliales del anillo arteriolar son capaces de inducir vasodilatación así como de mantener un ambiente antitrombótico. En el anillo arteriolar, las células musculares lisas presentaron un cambio en la orientación para abrazar el origen de la arteriola colateral. Esta disposición particular podría indicar una actividad de tipo esfínter mediante un abultamiento de las células del anillo hacia el interior de la luz vascular. Además, el análisis ultraestructural evidenció la existencia de uniones de tipo peg-and-socket entre las células musculares lisas del anillo arteriolar. Este resultado sugiere una contracción del anillo arteriolar coordinada mediante tracción. Asimismo, el incremento de expresión de los principales componentes de la membrana basal, colágeno IV, laminina y fibronectina, evidenció un posible refuerzo de esta. Del mismo modo, una disminución en la colocalización entre colágeno IV y laminina sugiere un cambio en la organización de la membrana basal en el anillo arterial. Las ICs se describen como una nueva población celular en el anillo arteriolar. La morfológía de estas células concordó completamente con el “estándar de oro” de características ultraestructurales establecido para la identificación de las células intersticiales de Cajal. Más aun, las presuntas células intersticiales de Cajal encontradas en el anillo expresaron marcadores específicos de éstas tales como Ano1 y CD44, pese a que la expresión de c-kit nunca se observó. El patrón diferencial en la distribución de los filamentos de F-actina, junto con el incremento en la expresión de -actina y la falta de - SMA, permitieron diferenciar de forma más evidente las ICs de las células musculares lisas en el anillo arteriolar. Los estudios funcionales han sugerido que las ICs del anillo arteriolar llevan a cabo funciones de actividad marcapasos, neuromodulación y mecanotransducción. La alteración del flujo sanguíneo es un evento temprano en enfermedades de la retina como la retinopatía diabética y la retinopatía hipertensa, las mayores causas de ceguera y déficit visual en el mundo. Por lo tanto, la función del anillo arteriolar, así como sus alteraciones durante la retinopatía, pueden ser de interés para el discernimiento de la patofisiología de las retinopatías vasculares. El análisis de los anillos arteriolares en un modelo de diabetes tipo 2 (el ratón db/db) evidenció una alteración en el almacenamiento de glucógeno en las ICs del anillo arteriolar. Además, los estudios en un modelo de hipertensión (el ratón transgénico KAP) mostraron un decremento en la expresión de Ano1 en las ICs durante la retinopatía hipertensa, sugierendo una pérdida de función de los canales de cloro activados por calcio. Por lo tanto, las alteraciones observadas en las ICs podrían producir una pérdida de funcionalidad del anillo arteriolar que conduciría a una alteración en la regulación del flujo sanguíneo durante la retinopatía. Los anillos arteriolares también se han encontrado en la retina humana. Estudios preliminares sugieren que, del mismo modo que ocurre en el ratón, estas estructuras se alteran durante la retinopatía. En conjunto, los resultados obtenidos sugieren que el anillo arteriolar está dotado de características moleculares, estructurales y funcionales que le confieren un papel clave en la regulación del flujo sanguíneo tanto en condiciones fisiológicas como durante la retinopatía. / Retinal vasculature shows special characteristics in order to minimize the interference with the light path, which passes through the entire retina to reach the external segment of photoreceptors. The small size and sparse distribution of retinal capillaries, together with the high metabolic demand, makes retinal homeostasis highly dependent on blood flow regulation. Retinal blood vessels are not innervated. Thereby, the influence of autonomic nerve stimulation can be excluded. In addition, blood-retinal barrier isolates the retina from the effect of circulating hormones and neurotransmitters. Thus, for its function retinal vasculature must be controlled through finely tuned local regulatory blood flow mechanisms. Arteriolar annuli are singular structures occurring at side-arm branching sites of retinal arterioles. These structures were defined in the mid last century by the presence of increased PAS-positive material and increased cellularity. Moreover, a recent study has evidenced the specific expression of certain genes at the arteriolar branching points. However, most of the studies dealing with arteriolar annuli are out of date and incomplete. Thus, both structure and function remain to be elucidated. Our results have confirmed the presence of arteriolar annuli in mouse retina, appearing as a conical hypercellular structure of intensely PAS stained material. Lectin specific binding and salivary amylase digestion have determined that specific PAS stain is mainly due to increased glycogen content in cells forming the arteriolar annuli. Detailed morphological analyses of arteriolar annuli have evidenced three different components: endothelial, intersticial (ICs) and smooth muscle cells, showing a distinctive structural and molecular phenotype. In this regard endothelial cells show decreased expression of CD31, together with enhanced NADPH diaphorase and von Willebrand factor (vWF) expression. Thus, suggesting that annuli endothelial cells are able to induce vasodilatation and to maintain an antithrombotic milieu. Smooth muscle cells in the annuli appeared reoriented embracing the origin of the collateral arteriole. This particular disposition could indicate a sphincter-like activity by bulging annuli cells to the arteriolar lumen. In addition, ultrastuctural analysis evidenced the existence of peg-and-socket junctions between smooth muscle cells of arteriolar annuli. This result suggests a stretch-coordinated annuli contraction. Furthermore, a possible reinforcement of basement membrane was evidenced by increased expression of its main components, including collagen IV, laminin and fibronectin. A diminished colocalization of collagen IV and laminin, suggest a change in the organization of basement membrane in arteriolar annuli. ICs have been described as a new cell population in the arteriolar annuli. These cells showed features matching the “gold standard” ultrastructural features established for the intestinal Interstitial Cajal cells identification. In addition, annuli presuntive Interstitial Cajal cells expressed specific markers of these cells, such as Ano1 and CD44, although c-kit expression could not be observed. A distinctive pattern of distribution of F-actin filaments, together with an increased expression of -actin and a lack of -SMA allowed further differentiation between annuli ICs and vascular smooth muscle cells. Functional studies suggest that annuli ICs perform functions of: pacemarker activity, neuromodulation and mechanotransduction. Blood flow alteration is an early event in retinal diseases, such as diabetic and hypertensive retinopathies, which are the two major causes of blindness and visual impairment worldwide. Thus, the function of arterial annuli and their alterations during retinopathy could be of interest in order to understand the physiopathology of vascular retinopathy. The analyisis of arteriolar annuli in model of diabetes type II (db/db mice) evidenced impaired glycogen storage in annuli ICs. In addition, the studies in a model of hypertension (KAP transgenic mice) evidenced a decreased expression of Ano1 in annuli ICs during hypertensive retinopathy, suggesting a loss of function of calcium-activated chloride channels. Thus, alterations observed in the retinal ICs could induce an impaired function of arteriolar annuli driving to dysregulation of blood flow during retinopathy. Moreover, arterial annuli are present in man retina. Preliminary results, as happens in mice, may suggest its alteration during retinopathy Taken together, obtained results suggest that arteriolar annuli are endowed with specific molecular, structural and functional characteristics which allow playing a key role in the retinal blood flow regulation in health and during retinopathy.
24

Avaliação da eficácia das lentes intra-oculares hidrofílicas expansíveis: ensaio clínico randomisado

Medeiros, Hilton Arcoverde Gonçalves de 09 September 2006 (has links)
Tese (doutorado)-Universidade Federal de Goiás, Faculdade de Medicina, 2006. / Submitted by samara castro (sammy_roberta7@hotmail.com) on 2010-10-27T18:18:46Z No. of bitstreams: 1 2006-Hilton Arcoverde Gonçalves de Medeiros.pdf: 715691 bytes, checksum: 6f4a068da4007978fdb6d8f06bf6d3cc (MD5) / Approved for entry into archive by Daniel Ribeiro(daniel@bce.unb.br) on 2010-10-28T00:13:54Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2006-Hilton Arcoverde Gonçalves de Medeiros.pdf: 715691 bytes, checksum: 6f4a068da4007978fdb6d8f06bf6d3cc (MD5) / Made available in DSpace on 2010-10-28T00:13:54Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2006-Hilton Arcoverde Gonçalves de Medeiros.pdf: 715691 bytes, checksum: 6f4a068da4007978fdb6d8f06bf6d3cc (MD5) / Objetivo: Comparar o comportamento das lentes intra-oculares (LIO) acrílicas hidrofílicas expansíveis com o das LIO acrílicas hidrofóbicas. Metodologia: Sessenta e seis pacientes foram submetidos à cirurgia da catarata. Para um olho foi randomizado o implante de LIO acrílica hidrofílica expansível, enquanto o olho contra-lateral recebeu a LIO acrílica hidrofóbica. Os pacientes foram acompanhados por 12 meses, registrando-se informações sobre a incidência de opacificação de cápsula posterior, de descentralização da zona óptica da LIO, grau esférico (equivalência esférica) residual de cada olho, perda de células endoteliais e a melhor acuidade visual corrigida. Resultados: Quatro olhos (6,1%) com LIO hidrofílicas e dois olhos (3,0%) com LIO hidrofóbicas apresentaram opacificação de cápsula posterior (diferença não significativa, onde p>0,05). Cinco olhos (7,6%) com LIO hidrofílica expansível e três olhos (4,5%) com LIO hidrofóbica apresentaram descentralizações inferiores a 1 mm (diferença não significativa). Registraram-se 12,06% de perda de células endoteliais nos olhos com LIO hidrofílica e 12,43% nos olhos com LIO hidrofóbica (diferença não significante). Não se observou diferença significativa quanto à melhor acuidade visual corrigida entre os dois tipos de lentes. Conclusões: Os achados sugerem que a LIO acrílica hidrofílica expansível apresenta segurança e eficácia semelhantes em relação à LIO acrílica hidrofóbica. _________________________________________________________________________________ ABSTRACT / Object: To evaluate the efficacy of the use of hydrophilic acrylic expandable intra ocular lenses (IOL) compared with the hydrophobic acrylic IOL. Methodology: Sixty-six patients with cataract were submitted to cataract surgery. For one eye there was randomized the implant of the acrylic hydrophilic expandable IOL, while the other eye received the hydrophobic acrylic IOL. The follow-up was 12 months and was observed the incidence of posterior capsule opacification (PCO), decentralization of the optic zone of the IOL, the espheric diopter (espheric equivalence) after the surgery, lost of endothelial cells, and the best-corrected visual acuity (BCVA). Results: From the total of 66 eyes with each IOL, 4 eyes (6,1) with hydrophilic IOL and 2 eyes (3,0%) with hydrophobic IOL showed PCO, but it was not statistically significant (p>0,05). 5 eyes (7,6%) with hydrophilic IOL and 3 eyes (4,5%) with hydrophobic IOL showed decentralization inferior to 1 mm, but that value also was not statistically significant (p>0,05). It was observed an endothelial cell lost of 12,06% in eyes with hydrophilic IOL while in eyes with hydrophobic IOL the mean lost was 12,43%, also not statistically significant. In relation to espheric equivalence after surgery, we observed a slight tendency to more homogeneous optical results in eyes with hydrophobic IOL, and very close BCVA. No statistically significant difference has been shown. Conclusions: The present study suggests that the hydrophilic acrylic expandable IOL has a similar efficacy and safety. Key-words: Cataract, phacoemulsification, intraocular lens, posterior capsule opacification, decentralization, spherical equivalence, endothelial cell loss.
25

Estudo comparativo da técnica de transplante autólogo de conjuntiva quanto ao local de retirada do retalho conjuntival para correção de pterígio primário

Leite, Diego de Moura Santos 16 July 2010 (has links)
Dissertação (mestrado)—Universidade de Brasília, Faculdade de Ciências da Saúde, 2010. / Submitted by Shayane Marques Zica (marquacizh@uol.com.br) on 2011-02-24T19:22:00Z No. of bitstreams: 1 2010_DiegodeMouraSantosLeite.pdf: 3442765 bytes, checksum: bce6733deb66df137f93ddfa9be9b1de (MD5) / Approved for entry into archive by Luanna Maia(luanna@bce.unb.br) on 2011-03-28T15:10:57Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2010_DiegodeMouraSantosLeite.pdf: 3442765 bytes, checksum: bce6733deb66df137f93ddfa9be9b1de (MD5) / Made available in DSpace on 2011-03-28T15:10:57Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2010_DiegodeMouraSantosLeite.pdf: 3442765 bytes, checksum: bce6733deb66df137f93ddfa9be9b1de (MD5) / Introdução: O pterígio é o crescimento fibrovascular subepitelial e triangular de um tecido conjuntival degenerativo que atravessa o limbo e invade a córnea. Está fortemente relacionado à exposição ao sol. A maior incidência de pterígio ocorre entre 20 e 49 anos e sua remoção cirúrgica é a única conduta disponível, até o momento, para sua completa resolução do pterígio. O transplante de conjuntiva tem se tornado um procedimento cada vez mais utilizado devido à sua comprovada eficácia para diversas situações, com baixos índices de complicações. A recidiva do pterígio é o maior problema do seu tratamento cirúrgico, chegando a 89% dos casos para alguns procedimentos. Métodos: Trata-se de um estudo clínico prospectivo em 40 olhos submetidos a transplante autólogo de conjuntiva para o tratamento de pterígio primário no Hospital das Forças Armadas de Brasília. Avaliou-se a técnica cirúrgica retirando o retalho da conjuntiva temporal superior (grupo I) e da conjuntiva temporal inferior (grupo II), comparando os resultados de acordo com os sintomas e complicações pós-operatórias, acuidade visual, padrão topográfico e índice de recidivas. Resultados: Ambas as técnicas mostraram-se seguras e não apresentaram complicações maiores. Os sinais e sintomas mais comuns foram a sensação de corpo estranho (70% em ambos os grupos) e a hiperemia conjuntival (55% no grupo I e 45% no grupo II). A complicação operatória mais frequente foi a formação de seroma (15% no grupo I e 5% no grupo II). A queixa de dor no pósoperatório mostrou-se estatisticamente significante entre os pacientes do grupo II. Houve melhora da acuidade visual sem correção nos dois grupos (0,4 linhas de visão no grupo I e 0,45 no grupo II). Houve um aumento da curvatura corneana central média de 0,61 D no grupo I e 0,78 D no grupo II. A taxa de recidiva foi de 5% em ambos os grupos. Conclusão: O transplante autólogo de conjuntiva com retalho temporal inferior apresentou resultados bastante semelhantes ao transplante com retalho superior, mantendo os mesmos índices de recidiva e complicações cirúrgicas, porém, a dor no pós-operatório foi mais relacionada ao grupo II. Portanto, o transplante com retalho inferior é uma excelente alternativa para os casos em que se faz necessário a manutenção da anatomia da conjuntiva temporal superior. ________________________________________________________________________________ ABSTRACT / Introduction: Pterygium is the fribovascular subepitelial and triangular growth of a conjuntival degenerative tissue that crosses through the limbus and invades the córnea. It is strongly related to the exposition to the sun. The biggest incidence of pterygium occurs between 20 and 49 years and it’s surgical removal is the only treatment available, until the moment, for the complete resolution. Conjunctival autograft has become a procedure more and more used due to it’s proven effectiveness for diverse situations, with low rate of complications. The recurrence of the fibrovascular tissue is the biggest problem of the pterygium’s surgical treatment that arrives up to 89% for some procedures. Methods: It is a prospective clinical study of forty eyes submitted to conjunctival autograft for the treatment of primary pterygium in the Armed Forces Hospital of Brasilia. Surgical technique was evaluated removing the graft from the temporal superior conjunctiva (group I) and from temporal inferior conjunctiva (group II), comparing the results in accordance to the symptoms and postoperative complications, uncorrected visual acuity, topographical characteristics and recurrence rate. Results: Both techniques proved to be safe and effective with no significant complications. The more common signals and symptoms were strange body sensation (70% in both groups) and conjunctival hyperemia (55% in group I and 45% in group II). The more frequent surgical complication was the seroma formation (15% in group I and 5% in group II). Pain complaint in the postoperative time was statistically significant in patients from group II. Both groups had a small improvement in the uncorrected visual acuity (0,4 lines of vision in group I and 0,45 in group II). Central average corneal curvature had an increase after the procedures, of 0,61D in group I and 0,78 in group II. The recurrence rate was 5% in both groups. Conclusion: The conjunctival autograft with temporal inferior graft presented sufficiently similar results to the superior graft transplantation, keeping the same rate of recurrence and surgical complications, however, pain after surgery was more related to the group II. Therefore, the inferior conjunctival graft transplantation is an excellent alternative for the cases where it makes necessary the maintenance of the anatomy of the temporal superior conjunctiva.
26

Estudo das amostras endoteliais de microscopia especular de córnea / Uso do programa "Cells Analyser" no estudo comparativo entre imagens do endotélio de córnea obtidas por microscopia especular

Melo, Cinthia Mendonça de 15 June 2007 (has links)
Tese (doutorado)—Universidade de Brasília, Faculdade de Ciências da Saúde, 2007. / Submitted by Elna Araújo (elna@bce.unb.br) on 2011-06-03T20:12:52Z No. of bitstreams: 1 2007_CinthiaMendoncadeMelo.pdf: 3056825 bytes, checksum: 831f7d02f6e1fd361e0ab5f53dd1d32f (MD5) / Approved for entry into archive by Patrícia Nunes da Silva(patricia@bce.unb.br) on 2011-06-03T20:18:50Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2007_CinthiaMendoncadeMelo.pdf: 3056825 bytes, checksum: 831f7d02f6e1fd361e0ab5f53dd1d32f (MD5) / Made available in DSpace on 2011-06-03T20:18:50Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2007_CinthiaMendoncadeMelo.pdf: 3056825 bytes, checksum: 831f7d02f6e1fd361e0ab5f53dd1d32f (MD5) / Objetivo: Determinar se existe diferença entre os resultados da semiologia endotelial corneal, empregada na microscopia especular, que considera a amostra endotelial contida em uma única imagem, e a obtida quando a amostragem é orientada por software específico, em tantas imagens e células quanto indicadas por este software. Métodos: Foi realizado um estudo transversal, comparando as amostras endoteliais com e sem a intervenção do software. A amostra foi composta de 298 olhos de 149 pacientes, divididos em dois grupos: Grupo 1: composto pelos dados amostrais dos exames considerados corretos pelo software Cells Analyzer PAT. REC com 1 imagens e Grupo 2 que foi subdividido em 2 grupos- Grupo 2 A: composto pelos dados amostrais da primeira imagem dos exames considerados incorretos pelo software Cells Analyzer PAT. REC; e - Grupo 2 B: composto pelos dados amostrais dos exames que consideram tantas imagens quantas necessárias para que o exame seja considerado completo pela análise do software Cells Analyzer PAT. REC.. Foram realizadas três tipos de comparação : comparação 1: Grupo 1 X Grupo 2 A; comparação 2- Grupo 2 A X Grupo 2 B e comparação 3 - Grupo 1 X Grupo 2 B. Resultados: As três comparações demonstraram que os grupos apresentam perfis amostrais distintos, porém, dentro dos grupos estudados - Grupo 1, Grupo 2 A e Grupo 2 B - existe um perfil de homogeneidade amostral evidenciado pelo resultado da análise estatística empregada a partir de dados amostrais calculados pelo Cells Analyzer PAT. REC na amostra composta pelos 298 exames endoteliais estudados. Conclusão: O estudo dos dados amostrais sem e com a intervenção do software Cells Analyser PAT. REC se mostrou estatisticamente diferente, com amostras maiores e erros amostrais menores, o que evidencia a importância do seu uso para se obter exames de microscopia especular de córnea com representatibilidade, padronização e reprodutibilidade. _______________________________________________________________________________ ABSTRACT / Purpose: To describe differences among number of cells, evaluated endothelial area and relative error comparing endothelial samples from one endothelial image with endothelial samples obtained from guidance of a specific software, with number of cells and images as many as necessary. Methods: A transversal study was performed, comparing the endothelial samples with and without intervention of the software. The sample consisted of 298 eyes of 149 individuals. The sample was divided in two groups: group 1: data from 141 eyes considerate correct with one image; group 2: in 157 eyes was necessary to get more than one image for the sample be admited as correct; the group 2 was further divided into two subgroups: 2.A: the data of the first image and group 2. B: data of complete sample. Three comparasions were perfomed: comparation 1: Group 1 x Group 2 A; comparation 2: 2AX 2 B and comparation 3: Group A X group 2. B. Results: The statistic comparations of sample’s data (number of counting cells, evaluate field, and relative error) of the Group 1 X group 2 A, Groups 2 A X 2 B and Group A X group 2 B; showed that groups had different sample. Conclusion: The study of sample’s data with or without the analysis of the software Cells Analyzer PAT. REC showed statistically significant differences showing clearly the importance of using it in order to obtain representative, standardized and reproducible specular microscopy exam.
27

Uso oral do óleo de linhaça (linum usitatissimum) no tratamento do olho seco de pacientes portadores da Síndrome de Sjögren

Pinheiro Júnior, Manuel Neuzimar 15 May 2007 (has links)
Tese (doutorado)-Universidade de Brasília, Faculdade de Ciências da Saúde, 2007. / Submitted by Patrícia Nunes da Silva (patricia@bce.unb.br) on 2011-05-31T13:18:19Z No. of bitstreams: 1 2007_ManuelNeuzimarPinheiroJunior.pdf: 2565506 bytes, checksum: 0659193e92d47b5518d3f9f143120dfe (MD5) / Approved for entry into archive by Patrícia Nunes da Silva(patricia@bce.unb.br) on 2011-05-31T13:18:50Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2007_ManuelNeuzimarPinheiroJunior.pdf: 2565506 bytes, checksum: 0659193e92d47b5518d3f9f143120dfe (MD5) / Made available in DSpace on 2011-05-31T13:18:50Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2007_ManuelNeuzimarPinheiroJunior.pdf: 2565506 bytes, checksum: 0659193e92d47b5518d3f9f143120dfe (MD5) / OBJETIVO: Avaliar se a utilização por via oral do óleo de linhaça (Linum usitatissimum), pode auxiliar no tratamento da ceratoconjuntivite seca (CCS) de portadores da Síndrome de Sjögren (SS). MÉTODOS: Em estudo clínico randomizado, 38 pacientes do sexo feminino, com diagnóstico de artrite reumatóide (AR) ou lupus (LES) associadas à CCS e SS, provenientes do ambulatório de Reumatologia do Hospital Universitário da Universidade Federal do Amazonas, foram consecutivamente selecionadas. O diagnóstico de CCS foi baseado no exame clínico e em questionário para olho seco (Ocular Surface Disease Index – OSDI®), Teste I de Schirmer (SCH1), Tempo de Quebra do Filme Lacrimal com fluoresceína (BUT) e instilação do corante Rosa Bengala a 1%, com intensidade da impregnação da superfíce ocular quantificada pela escala de Van Bijsterveld (RBVB). Todas as pacientes tiveram a inflamação da superfície conjuntival avaliada e quantificada por interpretação de exame de Citologia de Impressão conjuntival (CI) antes do início e ao final do estudo. As pacientes foram divididas em três grupos: Grupo I (n=13), Grupo II (n=12) e Grupo III (n=13). O Grupo I recebeu cápsulas com dose final de 1g/dia de óleo de linhaça (OL), o Grupo II recebeu cápsulas com dose final de 2g/dia de OL e o Grupo III – controle – recebeu cápsulas com placebo, por 180 dias. RESULTADOS: Comparando os resultados no início e no final do tratamento, foram verificadas mudanças estatisticamente significantes (p<0.05) nos sintomas medidos pelo OSDI®, na inflamação da superfície ocular quantificada pela CI e nos testes SCH1 e BUT nos Grupos I e II, quando comparados ao Grupo-controle. CONCLUSÃO: Terapia oral com OL, em cápsulas na dose de 1 ou 2g/dia, reduz a inflamação da superfície ocular e melhora os sintomas de olho seco em pacientes portadores da SS. Estudos de longo prazo são necessários para confirmar o papel desta terapia como auxiliar no tratamento da CCS de portadores da SS. ______________________________________________________________________________ ABSTRACT / PURPOSE: To evaluate if oral flaxseed oil (Linum usitatissimum), may help keratoconjunctivitis sicca´s (KKS) treatment in Sjögren’s Syndrome (SS) patients. METHODS: In a randomized clinical trial, 38 female patients with rheumatoid arthritis (AR) or lupus (LES) associated with KKS and SS were consecutively selected from patients of Reumatology’s Departament of the Amazonas University Hospital. KKS diagnosis was based on clinical examination and in a dry eye symptoms survey score questionnaire (Ocular Surface Disease Index – OSDI®), Schirmer-I tests(SCH1), fluorescein break-up time (BUT), 1% Rose Bengal staining of ocular surface measured by Van Bijsterveld scale (RBVB). All patients had ocular surface inflammation evaluated and quantified by conjunctival impression cytology (CI), before and after the study. The subjects were divided into three groups with 13 (Group I), 12 (Group II) and 13 (Group III) patients. Group I received flaxseed oil (OL) capsules with a final 1g/day dosis, Group II OL capsules with a final 2g/day dosis and Group III – controls – placebo, for 180 days. RESULTS: Comparing the results at the beginning and at the end of the treatment, statistically significant changes (p<0.05) in symptoms (OSDI®), ocular surface inflammation (CI), SCH1 and BUT occurred in Groups I e II when compared to controls. CONCLUSIONS: Therapy with oral OL capsules 1 or 2 g/day reduces ocular surface inflammation and ameliorates the symptoms of KKS in SS patients. Long-term studies are needed to confirm the role of this therapy for KKS in SS.
28

Escolarização e reabilitação de portadores de deficiencia visual : percepção de escolares e ações de reabilitação

Montilha, Rita de Cássia Ietto, 1965- 22 September 2001 (has links)
Orientadores : Newton Kara-Jose, Edmea Rita Temporini-Nastari / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas / Made available in DSpace on 2018-07-28T21:38:52Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Montilha_RitadeCassiaIetto_D.pdf: 21952462 bytes, checksum: 9a4b4a8741b505089adf8de8520fe1cb (MD5) Previous issue date: 2001 / Resumo: Realizou-se estudo descritivo transversal sobre características de escolares portadores de deficiência visual, suas percepções em relação ao próprio processo de escolarização e de reabilitação. Estudou-se também a s ações de reabilitação no município de Campinas, São Paulo. A população foi composta por escolares portadores de deficiência visual, de 12 anos e mais, inseridos no sistema público de ensino em Campinas.Para coleta de dados, utilizou-se questionário aplicado por entrevista. Em relação às ações de reabilitação a população foi composta por 4 instituições indicadas pelos escolares entrevistados. Utilizou-se questionário auto-aplicável. Declararam-se portadores de cegueira 53,8% e portadores de visão subnormal 46,2%, a maioria de origem congênita (84,6%). As causas de deficiência visual mais mencionadas foram retinopatia da prematuridade (21,4%), glaucoma congênito (21,4%) e catarata congênita (14,3%). Observou-se reduzido número de escolares com deficiênciavisual inseridos no sistema público de ensino em Campinas (n=26). Evidenciou-se uma média alta de idade (17,1 anos), baixo nível de escolaridade (65,3% freqüentando ensino fundamental)e alto nível de repetência (73,1%). Tanto para portadores de cegueira como para portadores de visão subnormal o despreparo dos professores e o dificil acesso ao material didático específico para deficientes visuais, foram destacados como razões do alto nível de repetência e conseqüente atraso escolar. Entre os escolares portadores de visão subnormal, alguns mencionaram utilizar o sistema braile como recurso para atividades escolares (25,0%), sugerindo talvez, o desconhecimento de recursos ópticos e não ópticos apropriados à sua condição visual. Em relação às ações de reabilitação a maiona dos escolares mencionou participação em instituições (80,8%), reconhecendo essa contribuição para a escolarização, em especial no aprendizado da locomoção, do sistema braile, do sorobã para os cegos e da utilização do resíduo visual para os portadores de visão subnormal. Campinasapresentou uma situação privilegiada, considerando-se a existência de 4 instituições de reabilitação que oferecem atendimento gratuito aos deficientes visuais, e que, na maioria, atende toda a demanda espontânea nas diferentes modalidades de intervenção. Recomenda-se a viabilização de acesso aos recursos ópticos, não ópticos e material didático para os portadores de deficiênciavisual, a realização de cursos de capacitação tanto para professores, visandoo preparo para atuação com o aluno portador de deficiênciavisual, bem como para as diferentescategorias profissionais que compõem as equipes de reabilitação. Sugere-se a união de esforços no sentido de formar rede de apoio constituindo uma comunidade que aprecie o valor da diversidade com a participação efetiva dos portadores de deficiência, familiares, professores e profissionais de reabilitação em direção a concretização do processo de inclusão / Abstract: A transversal descriptive study was performed regarding the characteristics of visually impaired school students and their perceptions in relation to their own schooling progress and rehabilitation. The rehabilitation activities in the municipality of Campinas, São Paulo were also studied. The population was composed of visually impaired school students of 12 years and above who were being educated in the public teaching system in Campinas. For the collection of data a questionnaire was applied by interview. In relation to the rehabilitation activities, the population was composed of 4 institutions indicated by the schools interviewed. A self-applied questionnaire was used. Of the students, 53.5 % declared themselves to be blind and 46.2 % said that they were visually subnormal, the majority of the problems were congenital (84.6%). The most frequently mentioned causes of visual impairment were premature retinopathy (21.4 %), congenital glaucoma (21.4%) and congenital cataracts (14.3%). A reduced proportion of students with visual impairment were observed inside the public teaching system in Campinas(26). A high mean age (17.1 years), a low leveI of schooling (65.3 % attending fundamental teaching) and a high leveI of repetition of years (73.1 %) were noted. For both the blind and the low vision students the poor preparation of the teachers and the difficulty in accessing specific didactic material for visually impaired individuais were highlighted as reasons for the high leveI of repetition and consequent falling behind in schooling. Some of the low vision students mentioned used of the brail system as a resource for schooling activities (25.0 %), perhaps suggesting a lack of awareness regarding optical and non-optical resources appropriate for their visual condition. The majority of students mentioned participation in rehabilitation institutions (80.8 %), recognizing its contn"bution to their schooling, particularly for learning about locomotion, the brail system, sorobã for the blind and the utilization of the residual vision by the visually subnormal students. Campinas has a privileged situation, in that it has 4 rehabilitation institutions which offer free attendance to visually impaired individuais and which, in the majority, attend to the spontaneous demand of the different modalities of intervention. The improvement of access to optical and non-optical resources and didactic material for visually impaired students is recommended as well as the giving of capacitation courses to both teachers (aiming prepare the teacher for working with the visually impaired student) and the different types of professionals which make up the rehabilitation teams. A gathering of forces is suggested to form a support network composed of a community which appreciates the value of diversity from the effective participation of visually impaired individuais, family, teachers and rehabilitation professionals for the concretization ofthe process of inclusion / Doutorado / Ciencias Biomedicas / Doutor em Ciências Médicas
29

Patología ocular y el síndrome de apnea-hipoapnea del sueño

Muniesa Royo, Ma. Jesús 18 September 2014 (has links)
El síndrome del párpado laxo (SPL) y el glaucoma son las patologías oculares más frecuentemente asociadas al síndrome de apnea-hipopnea del sueño (SAHS), que se han evaluado en cuatro estudios. En el primer estudio, la prevalencia de SPL entre pacientes con SAHS fue del 16% y la prevalencia de SAHS entre pacientes con SPL fue del 85%, de los cuales, el 65% tenían SAHS severo. Los pacientes con SAHS presentaron mayor hiperlaxitud palpebral. En el segundo estudio, la prevalencia de glaucoma entre los pacientes con SAHS pero sin SPL fue del 5.3%, mientras que entre los pacientes con SAHS y con SPL, alcanzó el 23%. En el tercer estudio, los pacientes con SPL presentaron una histéresis corneal significativamante más baja. En el cuarto estudio, los pacientes con SPL presentaron unos cambios significativos en el epitelio conjuntival caracterizados por aumento de la metaplasia escamosa y disminución de las células caliciformes. / Floppy eyelid syndrome (FES) and glaucoma are the most common ocular disorder associated with obstructive sleep apnea (OSA) and it has been done four studies. The results of the first study showed a prevalence of FES in OSA patients of 16% and a prevalence of OSA in FES patients of 85%, in those 65% had severe OSA. Patients with OSA had a significantly higher incidence of eyelid hyperlaxity. The second study showed that the prevalence of glaucoma in OSA patients without FES was 5.3%, and the prevalence of glaucoma in patients with OSA and with FES raised 23%. The results of the third study showed that patients with FES had statistically lower corneal hysteresis values. In the last study, patients with FES were more likely to exhibit abnormal conjunctival cytology characterized by an increase in squamous metaplasia and a decrease in the number of goblet cells. / La síndrome de la parpella laxa (SPL) i el glaucoma són les patologies oculars més freqüentment associades a la síndrome de l’apnea-hipopnea del son (SAHS), que s’han evaluat en quatre estudis. En el primer estudi, la prevalença de SPL entre pacients amb SAHS fou del 16% i la prevalença de SAHS entre pacients amb SAHS i amb SPL fou del 85%, dels quals, el 65% tenien SAHS sever. Els pacients amb SAHS van presentar major hiperlaxitud palpebral. En el segon estudi, la prevalença de glaucoma entre pacients amb SAHS però sense SPL fou del 5.3%, mentre que entre pacients amb SAHS i SPL, va arribar al 23%. En el tercer estudi, el pacients amb SPL van presentar una histèresis corneal significativament més baixa. En el quart estudi, els pacients amb SPL presentaren canvis significatius en l’epiteli conjuntival caracteritzats per augment de la metaplasia escamosa i disminució de les cèl.lules caliciformes.
30

Utlidad de la altura de menisco lagrimal medido con tomografía de coherencia óptica en la evaluación del resultado de la cirugía de dacriocistorrinostomía externa

Arcediano Sánchez, Miguel Ángel 11 January 2016 (has links)
Objetivos La evaluación del resultado de la cirugía de DCR externa es controvertida haciendo difícil la comparación de los resultados entre los diferentes estudios. El objetivo principal de esta tesis doctoral es determinar la capacidad de la tomografía de coherencia óptica en la medición de la altura del menisco lagrimal para la evaluación postoperatoria de la DCR. Analizaremos también la sensibilidad y especificidad de esta prueba diagnóstica en la evaluación del éxito anatómico y funcional de la DCR; la asociación de la altura del menisco lagrimal medida con OCT con otros parámetros clínicos como la epífora o el test de irrigación; y la utilidad de la medida como factor pronóstico de la cirugía. Material y métodos Estudio prospectivo descriptivo intervencional y comparativo antes-después con datos apareados en una muestra de 55 ojos de 52 pacientes con diagnóstico de obstrucción de la vía lagrimal baja completa descartándose otras causas de epífora. Se evalúan los cambios en altura del menisco lagrimal tras la cirugía de DCR externa, realizándose una medida basal antes de la cirugía, a la semana después de la misma y a los dos meses. La variable principal es la altura del menisco lagrimal mediante OCT (FDRT OCT). Como variables secundarias se han recogido la medida del menisco lagrimal en lámpara de hendidura (FDRT), la presencia de epífora y el resultado del test de irrigación. Para el análisis de los datos se ha utilizado el test de los rangos signados, el test de la U de Mann Whitney-Wilcoxon, curvas ROC para el análisis de sensibilidad/especificidad, el coeficiente de correlación de Pearson, el test de Bland-Altman y regresión logística en forma de odds ratio. Resultados La mediana preoperatoria de la variable FDRT OCT es de 0.679 mm. Los valores postoperatorios a la semana y a los 2 meses son 0,471 mm (p=0,6160) y 0,452 mm (p=0,096) respectivamente. La curva ROC para la valoración del éxito anatómico (irrigación positiva) muestra una AUC de 0,8864 con una sensibilidad y especificidad obtenidas del 84,62% y del 78,57%. Los valores predictivos positivo y negativos son del 55% y del 94,29% para cada caso. Para la valoración del éxito funcional (epifora negativa) la curva ROC presenta una AUC de 0,8963 con una sensibilidad y especificidad del 82,35% y del 84,21% y unos valores predictivos positivo y negativo del 70% y del 91,43% respectivamente. La altura del menisco lagrimal con OCT ha mostrado diferencias significativas con las variables epífora (p=0,0024 y p<0,0001) e irrigación (p< 0,0001 y p<0,0001) a la semana y a los dos meses; así los pacientes con epífora e irrigación negativas presentaban valores claramente más elevados en la variable FDRT OCT. En el análisis de regresión logística de la variable FDRT OCT a la semana se han obtenido un odds ratio (OR) de 10,789 y de 6,366 para la presencia de una irrigación negativa y epífora a los dos meses. Conclusiones El OCT puede evaluar de forma cuantitativa y no invasiva los cambios perioperatorios del menisco lagrimal en la cirugía de DCR. Presenta una elevada exactitud diagnóstica de casi el 90% para la evaluación del éxito anatómico y funcional de manera que valores bajos del menisco lagrimal (por debajo de 0,49 mm) nos permiten asegurar el éxito de la técnica en un 95% de los casos. La medición a la semana tiene valor pronóstico del éxito de la cirugía a los dos meses. Como conclusión, el OCT debe ser incluido dentro de las herramientas de evaluación del resultado de la cirugía de DCR. / Aims The evaluation of the results of external DCR remains controversial which makes difficult comparison among different studies. The main purpose of this doctoral thesis is to assess the ability of the OCT to measure the height of the lacrimal meniscus for the postoperative evaluation of the DCR surgery. The secondary purposes are to perform an analysis of sensibility and specificity of this diagnostic technique to assess the functional and anatomical success of the DCR procedure; to determine the association between this measurement and other parameters used to evaluate the patency of DCR surgery such as the presence of epiphora and the irrigation test; and to study the usefulness of the measurement of height of the lacrimal meniscus with OCT one week after surgery as a prognostic factor of final success of this surgery. Methods This is a prospective interventional descriptive study with paired data (before and after surgery). The sample size is 55 eyes from 52 patients with a diagnosis of complete acquired nasolacrimal obstruction having excluded other causes of epiphora. Changes in the height of the lacrimal meniscus after DCR surgery are examined and measurements before, the week after and two months after surgery are evaluated. The main variable is the height of the lacrimal meniscus with OCT (FDRT OCT). The secondary variables are the height of the lacrimal meniscus at the slit lamp (FDRT), the presence of epiphora and the result of the irrigation test. The data are summarised in terms of mean, median, standard deviation, first and third quartil and range for quantitative variables and bar charts for qualitative variables. The data were analyzed using the signed-rank test, the Mann Whitney-Wilcoxon test, ROC curves, the Pearson´s correlation coefficient, the Bland-Altman plot for agreement and logistic regression in terms of odds ratio. Results The preoperative median value of the variable FDRT OCT is 0,679 mm. Postoperative values at first week and two months are 0,471 (p=0,6160) and 0,452 (p= 0,096) respectively. ROC curve to evaluate the anatomic success (positive irrigation test) shows an AUC of 0,8864 with a sensitivity and specificity of 84,62% and 78,57%. Positive and negative predictive values are 55% and 94,29% . To assess the functional success (absence of epiphora) the AUC obtained is 0,8963 with a sensitivity and specificity of 82,35% and 84,21%; and the positive and negative predictive values are 70% and 91,43%. The tear meniscus height with OCT has shown significant differences with the value of the variables epiphora (p=0.0024 and p>0,0001) and irrigation (p<0,0001 and p<0,0001) at the first week and the second month after surgery; so patients with clinical epiphora and a negative irrigation test have significant higher values for the FDRT OCT variable. The logistic regression analysis for the FDRT OCT values at the first week showed an odds ratio of 10,789 for the presence of a negative irrigation test and 6,366 for the presence of epiphora at the two months. Conclusions OCT can evaluate noninvasively and quantitatively perioperative tear meniscus changes in external dacryocystorhinostomy. It has a diagnostic ability of 90% to assess anatomical and functional success in DCR surgery; considering our results we conclude that low values of tear meniscus (inferior to 0,49 mm) have a probability of success in 95% of cases. Measurements made at first week have a prognostic value as a marker of success of the surgical technique. As a conclusion, we recommend to include OCT as a diagnostic tool in assessing the result of DCR surgery.

Page generated in 0.4375 seconds